A la primera de les tres entrades anteriors dedicades al musée du Louvre vàrem observar detalladament les tres obres ( una pintura- Athanor- i dues pintures -Dànae i Hortus Conclusus ) que Anselm Kiefer va crear l'any 2.007 especialment per ocupar tres espais que trobem pujant l'escala del Cour carée.
Les entrades segona i tercera estaven dedicades a les Sales de les Arts de l'Islam. Abans de marxar de la Sala 185 des de la barana vàrem observar a vista d'ocell els mosaics de la Sala 186, dedicada a les Arts del Pròxim Orient i Egipte. Mosaics i Teixits. Arts de l'Islam.
Avui el protagonisme és per a la Sala 170, que podeu veure parcialment a la fotografia anterior, dedicada a la Grècia preclàssica. Concretament vull ensenyar-vos tres vitrines amb les curioses figures de la Civilització Ciclàdica del període 2.750 - 2.300 aC. Del gener a l'abril del 2.018 vaig fer cinc entrades al blog dedicades al Museu d'Art Ciclàdic d'Atenes que podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.
Però abans m'aturo per fotografiar el cap de cavall de marbre amb traces de color negre, blau i vermell. L'arc grec creà l'estàtua eqüestre i la representació de cavalls aïllats. Aquest animal era el símbol de l'aristocràcia que lluitava a cavall.
El cap de cavall pertanyia a una estàtua de mida natural que es va fer a Àtica, una regió administrativa de Grècia que comprèn l'àrea metropolitana d'Atenes, cap a l'any 500 aC. Es podia haver erigit sobre una tomba o en un gran santuari com l'Acròpolis d'Atenes.
Però deixem l'espectacular cap de cavall per observar detalladament algunes de les peces de les vitrines dedicades a la Civilització Ciclàdica, una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu entre els anys 3.200 i 1.050 aC.
La propera fotografia és de la vitrina 7 amb peces de l'Edat del Bronze Antic II, grup de Siros: Cíclades. Siros és una de les illes de l'arxipèlag de les Cíclades.
A la vitrina hi ha una punta de llança, una fulla de punyal, vuit figuretes i el cap d'una altra d'aquestes misterioses petites escultures de marbre.
A la part superior esquerra de les dues fotografies anteriors i a la propera de detall podeu veure la punta de llança de bonze ( 1 ) de vint centímetres i mig d'alçària feta entre els anys 2.700 i 2.300 aC a les Cíclades i descoberta a Amorgos, una de les illes.
A la dreta de la punta de llança hi ha sis figures femenines, la primera ( 2 ) està asseguda i mesura dotze centímetres d'alçària, la segona ( 3 ) té una alçària de disset centímetres i la a tercera ( 4 ) de catorze centímetres d'alçària li falten els peus. Les tres són de la varietat Spedos que es caracteritza per les superfícies arrodonides i aparença de robustesa, el cap en forma de lira i la cintura més estreta que l'abdomen separada per una clara incisió horitzontal.
La figureta ( 5 ) mesura dotze centímetres d'alçària, la ( 6 ) nou centímetres i sis mil·límetres i la ( 7 ), molt més gran, té una alçària de vint-i-vuit centímetres i vuit mil·límetres. Les tres són de la varietat Spedos, les dues primeres estan senceres i a la tercera li falta el peu esquerre.
La fotografia següent, que vaig fer al Museu d'Art Ciclàdic d'Atenes, és del plafó informatiu que explica com feien les fascinants i misterioses figuretes amb marbre blanc treballant principalment amb eines de pedra.
Generalment aquestes figuretes són femenines i es representen nues, amb els braços creuats sobre l'abdomen i els genolls lleugerament flexionats. La funció i significat que tenies aquestes estatuetes és un enigma...
A la part inferior de la vitrina 7 ( fotografia anterior ) hi ha d'esquerra a dreta la fulla de punyal ( 8 ) de vint-i-vuit centímetres de llargària amb la punta deformada feta en bronze entre els anys 2.700 i 2.300 aC. Fou descoberta en una tomba a Amorgos, una de les illes de l'arxipèlag de les Cíclades. A la dreta de la fulla de punyal hi ha dues figuretes que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
A la més alta ( 9 ) li falten els peus i un trosset del maluc dret. A la part superior esquerra del tronc, el coll i part del cap el marbre està corroït. A la figureta de la dreta ( 10 ) també li falten els peus i la superfície del marbre està corroïda. Descoberta a l'illa de Paros mesura trenta-nou centímetres i tresa mil·límetres d'alçària.
Les figuretes amb les espatlles fortament inclinades, els pits petits i una línia incisa sobre el triangle púbic poden estar fetes pel mestre Goulandris, l'escultor més prolífic conegut pels estudiosos. Més d'una cinquantena de les escultures trobades a les Cíclades són obra seva.
A la dreta d'aquestes dues estatuetes hi ha el fragment d'una altra molt més gran, concretament el cap, que mesura onze centímetres i mig d'alçària i sis centímetres i tres mil·límetres d'amplària. Fet en marbre, una mica trencat al coll, el van trobar a l'illa d'Amorgos.
La propera fotografia és de la vitrina 8 en la que també hi ha peces de l'Edat del Bronze Antic II, grup de Siros: Cíclades. Hi podem veure quatre figuretes, el cap d'una figureta i un bol. Totes les peces són de marbre.
Al prestatge superior, d'esquerra a dreta, hi ha tres estatuetes. La primera ( 11 ) està complerta i mesura catorze centímetres i sis mil·límetres d'alçària, a la de la seva dreta ( 12 ) que mesura quinze centímetres d'alçària li falta part del peu esquerre i a la més alta ( 13 ) que encara que li falta el cap mesura setze centímetres i tres mil·límetres. Les tres són de la varietat Chalandriani que es caracteritza per un cos triangular, les espatlles molt amples i les cames curtes. Les van trobar al jaciment arqueològic de l'illa de Siros.
Sota les tres figuretes, a l'esquerra de la vitrina, hi ha el cap de divuit centímetres d'alçària. És de la varietat Spedos que es caracteritza per caps en forma de lletra U. Al cap de marbre hi ha algunes concrecions.
A la dreta d'aquest cap hi ha el tors d'una figureta femenina que mesura trenta-cinc centímetres i dos mil·límetres d'alçària i també és de la varietat Spedos. A la part inferior de la vitrina hi ha un bol de vint-i-vuit centímetres de diàmetre i tres centímetres d'alçària que està datat entre els anys 2.800 i 2.300 aC.
A la propera fotografia hi podeu veure tres figuretes d'una altra vitrina. La de l'esquerra ( 14 ) és una figura jacent amb els braços creuats sota els pits. Pels petits plecs del ventre representa a una mare jove. És de la varietat Chalandriani. El marbre blanc amb que es va fer és visible gràcies al trencament de les cames. Li falten els peus i el colze dret.
La del centre ( 15 ), que representa una dona amb els braços creuats sobre el ventre, és del tipus Spedos. La superfície està erosionada, especialment a la part inferior de les cames i la cara.
L'estatueta de la dreta ( 16 ) és del tipus Kapsala que es caracteritza pel cap oval, esquena estreta, braços més a baix que les del tipus Spedos. En aquesta estatueta les cames semblen serrades per sobre dels genolls.
Deixem la Sala 170 de la PLANTA -1 per pujar fins a la Sala 703 de la PLANTA 1 del Departament d'Antiguitats gregues, etrusques i romanes. Dalt de l'Escala Daru s'alça, imponent, una de les estàtues més famoses del musée du Louvre. Aquesta ubicació es va triar per realçar una de les obres mestres de l'art grec hel·lenístic.
L'Escala Daru, un dels espais més grans i emblemàtics del Louvre, és una de les sis grans escales construïdes durant el Segon Imperi ( 1.852 - 1.870 ) per l'arquitecte Hector Lefuel. A les dècades dels cinquanta i seixanta del segle XIX es van fer grans obres d'ampliació i modernització del Louvre.
Atribuïda a Piròcrit de Rodes i datada entre els anys 200 i 175 aC, fou descoberta l'any 1.863 per Charles Champoiseau a les ruïnes del Santuari dels Grans Deus de l'illa grega de Samotràcia. El diplomàtic i arqueòleg francès trobà gairebé intacta la part principal de l'imponent estàtua, (la que va del bust als peus ) i cent deu fragments. Des de l'any 1.883 és la protagonista indiscutible del replà superior de l'Escala Daru.
A l'espectacular escultura de la Victòria de Samotràcia, que representa a Niké la deessa de la Victòria, li falten: el cap, el coll, els dos braços, part de l'esquena, la part posterior del bust, l'ala dreta, part de l'ala esquerra, el peu dret, el panxell i el peu esquerre i part del quitó ( vestit grec ).
El pit esquerre, la zona del cinturó, la part posterior del bust i l'ala dreta es van refer amb guix. Una estructura metàl·lica manté les ales al seu lloc.
Tota l'escultura pesa unes trenta tones i té una alçària total de cinc metres i dotze centímetres. L'estàtua de la deessa Niké pesa dues tones i mesura tres metres i vint-i-nou centímetres. L'estàtua està feta amb marbre de Paros i la proa del vaixell i la base amb marbre de Lartos.
Girem cua, baixem per l'espectacular escala i sortim del musée du Louvre per anar a la propera entrada dedicada a Paris fins a tocar de l'Île de la Cité ( l'illa situada enmig del Sena al centre de la capital francesa en la que hi ha la catedral de Notre-Dame i la Sainte-Chapelle ) on farem una passejada per donar un cop d'ull a la llibreria Shakespeare and Company i a les últimes cases medievals de la ciutat.
Atentament.
Senyor i
