A les entrades anteriors dedicades a Castella hem gaudit de la seva arquitectura romànica. Les tres últimes ens han permès passejar pel Valle de Sedano i descobrir les espectaculars esglésies romàniques d'Escalada i Moradillo de Sedano.
Abans de marxar del Valle de Sedano vull mostrar-vos una de les joies del paisatge rural burgalès, la seva arquitectura tradicional apícola.
Aquestes mostres d'arquitectura tradicional apícola, que ens regalen les paraules dujo, hornillo i hornillera, ens recorden la dura feina per aprofitar els recursos naturals que durant molts anys s'ha fet de manera respectuosa i sostenible. Malauradament bona part d'aquest patrimoni arquitectònic té un estat de conservació preocupant.
Però abans d'observar detalladament aquesta curiosa construcció cal que us expliqui que són un dujo, un hornillo i una hornillera.
Un dujo ( en català buc ), és un antic rusc fet amb un tros de soca buidada o amb suro. El de la fotografia anterior no és del Valle de Sedano sinó lleidatà, concretament de la Pobla de Cérvoles ( Les Garrigues ). Els de la fotografia següent són de la pàgina web Abejas Paisaje Cultural de la Fundación Oxígeno de Burgos.
Un hornillo és un dujo tombat, en posició horitzontal, que s'encasta horitzontalment i transversalment sobre les zones altes de les edificacions com les golfes de l'habitatge o del paller. A la propera fotografia, també de la web Abejas Paisaje Cultural, podeu veure set hornillos encastats a les golfes de la casa.
El projecte Abejas Paisaje Cultural és un gran treball de recerca amb l'objectiu de preservar i fer un inventari de l'Arquitectura Tradicional Apícola de la província de Burgos.
Les hornilleras són edificis auxiliars de pedra que es dediquen específicament a la producció de mel. Sempre estan orientats al sud per aprofitar l'escalfor i la llum del sol.
A la part exterior dels hornillos, com podeu constatar a les fotografies de detall anterior i propera, hi ha unes petites obertures per les que les abelles entren o surten del hornillos. Aquestes obertures s'anomenen piquetas.
Les hornilleras acostumen a ser de planta rectangular i tenen la coberta de teula àrab. Sovint a l'hora de construir-les s'aprofitaven les balmes i la coberta era d'una aigua.
Capturaven els eixams salvatges a la primavera i els ficaven a l'interior del dujo. Calia recol·lectar la mel i fer les tasques de reparació dels dujos i de sega de la zona d'entrada de les abelles.
Quan es treia la mel del dujo només es podia fer fins a la creu perquè les abelles tinguessin l'aliment suficient per aquella temporada.
D'aquests curiosos ruscos n'hi ha per tot el món però els materials emprats a cada zona determines l'estructura. A Espanya en trobem de fang, vímet, espart, suro d'alzina surera i troncs de castanyer, om, cirerer, alzina, roure, pi...
A la fotografia anterior podeu observar al fons les dues piquetas que permeten a les abelles entrar i sortir del hornillo.
L'objectiu fonamental de la pàgina web Abejas Paisaje Cultural és preservar l'ingent patrimoni cultural i natural apícola tradicional de la província de Burgos.
La Fundación Oxígeno, una entitat sense ànim de lucre que té per objecte la promoció, desenvolupament, protecció i investigació dels valors socials, culturals i ambientals que suposa la conservació de la Natura, demana la participació ciutadana per al seu projecte Abejas Paisaje Cultural. Es pot participar enviant fotografies dels ruscos, implicant-se en la investigació, en la restauració del patrimoni arquitectònic popular apícola...
Amb les dades obtingudes s'ha elaborat un Mapa-Galeria on podeu informar-vos de la ubicació de moltíssims ruscos tradicional. El mapa, que podeu ampliar amb la rodeta del ratolí, hi ha dos tipus de cercles. Als que tenen dibuixada una abella si hi cliqueu tindreu informació de l'hornillera i als que hi ha escrita una xifra ampliant amb la rodeta del ratolí van apareixent els cercles amb el dibuix de l'abella. De moment hi ha dos-cents cinquanta-quatre ruscos catalogats al Mapa-Galeria, però el Juanjo Asensio m'explica que encara ha de penjar els que ha trobat últimament. A més a més creu que aquesta xifra és ínfima i està segur que en trobaran molts més.
A la fotografia de detall podeu veure Moradillo de Sedano el poblet en el que hi viuen tretze persones on vàrem mirar i admirar l'església romànica de Sant Esteban Protomártir a l'entrada anterior dedicada a Castella. Hi ha tres cercles amb el nombre dos i un cercle amb el dibuix d'una abella. Això vol dir que en un espai tan petit hi trobarem set hornilleras.
Si viatgeu per la província de Burgos i voleu comprovar si a la zona que esteu hi ha hornilleras trieu l'opció Mapa ( les fotografies que he penjat a l'entrada d'avui són de l'opció Satèl·lit ) i busqueu el nom del poble on esteu. Amb una mica de sort no gaire lluny hi trobareu una hornillera.
Vull agrair a Juanjo Asensio, responsable del projecte Abejas Paisaje Cultural i de l'inventari de apicultura tradicional, les seves explicacions i gentilesa.
Atentament
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada