dissabte, 27 de juny del 2020

Cases singulars de Lleida ( 48 ).

Deixem l'edifici del segle XIX, amb façanes a la plaça de la Paeria i al carrer Clavell, ubicat als Porxos de Dalt ( l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII ), que fou reformat per segona vegada l'any 1.922 seguint el projecte de renovació barroquitzant del cos de tribunes de Francesc de Paula Morera i Gatell; per caminar uns metres fins a la cantonada occidental de la plaça de sant Joan on trobem l'Antiga Pensió Mundial. Els edificis, construïts als anys vint del segle passat, tenen una curiosa planta en forma de lletra L que abraça un altre edifici que fa cantonada.


A la fotografia anterior podeu veure el cos de tribunes ondulants flanquejat pels balcons amb baranes de ferro forjat de la façana del número quatre de la plaça. La fotografia següent de detall és del coronament de les tribunes, amb les balustrades dels balcons que hi ha sobre la tribuna i el coronament de l'edifici amb un frontó circular amb un òcul amb reixat de forja que està envoltat de volutes, pàmpols i raïm.


Vaig al centre de la plaça i m'enfilo al "flam" per fer la propera fotografia en la que podeu veure l'altra façana corresponent al número sis de la plaça. A la seva esquerra hi ha un edifici ( al número cinc ) construït seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joan Bergós Massó.


La solució arquitectònica de la cantonada de la discòrdia, perquè els propietaris no van arribar a un acord, fou l'edificació de cases diferents ens alçària i façanes. L'Antiga Pensió Mundial té dues façanes classicistes amb cossos de tribuna ondulants i frontons circulars amb òculs. A la  fotografia següent de detall podeu observar la tribuna del quart pis amb els balcons amb baranes de forja a l'esquerra, la balconada amb balustrada de les obertures amb arc de mig punt del cinquè pis i el coronament - a l'esquerra amb la balustrada del terrat i a la dreta amb un altre frontó circular amb òcul amb reixa de forja envoltat de volutes, pàmpols i raïm.


L'edifici de l'esquerra és més sobri, però el cos de tribunes és de cinc plantes en lloc de les tres de la pensió. Els grans finestrals de les tribunes estan flanquejats per petites columnes, com podeu veure a la fotografia de detall següent. Tres edificis contigus amb estils diferents, dos classicistes i un beauxartià.


Anem ara al número vint-i-u de la plaça on hi ha l'edifici habitatges amb la planta baixa dedicada al comerç que fou construït les primeres dècades del segle passat. Com podeu veure la botiga de la dreta ha tingut un respecte nul pel projecte arquitectònic de la façana...


L'edifici neoclàssic té dues façanes, la de la plaça sant Joan ( fotografia anterior ) i la de l'avinguda Francesc Macià número quinze ( a la propera fotografia feta des del pont vell és l'edifici de la dreta amb tres balcons per planta ). Les dues façanes estan arrebossades i pintades i llueixen un bon treball de ferro forjat a les baranes dels balcons.


A la fotografia següent de detall podeu observar la gran balconada del primer pis i els tres balcons del segon. Podeu apreciar la senzilla decoració de la façana feta amb rectangles i cercles. La capçada dels arbres durant bona part de l'any no ens deixa mirar com cal aquesta façana.


L'edifici té uns baixos comercials que flanquegen la porta d'accés, una gran balconada a la primera planta i tres balcons per planta del segon al quart pis i unes golfes una cornisa de senzill coronament. A la propera fotografia de detall podeu observar un dels balcons del quart pis, amb el delicat treball de forja de la barana,  una de les obertures que donen llum a les golfes, i la cornisa que corona l'edifici.


El baix comercial de l'esquerra acull la botiga Josa & Gassó, una de les poques botigues centenàries que queden a Lleida. Fundada l'any 1.901 al número deu dels Porxos de Baix es traslladà l'any 2.007 a la plaça de sant Joan.


Encara hi trobareu els antics taulells, cadires i metres de fusta per prendre la mida, i el tracte exquisit dels botiguers de tota la vida ( res a veure a una franquícia ). Si voleu tornar a visitar virtualment la botiga de roba més antiga de Lleida cliqueu el proper enllaç: "Botigues centenàries de Lleida (7)".
Deixem la plaça de sant Joan i en pocs minuts passejant ens aturem davant del número dos de la plaça de la Sal.


Construïda l'any 1.924 seguint el projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, fou endegada per Josep Sans. A la propera fotografia podeu veure el cos de tribunes del primer i segon pis i el coronament amb una petita balustrada.


Les tribunes de la casa Sans gairebé ocupen tota l'estreta façana. A la fotografia de detall podeu veure la tribuna del segon pis i el petit balcó que hi ha a sobre.


Corona la tribuna ondulant un medalló ovalat sense cap inscripció envoltat de motius vegetals. Darrere seu podeu veure la balustrada del petit balcó.


A la quarta planta hi ha tres finestres i el terrat amb una senzilla barana de ferro corona l'estret edifici entre mitgeres.


Deixem el número dos de la plaça de la Sal per fer uns passos i centrar la nostra atenció en el número quatre on s'alça, majestuosa, una casa atribuïda a l'infatigable Francesc de Paula Morera i Gatell malgrat que el projecte no està al seu arxiu...


L'edifici entre mitgeres construït a inicis del segle XX té uns baixos comercials de pedra buixardada amb tres obertures. Al centre la porta d'accés i a dreta i esquerra dues grans obertures ocupades pel supermercat més antic de Lleida.


La potent porta de fusta ens regala un bon treball de ferro forjat com podeu apreciar a la fotografia anterior de detall.


A l'obertura de l'esquerra ( la de la dreta és l'accés al supermercat ) hi ha una gran fotografia antiga que ens recorda el Momotombo, el primer Plus de Lleida del 1.919.


Si la pedra buixardada és la protagonista de la planta baixa la resta de l'edifici està arrebossat i pintat. Destaca el contundent cos central de tribunes de pedra de quatre plantes que podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall.


Petits balcons amb baranes de ferro forjat flanquegen el cos de tribunes central que domina la façana. La fotografia de detall us permet valorar el treball de forja de les baranes.


Deixem la plaça de la Sal i continuem passejant per la baixada de la Trinitat amb l'objectiu de creuar el riu Segre i anar al parc urbà dels Camps Elisis. al barri de Cappont.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 23 de juny del 2020

Al cor de Solsona ( 9 ).

Després de donar un cop d'ull a Cal Planes, un edifici construït al 1.882 per R.Torregassa que entre mitjans dels anys 60 i principis dels 80 del segle passat decorà les seves façanes amb fòssils, continuem per la travessia de Sant Josep de Calassanç que ens deixarà a la Plaça Major. Baixem la costeruda plaça i quan arribem al carrer de Sant Miquel, on hi ha Cal Metge Baixas - un edifici del segle XVIII - girem a l'esquerra i seguim passejant pel carrer de Sant Cristòfol.


On ens troben els carrers de Sant Cristòfol, Sant Nicolau i Terceries hi ha Ca l'Adroguer Nou, un edifici entre mitgeres del 1.517 que ens observa atentament.


L'abril del 2.014, a les entrades titulades "Adroguers ( 1 ) " i " Adroguers ( 2 ) ", vàrem visitar virtualment aquesta antiga adrogueria fundada al 1.870 gràcies a la gentilesa de Francesc Feu i Boix - quarta i última generació d'adroguers-. A la propera fotografia podeu veure al Francesc a la seva màgica botiga centenària.


L'adrogueria ja no existeix, però la nova proposta basada en productes de proximitat, vins, entrepans, tapes d'ibèrics, cafeteria, vermuteria, gourmet i viniteca ha respectat l'antic establiment.
El passat vint-i-dos de març, a l'entrada "Guardó per Cal Adroguer Nou" hi vàrem tornar entrar per veure el premi que li havia atorgat al novembre la Generalitat de Catalunya en la categoria de comerços amb 100 anys o més d'història. Una sèrie de fotografies ens mostraven, comparant les dues propostes comercials, com la nova botiga conserva l'essència de l'antiga adrogueria. Si ho voleu recordar cliqueu l'enllaç anterior.


A la fotografia anterior podeu veure a la part superior dreta, la imatge de la Immaculada Concepció, patrona dels adroguers. La propera fotografia és del mateix lloc fa cinc anys, amb la Immaculada Concepció i , amb ciris penjant en el lloc del rellotge.


Quan visiteu Solsona us torno a recomanar que reserveu una part del vostre temps per gaudir tranquil·lament  de la rebotiga, avui transformada en un acollidor espai on assaborir la selecció de productes que ofereix el nou negoci.


Ca l'Adroguer Nou, amb catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), s'edificà en tres èpoques diferents. Té un soterrani - amb un antic forn - , planta baixa, tres pisos i terrat. La façana de la planta baixa i del primer pis és de pedra, i la resta de morter de ciment esgrafiat. Entre les dues finestres del primer pis hi ha un anunci de ceràmica vidrada amb una curiosa història. Si la voleu recordar només cal que cliqueu el proper enllaç " Adroguers ( 1 ) " ...


A la rebotiga us deixarà bocabadats l'antiga fotografia de l'adrogueria en la que també podeu veure la imatge de la patrona dels adroguers , la Immaculada Concepció, acompanyada de molts ciris.


Al sortir de Ca l'Adroguer Nou, a la dreta podem veure la llinda de la porta d'entrada - del 1.673-  del magatzem de l'adrogueria , que el Valentí Feu - pare d'en Francesc Feu -  col·locà en aquesta porta perquè els solsonins ens poguessin gaudir. És una de les primeres referències que es conserven del símbol de la ciutat: el Sol de Solsona, i té la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).


Deixem l'antiga adrogueria per continuar passejant tranquil·lament pel carrer de Sant Nicolau. Quan trobem el carrer de Sant Llorenç girem a l'esquerra fins arribar a la travessia dels Dominics, on Sant Domènec ens espera impacient...
Atentament.
Senyor i

divendres, 19 de juny del 2020

Bluecoat Chambers-Kernaghan Books.

Si passegem fins al número vuit de School Lane trobem Bluecoat Chambers, l'edifici més antic del centre de la ciutat de Liverpool. Construït al 1.716 i 1.717, però ampliat fins al 1.718, i amb posteriors remoldelacions i reconstruccions al llarg de  la seva història agitada encara es mostra -elegant- al visitant.


La seva fundació és anterior, concretament del 1.708, quan el reverend Robert Styth i el capità de la marina i posteriorment dues vegades alcalde de Liverpool Bryan Blundell crearen una institució caritativa dedicada a formar als infants sense recursos basant-se en els principis de l'església anglicana. Després de gairebé dos-cents anys, al 1.906, l'escola es traslladà. L'edifici estava amenaçat de demolició però al 1.907 Sandon Studios Society, una escola d'art independent llogà l'edifici. Després de moltes vicissituds l'any 1.925 es tornà a proposar la seva demolició però una campanya per recaptar diners salvà l'edifici. Al 1.927 es creà la Bluecoat Society of Arts que comprà l'atrotinat edifici. Durant el bombardeig massiu del 1.941 sobre la ciutat per part de la Luftwaffe alemanya ( conegut com Liverpool Blitz ) els impactes de les bombes van afectar greument l'edifici però deu anys després, al 1.951 fou restaurat.


L'edifici fou reobert el 15 de març del 2.008, any en el que Liverpool va ser la Capital Europea de la Cultura. La remodelació feta entre el 2.005 i el 2.009 per BIQ Architecten tingué un pressupost de 14 milions de lliures.
D'estil Queen Anna, que podríem anomenar estil barroc anglès, paral·lel a l'evolució de l'arquitectura barroca de l'Europa continental. Aquest estil arquitectònic el podem situar aproximadament entre el Gran Incendi de Londres ( 1.666 ) i el Tractat d'Utrecht ( 1.713 ).
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure que del frontó circular que hi ha sobre la porta, sobresurt un medalló amb la representació del Liver Bird, ocell mític símbol de Liverpool.


Construït amb maó de cara vista, pedra pintada i teulada de pissarra, és un edifici amb planta en forma de lletra H. La part posterior era molt semblant a la principal, però al 1.821 es va remodelar donat-li més alçària i forma convexa.


A la façana principal hi ha sis portes, una a la part central i tres a cada ala. A la planta baixa i el primer pis de la part central hi ha nou grans finestrals amb arc de mig punt. Aquesta part de l'edifici està coronada per un gran frontó en el que hi ha un rellotge amb una sola busca. A la planta baixa i al primer pis de les dues ales, les finestres són rectangulars. Les de la segona planta, com podeu veure a la fotografia anterior, són ovalades.
Si anem a la porta principal de l'ala dreta, al final de la petita escala podem llegir: "Kernaghan Books. Antiquarian & Fine Books".


Abans d'entrar a la llibreria de vell aixequem la mirada i, altra vegada al frontó de la porta, tornem a veure el símbol de la ciutat, el Liver Bird.


La llibreria d'en Bryan i la seva dona Alwyn és tot un regal per tota aquella gent que estimem els llibres. Kernaghan Books ja fa trenta anys que es dedica al llibre de vell, molt ben triat.


Bryan, a principis dels anys setanta del segle passat, treballà una colla d'anys amb un llibreter antiquari d'Irlanda. Coneix molt bé el món de les llibreries de vell.


Remenant pels prestatges trobareu clàssics del segles XVII al XIX i gaudireu de les antigues enquadernacions i dels seus dels gravats. L'olor de llibre inunda la llibreria.


Els investigadors de la història local de Liverpool tenen prestatges plens amb llibres que els ajudaran en les seves recerques. El més antic és del 1.750.


En un món on la tecnologia ho domina gairebé tot i els suposats animals racionals tenen el nas empegat a les pantalles tot el dia, gaudir de Kernaghan Books és un autentic luxe.


A més a més de llibres, llibres i més llibres trobareu gravats, estampes, fullets, fotografies, mapes, cartells, publicitat de finals del segle XVIII a principis del XIX,...


Les especialitats d'aquesta llibreria de vell són: els llibres dedicats a Irlanda, la teologia, la topografia de la Gran Bretanya, la història local, la història natural i la tipografia.


El Bryan i la Alwyn sovint renoven els fons de la llibreria. Més de tres mil llibres es poden comprar en línia. En qualsevol raconet de la màgica llibreria trobareu llibres sorprenents.


Al setembre del 2.012 Kernaghan Books deixà Southport. Després de vint-i-set anys, la llibreria de vell de Lord Street tancà les portes per anar a Liverpool i tornar-la a obrir a Bluecoat Chambers.
Sortim de la llibreria amarats d'emoció per anar a un altre espai que fou molt important per la música del segle XX...
Atentament.
Senyor i

dilluns, 15 de juny del 2020

Un cop d'ull al Kremlin ( i 2 ).

La història del Kremlin de Moscou comença al segle XII quan una tribu eslava, els krivichi, van construir una petita fortalesa al turó Borovítsaya ( el turó de la pineda ). Posteriorment es va fer de pedra blanca, però no fou fins a final del segle XV quan arquitectes italians varen dissenyar el Kremlin que coneixem actualment. 
A l'entrada anterior dedicada al Kremlin, després d'entrar a la fortalesa per la torre de la Trinitat, donàrem un cop d'ull al Palau Estatal i al Palau de Poteshny. Continuem avui la passejada virtual just davant del Palau Estatal, on enes està esperant l'edifici neoclàssic Арсенал Московского Кремля ( l'edifici de l'Arsenal ).


Actualment és un edifici administratiu que acull les casernes del regiment del Kremlin i els serveis de la comandància. Construït l'any 1.702 per ordre del tsar Pere I el Gran, té una història molt accidentada. Al 1.706 van aturar les obres com a conseqüència de la Gran Guerra del Nord amb Suècia. Continuà la seva construcció l'any 1.722 i al 1.737 un incendi en destruí una part. Al 1.812 les tropes napoleòniques van volar part de l'edifici. L'aspecte actual és el de la reconstrucció feta per l'arquitecte Osip Bové entre 1.816 i 1.828. Des de 1.960 aquest edifici neoclàssic està envoltat de canons fets per fonedora russos o capturats a l'enemic en accions de guerra. A la dreta de l'edifici de l'Arsenal trobem el Сена́тский дворе́ц ( el Palau del Senat ).


Aquest edifici neoclàssic, obra de l'arquitecte Matvey Fedorovich Kazakov, es construí per ordre de l'emperadriu Caterina la Gran entre 1.776 i 1.787. El palau acollia la màxima representació de la Rússia Imperial, el Senat moscovita - que donà nom a l'edifici. Actualment és la residència de treball del President de la Federació de Rússia. 
La façana nord dóna a la Plaça Roja. Entre el Palau i la plaça hi ha la muralla del Kremlin. A la propera fotografia podeu veure part de la muralla amb la torre Spasskaya construïda l'any 1.491. La torre té una alçària de 67,3 metres sense l'estrella i 71 metres amb ella. Davant del palau hi ha la torre del Sena, la muralla, i el mausoleu de Lenin ( ja a la Plaça Roja ).


El campanar d'Ivan el Gran ( Колоко́льня Ива́на Вели́кого ), un edifici del segle XVI, us deixarà palplantats. La seva funció era la de fer de campanar de les catedrals de la Dormició, l'Anunciació i la de l'Arcàngel Miquel, que no en tenien. Té una alçària de vuitanta-un metres.


Abans de donar un cop d'ull a les tres magnífiques catedrals del Kremlin ens aturarem un moment a l'església dels Dotze Apòstols construïda entre 1.635 i 1.656 pels arquitectes russos Antip Konstantinov i Bazhen Ogurtsov seguint les ordres del patriarca Nikon. Els bolxevics van bombardejar el Kremlin l'octubre de 1.917 i aquesta església patí moltes destrosses. Actualment és un museu.


El recinte emmurallat de forma triangular és el centre geogràfic i polític de Moscou. Ha acollit als tsars i als presidents de la Federació Russa. Després de la Revolució d'Octubre de 1.917, liderada per Lenin i el partit bolxevic, els antics monestirs de Voznesenkiy i Chudov foren demolits i es desallotjaren tots els monjos i funcionaris de les esglésies del Kremlin.
La nostra passejada virtual ens porta al cor de la fortalesa, la plaça de les Catedrals (соборная площадь ), envoltada de sis edificis dels que tres són catedrals.


La fotografia anterior i les tres properes són de la Catedral de la Dormició ( Успе́нский собо́р ), temple de pedra blanca construït entre 1.475 i 1.479 on al 1.326 hi havia un vell temple del mateix nom en molt mal estat que es va demolir. L'obra fou dirigida per l'¡arquitecte Aristòtil Fioravanti.


Cinc cúpules daurades coronen l'antiga catedral. Els frescs i les pintures al tremp són del 1.514. Quan Napoleó va dominar Moscou saquejà la catedral i la transformà en cavallerissa...


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament a la fotografia anterior el magnífic fresc de la Verge de Vladimir amb els arcàngels Miquel i Gabriel de la Porta Reial de la catedral.


La Catedral de l'Anunciació ( Благове́щенский собо́р ) es construí entre 1.484 i 1.489 sobre el terreny que ocupà anteriorment una antiga catedral del segle XIV del mateix nom. Les obres les van dirigir els arquitectes Pskov, Krivtsov i Myshkin.


Entre els anys 1.980 i 1.984 es va fer una restauració a gran escala dirigida per Leonid Sergeyevich Muravyev-Moiseenko. L'última restauració va durar set anys, entre el 2.005 i el 2.012.


Tanca la magnífica trilogia de catedrals, d'aquesta plaça difícil d'oblidar,  la catedral de l'Arcàngel Miquel  ( Арха́нгельский собо́р ) edificada, sota la supervisió de l'arquitecte italià Alevíz Frigzin, entre 1.505 i 1.508. Algunes pintures al fresc. dels segles XVI i XVII són d'Iàkov de Kazan, Stepan de Riazan o Iósif Vladímirov.
A les tres catedrals trobareu en el moment d'entrar uns fullets informatius en castellà que us ajudaran en la vostra visita.


La catedral, fins al segle XVII, acollí les despulles dels tsars i grans prínceps de Rússia. Hi ha 54 tombes i 46 làpides. A la propera fotografia de detall podeu veure una part de la decoració del portal central de la façana oriental.


Deixem la соборная площадь ( plaça de les Catedrals ) i sortim de la fortalesa del Kremlin, una visita imprescindible si viatgeu a la capital de Rússia.
Atentament.
Senyor i