Itsasmuseum Bilbao ( 1 ).

El canvi que ha transformat radicalment la ría de Bilbao i el seu entorn és espectacular. Un dels llocs on es pot gaudir d'aquest canvi és al moll Ramón de la Sota on, en el que abans era una vella drassana, actualment hi ha un magnífic passeig al costat de la ría. Ramón de la Sota y Llano  ( 1.857 - 1.936 ) fou un important empresari navilier, advocat i polític del Partit Nacionalista Basc L'any 1.900 fundà en aquests terrenys la Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna.

Avui començo una sèrie d'entrades en les que gaudirem la part exterior del Museo Marítimo Ría de Bilbao -MMRB- ( Itsasmuseum Bilbao ). Aquest museu té una superfície total d'uns 27.000 metres quadrats dividida en dos espais. El que veurem és l'espai exterior dels antic dics on hi ha embarcacions, àncores, boies, la Grúa Carola... 

A la fotografia anterior podeu veure l'Euskalduna zubia ( el pont Euskalduna ), obra de l'enginyer Javier Manterola Armisén. A Lleida també tenim una obra d'aquest enginyer navarrès, el pont de Príncep de Viana.

Si, sense moure'm del lloc des del que he fet la fotografia anterior, em giro puc mostrar-vos parcialment l'Euskalduna jauregia ( el palau Euskalduna ) que observarem detalladament en una propera entrada.

Sota l'estructura del pont Euskalduna podeu veure l'espectacular gigapanoràmica de la capital de Bizkaia que l'any 2.018 va fer Juan Ignacio Llana Ugalde, i a la dreta de fotografia següent l'accés a l'espai interior de l'Itsasmuseum Bilbao

La gegantina fotografia d'altíssima resolució, que mesura 21,32 x 2,77 metres, està impresa sobre el mateix material tèxtil amb el que es fabriquen els globus aerostàtics d'última generació. La propera fotografia deixa molt clar que el palau Euskalduna està a tocar de la gigapanoràmica.

Per fer la gigapanoràmica es van combinar 273 fotografies fetes des del monte Arraiz amb la ròtula robòtica motoritzada GigaPan Epic Pro desenvolupada per la NASA.

La gigapanoràmica està muntada sobre una caixa retroil·luminada ( il·luminada pel darrere ) que ens permet observar-la detalladament malgrat les condicions de la llum natural del moment. Penseu que, a més amés d'estar col·locada sota un pont, a Bilbao són molts els dies grisos.

Podem gaudir d'una àmplia visió de la ciutat de Bilbao i el seu entorn i de la ría fins a la seva desembocadura a l'Abra. 

A la propera fotografia de detall he dibuixat una circumferència groga en la que podeu veure al seu interior el palau Eskalduna. Us podeu fer una idea d'on està ubicat l'Itsasmuseum Bilbao.

Per acabar aquest cop d'ull a la gigapanoràmica a la propera fotografia de detall podeu veure d'esquerra a dreta: l'edifici La Literaria de la Universitad de Deusto ( 1 ) que es va començar a construir l'any 1.883 seguint el projecte de l'arquitecte Francisco de Cubas y González Montes, la torre Iberdrola ( 2 ) de l'arquitecte argentí César Pelli, el Museu Guggenhein ( 3 ) de l'arquitecte canadenc Frank Gehry i el Puente de la Salve ( 4 ) construït a principis dels setanta del segle passat per l'enginyer Juan Batanero i que fou restaurat i ampliat amb "L'arc rouge" ideat per l'artista francès Daniel Buren l'any 2.017.

Al número u del moll Ramón de la Sota trobem l'entrada a la zona interior del museu però, com ja us he explicat abans, en aquesta sèrie d'entrades passejarem al costat de la ría per descobrir la proposta museística exterior.

Avançant uns metres més ja podem començar a gaudir de les peces exposades al que foren els antics dics d'Euskalduna inaugurats l'any 1.868. És el poc que queda, encara que parcialment per les mutilacions que patiren durant la demolició de la mítica Compañia de Construcción y Reparación de Buques Euskalduna , que ens recorda la construcció naval de la villa de Bilbao.

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la Casa de bombas ( de color blanc ) que acollia les bombes de buidatge ( las bombas de achique ) que s'empraven per buidar l'aigua dels dics i mantenir-los secs. Darrere de la petita construcció hi ha el pont Euskalduna i en primer terme les espectaculars cadenes i àncores que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a l'Itsasmuseum Bilbao.

Atentament.

Senyor i

Romànic andorrà ( 5 ).

A les entrades anteriors dedicades al romànic andorrà hem visitat les esglésies de Santa Coloma ( parròquia d'Andorra la Vella ), Sant Miquel d'Engolasters ( parròquia d'Escaldes-Engordany ), Sant Romà de les Bons ( parròquia d'Encamp ) i Sant Martí de la Cortinada ( parròquia d'Ordino ).

Recordeu que el Principat d'Andorra administrativament està dividit en set parròquies. Una parròquia és una agrupació de nuclis de població amb una capital que li dóna nom. 

La protagonista de l'entrada d'avui és l'església de Sant Climent que presideix el nucli de població de Pal ( parròquia de la Massana ), que es troba a 1.551 metres d'altitud.

A la fotografia anterior podeu veure el mur est ( amb ombra ) i a l'esquerra el mur sud ( assolellat ) amb un porxo adossat amb dos arcs de mig punt ( un orientat a l'est i l'altre a l'oest ). L'església no la trobem documentada fins al segle XIV però la concòrdia del 1.112 ja parla d'un habitant de Pal.

S'accedeix a l'església pel porxo que està adossat al mur sud. Aquest porxo fou reconstruït al segle XX per l'arquitecte Cèsar Martinell.

La fotografia següent ens permet observar el mur de ponent ( oest ) amb l'arc de mig punt ( 1 ) que ens convida a entrar al porxo a la part inferior dreta i, a la part superior esquerra, el mur nord ( 2 ).

La fotografia de detall és de l'arc de mig punt orientat a l'oest que, com l'orientat a l'est, està decorat amb un fris de dents de serra.

L'església conserva gran part dels murs sud i oest i molts dels paraments originals. La propera fotografia ens permet observar Pal des del porxo d'accés a l'església.

Uns graons ens permeten pujar fins a la porta de Sant Climent, que com podeu constatar a la fotografia, també és d'arc de mig punt.

L'església, de finals del segle XI principis del segle XII, fou reformada a finals del segle XVII principis del XVIII. Sortim del porxo per l'arc de mig punt decorat amb el fris de dents de serra per observar l'absis de Sant Climent.

Girant a l'esquerra trobem el mur est en que, com podeu constatar a la fotografia, ha desaparegut l'absis original que en la reforma del XVII-XVIII es transformà en l'absis quadrat que podeu veure actualment.

A la propera fotografia podeu veure el porxo adossat a la façana sud en la que hi ha dues finestres que foren tapades en les reformes del XVII-XVIII i que s'han tornat a obrir. A la dreta, l'absis quadrat que eliminà l'original en les mateixes reformes i darrere l'espectacular campanar.

L'església d'una nau, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó s'amplià pel costat nord amb una sèrie de dependències i capelles.

Després de resseguir perimetralment l'església mirarem i admirarem el seu campanar de planta quadrada d'estil llombard. A la fotografia següent podeu observar la cara nord del campanar que és l'única que al tercer pis no té finestres geminades dobles.

Als dos primers pisos del campanar hi ha finestres geminades i al tercer geminades dobles, excepte a la cara nord. Sant Climent de Pal és l'única església romànica d'Andorra amb finestres geminades dobles.

 

A la fotografia anterior podeu observar la cara oest del campanar i a la propera de la cara est. Les finestres geminades del segon pis són més altes.

Per acabar la fotografia dels dos últims pisos de la cara sud on podeu veure gràcies al zoom de la càmera fotogràfica que sobre les finestres geminades del segon i tercer pis hi ha una decoració d' arcs cecs fets amb tosca. Al segon pis quatre arcs cecs i al tercer sis.

Els mainells ( el pilar o la columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura ) molt senzills, estan fets amb una pedra dreta que en suporta una altra. Sobre el tercer pis comença immediatament la coberta de lloses de pissarra.

Sant Climent de Pal està considerada una de les esglésies més antigues d'Andorra. Si us agrada el romànic apropeu-vos-hi.

Atentament.

Senyor i

El Casal dels Josa i la Casa Cartanyà.

A l'entrada anterior dedicada a la Vila de Montblanc ens vàrem enfilar a la terrassa sota la qual hi ha les capelles laterals dels costats de l'Evangeli i de l'Epístola i de l'absis pentagonal de l'església de Santa Maria la Major. Al final vam baixar per l'escala de caragol per sortir de l'església amb l'objectiu de donar un cop d'ull al Casal dels Josa i a la Casa Desclergue.

Però abans de fer-ho tornem per un moment a la terrassa de la façana sud per observar a vista d'ocell part del Casal dels Josa que és l'edifici que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia.

Ubicat al costat de l'església el Casal dels Josa fou una de les primeres construccions fetes a mitjans del segle XII. A la fotografia següent feta des de la plaça podeu veure darrere de la creu de terme les façanes de la plaça de Santa Maria ( la nord ) i del carrer dels Hortolans ( la façana oest ). A l'esquerra, una petita part de  les Escrivanies Reials ( ER ) del carrer Escultor Belart.

La construcció del Casal dels Josa és anterior a la de l'església de Santa Maria la Major. Abans de baixar en tram d'escales que hi ha a tocar de la creu faig la propera fotografia en la que podeu observar la façana del carrer dels Hortolans. A la planta baixa podeu veure tres obertures que, d'esquerra a dreta, tenen tres tipus d'arc: escarser, apuntat i de mig punt. La de l'arc apuntat era la porta antiga del Casal. A la planta noble hi ha tres finestres geminades coronelles. Les obertures de maó vist d'arc de mig punt de la galeria de les golfes, són posteriors.

Després d'aquest petit tram d'escales i abans de començar a baixar pel carrer dels Hortolans donem un cop d'ull a l'austera façana nord més propera a l'església.

Baixem virtualment pel carrer dels Hortolans fins al carrer de Josa on hi ha la façana principal ( la sud ) que fou reformada l'any 1.699. A la planta baixa hi ha dos arcs adovellats de mig punt i un d'escarser. A la planta noble veiem quatre balcons i a les golfes una galeria similar a la del carrer dels Hortolans. Una barbacana en voladís remata la teulada.

 

Baixo gairebé fins a l'altre extrem del carrer de Josa, em giro gairebé a tocar del carrer Major, i faig la propera fotografia en la que podeu observar l'altra perspectiva de la façana esgrafiada.

 

Torno a enfilar el carrer fins al portal d'accés al museu. A la fotografia següent de detall podeu observar part de l'arc de mig punt del portal adovellat d'accés amb l'escut de la Vila de Montblanc a la clau i part dels esgrafiats que embelleixen la façana sud.

Entrem al museu i pugem a la planta noble que acull algunes de les sales d'exposició. Com podeu constatar a la propera fotografia una espectacular arc apuntat de pedra ens dóna la benvinguda. Darrere hi ha un finestral geminar d'arc apuntat i a l'esquerra un arc apuntat més petit.

 

 

Malgrat estar enfeinats amb les obres de la planta noble la gent del museu molt gentilment em va deixar fer les fotografies que comparteixo amb vosaltres.

 

El Casal dels Josa inicialment devia ser un edifici relacionat amb l'església, però la primera referència documental és del segle XVII quan Pere Joan Josa va encarregar unes obres. A finals del segle XIX  i inicis del XX hi havia una comunitat de monges. Posteriorment fou granja de vaques i després la casa de la família Alfonso. L'any 1.959 Lluís Alfonso donà el casal per acollir el Museu Arxiu de Montblanc.

Deixem el Casal dels Josa i continuem pel carrer dels Hortolans fins arribar a la Plaça Major on, al número sis, ens espera la Casa Cartanyà de la que a la propera fotografia podeu veure la façana principal i una petita part de la façana del carrer del Ducat.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall les plantes superiors que a la façana de la Plaça Major estan decorades amb pintures murals datades l'any 1.863. També podem observar la barbacana en voladís que remata la teulada de l'edifici.

A la fotografia anterior de detall podeu observar part de les pintures murals de les dues plantes inferiors i les formigues decoratives de la botiga de roba i calçat que ocupa els baixos de l'edifici. 

M'apropo al balcó central del primer pis en el que entre l'arc peraltat i el balcó del segon pis hi ha pintat a la façana l'any 1.863. Al balcó de l'esquerra podem veure pintades les inicials MV i al de la dreta RC.

 

La propera fotografia ens mostra la façana de la Plaça Major i part de la façana del carrer Pere Berenguer de Vilafranca.

Aquest edifici del segle XIX era conegut com l'antiga casa Rendé, que posteriorment fou propietat de Tomàs Cartanyà. La gran casa també es coneixia amb el nom de ca la Calamanda. Les pintures murals que embelleixen les façanes foren restaurades entre 1.979 i 1.980 per Josep Balanyà i Moix.

 

Vaig fins al centre de la Plaça Major per fer la fotografia següent en la que podeu veure frontalment la façana principal de la Casa Cartanyà.

 

Deixem la Casa Cartanyà però no la Plaça Major on, a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc, donarem un cop d'ull a la Casa Desclergue i al Palau dels Cervelló.

Atentament.

Senyor i

El pavelló Mies van der Rohe.

Comencem l'entrada d'avui enfilats a una de les terrasses de la Plaça Espanya de Barcelona i a vista d'ocell podem observar les Torres Venecianes, l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i el Palau Nacional de Montjuïc.

La font de la Plaça Espanya ( 1.919 ), les Torres Venecianes ( 1.919 ) i el Palau Nacional ( 1.926 - 1.929 ) es van construir per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929.

Baixem de la terrassa per anar a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i quan arribem a la Font Màgica, ubicada a la plaça de Carles Buïgas, anem a la dreta i a pocs metres trobem el protagonista de l'entrada d'avui, el Pavelló Mies van der Rohe.

A la fotografia anterior podeu veure parcialment el pavelló a l'esquerra de la bandera de Barcelona. A la dreta, una part del CaixaForum ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, un conjunt d'edificis construïts per Josep Puig i Cadafalch entre 1.909 i 1.912. A la fàbrica hi sobresurten dues torres amb la funció de dipòsits d'aigua, de les que a la fotografia en podeu veure una.

 

Projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, fou el pavelló nacional d'Alemanya a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929. L'arquitecta i dissenyadora Lilly Reich fou una de les poques dones professores de la Bauhaus.

L'Exposició Universal de Barcelona es celebrà entre el maig del 1.929 i el gener de 1.930. Quan va acabar, el pavelló alemany fou desmuntat, però esdevingué un referent de l'arquitectura del segle XX.

El pavelló, construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, acollí la recepció oficial dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia i les autoritats alemanyes que volien mostrar l'Alemanya de la República de Weimar després de la Primera Guerra Mundial.

 

 

Mies van der Rohe, que fou l'últim director de la Bauhaus, és conegut com el pare de l'arquitectura moderna. Al pavelló podreu gaudir d'una simetria perfecta, un disseny senzill i minimalista, de la claredat ...

L'any 1.980 des de la Delegació d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas impulsà la iniciativa de reconstruir el pavelló desmuntat l'any 1.930. Els encarregats de fer-ho foren els arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos.

Les obres van començar l'any 1.983 i tres anys després s'inaugurà el pavelló en el mateix lloc on estigué durant l'Exposició Universal.

A les dues fotografies anteriors i a la propera podeu veure la cadira i reposapeus de pell i perfil metàl·lic que van dissenyar Mies van de Rohe i Lilly Reich. La cadira Barcelona encara avui es fa i es pot comprar.

Per reconstruir el pavelló es van emprar els mateixos materials que es van fer servir per l'original: vidre, acer, travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l'Atles.

A l'extrem de l'estany petit hi ha la reproducció en bronze de l'escultura El Matí de Georg Kolbe. L'escultura original està als jardins Ceciliengärten de Berlín, una urbanització construïda entre 1.922 i 1.927 per l'arquitecte Heintich Lassen al barri de Schöneberg.

L'any 1.933 la prestigiosa escola d'arquitectura i arts aplacades, Bauhaus, fundada per Walter Gropius tancà per la pressió nazi. Mies van der Rohe va emigrar als Estats Units on l'any 1.938 fou nomenat director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago.

El pavelló és un edifici important en la història de l'arquitectura moderna en el que es poden veure les idees que proposava el Moviment Modern.

L'estructura del sostre està suportada per vuit columnes cruciformes que donen la sensació que la coberta està surant per sobre del volum inferior.

Deixem el pavelló per enfilar la muntanya de Montjuïc fins a la plaça de Neptú on ens espera la Fundació Miró que visitarem en properes entrades al blog.

Atentament.

Senyor i