dilluns, 28 de desembre del 2020

Un cop d'ull a l'església de Sant Andreu.

Marxem d'Arties i continuem enfilant la C-28 fins a Salardú, vila cap del municipi de Naut Aran. La Querimònia - propera fotografia-( privilegi concedit l'any 1.313 pel rei Jaume II d'Aragó "el Just" des del castell del rei - la Suda- del turó de la Seu Vella de Lleida ) dividí geogràficament la Val d'Aran en treçons. Els terçons foren abolits l'any 1.834 amb la divisió provincial però no van deixar de ser un element identitari. L'any 1.990 es van restaurar. Saladú forma part del terçó de Pujòlo


Font fotografia: Wikimedia Commons.

La vila de Salardú a l'època medieval estava fortificada perquè estratègicament era l'entrada a la Val d'Aran pel Port de la Bonaigua. A la part alta de la vila ens espera l'església de Sant Andreu, un edifici del segle XIII de transició del romànic al gòtic, que ocupa l'espai on hi hagué l'antic castell del que en queden algunes restes.


A la fotografia anterior el protagonisme és pel campanar octogonal reforçat amb contraforts, amb una clara funció defensiva, afegit al segle XV. Situat al mur sud-est té una alçària de vint-i-cinc metres i està coronat per una coberta piramidal, també octogonal, típica de les esglésies araneses. 


Un plafó de metacrilat, fotografia anterior, ens explica les característiques principals de l'església. Al mur de llevant hi ha un campanar d'espadanya que podeu veure a la dreta de la següent fotografia. Sota el campanar podeu observar una finestra amb una triple arquivolta apuntada sostinguda per columnes. A l'esquerra hi ha la portalada amb cinc arquivoltes de mig punt en degradació que descansen sobre permòdols amb caps humans esculpits ( la primera ) i la resta sobre columnes.


La fotografia de detall ens permet apreciar la portalada amb les cinc arquivoltes bossellades en degradació. Sobre el guardapols hi ha un crismó ( monograma amb el nom de Crist ).

 
Anem a la capçalera de l'església on ens estan esperant tres absis semicirculars ricament decorats amb una colla de permòdols esculpits. Aquesta decoració amb permòdols ressegueix les cornises dels murs.


La fotografia següent ens mostra les cobertes de pissarra dels absis i el senzill campanar d'espadanya, també anomenat de cadireta o de paret,  amb un sol ull i una campana. Al mur hi ha un òcul flanquejat per dues petites finestres amb forma de creu llatina ( a la fotografia només podeu veure la de l'esquerra ).


Atureu-vos una bona estona en els tres absis i gaudiu-ne. És un plaer contemplar en silenci la colla de permòdols esculpits que els ressegueixen.


Abans d'entrar a l'església de Sant Andreu observem atentament el perímetre exterior de temple amb un ric treball escultòric als permòdols. La propera fotografia de detall ens mostra cinc d'aquestes petites joies romàniques.


Situats altra vegada davant la portalada anem un moment a l'esquerra per donar un cop d'ull a la porta del campanar on trobareu un senzill treball de ferro forjat.


Entrem a l'església, un edifici de tres naus de planta basilical. La nau central està coberta amb voltes de canó d'aresta i a les naus laterals les voltes són de quart de cercle. Les voltes d'aresta descansen sobre pilars cruciformes i les voltes de quart de cercle estan reforçades per arcs torals.


Quedareu bocabadats amb les pintures murals datades entre la meitat del segle XVI i els inicis del segle XVII. El perquè d'aquest importantíssim conjunt pictòric renaixentista, que podeu mirar i admirar a la capçalera i als murs laterals, podria ser conseqüència de la gran veneració al Crist de Salardú. Els pelegrins que arribaven a l'església de Sant Andreu segur que quedaven fascinats per les pintures murals.


Les millors pintures, les més antigues ( 1.540 ), són les del presbiteri. Déu Pare està envoltat dels quatre Evangelistes. Als murs laterals esta representat el martiri de Sant Andreu ( fotografia següent ).


A la propera fotografia, també dels murs laterals, podeu veure l'escena de la decapitació de Sant Joan. Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera les pintures murals dels murs laterals estan una mica malmeses


Les pintures del 1.584, que ocupen el primer tram d'església, representen escenes de la vida de Maria i de Sant Andreu. També hi ha una nombrosa representació de sants. Durant molts anys les pintures murals van estar ocultes. A finals del segle XX una restauració les va recuperar.
Sortim de l'església i abans de marxar fem una última mirada al temple resseguint-ne el perímetre. Des del mur nord podem veure el campanar de Santa Eulàlia d'Unha, una església del segle XII amb un campanar afegit l'any 1.775. Aquest campanar de planta quadrada que es transforma en octagonal té una coberta diferent a la de les altres esglésies de la Val d'Aran. És de tipus orientalitzant.


Després de gaudir del patrimoni podeu apropar-vos al Banhs de Tredòs, un petit hotel-balneari de nou habitacions situat a només nou quilòmetres de Salardú.


L'hotelet, ubicat en un edifici del segle XVIII que fou reformat a mitjans dels anys noranta, està situat a més de 1.700 metres d'altitud. Les aigües sulfuroses i sòdiques, a trenta graus centígrads, us reconfortaran...
Atentament.
Senyor i

dijous, 24 de desembre del 2020

La màgia de l'Empordà ( 1 ).

Comencem amb l'entrada d'avui un petit periple per l'Empordà i ho fem al far de Cap de Creus, el far que està més a l'orient de la Península Ibèrica a cinc-cents metres de la punta del Cap. L'edifici de planta quadrada té al centre una torre de senyals d'onze metres d'alçària.



L'edifici s'inaugurà l'any 1.853, però l'any 1.385 ja existia una torre de guaita en aquest indret pel perill de la pirateria. A uns vint metres a l'est de la tanca que envolta el far queden restes d'aquesta torre medieval.
Durant la vostra visita és molt probable que la tramuntana us acompanyi, vigileu perquè pot bufar violentament. Aquest vent fort i fred del nord ha modelat el paisatge, un espai d'una indiscutible bellesa.


Amb la Llei  4/1998, el 12 de març d'aquell any, fou declarat Parc Natural. La gent d'aquella zona de l'Emporda també coneix el Cap de Creus com Cap del Diable...


Si sou uns enamorats de la geologia la visita al Cap de Creus és imprescindible. És fascinat passejar per on els Pirineus orientals s'enfonsen en el mar. Els matolls, les formacions arbustives, la tramuntana, les roques... us deixaran bocabadats.


Baixem per l'estretíssima carretera que va del Cap de Creus a Cadaqués fins a Portlligat, un nucli de població del municipi de Cadaqués situat al Cap de Creus. Fou el port natural dels pescadors de Cadaqués i encara hi amarren alguns dels pocs pescadors que queden. A partir d'un grup de barraques de pescadors Salvador Dalí creà la seva casa, que fou l'única residència i taller estable del geni empordanès.


La petita badia, gairebé tancada per la gran illa de Portlligat, la petita Sa Farnera i els Farallons d'en Molló, és tot un regal visual.


L'any 1.930 Salvador Dalí comprà una petita barraca de pescadors que durant quaranta anys va anar ampliant. El pintor parlava de la seva casa "com una veritable estructura biològica [ ... ]. A cada nou impuls de la nostra visa li corresponia una nova cèl·lula, una cambra".


El resultat d'aquest sumatori de barraques de pescadors és una estructura laberíntica que comença al rebedor de l'Ós, a partir del que pujarem, baixarem, anirem a espais sense sortida...


A la fotografia anterior podeu observar l'ou gegantí que corona el colomar, i a la propera l'escultura dels dos caps sobre la teulada de la part superior de la casa.


Entrem a la Casa-Museu que a la "planta baixa, té el rebedor de l'Ós, el menjador, la biblioteca, la terrassa i el repartidor. L'any 1.932 la casa estava formada per dues barraques i un petit annex 8 l'actual repartidor ). L'any 1.935 Dalí contractà al constructor Emili Puignau per executar les obres d'ampliació. L'any 1.949 tres barraques més s'incorporaren a la casa. El taller definitiu ( propera fotografia ) s'acabà la primavera de 1.950.


L'any 1.951 es començà el dormitori sobre la biblioteca. Quan hi entreu el trobareu la mateixa decoració que agradava a Gala i Dalí. Des del llit, emprant un joc de miralls, podien veure cada dia l'alba...


Al desembre del 2.013 vaig recomanar-vos el llibre "Querido Salvador, Querido Lorquito. Epistolario 1.925 - 1.936" d'Editorial Elba. Des de Granada Lorca escrigué cartes després de visitar terres empordaneses en les que parlava de la seva admiració per Catalunya i la seva fascinació pel paisatge.


Deixem Portlligat i ens apropem a Port de la Selva agafant la GI-614 fins que trobem, a la dreta, la GI-613 que ens durà al nostre objectiu.


Gausfred i Empúries-Rosselló ( comte d'Empúries i Rosselló entre els anys 931 i 991 ) donà l'any 974 el portus quod dicunt Armi-rodas al monestir de Sant Pere de Rodes, però fins a principis del segle XVIII nom està documentada l'existència d'un nucli de cases.
A la fotografia anterior, a l'esquerra, podeu veure l'església de la Mare de Déu de les Neus i a la propera de detall el costerut carrer de l'església que ens deixa a les escales per accedir-hi. Un edifici construït a la primera meitat del segle XX.


En aquestes primeres cases els pescadors que vivien a Selva de Mar i altres nuclis de població propers, guardaven el peix i els estris de pesca. L'any 1.787 Carles III concedí a Port de la Selva la condició de vila reial i s'independitzà de Selva de Mar. A la fotografia següent el protagonisme és per les nanses llagosteres.


El Port de la Selva i les disset entitats de població tenien l'any 2.018 980 habitants. El Parc Natural del Cap de Creus, creat l'any 1.998, protegeix poc més del 90% del terme municipal. Del seu patrimoni destaca l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes al que ens enfilarem per l'estreta carretera GIP-6041 que serpenteja per la serra de Verdera.


A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra el monestir dels segles XI al XIV i enfilat a la dreta el castell de Sant Salvador de Verneda, una fortificació medieval ja documentada l'any 904. El Port de la Selva, tot blanc, es veu petitet a vista d'ocell.


A la propera entrada dedicada a la màgia de l'Empordà entrarem al monestir que fou el principal centre espiritual del comtat d'Empúries.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 20 de desembre del 2020

Entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

Avui tornem a la vila d'Àger, territori flanquejat pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. El municipi d'Àger té les següents entitats de població: Agulló, Corçà, els Masos de Millà, Fontdepou, la Règola, Millà, Sant  Josep de Fontdepou i Vilamajor. Molt territori amb pocs habitants ( 588 persones l'any 2.019 ). Al perfil d'Àger la referència indiscutible és el conjunt monumental de Sant Pere, amb la col·legiata i el castell. A la propera fotografia podeu veure el campanar.


Al juliol del 2.009 ( "Una farmàcia antiga al cor del Montsec" ) i al juny del 2.010 ( "La porta i la clau ( 4 )" ) ja vàrem passejar per aquesta vila. Si ho voleu recordar cliqueu els enllaços anteriors. 
Entre l'any 1.030 i el 1.040 Arnau Mir de Tost conquerí als musulmans aquest territori. Un document del 1.034 cita el castell, ja en mans d'Arnau Mir de Tost. Però al 1.046 els sarraïns van tornar a fer seu el castell, que conquerí definitivament Arnau Mir de Tost al 1.084 i el transformà en la seva residència. 
La propera fotografia ens convida a observar la serra del Montsec des del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger.


Les restes arqueològiques de l'antiga canònica ens parle  dels canvis efectuats al llarg dels segles. La part més antiga és la zona inferior en la que hi havia l'antiga església.
La fotografia ens mostra la façana de l'església amb les restes del claustre. A la fornícula hi havia la imatge de Sant Pere, que actualment està a l'església de Sant Vicenç edificada als segles XIV i XVIII.


Si a la fotografia següent us fixeu en la clau de volta de la portalada amb arc de mig punt hi podreu veure esculpides les claus de Sant Pere. 


La planta de l'església superior és de tipus basilical, amb tres naus cobertes amb volta de canó. Aquesta església, construïda  aproximadament entre l'any 1.060 i el 1.094, s'edificà sobre la primera església ( 1.034 - 1.041 ) que després quedà com a cripta. La propera fotografia és de la nau central i l'absis de la capçalera.


Al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ) es conserva un fragment de pintura mural de finals del segle XI inicis del XII que representa als apòstols Tadeu i Jaume. El fragment té una mida de 280 X 144,5 X 4,5 centímetres.


Font fotografia: web Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).

La part més antiga , a la zona inferior, és la cripta Molt restaurada perquè estava enrunada, conserva algun dels antics capitells. De tradició preromànica fou construïda en plena època romànica i s'anomenà Santa Maria la Vella.


Davant de l'església hi ha les restes del claustre gòtic, construït sobre l'antic claustre romànic amb pedra blanca molt diferent a l'emprada per edificar l'església. Al segle XV el despoblament del territori suposà la decadència econòmica. Durant la Guerra dels Segadors i les Guerres Carlines fou bombardejada. A principis del segle XX Josep Puig i Cadafalch inicià la seva restauració.


Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal quedareu bocabadats contemplant el Joc d'escacs islàmic d'Àger, del període fatimita ( dinastia que regnà Egipte entre els anys 969 i 1.171 dC ). Es pot comparar aquest període amb la França il·lustrada. El joc d'escacs de cristall de roca era d'Arnau Mir de Tost.


Baixem del conjunt monumental aturonat de Sant Pere passejant pels carrers i carrerons del nucli antic, amb alguns racons  d'una bellesa espectacular.


El nostre objectiu és la Plaça Major on en un raconet ens espera la farmàcia Montardit que ens permetrà fer un viatge al passat...


Els prestatges plens de pots i ampolletes amb medicaments, l'obrador de la farmàcia, el llistat de comandes, estan com el dia en que tancà de forma definitiva fa vuitanta-dos anys.


Juan Montardit Torruella acabà la carrera l'any 1.921 i aquell any obrí la farmàcia. Durant la Guerra Civil fou perseguit pels republicans i tancà la farmàcia l'any 1.939. Mai la va tornar a obrir o visitar...


Els familiars del farmacèutic conserven el local tal com estava el dia del seu tancament. Si podeu visiteu aquest farmàcia aturada en el temps.
Deixem la vila d'Àger per enfilar-nos al Montsec fins al Centre d'Observació de l'Univers ( COU ) que conjuntament amb l'Observatori Astronòmic del Montsec ( OAdM ) forma el Parc Astronòmic del Montsec ( PAM ). A la propera fotografia podeu veure l'accés al COU.


La fotografia següent és de l'Ull del Montsec, un planetari digital amb un sistema de projecció 3D de cúpula complerta. A més a més la cúpula de 12 metres de diàmetres i la paret frontal s'obren completament i permeten al visitant l'observació en directe del cel d'Àger.


Al Parc dels Telescopis trobarem tres edificis amb cúpules d'observació que contenen dos telescopis automàtics, un celòstat per a l'observació solar i un conjunt de telescopis portàtils.


A l'edifici central del COU podem gaudir d'una exposició permanent que ens permet descobrir els secrets de l'astronomia i les ciències de l'espai.


Deixem el COU i tornem a baixar a Àger on podrem assaborir u ofici que, malauradament, potser desapareixerà aviat: els forcaires.
Atentament.
Senyor i