Després de visitar a l'entrada anterior dedicada a Astúries la gegantina escultura "Elogio del Horizonte" de l'escultor basc Eduardo Chillida que corona el turó de Santa Catalina i les Termas Romanas de Campo Valdés, a la d'avui només caminant dos minuts anem de les termes fins a la casa en la que va néixer el dia cinc de gener del 1.744 Gaspar Melchor de Jovellanos.
Aquest palau des del 1.971 acull el museu que custodia la col·lecció artística municipal de més de tres mil obres ( pintures, escultures, dibuixos, gravats, il·lustracions, fotografies i obres amb nous suports ). La porta d'arc de mig punt amb grans dovelles ens convida a entrar al Museo Casa Natal de Jovellanos.
A l'esquerra de la porta d'accés hi ha una placa, que a la fotografia anterior no podeu veure perquè la tapa el cartell informatiu, en la que hi podem llegir:
"Memoria de la ciudad
Casa de los Jove-Llanos
Finales del siglo XV
Casa hidalga de los linajes Jove-Labandera y Jove-Llanos. Alrededor de 1.548. Gregorio García de Jove le confirió su aspecto actual. Fue ampliada y reformada en los siglos XVIII, XIX,i XX. En ella nació el ilustrado Gaspar Melchor de Jovellanos el 5 de enero de 1.744.
Monumento, 1.983".
Sobre la porta d'arc de mig punt hi ha una gran balconada amb cinc obertures que ocupa gairebé tota la façana del cos central de l'edifici. A la primera fotografia només podeu veure tres de les obertures perquè les altres dues estan tapades per la capçada de l'arbre de la dreta.
Si abans d'entrar-hi aixequem una mica més la mirada, a tocar del ràfec de la teulada veurem que la cornisa de la façana té esculpides esferes i algunes cares. Ho podeu constatar a les fotografies anterior i propera.
Entrem a l'edifici, una casona-palacio asturiana amb un cos central flanquejat per dues torres. El resultat de les nombroses reformes i restauracions és que actualment només hi ha la torre est, de tres plantes i una mica avançada al cos central. L'altra torre, la de ponent, ha desaparegut amb la construcció de la casa contigua ( Casa de los Cienfuegos ), de mitjans del segle XIX.
La porta d'arc de mig punt amb grans dovelles ens comunica amb el pati central on hi ha l'escala per accedir a la planta noble que s'organitza al voltant d'una galeria de distribució. A la fotografia anterior podeu veure la planta baixa i una petita part de la galeria de la planta noble, i a la propera les dues plantes.
L'arquitecta Verónica Durán Sela ha dissenyat la rehabilitació de l'edifici. La fusta, el vidre i l'acer inoxidable en són els protagonistes. Una estructura de vidre de forma piramidal substitueix l'antiga lluerna. A la següent fotografia de detall podeu observar la reinterpretació d'un enteixinat de vidre.
L'exposició permanent del museu ens permet fer un recorregut per l'art asturià dels segles XIX i XX. A la planta baixa podem gaudir de les obres figuratives i a la planta noble de l'art no figuratiu a partir del segle XX.
A la fotografia anterior al fons de la sala i a la propera més detalladament hi ha dos olis sobre llenç. El de l'esquerra "La hija del patrón" el pintà Nicanor Piñole Rodríguez ( Gijón 1.878 - 1.978 ) l'any 1.924. El de la dreta "La promesa" és un quadre del 1.905 del pintor Evaristo Valle Fernández ( Gijón 1.873 - 1.951 ).
La fotografia següent de detall és de l'oli sobre llenç del 1.904 "Los carboneros", del pintor Juan Martínez Abades ( Gijón 1.862 - Madrid 1.920 ). La pintura representa el transbord de carbó a un vapor ancorat a l'entrada del port de Gijón amb dues barcasses situades al seu costat i altres dues arrossegades per un remolcador cap al vapor. L'obra és un llegat d'Alberto Paquet del 1.965.
L'oli sobre llenç del 1.912 "Pescadoras de marisco" és del pintor Ventura Álvarez Sala ( Gijón 1.862 - 1.920 ). És una adquisició del 1.933.
Gijón a partir de mitjans del segle XIX tingué un important desenvolupament urbà impulsat per la creixent industrialització i l'increment de l'activitat econòmica. Aquest fet suposà l'aparició de la primera generació d'artistes amb estudi i clients a la ciutat.
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha l'oli sobre llenç "Pescadoras de marisco" i a la dreta l'oli sobre llenç "Golpe de mar; La ola" de Juan Martínez Abades, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
Deixem la pintura figurativa asturiana dels segles XIX i XX de la planta baixa i tornem al pati central del palau dedicat a les exposicions temporals. Els quadres que podeu veure a les fotografies del pati, del pintor Antonio Suárez ( Gijón 1.923 - 2.013 ), són de l'exposició "Cuando la mirada se vuelve pensamiento". Suárez fou un dels fundadors del grup El Paso. Pugem per l'escala fins a la planta noble on hi ha la galeria que distribueix els diferents espais.
A la planta noble, a més a més de l'art no figuratiu a partir del segle XX, hi ha dues sales dedicades a Jovellanos en les que s'hi exposen mobles, objectes i algunes de les peces de la seva col·lecció artística.
A la fotografia anterior del tríptic del museu podeu observar parcialment una d'aquestes sales i a la propera de detall la talla policromada de la segona meitat del segle XVII "San José con el Niño" del taller de Luis Fennández de la Vega.
El quadre Retrato de Gaspar Melchor de Jovellanos , un oli sobre llenç del 1.864 del pintor Ignacio Suárez-Llanos y Pérez Reyes ( Gijón 1.830 - Madrid 1.881 ), fou encarregat per l'Ajuntament de Gijón.
Davant d'aquest quadre hi ha la petita escultura que el sevillà Cristobal Ramos esculpí l'any 1.770. "Retrato del magistrado Don Gaspar Melchor de Jovellanos" és un dipòsit del Museo Nacional de Artes Decorativas. Jovellanos està representat en aquest retrat escultòric com alcalde de la sala del crimen de Sevilla, feina que obtingué l'any 1.767.
La propera fotografia és dels mobles amb un finíssim treball d'ebenisteria, talla i intàrsia ( similar a la marqueteria però amb peces de fusta gruixuda ) de finals del segle XVII començaments del XVIII que hi ha a la dreta dels retrats de Jovellanos.
A la part superior hi ha un bargueño que es recolza en un taquillón. El bargueño és un moble amb molts calaixets per escriure o arxivar papers que està dissenyat per a ser transportat per una mula o un ase. El taquillón és un moble de fusta d'escassa capacitat que normalment es col·loca al rebedor. En aquest cas té quatre calaixos. A la fotografia següent podeu observar detalladament el magnífic treball del bargueño.
En una vitrina de la sala contigua hi ha el mantell de Cavaller de l'Ordre d'Alcántara de Don Gaspar Melchor de Jovellanos. El mantell, del 1.780, és de llana, seda i passamaneria. A la part superior de l'esquena, feta amb passamaneria verda, podem veure la creu d'Alcántara, emblema de l'ordre militar creada l'any 1.154 al Regne de Lleó.
De talla i marqueteria, c. 1.802, és el llit de Jovellanos a Bellver del taller mallorquí d'ebenisteria dels Isern obert per Antonio Isern a Palma i en el que també hi treballaven els seus fills Antonio i José.
Jovellanos fou desterrat a l'illa de Mallorca entre els anys 1.801 i 1.808, primer a la cartoixa de Valldemosa, a la Serra de Tramuntana, i després al castell de Bellver de Palma. En aquell moment història la marqueteria mallorquina vivia un moment excel·lent, fins i tot varen fer algunes peces del mobiliari de la cort del rei Carles IV.
Aquest llit s'adscriu a l'estil neoclàssic del moble mallorquí, que es caracteritza per la sobrietat en la decoració. A la part alta del capçal destaca un oval de marqueteria on hi ha un paisatge en ruïnes que ja és una característica del moble romàntic.
Gaspar Melchor de Jovellanos fou una de les persones més influents en la política espanyola en temps de la il·lustració. Va ser ministro de Gracia y Justicia de Carles IV, però Manuel Godoy el 13 de març de l'any 1.801 fou restituït com a primer ministre del rei Carles IV i ordenà la detenció i desterrament de Jovellanos a l'illa de Mallorca.
Primer fou presoner a la torre dels hostes de la cartoixa de Valldemosa des del març del 1.801 fins al maig del 1.802. Els monjos cartoixans no el van tractar com un pres sinó com un hoste.
A l'entrada del juliol del 2.022 "La torre dels hostes i l'església de la cartoixa" vàrem veure aquesta torre on Jovellanos visqué presoner una mica més d'un any. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.
Però quan Godoy s'assabentà de com els cartoixans tractaven a Jovellanos s'encarregà de que el rei ordenés el seu trasllat. Carles IV ordenà el dia cinc de maig de 1.802 que Jovellanos fos traslladat al castell de Bellver de Palma on hi va estar tancat fins al març del 1.808... Les condicions de l'empresonament de Jovellanos foren molt dures fins al 1.806. Posteriorment continuà empresonat en condicions menys estrictes.
Al setembre del 2.023 a l'entrada "El castell de Bellver" vàrem visitar el castell i recordarem el temps que Jovellanos hi estigué presoner. Clicant l'enllaç anterior podeu tornar a veure l'entrada.
Deixem el Museo Casa Natal de Jovellanos i Gijón per apropar-nos a la propera entrada dedicada a Astúries a Cudillero on ens esperen la Capilla del Humilladero i la Quinta de Selgas.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada