Berlanga de Duero ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada a Berlanga de Duero vam donar un cop d'ull al que queda del Palau dels Marquesos de Berlanga ( que fou una de les millors mostres d'arquitectura palatina renaixentista ), a la Casa-Palau de los Bravo de Laguna i a la Col·legiata de Santa María del Mercado. Els tres edificis renaixentistes són del segle XVI.

A l'entrada d'avui enfilarem el turó per observar el castell, l'aqüeducte i el recinte emmurallat. Però abans faig la propera fotografia des del carrer Bajada Dehesa en la que darrere del mur de tova treu el nas el castell. A l'esquerra hi ha la torre de l'homenatge.

 

 

Començo a pujar per la petita sendera que ens permet pujar fins al castell i faig la fotografia en la que podeu veure, en primer terme la part del darrere de la façana i una de les torres del Palau dels Marquesos de Berlanga, i darrere l'imponent edifici de la Col·legiata de Santa María del Mercado.

Des del mateix punt, dirigint la mirada a l'esquerra, faig la fotografia següent en la que es veu part del recinte emmurallat datat entre els segles XI i XII.

 

 

Continuo enfilant la sendera i abans d'arribar al castell trobo una necròpoli rupestre amb vint-i-una tombes excavades a la roca, que probablement estava vinculada a una de les deu esglésies medievals de Berlanga de Duero. A pocs metres de la necròpoli es veuen les restes de l'aqüeducte.

A l'esquerra de la propera fotografia panoràmica hi ha el castell i a l'interior de l'el·lipse groga que he dibuixat, les restes de l'aqüeducte.

 

També des de la sendera, dirigint la mirada a la dreta, puc mostrar-vos l'aqüeducte ( 1 ), una de les tombes de la necròpoli ( 2 ) i part del recinte emmurallat construït entre els segles XI i XII ( 3 ).

 

 

Aquest aqüeducte, construït al segle XVI amb pedra calcària i maó, elevava l'aigua del riu Escalote fins al castell a través d'un tub que es recolzava en aquesta construcció d'arcs i connectava amb la xarxa de canals que regaven els jardins del palau. 

Un dels plafons informatius ens explica el complicat sistema per elevar l'aigua des del riu fins al castell basat en la màquina de Ctesibi ( en la que la pressió de l'aire eleva l'aigua pels tubs ) descrita per l'arquitecte clàssic Vitruvi en el seu tractat d'arquitectura de l'època de Juli Cèsar.

 

 

Anem fins al castell d'origen islàmic que fou una fortalesa del Duero. Les excavacions arqueològiques situen el castell primitiu, del que gairebé no en queden restes visibles, al voltant dels segles X i XI.

El castell actual està format per dos recintes: un castell senyorial del segle XV de planta rectangular estructurat en dos patis i protegit a les cantonades per quatre torres. D'aquestes torres, de les dues del darrere, de planta quadrangular, no en queda gairebé cap resta. Les dues del davant encara es conserven. A la cantonada oest hi ha la torre de l'homenatge ( 1 ) i a la cantonada sud una torrassa cilíndrica ( 2 ) - cubo -.

L'accés al castell es fa per una rampa a tocar de la torre de l'homenatge. La porta fortificada ( P ) ens permet entrar al pati d'armes que a continuació té un pati porticat de caràcter palatí on ve residir el senyor del castell.

Les últimes reformes d'aquest recinte senyorial es varen fer al segle XV per una iniciativa de Luis de Tovar i la seva esposa Isabel de Guzmán. Ja al segle XVI la seva única filla, María de Tovar i Íñigo Fernández de Velasco iniciaren la construcció de la nova fortalesa d'artilleria al voltant del castell medieval. És una construcció de planta trapezoïdal amb quatre torrasses cilíndriques ( cubos ) a les cantonades. Els murs de carreus tenen un gruix de cinc metres.

La propera fotografia es del plànol de planta del castell del tríptic Castillo -Berlanga de Duero-, que trobareu a l'oficina de turisme, editat per l'Ajuntament de Berlanga de Duero i la Diputació de Soria.

Durant els segles XVI i XVII el castell anà perdent la seva funció militar i fou presó, arxiu i arsenal. Des de finals del segle XVII el saquejaren repetidament. El dia vint d'abril del 1.660 patí un incendi i a finals del segle XVIII només quedaven els murs.

A principis del segle XXI l'Ajuntament de Berlanga de Duero va comprar tot el conjunt monumental del castell, muralles, palau i jardins i es començà a consolidar i restaurar.

Baixo del castell i marxant de Berlanga aturo un moment el cotxe al costat de la carretera SO-152 per fer tornar a mirar i admirar la seva muralla medieval datada entre els segles XI i XII.

Atentament.

Senyor i

Passejant per Cudillero ( i 2 ).

Al final de la darrera entrada dedicada al municipi Cudillero vàrem  anar  fins a el Lugar de El Pito  a només dos quilòmetres del centre Cudillero que és la capital del municipi. El Pito un dels deu pobles de la parróquia de Piñeda, una de les nou del municipi de Cudillero. Abans de deixar el cotxe a l'aparcament de la Quinta de Selgas vaig mostrar-vos la fotografia de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas.

Comencem la visita al punt de benvinguda on trobem un petit plafó informatiu que ens explica que l'any 1.883 els germans Ezequiel i Fortunato de Selgas varen decidir reformar la casa pairal propietat de la seva família. A més a més del Palau construïren edificis annexes i jardins dissenyats segons la moda de l'època. A Astúries s'anomena quinta a la finca amb la casa d'esbarjo i les seves dependències annexes. 

 

 

Només caminar unes passes accedim a l'espectacular jardí francès amb les escultures i les fonts de protagonistes.  Per dissenyar el jardí als germans Selgas els ajudà Henri Rigoreau Jouvert que s'havia format a l'escola de jardineria de Versalles.

Al fons de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la porta amb forma d'arc de triomf romà que hem vist a la primera fotografia de l'entrada d'avui feta des de l'Avinguda Selgas .

 

Si faig mitja volta puc mostrar-vos la resta del jardí francès amb el palau al fons. Aquest jardí, ubicat al costat sud del palau, és una amplia avinguda marcada per la geometria dels seus elements.

Com podeu constatar a les tres fotografies anteriors el jardí francès esta delimitat per grans murs de camèlia ( Camelia japonica ). Aquest arbust, que pot arribar als sis metres d'alçària, està perfectament retallat.

A les fotografies de detall anterior i següent el protagonisme és per als elegants fanals que trobem a tocar als espais de gesta a prop de les fonts, de l'escalinata del palau i de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas.

 

Tot el patrimoni cultural i artístic es reuneix al palau asturià de La Quinta, que fou residència d'aquesta família  fins al 1992, va passar a formar part del patrimoni de la Fundación Selgas-Fagalde.

 

 

Les línies rectes que van de la porta amb forma d'arc de triomf romà de l'Avinguda Selgas fins al palau estan fetes amb parterres de boix. 

A la fotografia anterior  podeu observar l'escultura de la deessa Diana amb un cérvol  de la font que hi ha al centre del jardí francès , i a la propera amb més detall tres caps de lleó amb els seus brolladors de la mateixa font.

Anant de la porta amb forma d'arc de triomf romà fins al palau, al jardí francès trobem una sèrie d'escultures organitzades en tres conjunts diferenciats iconogràficament. La naturalesa dionisíaca, el grup de Diana ( dues fotografies anteriors ) i el grup Eros i Psique.

 

 

A més a més dels grups escultòrics i les fonts mentre observem detalladament el jardí francès trobarem molts gerros. En veureu de pedra amb treball escultòric i altres esmaltats. 

Si la vostra visita coincideix amb la floració del nenúfar, de juliol a setembre, la passejada pel jardí us permetrà gaudir de la seva bellesa.

Ens apropem al palau, un edifici d'aspecte sobri i elegant similar a les villas italianes del Renaixement. El seu impulsor, Fortunato de Selgas després d'estudiar Dret la seva vocació fou el mon de l'art, l'arqueologia i la història. El mateix Fortunato dissenyà el projecte del palau que es comença a construir l'any 1.883. Al palau hi podem trobar els trets essencials de l'arquitectura civil italiana del segle XVI. 

El palau, de planta rectangular, té un semisoterrani, dos pisos principals i un de superior de menys alçària. Al cos central hi ha tres grans obertures als dos pisos principals. Les tres de segon pis principal, rematades amb frontons semicirculars, donen accés a una gran balconada i les del primer pis principal són portes que donen a una gran escalinata.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, les tres portes de la façana sud estan flanquejades per quatre escultures. Dues representen la música i la dansa i les altres dues l'estiu i la tardor. Les escultures de l'hivern i la primavera estan a la portada de la façana oest.

No es poden fer fotografies de l'interior del palau, però si cliqueu sobre el proper enllaç el podreu veure detalladament. Aneu clicant sobre cada habitació als plànols de planta que podeu veure a la fotografia anterior de la web del palau i obriu bé els ulls.

A la propera fotografia feta des de l'escalinata del palau podeu veure l'espectacular avinguda del jardí francès.

 

 A la fotografia següent podeu observar millor el grup escultòric protagonitzat per Eros i Psique que com podeu constatar té a les de papallona.

Baixant l'escalinata i anant per la sendera de l'esquerra o la de la dreta a només quatre passes ja veiem el jardí italià ubicat al nord del palau i flanquejat  a l'esquerra pel Pavelló dels Tapissos i a la dreta pel Pavelló de Convidats a la dreta. Aquest jardí, que imita els models de les villas italianes, recorda els jardins del Renaixement italià.

Dos espectaculars araucàries formen una barrera vegetal que tanca el jardí italià pel nord. A l'altre extrem el jardí queda tancat per la façana nord del palau.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure parcialment el Pavelló dels Tapissos que com el palau es pot visitar però no fer-hi fotografies. Hi podeu entrar virtualment clicant sobre l'enllaç anterior. A la dreta, també parcialment, es veu el Pavelló de convidats.

 

 

Si ens apropem a les dues grans araucàries que veieu al fons de les dues fotografies del jardí italià, anant a esquerra o dreta trobem l'hivernacle.

L'hivernacle es dissenyà en estil victorià com els avantguardistes edificis de ferro i vidre de finals del segle XIX amb un cos central i dues prolongacions laterals. En aquesta instal·lació s'hi conreen les plantes que es trasplantaran als jardins i acull els exemplars exòtics.

 

 

Anant a l'esquerra de l'hivernacle hem d'oblidar l'estructura geomètrica dels jardins francès i italià per submergir-nos en el jardí anglès en el que sembla no haver-hi intervenció humana. Un bosc de sequoies vermelles tanca el jardí pel costat nord.

 

 

Passegem per camins irregulars acompanyats de multitud d'espècies exòtiques que el converteixen en un veritable jardí botànic. És un tipus de jardí que intenta emular un paisatge natural.

 

Gaudint del jardí trobem un riu que ens acompanya mentre observem magnòlies, aurons japonesos, eucaliptus, coníferes. 

 

El jardí anglès suposà una feina complicada en la que es van reordenar plantacions, fer voluminosos moviments de terres per crear desnivells del terreny, canviar els cursos de les aigües i crear llacs artificials...

Fortunato de Selgas s'inspirà en el tractat de jardineria de finals del segle XIX "L'arquitectura dels jardins"  per crear a la part final elements orientals i així aconseguir un jardí perfecte.

Gaudint de la passejada arribem al templet jònic sobre una petita gruta que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

 

Després de passejar i passejar pel jardí anglès i abans de sortir de la Quinta de Selgas cal visitar el Museo Escolar on tampoc es poden fer fotografies però clicant sobre l'enllaç anterior li podeu donar un cop d'ull.

 

Hi ha una exposició col·lecció d'objectes didàctics, emprats durant la primera meitat del segle XX a les Escuelas Selgas, creades per Fortunato de Selgas y Albuerne  i  que actualment acullen l'Instituto de Educació Secundaria Selgas del municipi de Cudillero. Fundades el 1915 com a institució benèfica i docent, el seu objectiu era facilitar l'educació de nens i nenes de El Pito i dels altres pobles de la parróquia de Piñera. Si hi havia places suficients, podrien ser admesos alumnes d'altres pobles del conceyu.

Sortim de la Quita de Segas i deixem el conceyu de Cudillero per anar molt aviat fins al conceyu d'Avilés on gaudirem d'alguns edificis singulars de la seva capital.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a Bari Vecchia ( 1 ).

La d'avui és la primera d'una sèrie d'entrades en les que us proposo mirar i admirar la Puglia, una regió d'Itàlia en la que hi viuen uns tres milions nou-centes mil persones. Començarem passejant per Bari, la seva capital, que històricament fou un gran centre marítim que unia Orient i Occident i que actualment és la ciutat més gran del sud d'Itàlia amb tres-cents setze-mil habitants.

Ens centrarem en Bari Vecchia, el barri emmurallat antic de Bari ubicat en una península flanquejada pels dos ports de la ciutat.

Començarem la gran passejada a Largo San Sabino, concretament al Seminario Arcivescovile que està adossat al costat sud de la Cattedrale di San Sabino.

A la part inferior esquerra de la fotografia anterior podeu veure l'arc de mig punt de la porta d'accés al seminari i a la seva dreta la façana est de la catedral en la que destaca el campanar de la catedral, de seixanta-vuit metres i noranta centímetres d'alçària. Si us fixeu en la part superior esquerra de la fotografia sembla que l'edifici està inacabat, però el que veieu és el que queda de l'altre campanar romànic que va caure durant el terratrèmol del 1.613. Malgrat que la catedral té tres absis el mur est no ens permet veure'ls...

Abans de resseguir perimetralment la catedral primer entrem al pati del Seminario Arcivescovile on ens espera el palau dissenyat per l'arquitecte napolità Domenico Antonio Vaccaro ( 1.678-1.745 ).

En èpoques posteriors s'hi han fet diverses intervencions que han modificat el projecte inicial. A les fotografies anterior i propera observareu la columna de granit que hi ha al centre del pati de l'arquebisbat coronada amb l'estàtua del 1.651de San Sabino, que amb San Nicola són els patrons de Bari.  

Dirigint la mirada a la dreta puc mostrar-vos bona part de la façana sud de la Cattedrale di San Sabino construïda entre finals del segle XII i finals del XII, una joia del romànic de la Puglia.

A la part inferior de les dues fotografies anteriors podeu observar alguns dels capitells de la façana sud de la catedral. La propera fotografia de detall ens permet veure millor un d'aquests capitells.

La fotografia següent ens mostra la façana sud del transsepte coronada per una rosassa que fou reconstruïda al segle XVII. A la catedral hi ha cinc rosasses: la del transsepte sud, la del transsepte nord, la del frontispici ( façana principal ), la de la capella del Santíssim Sagrament i la dibuixada amb marbre policrom al paviment de la nau central...

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament la gran finestra bífora de l'esquerra per apreciar la seva decoració. A la dreta de la rosassa podeu veure el que queda del segon campanar.

La catedral fou construïda sobre les ruïnes de la catedral imperial bizantina destruïda l'any 1.156 per Guglielmo I di Sicilia, conegut com il Malo. 

Sortint del pati del Seminario Arcivescovile , anant a l'esquerra per l'strada Ronchi i aixecant la mirada no es pot gaudir dels tres absis però sí del finestral absidal.

L'arc de mig punt, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall, es recolza sobre harpies i les columnes sobre elefants. La façana est tanca i oculta en el seu interior els tres absis però ens regala aquest finestral.

 

 

Nomes girar a l'esquerra a la Piazzeta Bisanzio e Rainaldo trobem adossada a la façana nord de la catedral, la Trulla, una gran construcció cilíndrica del segle XVI-XVII emprada actualment de sagristia, però que devia ser el baptisteri de la catedral i posteriorment una cisterna d'aigua.

Darrere de la Trulla, a la seva esquerra podeu observar parcialment la façana del transsepte nord amb la seva rosassa i l'espectacular campanar.

L'original, d'estil romànic, de planta circular, en construí entre 1.170 i 1.178 i té onze metres de diàmetre. Al segle XVIII l'interior es remodelà en estil barroc.

Les fotografies anterior i següent ens permeten donar un cop d'ull a l'interior de la Trulla ( actual sagristia ) i la seva cúpula.

Continuo resseguint perimetralment la catedral romànica i faig la fotografia de la façana nord en la que a la part superior, sobre els grans arcs cecs de mig punt hi ha la galeria amb grups de sis arcs de mig punt.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament la bellesa de la galeria superior i les cornises de les façanes nord de la nau del costat de l'Evangeli i de la nau central.

Girant a l'esquerra trobem el frontispici de la Cattedrale di San Sabino dividit en tres parts per dues lesenes que coincideixen amb la distribució interior de les tres naus. La façana està coronada amb un frontó triangular amb un òcul. Si m'allunyo una mica del frontispici puc fer la fotografia següent amb prou perspectiva des de la piazza dell'Odegitria per poder veure tota la façana oest.

 

 

Els portals arquitravats daten del segle XI però foren rematats en el segle XVIII en estil barroc, els laterals amb un frontó circular partit i el central amb una fornícula i un frontó circular a sobre.

Sobre la fornícula del portal principal hi ha una finestra bífora romànica d'arc de mig punt amb decoració de dentell i grani di rosario.

Alçant una mica més la mirada podem gaudir de l'espectacular rosassa que a la seva meitat superior té una cornisa semicircular amb decoració vegetal i grani di rosario en la que hi ha set espectaculars mènsules amb figures grotesques originals del gòtic. Quatre petits finestrals d'arc de mig punt la flanquegen.

A la fotografia de detall podeu observar millor la cornisa semicircular de la rosassa amb les set figures grotesques i els dos frisos de la part superior del frontispici. Al de dalt, d'estil bizantí, hi ha pàmpols i dents de serra i a l'inferior petites arcuacions amb decoració vegetal.

El zoom de la càmera fotogràfica també ens permet observar detalladament el frontó triangular del frontispici de la catedral. A tocar del fris superior hi ha un òcul decorat amb grani di rosario i als costats que defineixen les dues aigües de la coberta hi ha arcuacions cegues en escala d'arc de mig punt.

Després de resseguir perimetralment la Cattedrale di San Sabino a la propera entrada dedicada a la Puglia hi entrarem per gaudir de la seva sobrietat.

Atentament.

Senyor i