Scriptum et delineatio, a l'Arxiu Capitular de Lleida ( 4 ).

A l'entrada d'avui recordarem els documents que hi havia a les taules 3 i 4 de l'exposició Scriptum et delineatio que organitzà el passat mes de juny l'Arxiu Capitular de Lleida.

Hi havia projectes del segle XVIII per a la cúpula de la Catedral Nova, el llibre de comptes de la fàbrica de la Catedral Nova, el pergamí amb el mapa de les terres de la Cerdana de l'horta de Lleida Partida Fontanet i la concòrdia i capitulació entre el Capítol de la Seu de Lleida i el mestre d'obra Bernardí Plantanida amb plànols dels projectes.

El projecte de cúpula forma part del Fons Gràfic: Catedral Nova i té la signatura P_169. A la cartel·la hi podíem llegir: " Catedral Nova de Lleida. Projecte de la Cúpula: Secció de la cúpula, cimbori, coberta i creuer. Planta de la cúpula i cimbori /  [Josep Prat s. XVIII ]".

Al document, un paper de 60 X 48 centímetres, hi trobem un plànol amb parts en color, una part manuscrita, i dues escales ( una en vares i pams catalans i l'altra gràfica ).

El que veiem és una secció transversal pel creuer que mostra la cúpula amb el cimbori i com es troba la teulada amb les parets de la nau central. La llegenda, que podeu veure a la fotografia anterior de detall, ens ajuda a observar les diferents construccions que apareixen al plànol.

A la dreta del plànol hi havia el llibre de comptes de la fàbrica de la Catedral Nova, un manuscrit en paper datat l'any 1.773.

Sobre el llibre la cartel·la col·locada per les arxiveres ens assenyala amb una fletxa on hi ha el text ... i es van començar a construir: "Formar lo simbori o mitga taronja per fer argamasa y altres gastos en la 4ª setmana d'abril ".

Al costat del llibre de comptes hi havia exposat el pergamí amb el Mapa de les terres de la Cerdana de l'horta de Lleida, partida Fontanet.

 

Es tracta d'un pergamí de 760 X 500 mil·límetres amb la signatura P_0199 en el que al dors hi ha un text en que s'explica que es desconeix la data però per l'estil i la manera d'estar fet cal situar-lo al segle XVII. Aquest text diu : " Plan de las terras de Sardana de la horta de Lleyda, partida de Fontanet, que vui posseheix lo convent de Sant Agustí de dita ciutat... no se sab quan se feu este mapa ".

 

A la fotografia anterior de detall podeu observar la torre Cerdana, actualment desapareguda ( que us he assenyalat amb una lletra A de color groc ) que estava prop del convent. En aquest punt ara hi ha el Polígon Industrial. La partida de Fontanet correspon a tot el territori immediat a la ciutat a l'altra riba del riu Segre.

A la dreta de la taula hi havia diferents documents de la concòrdia i capitulació entre el Capítol de la Seu de Lleida i el mestre d'obra Bernardí Plantanida amb els plànols dels projectes ( 1.610 - 1.612 ). 

Als inicis del segle XVII a la Seu Vella es projectà fer un porxo davant de la porta dels Apòstols. A l'Arxiu Capitular es conserven els dos projectes que es van fer. A la fotografia següent de detall podeu observar part del quadern manuscrit en paper l'any 1.610.

Com podeu constatar a la fotografia següent al marge del document original es llegeix clarament la paraula " Cancellat " que us he indicat amb una el·lipse de color groc.

Aquest document fa referència a la "trassa" o dibuix del primer projecte, perdut però posteriorment trobat, que podeu veure a la propera fotografia.

S'encarregà un segon projecte de porxo però dos anys després de fer-lo es trobà el primer projecte perdut. A les dues fotografies següents de detall podeu veure a la primera el porxo del primer projecte del 1.610 i a la segona el porxo del projecte del 1.612.

A la taula 4 hi havia el Decret de trasllat del Culte de la Seu Vella a la parròquia de Sant Llorenç, dos cartuaris i un copiador de lletres missives.

El decret de trasllat consta de dos folis de paper manuscrit i segell de cera i paper. Fa 425 X 313 mil·límetres i està datat a Monzón el dia 17 de desembre de 1.707.

El nefast document està signat per Francisco de Solís y Hervás, que fou bisbe de Lleida entre els anys 1.701 i 1.714, de l'ordre de la Mercè i partidari del rei Felip V. "Gràcies" al decret Lleida fou castigada amb la pèrdua de la seva Catedral Vella...

Les dues properes fotografies de detall són d'aquest trist document. A la segona podeu veure a l'esquerra el segell de cera i paper i a la dreta la signatura del bisbe.

De la resta de documents exposats a la taula 4 ens aturarem a donar un cop d'ull al llibre de paper manuscrit del segle XVII ( 1.654 - 1.670 ) amb la signatura CO_0003 que forma part del Fons de Lleida. Correspondència.

Es tracta del Copiador de lletres missives del Illtre Capítol de la Sancta Iglesia de Leyda que comence en lo any MDCLIII. Està format per tres-cents vint-i-quatre folis de paper manuscrit i enquadernat amb pergamí, de cartera amb botó, amb dos reforços de pell cosits al llom.

 

A la propera entrada dedicada a observar detalladament els documents que hi havia a l'exposició Scriptum et delineatio, que serà l'última de la sèrie, gaudirem de l'espectacular Bíblia de Lleida que era la protagonista de les taules 5 i 6.

Atentament.

Senyor i

Litografia sobre pedra.

A la segona de les quatre entrades que vaig dedicar a l'exposició "Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari" us explicava que hi havia un espai dedicat a la litografia, una tècnica que suposà una revolució del món del cartell.

Treballar amb les pedres litogràfiques, grans i molt pesants, era incòmode i per aquest motiu es van anar substituint per planxes de zinc o d'alumini. La propera fotografia és d'una planxa de zinc, c. 1.906, del Círculo de propietarios de Gracia signada per Arrufat.

La litografia, paraula que prové del grec antic formada per lithos ( pedra ) + graphe ( dibuix ), és una tècnica d'impressió sobre una superfície plana que fou descoberta entre 1.796 i 1.799 per Aloys Senefelder. 

Us deia que en aquest espai expositiu dedicat a la litografia es podia visionar el vídeo "Litografia Harrian" ( Litografia sobre pedra ) del 2.015, cortesia del Bilboko Arte Ederren Museoa ( Museo de Bellas Artes de Bilbao ),  i que en una propera entrada us explicaria detalladament el vídeo i el podríem veure tranquil·lament. Avui ho farem.

El vídeo, de tretze minuts i trenta-nou segons, ens permet descobrir tots els secrets d'aquesta tècnica màgica. El litògraf Lauren Aliende, que veurem al vídeo i a les fotografies, és el responsable de la idea i Ramón Ganuza de la càmera i l'edició. Tota una joia que us deixarà bocabadats. 

No parla ningú, només veurem al Lauren treballant, sentirem els sons del taller de litografia i llegirem explicacions molt curtes del que està fent el litògraf.

Comencem pel granejat, feina amb la que el litògraf treu el gra a la superfície llisa d'una pedra litogràfica per poder dibuixar-hi amb el llapis litogràfic.

Cal aplicar-hi aigua amb abrasiu que interposat entre les pedres i pel moviment del litògraf fa desaparèixer una fina capa de la gran pedra.

Ara que la pedra litogràfica ja està a punt cal començar el procés del dibuix, primer fent la preparació del calc amb el pigment amb alcohol.

Quan ja tenim el calc preparat podem el dibuix que volem copiar a la pedra litogràfica. Com podeu veure a la propera imatge tenim, de sobre a sota, el dibuix, el calc i la pedra.

Amb el llapis repassem tot el dibuix i el text. El calc farà que es reprodueixi en negatiu a la pedra. La imatge emprada és una reproducció del cartell Hermes fet l'any 1.906 per Antonio de Guezala.

Aixecant el cartell  i el calc veurem calcada la imatge invertida ( en mirall ) del dibuix i el text sobre la gran pedra litogràfica.  

El pas següent es repassar amb llapis litogràfic ( llapis gras ) el text i el dibuix calcat a la pedra litogràfica. Aquest tipus de llapis van dels números un ( el més gras i tou )  al cinc ( els menys gras i més dur ).

 

Ara cal preparar la barreja de tusche ( tinta grassa per litografia ) i aigua. En Lauren la fa en un plat i amb un pinzell comença a repassar amb aquesta barreja sobre el calc fet a la pedra litogràfica.

 

 

Quan la tinta s'ha assecat en Lauren aplica sobre la pedra litogràfica talc i colofònia ( pega grega ) una resina natural de color ambre o groc pàl·lid obtinguda de les coníferes. Posteriorment cal fixar el dibuix i el text aplicant amb una esponja una barreja de goma aràbiga i àcid nítric. Hem de tornar a esperar que s'assequi tot.

Després de totes aquestes operacions comença el procés d'impressió amb la neteja a fons de la pedra litogràfica amb essència de trementina ( aiguarràs ), un oli especial obtingut per destil·lació de la resina dels pins.

Ara cal preparar la tinta d'impressió, entintar el corró i fer el reforçat de la pedra litogràfica. Tornem a assecar la pedra, la netegem amb aigua i una esponja. Un cop neta l'humitegem i l'entintem amb el corró.

Per acabar en Lauren agafa un paper d'impressió, el col·loca sobre la pedra litogràfica que anteriorment ha entintat amb el corró i sobre el paper posa una protecció i una planxa metàl·lica.

En Lauren baixa la palanca de pressió de la premsa litogràfica i comença a girar lentament el gran volant. La pedra litogràfica passa per sota de la palanca de pressió.

 

 

Ara només cal pujar la palanca de pressió, la planxa metàl·lica i la protecció per poder veure l'estampa, la imatge obtinguda per la pressió que ha fet la premsa litogràfica sobre el paper i la pedra litogràfica entintada.

Després d'aquesta senzilla explicació us proposo que gaudiu del vídeo "Litografia Harrian". La premsa litogràfica amb la que treballa en Lauren fou fabricada a Bilbao a mitjans del segle XIX.

 

Molt aviat, gràcies a la gentilesa de la gent del taller de litografia 6a ubicat al cor del barri jueu de Palma de Mallorca, el podrem visitar virtualment al blog.

Atentament.

Senyor i

Passejant pel camí de l'Albagés ( 5 ).

Després de donar un cop d'ull a la cabana de pedra seca que no té fitxa a la Wikipedra, una construcció aèria adossada al marge de planta rectangular, coberta de volta de canó i porta d'arc de mig punt, enfilem la petita sendera que en pocs minuts ens deixa al camí de l'Albagés.

 

Continuem cap a l'esquerra fins que trobem la primera sendera a la dreta, on hi ha dues arquetes de formigó que protegeixen els hidrants ( aparells hidràulics connectats a una xarxa de distribució d'aigua per subministrar aigua a pressió per regar ). Aquesta sendera ens deixarà, en uns minuts, a tocar d'una nova construcció de pedra seca que a la Wikipedra té la fitxa 14.081. Les tres fitxes de la Wikipedra que consultarem a l'entrada d'avui també són d'en Fer Maldonado.

 

 

Baixo una miqueta més pel camí fins a col·locar-me davant la porta d'accés a la construcció de pedra seca i fer la propera fotografia.

 

 

Vaig una mica a l'esquerra per resseguir perimetralment la curiosa construcció de pedra seca ubicada al terme municipal d'Artesa de Lleida.

Giro cua per tornar a la porta d'aquesta construcció que a la fitxa de la Wikipedra defineix com a terrera encastada, de planta irregular, amb coberta de lloses i porta de llinda plana.

Aquesta construcció de pedra seca, orientada al nord-est, malgrat que no s'ha restaurat està perfectament conservada.

A la descripció i comentaris de la fitxa de la Wikipedra podem llegir que es tracta d'una barraca formada per l'aprofitament d'una gran llosa penjada, amb murs al llarg del perímetre volat.

 

 

Al fons de la construcció de pedra seca, a l'esquerra, hi ha la menjadora que podeu veure a la fotografia següent de detall.

L'interior, de planta irregular, té entre vuit i deu metres quadrats i la pròpia gran llosa forma la llinda de la porta i la coberta.

Des del fons faig la propera fotografia en la que podeu veure, a més a més de la gran llosa, la part interior de la façana principal.

 

Tornem al cotxe i reculem pel camí de l'Albagés fins arribar al punt on podem anar a la dreta i agafar la carretera LV-7021 ( Artesa de Lleida - Aspa ). Amb cura accedim a la carretera i a molt poca distància, quan acaba la petita baixada, entrem pel camí de l'esquerra on trobarem ràpidament un espai per deixar el cotxe. 

Agafant el camí de l'esquerra i, després de caminar uns metres, baixant al camp d'ametllers molt aviat trobem la propera cabana de pedra seca.

A la Wikipedra aquesta cabana té la fitxa 14.058 en la que ens deixen clar que encara estem al terme municipal d'Artesa de Lleida.

És una construcció aèria adossada al marge, de planta rectangular, amb coberta de volta de canó i porta d'arc de mig punt.

A les fotografies anterior i a la propera podeu observar molt bé l'estrep de l'esquerra. Els estreps actuen com a contraforts que reforcen la cabana i li permeten resistir l'empenta de la volta.

A la descripció de la fitxa s'explica que la cabana es veu des de la carretera. Té un enderroc en forma de quadrat al mig de la volta i la portalada també està parcialment malmesa. Aquesta construcció de pedra seca està orientada al nord.

A la fotografia anterior podeu veure el mal estat de la volta i, a la dreta la menjadors. Aquest enderroc el podeu observar millor a la fotografia següent de detall.

 

 

La cabana no ha estat restaurada i li caldria si la volem conservar ja que la volta i la façana principal tenen enderrocs. La propera fotografia ens permet observar l'enderroc de la volta des de l'exterior. Es veu molt bé la terra compactada que impermeabilitza la cabana.

Tornem al camí principal i comencem a enfilar-lo. Molt aviat trobarem la propera construcció de pedra seca de planta circular a tocar del nou sistema de reg.

La fitxa de la Wikipedra corresponent a aquesta construcció de pedra seca, la 14.059, ens informa que ja no estem al terme municipal d'Artesa de Lleida sinó al terme d'Aspa.

Deixo el caminet, que podeu veure a l'esquerra de la fotografia anterior, per enfilar-me fins al tros on hi ha la cabana que té a tocar el nou sistema de reg que transformarà els conreus de la zona. A la dreta de la fotografia hi ha l'arqueta de formigó que protegeix l'hidrant. Si ho poguessin veure els pagesos que van construir la cabana ...

És una construcció aèria aïllada de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i amb la porta de llinda plana. Molt ben conservada no ha estat restaurada.

A la pàgina 254 del llibre del 2.005 de Pagès editors " Les construccions de pedra seca ", de Félix Martín Vilaseca i Josep Preixens i Llevadot hi ha una petita explicació d'aquesta cabana.

Hi podem llegir: " 8. Aspa. Partida Coma Madrona. Cabana de falsa cúpula. Propietari: Palmira Moragues. Mides: alt 3,15, perm. ext 14,30 m " .

Ens apropem a la petita cabana per entrar-hi, observar el seu curiós interior i protegir-nos una estoneta del sol que ja escalfa amb força.

A la fotografia anterior, d'angle contrapicat, podeu observar part del mur cilíndric i la coberta de falsa cúpula. La propera fotografia de detall,  d' angle nadir ( feta amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ), ens permet gaudir de la coberta de falsa cúpula.

 

 

A la propera entrada dedicada a la passejada pel camí de l'Albagés continuarem observant detalladament algunes de les construccions de pedra seca de les terres lleidatanes.

Atentament.

Senyor i