Després d'observar detalladament a la primera entrada dedicada a la vila lleonesa de Sahagún el poc que queda del monestir de San Benito ( la Capella de San Mancio, la Torre i el Arco de San Benito ) vaig explicar-vos que en una propera entrada miraríem i admiraríem l'església de San Tirso, que està al costat del monestir.
A la propera fotografia podeu constatar aquesta proximitat perquè darrere de l'església, a la dreta, es veu la torre campanar del monestir.
Ubicada a la Plaza de San Tirso fou una de les primeres esglésies romàniques espanyoles en la que es van reemplaçar els carreus de pedra i l'escultura monumental pel maó, creant el que coneixem com a romànic-mudèjar.
Anant a l'esquerra faig la fotografia anterior amb dos dels tres absis. El del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) el podeu veure en primer terme, l'absis central a la seva dreta i darrere la façana sud del campanar. Començant a resseguir perimetralment l'església cap a la dreta podem observar millor l'absis central.
L'església es començà a edificar al segle XII per l'absis central amb carreus ben escairats i columnes de pedra, però quan n'havien col·locat poques filades es continuà construint amb maó. L'absis central es començà l'any 1.170 ( amb pedra ) i s'acabà amb maó l'any 1.200.
Les columnes de pedra es van continuar com pilastres de maó i el mur es decorà amb dos arcades cegues superposades d'arc de mig punt.
Aixecant la mirada el protagonisme és per la part superior de l'absis central i les façanes nord i est de la gran torre campanar.
Els dos absis laterals ja es van construir amb maó i, com podeu constatar a la propera fotografia, la decoració de les arcades cegues d'arc de mig punt és invertida a la de l'absis central. Cadascun dels absis té una finestra de doble esqueixada que permet l'entrada de llum natural a l'interior.
Continuo resseguint perimetralment l'església cap a la dreta per donar protagonisme a l'absis del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). De la gran torre campanar es veuen les façanes est i nord i darrere el monestir de San Benito.
L'espectacular torre campanar s'alça sobre el tram recte de l'absis central i no sobre el creuer. Després d'un primer tram troncopiramidal hi ha tres trams més de planta rectangular amb arcades.
Les columnes del segon i tercer tram del campanar són de pedra i no de maó. En cadascuna de les façanes llargues ( est i oest ) del segon tram hi ha dues finestres geminades d'arc de mig punt i a les façanes més curtes ( nord i sud ) només una. A la fotografia anterior podeu veure d'esquerra a dreta les façanes est i nord i a la fotografia següent les façanes sud i est.
La coberta a quatre aigües de la torre campanar és de teula àrab com la resta de les cobertes de l'església. A les fotografies del campanar fetes amb angle contrapicat es veu molt bé l'estructura de fusta del ràfec de la teulada.
A cadascuna de les façanes llargues del tercer tram hi ha sis arcs de mig punt i a les façanes curtes dues finestres geminades. La torre campanar està rematada a cadascuna de les façanes llargues amb set arcs i a les façanes curtes amb cinc arcs. Els arcs de mig punt de l'últim nivell són més curts i no tenen columnes de pedra. A la propera fotografia podeu veure clarament el primer tram troncopiramidal.
El campanar que veiem actualment és una reconstrucció del campanar original que es va ensorrar l'any 1.948 esbotzant en la seva caiguda les cobertes dels absis, el creuer i el presbiteri. Les obres de reconstrucció del campanar van acabar l'any 1.960.
El protagonista de la fotografia anterior és l'absis del costat de l'Evangeli, però no és l'absis original perquè aquell fou enderrocar per construir al seu lloc una sagristia. L'actual es construí als anys cinquanta del segle XX seguint el projecte de la Dirección General de Bellas Artes. Aquest projecte el supervisà l'arquitecte Luis Menémdez Pidal que també restaurà l'església després de la caiguda de la torre campanar.
A la fotografia següent, que vaig fer després de girar cap a la façana nord, en primer terme hi ha l'inici de la galeria porticada amb les obertures enreixades construïda l'any 1.897. Durant aquestes obres es va fer la nova porta a la façana nord. A la part central superior hi podeu veure parcialment d'esquerra a dreta les façanes nord i oest de la torre campanar.
En aquesta galeria que cobreix part de l'atri del temple s'hi conserven diversos sepulcres trapezoïdals amb el buit interior adaptat al cap del difunt.
Dirigint la mirada a la dreta de la porta d'accés a la galeria porticada faig la propera fotografia en la que a la dreta es veu parcialment la torre del monestir de San Benito les restes del qual vàrem observar detalladament a la primera entrada dedicada a Sahagún.
L'església de San Tirso va servir de prototip per construir-ne altres, una a la mateixa vila de Sahagún- l'església de San Lorenzo-, i a les províncies de Zamora, Ávila, Valladolid i Segovia.
Des del mateix indret on he fet la fotografia anterior, dirigint la mirada a la dreta puc mostrar-vos part de les restes del monestir de San Benito.
Si faig uns pocs passos en direcció al monestir i torno a dirigir la mirada a l'església de San Tirso puc fer la fotografia en la que a la dreta es veu l'assolellada façana oest en la que es veu una porta adovellada d'arc de mig punt tapiada. Per sobre de la coberta, a l'esquerra, podeu observar els dos últims trams de la torre campanar corresponents a les façanes nord i oest.
M'apropo a la porta tapiada perquè pugueu apreciar més clarament la porta adovellada d'arc de mig punt, una de les poques mostres de carreus de pedra de San Tirso.
Deixem la vila de Sahagún i la província de León per anar en una propera entrada fins a Becerril de Campos, una petita vila de la província de Palencia declarada l'any 2.004 Bien de Interés Cultural amb la categoria de Conjunto Histórico.
Però no us ensenyaré el seu patrimoni monumental sinó que ens aturarem als afores per donar un cop d'ull al Humilladero i la Fuente Vieja.
Atentament.
Senyor i
