A l'última entrada dedicada a Madrid vàrem observar detalladament la Plaza de Santa Ana i l'antic colmado y tablao flamenco Villa Rosa del que afirmen que el rei Alfonso XIII hi accedia per uns passadissos que comunicaven Villa Rosa amb el Palacio Real. Difícil de creure perquè per anar del tablao al palau cal caminar un quart d'hora.
Al final de l'entrada us deia que a la propera aniríem passejant, pels carrers de Madrid, des del tablao fins al palau perquè no sé on estan aquests misteriosos passadissos per on anava el rei... Abans de marxar fem l'última mirada als panells de ceràmica vidrada que pintà l'any 1.927 Alfonso Romero Mesa, protagonistes de la fotografia anterior.
També us explicava que no visitaríem el palau sinó la Galería de las Colecciones Reales que està a tocar de la Catedral de Santa Maria la Real de la Almudena i el Palacio Real, com podeu constatar a les fotografies anterior i següent del fullet informatiu del museu.
Abans d'entrar al nou museu, dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos parcialment el frontispici de la Catedral de Santa Maria la Real de la Almudena.
L'edifici que custòdia la col·lecció té una superfície de 40.000 metres quadrats dels quals 8.000 són d'ús públic. Les sales d'exposicions de la Planta -1 dedicada als Austrias i la Planta -2 dedicada als Borbones tenen 120 metres de llargària i 16 metres d'amplària.
Les obres, que van començar al desembre del 2.006, es van fer en quatre fases i van finalitzar al desembre del 2.015. Els arquitectes que ha dissenyat el sobri del nou museu són Emilio Tuñoz Álvarez i Luis Moreno Mansilla. L'edifici està excavat a la roca, des del Campo del Moro fins a la Plaza de la Armería. La façana està formada per pilars de formigó armat recobert amb plaques de granit del tipus Gris Quintana.
Entrant al museu accedim a la Planta 0 on hi trobarem diferents serveis: lavabos, ascensors, cafeteria, consigna, guarda-roba, botiga, sala de lactància, venda d'entrades... Per visitar les sales cal baixar per les rampes on trobarem diversos audiovisuals que ens ajuden a contextualitzar les col·leccions.
Fou al 1.935, durant la Segona República, quan sorgí la idea de fer un museu per acollir les col·leccions procedents del patrimoni de la Corona amb el decret de creació del Museo de Armas y Tapices. Però el projecte es paralitzà amb el començament de la Guerra Civil. Aquesta proposta es va reprendre l'any 1.998 i s'aprovà la construcció de la Galería. Al museu hi podeu veure: arts decoratives, quadres, tapissos, carrosses, armadures...molts objectes reunits pels reis d'Espanya durant els últims cinc segles.
Abans d'entrar a la gran sala de la Planta -1 es poden veure les restes arqueològiques de la muralla àrab de Madrid, del segle IX.
A la Planta -1 l'itinerari va des de finals del segle XV amb els Reyes Católicos que començaren el col·leccionisme reial i discorre pels regnats de la Casa de Austria des de Carlos I de España y V del Sacro Imperio Romano Germánico fins a Carlos II de España, dit «el Hechizado», a finals del segle XVII.
Només entrar a la sala dels Austrias quedareu bocabadats amb les columnes de l'església del Real Hospital de la Virgen de Montserrat . Unes impressionants columnes salomòniques de fusta de pi, tallada, policromada i daurada us faran sentir molt petits. Cada columna pesa gairebé sis-cents quilos, mesura cinc metres i seixanta-cinc centímetres d'alçària i està feta amb vuit troncs acoblats.
L'hospital fou fundat l'any 1.616 i la primera ubicació estava a l'actual Barrio de Lavapiés. L'any 1.657es traslladà a la plaza de Antón Martín on hi va estar fins al 1.903. El retaule major de l'església de l'hospital, actualment desaparegut, era una complicada estructura barroca de la que es conserven les quatre grans columnes salomòniques. La propera fotografia amb la reconstitució del retaule de l'església feta per Raúl Gómez Escribano ens ajuda a imaginar-nos com era l'espectacular retaule major .
Aquestes grans columnes flanquejaven el cambril central que acollia la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
A la propera fotografia de detall podeu veure molt millor la decoració de les columnes amb els sarments, pàmpols i raïm daurats contrastant amb la policromia que imita el marbre blau lapislàtzuli recuperada després de la restauració.
El retaule fou dissenyat per Francisco de Herrera "El Mozo" ( 1.627 - 1.685 ) i realitzat per José Simón de Churriguera " El Viejo " ( ? - 1.679 ) i José Ratés ( ? - 1.684 ).
Al fons de la fotografia anterior hi ha el quadre que Michiel Coixcie pintà cap al 1.530 "Cristo con la cruz a cuestas". Els tapissos flamencs us acompanyaran mentre observeu les armadures i les selles de muntar dels Austrias. La propera fotografia és de les selles de muntar de l'emperador Carlos I de España y V del Sacro Imperio Romano Germánico. Estan fetes d'acer repussat, gravat, cisellat i daurat, fusta tallada, cuir i teixits.
Felipe II fou un dels grans mecenes de l'Europa del Renaixement. S'aficionà a comprar o encarregar tot tipus d'objectes i obres. Un dels seus grans projectes va ser el Monestir de El Escorial.
A la fotografia anterior i a les dues següents el protagonisme és per l'armadura eqüestre que Felipe II encomanà als alemanys Franz i Wolgang Grosscehedel cap al 1.554. La lluí per les justes celebrades per la seva boda amb Maria I Tudor, reina catòlica d'Anglaterra des del 1.553. Aquesta armadura s'anomena "Arnés de ondas o nubes".
A les fotografies anterior i propera, al fons, es veu parcialment el tapís "Perseu allibera a Andròmeda" que Wilhelm Pannemaker va fer cap al 1.556.
La van fer a Landshut, capital de la Baixa Baviera, una de les set regions administratives en que es divideix l'estat bavarès. És d'acer i or cisellat, repussat, daurat i aiguafort.
El tapís que es veu parcialment al fons és "Vertumne transformat en agricultor" que Jan Cornelisz Wermeyen va fer cap al 1.560.
Anthonis Moro pintà entre 1.549 i 1.550 l'oli sobre taula de roure el retrat de Felipe II que mesura 107,5 X 83,3 centímetres. El quadre és propietat del Museo de Bellas Artes de Bilbao.
En una de les vitrines hi ha el pany del Real Monasterio de El Escorial. És de la segona meitat del segle XVI i està fet amb acer calat i gravat.
Vaig quedar bocabadat al llegir la cartel·la que explicava què eren els petits blocs de fusta de diferents formes, decorats per una cara que hi havia en una altra vitrina.
Són Sellos de pan ( Signa Pistoris ) del segle XVII. El pa es segellava per identificar al propietari i al forner i classificar-lo segons la qualitat de la farina utilitzada per fer-lo i el seu pes. Abans d'introduir la massa al forn calia enfonsar-li ta cara tallada del
segell. Generalment la decoració era cristiana: símbols de la passió,
imatges eucarístiques, rosaris...
A la Planta-1 hi ha exposats quadres de Juan de Flandes, Tiziano, el Greco, el Españoleto, Goya, Rubens, Velázquez, Caravaggio..
Un dels moments més emocionants de la visita a la sala de Felipe IV el viureu quan, separats per pocs metres, podem mirar i admirar els quadres "Salomé con la cabeza del Bautista" de Carvaggio ( fotografia anterior ) i "Caballo blanco" de Velázquez ( propera fotografia ).
Michelangelo Merisi da Caravaggio ( 1.571 - 1.610 ) pintà aquest oli sobre llenç cap al 1.607. Es considera una obra mestra dels últims anys de la seva primera etapa napolitana, després de fugir de Roma. Una obra en la que apareixen confrontades la bellesa i la brutalitat.
Salomé, amb el seu mantell vermell, sosté la safata de plata amb el cap de Sant Joan Baptista. Darrere seu hi ha una vella criada que observa amb expressió greu. El cap de la criada sembla que sorgeix del coll de Salomé.
A la dreta de Salomé i la vella criada hi ha el botxí que encara té l'espasa a la mà. La seva mirada mostra compassió a l'observar a la víctima innocent.
Abans de sortir de la Planta -1 faig una última mirada als pàmpols i raïm de les espectaculars columnes salomòniques de fusta de pi tallada, policromada i daurada que ens han donat la benvinguda al gran espai expositiu dedicat als Austrias.
Baixem la rampa fins a la Planta -2 dedicada als Borbones, que ens mostra obres d'un període de tres segles, des del segle XVIII fins avui.
Durant el seu regnat els Borbones van construir el Palacio Real de Madrid, el Real Sitio de San Ildefonso a La Granja ( Segovia ), palaus, cases de camp i zones de descans.
A les fotografies anterior i propera podeu veure una de les vuit caixes amb el Muestrario de mármoles, de la segona meitat del segle XVIII. Concretament la Caixa nº 3.
Són caixes de fusta de pi amb l'interior folrat amb llana abatanada vermella. Cada caixa està dividida en quaranta casellers amb mostres de més de cent pedreres d'Espanya.
La funció d'aquestes caixes era escollir els materials per fer elements arquitectònics dels espais interiors del Palacio Real ( paviments, portades, xemeneies, frisos, revestiment mural... ). El mostrari de marbres, durant els regnats de Carlos III i Carlos IV també s'emprà per les cases de camp en El Escorial, El Pardo i Aranjuez.
A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure el "Retrato de María Luisa de Parma en traje de corte" i a la dreta el "Retrato de Carlos IV en uniforme de coronel de las Reales Guardias de Corps". Aquests quadres del rei i la reina els pintà l'any 1.799 Francisco de Goya y Lucientes.
En primer terme es veu el cos central de "Dessert arquitectónico de las Glorias de España" fet amb bronze, marbre, estuc i fusta entre els anys 1.802 i 1.805. Fou dissenyat per Isidro Velázquez que també dirigí l'obra. Els desserts decoraven el centre de les taules en els grans banquets de gala. Aquest es va fer per a la Real Casa del Labrador de Aranjuez.
Durant el regnat il·lustrat de Carlos III l'interès pel món vegetal i l'horticultura tingué una gran importància. Es creà el Real Gabinete de Historia Natural i s'organitzaren expedicions botàniques.
Domenico Maria Sani fou un pintor i arquitecte italià del període del barroc tardà que va viure molts anys al Palacio Real de La Granja de San Ildefonso.
Sami va fer els dibuixos científics dels alls que ordenà portar el rei des d'Itàlia. Sota els dos dibuixosw hi ha el text que explica el viatge d'aquests alls: "El Rey NS hizo venir unas Cabezas de Ajos de la Ysla de Ysquina Donde se cria del Reino de Napoles. qe mando plantar en Guadilla anvenido a S.Yldefonso qe apintado Sani, en edad de 85 años este de 1773".
A la Planta -3 hi trobareu la sala d'exposicions temporals i "El Cubo", un espai audiovisual per gaudir dels jardins i interiors palatins de los Reales Sitios de El Escorial, Aranjuez, La Granja y El Pardo.
Quan aneu a Madrid, si passeu pel carrer de Bailén no veureu l'edifici de las Galerias de las Colecciones Reales perquè queda "amagat" darrere de la Catedral de la Almudena. Però al final de la Plaza de la Armeria trobareu una de les entrades al museu.
Atentament.
Senyor i
