Un cop d'ull a la Plaza de Santa Ana.

Al final de l'última entrada dedicada a Madrid en la que vàrem observar detalladament El Abrazo, conegut també com el monumento a los abogados de Atocha, us explicava que a la propera entrada continuaríem enfilant el carrer Atocha des de la Plaza de Antón Martín fins trobar a la dreta el carrer de San Sebastián que ens deixa a la Plaza de Santa Ana. Només separen les dues places cinc minuts d'una agradable passejada. 

 

 

En aquesta plaça, que sempre ha estat relacionada amb les arts escèniques, hi havia els dos primers corrales de comedias de la villa. A la plaça hi trobareu un monument dedicat a Pedro Calderón de la Barca ( en primer terme a la fotografia anterior ) i una escultura de Federico García Lorca.

Quan arribeu a la plaça us sorprendrà l'edifici de l'Hotel ME Madrid Reina Victoria ( propera fotografia ) i a l'altre extrem de la plaça el Teatro Español ( al fons de la fotografia anterior ). 

 

 Des del carrer Núñez de Arce faig la fotografia següent de tota la façana de l'hotel orientada a la plaza de Santa Ana. L'hotel està a l'anomenat Edificio Simeón que fou dissenyat i construït per l'arquitecte Jesús Carrasco-Muñoz y Encina entre els anys 1.9019 i 1.923.

 

 D'estil eclèctic amb tocs modernistes als baixos acollí uns grans magatzems, els Almacenes Simeón. Fou anomenat "el Hotel de los toreros" perquè es vestien a les seves dependències durant la Feria de San Isidro. Manolete sempre hi reservava l'habitació 220. Els magatzems es van clausurar l'any 1.986 i les plantes baixes es van ocupar com hotel. L'octubre del 2.006 s'inaugurà l'Hotel ME MAdrid Reina Victoria.

 

 

L'estàtua que corona el monument a Calderón de la Barca està d'esquena a l'Hotel i mirant al Tetro Español. Bona part de les obres de Calderón de la barca s'estrenà a los corrales de comedias d'aquesta zona. On hi havia El corral del Principe actualment hi ha el Teatro Español.

 

 

Sota la part central del frontó triangular que corona la façana del teatre hi podem llegir CALDERON DE LA BARCA i entre la petita finestra que hi ha sota el frontó i el frontó triangular del balcó hi ha un medalló amb el seu bust.

 

 

Calderón de la barca està flanquejat a l'esquerra per Lope de Rueda i Lope de Vega , i a la dreta per Tirso de Molina i Ruiz de Alarcón. Dels cinc medallons, el de Calderón és l'únic  que mira a la plaça, els altres el miren a ell.

 

 

El monument a Calderón, inaugural l'any 1.880, és dels pocs que han estat sempre al mateix lloc. L'estàtua de Calderón la va fer l'escultor català Joan Figueras y Vila en marbre blanc. A l'estàtua el dramaturg està assegut, meditatiu amb les dues mans creuades sobre un llibre que es recolza a la cuixa esquerra. Va vestit amb l'habit de la Orden de Santiago.

 

 

A la part del darrere, una figura femenina alada subjecta una màscara, que és el símbol del teatre. Com podeu constatar a les fotografies l'estàtua està sobre un pedestal format per dos cossos esglaonats i molt decorats. Al cos superior dels laterals hi ha alts relleus de marbre amb nens. Els de l'esquerra ( propera fotografia ) representen la poesia i la guerra i els de la dreta ( fotografia anterior ) la tragèdia i la comèdia. A la placa que està orientada a la plaça s'hi pot llegir CALDERON DE LA BARCA i a l'orientada a l'hotel actualment no hi ha res però abans si podia llegir la frase: "La vida es un sueño, pero no tu gloria".

 

 

Al cos inferior del pedestal hi ha quatre baixos relleus de bronze que representen escenes de les seves obres més importants. Estan fets a la Fundación Nelli de Roma i signats per Joan Figueras.

 

 

A la fotografia anterior de detall podeu veure el baix relleu amb una escena de l'obra La vida es sueño, que és la que està sota de la placa de marbre del cos superior del pedestal amb el nom del gran dramaturg. 

Resseguint per l'esquerra el monument faig la fotografia següent del baix relleu corresponent a l'obra El escondido y la tapada. 

 

 

Continuo resseguint perimetralment el monument en el sentit de les agulles del rellotge per ensenyar-vos els altres dos baixos relleus del cos inferior del pedestal.

 

 

La fotografia anterior és de l'escena de l'obra La danza de la muerte que està orientada a l'hotel i la propera correspon a l'obra El alcalde de Zalamea.

 

 

Entre el monument dedicat a Calderón de la Barca i el Teatro Español hi ha una estàtua de bronze dedicada a Federico García Lorca que l'escultor Julio López Hernández va fer entre 1.984 i 1.986. No es va col·locar a la plaça fins que van acabar les obres l'any 1.996. Calderón i Lorca estan mirant al Teatro Español.

 

 

Pujo la plaça fins al monument a Calderón de la Barca i vaig a la dreta per tornar al carrer Núñez de Arce des del que a la tercera fotografia us he ensenyat la façana de l'hotel. Faig la propera fotografia, molt similar a la tercera, però en aquesta es veu millor la casa contigua a l'hotel que fa cantonada amb el carrer de Álvarez Gato. Als baixos hi havia l'antic colmado y tablao flamenco Villa Rosa amb vuit panells ceràmica amb paisatges que pintà l'any 1.927 Alfonso Romero Mesa. A l'esquerra de l'hotel, al fons, es veu parcialment l'església de San Sebastián.

 

El local fou fundat com a taberna y freidurá l'any 1.911 ocupant el local d'un antic molí de xocolata. L'any 1.918 es transformà en casa de comidas i un any després varen transformar el local seguint l'estil aràbic andalús que estava de moda.

 

 

A la part superior de la fotografia anterior, a la dreta del cartell Tablao flamenco 1.911, hi ha la placa amb nou rajoles de ceràmica vidrada amb el nom del carrer. És una de les mil cinc-centes que es van començar a col·locar l'any 1.992 al centre de Madrid fetes per Alfredo Ruiz de Luna González. A la propera fotografia de detall la veureu millor i constatareu que sota la placa hi ha dues rajoles ceràmiques antigues tapades parcialment pel panell de nou rajoles. La de l'esquerra amb el número 17 i a la de la dreta s'hi pot llegir CASA Nº13. A la rajola de la dreta a la part superior està tapat el text VISITA G que significa Visita General de Aposento una inspecció per recaptar impostos ordenada per Fernando VII.

 

 

El local començà l'any 1.925 l'activitat de tablao que continuà ininterrompudament fins al 1.963, any en el que va tancar una temporada.

 

 

El tablao tornà a obrir les portes al públic l'any 1.964 i continuà la seva activitat fins a la dècada dels setanta. A la fotografia anterior podeu veure ela panells ceràmics de Colón ( esquerra ) i la Plaza de España de Sevilla ( dreta ). 

 

 

A la dècada dels vuitanta el local s'habilità com a sala de festes. Pedro Almodóvar l'emprà com escenari a la pel·lícula Tacones Lejanos, concretament a l'escena amb Miguel Bosé, Victoria Abril i Marisa Paredes.

 

 

Als panells de ceràmica de la fotografia anterior podeu observar a l'esquerra el de La Alhambra i a la dreta el de Córdoba. Girant a l'esquerra després del panell de Córdoba puc fotografiar els panells ceràmica del carrer de Álvarez Gato.

 

 

El local tornà a obrir l'octubre del 2.002 i fins a l'any 2.009 continuà com a sala de festes i tablao. L'any 2.011 deixà de ser sala de festes i es transformà el tablao y restaurante.

 

 

Pel local, a més a més dels aficionats al flamenc, diuen que el dictador Primo de Rivera hi anava a la nit. També afirmen que el rei Alfonso XIII hi accedia per uns passadissos que comunicaven Villa Rosa amb el Palacio Real. Molt llargs eren aquests passadissos perquè cal caminar un quart d'hora per anar del palau al tablao... Menys misterioses foren les visites al tablao d'Ernest Heminguay, Ava Gadner i Luis Miguel Dominguín. 

La Cibeles és la protagonista del panell ceràmic anterior i a la propera fotografia, a la part inferior dreta, s'hi pot llegir el nom de l'autor dels panells ceràmics, Alfonso Romero, la seva adreça i telèfon. 

 

 Com que és molt difícil apreciar-ho a la fotografia anterior, a la propera de detall veureu millor el que hi ha escrit: " Alfonso Romero Rollo 9  Madrid Telep 5468".

 

 Alfonso Romero Mesa, nascut l'any 1.882 a Montellano ( Sevilla ) es traslladà a Sevilla per formar-se al taller d'escenografia de Joaquín Fernández Acosta.

 

 L'atracció per la ceràmica va fer que anés a treballar a la fàbrica de Triana del Masaque Hermanos. L'any 1.906 es traslladà a Madrid i l'any 1.925 obrí el seu forn al carrer de Rodríquez Espinosa al districte de Puente de Vallecas.

Al panell ceràmic de la fotografia anterior podeu veure un detall de El Retiro i al proper de Los jardines Murillo de Sevilla. 

 

 A l'últim panell de ceràmica vidrada del carrer de Álvarez Gato es pot veure Málaga desde el monte de Sancha.

 

 

Deixem l'antic colmado y tablao Villa Rosa per anar, a la propera entrada dedicada a Madrid, fins al Palacio Real. Nosaltres hi anirem passejant perquè no sé on està el passadís secret que utilitzava Alfons XIII.

No visitarem el Palacio Real sinó la Galeria de las Colecciones Reales que està a tocar del Palau i de la catedral de Santa María la Real de la Almudena.

Atentament.

Senyor i

Otranto ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a Otranto vàrem observar el castell i el frontispici de la cattedrale di Santa Maria Anunziata amb l'elegant rosassa amb fina traceria gòtica i el portal barroc del 1.674. A la d'avui entrarem a donar-li un cop d'ull i gaudir del espectacular mosaic que cobreix la nau central, el presbiteri, els transseptes esquerre i dret i l'absis central.

 

 

De planta basilical està dividida en tres naus per catorze columnes de granit polit coronades per capitells de diferents ordres, des del jònic fins al corinti en els que es recolzen arcs de mig punt sobre els que hi ha una sèrie de finestres al claristori ( el nivell superior més al de la nau ). 

L'any 1.693 l'arquebisbe Francesco Maria de Aste ordenà enderrocar l'iconòstasi i construir l'arc triomfal, situat a l'entrada del presbiteri que marca la separació entre la zona reservada al culte i la dels fidels. 

 

 Al 1.698 ordenà la cobertura de la nau central i del presbiteri amb un enteixinat de fusta amb daurats sobre fons blanc i negre. Alçant la mirada puc mostrar-vos la coberta de la nau central.

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera de detall l'enteixinat de la nau central està format per octàgons i creus.

 

L'enteixinat del presbiteri és diferent al del de la nau central com podeu veure a la propera fotografia de detall està format només per octàgons.

Les naus laterals es van cobrir amb plafons de fusta pintats a la primera meitat de segle XIX. Aquestes naus laterals aculles sis altars.

Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) trobareu la fonte battessimale del segle XVIII de forma octogonal, de marbre amb vetes vermelles i marfil amb incrustacions coronada per les figures de bronze de Sant Joan Baptista batejant a Crist. Substituí a la pica baptismal octogonal de pedra del segle XVI que està custodiada al Museu Diocesà.

Al final del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), al braç dret del transsepte, hi ha la Cappella dei Santi Martiri que fou ampliada l'any 1.482 per Ferran I d'Aragó.

L'objectiu d'aquesta ampliació era acollir les restes dels vuit-cents habitants d'Otranto que l'agost del 1.480 foren decapitats per no voler convertir-se a l'islam. Les restes es guarden en set grans caixes de fusta de noguera.

A la dreta de la fotografia anterior a la propera darrere del cadirat podeu veure l'orgue de la primera meitat del segle XVIII obra dels germans fabricants d'orgues de Gallipoli Simone i Pietro Kircher.

La caixa de l'instrument està ricament tallada i té tres grups de tubs. Al grup del centre hi ha set tubs i als grups que el flanquegen onze a cadascun. L'orgue està coronat amb l'escut de l'arquebisbe Michele Orsi. Aquest orgue, amb un sistema de transmissió totalment mecànic, fou restaurat per l'Antica Ditta Organara ( Antic Fabricant d'Orgues ) Piccinelle  al 1.986 - 1.995.

Al braç esquerre del transsepte hi ha l'altre orgue de la catedral. Amb un sistema de transmissió elèctrica fou construït l'any 1.960 per la companyia Fratelli Ruffatti  i és el que actualment s'utilitza com a orgue principal.

Al fals sostre de fusta dels braços del transsepte és de la primera meitat del segle XVIII. Les pintures representen el Triomf de la Creu.

 

 

A la dreta de l'orgue Kircher, a la nau central, trobem el pulpito ligneo ( el púlpit de fusta ) que s'emprava antigament per a proclamar l'Evangeli i en la preparació de les festes solemnes de l'ant litúrgic.

 

Al valuós púlpit, encarregat per l'arquebisbe Michele Orsi, a la part central de la barana hi ha l'escut de l'arquebisbe que fa referència al seu cognom en el que hi ha representat un ós rampant i una estrella. A la part inferior dreta del mur  es veuen restes de pintures al fresc.

Però la joia més espectacular de la catedral és el paviment de mosaic d'estil bizantí creat entre 1.163 i 1.166 per ordre del primer arquebisbe llatí de la ciutat Gionata, per un grup d'artistes liderats pel monjo basilià grec Pantaleone pertanyent a l'escola pictòrica hel·lenística del monestir de San Nicola di Casone ( actualment en ruïnes ) a pocs quilòmetres al sud d'Otranto.

Al mosaic estan representades escenes de l'Antic Testament, de cicles cavallerescos, del romanç d'Alexandre i de bestiaris medievals.

És un dels mosaics medievals més grans d'Europa, dels pocs que queden sense canvis al llarg del temps. Ocupa la nau central, el transsepte, el presbiteri i l'absis central. El conjunt de tot el mosaic té forma de creu.

Comencem per la nau central amb la representació de l'Arbre de la Vida al centre ( bona part està tapada pels bancs i les cadires com podeu constatar a la fotografia anterior ). El tronc d'aquest immens arbre sense arrels descansa  sobre dos poderosos elefants. Gairebé on comença l'arbre a l'esquerra hi ha un tauler d'escacs que representa l'entrada al joc d'accions oposades: llum-foscor, dia-nit, vida-mort, esperit-matèria, la lluita atàvica entre el bé i el mal.

A l'esquerra del tronc central hi ha la representació de la torre de Babel i a la dreta la d'Alexandre el Gran. Sobre la torre de Babel ocupant tot l'espai de la nau central trobem la representació de Noè i el diluvi universal. A sobre el cicle dels mesos de l'any i a tocar del transsepte el jardí de l'Edèn.

Al dissenyar l'espectacular arbre, en el que el seu tronc és una mena de camí per la nau central Pantaleone tingué en compte que durant el solstici d'estiu els raigs del Sol resseguissin perfectament aquest tronc que s'inclina una mica cap a l'esquerra.

 

 

Gairebé tocant al transsepte hi ha un espai sense bancs en el que podem observar a la fotografia següent d'esquerra a dreta tocant al banc parcialment els quatre clipeus amb les representacions dels mesos de gener, febrer, març i abril. A l'interior de cada representació dels dotze mesos de l'any també hi ha una petita representació dels dotze signes del zodíac. A cada clipeu ( escut de forma circular de grecs i romans està representada la fatiga de l'home obligat a treballar com a conseqüència del pecat original en l'activitat pròpia d'aquell període de l'any. Tot el conjunt amb la representació dels dotze mesos i els dotze signes del zodíac mesura més de noranta metres quadrats. 

A la part més propera al transsepte, flanquejant el tronc de l'Arbre de la Vida, hi ha l'escena de l'expulsió del paradís i a la seva dreta ( d'esquerra a dreta ) el rei Artús, l'ofrena de regals de Caín i Abel i Caín matant al seu germà.

D'aquestes escenes a la propera fotografia de detall podeu veure el fratricidi amb Caín vestit amb una túnica curta colpeja amb un gran bastó al seu germà Abel que degoteja sang. Abel està representat nu, signe de la seva innocència.

Al presbiteri hi ha representats en setze medallons disposats en quatre fileres, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: la reina de Sabà, el rei Salomó, una sirena agafant amb les mans la seva cua bífida, un grif que aixeca un cabrit entre les seves potes, un quadrúpede de llargues banyes amb espines a les cuixes, un centaure, un cérvol amb una fletxa clavada al coll que li ha llançat el centaure, un monjo davant d'un unicorn, un dromedari, un drac devorant un cabrit, un elefant, un lleopard que ha caçat una presa, un bou, Eva, Adam i per acabar un quadrúpede.

Al mosaic de l'absis central, d'esquerra a dreta trobem entre altres les representacions de Samsó arrancant la mandíbula d'un lleó. El profeta Jonàs vestit amb una llarga túnica duu un gran rotlle on hi ha escrita la destrucció de la ciutat de Nínive. El rei de Nínive es despulla i es prepara per fer penitència. Jonàs es llençat al mar pels mariners i un gran peix se l'empassa. 

 

 

A la fotografia anterior podeu veure al mosaic del transsepte esquerre el tronc d'un arbre sostingut per un bou que separa el paradís dels elegits ( esquerra ) de l'infern dels condemnats ( dreta ).

El paradís representa un jardí exuberant amb flors i arbres on plantes, animals i homes de Déu viuen en harmonia.

A la part inferior dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podem veure el dimoni i un àngel que es dedica al pesatge de les ànimes.

Prop de l'absis del costat de l'Evangeli ( esquerre ), assegut sobre una serp monstruosa, hi ha Satanàs coronat. A l'esquerra del príncep dels dimonis veiem un home lligat de mans i peus.

 

 

Al mosaic del transsepte dret un gran arbre emmarca amb les seves branques diferents animals híbrids i monstruosos. Gairebé al final de l'arbre, a l'esquerra del tronc, un drac s'empassa un cabrit. A la part superior, gaire a tocar de la Cappella dei Santi Martiri, hi ha diverses figures humanes que podrien simbolitzar el desordre espiritual d'una humanitat no complerta.

 

 

Al proper vídeo del Centro de Estudios Artísticos Elba podeu observar detalladament l'espectacular mosaic de la cattedrale di Santa Maria Anunziata d'Otranto.

 

Sortim de la catedral per enfilar-nos fins al punt més alt de la ciutat, al que arribem passejant només tres minuts, per mirar i admirar a la propera i última entrada dedicada a Otranto la chiesa bizantina di San Pietro.

Atentament.

Senyor i