dissabte, 21 de novembre del 2026

Cases singulars de Lleida ( 65 ).

A les quatre entrades anteriors dedicades a les cases singulars de Lleida n'hem observat detalladament sis ubicades a la Rambla de Ferran i una al carrer Cardenal Remolins: Casa Pàmies, Casa Duró, Casa Roch, la modernista del carrer Cardenal Remolins número quatre contigua a la Casa Roch, la petita casa modernista de la Rambla ubicada al número trenta-tres contigua a l'església del Carme, la del número vint-i-sis de la rambla i la Casa Bosqué.
Deixem la Rambla de Ferran per anar al carrer Sant Joan on ens espera la Casa Roma, cantonera amb el carrer Paer Rufes i carrer Lamarca. Uns metres abans d'arribar-hi, a la seva dreta de la Casa Roma, hi ha la Plaça de la Sal on ens aturarem un moment per recordar dos edificis modernistes ubicats als números dos i quatre de l'antiga plaça lleidatana.  
 

 
La fotografia anterior és del començament de la Plaça de la Sal i al fons del carrer de Sant Joan. D'esquerra a dreta hi ha l'església de Sant Joan (1), la Casa Roma (2), l'edifici modernista del número dos de la Plaça de la Sal (3) i l'edifici modernista del número quatre de la mateixa plaça.
 

Al número quatre hi ha l'edifici modernista construït a principis del segle XX de la que no és segur que  l'arquitecte fos Francesc de Paula Morera i Gatell però la composició emprada a la façana és pròpia d'en Morera.
 
 
L'edifici té baixos de doble alçada, revestits de pedra buixardada i ocupats per un supermercat lleidatà que té el seu origen l'any 1.929. Al centre dels baixos hi ha l'entrada a l'edifici d'arc de mig punt amb una esvelta porta de fusta, forja i vidre protagonista de les quatre properes fotografies de detall. Les altres dues obertures dels baixos són d'arc rebaixat.
 



 
 Sobre els baixos hi ha cinc plantes d'habitatges amb maçoneria arrebossada i pintada de les que les quatre primeres tenen una tribuna central sobresortint flanquejada per balcons amb baranes de ferro forjat. La tribuna està coronada per una balconada amb barana de forja a la que s'hi accedeix des de la cinquena planta.
 

El segon edifici a l'esquerra, al número dos de la plaça, és un estret edifici modernista construït l'any 1.924 seguint el projecte de Francesc de Paula Morera i Gatell del que Josep Sans en fou el promotor. És un edifici molt estret de planta baixa, quatre plantes que ja no tenen funció d'habitatge i coberta plana transitable. 
 

Als baixos hi ha una farmàcia, que també ocupa els baixos de la casa contigua que té a la dreta, que han esborrat totalment el disseny de l'arquitecte Morera. 
 
 
Cal destacar la tribuna de les dues primeres plantes, amb garlandes i elements vegetals, el medalló que hi ha al centre de la cornisa que corona la tribuna, la balustrada de la tercera planta i la triple finestra de la quarta planta amb llinda graonada característica d'en Morera.
 
 
Vàrem donar un cop d'ull a aquests dos edificis modernistes al juny del 2.020 a l'entrada "Cases singulars de Lleida (48)". Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
A l'esquerra de l'estreta casa modernista hi ha un edifici contigu, el carrer Lamarca i la Casa Roma, un edifici funcionalista construït l'any 1.943 seguint el disseny de l'arquitecte Marià Gomà Pujadas i del que fou promotora Antònia Esteban. 
 

A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer Sant Joan, una petita part de la del carrer Lamarca i els primers graons d'aquest costerut carrer que s'enfila cap al turó de la Seu Vella. L'edifici de la dreta de la Cara Roma ja està a la Plaça de la Sal, concretament al número u.
 
 
Els baixos, de doble alçària i entresol, actualment estan ocupats per la franquícia de fleques i cafeteries 365. Aquest primer volum està aplacat en granit a la façana del carrer Sant Joan i a les dels carrers Lamarca i Paer Rufes amb un sòcol de carreus de pedra que gairebé arriba a l'alçaria de les obertures dels baixos i la resta està arrebossat i pintat.
 
 
Fent unes passes a la dreta puc fotografiar la façana de carrer Lamarca ( fotografia anterior ) i fent-les cap a l'esquerra el protagonisme és per la façana del carrer Paer Rufes ( propera fotografia ).
 
 
Pujant el primer tram del carrer Paer Rufes i fent mitja volta puc ensenyar-vos una perspectiva diferent dels baixos de la Casa Roma. La casa contigua fa anys que la van enderrocar. Emmarcada per carreus de pedra hi ha la porta d'accés a l'edifici al número dos del carrer Paer Rufes.
 
 
Sobre el volum dels baixos hi ha el volum de quatre alçades, àtic i terrat que combina l'obra vista i l'obra arrebossada i pintada. A les fotografies constatareu que és un edifici molt sobri, típic de Marià Gomà en el temps de postguerra.
 

L'arquitecte lleidatà obtingué el títol a Barcelona l'any 1.941 i al 1.945 fou nomenat arquitecte de la comandància d'obres i fortificacions de Lleida. Entre 1.945 i 1.954 col·laborà en la reconstrucció de la Seu Vella. Posteriorment es traslladà a Madrid on fou catedràtic de l'escola d'arquitectura entre 1.968 i 1.976.
 

A les tres façanes hi ha una distribució harmònica de les obertures. El marc de les finestres sobresurt lleugerament de la façana i la tribuna semicircular sobresurt força.
 
 
La tribuna està flanquejada en cadascuna de les quatre plantes per una finestra a l'esquerra i una finestra a la dreta i continua a l'àtic.
 

 La tribuna al volum de quatre alçades té cinc finestres a cada alçada. Sobre aquest volum hi ha una gran cornisa sostinguda per mènsules hi ha l'àtic amb la cinquena planta de la tribuna.
 
 
No podem veure el tancament del terral de l'àtic perquè la perspectiva que tinc des del carrer de Sant Joan i la gran cornisa no ens ho permeten. Per això deixo el carrer Sant Joan i pujo al Turó de la Seu Vella per enfilar-me al campanar i fer la propera fotografia en angle gairebé zenital ( amb la càmera quasi perpendicular al terra, de dalt a baix ). 
 

Entre als gablets i pinacles que coronen el nostre estimat campanar podeu veure a l'esquerra de l'església de Sant Joan  la terrassa que ni ha sobre l'àtic i la barana que la ressegueix, amb estilitzats balustres. Entre la Casa Roma i l'església de Sant Joan hi ha el carrer Paer Rufes.
Tinc una fotografia familiar, del 1.943, en la que es veu a la dreta de l'església de Sant Joan com estan construint la Casa Roma de Marià Gomà. A la part inferior dreta, també en construcció, els blocs del carrer Santa Marta dissenyats per Clavera i Reguart.
 

 Font fotografia: Josep Gómez Vidal. Laboratorio Fotográfico Montserratina.
 
Si voleu recordar perquè trinc aquesta fotografia cliqueu sobre el proper enllaç "La trista història de l'església de Sant Joan (1)".
Deixem el carrer Sant Joan per, a la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida, donar un cop d'ull a alguns dels edificis de la Plaça de Sant Joan. Però abans d'arribar-hi...
Atentament.
Senyor i 

dimarts, 17 de novembre del 2026

De la Lleida del 1.865 a la del 1.910 (1).

Al final de la tercera i última entrada dedicada al plànol geomètric que dissenyà el mestra d'obres barceloní  Josep Fontesè i Mestre va fer l'any 1.865 us mostrava una fotografia i detall de la Rambla de Ferran i part del quart districte. A pocs metres de la rambla el riu Noguerola serpenteja fins desembocar al Segre. A l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha un safareig.
 

A la dreta d'aquest safareig Fontserè dibuixà el traçat del ferrocarril i l'estació. Els rius Segre i Noguerola, els turons de Gardeny i de la Seu Vella i el traçat del ferrocarril, que arribà a Lleida el dia trenta de maig de 1.869, configuraven la ciutat.
 
 
Us explicava que  la propera entrada dedicada a la cartografia de la ciutat de Lleida la començaria al mateix indret observant detalladament el "Plano de Lérida revisado por el Ayuntamiento de Alberto Martín -Editor- Barcelona", del 1.910, en el que Lleida continuava dividida en els quatre districtes que dissenyà Fontserè però amb més població i edificacions. A l'entrada d'avui veurem els canvis fora dels districtes i a les properes als districtes. 


El plànol de la fotografia anterior és el de Josep Fontesè i Mestre ( 1.865 ) i el de la propera el d' Alberto Martín Editor ( 1.910 ).
 
 
Si compareu la propera fotografia amb la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè constatareu que entre la rambla de Ferran, els rius Segre i Noguerola i l'estació de ferrocarril hi ha noves edificacions.
 
 
De dalt a baix i d'esquerra a dreta hi ha l'Audiència (1) i la Diputació (2) que en el plànol d'en Fontserè era l'hospici - a la part inferior del districte quatre -, Correus (3), Telèfons (4) i l'Estufa de desinfecció (6). A l'esquerra, prop de l'estació de ferrocarril, els Doks (6) que actualment estan integrats a la noca estació d'autobusos.
 
 
A finals dels segle XIX hi hagué brots locals de còlera, per això molts ajuntaments van emprar les estufes de desinfecció que mitjançant vapor d'aigua desinfectaven i milloraven la higiene pública i evitaven la propagació de les malalties. 
Si ens fixem en el marge esquerre del riu Segre al que seria la part més propera al riu de l'actual barri de Cappont, les diferències en els dos plànols també són evidents.
 

A la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè s'hi veuen molt poques edificacions i el camí de la Bordeta però al d'Alberto Martin-editor- ja hi ha més construccions a tocar del riu i les carreteres de les Garrigues i d'Albatàrrec, i la Séquia de Torres. Als Camps Elisis , envoltat per una circumferència d'arbres hi ha el Teatro de los Campos Eliseos (7).
 
 
La fotografia següent, dels anys 20 del segle passat, és una postal ATV, concretament la número 959. Àngel Toldrà Viazo ( ATV ) era un empresari dedicat al món de la impremta. No era fotògraf però es dedicà a l'edició de postals. La primera era de Barcelona, a la 959 ( que podeu veure a la propera fotografia ) hi podem llegir: "A.T.V - 959 - LÉRIDA. Teatro de los Campos Eliseos". Àngel Toldrà Viazo edità 4.477 postals.
 
 
Deixem el barri de Cappont per tornar al marge dret del riu Segre, concretament a l'extrem esquerre dels plànols, a tocar del Districte 1. Per ajudar a orientar-vos als dos plànols hi he dibuixat una circumferència groga en la que al seu interior hi ha el plànol de planta de l'església de Sant Antoni. D'aquesta església només es conserva el portal plateresc del segle XVI que podem veure integrat a l'oratori de la Sang
 

A la part esquerra de la fotografia de detall anterior del plànol d'en Fontserè hi ha molt poques construccions i a la part inferior s'hi pot llegir Horno de cocer cal. 
A la fotografia següent de detall del mateix indret del plànol d'Albert Martín -editor-  ja apareixen de dalt a baix el carrer de Miguel Ferrer ( actual Lluís Companys ) en el que hi ha dos plànols de planta del matadero público (8), el de l'esquerra s'hi pot llegir en construcción. Davant de l'escorxador es veu una séquia que baixa fins al Segre, amb el molino de Bartolo (9) a tocar. A l'esquerra i sota el molí dos edificis de la societat elèctrica del Cinca (10). 
A la part inferior dreta, prop del riu, el mercado de granos (11) i sobre l'església de Sant Antoni que està a l'interior de la circumferència groga hi ha l'edifici historicista i modernista del Montepio (12) projectat l'any 1.905 per l'arquitecte lleidatà Francesc Lamolla i Morante. Aquest edifici al plànol del Fontserè era el manicomi i actualment la seu del Departament de Cultura de la Generalitat.. Per acabar a la part superior dreta veiem el seminari (13)  una obra de Celestí Campmany del 1.893.
 
 
Comparant els dos plànols a la zona de la plaça Cervantes i les avingudes de Balmes i Prat de la Riba, també hi descobrim canvis. A les dues properes fotografies el punt de referència és l'església de Sant Martí que està a l'interior de la circumferència groga.
 
 
Al d'en Fontserè no hi ha gairebé cap edifici i al Paseo de Circumbalación ( actual avinguda de Prat de la Riba ) es veuen unes balsas para recojer hielo ( recoger està escrit amb j ). Si observem la mateixa zona del plànol d'Alberto Martín-editor- les bases de gel ja no hi són, però a la plaça Cervantes hi ha la Cárcel Celular (14) que actualment és la delegació d'Hisenda i l'Asil Borràs ( 15) que ara és la plaça Pau Casals.
 
 
Podem observar millor els plànols de planta de la cárcel celular i l'asil Borràs a la propera fotografia de detall. Dos edificis construïts després de que en Fontserè fes el plànol geomètric i que ja no existeixen.
 
 
L'antiga presó de Lleida , obra de l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany i Pellicer, s'inaugurà el vint-i-quatre d'octubre de 1.889 i fou enderrocada l'any 1.967.
 
 
La fotografia anterior de la presó i la propera de l'enderroc del monòlit franquista construït l'any 1.969 amb pedres de l'antiga presó, són del faristol d'Espais de Memòria  memorial democràtic que trobareu a la plaça Cervantes.
 
 
De l'antiga presó encara trobarem dues reixes de forja que es van col·locar al monòlit de vint-i-dos metres d'alçària de l'època franquista que fou enderrocat al novembre del 2.008. 
 

 A la fotografia anterior podeu veure la reixa propera al carrer Ronda de Sant Martí i a la propera la que està a tocar de la Rambla d'Aragó amb la Delegació de l'Agència Tributària al fons, on hi havia la presó.
 
 
Abans de la remodelació del 2.008 a la plaça hi havia una font amb un bust de bronze de Miguel de Cervantes Saavedra. La font s'enderrocà però el bust encara el trobareu a la plaça.
 
 
A pocs metres de la plaça Cervantes hi havia l'Asil Borràs que fou un dels primers edificis modernistes de la ciutat de Lleida. Construït l'any 1.901 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Francesc Lamolla Morante és el protagonista de la propera fotografia de la postal número divuit de l'Álbum de Lérida. Librería Rosa Valls. Plaza de la Sal 19 que està custodiada a l'Arxiu Gavín de les Avellanes.
 

La seva funció era atendre als fills de les famílies humils. Després la Guerra Civil va ser la seu de l'Auxilio Social i després dels primers anys del franquisme va quedar englobat dins de la Sección Femenina de la Falange. Del 1.972 al 1.976 fou caserna de la Guàrdia Urbana. L'any 1.976 s'enderrocà per fer-hi la Plaça Pau Casals, protagonista de la fotografia següent.
 
 
Una curiositat, si aneu al Museu de la Paeria, ubicat al soterrani dels Palau del segle XIII seu de l'Ajuntament de Lleida, podreu observar detalladament el gran escut que coronava la façana principal.
 
 
Després de constatar els canvis entre els dos plànols fora dels quatre districtes en que estava dividida la ciutat, a la propera entrada dedicada al plànol del 1.910 d'Alberto Martín Editor donarem un cop d'ull als canvis en els districtes.
Atentament.
Senyor i 

divendres, 13 de novembre del 2026

El Santuari del Lord.

A l'entrada anterior dedicada a la Vall del Lord vàrem observar detalladament la petita ermita romànica de Sant Serni de Vilamantells, coneguda també com Sant Serni del Grau o Santa Maria del Grau, que ja trobem documentada el tretze d'octubre del 1.064.
 
 
Continuem pel Camí del Santuari del Lord, que és l'estreta carretera asfaltada per la que hem arribar a Sant Serni de Vilamantells, que ens deixa a l'aparcament que està al peu de la muntanya coneguda com la Mola del Lord  proper al santuari.
 
 
El muntacàrregues que hi ha a l'aparcament ens deixa clar que per anar fins al Santuari del Lord cap pujar perquè el temple corona l'espectacular Mola del Lord de 1.189 metres.
 
 
Fent mitja volta puc fer la fotografia anterior en la que a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat hi ha l'altre extrem del muntacàrregues. A l'interior de la circumferència groga de la propera fotografia hi ha el muntacàrregues de l'aparcament. Les dues fotografies ens indiquen que caldrà esforçar-se una mica per enfilar-nos fins al santuari.
 
 
Una barana de ferro us ajudarà en els trams més pendents mentre pugeu per la sendera perfectament empedrada que ens deixarà a tocar del santuari.
 
 
A la pendent pujada trobareu un Via Crucis ( Camí de la Creu ) amb catorze creus que representen les catorze estacions que recorden els episodis que va fer Jesús des de que fou condemnat a mort fins a la col·locació al sepulcre.
 
 
Al guanyar alçària el regal visual és espectacular. Aprofiteu per aturar-vos una estona per assaborir la bellesa de la Vall del Lord.
 
 
Després de l'esforç només cal caminar uns metres per constatar que des del Santuari de la Mare de Déu del Lord és domina tota la vall.
 
 
Malgrat que l'actual santuari és del segle XIX en un testament de l'any 992 es va fer donació de la capella de Santa Maria de Lord al monestir de Sant Llorenç de Morunys.
A la fotografia anterior i a les dues següents podeu observar els contraforts de la façana sud. A l'interior de l'església entre els contraforts hi ha capelles laterals.
 
 
Una llegenda popular explica que un bou gratant el terra amb la pota i bramulant ensenyà al pastor una cova subterrània en la que hi havia una bella imatge de la Mare de Déu. En el lloc on la van trobar van construir la petita capella origen del santuari.
 
 
Gràcies a les donacions dels devots amb el pas del temps la petita capella al segle XV es transformà en església en la que s'hi establí una comunitat de pares dominics entre 1.582 i 1.634.
 

L'augment del patrimoni va permetre construir un nou temple entre els anys 1.774 i 1.785. Durant la Guerra del Francès fou dipòsit de presoners francesos al 1.812 i durant la Primera Guerra Carlina va el santuari va ser devastat al 1.836. 
A la propera fotografia de detall podeu veure parcialment el campanar de dos cossos, el primer de planta quadrada i el segon de planta octogonal. Part del primer cos del campanar té adossada la Casa del Santuari de planta baixa i dos pisos. L'any 2.009 es van beneir la restauració de la segona planta.
 
 
Gràcies a l'industrial Esteve Monegal es construí el santuari actual entre 1.867 i 1.870. L'any 1.891 va patir un incendi que obligà a refermar-lo l'any 1.901.
 
 
Al senzill frontispici sobre la porta d'arc rebaixat i a l'arc de mig punt de la fornícula que acull una imatge de la mare de Déu s'hi pot llegir 1.868. Un òcul permet l'entrada de llum natural a l'església.
 
 
L'església d'una nau amb capelles laterals entre els contraforts està coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. El retaule major, del 1.901, acull el cambril de la Mare de Déu del Lord, una talla gòtica de la segona meitat del segle XVI. 
 

Des del 1.971 hi ha una comunitat catòlica formada per clergues, religioses i laics que segueixen la Regla de Sant Benet.
 
 
La llum elèctrica arribà al santuari l'any 1.989 i les canonades per a la conducció d'aigua corrent al 1.999. Els últims anys s'hi ha construït una residència per les religioses i un nou edifici amb quadra pel bestiar, paller i un taller.
Abans de baixar de la Mola del Lord vull mostrar-vos la fotografia d'un dels fulletons turístics de la Vall del Lord amb el santuari a vista d'ocell.
 
 
Baixem per la pendent sendera empedrada fins a l'aparcament per apropar-nos, a la propera entrada dedicada a la Vall del Lord, a l'església romànica molt modificada de Sant Serni de la Pedra.
Atentament.
Senyor i