Al blog les dues diades de Sant Jordi anteriors les hem celebrat a Palma. La del 2.022 "Sant Jordi a Palma" la vàrem començar des de les terrasses de la Catedral de Mallorca on vam veure a vista d'ocell l'Església Basílica de Sant Francesc. Després d'apropar-nos a la plaça de Sant Francesc observàrem detalladament el frontispici de l'església on, entre el portal barroc i l'espectacular rosassa amb vitralls de Pere Comas hi ha una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll del drac.
Un any després a l'entrada "Sant Jordi a Palma ( 2 )" a la mateixa plaça de Sant Francesc vàrem visitar el claustre gòtic i l'interior de l'Església Basílica de Sant Francesc amb el retaule major d'estil barroc està coronat per Sant Jordi matant al drac.
La diada de Sant Jordi d'avui també la comencem a les terrasses de la Catedral de Mallorca. A l'entrada del setembre del 2.022 "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )" en una de les fotografies a vista d'ocell podíem observar parcialment el Palau Episcopal ( 1 ).
A pocs metres del Palau Episcopal faig la fotografia següent en la que podeu veure el lloc des d'on vaig fer la fotografia anterior a tocar dels arcbotants marcat amb una circumferència groga.
Al Palau Episcopal, que té el seu origen al segle XIII, s'hi han fet moltes ampliacions promogudes per diferents bisbes. Aquest edifici de planta rectangular dissenyat al voltant del pati, actualment acull les Dependències del Bisbe, l'Arxiu Diocesà i el Museu d'Art Sacre de Mallorca.
Al centre del pati hi ha una escultura de Miquel Arcas Pons dedicada al Sagrat Cor de Jesús feta l'any 1.932 en homenatge a l'arquebisbe-bisbe Josep Miralles Sbert.
Les nombroses intervencions fetes des del segle XIII impliquen que al Palau Episcopal no hi ha arquitectònicament una unitat estilística, però el gòtic és el més important.
Com podeu constatar a les fotografies anteriors i properes a les façanes del patri podem veure escuts d'armes d'alguns dels bisbes que han ocupat la seu episcopal.
Entrant al pati, a la dreta hi ha la porta d'accés al Museu d'Art Sacre de Mallorca la institució museística més antiga de l'illa. Mateu Jaume Garau ( 1.813-1.886 ), que fou bisbe de Menorca i Mallorca, es preocupà per recollir i conservar els retaules i les imatges retirades del culte dipositant-les al Col·legi Eclesiàstic de la Sapiència. Aquest va ser l'origen del museu.
Només entrar al museu trobem la taula central i tres compartiments de la predel·la del retaule de Sant Jordi que, evidentment són els protagonistes de l'entrada d'avui.
A la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en un cavallet, hi ha el plafó en relleu amb el que les persones cegues poden gaudir de la taula central del retaule.
La taula central del retaule, amb Sant Jordi i la princesa amb la ciutat de Mallorca al fons i els compartiments central i dret de la predel·la són del pintor gòtic francès Pere Niçard, documentat a Mallorca entre 1.468 i 1.470. El compartiment de l'esquerra de la predel·la que representa la decapitació de Sant Jordi es obra del pintor mallorquí Rafel Mòger.
El retaule, fet amb pintura a l'oli i pintura al tremp sobre fusta, fou encarregat el dia 21 de juny del 1.468 per la junta de la Confraria de Sant Jordi o dels Cavallers de Sant Jordi als pintors Pere Niçard i Rafael Mòger.
A la fotografia anterior podeu veure els tres compartiments conservats de la predel·la i a la propera de detall, el compartiment de l'esquerra que representa la decapitació de Sant Jordi.
Es trià l'església de Sant Antoni de Pàdua, coneguda popularment com Sant Antoniet de sa Porta, construïda al segle XIII i derruïda a la segona meitat del XVII. En aquella església hi havia una capella dedicada a Sant Jordi que acollí el retaule. Van construir una església nova que fou enderrocada l'any 1.909.
A la fotografia anterior de detall podeu observar el compartiment que representa el Sant Guerrer, el Baró dels Dolors, entre la Mare de Déu i Sant Joan envoltat dels Arma Chisti ( els instruments emprats en la Passió de Jesús ).
La fotografia següent, també de detall, és del compartiment de la predel·la en el que es representa a Sant Jordi com a Conqueridor assistint les tropes de Jaume I a l'assalt de Medina Mayurca el 31 de desembre de l'any 1.229.
La predel·la tenia cinc compartiments dels que, malauradament, només es conserven els tres centrals. El carrer central del retaule estava flanquejat per dos carrers laterals dels que desconeixem les mides i les escenes representades.
Al contracte de la junta de la Confraria de Sant Jordi del 1.468 s'especificava que faria cada pintor. La taula central i tres compartiments de la predel·la els pintaria Pere Niçard i les dues taules laterals, el coronament i dos compartiments de la predel·la els pintaria Rafel Mòger.
Com podeu constatar a les fotografies el fons de la taula central no és un daurat sinó que Pere Niçard hi pintà el paisatge amb molts detalls de Palma. Els daurats més es veuen al nimbe radiant de Sant Jordi, als guarniments del cavall, l'esperó, l'estrep i algun detall de l'armadura.
Al port hi podeu observar una torre que el protegeix. A tocar de la torre, a la seva dreta, hi ha un molí. Si cliqueu sobre el proper enllaç podreu recordar la visita virtual al barri des Jonquet on encara queden molins.
A la taula central el protagonisme és per Sant Jordi sobre el cavall clavant la llança al drac, la princesa agenollada darrere seu a la dreta i el port de Palma.
Ja us he explicat abans que lla segona església de Sant Antoni de Pàdua fou enderrocada l'any 1.909. L'estat d'aquella església l'últim quart del segle XIX era molt dolent i per aquest motiu l'any 1.880 van traslladar a la Societat Arqueològica Lul·liana la taula central i tres compartiments de la predel·la.
L'any 1.914 el Museu Arqueològic Lul·lià s'integrà al nou Museu Diocesà de Mallorca. A la propera fotografia de detall podeu constatar com la punta de la llança clavada a la boca del drac li surt pel coll...
A l'esquerra de Sant Jordi, a prop del seu colze dret, com podeu observar a la fotografia següent de detall a la porta d'una de les torres de la muralla hi ha molta gent amb diferents tipus d'arma i alguns amb armadura.
El detallisme de Pere Niçard al pintar el port és espectacular. Observant molt detalladament la taula central del retaule hi ha representades quaranta-nou embarcacions entre naus, galeres, llenys i barques.
Us recomano clicar sobre el proper enllaç "El retaule de Sant Jordi ( 1.468 - 1.471 ) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval". L'article de Marcel Pujol Hamelink us deixarà bocabadats.
Per acabar una curiositat, al número quinze de la revista Cultura i Paisatge la portada està dedicada a la taula central del retaule de Sant Jordi pintada per Pere Niçard.
Atentament.
Senyor i
