L'Hostal de San Marcos.

Després de passejar pel Barrio Húmedo baixem per la Gran Vía de San Marcos, una de les artèries principals de la ciutat de León, fins a la Plaza de San Marcos on segur que us deixarà bocabadats l'espectacular façana plateresca de l'Hostal de San Marcos.

A la dreta de la fotografia anterior es veu parcialment l'església gòtica de San Marcos, obra de Juan de Horozco iniciada l'any 1.515. Com podeu constatar a la fotografia següent el frontispici té un gran arc de mig punt flanquejat per dues torres inacabades. Sobre el gran arc hi ha una terrassa amb balustrada darrere de la que es veu el capcer que remata la façana principal.

El gran arc de mig punt aixopluga un atri amb volta de creueria en el que hi ha una portalada d'arc deprimit sobre el que es situa un altra arc de mig punt amb un timpà sense decoració.

La portalada està flanquejada per pinacles que s'enfilen fins a la volta i emmarquen set espais separats per pilastres. En aquests espais hi ha peanyes amb dosserets gòtics.

 

 

A dreta i esquerra d'aquest gran arc de mig punt hi ha dues grans fornícules, també d'arc de mig punt, flanquejades per pilastres que sostenen un entaulament amb un frontó trapezoïdal a sobre. A cadascuna d'aquestes fornícules ubicades als peus de cada torre hi ha un relleu. A l'esquerra un Davallament de la Creu atribuït a Juan de Juni ( 1.506 - 1.577 ) i a l'altra un Calvari, pitjor conservat, atribuït a Juan de Horozco ( pare ).

 

 

Al 1.152 la infanta Doña Sancha Raimúndez, germana d'Alfonso VII, donà uns terrenys extramurs de la ciutat al costat del riu Bernesga per construir-hi un modest edifici en el que es poguessin allotjar els pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume.

 L'estat d'aquell temple-hospital era lamentable, per això al segle XVI s'enderrocà per fer-ne un de nou gràcies a una donació de Fernando el Católico l'any 1.514. Juan de Orozco va fer l'església, Juan de Álava i Martín de Villarreal  la façana i Juan de Badajoz "El Mozo" el claustre i la sagristia. Però les obres no van començar fins a ben entrat el regnat de Carlos I.

La façana és l'element arquitectònic més important de l'edifici. De cent cinc metres de llargària és una joia de l'estil plateresc. Observant la seva unitat no sembla que triguessin dos segles a acabar-la.

A la part superior de sòcol destaquen els medallons fets per eminents tallistes com Juan de Juni, Juan de Angés i Guillermo Donel que també van participar en el cadirat del cor. Hi ha personatges greco-llatins i de la Història d'Espanya. Al sobresòcol els protagonisme és pels querubins.

La propera fotografia de detall és dels medallons cinquè, sisè i setè  de la dreta de la portalada d'accés. Hi podeu veure, d'esquerra a dreta,  els medallons de Trajà (emperador romà entre els anys 98 i 117), Carlos I (rei d'Espanya entre 1.516 i 1.556) i August (emperador romà entre els anys 27 aC i 14 dC).  

A la primera planta, flanquejades per pilastres decorades amb grotescs, s'alternen finestres enreixades d'arc de mig punt amb fornícules "aveneradas" (en forma de petxina). El medalló que veieu a la part inferior de la fotografia següent és el de Carlemany que fou sacre emperador romanogermànic de l'any 800 al 814.

A la segona planta flanquejats per columnes balustrades s'alternen balcons amb baranes de ferro forjat i fornícules "aveneradas". La façana està rematada amb una cresteria calada.

La part oriental de la façana es construí al segle XVI i la part de riu a començament del XVIII. La portalada principal està desviada a l'esquerra del centre de la façana.

La portalada es va fer en tres fases. La primera, entre quatre columnes de les que les exteriors són estriades, té un gran arc de mig punt sobre el que hi ha un alt relleu de Santiago a la batalla de Clavijo es va acabar al 1.540.

Entre els anys 1.715 i 1.766 es construí el segon nivell amb un balcó amb un escut d'armes sobre la llinda.

En aquests dos nivells de la portalada a les fornícules "aveneradas" que hi ha entre les columnes hi ha estàtues amb al·legories de les quatre virtuts.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica la propera fotografia ens permet veure millor l'escut d'armes del Priorato de San Marcos amb la creu de l'Ordre de Sant Jaume i un lleó rampant davant que mira a la dreta.

 

 La portalada es rematà l'any 1.770 amb un element decoratiu que en castellà anomenen peineta amb un escut reial sobre el que hi ha una petita rosassa.

Al començament de la dècada de 1.960 l'edifici va passar al Ministerior de Turismo que el traspassà a l'Instituto Nacional de Industria amb l'objectiu de transformar-lo en un hotel de luxe. L'any 1.965 fou inaugural amb el nom d'Hostal de San Marcos. Per adaptar-lo a l'ús hoteler a l'interior es van fer grans transformacions sense respectar el valor artístic d'algunes dependències. L'any 1.986 es transformà en Parador Nacional de Turismo.

Deixem la Plaza de San Marcos per apropar-nos passejant deu minuts per l'Avenida de los Reyes Leoneses al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León obert al públic l'any 2.005.

El museu, una gran construcció de nova planta està dissenyat per l'estudi madrileny Mansillay Tuñón Arquitectos. L'any 2.007 obtingué el Mies van der Rohe, que és el premi d'arquitectura contemporània més important de la Unió Europea.

A l'espai interior els murs i les bigues són de formigó blanc i la façana, amb més de tres mil vidres de seguretat translúcids, acolorits i vitrificats, està inspirada el el vitrall del segle XIII de la catedral "El falconer". Els gairebé quaranta colors d'aquests vidres es van aconseguir a partir de la digitalització d'aquest vitrall.

Deixem la ciutat de León però no la província per anar a la propera entrada dedicada a les terres lleoneses fins a Sahagún.

Atentament.

Senyor i

El plànol geomètric de la ciutat de Lleida (2).

A la primera entrada dedicada al plànol geomètric d'en Fontserè vaig explicar-vos que dissenyant aquest plànol l'any 1.865 el mestre d'obres barceloní va fer la primera aportació a l'urbanisme modern de Lleida. Dividí la ciutat en quatre districtes, deixant de banda l'antiga divisió parroquial.

 

Al final de l'entrada en la que vàrem observar detalladament el DISTRITO 1 us deia que a la següent dedicada al plànol geomètric donaríem un cop d'ull al DISTRITO 2. 

 

 

Si al dibuixar el districte u trià al color rosat, pel districte dos emprà el verd. En aquest districte hi ha quatre plànols de planta: la presó (13), que estava a l'església de Sant Martí, el convent de les monges de l'Ensenyança (14) de la plaça de l'Ereta , l'Institut (15) a l'antic convent del Roser que actualment és el Parador Nacional i l'antiga església-oratori de Sant Pau (16) a tocar de l'antic convent i que actualment és l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.

 

 

Cap document explica la data exacta de la construcció de l'església romànica de Sant Martí, però a l'Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1.168 ja consta l'existència de la parròquia de Sant Martí.

 

 

La Guerra dels Segadors deixà l'església en estat ruïnós estigué abandonada i sense culte des del 1.648. A finals del segle XVIII va ser parc d'artilleria i l'any 1.816 presó municipal. 

 

 

 No va ser fins al 1.893 que el bisbe Josep Meseguer la valorà patrimonialment i, un cop restaurada, tornà al culte fins al 1.970, any en que s'inaugurà la nova església de Sant Martí que podeu veure parcialment a la dreta de la primera fotografia de l'església romànica i a la dreta de la fotografia anterior.

Deixo un moment l'església de Sant Martí i el districte dos per mostrar-vos a la propera fotografia el que hi havia al passeig que es veu a la part superior del plànol. A la part inferior es veu un petit fragment del districte dos i el plànol de planta de la presó ( església romànica de Sant Martí ) a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat..

 

El passeig de la part superior correspondria aproximadament a l'actual avinguda de Prat de la Riba i el que hi ha a tocar són balsa para recojer hielo ( recoger escrit amb j ). Al camí que passa pel costat s'hi por llegir Camino de Torrefarrera.

 

 

Tornem al districte dos i baixant fins a la plaça de l'Ereta veiem el plànol de planta de l'antic convent de l'Ensenyança, enderrocat després de la Guerra Civil. A la postal hi podem llegir: LÉRIDA. Plaza de la Erieta ( no de l'Ereta ).

 

 

La portalada que veieu al frontispici de l'església del convent hi fou instal·lada l'any 1.761 provinent del convent dels Mercedaris que s'enderrocà per edificar al seu lloc la Catedral Nova. El convent de l'Ensenyança fou molt malmès durant la Guerra Civil i posteriorment enderrocat, però la portalada afortunadament es va salvar. Regiones Devastadas aprofità la portalada per col·locar-la al frontispici de l'església de Sant Pere quan la reconstruí l'any 1.942. Si aneu a la plaça de Sant Francesc podreu observar aquesta portalada barroca viatgera.

 

 

A tocar de la plaça de l'Ereta hi ha el convent del Roser, actualment Parador Nacional. L'edifici es construí entre 1.735 i 1.752 i el claustre és de l'últim terç del segle XVIII.

 

 

Durant la Guerra de Successió, al novembre de 1.707, el convent fou incendiat per les tropes del Duc d'Orleans que estaven al servei de Felip V. Molts lleidatans hi van morir perquè s'hi havien refugiat pensant que es respectaria un edifici religiós.

 

 

A mitjans del segle XVII el convent del Roser fou reconstruït i es tornà a consagrar. Els frares dominics el van abandonar després de la desamortització de Mendizábal del 1.835. L'edifici va ser la seu de l'Institut de Lleida i de l'Escola Normal de Mestres. Per aquesta raó al plànol d'en Fontseré s'hi pot llegir Instituto.

 

 

A l'esquerra del plànol de planta de l'Instituto hi ha un plànol de planta més petit que correspon a l'antiga església-oratori de Sant Pau. La fotografia següent, custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, ens permet veure el frontispici d'aquesta església-oratori l'any 1.979.

 

 

L'any 2.009 l'arquitecte Jaume Terés Armillas dissenyà el nou edifici integrant diferents elements arquitectònics per acollir Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol. Al carrer La Palma les dues portes de l'església-oratori i a la façana del carrer Sant Domènec les façanes antigues de maó vist. 

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el nou edifici en el que s'han integrat les dues portes que a la propera observareu millor. La de l'esquerra ara és un gran finestral i la de la dreta continua sí que és una porta.

 

 

Entrant per aquesta porta ràpidament es constata que de l'interior de l'antiga església-oratori de Sant Pau no en queda absolutament res.

 

 

Anant al fons de la gran sala de l'escola d'art i fent mitja volta puc ensenyar-vos el que fou l'església-oratori des d'una altra perspectiva. A la part central esquerra podeu veure la porta per la que hem entrat.

 

 

Però gràcies a l'Arxiu Gavín de les Avellanes podem fer un salt en el temps de quaranta-set anys enrere  i tornar a l'eglésia-oratori de Sant Pau del 1.979.

 

 

A mitjans del segle XVIII en aquesta església s'hi va instal·lar la Congregació de Sant Pau, que havia fundat Domènec Malgrat, per formar catequistes. L'any 1.884 l'església fou reformada per l'arquitecte Celestí Campmany. La fotografia següent és de la façana del darrere, del carrer Sant Domènec, que té integrada l'antiga façana de maó vist. Molts lleidatans no han passejar mai per aquest carrer...

En aquesta petita església-oratori l'any 1.749 hi traslladaren la Verge del Blau i altres imatges i objectes religiosos de la Seu Vella. Recordeu que l'any 1.707 el primer Governador de Lleida, Joan Carles Cristià de Landa - comte de Louvigny- ordenà tancar l'antiga catedral per convertir-la en caserna...

A la propera entrada dedicada al plànol geomètric d'en Fontserè  donarem un cop d'ull al DISTRITO 3 i al DISTRITO 4.

Atentament.

Senyor i 

Mantequería Lasierra.

Al blog hem mirat i admirat les tres joies del modernisme català de Barcelona que hi ha a la mansana de la Discòrdia, anomenada posteriorment illa de la Discòrdia. Al tram del Passeig de Gràcia situat entre el carrer d'Aragó i el carrer del Consell de Cent podem gaudir de la Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló d'Antoni Gaudí i Cornet. Si voleu recordar les entrades que els hi he dedicat al blog cliqueu sobre l'enllaç anterior.

 

 

A l'entrada d'avui us proposo anar passejant  per l'Eixample uns vint minuts des de l'illa de la Discòrdia fins a la Mantequería Lasierra ubicada al carrer Rosselló 160. Aquesta botiga centenària és una petita joia.

 

 

L'any 1.895 ja existia a la zona un establiment de planta baixa amb un pis a dalt que era propietat de J. Busó, dedicat als olis i conserves selectes. En aquella època la botiga pertanyia al sud de la vila independent de Gràcia.

 

L'any 1.897, quan la vila independent de Gràcia s'incorporà a la ciutat de Barcelona es demanà permís per construir l'edifici actual que és del 1.900. 

 

 

En aquest edifici es fundà fa 126 anys l'establiment "La nueva maravilla" fundat per Ramon Canela, que era membre d'una família propietària d'altres colmados.

 

 

L'any 1.953 després de passar per quatre propietaris la botiga estava en traspàs. Ramon Lasierra Jariod, que era gerent de la xarcuteria "La Riojana" que hi havia al principi del carrer Gran de Gràcia, es quedà l'establiment.

 

 

Es conserva tota l'estructura exterior de fusta i el rètol pintat sobre vidre. Les làmines publicitàries protegides per un vidre, malgrat no ser les originals no trenquen l'harmonia de la botiga.

 

Ramon Lasierra Jariod ( primera generació ) s'especialitzà en productes de qualitat, filosofia que han seguit el seu fill Ramon Lasierra Peña ( segona generació ) i el seu net Ramon Lasierra Valent ( tercera generació ).

 

 

La botiga està especialitzada en formatges i embotits de diferents indrets d'Espanya i de Catalunya, vins, caves, productes selectes de galeteria, pasta catalana ( Sanmartí ) i italiana ( Rummo ), arròs de Pals, conserves de peix, carn, llegums...

 

 

Abans d'entrar a la Mantequería Lasierra podeu passar una bona estona observant detalladament els aparadors. Segur que us costarà triar el que voleu comprar.

 

 

M'explica Ramon Lasierra Peña que l'interior de la botiga es pràcticament igual que quan ell era petit. Només han desaparegut les antigues bombes d'oli i s'han introduït mostradors refrigerats per a formatges, embotits i altres productes.

 

 

També em va dir que estava molt content que el seu fill Ramon Lasierra Valent pugui continuar el negoci familiar perquè, a més a més de ser un bon botiguer, afortunadament són els propietaris del local. Altres nissagues de botiguers no poden continuar perquè lloguers astronòmics que es demanen fan gairebé impossible que un establiment comercial se'n surti.

 

 

Cada vegada és més difícil entrar en establiments comercials dirigits per botiguers de soca-rel. Amb la segona i tercera generació dels Ramon Lasierra tindreu la sort de ser atesos per bons professionals.

 

 

Com podeu constatar a les fotografies de l'interior de la botiga, es conserven perfectament les prestatgeries i els calaixos de fusta pintada.

 

 

No és gens fàcil mantenir els establiments emblemàtics de les ciutats i els pobles però Ramon Lasierra Valent, seguint el savoir-faire del pare i el padrí, està il·lusionat en continuar.

 

 

La Mantequería Lasierra forma part de la Ruta dels Emblemàtics creada pel Fons d'Imatges del Comerç de Catalunya ( FICC ), una guia dels establiments històrics de Barcelona, Mataró, Manresa, Vic, Girona, Figueres i Reus.

 

 

Al setembre del 2.016 vaig dedicar una entrada a la Llibreria Sant Jordi que estava al número quaranta-u del carrer Ferran de Barcelona i també formava part de la Ruta dels Emblemàtics.

 

 

Malauradament aquesta màgica llibreria ja està tancada. Si voleu veure les motllures alfonsines, els elements florals modernistes, els prestatges i els dos caps de lleona tallats en fusta, del 1.906 cliqueu sobre l'enllaç anterior.

Tornant a la Mantequería Lasierra aprofito per acabar l'entrada per explicar-vos que una mantequería és una botiga especialitzada en la venda de productes lactis ( llet, formatge, mantega... ) i productes peribles ( per exemple els ous ). Amb el temps s'hi ha inclòs la venda d'embotits.

Deixeu de comprar per internet compulsivament i doneu vida a les botigues de tota la vida perquè sinó els nostres pobles i ciutats perdran bona part del seu encant.

Atentament.

Senyor i