Des del cinc de març i fins al catorze de juny a l'edifici que acull la sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida podeu visitar l'exposició "Instruments de l'ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval".
A l'exposició, organitzada pel Museu de Lleida, el Museu d'Art Medieval (MEV) de Vic, el Museu de Solsona Diocesà i Comarcal i el Museu d'Art de Girona, s'hi exposen una trentena d'objectes amb gran funcionalitat espiritual i simbòlica dividits en sis àmbits: Amb els cinc sentits, El llenguatge de la matèria, En cos i ànima, Finestres al cel, Conviure amb el sagrat i Instruments transculturals.
Totes les religions utilitzen objectes que fan de mitjancers entre el món humà i el diví. L'objectiu de l'exposició és explicar aquest fenomen en la Catalunya Medieval.
Quan baixem les escales per accedir a l'espai expositiu les primeres vitrines que trobem fan referència a l'àmbit Amb els cinc sentits. Aquests objectes uneixen el món exterior amb l'interior de l'ésser humà.
A la fotografia anterior podeu veure un encenser de bronze fos, calat i burinat, dels segles XII-XIII. Cremar encens era un gest de culte de les religions antigues. El cristianisme li donà un doble simbolisme: ofrena que s'eleva cap a Déu i bona olor de Crist. Ja fos en una catedral o en una petita església l'encens creava, i crea, un ambient sensorial extraordinari.
La fotografia següent és d'un candeler de ferro forjat, dels segles XIII-XIV. La llum dona a l'interior de l'església una atmosfera singular. El grau de claror depèn de la importància de cada festa.
A l'Edat Mitjana en el marc de la missa s'oferien menges com els panets beneits per Sant Blai o les neules en temps de Nadal. Normalment els fidels no combregaven cada diumenge. La propera fotografia és d'un hostier de ferro forjat del segle XIV.
El so és importantíssim en la litúrgia: la veu humana que canta o parla o el so d'instruments que solemnitza el ritu. Les campanes congreguen les comunitats i marquen el temps col·lectiu. A l'Edat Mitjana es creia que també dispersaven les tempestes. La campana de mà de la fotografia següent, del segle XV, és de bronze fos.
En una de les vitrines d'aquest àmbit hi ha un portapau, una petita peça que s'utilitzava durant la missa perquè els fidels li fessin un petó o la toquessin. Suplia el contacte personal que es considerava perillós. El de la fotografia, de bronze fos i burinat, és del segle XVI.
El segon àmbit, El llenguatge de la matèria, fa referència a la interacció dels objectes amb els materials amb els que estan fets ( pergamí, vidre, pedra, fusta, alabastre...
Quan es feia el ritual de consagració de l'altar s'hi dipositaven relíquies en petites capsetes anomenades lipsanoteques que imitaven la forma d'un sarcòfag. La lipsanoteca de la propera fotografia és la de Santa Maria de Viu de Llevata ( Alta Ribagorça ). Està feta amb fusta i a l'interior hi ha una relíquia ( os ) del màrtir Sant Albí embolcallada amb teixit de l'època i un petit pergamí amb l'acta de consagració de l'altar el dia 26 de novembre de l'any 1.108.
A tocar de les vitrines d'aquest àmbit és emocionant poder veure de tan a prop la Mare de Déu dels Fillols, esculpida en alabastre i policromada al taller de Bartomeu de Robió al tercer quart del segle XIV. La blancor de l'alabastre s'associava amb la puresa de la Verge.
Aquesta imatge gòtica presidia la Porta dels Fillols de la Seu Vella que podeu veure a la fotografia següent en la que hi he dibuixat una circumferència groga al lloc que ocupava.
Actualment pertany al Museu de Lleida però la trobareu exposada de forma permanent a la capella de la Santíssima Trinitat de l'església de Sant Llorenç
A la fotografia anterior, feta des del fons de la nau, la podeu veure a l'interior de l'el·lipse groga i a la fotografia següent que vaig fer a tocar de l'altar la podeu observar més detalladament.
En una propera entrada, aprofitant la proximitat de la Mare de Déu dels Fillols que ens regala l'exposició, us l'ensenyaré molt detalladament.
L'àmbit En cos i ànima fa referència a la idea cristiana que la divinitat pren cos en alguns rituals o tot el que té a veure amb el cos, per exemple les relíquies.
El relat del Sant Sopar ens explica que el contenidor del vi era una copa. A l'època medieval s'afirmava que aquesta copa tenia que ser de materials nobles, amb l'interior daurat. A la fotografia anterior el protagonista és un calze d'argent daurat, fos, repussat i cisellat, fet a Barcelona al segle XV.
La fotografia següent és d'una píxide de coure daurat amb decoració gravada i aplicació d'esmalt. Està feta a Llemotges al segle XIII. Una píxide és un petit recipient per guardar les hòsties consagrades.
Entre les vitrines d'aquest àmbit hi ha exposat el sagrari protagonista de la fotografia següent. Fet a Lleida al darrer quart del segle XV amb fusta daurada i policromada al tremp és una obra del cercle de Miguel Ximénez i procedeix de l'església de Sant Esteve d'Espludafreda ( Pallars Jussà ). A la dreta del sagrari es veu la petita píxide protagonista de la fotografia anterior. La reserva de formes consagrades es deixava als sagraris. Des del segle XIV aquests armariets sovint estaven integrats a la part baixa dels retaules.
A la vitrina de l'esquerra del sagrari us deixarà bocabadats el rosari del segle XV fet amb vidre entallat i metall procedent del santuari de la Mare de Déu de Colobor ( Àger, La Noguera ). L'ús de les mans és fonamental en la litúrgia, a l'església per senyar-se amb aigua beneïda i a casa per resar el rosari.
El reliquiari mostrava als fidels una part del cos d'un sant o persona venerada. El de la propera fotografia, fet per l'orfebre Alberto Portella a Osca cap a 1.649 amb plata fosa i repussada i peanys de fusta, és el braç reliquiari de Sant Valeri. Estava a la catedral de San Vicente Màrtir de Roda de Isábena ( Ribagorça, Osca ).
L'església de tradició llatina no rebutjava les escultures que representen Déu, la Mare de Déu o els Sants. La propera fotografia és una creu processional amb la representació de Crist crucificat feta a Lleida a principis del segle XIII amb fusta de pi i melis, entallada, enguixada i policromada al tremp. Estava a l'església de Sant Miquel de Montmagastre ( La Noguera ).
L'àmbit Finestres del cel ens mostra alguns exemples de la representació de la divinitat. La fotografia següent és de l'Ecce Homo del segle XVI d'autor desconegut que és una còpia de Dirk Bouts o d'Albrecht Bouts.
Una peça molt curiosa és l'ara d'altar, de pedra, dels segles XVII-XIX procedent de la Se d'Urgell. L'ara portàtil és una superfície de pedra consagrada que conté relíquies de sants que s'emprava per dir missa quan s'estava de viatge o quan un altar no havia estat consagrat.
L'àmbit Conviure amb el Sagrat ens mostra com algunes representacions de divinitat es transportaven a l'àmbit domèstic. Sobretot a les cases benestants s'hi podien trobar objectes en miniatura que reproduïen escenaris litúrgics.
El tríptic de la Verge i Sants de la fotografia anterior es va fer amb fusta, os entallat i marqueteria al nord d'Itàlia cap al 1.400 a l'entorn del taller dels Embriachi.
L'arqueta d'inicis dels segle XV, feta a Barcelona amb fusta tallada, daurada i policromada, procedeix de l'església de Sant Adrià de Tendrui ( Gurp de la Conca, antic municipi agregat a Tremp ). Aquestes arquetes podien ser emprades com a reliquiaris.
Els reliquiaris eren el record amb el que es tornava capa a casa després d'un pelegrinatge a llocs sagrats. El de la fotografia següent és una ampulla del segle XIV feta amb plom i procedent del Castell de Gimenells.
Tanca el recorregut perimetral per les vitrines l'àmbit Instruments Transculturals en el que hi ha exposats objectes de terres llunyanes que van acabar vinculats a usos religiosos i espirituals.
El flascó de cristall de roca entallat, procedent de Sant Per d'Àger es va fer a l'Egipte fatimita als segles X-XI. Les peces de cristall de roca foren reutilitzades amb finalitats religioses encara que al seu lloc de procedència les creences fossin diferents.
La Veracreu de la fotografia següent acull un fragment de la creu en la que van crucificar a Jesús. Feta amb argent daurat i repussat i fusta a Palestina al segle XVI procedeix d'Erillcastell ( El Pont de Suert ).
Quan acabem de resseguir perimetralment les vitrines dels sis àmbits, a l'espai que queda entre elles podem veure imatges projectades de les peces dels altres museus que organitzen l'exposició: MEV de Vic, Museu de Solsona Diocesà i Comarcal i Museu d'Art de Girona.
Recordeu que fins al catorze de juny podeu visitar al Museu de Lleida l'exposició "Instruments de l'ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval".
Atentament.
Senyor i
