Comencem l'entrada d'avui al Paseo de Recoletos, un dels principals bulevards de Madrid, que va des de la plaza de Cibeles a la plaza de Colón. Poc més de set-cents metres amb una mitjana central per vianants plena de jardins, estàtues, fonts i alguna terrassa. Passejant-t'hi podem gaudir de l'arquitectura d'una colla de palaus.
El nom del passeig ve del convento de los Agustinos Recoletos, fundat l'any 1.592. Els frares agustins foren expulsats l'any 1.837 i el convent desamortitzat. El va comprar el mateix Mendizábal en subhasta pública per 1.353.000 reales. Poc després fou enderrocat.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
On hi havia l'antic convent es construí al segle XIX un gran palau neoclàssic, el Palacio de Biblioteca y Museos Nacionales, que es començà a edificar l'any 1.866 seguint els plànols de l'arquitecte Francisco Jareño y Alarcón. Les obres no can acabar fins al 1.852 sota la direcció d'Antonio Ruiz de Salces.
Aquest gran palau, de planta rectangular i quatre grans patis interiors, acull la Biblioteca Nacional ( Paseo de Recoletos ) i el Museo Arqueológico Nacional ( calle de Serrano ).
A la fotografia anterior i a la propera de detall de la part central podeu veure el plànol d'alçada del "Proyecto de Biblioteca y Museos Nacionales. Fachada de Recoletos" signat sense data per l'arquitecte Francisco Jareño.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Des del centre de la façana de Recoletos faig la propera fotografia en la que, al centre de l'escalinata d'accés a la Biblioteca Nacional hi ha les estàtues de San Isidoro de Sevilla ( esquerra ) i la d'Alfonso el Sabio ( dreta ).
Darrere, ja al final de l'escalinata hi ha quatre estàtues més. D'esquerra a dreta: Antonio Nebrija, Luis Vives, Lope de Vega i Miguel de Cervantes Saavedra.
Les estàtues de San Isidoro de Sevilla i Alfonso el Sabio són de l'escultor català Josep Alcoverro i Amorós ( Tivenys 1.835 - Madrid 1.908 ). A la propera fotografia, en primer terme, l'estàtua de San Isidoro de Sevilla i darrere seu les de Luis Vives i Lope de Vega.
Podeu observar millor aquestes dues estàtues a la propera fotografia flanquejant la porta d'accés a la Biblioteca Nacional.
Col·locant-me just davant de la porta d'accés i alçant la mirada faig la fotografia següent en la que podeu observar alguns de la sèrie de medallons dedicats a altres escriptors.
Però l'objectiu de l'entrada d'avui no és la Biblioteca Nacional, per això baixo l'escala i surto del palau que a Recoletos està flanquejat a l'esquerra per la calle de la Armada Española i la Plaza de Colón i a la dreta per la calle de Villanueva on al número catorze ens espera La Pajarita.
L'any 1.852, després de la Segona Guerra Carlina i en el regnat d'Isabel II, al número sis de la Puerta del Sol, que l'acabaven de reformar, Vicente Hijós y Palacios ( primera generació ) obrí un establiment amb els més selectes cafès, xocolates, caramels i tes.
L'alta qualitat dels productes va fer-se renom ràpidament i La Pajarita es convertí en un lloc de referència a Madrid.
Vicente Hijos i la seva dona Lorena Arnárez no van tindre fills i el 4 d'agost de 1.927 cediren l'establiment al seu nebot net Lorenzo Arnárez Gil ( segona generació ).
A les fotografies anterior i a la propera de detall del petit aparador, a més a més de les capses i pots de caramels i les capsetes de bombons, al vidre s'hi veu reflectida la reixa del Palacio de la Biblioteca y Museos Nacionales i les columnes de la porta d'accés al Museo Arqueológico Nacional.
Als anys quaranta calia ampliar la petita fàbrica i l'obrador es traslladà de la Puerta del Sol a la Carrera de San Francisco. Actualment la fàbrica de caramels i xocolates està al districte de Villaverde.
Només entrar a la bomboneria faig la fotografia anterior de l'antiga màquina d'escriure en la que al carro hi ha un antic albarà en el que s'hi pot llegir: " Bombones Caramelos La Pajarita L Aznárez. Puerta del Sol Nº 6 Villanueva 14 Madrid ". El podeu observar millor a la fotografia de detall.
En aquest raconet que recorda el passat de l'establiment hi ha una fotografia emmarcada de la botiga de la Puerta del Sol. No hi puc accedir frontalment i la reflexió del vidre no permet observar-la gaire bé. Malgrat tot us la ensenyo.
Lorenzo Aznárez Gil l'any 1.954 cedí la gestió del negoci al seu fill Lorenzo Aznárez Sola ( tercera generació ) com regal de noces.
L'any 1.969 es va obrir una segona botiga al carrer Villanueva 14 i al 1.991 va tancar la de la Puerta del Sol. Trenta anys després es van obrir els establiments de Las Rozas Village ( 2.022 ) i la Galería Canalejas ( 2.023 ).
El fundador de la botiga li va posar el nom de la popular figura de papiroflèxia que feien els clients amb els tovallons de paper: La Pajarita.
Dels productes fabricats per La Pajarita moli aviat els caramels clàssics foren molt apreciats. Inicialment hi havia dotze sabors i actualment podeu triar entre disset sabors. El fundador va fer un motllo per a dos d'aquests caramels amb la forma de la flor de la que s'extreien les respectives essències: violeta i rosa.
També són molt apreciats els seus bombons de xocolata amb llet amb forma de pajarita i els Marrons Glacés que només venen en temporada de castanyes, des de la Mare de Déu del Pilar fins a Sant Josep.
La tradició familiar va continuar quan l'any 2.018 Lorenzo Aznárez Sala, als vuitanta-vuit anys, cedí el negoci a Rocio Aznárez Ramos ( quarta generació ) la més grans de les seves netes.
Ja a la quarta generació La Pajarita continua conservant la seva artesanal forma d'elaborar els seus productes amb matèries de primeríssima qualitat i les tècniques manuals. El resultat... uns espectaculars caramels i bombons.
La propera fotografia és del paper que embolica els caramels rectangulars, que prèviament estan embolicats amb paper de plata. El jeroglífic explica els orígens de la prestigiosa botiga.
Mentre gaudiu del sabor del caramel ràpidament descobrireu l'enigma del jeroglífic: " La Pajarita fundada en la Puerta del Sol 6".
Una de les moltes anècdotes d'aquesta selecta botiga diu que la infanta Doña Cristina de Borbón, filla d'Alfonso XIII, recordava que amb el seu germà Gonzalo es volien escapar però no aconseguien arribar al carrer. L'objectiu de la "fuga" era anar a la confiteria La Pajarita a comprar dolços.
Prudencio González, uixer i arxiver del Senat, explica que als anys vint cada dia es repartien capsetes de caramels de La Pajarita coneguts com "los caramelos de don Joaquín Bau" perquè era un obsequi personal seu.
Si no us hi heu fixat a l'entrar, quan sortiu de la dolça botiga baixeu la mirada per observar la placa que trobareu al paviment a tocar de la porta.
Aquesta placa d'agraïment de l'Ajuntament de Madrid a les seves botigues centenàries fou dissenyada pel dibuixant humorístic, periodista i escriptor Antonio Mingote Barrachina ( Sitges 1.919 - Madrid 2.012 ).
Si us agraden els caramels i els bombons en el vostre proper viatge a Madrid guardeu una part del vostre temps per anar al Barrio de Salamanca on us espera La Pajarita.
Per acabar us proposo passejar cinc minuts per anar de la bomboneria al Paseo de Recoletos 21 on trobareu el Café Gijón.
Fundat l'any 1.888 per l'asturià Gumersindo Gómez quan tornà de Cuba i s'instal·là a Madrid. Poc podia imaginar-se que el seu cafè acabaria considerant-se com "el último café literario de Madrid". Hi ha dissertat: Ramon i Cajal, Pérez Galdós, Romero de Torres, Valle-Inclán, Gerardo Diego, Sartre, Cela...
Atentament.
Senyor i
