Un cop d'ull a "la Vileta".

Al blog he dedicat i dedicaré una colla d'entrades a l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons - Alfés. Sempre hi vaig des de Lleida, la meva ciutat, per la carretera L-702 fins a Artesa de Lleida on agafo la LV-7021 fins a Aspa per continuar per la pista que va a Castelldans.

 

Avui ens quedarem a Artesa de Lleida perquè vull convidar-vos a passejar per la Vileta. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Miquel Arcàngel que es començà a construir l'any 1.727. Com podeu constatar a la fotografia anterior es tracta d'un edifici molt sobri i amb poques ornamentacions. A la façana, sobre la porta, hi ha una fornícula amb motllures neoclàssiques amb una imatge de Sant Miquel. Sobre les motllures de la fornícula hi ha una altra imatge...

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure detalladament el medalló que hi ha als peus del sant l'any 1.730 o 1.739 ( no està clar si és un zero petit o un nou ). 

És una església d'una sola nau amb coberta de volta de canó i amb tres capelles per banda, baptisteri i dues sagristies. Durant la Guerra Civil van cremar el retaule barroc del Roser. 

Si mirem a la dreta de l'església veurem unes escales que ens conviden a pujar i conèixer els orígens d'Artesa de Lleida.

A l'esquerra de l'església gairebé a tocar hi ha el carrer del Fossar Vell on antigament hi havia el primitiu cementiri al costat de l'església. Però l'església actual no fou la primera d'Artesa de Lleida sinó una d'estil romànic que apareix documentada a finals del segle XII i que molt possiblement estava ubicada a tocar del petit castell de la vila.

Quan comencem a enfilar les escales podem observar detalladament el campanar de torre octogonal que hi ha a l'angle dret de la façana. Les escales ens deixen a la Vileta, declarada Bé Cultural d'Interès Local, que fou una vila closa amb tres portals d'entrada.

Després de caminar uns metres per la Vileta em giro i faig la fotografia següent en la que podeu veure com al fons treu el nas el campanar de l'església. La propera fotografia de detall és de la dovella clau d'una de les portes d'arc de mig punt de les cases del carrer Vileta en la que podeu llegir l'any 1.697.

Artesa de Lleida es va formar sobre un turó a la segona meitat del segle XII. Estava ubicada en els actuals carrers Castell, Fossar Vell i la travessia del Fossar Vell. Era un nucli emmurallat en el que hi havia un castell, l'església romànica ( que pertanyia als Templers de Gardeny i posteriorment als Hospitalers ) amb el seu cementiri i poques cases. A partir dels segles XV i XVI es va fer el nucli de població de la Vileta, també al turó, a tocar del primer nucli del segle XII. Artesa tingué un nucli fortificat amb castell i església i una vila closa ( la Vileta ) amb un únic carrer. Les cases de la Vileta tenien la funció de muralla.

El castell i l'antiga església romànica es van ensorrar durant les guerres que ha patit el nostre maltractat territori. Quan desaparegué la primera església de Sant Miquel es construí al segle XVIII, davant de la porta sud de la Vileta, l'església neoclàssica. El segle passat es va enderrocar les porxades, amb les seves arcades, que tancaven la Vileta...

En el marc del Projecte Ponent Actiu s'ha fet una inversió de 230.851 € per recuperar la Vileta. Han treballat al carrer Vileta i als seus accessos des del carrer la Bassa i el carrer dels Gallarts. Ponent Actiu té com objectiu la consolidació d'un model sostenible i competitiu de turisme. Hi ha cinquanta-vuit projectes dels municipis del Segrià, Urgell i Pla d'Urgell. Aquests projectes estan finançats en un 50 % pels Fons Feder de la Unió Europea, un 25 % de la Diputació de Lleida i un 25% pel Municipi.

S'han soterrat les xarxes d'enllumenat públic i electricitat i les de telefonia que penjaven en les façanes o pals de fusta s'han col·locat de forma més discreta reduint clarament l'impacte visual. També s'han millorat les xarxes de sanejament i subministrament d'aigua i s'ha canviat el paviment de formigó. Al fer les obres del clavegueram van trobar un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil que es podrà visitar.

A les fotografies anterior i propera podeu veure l'edifici que s'està rehabilitant per acollir el Museu de la Joguina. Les obres van començar a finals del 2.018 i quan estigui acabat tindrà tres-cents metres quadrats de superfície construïda i uns dos-cents cinquanta metres quadrats útils repartits en tres espais expositius en diferents nivells.

L'edifici acollirà els tres mil joguets del col·leccionista lleidatà Manel Giró. El seus padrins van comprar les joguines que quedaven de la mítica botiga "El Baratillo" fundada l'any 1.898. Els que ja tenim una edat i som de les terres de Lleida recordem perfectament façana del número trenta-sis del carrer Major plena de joguines penjades.

 

  

Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior de mitjans del segle passat, a la dreta de El Baratillo hi havia la botiga tèxtil La Elegancia, fundada l'any 1.911 pels padrins de Manel Giró. El Baratillo va tancar l'any 1.978 i al 1.983 els propietaris de La Elegancia van comprar la botiga de joguines per ampliar el seu negoci. Quan la família Giró va comprar El Baratillo ja s'havien venut moltes joguines des de que va tancar, però Manel Giró n'ha anat comprant i restaurant i també ha rebut donacions dels lleidatans per a la seva espectacular col·lecció. Afortunadament encara no s'havien venut els pianos que tots els lleidatans que passem de la cinquantena hem tocat quan érem petits...

 

 

Acabem de baixar pel carrer Vileta fins arribar al carrer dels Gallart. A la dreta de la fotografia anterior podeu veure un edifici en el que, al balcó, hi ha el cartell de l'Agrupació Cultural La Femosa que treballa per a la cultura artesana des del 1.967. L'edifici del número set del carrer dels Gallart fou comprat l'any 1.991 per La Femosa gràcies a les aportacions de tots els associats. Després d'un llarg periple per diferents ubicacions la seu definitiva és aquesta casa del segle XVIII que durant el segle XIX i les dues primeres del XX fou les escoles municipals.

Si ens girem a l'esquerra podem veure el tram del carrer Vileta que s'enfila fins a la que fou vila closa. Com podeu observar a la fotografia les mateixes cases tenen funció de muralla.

Deixem el centre d'Artesa de Lleida per anar passejant fins a l'Ermita de Sant Ramon Nonat que observarem detalladament en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

El suposat regal del papa Calixt III...

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades en les que hem observat detalladament algunes de les peces que formaven part de l'exposició temporal "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI". Només entrar a l'edifici del Museu de Lleida que acull les exposicions temporals, abans de baixar a la sala, es veia que a la part central hi havia un grup de vitrines.

 

 

En aquestes vitrines s'hi exposava el suposat llegat d'Alfons de Borja ( 1.378 - 1.458 ) que fou papa entre els anys 1.455 i 1.458 amb el nom de Calixt III.

El tern, procedent de l'antiga església de Sant Joan i dipositat al Museu de Lleida, està format per una capa pluvial amb el seu capelló, una casulla, dues dalmàtiques, dos collarins, dues estoles, un maniple, una bossa de corporals i un cobrecalze.

A la fotografia anterior podeu veure la capa pluvial, que com la resta de les peces del tern podem datar entre el segon-tercer terç del segle XVI i el primer terç del segle XVII. La propera fotografia de detall ens permet observar millor una de les sis capelles brodades a la capa, concretament la dedicada a Sant Antoni Abat amb els seus atributs, un llibre a la mà esquerra i un bastó amb forma de tau ( lletra T grega ) a la dreta.

Complementa a la capa pluvial el capelló, que estava exposat en una petita vitrina a la dreta, amb una representació de la Sagrada Família amb Sant Joanet que fa un gest de silenci.

Alfons de Borja va viure a Lleida més de trenta anys, on estudià i es doctorà en dret canònic i dret civil i fou docent de l'Estudi General de Lleida ( la universitat més antiga de Catalunya ).

A la vitrina de l'esquerra de la que hi havia la capa pluvial estava exposada una de les dalmàtiques del tern.

A les dues fotografies anteriors podeu veure primer la part del davant de la dalmàtica, i a la segona de detall  l'escut brodat. Les dues fotografies següents són de la part del darrere de la mateixa dalmàtica.

La dalmàtica és una vestimenta litúrgica amb mànigues amples en forma de creu que porta el diaca en les celebracions litúrgiques damunt de la sotana o l'alba.

A l'esquerra de la vitrina de la dalmàtica hi havia una vitrina en la que estaven exposades una casulla i una estola.

La casulla és una vestimenta litúrgica que penja fins a mitja cama, amb forma de campana o d'escapulari, amb una obertura al centre per passar-hi el cap. El sacerdot se la posa a sobre de tot el que porta per celebrar la missa. A les fotografies anterior i propera la podeu observar.

A sis de les dotze peces del tern del papa Calixt III hi ha brodat l'escut amb les claus que a l'heràldica eclesiàstica apareixen en els escuts d'armes papals, als de la Santa Seu i al de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Com podeu veure a la propera fotografia de detall de la part del davant de la casulla hi ha l'escut amb dues claus creuades que són les claus de Sant Pere - les claus del Cel-.

Però no hi ha cap document que relacioni aquest tern amb el papa Calixt III. Un estudi tècnic deixa clar que totes les vestimentes litúrgiques del tern estan fetes amb el mateix teixit ( un lampàs de fons ras i trama de fons de seda i decoració feta amb trames de fils de seda, or i plata.

A l'article de Carme Berlabé i Rosa M. Martín i Ros "El tern del papa Calixt III" que trobareu a les pàgines 175 a 187 del llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" editat l'any 2.021 per la parròquia de Sant Joan Baptista de Lleida queda clar que el tern no pot ser contemporani ni una mica posterior al pontificat de Calixt III.

A la mateixa vitrina hi havia l'estola que podeu veure a la fotografia anterior, un ornament litúrgic consistent en una banda de roba que es col·loca penjant del coll i arriba fins als turmells. La porten els diaques, preveres i bisbes en les celebracions religioses.

Per acabar, a la vitrina que hi havia darrere de les que exposaven la dalmàtica, la casulla i l'estola, una cinquena vitrina acollia un maniple, un collarí, una bossa de corporals i un cobrecalze.

La fotografia anterior és del maniple, un ornament sagrat, semblant a l'estola però més curt, que porten el sotsardiaca, el diaca i el celebrant a l'avantbraç esquerre durant la missa.

A la fotografia següent podeu veure, a més a més del maniple ( 1 ), el collarí ( 2 ) i la bossa de corporals ( 3 ).

El collarí és una peça independent que es col·loca sobre la dalmàtica per donar més vistositat a la vestidura litúrgica. La bossa de corporals és una funda formada per dues tapes ( una mena de carpeta ) on es guarda el corporal ( un llenç blanc quadrat que s'estén durant la missa sobre de l'altar per col·locar-hi el calze, el copó i la patena, i deixar l'oblata - l'hòstia i el vi oferts pel sacerdot abans de ser consagrat- ). Un cop acabada la missa el corporal es torna a plegar i a guardar a la bossa de corporals.

El cobrecalze, que podeu veure a la fotografia anterior, és un vel quadrat rígid amb el que es tapen el calze i la patena fins al moment de l'ofertori de la missa i després de la comunió. És del mateix color que la casulla. També s'anomena pàl·lia.

El suposat regal del papa Calixt III és una bonica tradició perquè la relació i estima d'Alfons de Borja amb la ciutat de Lleida era evident, però als inventaris de la parròquia de Sant Joan , ni a cap altre document, no consta aquest llegat. A més a més els teixits, dissenys i patrons són plenament renaixentistes...

Atentament.

Senyor i

Al tercer turó de la ciutat de Lleida ( i 2 )...

A l'entrada anterior ens vàrem quedar al terrat de l'edifici principal del Col·legi Episcopal situat al tercer turó de la ciutat de Lleida, conegut popularment com el Puig Bordell. A l'esquerra de la fotografia, a tocar de les plaques solars, podeu veure una estructura a la que ens enfilem per observar la ciutat a vista d'ocell.

Ja no podem pujar més amunt i gràcies al zoom de la càmera puc fer la fotografia següent el la que podeu veure, d'esquerra a dreta,  1 Castell del Rei / Suda ( construït entre finals del segle XII i el segle XV ) situat a la part més alta del turó. 2 D'esquerra a dreta els baluards del Francès, de la muralla nova i de la punta de Diamant. 3 Seu Vella.  4 Baluard de l'Assumpció.

Em giro una mica a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure a l'esquerra la Seu Vella ( A ), al centre el Baluard de la Llengua de Serp ( B ) i a la dreta el campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç ( C ).  En primer terme hi ha l'edifici de la Residència de nois del col·legi Episcopal, també amb plaques solars.

Continuem observant l'edifici del col·legi que hi ha a l'altre costat del carrer Doctor Combelles. A la fotografia tenim 1 Ludoteca, 2 Menjador, 3 Pati d'Educació Infantil, 4 Aules d'Educació Infantil, 5 Residència de Nois. Quan baixem del terrat anirem al menjador, concretament al soterrani, on ens espera ben amagada una part de la història de la ciutat de Lleida.

Em giro cent vuitanta graus i faig la propera fotografia en la que podeu veure el pati de l'edifici central ( A ), el pavelló poliesportiu ( B ) i el Taller d'Electricitat ( C ). Al mur de la dreta podeu veure més pintures murals d'Albert Bonet.

 

Baixem del terrat,  passem pel túnel per sota del carrer Doctor Combelles i un cop al pati d'Educació Infanti anem fins al menjador on ens espera, amagada al soterrani, una sorpresa espectacular... El Guillem obre una porta i baixem un tram d'escala. He de confessar-vos que la sorpresa fou monumental. 

Vaig enviar les fotografies al Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament i l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè m'explicà que potser era un mur de l'antic convent dels Caputxins edificat a finals del segle XVI, però que li caldria fer una valoració in situ.

M'apropo per intentar passar per sota de l'escala però com podeu constatar a la propera fotografia un mur de maó vist em barra el pas.

L'any 1.596 la Paeria sol·licità la fundació d'un convent de frares Caputxins a Lleida. En el Capítol de l'any 1.597 l'ordre acceptà la proposta i van comprar uns horts al Puig Bordell. L'any 1.598 es va posar la primera pedra del convent. Actualment les instal·lacions del Col·legi Episcopal ocupen una part del tercer turó de la ciutat.

Giro cua i faig la propera fotografia en la podeu observar que el pany del mur del convent torna a estar tallat per una nova paret.

Josep Lladonosa al seu llibre "Els carrers i places de Lleida a través de la història " explica que aquest turó en els temps posteriors a la Conquesta l'anomenaven podium suspensorum o tossal de les forques. Penseu que els segles XV i XVI en aquest turó es penjaven a la forca als reus condemnats a mort. El nom de Puig Bordell fa referència als bordells que hi havia en aquest raval.

 

Avanço una mica més per aquest estret espai i com podeu veure a la fotografia anterior sobre la porta tancada i una obertura amb una reixa amb la funció de ventilar l'espai. És evident que el mur del convent continua per l'altre costat i gràcies al Guillem hi podrem accedir. Però de moment hem de fer mitja volta i tornar a pujar l'escala que podeu veure al fons de la fotografia següent.

 

Amb la Guerra dels Segadors, l'any 1.641 els caputxins van haver de marxar i el convent fou enderrocat. Poc després van comprar uns terrenys dins de la muralla. L'any 1.653 van posar la primera pedra del nou convent que tenia trenta-dues cel·les. El nou convent fou enclaustrat l'any 1.835 i enderrocat al 1.850.

Segueixo al Guillem pel laberint de les instal·lacions del col·legi per ensenyar-vos l'altre pany de mur de l'antic convent del segle XVI. Hem de baixar per l'escala metàl·lica fins a l'arbre que veieu a la dreta de la propera fotografia.

 

A la pàgina quaranta-nou del llibre "L'Episcopal un col·legi de Lleida" de Francesc Martí i Solsona hi podem llegir: " Hi havia un mur amb carreus molt grans que anaven, des de la part alta del carrer Canonge Brugulat fins al del bisbe Messeguer. Aquest mur passava pel final de la nostra piscina i encara el podeu veure al pati de l'Epis Club. Era mur dels bordells o potser dels caputxins ? ".

A l'esquerra de la fotografia anterior, sota el llum fluorescent, podeu veure la reixa de l'obertura que hi havia sobre la porta tancada del soterrani on hem vist el primer pany de mur. Com podeu veure el mur de l'antic convent dels Caputxins gira a la dreta i molt aviat una nova paret no ens permet resseguir-lo perimetralment.

Després de la meva visita l'arqueòleg  Xavier Payà i Mercè va anar al col·legi i quedà sorprès amb el mur. Hi va tornar acompanyat d'un topògraf per agafar-ne dades. Posteriorment explicà al Guillem que el mur formava part d'una construcció  defensiva del Puig Bordell durant la Guerra dels Segadors, feta després de que es tirés a terra l'antic Convent dels Caputxins.

Hi ha una petita exposició al col·legi en la que podreu observar restes ceràmiques trobades durant la construcció del col·legi als anys cinquanta del segle passat. Està organitzada pel Col·legi Episcopal, el Museu de Lleida i l'Arxiu Arqueològic, amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal i l'Arxiu Capitular. 

A la propera fotografia de detall podeu veure una de les peces de l'època medieval trobada al Puig Bordell.

 

Però si la voleu veure no badeu perquè aquest divendres la retiren. A la vitrina que veieu a la fotografia anterior hi ha fragments d'olles i urnes de l'edat del bronze final ( segles VIII I VII aC ). Aquests fragments són els més antics trobats a la ciutat de Lleida!. A més a més d'aquests fragments també en podeu veure de les èpoques medieval i moderna. Els fragments de l'època romana són els únics que no s'han trobat al Puig Bordell, però sí a la nostra ciutat.

Gràcies Guillem i Xavier per les vostres explicacions i gentilesa.

Atentament.

Senyor i

La primera porta de l'església...

A l'entrada de l'octubre del 2.021 "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 14 )" vàrem entrar virtualment a l'antiga església de Sant Josep, actualment integrada al Museu de Lleida. Aquella fou l'església del convent de Sant Josep dels Carmelites Descalços de Lleida que es van establir a Lleida, al carrer Cavallers, l'any 1.589. El primer convent era petit i no estava en condicions adients per això l'any 1.595, tot i que les obres no estaven acabades, es van traslladar al nou convent a tocar de l'església de Sant Llorenç ( actualment plaça de Sant Josep ). No podien imaginar-se la convulsa història que viuria el convent... 

A la fotografia anterior podeu veure la que fou la porta de l'església de Sant Josep, i a la propera de detall la llinda on hi podem llegir Iglesia de San José.

Durant la Guerra dels Segadors el convent en patí les conseqüències. Al 1.641 només hi havia tres religiosos i les dependències foren ocupades militarment. L'any 1.664 s'impulsà la reconstrucció del convent i l'ampliació de l'església afegint-hi tres capelles laterals. Però ja sabeu que la ciutat de Lleida ha patit repetidament guerres i setges. El convent fou malmès novament a la Guerra de Successió i a la Guerra del Francès. Durant la desamortització del 1.835 el convent va ser exclaustrat definitivament i va passar a ser propietat pública. Posteriorment fou la Casa de Misericòrdia. Per la Guerra Civil patí noves destruccions i fou hospital militar. Tornà a ser restaurat i continuà la seva funció assistencial fins al 2.003. L'any 2.007 s'inaugurà el Museu de Lleida que incorporà part dels murs de l'antic convent i l'antiga església.

 

La fotografia anterior, del 1.979, és de l'Arxiu Gavín. Al text de l'arxivador es pot llegir en un paperet mecanografiat " Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - Llar de Sant Josep - any 1.979". 

A la propera, que vaig fer enfilat al campanar de la Seu Vella, podeu veure el Museu de Lleida a l'interior de l'el·lipse groga. Part de l'antic convent i l'església hi estan integrats.. El numero 1 correspon al frontó triangular  de la façana on hi havia la porta d'accés a l'antiga església del convent. Podeu veure aquest frontó a la primera i a la tercera fotografies de l'entrada d'avui. A la seva dreta podeu veure part del campanar gòtic de l'església de Sant Llorenç número 2,  i amb el número 3 l'antic edifici de la Maternitat que actualment acull la Biblioteca Pública de Lleida.

Ja fa una colla d'anys la gent del Museu de Lleida em va passar algunes fotografies de la construcció del Museu de Lleida. A la fotografia següent podeu veure, a vista d'ocell, bona part de l'antic convent dels carmelites Descalços abans de començar les obres de reforma. A la part superior esquerra treu el nas l'antic Convent de Santa Teresa en el que he escrit el número 1.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la propera fotografia, també a vista d'ocell, podeu observar la part de l'antic convent i de l'església que RodonArquitectes integrà en el nou Museu de Lleida. A la dreta, amb el número 2, podeu veure l'edifici de l'Arxiu Històric de Lleida, obra dels arquitectes Josep Benedito i Santi Orteu.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la tercera fotografia ja podeu veure com es va construir el nou edifici del Museu de Lleida integrant l'antiga església de Sant Josep i alguns dels murs del convent. L'antiga església actualment acull la sala dedicada a l'art barroc, on finalitza l'exposició permanent del museu. Les diferents sales de l'exposició permanent no tenen obertures, però des de l'exterior podeu veure les antigues finestres tapiades. A l'esquerra, amb el número 3, podeu observar part de l'antic convent de Santa Clara amb el seu campanar de cadireta, de color blanc.

Font fotografia: Museu de Lleida.

 

A la propera fotografia ja podem veure gairebé acabats els edificis de l'exposició permanent ( EP ) i una petita part del de les exposicions temporals ( ET ).

 

 Font fotografia: Museu de Lleida.

 

Per acabar la sèrie de fotografies del Museu de Lleida, a la següent podeu observar les feines de rehabilitació de l'antiga església del convent.

Font fotografia: Museu de Lleida.

Però la primera porta de l'església del convent de Sant Josep no és la que podeu veure a les primeres fotografies de l'entrada d'avui. La que veiem des de la plaça de Sant Josep fou construïda durant les obres d'ampliació que es van fer entre els anys 1.664 i 1.670...

Per descobrir la primera porta ens cal entrar al museu i pujar les escales per començar la visita a l'exposició permanent. Després de pujar-les faig la fotografia en la que podeu constatar  com RodonArquitectes integrà elements arquitectònics de l'antic edifici al nou. 

Al girar a la dreta trobarem l'espai del cor, en el que podem gaudir de petites exposicions temporals. Abans d'accedir-hi si mireu a la vostra dreta veureu una finestra al mur que ens permet observar el llanternó d'una de les capelles laterals de l'antiga església de Sant Josep.

Ja a l'espai del cor, i quan baixeu a l'antiga església del convent on s'exposa l'art barroc, podreu gaudir d'alguns dels esgrafiats. 

Baixem a l'àmbit expositiu del barroc on ens espera la primera porta de l'església. A la propera fotografia podeu observar, des del presbiteri, la nau central de l'església del convent dels Carmelites Descalços. Al fons, a la part superior, hi ha el cor, i a sota una porta... 

M'apropo per mostrar-vos millor la porta misteriosa. En primer terme podeu observar la maqueta de la Seu Nova de Lleida feta pel mestre d'obres Pau Borràs l'any 1.762 seguint el projecte inicial del 1.760 de l'enginyer militar Pedro Zermeño. Darrere se la maqueta, la primera porta de l'església.

La vitrina amb la maqueta no em permet fer una fotografia frontal de la porta antiga, per això la faig des d'un lateral. Darrere del plafó del fons "Cap a la ciutat moderna" hi ha la porta que es va construir durant la reforma i ampliació de l'església dels anys 1.664 al 1.670.

"Sortint" per la primera porta de l'església podem observar-la detalladament però amb una escassa perspectiva perquè, com podeu constatar a la fotografia anterior, entre la primera porta i la segona ( actualment tapiada ) hi ha una distància molt curta.

A la fotografia anterior i a la propera podeu veure els grans carreus dels muntants de la porta i els dels murs de l'església que ja fa tres segles i mig que no formen part del frontispici.

A les dues fotografies anteriors podeu veure una petita part de l'àmbit expositiu del barroc, on acaba la visita a l'exposició permanent del Museu de Lleida. Un petit plafó informatiu ens explica la història d'aquesta porta "amagada". Al centre de la llinda de la porta hi ha un escut.

L'atri de l'entrada va fer possible un engrandiment del cor que hi ha a la planta superior, un espai en el que, com us he explicat abans, actualment hi ha petites exposicions temporals.

La fotografia de detall amb la que tanco l'entrada d'avui ens permet observar l'emblema heràldic de l'escut dels carmelites en el que hi ha el mont Carmel ( proper a Haifa ) amb una creu i les tres estrelles.

L'escut coronat està flanquejat per unes cintes en les que hi podem llegir el lema " Zelo zelatus sum pro Domino Deo exercituum " ( Em consumeix el zel pel Senyor Déu dels exèrcits ).

Atentament.

Senyor i