divendres, 20 de maig de 2022

La farinera de Gualda ( 1 ).

Sortint per la carretera N-230, que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, en pocs minuts pugem a Gualda, una entitat de població de la capital del Segrià, que l'any 2.020 tenia 906 habitants. Gualda està formada per les partides ( o part de les partides ) de Montcada, Cunillars, Marimunt, Balàfia i Camp-Rodó.
Quan la carretera comença a pujar deixem la  N-230 i continuem per la dreta. Un cop al Pla de Gualda, aparquem. En aquest punt la protagonista principal és l'antiga farinera de Gualda.


A la fotografia anterior podeu veure les sitges i una petita part de l'edifici principal on hi havia el molí fariner. Si ens apropem a la farinera, molt aviat trobarem el Canal de Pinyana que, gràcies a la força de la seva aigua, té un ric patrimoni preindustrial i industrial que l'acompanya en el seu recorregut de cinquanta-quatre quilòmetres. Bona part d'aquest patrimoni l'hem observat o l'observarem detalladament al blog.
Recordeu que el Canal de Pinyana, el canal de regadiu més important de Catalunya, es començà a construir l'any 1.147. 
A la propera fotografia, que he fet allunyant-me una mica de l'estreta carretera, podeu veure el canal - concretament la Sèquia Major - i darrere les sitges de la farinera.


Torno a l'estreta carretera, la creuo i faig la fotografia següent del partidor de la Sèquia Major del Canal de Pinyana que permet, o no, l'entrada d'aigua a l'antic molí fariner.
 
 
La fàbrica de farines Gualda, coneguda també com Molí de Gualda o Harinas Ramoneda S.A.,és una obra popular dels segles XIX i XX.
Vaig pel camí de terra que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior amb l'objectiu de resseguir el perímetre de l'antic molí fariner. A la propera fotografia podeu veure part de les sitges i de l'edifici principal de planta rectangular on hi havia el molí. Aquest edifici va patir un incendi el dia set de juny del 2.014 que en va destruir l'interior i la coberta. Actualment totes les obertures estan tapiades.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica faig la fotografia de detall de la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en la que podeu veure els carreus de pedra ben escairats del canal d'entrada d'aigua al antic molí del segle XVIII que hi havia antigament en aquest lloc.


Continuant pel camí de terra podem veure com l'aigua torna a la Sèquia Major de Canal de Pinyana després de visitar el molí.


Gairebé a tocar de la carretera N-230 faig la fotografia en la que podeu observar, al fons, les sitges de la farinera i com la Sèquia Major del Canal de Pinyana continua el seu recorregut fins al terme d'Alcarràs.


Faig mitja volta i torno al partidor per continuar resseguint el perímetre del molí fariner. La fotografia següent és de part dels grans magatzems on es guardaven els sacs de farina. Com podeu constatar, les sitges treuen el nas per damunt de la coberta dels magatzems.


Si continuo baixant per la carretera puc mostrar-vos gairebé tota la farinera. A la propera fotografia, d'esquerra a dreta, podeu veure: les sitges, l'edifici del molí ( amb totes les obertures tapiades ), les oficines i laboratori, i la façana dels magatzems.


Al centre de la fotografia anterior, a l'esquerra de la reixa, hi ha el nom de l'empresa, que podeu veure molt millor a la fotografia de detall següent.


M'apropo a la reixa per mostrar-vos la farinera més detalladament. Al centre de la propera fotografia hi ha l'edifici principal, de planta baixa, quatre pisos, golfes i coberta a dues aigües. Abans de l'incendi del 2.014 la coberta era de teula àrab amb un carener perpendicular a la façana. El carener és la teula, més grossa que les teules ordinàries, emprada per cobrir la carena de la teulada. A l'incendi l'interior d'aquest edifici principal es va cremat totalment, van caure els diferents pisos i la teulada va col·lapsar. Actualment la coberta és metàl·lica.
A l'edifici de la dreta hi havia les oficines i un petit laboratori. A la seva esquerra hi ha una marquesina amb molta volada.


El protagonisme de la fotografia següent, feta també des de la reixa, és pel petit edifici d'oficines i laboratori i per les entrades als grans magatzems, entre les que hi ha una segona marquesina de gran volada.


Si continuo caminant per la carretera puc fer la fotografia en la que podeu observar la que fou casa dels propietaris de la farinera. 
 

Si giro noranta graus a la meva esquerra puc veure el turó de la Seu Vella, amb el castell del Rei i l'antiga Catedral de Lleida coronant-lo.


Després de resseguir perimetralment l'antiga farinera lleidatana, gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que va construir la farinera després de la Guerra Civil ) podrem entrar-hi i descobrir un dels edificis singulars de la ciutat de Lleida.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 16 de maig de 2022

Un cop d'ull a l'antiga fàbrica de filatures Viladés.

A l'entrada anterior dedicada al patrimoni preindustrial i industrial del Canal de Pinyana vàrem apropar-nos a Andaní, un antic poble del municipi d'Alfarràs, per veure el nucli antic amb l'església de Sant Nicolau, la colònia tèxtil de filatures Casals ( coneguda com la fàbrica de dalt ) i les casetes dels treballadors. A l'acabar vàrem agafar virtualment el cotxe per baixar tot el carrer Nou fins arribar, en pocs minuts, a l'Avinguda de Balmes- al centre d'Alfarràs-.
 
 
Aparquem el cotxe al començament del carrer Nou i comencem a passejar anant a l'esquerra per l'Avinguda de Balmes. Després de creuar el Canal de Pinyana trobem bona part de les naus de l'antiga fàbrica de filatures Viladés que actualment s'han transformat en una gran superfície. A la fotografia anterior podeu observar la façana nord-oest i a la propera la nord-est, a la cantonada de l'Avinguda de Balmes amb el carrer de Dalt.


La fàbrica Viladés és un edifici del segle XV reconvertit a finals del segle XIX en fàbrica de fil. Si filatures Casals i les edificacions afegides no estan al centre d'Andaní, la fàbrica de filatures Viladés està situada al nucli urbà d'Alfarràs a tocar del Canal de Pinyana.
La propera fotografia de detall de la part superior d'aquesta façana la vaig fer des de la travessia de l'Horta. A la part més alta podem llegir les inicials S.A.V. ( Societat Anònima Viladés ).


Si continuem uns metres pel carrer de Dalt arribem a la plaça de Francesc Macià des d'on podem veure una nova perspectiva de la fàbrica de filatures.

 
Inicialment era un molí d'una sola nau que aprofitava la força de l'aigua del canal de Pinyana per moldre. L'any 1.897 Joan Desvalls i Amat, marquès d'Alfarràs, construí la fàbrica de filatures.
Des de la plaça de Francesc Macià anem a la dreta però abans de començar a pujar el carrer Trinitat ens aturem un moment per mirar l'església vella de Sant Pere que observarem detalladament en una propera entrada.


Si pugem una mica més pel carrer Trinitat aviat veurem el salt d'aigua de filatures Viladés ( edifici de l'esquerra ) i el molí d'Alfarràs ( a la dreta ), un antic edifici que observarem detalladament en una propera entrada.


L'any 1.924 l'empresa Molas i Viladés S.A. comprà la fàbrica als hereus del marquès d'Alfarràs. L'any 1.934 Molas i Viladés es transforma en la Societat Anònima Viladés. A la dècada dels setanta del segle passat, amb l'objectiu d'ampliar la fàbrica de filatures Viladés, s'enderrocà la casa del marquès d'Alfarràs que estava a la dreta del molí.
A la propera fotografia podeu veure d'edifici del salt d'aigua de l'antiga fàbrica, un edifici de finals del segle XIX.


Si continuem enfilant el carrer Trinitat i ens girem un moment podem observar el tancament perimetral de la fàbrica amb l'edifici del salt d'aigua i, al fons a la dreta, el campanar d'espadanya de l'església vella de Sant Pere.


Pujo una mica més amunt per fer la propera fotografia de detall en la que podeu veure la façana posterior de l'edifici del sant d'aigua i part de les seves instal·lacions.


Quan trobem el carrer Pau Casals anem a la dreta. Novament el tancament perimetral fa molt difícil mostrar-vos els edificis de filatures Viladés. Malgrat tot a la fotografia següent podeu veure la part superior del taller de la fàbrica.


El carrer Pau Casals tanca el recorregut perimetral de la  "fàbrica de baix" que hem vist parcialment des de l'Avinguda de Balmes, el carrer de Dalt, la plaça de Francesc Macià, el carrer Trinitat i el carrer Pau Casals. A tocar de l'Avinguda de Balmes tornem a trobar el canal de Pinyana.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica al fons de la propera fotografia podeu veure part de les instal·lacions i de l'edifici del salt d'aigua.
Filatures Viladés va tancar definitivament les seves portes l'any 2.005. Al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal ( POUM )  d'Alfarràs l'antiga fàbrica de filatures està catalogada com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).


En una propera entrada tornarem a la plaça de Francesc Macià i al carrer Trinitat per observar detalladament el molí d'Alfarràs i l'església vella de Sant Pere.
Atentament.
Senyor i

dijous, 12 de maig de 2022

Baixant del Puig del Roser ( 2 ).

El passat dia vint-i-sis d'abril vàrem començar l'entrada enfilats al Puig de Roser, concretament a tocar de la plaça de braus d'Olot. Mentre baixàvem amb la intenció d'anar al passeig de l'escultor Miquel Blay, ens vam aturar a donar un cop d'ull a l'edifici d'equipaments municipals i Arxiu Comarcal obra de RodonArquitectes. Després, al començar a caminar pel Firal ( passeig de l'escutor Miquel Blay ) entre l'arbrat vàrem veure el balcó de la Casa Solà-Morales, edifici que avui mirarem i admirarem detalladament.


Als números trenta-vuit i quaranta del passeig trobem aquest edifici que és la joia modernista d'Olot. Però la Casa Solà-Morales, un edifici entre mitgeres, és un edifici barroc iniciat l'any 1.781...


A la fotografia anterior podeu veure el balcó de l'entresolat i a sota el semisoterrani. A la fotografia següent apreciareu millor les dues elegants escultures femenines que Lluís Domènech i Muntaner encarregà a Eusebi Arnau i Mascort, i el treball de forja de les baranes i reixes.

La figura femenina de l'esquerra amb la mà dreta sosté un pom de flors i amb la mà esquerra agafa una garlanda.
 
 
La de la dreta, com podeu veure a la propera fotografia de detall, sosté amb les dues mans uns raïms i altres fruites.


Durant l'ocupació carlina dels anys 1.874 i 1.875 des del balcó principal de la casa, anterior a la reforma de Lluís Domènech i Muntaner, es van llegir els Furs de Catalunya i parlà el General Tristany.

L'edifici, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ), està dividit en tres cossos. Dues portes d'arc rebaixat flanquegen el magnífic balcó de l'entresolat i el semisoterrani. A la fotografia anterior podeu veure la porta de l'esquerra i la tribuna del primer pis, i a la propera la porta de la dreta.


Com podeu veure a la fotografia anterior ,a l'esquerra de la porta hi ha un petit plafó informatiu de l'Ajuntament d'Olot en el que podem llegir: "Casa Solà-Morales. Edifici barroc iniciat l'any 1.781 per l'italià Francesc Bril·li o Barilli, autor dels esgrafiats de la façana restaurada més tard ( 1.913 - 1.916 ) per l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. Façana, balconada i tribuna, d'estil modernista amb motius rococó. Figures escultòriques d'Eusebi Arnau".


A la fotografia anterior de detall podeu observar el treball en fusta de la porta de la dreta i a la propera, també de detall, l'escut que corona l'arc rebaixat de la mateixa porta. El sol és l'arma de l'escut de la família Solà  i la morera i les tres franges són les armes de la família Morales. Suposo que aquest és l'escut dels Solà-Morales.


Joaquim de Solà-Morales s'interesà pel modernisme i encarregà la reforma de l'edifici barroc a l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. La reforma es va fer entre els anys 1.913 i 1.916.
El segon cos de l'edifici té dos pisos superposats. Al primer pis hi ha una gran balconada flanquejada a l'esquerra per la tribuna i a la dreta per un balcó. Al segon pis del segon cos hi ha cinc balcons. Tot el segon pis està decorat amb esgrafiats.


A la fotografia següent de detall podeu observar la bella tribuna dissenyada per Lluís Domènech i Muntaner amb decoració escultòrica floral modernista.

 
Si ens posem a tocar de la porta, sota de la tribuna, i aixequem la mirada podrem veure que la base de la tribuna és una gran rosa de vuit pètals.


Lluís Domènech i Muntaner va reproduir els esgrafiats hi havia a la façana que l'artesà italià Francesc Baril·li va fer a finals del segle XVIII.
A la propera fotografia de detall podeu observar part de l'esgrafiat del primer pis del segon cos de l'edifici.


Si aixequem una mica la mirada podem apreciar a les dues fotografies següents, també de detall, els esgrafiats i un dels balcons del segon pis del segon cos de la casa. Podreu constatar que els esgrafiats, i la resta de la façana, es veuen molt diferents segons l'hora del dia en el que es fa la fotografia.



Domènech i Muntaner al fer la reforma va respectar les obertures de l'edifici barroc i construí les grans balconades, la tribuna, els enreixats, la galeria oberta ( llotja ) amb les dotze columnes i el gran ràfec de la teulada.
A la propera fotografia de detall del tercer cos de l'edifici podeu veure dues de les dotze columnes de la llotja seguida de falsos arcs i la decoració del ràfec. Les rajoles del ràfec foren dissenyades per Antoni Gallissà i fetes a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat.


Deixem la Casa Solà-Morales i continuem caminant pel passeig de l'escultor Miquel Blay en el que a la propera entrada dedicada a Olot observarem detalladament els edificis del Teatre Principal i la Casa Gaietà Vila.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 8 de maig de 2022

El pou de gel de Clariana de Cardener.

Marxem del molí i el pont de Buida-sacs i pugem per la carretera C-55 fins a Clariana de Cardener. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Serni, construïda l'any 1.927 imitant l'estil romànic i protegida com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). L'actual església de Sant Serni es construí quan quedà mig enderrocada la primitiva església romànica de Sant Serni, del segle XII, que estava al costat del Castell de Clariana.


Deixant Sant Serni a l'esquerra anem pel camí de terra ( els primers metres estan enquitranats ) que ens baixarà fins al riu Negre, que neix a Lladurs i desguassa al Cardener a pocs metres de l'església parroquial. Quan trobem el riu, anem pel camí de l'esquerra.

Al juliol del 2.015 ja ens vàrem apropar al riu Negre per donar un cop d'ull al forn d'obra o de teuleria. Ho podeu recordar clicant sobre el proper enllaç "El forn del riu Negre...". A la propera fotografia podeu veure el riu Negre.
 
 
Però tornem al camí de l'esquerra que hem agafat quan el camí pel que baixàvem des del costat de l'església s'ha bifurcat. Acompanyats pel Joan Marsiñach, propietari de la Casa Flotats i del pou de gel, aviat veiem la porta d'accés al pou.


Però fa uns sis o set anys, m'explica el Joan, aquest accés al pou no es podia veure perquè estava amagat per una esllavissada i la densa vegetació. Ell va recuperar l'accés principal al pou de gel.


He trobat molt poca informació d'aquest antic pou de gel. La pàgina seixanta-dos del llibre d'Albert Fàbrega i Enfedaque "Pous de glaç. Bages, Berguedà, Solsonès i Vallès Occidental" de Farell Editors, està dedicada al pou de glaç de Flotats.
El Joan agafa la clau i obre la porta d'accés al pou. Per entrar-hi cal acotxar-se i vigilar per no fer-se mal al cap.


En el llibre d'Albert Fàbrega podem llegir que " L'accés només és possible per l'obertura superior", i el Cercador de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya explica que el pou és una obra popular d'origen preindustrial que actualment està en desús. Si anem a la descripció diu "L'entrada intermèdia d'accés al pou és inaccessible per una esllavissada. La part interior del pou està en bon estat de conservació.
A la fotografia anterior podeu constatar que només entrar ja es veu el mur al fons. Si girem a la dreta ( propera fotografia ) allà mateix hi ha el pou de gel.


El pou de gel de l'obaga de Flotats, de grans dimensions, es conserva integrament. És difícil accedir a l'interior perquè cal una escala per baixar-hi. A la propera fotografia podeu veure el fons del pou.


El Joan m'explica que el gel d'aquest pou estava destinat als hospitals. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya podem llegir, a la descripció, que el pou té una profunditat d'uns vuit metres; però el Joan afina més amb les mides i diu que té un diàmetre de cinc metres i una alçària de sis metres fins a la volta i vuit metres fins al forat superior. A la fotografia següent, de poca qualitat, podeu observar els murs del pou.


El pou de l'obaga de Flotats és un gran pou, penseu que el de Solsona té vuit metres de diàmetre i nou metres i trenta centímetres d'alçària.
Aixecant la mirada, la volta que tanca el pou és la protagonista. Al centre hi ha l'obertura superior del pou.


Ben amagat a l'obaga de la finca de Flotats el gel del pou, que s'obtenia del riu Negre, es conservava fins a la seva comercialització durant la primavera i l'estiu. 


Amb dificultat, per la poca llum i el fet d'estar acotxat en un espai reduït, el proper vídeo intenta mostrar-vos el pou de gel de Clariana de Cardener.

 

Abans de marxar de l'obaga de Flotats, faig un últim cop d'ull al pou de gel. Sembla que la vegetació es vol "menjar" l'antic pou...
 
 
Deixem el pou i tornem a pujar fins a l'església de Sant Serni per agafar el cotxe i continuar descobrint el nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i