L'escut de Bilbao.

L'abril de l'any passat a l'entrada "Las sirgueras" us vaig mostrar el grup escultòric de l'artista plàstica Dora Salazar Romo, tot un homenatge a les dones que remolcaven embarcacions per la Ría de Bilbao amb l'únic ajut d'una gran sirga i la seva força física.

El grup escultòric està format per quatre figures de bronze de dos metres i mig d'alçària, setanta centímetres d'amplària i una llargària de nou metres, que estiren una gran sirga.

 

El grup escultòric està ubicat al Pasealekua Uribitarte ( Passeig Uribitarte ), a tocar de la Ría i  a pocs metres del Museu Guggenheim. 

A la part superior de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar l'escut de la Villa de Bilbao. Aquesta és una de les quatre mil vuit-centes plaques de ferro fos que ens indiquen en quina de les nou-centres cinc vias de Bilbao estem. Cada placa pesa vint quilograms. L'escut de la ciutat està flanquejat per dos macers que antigament anaven davant de les autoritats.

 

A la fotografia anterior de detall de la placa amb el nom del Pasealekua Uribitarte i a la propera podeu veure l'escut de Bilbao en el que apareixen la Ría, l'església de San Antón, el pont de San Antón i dos llops.

Font fotografia: InfoBilbao.

A l'entrada d'avui us proposo una passejada a tocar de la Ría d'un parell de quilòmetres fins a l'església i el pont de San Antón que són els protagonistes, conjuntament amb la Ría de la fotografia següent que vaig fer des del muelle de Marzana. Els llops, encara que no els veieu, també hi són...

Quan des de l'església creuem la Ría, pel pont de San Antón passem de la margen derecha a la margen izquierda i entrem a Bilbao la Vieja, coneguda també com Bilbi, on podeu gaudir de la moda, l'art, l'interiorisme, els nous locals gastronòmics... En aquesta zona també trobem art urbà mural com el que veieu a la dreta de la fotografia anterior. Aquest mural recorda l'activitat minera que hi havia en aquest indret de la ciutat.

El túnel connectava la mina San Luis ( que fou explotada fins a mitjans dels anys setanta del segle passat ) amb el muelle Marzana. Per aquí arribaven les vagonetes carregades de mineral per traslladar-lo als vaixells. A la fotografia de detall podeu observar el forn de calcinació que encara es conserva a la plaça Saralegi de Miribilla, el barri construït sobre les mines de ferro d'Abandonada, Malaespera i San Luis.. L'antic forn i el pintat al mural només estan separats per deu minuts passejant.

Deixem el mural i tornem a l'escut de la capital de Bizkaia, que ja apareix en un gravat de l'any 1.554 amb l'explicació següent: "De plata, sobre ondas de azur y plata, moviendo del flanco siniestro, un puente de dos ojos, de su color, sumado a su diestra de una iglesia de los mismos, cubierta de gules y sur montado en punete de dos lobos pasantes" ( font: InfoBilbao ).

Entre els segles XIV i XIX el puente viejo de San Antón fou fonamental per a la ciutat perquè era l'únic pont entre les dues ribes de la Ría. A la dècada del 1.870 l'antic pont fou enderrocat i construïren l'actual, gairebé a tocar de l'antic, més ample i còmode.

El puente viejo de San Antón era anterior a la fundació de la Villa de Bilbao l'any 1.300 per Diego López V de Haro. Els dos llops que hi ha a la dreta de l'escut de Bilbao són de l'escut d'armes de la Casa de Haro. El vell pont estava als peus de la torre de l'església de San Antón, al costat de l'antiga plaça on actualment hi ha el mercado de la Ribera que podeu veure parcialment a l'esquerra de la fotografia anterior. La fotografia següent és de la façana de la Ría d'aquest mercat construït l'any 1.929 en formigó armat, una obra d'estil racionalista de l'arquitecte Pedro de Ispizua.

 

 

Deixem el mercado de la Ribera i tornem al pont actual del que, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos els dos llops que a primer cop d'ull no hem vist.

Hi ha referències d'un pont de fusta l'any 1.334 que l'any 1.463 fou substituït per un de pedra d'estil gòtic amb dos arcs. L'any 1.667 el mestre Juan de Setién obrí un tercer arc. Un cop fet el nou pont s'enderrocà el pont vell.

A la propera fotografia feta des del pont podeu observar la Ría flanquejada a l'esquerra pel muelle Marzana i a la dreta pel mercado de la Ribera.

Ja a la margen derecha de la Ría faig la propera fotografia de l'església actual. L'antiga església de San Antón, consagrada l'any 1.433, era d'una sola nau de planta rectangular. Només  acollí als fidels els cinquanta anys centrals del segle XV i al 1.478 es projectà la seva ampliació.

L'edifici actual, d'estil gòtic, té tres naus esglaonades dividides en cinc trams cobertes amb volta de creueria. La portalada principal és d'estil renaixentista ( dissenyada i feta entre 1.544 i 1.548 ) i el campanar barroc fou acabat l'any 1.775.

La torre del campanar té un cos de remat vuitavat ( amb vuit angles iguals i vuit costats iguals quatre a quatre i alternats ) coronat per una cúpula i una llanterna sobre la que hi ha una figura rotativa de coure que gira segons bufa el vent. Aquest giraldillo ( La Fe ) obra de Jerónimo de Argos substituí al giraldillo de Juan Palacios del 1.650.

Des dels seus orígens fins al segle XIX  l'interior de l'església fou emprat com a cementiri. L'any 1.726 es van reorganitzar les sepultures.

Deixem el pont i l'església de San Antón i girem cua per tornar, a la propera entrada dedicada al País Basc, al Pasealekua Uribitarte on hem començat l'entrada d'avui. Allà creuarem la Ría pel puente de Zubizuri, conegut popularment com a puente de Calatrava, per anar fins al antiguo Depósito Franco de Uribitarte un antic magatzem de mercaderies construït l'any 1.918 actualment envoltat de l'arquitectura del segle XXI.

Atentament.

Senyor i