Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 5 b ).

A l'entrada anterior dedicada a les esglésies romàniques de la Vall de Boí vàrem resseguir perimetralment l'església de Santa Maria de Taüll, l'única  de la vall que està situada al centre del poble i també l'única en la que e l'absis central podem veure el motiu decoratiu dels cercles refosos.

Avui entrarem a Santa Maria, una església romànica de planta basilical de tres naus separades per columnes cilíndriques que fou construïda majoritàriament al segle XII però que va ser molt reformada a l'època del barroc.

Gairebé totes les pintures murals del seu interior foren arrencades entre els anys 1.919 i 1.923 i traslladades a Barcelona.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) hi ha les pintures mural originals, un frontal d'altar de fusta tallada i policromada i quatre figures de fusta que formaven part d'un davallament. Altres peces de l'església de Santa Maria estan custodiades al Museu Marès de Barcelona.

A la fotografia anterior i ales tres properes de detall podeu observar la reproducció que va fer R. Millet l'any 1.960 de les pintures mural originals de l'absis major.

Presideix l'absis l'escena de l'Epifania de la Mare de Déu que com podeu constatar a la fotografia anterior està asseguda en un tron amb el Nen envoltats per una màndorla. A l'esquerra hi ha el rei Melcior i a la dreta els reis Gaspar i Baltasar. L'escena principal està separada de la resta de l'absis per una sanefa amb motius geomètrics.

Flanquejant la finestra de l'absis, sota un conjunt d'arcades, estan representats sis apòstols dels que podem identificar a Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i Sant Joan Evangelista. A sota dels apòstols, a l'interior de quatre medallons circulars, hi ha pintats animals fantàstics o reals. Uns cortinatges són els protagonistes de la pintura mural de la part inferior de l'absis.

Deixem l'absis central i ens fixem en les pintures mural del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).

Entre la capçalera i el campanar trobem diferents escenes de l'Antic i del Nou testament. A la part superior hi ha representacions força deteriorades que podrien ser escenes de la llegenda de sant Climent.

A la part central, d'esquerra a dreta, podem veure al rei Herodes, l'adoració dels reis ( fotografia anterior de detall ), la Mare de Déu amb el Nen i episodis relacionats amb Sant Joan Baptista en els que apareix el profeta Zacaries ( fotografia següent de detall ).

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure molt millor, a la fotografia següent, el fragment dedicat a la Mare de Déu i el Nen.

A la dreta de la porta adovellada d'arc de mig punt continuen els passatges de la vida de Zacaries. A la per baixa d'aquests fragments de pintura mural hi ha representats uns cortinatges.

Es conserven petits fragments de la pintura romànica original feta pel pintor anomenat Mestre del Judici Final, un dels pintors romànics itinerants del que es desconeix la identitat.

Abans de marxar donem un cop d'ull al retaule barroc que durant uns segles va amagar les pintures de l'absis central.

Si aixequem una mica la mirada podrem observar la coberta a dues aigües de fusta, suportada pels arcs formers de mig punt recolzats sobre les grans columnes cilíndriques.

L'any 2.012, en el marc del Programa Romànic Obert, de l'Obra Social Fundació "la Caixa", es restaurà el retaule barroc. Però aquesta no va ser la primera restauració ja que a la base del retaule es pot llegir SE RESTAURÓ ( a l'esquerra ) AÑO 1.890 ( a la dreta ).

 

Abans de sortir de Santa Maria veurem al costat de la porta d'accés, a tocar del mur sud, dues piques baptismal de pedra

A sí, sortim de l'església de Sant Maria però no marxem de Taüll on , a la propera entrada dedicada al romànic de la Vall de Boí, ens aproparem a l'església de Sant Climent, però no per observar detalladament la seva arquitectura, sinó per veure el Mapping Pantocràtor.

Atentament.

Senyor i.

Un cop d'ull als Banys Àrabs de Palma.

El passat mes de juny vàrem visitar virtualment el taller 6a, ubicat al que fou Call Major de Palma - al carrer de la Puresa número vuit-, que porta quaranta anys recuperant les tècniques d'estampació tradicional ( litografia, xilografia, gravat calcogràfic... ). Al final de la segona entrada us vaig dir que continuaríem passejant per Palma gaudint del seu patrimoni.

Avui anem caminant fins al carrer de Can Serra número set on ens esperem els Banys Àrabs. Des del taller 6a fins al banys trigarem molt poca estona perquè només els separen un centenar de metres.

En una petita sala podem veure un vídeo que ens explica la història i funcionament d'aquests banys mil·lenaris. A l'altre extrem de la sala, com podeu veure a la propera fotografia malgrat el contrallum, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, hi ha una maqueta que explica el funcionament de la sala central dels Banys Àrabs.

Primer ens hi apropem per veure millor la maqueta i desprès, abans de visitar el que queda dels banys, sortirem al jardí per la porta de la dreta.

Sortim als jardins de Can Fontiroig que juntament amb els banys eren propietat de Can Serra, casa que dóna nom al carrer.  Can Fontiroig , molt remodelada als segles XVIII i XIX , incorporà els jardins i els banys comprats a Can Serra. La família Fontiroig té la casa a l'altre costat de carrer, per això hi ha el petit pont per accedir-hi sense sortir al carrer.

Dels antics banys de maó revestit i façanes de pedra es conserven dues sales i l'hort que actualment és un jardí. 

Després de gaudir de la tranquil·litat del jardí ens apropem a la porta amb arc de ferradura que podeu veure a la fotografia anterior.

A la fotografia anterior es veu una columna a l'interior de l'edifici però en el moment d'entrar ja s'intueix la bellesa de la sala central dels banys...

La sala central de planta quadrada era l'espai dels banys calents, l'antic caldarium dels romans. Hi ha dotze columnes amb el fust llis i vint-i-cinc lluernes ( la majoria tapades ). Els capitells són d'origen preislàmic, d'estils diferents, reutilitzats d'alguna construcció anterior bizantina o visigoda.

Sobre les columnes i els seus capitells es recolzen els arcs de ferradura que suporten una volta semiesfèrica construïda amb maó.

En aquesta cúpula hi ha cinc lluernes que permeten una tènue entrada de llum natural i, en el seu moment, la sortida de vapor del caldari.

D'aquests banys del segle XI no en sabem qui n'era el propietari ni qui fou el mestre d'obres. Els experts creuen que les restes que es conserven formaven part del palau d'un noble musulmà.

A la fotografia anterior podeu observar dues lluernes tapades del passadís de la sala central situat entre les columnes i els murs del caldari.

Queden poques restes del que fou l'hipocaust, el sòl radiant escalfat per l'aire calent procedent d'una caldera de llenya. Aquest aire calent passava per sota de la superfície de la sala. Els musulmans van utilitzar als seus banys el mateix sistema que els romans.

 

 

Contigua a la sala central on s'ubica el caldari hi ha una altra sala de planta rectangular i amb la coberta de volta de canó que tingué la funció de vestidors o frigidari ( del llatí frigidarium ) on es feien els banys freds. A les fotografies anterior i propera podeu veure el caldari des del frigidari.

L'illa de Mallorca estigué sota dominació musulmana entre els anys 902 i 1.229. La capital administrativa era Madina Mayurqa, avui ciutat de Palma.

A la fotografia següent de detall podeu veure part de la volta de canó d'aquesta sala contigua al caldarium.

Anar a l'hammam ( Banys Àrabs ) era molt important per als musulmans perquè es conversava i es tractaven tractes. També es relaxaven gràcies als massatges amb olis aromàtics i a la inhalació del vapor d'aigua. Malauradament la societat cristiana va oblidar durant molts segles aquest costum i els hàbits higiènica eren gairebé nuls.

Al novembre del 2.016, a l'entrada "El Bañuelo", vàrem visitar aquest bany àrab del segle XI, un dels vint-i-un que tingué Granada i el més ben conservat de tot al-Àndalus. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.

Sortim dels Banys Àrabs de Palma per continuar passejant tranquil·lament per la ciutat assaborint el seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i

Scriptum et delineatio, a l'Arxiu Capitular de Lleida ( i 5 ).

Per tancar la sèrie d'entrades dedicades a observar detalladament els pergamins, llibres, plànols i altres documents que les arxiveres del Capitular triaren per a l'exposició Scriptum et delineatio, a la d'avui gaudirem de la Bíblia de Lleida que era la protagonista de les taules 5 i 6.

Aquest impressionat còdex, que mesura 613 X 420 X 255 mil·límetres i pesa quaranta-cinc quilograms, ocupava la taula 5.

Però aquest còdex no és el que pesa més dels custodiats a l'Arxiu Capitular perquè alguns llibres del cor encara el superen en pes...

La Bíblia de Lleida és el segon còdex bíblic més gran que s'ha conservar a Europa, només superat pel Còdex Gigas que es conserva a Estocolm a la Kungl.biblioteket ( la Biblioteca Nacional Sueca ).

La bíblia lleidatana és un còdex bíblic hispà amb text de l'Antic i Nou testaments, pròlegs de Sant Jeroni i tres apòcrifs: el Oratio Salomonis, el Salm 151 ( Pusillus eram ) i el Llibre de la Sibil·la.

Es desconeix on es va fer el còdex però sabem que l'ardiaca D. Vicente Higueras de la diòcesi de Lleida en va fer donació a l'Arxiu Capitular de Lleida el dia vint-i-dos de juliol del 1.889.

 

Aquesta donació consta a les Actes Capitulars de Lleida, concretament al foli 237v. Fou la primera vegada que la Bíblia de Lleida aparegué documentada.

 

Al foli 322r un copista escrigué que havien transcorregut 1.165 anys des del naixement de Crist, fet que ajudà a la datació del còdex.

Quan visiteu el Museu de Lleida, a la Planta 0 a l'espai dedicat al romànic, en una gran vitrina veureu una reproducció d'aquest còdex. A la fotografia anterior podeu observar que al foli de la dreta hi ha una caplletra il·luminada que veureu molt millor a la fotografia següent de detall que vaig fer, gràcies a la gentilesa de les arxiveres, en una de les meves visites al Capitular.

La Bíblia de Lleida té les tapes de fusta folrades amb pell clavetejada i fermalls metàl·lics per tancar-la. La pell de l'enquadernació del còdex es restaurà aproximadament al segle XVIII i pel seu mal estat es substituí l'any 2.013. A la propera fotografia podeu veure el còdex abans de la segona restauració.

Font fotografia. Arxiu Capitular de Lleida.

 

Amb el pas del temps la Bíblia de Lleida ha patit diferents agressions. Es calcula que hi falten vint-i-dos folis que foren arrencats o tallats per agafar diverses miniatures. Actualment es conserven setanta-sis de les noranta-quatre que probablement tingué.

Per il·luminar les miniatures es van emprar pigments orgànics amb predomini del blau, verd i vermell. També s'utilitzà l'or i la colorada de plata.

Tancava l'exposició la taula 6 en la que es podien observar alguns dels fragments de pell o de pergamí trobats quan es va fer la restauració parcial del 2.013.

 

En aquesta restauració el llom de mitja pell, que estava molt malmès, fou restituït per una pell nova de les mateixes característiques. Sota l'enquadernació es descobrí el fragment de pell peluda que podeu veure a la fotografia anterior.

La restauració, feta per grafia ( conservació-restauració ), pretén evitar que el còdex es deteriori i pensant en una futura restauració total. A la propera fotografia podeu observar, malgrat el plàstic de protecció que reflecteix els llums del sostre, restes de pergamins - un il·luminat - que es van trobar al retirar la pell de l'enquadernació.

Recordeu que al carrer Almodí Vell s/n l'Arxiu Capitular de Lleida ens permet descobrir una part de la història de la nostra ciutat.

Atentament.

Senyor i

L'Àlvar "torna" a casa...

Si sou seguidors del blog sabeu que he dedicat una colla d'entrades al Monestir de les Avellanes i als seus arxius ( AMBA -Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes- i a l'Arxiu Gavín ubicat a l'antiga fusteria del monestir ). Hem anat a Vilanova de la Sal per enfilar-nos a l'ermita del Sant Cap, origen del monestir l'any 1.166, conegut com Bellpuig el Vell. 

Sant Joan d'Organyà, nomenat prior del monestir premonstratenc, mai va marxar de Bellpuig el Vell. Fou prior fins al 1.172 quan deixà el càrrec i es dedicà a l'oració i a la contemplació. La resta de la comunitat premostratenca a poc a poc es traslladà al monestir actual. Els Comtes d'Urgell Ermengol VII i la seva dona Dolça de Foix els van donar suport des dels seus inicis. L'actual monestir es convertí en abadia l'any 1.195.

La part més destacada del monestir actual és el senzill claustre romànic del segle XII amb arcs de mig punt suportats per columnes dobles coronades amb capitells poc treballats, i l'església gòtica.

 

 

L'església, començada a inicis del segle XIV gràcies a un llegat d'Ermengol X d'Urgell, tenia que ser una gran basílica amb planta de creu llatina però el projecte no es va acabar. Amb la seva mort l'any 1.314 sembla que s'aturaren les obres que foren represes l'any 1.350, però la nau central es va escurçar molt. 

La desamortització de Mendizábal va suposar la fi dels premostratencs a les Avellanes i l'abandó i decadència del monestir.

Flanquejant l'altar major hi ha les restes dels Comtes d'Urgell en uns senzills sepulcres que substitueixen als esplèndids sepulcres gòtics que el banquer lleidatà Agustí Santesmases i Pujol, que en aquell moment era el propietari del monestir, va vendre l'any 1.906 a un antiquari de Vitoria per quinze mil pessetes... Lamentablement si voleu veure els sepulcres us cal anar a The Cloisters una subseu del Metropolitan Museum of Art de New York. 

A les "IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes. Història de l'església i la religiositat", celebrades al juliol del 2.018, es presentà el projecte de reproducció dels sepulcres dels Comtes d'Urgell que estan a New York. La conservadora del Metropolitan Museum of Arts - The Cloisters-, Lucretia Kargère-Blasco, ens explicà detalladament el projecte en el que amb un escàner d'alta resolució, capta uns quaranta milions de punts de cada sepulcre que en permetran fer una reproducció exacta.

 

 Font fotografia: Metropolitan Museum of Arts - The Cloisters.

 

A la fotografia anterior podeu veure a la Lucretia durant la digitalització del sepulcre doble d'Àlvar I i Cecília de Foix, que eren els pares d'Ermengol X i Àlvar II de Cabrera.

A la fotografia següent la  Lucretia aprofità el descans de les IX Jornades per fotografiar els espais d'on foren retirats els sepulcres l'any 1.906 per vendre'ls... 

La imatge generada per l'escàner amb braç articulat amb el que no es perd ni un dels detalls dels sepulcres originals, és impressionant. A la propera fotografia podeu observar una de les que ens van mostrar a les IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes, la del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera, Vescomte d'Àger i germà d'Ermengol X, mort l'any 1.299 a Sicília.

 

A la portada del número 206, del maig del 2.019, de la revista Sàpiens hi havia una simulació molt exagerada ( penseu que el sepulcre original mesura 130,2 X 209,9 X 67,3 centímetres ) en la que feien la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera.

A l'entrada d'avui, cinc anys després de la presentació del projecte a les IX Jornades, ja puc mostrar-vos la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera que es presentà públicament el passat vint-i-vuit de juny. Cent disset anys després l'Àlvar "torna" a casa.

 

 

L'empresa 3dtecnics de Begudà, comarca de la Garrotxa, s'ha encarregat de fer la reproducció a partir de la imatge escanejada per The Cloisters. No és possible fer la reproducció en la pedra sorrenca original i s'ha fet amb unes resines especials patentades per l'empresa gironina. 

La caixa sepulcral, la tapa sepulcral amb l'escultura d'Àlvar de Cabrera i els dos lleons que les suporten pesa uns vuit-cents quilograms.

 

 

Rober Porta, director del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes d'Os de Balaguer, va fer la presentació del primer dels quatre sepulcres venuts l'any 1.906.

Com podeu constatar a les fotografies de detall a la reproducció del sepulcre hi ha tots els detalls de l'original que, malauradament, continua a New York.

A més a més del treball d'alta tecnologia de 3dtecnics és imprescindible el treball manual humà per envellir i aconseguir una reproducció gairebé igual al sepulcre original esculpit a cavall dels segles XIII i XIV.

El responsable de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, Pere Rovira, ha fet la supervisió de tot el procés des de l'escanejat a New York fins a la feina de 3dtecnics.

Per finalitzar el projecte de reproducció digital i reproducció dels sepulcres, que s'inicià l'any 2.018 quan Robert Porta va convèncer als responsables de la Diputació de Lleida, encara ens falten les reproduccions del sepulcre doble d'Àlvar I d'Urgell i la seva dona Cecília de Foix i el deu seu fill Ermengol X, germà gran d'Àlvar II de Cabrera.

Els responsables de 3dtecnics van explicar que als altres sepulcres hi ha més figures esculpides i costarà més temps acabar-los.

Ja ho sabeu, aquest estiu aprofiteu per apropar-vos a la comarca de la Noguera i donar la benvinguda a cas a Àlvar II de Cabrera, vescomte d'Àger.

Atentament.

Senyor i