Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de març del 2026

Aste Nagusia a la Calle de la Pelota.

A l'entrada anterior dedicada a l'Aste Nagusia ( la Semana Grande ), la festa principal de la capital de Bizkaia, vàrem gaudir a la Plaza Nueva  de la demostració de danses basques del grup Salbatzaile Dantza Taldea del barri bilbaí de Castaños. 
Al final de l'entrada us explicava que continuaríem vivint la festa a la calle de la Pelota, concretament a l'antic edifici La Bolsa, participant en el Bilbo Kantari una iniciativa sorgida d'un grup d'aficionats que té per objectiu fomentar les cançons en euskara.


Al segle XVI aquest carrer ja s'anomenava popularment calle de la Pelota però el nom oficial era calle de San Francisco. Molt aviat fou el carrer passà a nomenar-se oficialment calle de la Pelota.
El nom popular que s'imposà a l'oficial té el seu origen en el primer frontó de la ciutat ( excloent l'informal en un dels murs de la Catedral de Santiago ). En aquell frontó hi van jugar generacions de bilbaïns des del segle XVI fins a finals del segle XVIII.
Al número deu del carrer, flanquejat per la calle de la Torre i la calle del Perro, hi ha el Palau Yhon, conegut també com La Bolsa.


En aquest palau barroc destaquen l'espectacular llinda de la portalada i la fornícula entre dos dels balcons de la primera planta. La portalada, amb les seves motllures mixtilínies és inèdita en l'arquitectura civil de Bizkaia. Les altres dues portes dels carrers de la Torre i del Perro són molt més austeres. L'edifici de tres plantes està construït amb carreus ben escairats.


A la fornícula hi ha una imatge de la Virgen de Begoña, feta per l'escultor Higinio de Larrea l'any 1.917, que substituí a l'anterior perquè durant la vaga general d'aquell any la van llençar a la Ría.
 

L'edifici, edificat al segle XVIII, després de ser rehabilitat pels arquitectes Pedro Maria Basáñez i Alberto Sans, s'ha transformat en un centre administratiu i cultural del districte. La capital de Bizkaia està dividida en vuit Distritos i cada districte en barris. El palau Yhon forma part del barri de Casco Viejo, un dels onze barris dels Distrito 5 Ibaiondo.
L'edifici primer fou el palau de los Marqueses de Vargas y Condes de San Cistóbal i posteriorment el palau Ahyon. No està clar perquè l'edifici s'anomena popularment "La Bolsa".
Però deixem les plantes superiors del palau barroc per centrar-nos en la planta baixa on els músics s'estan preparant per començar el Bilbo Kantari i la gent comença a omplir els carrers per cantar i cantar. Els cantaires hi que participen no estan tota l'estona al mateix lloc i després de cantar d'una sèrie de cançons segueix als músics i al director fins a la propera parada.


A més a més de gaudir-ne durant l'Aste Nagusia, els segons dimarts de cada mes, a les vuit de la tarda a la taberna Kalderapeko ( calle del Perro-Siete Calles, a pocs metres del palau Yhon ) comença una passejada pel Casco Viejo cantant i cantant.


El programa de festes deixa molt clar l'hora i el lloc on començarà el passeig musical: "20:00 Casco Viejo. Edificio La Bolsa. Bilbo Kantari". La gent va arribant i els músics ja estan preparats.


Els instruments comencen a sonar i malgrat que encara no han arribat el director que ens ajudarà a cantar ni la Pregoilaria ni la Txupinera la gent té ganes de gaudir i alguns es posen a ballar.


Arriben el director, la Preoilaria i la Txupinera i ara ja estem preparats per començar. El director diu el número de la pàgina de la cançó que cantarem.


Alguns la busquen al petit llibret on hi ha la lletra de cent catorze cançons en euskara, però la majoria ho fan al telèfon mòbil.


Al proper vídeo podeu assaborir l'ambient de festa del Bilbo Kantari.La cançó Marijaia la van encarregar les comparses de l'Aste Nagusia. Edorta Jiménez Ormaetxea va escriure la lletra i Kepa Junkera Urraza va compondre la música. Una cançó molt alegre que ens convida a gaudir de la Semana Grande de Bilbao.

Si us ha agradat, us proposo tornar-la a escoltar i cantar-la sense por. A la propera fotografia teniu la lletra de Marijaia que trobareu a la pàgina vuitanta-nou del llibret.


Si visiteu la capital de Bizkaia en el període de nou dies a partir del dissabte següent al quinze d'agost podreu gaudir de l'Aste Nagusia ( la Semana Grande ). Uns dies en els que a Bilbao descobrireu un poble que estima molt les seves tradicions.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 13 de juny del 2021

L'orgue de la catedral de Solsona.

En la colla de passejades virtuals dedicades a Solsona li hem donat moltes vegades un cop d'ull a la catedral de Santa Maria. Sempre és una bona idea observar-la atentament perquè és un plaer mirar i admirar construccions dels segles, XII, XIII, XIV, XVII, XVIII i XX ( romàniques, gòtiques, barroques, neoclàssiques i modernistes ), poca broma.


Avui hi entrarem perquè vull explicar-vos el projecte de restauració del seu orgue. La catedral té dues portalades, una situada a la plaça de la Catedral i l'altra a la plaça del Palau Episcopal. A la plaça de la Catedral hi havia una gran portalada romànica, però al segle XVIII, seguint les instruccions de Rafel Lasala i Loceda -que fou bisbe de Solsona entre 1.733 i 1.792- es construí l'any 1.780 el cancell neoclàssic que podeu veure a la propera fotografia.


De l'antiga portalada romànica es conserven, a tocar del cancell,  un petit fragment de cornisa amb tres mènsules esculpides, les figures un àngel amb nimbe ( cercle lluminós -darrere del cap- amb el que es representaven els personatges sagrats) amb un monstre amb cua de rèptil als seus peus ( Sant Miquel ? ), i un fragment de cornisa amb decoració vegetal. Ho podeu apreciar a la fotografia següent. També és romànica la cornisa suportada per mènsules que ressegueix la teulada.


L'element més destacable del cancell és el timpà, de pedra sense policromia, amb un relleu que representa l'èxtasi de Sant Agustí.



A la plaça del Palau Episcopal hi ha la façana barroca de l'Assumpció, del 1.768. A la  portalada, flanquejada per dues grans columnes, destaca el gran monograma  de Maria, amb les lletres M i A que hi ha damunt mateix de la porta. 


Sobre el monograma trobem la fornícula amb la imatge de l'Assumpció de Maria. Damunt de la portalada barroca, coronant la façana, hi ha un  rellotge de sol amb el relleu d'un Sol, símbol de la ciutat. Claudi Casals, mestre de cases barceloní, va fer l'absis gòtic perllongà la nau per ponent. Construí la nova façana a la que s'afegí, l'any 1.768, la portalada barroca.


Tornem a la plaça de la Catedral i ens preparem per accedir-hi. Quan entrem trobem la portalada de Sant Agustí protegida pel cancell. A la dreta de la gran porta que ens convida a entrar a la catedral podem veure l'espai informatiu i per fer donatius que ajudaran en la restauració de l'orgue ( tubs, secrets, manxes, teclats i restitució de les parts en mal estat ).
Sobre el llum de paret, a petita escala, hi ha cinc tubs de l'orgue. D'esquerra a dreta us explico el color i l'aportació al projecte de restauració: gris ( tub petit, 60 € ), verd/gris ( tub mitjà, 150 € ), vermell ( tub gran, 300 € ), blau ( tub gegant, 500 € ) i groc ( tub façana, 1.000 € ). Els patrocinadors estan representats per un tub blanc que aquí no hi és.


Al plafó informatiu ens fa una pinzellada del projecte de restauració ( esquerra ), explicant les característiques de l'orgue i les seves disfuncions i impressions. Demana l'apadrinament dels tubs a empreses, entitats i particulars i explica que es calcula us cost de 671.762,85 € per restaurar-lo. Al centre, una graella ens mostra l'estat actual de les aportacions per apadrinar els diferents elements: Cadireta, Orgue Major, Eco, Pedal i Altres ( decoratius i ocellets ). A la dreta  un diagrama de barres indica els euros recollits dels 185.000 necessaris en la primera fase de la restauració. El  primer dia d'octubre del 2.019 és signà el contracte d'aquesta primera fase que s'havia de fer en sis mesos. El mateix dia un equip d'orgueners començà els treballs de la primera fase de la restauració.


Si visiteu la catedral agafeu un dels tríptics que hi ha al faristol on trobareu molt resumit el projecte de restauració i la pàgina web ( https://www.orguesolsona.com/ )  on podeu informar-vos més detalladament.


La fotografia anterior i la propera, dels tubs de l'Orgue Menor o Cadireta en la que podem llegir l'engrescador lema: Entre tots ho farem possible!, són del tríptic.


Entrant a la catedral per la portalada de Sant Agustí, davant nostre - una mica a la dreta - ens està esperant l'espectacular orgue de la catedral. És un dels grans orgues històrics de Catalunya i l'únic que queda per restaurar.


L'orgue fou construït l'any 1.853 per l'orguener més important d'aquell moment, Gaietà Viladerbó, que aprofità materials anteriors d'orgues barrocs fets per la família solsonina dels Bordons. Les peces més antigues, del segle XVI, són d'un orgue construït aproximadament al 1.570 per Josep Bordons.


L'última intervenció important és del 1.885, quan l'orguener italià Juan Florenzano s'encarregà de la romanització de l'orgue i li afegí el tercer tecla "Eco". L'orgue de la catedral té 46 registres i 3.165 tubs distribuïts en tres teclats manuals i un pedal.


A la dreta de la portalada situada sota l'orgue hi ha el parell de grans plafons informatius que veieu a la  fotografia anterior. Al de l'esquerra podem llegir el llistat de col·laboradors i al de la dreta el dels patrocinadors del projecte de restauració. Els dos plafons ens regalen magnífiques fotografies de l'orgue solsoní. Les properes fotografies de l'entrada d'avui són d'aquests plafons. A la propera, la filigrana que corona l'Orgue Menor o Cadireta.


Sobre la fotografia anterior un senzill text amb el títol Un orgue monumental et necessita ens explica la història de l'orgue i les disfuncions i imprecisions que pateix. A sota de la fotografia anterior podem observar la del teclat.


El projecte preveu que es desmuntin gairebé totes les peces, unes 30.000, portar-les al taller del mestre orguener de Collbató d'Albert Blancafort i Engelfried i amb l'ajut de quatre professionals del seu taller, restaurar-les. L'Albert és la quarta generació de la nissaga de mestres orgueners. El pedat de l'orgue compta amb dotze notes i amb la restauració, en la nova configuració podria arribar a les trenta. La millora serà molt evident.


Les feines dels orgueners per fer tot el projecte, que es calcula que duraran uns vint mesos,  també inclourà la restauració del moble ( caixa i tribuna ) que costarà 43.000,40 € dels 671.762,85 € en que està pressupostat el projecte.
Si coleu col·laborar, cliqueu en el proper enllaç, finançament, on podreu llegir com fer les aportacions i quins beneficis fiscals tindreu. Clicant a apadrina, podeu triar el tipus de tub que voleu apadrinar i fer el pagament.


El dia quatre d'agost del 2.019 l'organista Johannes Geffert va fer l'últim concert abans de la restauració interpretant obres de Samuel Wesley,  Johann Sebastian Bach, Georg Philipp Teleman i Georg Friedrich Händel.


El projecte es va presentar al Teatre Comarcal de Solsona el dia 19 d'octubre del 2.019. A més a més de les aportacions de col·laboradors i patrocinadors es confia en una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional ( FEDER ).
Atentament.
Senyor i

dimecres, 1 de juliol del 2020

The Cavern Club

Deixem Bluecoat Chambers, l'edifici més antic del centre de Liverpool amb una agitadíssima història construït al 1.716 i 1.717 - on vàrem visitar la llibreria de vell Kernaghan Books- per passejar tranquil·lament fins a Mathew Street número vuit. Si els llibres foren els protagonistes de l'entrada anterior dedicada a la capital del Comtat de Merseyside, a la d'avui ho és la música.


Els programes musicals de l'emissora Radio Luxembourg va descobrir als joves de Liverpool el rock and roll. Aquest coneixement es reforçà amb l'arribada al port de la ciutat dels mariners americans que difonien la música nord-americana de finals dels anys 50.
El 16 de gener de 1.957, al número vuit de Mathew Street obrí les seves portes The Cavern Club, un club on The Beatles van fer la primera actuació al febrer de 1.961.


A les fotografies anterior podeu veure l'antic accés a The Cavern Club. A l'esquerra de les dues hi ha l'escultura de Cilla Black, cantant i presentadora que treballava com assistenta del guarda-roba del local. Amiga dels Beatles, foren John Lenon i Paul McCarney els qui composaren el seu primer single.


A la part superior de la fotografia anterior podem llegir que estem a l'entrada original del mític club en el que entre 1.961 i 1.963 The Beatles hi van actuar dues-centes noranta-dues vegades.


Alan Sytner fundador del mític local s'inspirà en el club Le Caveau de París, ciutat en la que nombrosos clubs s'ubicaven en soterranis. Inicialment fou un club dedicat a la música de jazz. Dos anys després de fundar el club, al 1.959, el vengué. A poc a poc es transformà en un lloc fonamental per als nous grups musicals.


Al març del 1.973 el club va tancar per les grans obres de construcció de la línia subterrània de Merseyrail, una xarxa amb 68 estacions i 75 quilòmetres ( 10,5 subterranis ) de recorregut.


L'abril de 1.984 Tommy Smith, jugador del Liverpool, conjuntament amb Royal Life varen comprar el club que fou reconstruït amb molts dels maons del primer The Cavern Club. Avui hi entrem pel número deu del mateix carrer, Mathew Street.


El nou club ocupa un 75% del club original. Al reconstruir-lo es va procurar seguir amb la màxima fidelitat l'estructura de l'antic. La complicada situació econòmica va suposar el tancament l'any 1.989. Però divuit mesos després, al 1.991, dos amics Bill Heckle ( mestre ) i Dave Jones ( taxista ), el van tornar a obrir i encara avui el mestre i el taxista són els propietaris.



El 26 d'abril del 2.018 Paul McCartny va tornar al mític club en un concert gratuït per 250 afortunadíssims seguidors per promocionar el seu nou disc Egypt Station. En podeu fer un petitíssim tastest clicant sobre l'enllaç anterior.



Actualment diferents grups d'un bon nivell musical  actuen al club recordant les cançons de The Beatles. Si aneu a Liverpool , i com jo ja teniu uns anyets, no deixeu de baixar a The Cavern Club. Per una estona rejovenireu...



Una mica d'emoció, un petit vídeo que ens recorda els genials músics de Liverpool. Emoció molt especial si ja teniu una bona col·lecció d'anys...


Després de les actuacions a la majoria de la gent, preferentment els de més anys, li podreu veure cara de satisfacció. Els records d'una colla d'anys enrere és molt gratificant...


Deixem The Cavern Club per anar un moment al Liverpool Empire Theatre, a la cantonada del Line Street amb London Road. L'any 1.957 acollí al grup local "The Quarrymen"...



Dos anys després van tornar però havien canviat de nom: "Johnny and the Moondogs", i al 1.962  ja van actuar-hi amb el nom de "The Beatles". El 5 de desembre de 1.965 tocaren per última vegada al teatre neoclàssic construït l'any 1.924.
Continuem la nostra gran passejada per Liverpool per apropar-nos a Pier Head, un conjunt d'edificis a la riba del riu  Mersey, on tornarem a veure al quartet de Liverpool...
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 de febrer del 2017

Davant la Sé Velha...

Encara fascinats per la biblioteca Joanina, començada a construir l'any 1.717 per ordre del rei JoãoV de Portugal, comencem a baixar del turó on s'ubica la Universitat de Coimbra i la seva famosa biblioteca. Ens aturarem un moment a la rua do Norte per donar un cop d'ull a l'absis principal romànic i les dues absidioles, una romànica ( dreta ) i l'altra modificada en estil renaixentista ( esquerra ). Estem mirant una de les joies més importants del romànic portuguès, la Sé Velha ( la Catedral Vella ).


Aeminium, el nom de Coimbra a l'època romana, és seu episcopal des del segle V. La Catedral Vella està ubicada en aquest punt des de l'època visigòtica. La basílica anterior, del segle X, fou enderrocada l'any 1.117 i l'edifici actual rebé un impuls definitiu per a la seva construcció l'any 1.162. Els treballs principals s'acabaren a principis del segle XIII amb les obres del claustre. 
Entrem a la Sé Velha la nau principal de la qual  ens mostra un elegantíssim trifori, com podeu veure a la propera fotografia. 


El claustre el podem situar arquitectònicament en la transició del romànic al gòtic. Fou construït durant el regnat d'Afonso II de Portugal, net del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó.


A cada galeria del claustre trobem cinc arcs ogivals, amb dos arcs bessons al seu interior, sobre el que s'obre una petita rosassa amb una senzilla decoració,  com podeu veure a la fotografia següent.


La majoria dels capitells estan decorats amb motius vegetals i geomètrics d'influència àrab o preomànica. A la Sé Velha hi ha gairebé 380 capitells esculpits, per això és un dels principals edificis d'escultura romànica portuguesa. A més a més dels motius vegetalistes i geomètrics, trobem: entrellaçats, quadrúpedes i aus enfrontades. Fet al segle XII per artistes mossàrabs establerts a Coimbra, implica l'absència de figures humanes en la seva decoració.


Sortim de la vella catedral i abans de marxar contemplem la façana principal que recorda un petit castell amb els seus merlets. Moltes catedrals portugueses d'aquella època tenen aquesta aparença de fortalesa. A la propera fotografia podeu veure la portalada amb les arquivoltes que està decorada amb motius romànics que tenen influència àrab i preromànica.



Just davant de la façana principal trobem una casa en la que hi ha, gairebé a la cantonada, uns panells de rajola pintada i una placa que ens recorden una persona que hi visqué el segle passat... És el número 2 del beco ( carreró ) da carqueja.



Si ens apropem, podrem llegir els panells i la placa i descobrir el secret d'aquesta senzilla casa. Si teniu ja uns anyets, recordareu el que suposà per Portugal el dia 25 d'abril de 1.974. Les rajoles ens expliquen:

NESTA CASA VIVEU
O TROVADOR DA LIBERDADE
JOSÉ AFONSO ( O ZECA ). 

Després d'emocionar-nos podem llegir dos fragments d'una de les cançons emeses per la ràdio que engegaren el cop militar contra la dictadura de Salazar. La primera que fou retransmesa a les 10:55 del dia 24 d'abril de 1.974, "E depois do Adeus" de Paulo de Carvalho, anunciava la presa de posicions de la primera fase del cop. A les 00:20 de la matinada del dia 25, la cançó retransmesa fou "Grândola, Vila Morena" de José Afonso, era el senyal per l'inici de les operacions... El panell de rajoles pintades ens recorden dos fragments de la mítica cançó:

EM CADA ESQUINA UM AMIGO
EM CADA ROSTRO IGUALDADE
.....
O POVO É QUEM MAIS ORDENA
DENTRO DE TI Ó CIDADE. 


El modestos planells de rajola pintada els col·locaren l'any 1.987 a la casa on va viure José Afonso, la Comissão Promotora das Comemorações Populares do 25 de Abril, tretze anys després de la Revolução dos Cravos .
Un dia com avui, vint-i-tres de febrer, del 2.012 van posar una placa que recorda els vint-i-cinc anys de la Revolució dels Clavells, en la que podem llegir: 25 Anos depois a Utopia permanece.

 
José Afonso ( Zeca ) va ser compositor i cantautor. L'any 1.940 anà a Coimbra on començà a cantar i fou una de les millors veus del fado de la ciutat. L'any 1.971 edità "Cantigas do maio" en el que apareix la cançó "Grândola, Vila Morena"
Atentament.
Senyor i