A finals de la passada primavera vaig recomanar-vos l'exposició que cada any fa l'Arxiu Capitular de Lleida per celebrar el Dia Internacional dels Arxius. Després de donar un cop d'ull ràpid a l'exposició Documents il·luminats us deia que en entrades posteriors observaríem detalladament els llibres, articles i cartes que s'hi exposaven. Avui començo a fer-ho gràcies a les explicacions i la documentació de les arxiveres Ana i Rosana.
L'Arxiu Capitular de Lleida custodia documentació manuscrita i impresa generada o relacionada amb la gestió del Capítol des del segle X. Una mínima part d'aquesta documentació estava exposada temporalment en tres taules de la Sala de Lectura del capitular.
A l'entrada d'avui observarem detalladament els tres llibres que podeu veure a la fotografia anterior de la Taula-1. D'esquerra a dreta: el Passionari de 1.847, el Llibre Verd dels segles XII-XIII i el Liber Chronicarum o Crónica de Nuremberg del 1.493.
El títol del Passionari de 1.847 és "Oració de Nostre Senyor Jesucrist a la muntanya de les Oliveres, per a ús de la Santa Catedral de Lleida. Ofici i Missa per Aleix Mercé, mestre de capella de la mateixa".
És un llibre de 129 folis de pergamí, manuscrit i enquadernat amb tapes de fusta folrades de pell. Es conserven tres bollons ( claus ornamentals ), llom de quatre nervis, capçada i peu i tirador de cuir.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos alguna de les caplletres del Passionari decorades amb elements icònics de la Setmana Santa.
Amb les tapes mesura 83,5 X 56,5 X 10 centímetres i cada foli 80 X 55,5 centímetres. Està escrit en llatí i lletra humanística en tinta negra i vermella per les rúbriques.
La notació musical quadrada està escrita en negre sobre pentagrames de set centímetres d'alçària de color vermell. A cada foli hi ha cinc pentagrames. Les caplletres superen en alçaria als pentagrames.
A la dreta del Passionari hi havia el Llibre Verd ( ca. segles XII - XIII ) escrit majoritàriament amb tinta negra amb alguns íncipits ( primera paraula que encapçala i identifica una obra ) i/o caplletres en vermell, tinta lila i pigment groc.
Està enquadernat amb tapes de fusta folrades de cuir tenyit de verd amb cinc bollons davant i darrere i fermalls de ferro per tancar-lo.
Gairebé tot el text està escrit en llatí, però el foli 436r l'escrigueren en català. Majoritàriament l'escriptura és gòtica llibraria i/o cursiva.
El Llibre Verd és un recull de còpies de documents cabdals pel capítol dels segles XII i XIII. A més a més d'aquest contingut al llibre hi ha informació sobre els costums i hàbits dels canonges, com per exemple que menjaven o bevien al segle XII. Està format per un bloc de 396 folis de pergamí i 40 fulls de paper
manuscrits majoritàriament a dues columnes. El llibre mesura 41,5 X 28 X
15,5 centímetres.
En una escriptura del primer dia de gener de 1.208 fa referència a la llàntia més antiga de la Seu Vella que estava situada sobre la porta per on s'entrava al cor de l'església
A la dreta del Llibre Verd estava exposat el Liber Chronicarum o Crònica de Nuremberg, un incunable de 319 folis de paper imprès ( 645 planxes i 1.809 xilografies - gravats en fusta- ).
Està enquadernat en pergamí sobre taper de cartró ( 42,4 X 30 X 8,5 centímetres ). L'original el publicà a Nuremberg ( Alemanya ) l'editor i impressor Anton Koberger l'any 1.493.
El text és del metge, humanista i historiador Hartmann Schedel ( 1.440 - 1.514 ) i l'il·lustrador fou el gravador i pintor Michel Wolgemuth o Wohligemuth ( 1.434 - 1.519 ). El llibre explica la història del món des de la Creació fins a finals del segle XV basant-se en la Bíblia i altres fonts clàssiques i medievals. S'estructura en set edats del món, la setena el Judici Final i la fi del món explicades en un to apocalíptic.
Nuremberg l'any 1.490 era una de les ciutats més grans del Sacre Imperi Romanogermànic en la que hi vivien entre 40.000 i 50.000 persones.
De les 1.809 xilografies que va fer Michael Wolgemuth moltes eren de ciutats. Però només la de la ciutat de Nuremberg, que podeu veure a la fotografia següent, té format de doble pàgina i sense text.
El Liber Chronicarum del capitular de Lleida és una còpia rústica, sense acolorir ni enquadernar. Costava tres florins i mig i les versions enquadernades i acolorides a mà amb aquarel·les podien costar fins a vuit florins.
D'aquest incunable publicat l'any 1.493 al món se'n conserven 400 còpies en llatí i 300 en alemany. Ena de les còpies la tenim al capitular lleidatà. La propera fotografia us permet constatar la diferència entre els llibres sense acolorir i els acolorits.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Com podeu veure a la fotografia següent de detall algunes xilografies del llibre lleidatà estan una mica acolorides, no sabem per qui...
A l'esquerra del llibre les arxiveres havien preparat una mostra de xilografies, amb les seves corresponents explicacions, que fan referència a la llum.
El Liber Chronicarum és un incunable ( llibre imprès que data dels primers temps de la impremta fins al 1.5000 ), per aquest motiu no podem dir que és un llibre il·luminat perquè només ho són els manuscrits. Però la llum apareix em diferents formes al llarg del text començant per la creació.
A la fotografia anterior podem veure les xilografies del foli 21r ( IIV ) : Gènesi 1:3-5 i del foli 23r ( IIII ) : Gènesi 1:14-15. Les dues de la Bíblia de Montserrat, fan referència a les frases que digué Déu: "Que hi hagi llum. I hi hagué llum" i "Que hi hagi llum al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyali les festivitats, els dies i els anys i des del firmament del cel il·lumini la terra".
La propera fotografia és de la xilografia del foli 51r ( XXXII ) que il·lustra l'ordre per fer un canelobre d'or. Els canelobres a la Crònica de Nuremberg tenen una funció simbòlica relacionada amb la llum, la religió i els esdeveniments històrics. També apareixen representats en contextos de fenòmens astronòmics o apocalíptics.
També hi ha xilografies amb la representació de Parheli ( o falsos sols ) i Paraselene ( o lluna falsa ). Aquests fenòmens òptics atmosfèrics en aquell temps es veien com fenòmens celestials estranys i inquietants que s'interpretaven com signes d'ira divina o auguris de canvis polítics o socials.
Els cometes i eclipsis tenen un paper destacat al llibre. Penseu que en la mentalitat de l'època no eren només fenòmens naturals sinó presagis de grans esdeveniments. Al llibre es presenten com a senyals divines o avisos de Déu.
La fotografia següent és la xilografia de l'eclipsi del foli 259 v (
CCCLIIv ) amb forma de lluna facial. Representa l'eclipsi del 22 de
maig de 1.456 després de la caiguda de Constantinoble.
La representació xilogràfica és comuna d'un cometa és el d'una estrella amb llarga cua, com el de la fotografia anterior del foli. En podeu veure un a la primera fotografia del Liber Chronicarum i més detalladament a l'esquerra fotografia de detall. A la dreta hi ha la xilografia d'un eclipsi.
Però al foli 157v ( CXLIv ) hi la la xilografia del Cometa Halley i es fa referència a ell com un signe de destrucció i divisió. Explica el llibre que el cometa va aparèixer durant la guerra de la reconquesta de Constantinoble.
A la propera entrada dedicada a l'exposició Documents il·luminats observarem detalladament el que hi havia a la Taula -2.
Atentament.
Senyor i
