dimarts, 23 d’abril del 2024

Sant Jordi a Palma ( i 3 ).

Al blog les dues diades de Sant Jordi anteriors les hem celebrat a Palma. La del 2.022 "Sant Jordi a Palma" la vàrem començar des de les terrasses de la Catedral de Mallorca on vam veure a vista d'ocell l'Església Basílica de Sant Francesc. Després d'apropar-nos a la plaça de Sant Francesc observàrem detalladament el frontispici de l'església on, entre el portal barroc i l'espectacular rosassa amb vitralls de Pere Comas hi ha una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll del drac.


Un any després a l'entrada "Sant Jordi a Palma ( 2 )" a la mateixa plaça de Sant Francesc vàrem visitar el claustre gòtic i l'interior de l'Església Basílica de Sant Francesc amb el retaule major d'estil barroc està coronat per Sant Jordi matant al drac.


La diada de Sant Jordi d'avui també la comencem a les terrasses de la Catedral de Mallorca. A l'entrada del setembre del 2.022 "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )" en una de les fotografies a vista d'ocell podíem observar parcialment el Palau Episcopal ( 1 ).
 
 
A pocs metres del Palau Episcopal faig la fotografia següent en la que podeu veure el lloc des d'on vaig fer la fotografia anterior a tocar dels arcbotants marcat amb una circumferència groga.
 
 
Al Palau Episcopal, que té el seu origen al segle XIII, s'hi han fet moltes ampliacions promogudes per diferents bisbes. Aquest edifici de planta rectangular dissenyat al voltant del pati, actualment acull les Dependències del Bisbe, l'Arxiu Diocesà i el Museu d'Art Sacre de Mallorca.
 
 
Al centre del pati hi ha una escultura de Miquel Arcas Pons dedicada al Sagrat Cor de Jesús feta l'any 1.932 en homenatge a l'arquebisbe-bisbe Josep Miralles Sbert.
 
 
Les nombroses intervencions fetes des del segle XIII impliquen que al Palau Episcopal no hi ha arquitectònicament una unitat estilística, però el gòtic és el més important. 
 

Com podeu constatar a les fotografies anteriors i properes a les façanes del patri podem veure escuts d'armes d'alguns dels bisbes que han ocupat la seu episcopal.


Entrant al pati, a la dreta hi ha la porta d'accés al Museu d'Art Sacre de Mallorca la institució museística més antiga de l'illa. Mateu Jaume Garau ( 1.813-1.886 ), que fou bisbe de Menorca i Mallorca, es preocupà per recollir i conservar els retaules i les imatges retirades del culte dipositant-les al Col·legi Eclesiàstic de la Sapiència. Aquest va ser l'origen del museu.


Només entrar al museu trobem la taula central i tres compartiments de la predel·la del retaule de Sant Jordi que, evidentment són els protagonistes de l'entrada d'avui.


A la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en un cavallet, hi ha el plafó en relleu amb el que les persones cegues poden gaudir de la taula central del retaule.


La taula central del retaule, amb Sant Jordi i la princesa amb la ciutat de Mallorca al fons i els compartiments central i dret de la predel·la són del pintor gòtic francès Pere Niçard, documentat a Mallorca entre 1.468 i 1.470. El compartiment de l'esquerra de la predel·la que representa la decapitació de Sant Jordi es obra del pintor mallorquí Rafel Mòger.

 
El retaule, fet amb pintura a l'oli i pintura al tremp sobre fusta, fou encarregat el dia 21 de juny del 1.468 per la junta de la Confraria de Sant Jordi o dels Cavallers de Sant Jordi als pintors Pere Niçard i Rafael Mòger.
A la fotografia anterior podeu veure els tres compartiments conservats de la predel·la i a la propera de detall, el compartiment de l'esquerra que representa la decapitació de Sant Jordi.


Es trià l'església de Sant Antoni de Pàdua, coneguda popularment com Sant Antoniet de sa Porta, construïda al segle XIII i derruïda a la segona meitat del XVII. En aquella església hi havia una capella dedicada a Sant Jordi que acollí el retaule. Van construir una església nova que fou enderrocada l'any 1.909.


A la fotografia anterior de detall podeu observar el compartiment que representa el Sant Guerrer, el Baró dels Dolors, entre la Mare de Déu i Sant Joan envoltat dels Arma Chisti ( els instruments emprats en la Passió de Jesús ).
La fotografia següent, també de detall, és del compartiment de la predel·la en el que es representa a Sant Jordi com a Conqueridor assistint les tropes de Jaume I a l'assalt de Medina Mayurca el 31 de desembre de l'any 1.229.


La predel·la tenia cinc compartiments dels que, malauradament, només es conserven els tres centrals. El carrer central del retaule estava flanquejat per dos carrers laterals dels que desconeixem les mides i les escenes representades.


Al contracte de la junta de la Confraria de Sant Jordi del 1.468 s'especificava que faria cada pintor. La taula central i tres compartiments de la predel·la els pintaria Pere Niçard i les dues taules laterals, el coronament i dos compartiments de la predel·la els pintaria Rafel Mòger.
Com podeu constatar a les fotografies el fons de la taula central no és un daurat sinó que Pere Niçard hi pintà el paisatge amb molts detalls de Palma. Els daurats més es veuen al nimbe radiant de Sant Jordi, als guarniments del cavall, l'esperó, l'estrep i algun detall de l'armadura.


Al port hi podeu observar una torre que el protegeix. A tocar de la torre, a la seva dreta, hi ha un molí. Si cliqueu sobre el proper enllaç podreu recordar la visita virtual al barri des Jonquet on encara queden molins.
A la taula central el protagonisme és per Sant Jordi sobre el cavall clavant la llança al drac, la princesa agenollada darrere seu a la dreta i el port de Palma.


Ja us he explicat abans que lla segona església de Sant Antoni de Pàdua fou enderrocada l'any 1.909. L'estat d'aquella església l'últim quart del segle XIX era molt dolent i per aquest motiu l'any 1.880 van traslladar a la Societat Arqueològica Lul·liana la taula central i tres compartiments de la predel·la.


L'any 1.914 el Museu Arqueològic Lul·lià s'integrà al nou Museu Diocesà de Mallorca. A la propera fotografia de detall podeu constatar com la punta de la llança clavada a la boca del drac li surt pel coll...


A l'esquerra de Sant Jordi, a prop del seu colze dret, com podeu observar a la fotografia següent de detall a la porta d'una de les torres de la muralla hi ha molta gent amb diferents tipus d'arma i alguns amb armadura.


El detallisme de Pere Niçard al pintar el port és espectacular. Observant molt detalladament la taula central del retaule hi ha representades quaranta-nou embarcacions entre naus, galeres, llenys i barques.


Us recomano clicar sobre el proper enllaç "El retaule de Sant Jordi ( 1.468 - 1.471 ) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval". L'article de Marcel Pujol Hamelink us deixarà bocabadats.


Per acabar una curiositat, al número quinze de la revista Cultura i Paisatge la portada està dedicada a la taula central del retaule de Sant Jordi pintada per Pere Niçard.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 20 d’abril del 2024

Cerería Zalo.

Sense marxar del curiós Pasaje de Chinitas ubicat al centre històric de Málaga, i només caminant unes passes des de la petita plaça circular que hi ha en el punt que es creuen els dos carrers molt estrets - gairebé perpendiculars - que formen el passatge, ens apropem avui a la Cerería Zalo.
Recordeu que en aquesta petita plaça hi hagué el Chinitas, l'icònic cafè cantant més famós d'Espanya. Com vàrem veure a l'entrada anterior dedicada a Málaga l'edifici on estava ubicat el Café  Chinitas s'està rehabilitant seguint el projecte de l'arquitecte Rafael Salas Pulido.


A la cantonada del Pasaje de Chinitas amb el carrer Santa Maria ens espera aquesta botiga en la que la lectura dels plafons us deixarà bocabadats..."Desde 1.724 Cerería Zalo  Artículos Cofrades y Religiosos. Santa María 10 Málaga".
 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica encara puc mostrar-vos amb més detall la part superior en la que podeu veure dos confrares i constatar que la cereria té tres-cents anys. 


Quan obre la botiga als seus aparadors hi podem veure tor tipus d'articles religiosos i fins i tot al costat de la porta un vestit de confrare.


Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda economista de formació, que treballava en una multinacional americana, regenta actualment el negoci ( quarta generació de cerers ) amb la seva mare Carmen Ojeda ( tercera generació ).

Al 1.989 la nova botiga obrí al número deu del carrer Santa Maria cantonada amb el Pasaje de Chinitas, però Miguel Ojeda Torrecillas, besavi de Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda fundà l'any 1.724 la Antigua Cerería La Custodia, ubicada al carrer Mártires, molt propera a la botiga actual.
 
 
D'aquesta nissaga de cerers malaguenys la Carmen Ojeda és la tercera generació i el Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda la quarta.


A la fotografia anterior podeu veure l'aparador que hi ha a l'esquerra de la porta del Pasaje de Chinitas, i a la propera l'aparador de la dreta.


El besavi, fundador de la cereria, era proveïdor de la Sinagoga Major de Jerusalem. A la fotografia següent podeu observar la porta del Pasaje de Chinitas, que durant la Setmana Santa només té la funció de sortida de la petita botiga. Imagineu-vos la feinada que tenen en alguns moments en aquella època de l'any.


A la propera fotografia de detall podeu veure la miniatura d'un trono, la plataforma amb una imatge o un grup d'imatges que representen un succés de la Passió de Crist que es treu en processó a la Setmana Santa. A més a més hi ha el retallable del trono de la Esperanza Coronada, figuretes de natzarens de diferents confraries.


A la fotografia següent de detall d'un dels aparadors, encara que hi ha altres imatges religioses, el protagonisme és per les figures del Nen Jesús Despullat dret i en actitud de beneir per a ser vestit segons la tradició devocional.


Fernando Luis Ojeda Torrecillas ( net de Miguel Ojeda Torrecillas, que com us he explicat abans fundà l'antiga cereria  "La Custodia"- la fàbrica de cera més antiga d'Espanya-  l'any 1.724 ), és el propietari de la Cerería Ojeda ubicada al número vuit del carrer San Juan, també al centre històric, a només cinc minuts passejant de la Cerería Zalo. Les cereries Zalo i Ojeda són els comerços més antics de la ciutat de Málaga.


Ja a l'interior de la cereria, a la fotografia anterior podeu veure diferents espelmes a les poselles, cucurulles, figuretes de natzarens i a la fotografia següent més espelmes ( recordeu que estem en una cereria, l'únic taller que hi ha a la ciutat dedicat a la fabricació d'espelmes), figuretes de sants, escapularis...

 
Durant la Quaresma i la Setmana Santa els productes més venuts són curculles, guants, encens, carbó, polseres de confraries, retallables de tronos i  llibres per pintar il·lustracions la Setmana Santa malaguenya.

 
Dels diferents tipus de curculles ( "capirotes" ), el més venuts són els de reixeta ( 85 % ), seguits pels de cartró ( 10 % ) i els de plàstic ( 5 %).
La cereria Zalo és un negoci familiar en el que a més a més del Miguel Ignacio i la seva mare Carmen, hi treballen o hi han treballat el seu pare i la seva tieta. 


L'antiga cereria "La Custodia" fou saquejada l'any 1.810 quan les tropes de Napoleó van entrar a Málaga. " La Custodia", que subministrava a la Casa Reial Espanyola, fou visitada per la reina Isabel II.

 
Abans de marxar de la cereria, baixant la mirada podem donar un cop d'ull l'antic paviment hidràulic que encara hi ha a la botiga.
Sortim de la Cerería Zalo per anar al Mercado Central de Atarazanas que visitarem virtualment en una propera entrada dedicada a la ciutat andalusa.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 17 d’abril del 2024

El Palau dels Anglesola i el Palau dels Alanyà.

Continuem el nostre periple montblanquí al palau dels Anglesola ubicat davant del palau dels Castellví que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior. El palau dels Anglesola també és conegut com les monges velles o el casal d'entitats.
Algunes fonts afirmen que el gran palau fou la residència de Pere de Benviure que era el secretari i escrivà dels reis Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. Al segle XV va passar a la família Anglesola que en fou propietària fins a mitjan del segle XVI.


L'edifici, de planta baixa i dos pisos, té una superfície construïda de 1.265 metres quadrats. Les façanes dels carrers Poblet i Teixidó  i de Sant Isidre són molt diferents. A la fotografia anterior podeu veure la façana de Poblet i Teixidó, totalment arrebossada excepte a la cantonada amb el carrer de Sant Isidre on hi ha carreus ben treballats i a la planta baixa de la dreta feta de maçoneria i carreus, amb dos arcs adovellats apuntats que podeu observar detalladament a la propera fotografia.
 
 
A l'esquerra d'aquests arcs apuntats hi ha una portalada amb muntants de pedra amb un escut a la llinda. La fotografia següent de detall ens permet observar part de la llinda adovellada amb l'escut d'armes al centre.
 

La façana del carrer de Sant Isidre, com podeu constatar a la propera fotografia, és molt diferent. A principis del segle XX en propietari del palau, Joaquim Grau Grífols, el traspassà a les Germanes Carmelites de la Caritat. que hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquests façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.

 

Les congregació religiosa hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquesta façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.
 
 
Les finestres geminades amb un mainell i arcs apuntats de la planta baixà no són originals. Les dues finestres lleugerament apuntades del segon pis estan alineades verticalment amb les altres obertures.
 
 
Les monges s'hi van traslladar l'any 1.934 i en van ser propietàries, exceptuant el període de la Guerra Civil, fins al 1.967 any en el que l'Ajuntament li donà la funció de centre de Formació Professional. Des de l'any 1.984 acull els locals socials de diverses associacions i entitats.

 
Continuem pel carrer de Sant Isidre i en pocs minuts, als números cinc i set del carrer de Guillem de Llordat, trobem el Palau dels Alinyà edificat entre els segles XIII i XIV i amb l'estructura molt alterada per les nombroses reformes que l'han malmès.


Com podeu constatar a les fotografies aquest edifici d'estil gòtic té una façana de carreus ben treballats amb força cicatrius de diferents reformes.
El palau es coneix amb el nom de Palau Reial, fins i tot a la façana en podem llegir aquest nom en un petit plafó de dues rajoles de ceràmica vidrada, però fins al segle XV fou propietat d'una branca de la família Alanyà.

 
Elionor Alanyà, la filla de Francesc Alanyà, es va casar amb Guillem Arnau de Llordat ( que dóna nom al carrer ) i el patrimoni passà als Llordat i d'Alanyà fins que al segle XVII donaren el palau a la Cartoixa d'Escala dei. Durant la Guerra dels Segadors el palau fou destruït i no es rehabilità fins molts anys després.


La fotografia de detall ens permet observar el portal del número set del carrer de Guillem de Llordat, amb un arc carpanell de maó vist. A la seva dreta podeu veure part de l'antic portal adovellat d'arc de mig punt.

 
A la fotografia següent podeu observar una de les cicatrius de la façana. El balcó, amb una decoració que recorda una capella barroca, s'ha menjat part d'un finestral trigeminat amb arcs apuntats.

 
Sense canviar de posició i gràcies al zoom de la càmera faig la fotografia següent que ens permet observar-ho detalladament.

 
A la façana també podem veure antics portals adovellats d'arc de mig punt que foren tapiats com el de la primera fotografia que està escapçat per la finestra situada sota el balcó.
 
 
El portal del número cinc del carrer de Guillem de Llordat és el protagonista de la propera fotografia de detall.


Si m'apropo a la porta puc fer frontalment la fotografia de detall en la que constatareu que al medalló de la clau de l'arc adovellat rebaixat hi podem llegir l'any 1.818.
 
 
Abans de deixar la façana del carrer de Guillem de Llordat faig la fotografia en la que podeu observar a la dreta del palau alguns merlets ( 1 ) i una de la trentena de torres ( 2 ) del recinte emmurallat de mil cinc-cents metres de perímetre que Pere III el Cerimoniós ordenà construir al segle XIV.

 
Girem a l'esquerra i a la façana del carrer Font de la Vall també trobem restes d'antigues obertures. A la fotografia de detall podem observar part d'un antic portal tapiat amb un d'arc adovellat rebaixat, un arc de maó vist també rebaixat i dues finestres.

 
A finals del segle XIX fou la seu de l'Associació Catalanista, i al segle XX tingué la funció d'habitatges particulars.
Girem cua i tornem al carrer Major on, a la propera entrada dedicada a Montblanc, ens aturarem  a observar detalladament l'església de Sant Miquel.
Atentament.
Senyor i