Amb la d'avui començo una sèrie d'entrades en les que us convido a passejar per la ciutat de León gaudint del seu extraordinari patrimoni. Comencem a la Plaza San Isidoro observant detalladament la façana sud de la Basílica de San Isidoro. Real Colegiata de León, una de les parades més importants dels pelegrinatges medievals a Santiago.
Un conjunt arquitectònic declarat Monumento Hiitórico Artistoico l'any 1.910 en el que podem assaborir els estils romànic, gòtic, renaixentista i barroc.
A la fotografia anterior d'esquerra a dreta podeu veure l'entrada al museu, la Puerta del Cordero, la Puerta de San Pedro o del Perdón, part de l'absis romànic del costat de l'Epístola, i un dels finestrals del cos rectangular de l'absis central gòtic.
Anant cap al centre de la plaça puc fer la propera fotografia frontal de part de la façana en la que d'esquerra a dreta veiem la Puerta del Cordero, la Puerta de San Pedro o del Perdón i el cos rectangular de l'absis central gòtic.
Una mica més a l'esquerra i el protagonisme de la fotografia és per les dues portalades romàniques de la façana sud, a l'esquerra la Puerta del Cordero ( que és la principal i per la que s'accedeix al temple ) del segon terç del segle XII coronada amb un frontó barroc afegit al segle XVIII i a la dreta la Puerta del Perdón de mitjans del segle XII.
En aquest mateix indret, adossat a la muralla romana de la VII Legio Gemica, cap a l'any 956 hi havia un monestir fundat pel rei Sancho I de León per acollir les restes de San Pelayo.
A la propera fotografia podeu veure l'absis romànic "menjat" parcialment pel cos rectangular de l'absis central gòtic que al l'interior acull la capella absidal de l'Epístola.
Apropant-me a l'absis i aixecant la mirada puc mostrar-vos amb més detall la rica decoració que hi ha sota la cornisa de l'absis amb un escacat i permòdols. L'escacat també decora les finestres d'arc de mig punt.
La façana del transsepte de l'Epístola està dividida en dos cossos per una cornisa escacada recolzada amb mènsules. Al cos superior hi ha tres arcs de mig punt i a l'inferior la Puerta de San Pedro també anomenada Puerta del Perdón.
Aquesta porta era la d'accés a la parròquia de Sant Pere suprimida l'any 1.782 per unir-se a la de Santa Marina. Per ella hi entraven els peregrins del Camí de Sant Jaume per aconseguir les indulgències. Actualment només està oberta els anys de Jubileu Compostel·là.
La porta, amb dues arquivoltes de mig punt lleugerament peraltades amb bossell llis, està envoltada per un guardapols decorat amb escacat. Les arquivoltes es recolzen en una imposta amb palmetes ( fulles de palmera ) esculpides, capitells amb entrellaçat sostinguts per columnes sobre un plint.
La porta està emmarcada per una motllura decorada amb palmetes. Als carcanyols hi ha les escultures de Sant Pau ( esquerra ) amb els Evangelis a la mà esquerra i mostrant el palmell de la mà dreta. A la dreta, Sant Pere, amb les claus a la mà esquerra.
El timpà, amb llinda recolzada sobre dos caps d'animals que podrien ser un gos i un lleó que miren al peregrí que entra al temple, està dividit en tres dovelles.
Al timpà hi ha tres escenes de la Passió de Crist. D'esquerra a dreta: l'Ascensió, el Davallament de la creu i un àngel ensenya a les tres Maries el sepulcre buit perquè Crist ha ressuscitat.
A la part esquerra, com podeu constatar a la propera fotografia de detall, s'hi pot llegir la inscripció: "ASCENDO AD PATREM MEVM PATREM VESTRVM" (Ascendeixo al meu pare al vostre pare ).
Aixecant la mirada puc fotografiar amb angle contrapicat el cos superior de la façana amb els tres arcs de mig punt. El central tancat amb una reixa romànica i els laterals cegats. Hi podeu observar la decoració de palmetes de la motllura que emmarca la porta, l'escacat de la cornisa que separa els dos cossos de la façana, la decoració de les mènsules i les restes d'escacat de l'arc de mig punt central.
L'any 988 durant el regnat de Bermudo II la ciutat de León patí les ràtzies d'Almanzor en les que l'antiga església de San Juan Bautista i la de San Pelayo foren arrasades. A començaments segle XI foren reconstruïdes amb materials molt senzills seguint encara les premisses constructives preromàniques. Però al segon terç del segle XI doña Sancha de León, filla d'Alfonso V i dómina ( señora ) del Infantado de San Pelayo, va convèncer al seu marit Fernando I de León perquè escollís aquest temple com a lloc d'enterrament reial. Els monarques aviat decidiren substituir el senzill temple per una construcció digna d'acollir el Panteó Reial.
Deixem la Puerta del Perdón per observar detalladament la Puerta del Cordero que s'anomena així per la figura del Agnus Dei que presideix el timpà.
Està dividida en dos cossos per una cornisa ricament esculpida. El cos inferior acull la porta i el superior ( afegit al segle XVIII ) és un frontó barroc amb l'escut reial al centre coronat per una escultura eqüestre de San Isidoro.
La porta s'ubica en un cos lleugerament avançat que devia tenir ràfec. La desproporcionada alçària de la nau central provocà un col·lapse que afectà parcialment a la façana sud. La configuració que veiem actualment és el resultat de la reconstrucció del temple feta al segon terç de segle XII.
Té tres arquivoltes de mig punt amb escòcies ( motllures còncaves ) decorades amb palmetes. Les dues arquivoltes interiors amb bossell. La porta està envoltada per una motllura escacada.
Les dues arquivoltes interiors es recolzen en dues parelles de columnes amb capitells esculpits molt més ben conservats que els de la Puerta del Perdón. Les columnes estan sobre plints molt alts que no són originals. La tercera arquivolta, adovellada, es recolza sobre els brancals de la porta.
Els capitells estan decorats amb figures del bestiari medieval. Als de l'esquerra de la porta ( fotografia anterior de detall ) hi veiem una harpia envoltada d'altres bèsties malèfiques i un éssers humà entre mones. Totes les figures representades s'aferren al capitell amb unes grans urpes.
Als capitells de la dreta ( propera fotografia de detall ) d'esquerra a dreta tenim un afigura femenina despullada amb els cabells al vent, símbol de luxúria, flanquejada per un brau i un dimoni. Al quart capitell podem gaudir d'un entrellaçat molt ben conservat.
Als carcanyols veiem dues grans figures sedents sobre les que hi ha relleus reaprofitats de l'edifici anterior i col·locats amb una mica de desordre. A l'esquerra ( fotografia de detall següent ) hi ha San Isidoro amb el bàcul a la mà esquerra i beneint amb la dreta. Els relleus són de David amb sis músics i de signes del zodíac.
Al carcanyol de la dreta veiem a San Pelayo, els relleus de dos músics i altres relleus amb més signes del zodíac.
El timpà, recolzat sobre brancals rematats amb caps de corder, està dividit en tres plaques que mostren dues zones diferenciades en les que es representa la Redempció.
A la part central està representat el sacrifici d'Isaac, segon fill d'Abraham. A sobre seu l'Agnus Dei flanquejat per quatre àngels. A l'esquerra d'Abraham la mà de Déu atura el sacrifici d'Isaac i un àngel li mostra un corder que substitueix a Isaac per ser la víctima del sacrifici.
Els altres personatges són Sara, mare d'Isaac, amb uns criats i Ismael ( primer fill d'Abraham ) representat com un arquer amb la seva mare Agar.
L'allunyo una mica de la Puerta del Cordero per fer la propera fotografia del frontó barroc amb l'escut reial central coronat per l'estàtua eqüestre de San Isidoro amb mitra a la que li falta la mà dreta.
Anant a l'esquerra de la Puerta del Cordero trobarem l'entrada al Museo de San Isidoro Real Colegiata que visitarem a la propera entrada dedicada a León.
Atentament.
Senyor i
