Amb l'entrada d'avui tanco la sèrie dedicada a Lecce, la capital del Salento. Si a les cinc entrades anteriors hem mirat i admirat el seu centre històric barroc, avui en sortirem per una de les tres portes d'entrada a la ciutat antiga.
Marxem de la majestuosa Piazza del Duomo ( Plaça de la Catedral ) pel mateix lloc per on vam entrar-hi, el Propilei, l'entrada monumental del costat nord d'aquesta plaça amb un únic accés.
Només sortir anem a l'esquerra per la via Giuseppe Libertini per la que, passejant sis minuts, arribem a la Porta Rudiae.
Ja a tocar de la porta faig mitja volta i la fotografia anterior en la que podeu veure al centre i al fons il Campanile ( el campanar ), un dels edificis barrocs de la Piazza del Duomo. A la dreta de la fotografia, papada parcialment per les bastides, hi ha chiesa di San Giovanni Battista també anomenada del Rosario obra de l'arquitecte i escultor Giuseppe Zimbalo.
L'única església de la ciutat amb planta de creu grega ( amb els quatre braços de la mateixa mida ) es construí sobre les ruïnes de l'antic temple dedicat a San Giovanni Battista edificada l'any 1.388 juntament amb el convent adjacent dels frares predicadors dominics que hi van estar durant més de cinc segles. L'any 1.821 la Congregazione del Rosario va prendre el relleu als Pares Dominics i des del 1.948 és basílica menor.
El frontispici té dos nivells separats per un alt entaulament coronat per una llarga balustrada que no podeu veure perquè estan tapats per les bastides.
A la fotografia de detall apreciareu millor les grans columnes estriades en espiral que emmarquen el portal del frontispici.
A la via Giuseppe Libertini alguns estudiosos l'anomenen "il Museo di Giuseppe Zimbalo" perquè després de la Piazza del Duomo ( on l'arquitecte i escultor va fer el Duomo i il Campanile ( que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a Lecce ) trobem a l'esquerra del carrer anant cap a la Porta Rudiae: la chiesa di Santa Teresa ( 1.627 ), la chiesa di Sanra Anna ( 1.684 ) i la chiesa di Sant Giovanni Battista o del Rosario ( 1.691 ).
Just davant de l'església hi ha la Sopintendenza Archeologica Belli Arti i Paesaggio per le Provincia di Brindisi e Lecce. Com podeu constatar a la fotografia anterior el sòcol i les obertures ( finestres de la planta baixa i portal ) estan decorades amb encoixinat.
Surto del centre històric per la Porta Rudiae i creuo la via Adua per poder fotografiar la porta amb prou perspectiva. Al fons de la fotografia, per l'interior de l'arc, es veu parcialment la chiesa di San Giovanni Battista o del Rosario.
En aquesta porta començava el camí cap a l'antiga ciutat destruïda de Rudiae que li dona nom. A l'edat mitjana s'hi construïren senzills merlets i l'any 1.656 per ordre del bisbe Luigi Pappacoda es transformà en un monument dedicat a San Oronzo que Pappacoda havia nomenat patró de Lecce aquell any.
La Porta Rudiae és la més antiga de les quatre portes ( Rudiae, Napoli, San Biagio i San Martino ) que tenia Lecce a les muralles de la ciutat. La Porta San Martino fou enderrocada l'any 1.826.
La Porta Rudiae actual és el resultat d'una segona reconstrucció barroca que impulsà el patrici de Lecce Prospero Lubelli.
Sobre cadascun dels dos alts podis dues columnes amb els seus capitells que sostenen un fris, flanquegen l'arc de volta ( fòrnix ).
Sobre el fris de l'entaulament hi ha els bustos dels mítics fundadors de la ciutat: Euippa, Malennio, Dauno i Idomeneo. Com podeu constatar a les fotografies de detall sota cada bust hi ha un epígraf en el que cada fundador es presenta.
A la fotografia anterior podeu veure d'esquerra a dreta els bustos d'Euippa i Malennio, i la propera més detalladament el d'Euippa amb l'epígraf en el que s'hi pot llegir: "Sóc Euippa, germana de Dauno, vaig sobreviure al meu germà, amb mà de dona vaig saber agafar el ceptre ancestral".
A la seva dreta Malennio ens explica al seu epígraf: "Són rei i fundador de la ciutat Malennio fill de Dasumnus i nét de Saló".
A la dreta del fris sostingut per quatre columnes hi ha els bustos de Dauno i Idomeneo, protagonistes de la fotografia següent.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos detalladament el bust de Dauno ( el que està a l'esquerra de la fotografia anterior ). A l'epígraf ens diu: "Sóc el rei Dauno, fill de Malennio, il·lustre pel meu regnat i pel maneig de les armes".
A la dreta del bust de Dauno hi ha el d'Idomeneo que al seu epígraf ens explica: "El litià Idomeneo, amb el matrimoni d'Euipa, va obtenir la ciutat que havia fundat el meu sogre i la va engrandir ".
Lizio Idomeneo segons la mitologia grega fou rei de l'illa de Creta i un dels cabdills que participà a la Guerra de Troia. Posteriorment s'establí a Calabria ( antic nom del Salento ) on va vèncer a Dauno, fill de Malennio llegendari fundador de Lecce.
L'estàtua de San Oronzo beneint que corona el frontó està flanquejada per les estàtues de Santa Irene i San Domenico di Guzman, protectora menors de Lecce.
La Porta Rudiae també s'anomena Porta de San Oronzo perquè li està consagrada com es pot llegir a l'epígraf del frontó del coronament que comença : " A Déu, exel·lent màxim. Al diví Orontio patró de la ciutat i de la província que sempre ha protegit....". També explica que l'alcalde, amb el consentiment unànime de tot el municipi, van voler que aquí es recordés el nom de Prosper Lvbellvs - patrici de Lecce- sense estalviar despeses- gràcies al que es reconstruí més gran la porta anterior que es va esfondrar.
L'arc està flanquejat per trofeus militars, espases, armadures... dels soldats vençuts. Aquests trofeus també es poden veure a la Porta Napoli, una de les altres dues portes d'accés al centre històric.
Deixem Lecce, però no el Salento, per anar a la propera entrada dedicada a la Puglia a Otranto, la ciutat més oriental d'Itàlia.
Atentament.
Senyor i
