Al cor del bosc de Poblet (2).

Després d'enfilar el camí que va de la Masia Font de l'Oca, situada a Les Masies nucli de població de l'Espluga de Francolí, fins al Coll de la Vena i, des del coll baixar pel sender de gran recorregut GR-175 per la Reserva Natural del Barranc de la Trinitat ( també coneguda com la vall del torrent de l'ermita ) fins a l'Ermita de la Santíssima Trinitat; avui hi entrarem.

Als que ja tenim una edat la primera sorpresa, després d'entrar per la porta de mig punt sense decoració, és l'escultura d'un escolà almoiner de les que ja se'n veuen molt poques.

Fixeu-vos en el paviment hidràulic del terra. Aquest tipus de revestiment artesanal fou molt valorat entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. L'ermita ja apareix documentada al segle XIV, però es reedificà l'any 1.790 i posteriorment va ser restaurada.

L'ermita, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té una sola nau i una volta de canó amb llunetes. Recordeu que la lluneta és la porció de paret formada per la intersecció de la volta amb la paret. A la capçalera el protagonisme és per les petxines, el retaule i les escales -a dreta i esquerra- per accedir al cambril.

El retaule actual substitueix al que fou destruït a la Guerra Civil. En el saqueig que patí l'ermita l'any 1.936, a més a més del retaule, la imatge que s'hi venera - la de la Santíssima Trinitat-, fou esmicolada...

L'empresari i mecenes espluguí, Lluís Carulla i Canals, encarregà l'any 1.941 a l'escultor Frederic Marès i Deulovol la reconstrucció de la imatge a partir de fotografies antigues i les restes de la imatge original que es custodien a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l'Espluga de Francolí. Marès l'any 1.944 va rebre l'encàrrec de restaurar, utilitzant els escassos elements conservats, les escultures dels panteons reials del Monestir de Poblet. A la propera fotografia de detall podeu mirar i admirar una part del sepulcre del rei Martí l'Humà.

Si us fixeu bé en la part de l'escultura entre coixí on descansa el rei, fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, i  el peu dret de l'àngel que li agafa el cap podem veure el nom de l'escultor F. MARÈS.

Però tornem al cambril que acull l'escultura de la Santíssima Trinitat i aixequem la mirada per observar-ne detalladament la cúpula.

A la fotografia anterior podeu veure un dels quatre vitralls de la cúpula del cambril que representen els quatre elements: la terra, l'aire, el foc i l'aigua. Aquests vitralls estan fets amb la tècnica Tiffany ideada pel dissenyador estatunidenc Louis Comfort Tiffany ( 1.848 -1.933 ) que substitueix les varetes de plom per cinta de coure.

Diu la tradició popular que la imatge de la Santíssima Trinitat fou trobada sota una vella alzina al costat del santuari. L'ermita és molt visitada pels espluguins i la gent dels pobles de les rodalies per la Festa Major i el dilluns de Pasqua.

El 6 de setembre del 2.013 la imatge de la Santíssima Trinitat fou baixada de l'ermita fins a l'Espluga de Francolí. La darrera vegada que es va poder veure a l'Espluga fou l'any 1.991 amb motiu del cinquantè aniversari de l'entronització de la nova imatge reconstruïda després de la destrucció patida durant la Guerra Civil.

En una de les taules del retaule, com podeu observar a la fotografia següent, està pintat el Monestir de Poblet.

La primera baixada a l'Espluga de la imatge està documentada l'abril de  1.751 on va estar-hi fins al 2 de maig per demanar-li que posés fi a la sequera... Als segles XVIII  i XIX tornà a baixar a l'Espluga diverses vegades, però al segle XX només al 1.991.

Si visiteu l'ermita, a la casa de la dreta trobareu un senzill bar on encara és possible comprar els Goigs a la Santíssima Trinitat que es venerada a la seva ermita de l'Espluga de Francolí, de l'arquebisbat de Tarragona ( Conca de Barberà ). Els goigs són composicions poètiques populars es canten col·lectivament als actes religiosos importants. Aquesta tradició, que s'apaga lentament, està documentada per primera vegada al segle XIV.
Atentament.
Senyor I

Al cor del bosc de Poblet (1).

El passat dia 9 d'agost a l'entrada "El cedre..." ens vam apropar a la Masia Font de l'Oca situada a Les Masies, un nucli de població de l'Espluga de Francolí. Al petit hotel, que està a només dos quilòmetres del monestir de Poblet, vam donar un cop d'ull al monumental cedre que acull el seu jardí. Un arbre colossal de 30 metres d'alçària, 19,5 metres de capçada mitjana i 4,11 metres de volt de canó... Per fer més "refrescant"  l'entrada aquests dies de canícula les fotografies estaven fetes a la tardor. Les dues entrades dedicades al cor del bosc de Poblet també aniran acompanyades per imatges tardorenques.

Sortint de la masia trobem els cartells informatius que ens expliquen que estem al Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet.

A la dreta de la masia s'enfila l'exigent camí que ens durà al Coll de la Vena. El plafó del GR175 ens informa que estem a Les Masies ( 530 metres ) zona residencial i hotelera creada a finals del segle XIX al voltant de les fonts ferruginoses del Ferro i la Magnèsia. El GR175 és un sender circular de gran recorregut de cent cinc quilòmetres que ens ajuda a descobrir detalladament part de les comarques de l'Urgell, la Conca de Barbera i l'Alt Camp.

Comencem a pujar i aviat ens endinsem al bosc de Poblet, un espai protegit des de 1.862 per salvar-lo de la deforestació. A l'esquerra de la propera fotografia panoràmica podeu veure la masia Font de l'Oca, i a la seva dreta el magnífic cedre.

La pujada és exigent  però quan les cames fan figa sembla que els pins ens animen a continuar tossudament sense defallir...

Quan l'esforç de la pujada, rematat pel tram d'escales final, s'acaba el regal visual és gratificant. Mentre ens recuperem una mica podem contemplar una part de la Conca de Barberà. amb l'Espluga de Francolí i, al fons la Serra del Tallat amb el seu parc eòlic.

El nostre objectiu és l'ermita de la Santíssima Trinitat reedificada l'any 1.790 però ja documentada al segle XIV. Però abans d'arribar-hi gaudirem dels regals que us hi esperen a la propera tardor.

La zona obaga del camí ens té preparats una colla de regals visuals com el que podeu veure a la fotografia anterior, en la que entre la fullaraca, treuen el nas dos apagallums ( Macrolepiota procera ). És el bolet de làmines més gran que existeix. El diàmetre del barret normalment és de 10 a 25 centímetres. però alguns arriben als 35 centímetres. Altres noms d'aquest bolet són: paloma, cogomella, bolet de frare, capell del senyor...

L'arboç ( Arbutus unedo ) us acompanyarà durant el suau descens entre el Coll de la Vena i l'ermita de la Santíssima Trinitat. Normalment es troba en forma arbustiva encara que pot arribar a ser un arbre de deu metres d'alçària. El seu fruit és la cirera d'arboç, esfèrica i quan està madura aliment de mamífers i ocells. Aquestes cireres són comestibles però diuen que si en menges massa pot emborratxar-te perquè contenen una  mica d'etanol.

El boix grèvol, que podeu observar a la fotografia anterior, és un arbust típic de la muntanya mitjana mediterrània. El fruit, de la mida d'un pèsol, quan a la tardor madura és un aliment important pels animals del bosc. Però atenció, són tòxics per nosaltres. És una espècie protegida a Catalunya i està prohibida la seva recol·lecció i comercialització.

En alguns racons força humits, un petit espai ens pot regalar molta bellesa com podeu comprovar observant les molses i els líquens -que podeu confondre amb petits bolets- a la fotografia anterior de detall.

El cartell ens informa de que hem arribat al nostre objectiu. Després de gaudir de la bellesa tardorenca de la Reserva Natural del Barranc de la Trinitat ara ens toca visitar l'ermita.
Atentament.
Senyor I

El cedre...

Al bell mig de l'estiu, quan la calor no convida a passejar, vull regalar-vos una caminada refrescant amb imatges de la tardor passada. Obriu bé els ulls perquè anar -encara que sigui virtualment- a la TV-7007, la petita carretera de 3,2 quilòmetres de la Diputació de Tarragona que uneix Vimbodí-Poblet amb l'Espluga de Francolí; té premi segur. La tempesta s'apropa al Monestir de Poblet...

Però després de descarregar amb força torna la calma i el Sol de tardor il·lumina els ceps que groguegen i són els grans protagonistes d'aquest petit recorregut.

Molts racons d'aquesta carretera que ressegueix part del monestir cistercenc, ens regalen a la tardor una gamma de colors fascinant protagonitzats per les fulles caigudes dels plàtans, la terra. els pàmpols dels ceps, el bosc i el cel.

Al deixar el terme de Vimbodí-Poblet trobem, al barranc de Sant Bernat, una corba a l'esquerra molt tancada. A pocs metres cal girar a la dreta quan trobem Villa Engracia, un antic balneari del 1.888 avui hotel rural. Després de caminar uns vuit-cents metres ens espera l'antiga  Masia del Simon, transformada en l'hotel Font de l' Oca.

Com podeu veure a la fotografia anterior, el camí s'enfila per la dreta de la masia. Si el seguim uns metres descobrirem al nostre protagonista d'avui, un cedre espectacular que sobresurt de la resta dels arbres d'aquesta part dels boscos de Poblet.

Poca broma, aquest cedre té una alçària de 30 metres, una capçada mitjana de 19,5 metres i un volt de canó de 4,11 metres. És un dels cedres amb més volt de canó de Catalunya. Tornem a baixar per entrar a la masia Font de l'Oca, coneguda com Masia del Simon o Mas del Menacho, un edifici del segle XVIII, per apropar-nos al monumental cedre. Una catifa de fulles de plàtan ens dóna la benvinguda.

Al fons del jardí podeu veure la caseta del cedre on un dels membres fundadors de l'Escola Barcelonesa d'Oftalmologia, Manuel Menacho i Peirón ( 1.860-1.934 ), algunes temporades passava consulta  a coneguts personatges d'aquella època.

Com podeu observar a la propera fotografia, la caseta queda minúscula al costat del gran cedre. La teulada de ceràmica vidrada està una mica malmesa perquè a les grans nevades del 2.010 algunes grans branques del cedre es trencaren caigueren sobre ella.

Malgrat l'afectació de la gran nevada, alçant la mirada les dimensions del gran arbre encara et deixa bocabadat. Els cedres poden arribar a superar els dos mil anys de vida.

És un cedre de l'Atles ( Cedrus atlantica ). Aquest tipus de cedre provenen de les muntanyes de l'Atles d'Algèria i Marroc. Algunes fonts el consideren una subespècie del cedre del Líban. La fusta del cedre del Líban fou molt emprada en l'antic Egipte. Diu la Bíblia que s'utilitzà per construir el primer temple de Jerusalem. Al Líban aquest arbre de la família de les pinàcies, és tot un símbol nacional i ocupa el centre de la seva bandera.

Si aneu al Monestir de Poblet, visita imprescindible, apropeu-vos a la Masia Font de l'Oca  a només 1,6 quilòmetres per admirar aquest arbre colossal.

Però deixem el cedre i entrem un moment a la caseta. en la que ens esperen les misterioses rajoles del decorador, litògraf i decorador Hermenegild Miralles i Anglès ( 1.859-1.931 ). Ell inventà i patentà les rajoles de cartró pedra.

L'Hermenegil tingué  al carrer Bailèn 59 de Barcelona la Fábrica Nacional de Azulejos Cartón Piedra. El seu invent abaratia el cost de les obres modernistes perquè les seves rajoles eren molt més econòmiques que les de ceràmica vidrada.

Els germans Oliva van inventar l'altre gran recurs del modernisme per abaratir l'obra. Parlo de els azulejos cristàlicos, fets amb un suport de ciment hidràulic, una capa de pintura decorativa i un vidre belga adherit.

Si visiteu la masia Font de l'Oca podreu observar detalladament  les rajoles de cartró pedra que decoren els diferents espais de la planta baixa. Les rajoles de l'Hermenegild Miralles es van emprar en edificis modernistes tan emblemàtics com el Cafè Torino ( 1.902-1.911) i al Petit Torino ( 1.902-1.916).

Abans de marxar de la masia, que ja al segle XIV era una petita edificació on es feien teules, donem un cop d'ull a la font que li dóna nom actualment. Només sortir enfilarem el camí que ens endinsarà als boscos de Poblet.
Atentament.
Senyor I

Poblet explicat per Lluís Domènech i Montaner.

Passejar els diumenges per la Rambla de Ferran, de nou a les dues de la tarda, ens permet remenar entre una colla d'objectes que exposen els brocanters. Alguna vegada podem trobar petites joies com la que avui vull comentar-vos.

Una de les parades de llibres sempre ofereix una tria molt interessant. La selecció de llibres , l'ordre i el bon gust,  la fa diferent.Fa uns dies vaig comprar un dels llibrets de la col·lecció "El Arte en España " Edición Thomas, editats a Barcelona les primeres dècades del passat segle XX.

Aquests llibrets es van editar "Bajo el patronato de la Comisaría Regia del Turismo y Cultura Artística" i el seu objectiu era  " la vulgarización del Arte nacional". El llibret número 12 de la col·lecció està dedicat al monestir de Poblet. És del 1.910 i costava 1,25 pessetes. El text el va escriure el gran arquitecte català Lluís Domènech i Montaner, que en aquell moment era el Director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

 El llibret té dues parts ben diferenciades: el text explicatiu i un recull fotogràfic que ens permet descobrir com era el monestir fa 100 anys... A les primeres 42 pàgines, Domènech i Montaner ens explica amb passió la història i arquitectura del monestir.

A les properes fotografies podeu veure un dels arcs de les tombes reials. L'antiga és la número 30 del llibret.

Podem llegir a la pàgina 13: " La destrucción de 1.835 y las depredaciones de los años de abandono se hicieron sentir sobre las tumbas reales; casi nada quedó de ellas: fragmentos triturados fueron recogidos, en parte, en el museo de Tarragona, otros se han reunido en las mismas ruinas, alguno se halla en el Museo del Louvre, algún otro en Madrid...; los más, dispersos  o perdidos. Quedan dibujos y grabados de las tumbas reales en obras del siglo XVIII. Del Viage de Laborde es el más conocido y copiado. Los restos de los cuerpos fueron trasladados a la Catedral de Tarragona".

El monestir que descriu Lluís Domènech i Montaner presentava un estat lamentable. El seu text acaba amb la frase següent: " Como gran cadáver de la institución del Cister en Cataluña quedó allí el edificio destrozado, caido, con las órbitas de sus ventanales , vacias, oscuras, dirigidas al cielo"

La fotografia número 3 del llibre de la portada de l'església  i l'actual estan separades per un segle.

A les de la Porta Reial també hi apreciareu una diferència evident. L'antiga és la número 4 de llibre.

I per acabar aquest petit cop d'ull a les fotografies del segon apartat del llibre, un recull 48 fotografies que ens mostren com estava el monestir fa cent anys , mireu la biblioteca antiga, foto 21 del llibret, i l'actual.

                                                                 

      

El llibret té el text de Lluís Domènech i Montaner en castellà, francès i anglès . Recordeu que estem parlant d'un llibret editat fa més de cent anys.

Atentament.

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( i 2 ).

La minsa llum i el silenci omplen l'església abacial de Poblet. No puc resistir-me i amb la mà  toco els senyals que en el seu moment van fer els picapedrers. Acabo de passar la galilea que és el pòrtic d'una església on estaven les tombes dels personatges important. Al girar-me em quedo sorprès per dues columnes de nova construcció sobre les quals hi ha un orgue nou.

Ktesibi d'Alexandria va inventar l' hydraulos ( orgue hidràulic ), al segle III  abans de Crist. Va ser un instrument molt important al món grecoromà .

Mozart anomenava l'orgue el rei dels instruments. Aquest rei regna a Poblet des de 1.423. L'abadia ha tingut sis orgues al llarg de la seva convulsa història.

El primer, fabricat a Barcelona, era de l'any 1.423. Un gran incendi el va destruir. El segon era petitet i estava a la Sala Capitular. Parlem del 1.576. Entre 1.581 i 1.592 l'orguener de Solsona Josep Bordons, va construir el tercer orgue, que en la primera exclaustració al 1.823, va ser cremat. El quart també el van fer a Solsona entre els anys 1.824 i 1.830. Seguint la mala sort dels orgues de Poblet, va ser cremat a la segona exclaustració del 1.835. El cinquè, construït per Organeria Española S.A - Alberdi, es va inaugurar l'any 1.961. Al 2.011 el van desmantellat i donar a la Basílica del Pi de Barcelona.L'actual, inaugurat el passat desembre, és de la prestigiosa casa suïssa Metzler, fundada l'any 1.890.

Al proper vídeo del Telenotícies Comarques del 7 de desembre del 2.012 podeu veure una pinzellada del concert inaugural  del nou orgue fet pel titular de la Catedral de Notre-Dame de París, Olivier Latry.

No hauria pogut escriure aquesta entrada sense la lectura de l'article " El nou orgue Metzler de Poblet "de Fra Josep Antoni Peramos, monjo de poblet i organista que podeu trobar a la revista Poblet II època Any XII nº 25 desembre del 2.012.

Atentament.

Senyor i

Sorpresa al passar la galilea ( 1 ).

Si sou seguidors del blog coneixeu la meva fascinació per Poblet. Hem visitat virtualment la Biblioteca del Monestir i l'Arxiu Montserrat Tarradelles i Macià.

Aquest hivern, en una de les moltes visites que hi faig va sorgir la sorpresa ...

Trobar les vinyes enfarinades, potser era un presagi del que m'esperava... No es gaire freqüent veure neu per aquesta zona del nostre país, i per això sorprèn quan cobreix ametllers, vinyes i avellaners; i el regal visual s'agraeix.

Després de gaudir de la novetat, decideixo entrar a l'església de planta basilical per escoltar el silenci i tornar a deixar-me sorprendre  amb la minsa llum que dóna un caràcter molt especial als seus racons.

Només passar la galilea, puc submergir-me en un mar de pedra. Però quan em giro... Quina sorpresa!
Si voleu descobrir què és la galilea i el perquè de la sorpresa, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i