dissabte, 20 d’abril del 2024

Cerería Zalo.

Sense marxar del curiós Pasaje de Chinitas ubicat al centre històric de Málaga, i només caminant unes passes des de la petita plaça circular que hi ha en el punt que es creuen els dos carrers molt estrets - gairebé perpendiculars - que formen el passatge, ens apropem avui a la Cerería Zalo.
Recordeu que en aquesta petita plaça hi hagué el Chinitas, l'icònic cafè cantant més famós d'Espanya. Com vàrem veure a l'entrada anterior dedicada a Málaga l'edifici on estava ubicat el Café  Chinitas s'està rehabilitant seguint el projecte de l'arquitecte Rafael Salas Pulido.


A la cantonada del Pasaje de Chinitas amb el carrer Santa Maria ens espera aquesta botiga en la que la lectura dels plafons us deixarà bocabadats..."Desde 1.724 Cerería Zalo  Artículos Cofrades y Religiosos. Santa María 10 Málaga".
 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica encara puc mostrar-vos amb més detall la part superior en la que podeu veure dos confrares i constatar que la cereria té tres-cents anys. 


Quan obre la botiga als seus aparadors hi podem veure tor tipus d'articles religiosos i fins i tot al costat de la porta un vestit de confrare.


Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda economista de formació, que treballava en una multinacional americana, regenta actualment el negoci ( quarta generació de cerers ) amb la seva mare Carmen Ojeda ( tercera generació ).

Al 1.989 la nova botiga obrí al número deu del carrer Santa Maria cantonada amb el Pasaje de Chinitas, però Miguel Ojeda Torrecillas, besavi de Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda fundà l'any 1.724 la Antigua Cerería La Custodia, ubicada al carrer Mártires, molt propera a la botiga actual.
 
 
D'aquesta nissaga de cerers malaguenys la Carmen Ojeda és la tercera generació i el Miguel Ignacio Gonzalo Ojeda la quarta.


A la fotografia anterior podeu veure l'aparador que hi ha a l'esquerra de la porta del Pasaje de Chinitas, i a la propera l'aparador de la dreta.


El besavi, fundador de la cereria, era proveïdor de la Sinagoga Major de Jerusalem. A la fotografia següent podeu observar la porta del Pasaje de Chinitas, que durant la Setmana Santa només té la funció de sortida de la petita botiga. Imagineu-vos la feinada que tenen en alguns moments en aquella època de l'any.


A la propera fotografia de detall podeu veure la miniatura d'un trono, la plataforma amb una imatge o un grup d'imatges que representen un succés de la Passió de Crist que es treu en processó a la Setmana Santa. A més a més hi ha el retallable del trono de la Esperanza Coronada, figuretes de natzarens de diferents confraries.


A la fotografia següent de detall d'un dels aparadors, encara que hi ha altres imatges religioses, el protagonisme és per les figures del Nen Jesús Despullat dret i en actitud de beneir per a ser vestit segons la tradició devocional.


Fernando Luis Ojeda Torrecillas ( net de Miguel Ojeda Torrecillas, que com us he explicat abans fundà l'antiga cereria  "La Custodia"- la fàbrica de cera més antiga d'Espanya-  l'any 1.724 ), és el propietari de la Cerería Ojeda ubicada al número vuit del carrer San Juan, també al centre històric, a només cinc minuts passejant de la Cerería Zalo. Les cereries Zalo i Ojeda són els comerços més antics de la ciutat de Málaga.


Ja a l'interior de la cereria, a la fotografia anterior podeu veure diferents espelmes a les poselles, cucurulles, figuretes de natzarens i a la fotografia següent més espelmes ( recordeu que estem en una cereria, l'únic taller que hi ha a la ciutat dedicat a la fabricació d'espelmes), figuretes de sants, escapularis...

 
Durant la Quaresma i la Setmana Santa els productes més venuts són curculles, guants, encens, carbó, polseres de confraries, retallables de tronos i  llibres per pintar il·lustracions la Setmana Santa malaguenya.

 
Dels diferents tipus de curculles ( "capirotes" ), el més venuts són els de reixeta ( 85 % ), seguits pels de cartró ( 10 % ) i els de plàstic ( 5 %).
La cereria Zalo és un negoci familiar en el que a més a més del Miguel Ignacio i la seva mare Carmen, hi treballen o hi han treballat el seu pare i la seva tieta. 


L'antiga cereria "La Custodia" fou saquejada l'any 1.810 quan les tropes de Napoleó van entrar a Málaga. " La Custodia", que subministrava a la Casa Reial Espanyola, fou visitada per la reina Isabel II.

 
Abans de marxar de la cereria, baixant la mirada podem donar un cop d'ull l'antic paviment hidràulic que encara hi ha a la botiga.
Sortim de la Cerería Zalo per anar al Mercado Central de Atarazanas que visitarem virtualment en una propera entrada dedicada a la ciutat andalusa.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 17 d’abril del 2024

El Palau dels Anglesola i el Palau dels Alanyà.

Continuem el nostre periple montblanquí al palau dels Anglesola ubicat davant del palau dels Castellví que vàrem observar detalladament a l'entrada anterior. El palau dels Anglesola també és conegut com les monges velles o el casal d'entitats.
Algunes fonts afirmen que el gran palau fou la residència de Pere de Benviure que era el secretari i escrivà dels reis Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. Al segle XV va passar a la família Anglesola que en fou propietària fins a mitjan del segle XVI.


L'edifici, de planta baixa i dos pisos, té una superfície construïda de 1.265 metres quadrats. Les façanes dels carrers Poblet i Teixidó  i de Sant Isidre són molt diferents. A la fotografia anterior podeu veure la façana de Poblet i Teixidó, totalment arrebossada excepte a la cantonada amb el carrer de Sant Isidre on hi ha carreus ben treballats i a la planta baixa de la dreta feta de maçoneria i carreus, amb dos arcs adovellats apuntats que podeu observar detalladament a la propera fotografia.
 
 
A l'esquerra d'aquests arcs apuntats hi ha una portalada amb muntants de pedra amb un escut a la llinda. La fotografia següent de detall ens permet observar part de la llinda adovellada amb l'escut d'armes al centre.
 

La façana del carrer de Sant Isidre, com podeu constatar a la propera fotografia, és molt diferent. A principis del segle XX en propietari del palau, Joaquim Grau Grífols, el traspassà a les Germanes Carmelites de la Caritat. que hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquests façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.

 

Les congregació religiosa hi va fer moltes reformes entre les que destaca la reconstrucció d'aquesta façana amb dues finestres del primer pis trigeminades, amb dos mainells, trilobulades amb arc apuntat gòtiques.
 
 
Les finestres geminades amb un mainell i arcs apuntats de la planta baixà no són originals. Les dues finestres lleugerament apuntades del segon pis estan alineades verticalment amb les altres obertures.
 
 
Les monges s'hi van traslladar l'any 1.934 i en van ser propietàries, exceptuant el període de la Guerra Civil, fins al 1.967 any en el que l'Ajuntament li donà la funció de centre de Formació Professional. Des de l'any 1.984 acull els locals socials de diverses associacions i entitats.

 
Continuem pel carrer de Sant Isidre i en pocs minuts, als números cinc i set del carrer de Guillem de Llordat, trobem el Palau dels Alinyà edificat entre els segles XIII i XIV i amb l'estructura molt alterada per les nombroses reformes que l'han malmès.


Com podeu constatar a les fotografies aquest edifici d'estil gòtic té una façana de carreus ben treballats amb força cicatrius de diferents reformes.
El palau es coneix amb el nom de Palau Reial, fins i tot a la façana en podem llegir aquest nom en un petit plafó de dues rajoles de ceràmica vidrada, però fins al segle XV fou propietat d'una branca de la família Alanyà.

 
Elionor Alanyà, la filla de Francesc Alanyà, es va casar amb Guillem Arnau de Llordat ( que dóna nom al carrer ) i el patrimoni passà als Llordat i d'Alanyà fins que al segle XVII donaren el palau a la Cartoixa d'Escala dei. Durant la Guerra dels Segadors el palau fou destruït i no es rehabilità fins molts anys després.


La fotografia de detall ens permet observar el portal del número set del carrer de Guillem de Llordat, amb un arc carpanell de maó vist. A la seva dreta podeu veure part de l'antic portal adovellat d'arc de mig punt.

 
A la fotografia següent podeu observar una de les cicatrius de la façana. El balcó, amb una decoració que recorda una capella barroca, s'ha menjat part d'un finestral trigeminat amb arcs apuntats.

 
Sense canviar de posició i gràcies al zoom de la càmera faig la fotografia següent que ens permet observar-ho detalladament.

 
A la façana també podem veure antics portals adovellats d'arc de mig punt que foren tapiats com el de la primera fotografia que està escapçat per la finestra situada sota el balcó.
 
 
El portal del número cinc del carrer de Guillem de Llordat és el protagonista de la propera fotografia de detall.


Si m'apropo a la porta puc fer frontalment la fotografia de detall en la que constatareu que al medalló de la clau de l'arc adovellat rebaixat hi podem llegir l'any 1.818.
 
 
Abans de deixar la façana del carrer de Guillem de Llordat faig la fotografia en la que podeu observar a la dreta del palau alguns merlets ( 1 ) i una de la trentena de torres ( 2 ) del recinte emmurallat de mil cinc-cents metres de perímetre que Pere III el Cerimoniós ordenà construir al segle XIV.

 
Girem a l'esquerra i a la façana del carrer Font de la Vall també trobem restes d'antigues obertures. A la fotografia de detall podem observar part d'un antic portal tapiat amb un d'arc adovellat rebaixat, un arc de maó vist també rebaixat i dues finestres.

 
A finals del segle XIX fou la seu de l'Associació Catalanista, i al segle XX tingué la funció d'habitatges particulars.
Girem cua i tornem al carrer Major on, a la propera entrada dedicada a Montblanc, ens aturarem  a observar detalladament l'església de Sant Miquel.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 13 d’abril del 2024

Las sirgueras.

Després de donar un cop d'ull a la Biblioteca Universitaria de Deusto a l'entrada anterior dedicada al País Basc, ens apropem al Museu Guggenheim on ens aturarem un moment abans de continuar gaudint del Passeig Uribiarte a tocar de la Ría.


A pocs metres del museu, com podeu constatar a l'esquerra de la fotografia anterior, hi ha l'escultura "El gran arbre i l'ull" obra del 2.009 d'Anish Kapoor. Aquesta escultura, que podeu observar amb més detall a les dues fotografies següents, està formada per vuitanta esferes d'acer inoxidable i acer al carboni col·locades sobre tres eixos.


Si ens apropem a l'escultura constatarem que les boles són miralls d'acer en els que es veuen diferents imatges segons el lloc des del que les observem.
Si voleu recordar les entrades que vaig dedicar a Anish Kapoor al maig del 2.010 cliqueu sobre el proper enllaç: "Bombolles d'acer a la ria".
 
 
Continuem passejant al costat de la ría i, a pocs metres abans de passar per sota del Puente de la Salve, ens espera amenaçadora l'inquietant escultura "Mamam".. Aquesta obra de bronze, marbre i acer inoxidable de gairebé nou metres d'alçària és de l'escultora francesa Louise Bourgeois.


Les aranyes, que creà a la dècada dels noranta del segle passat, són l'homenatge a la seva mare que era teixidora. En aquestes aranyes deixa clara la duplicitat de la naturalesa de la maternitat. La mare, per Bourgeois, és protectora i depredadora alhora...
A més a més de Bilbao Bourgeois té aranyes a Tokyo, Londres, Kansas City, Ottawa, Sant Petersburg, Seül, Des Moines, París, Boston, Washington i Buenos Aires.


Una mica abans d'arribar al pont Zibizuri, dissenyat per l'arquitecte, enginyer, escultor i dibuixant valencià Santiago Calatrava Valls, ens esperen les protagonistes de l'entrada d'avui el grup escultòric "Las Sirgueras".


La Diputació Foral de Bizkaia ha impulsat i finançat el grup escultòric de l'artista plàstica Dora Salazar Romo, un homenatge a les dones que remolcaven embarcacions per la Ría de Bilbao amb l'únic ajut d'una gran sirga i la seva força física. L'obra s'inaugurà el dia u de maig del 2.021.


El grup escultòric està format per quatre figures de bronze de dos metres i mig d'alçària, setanta centímetres d'amplària i una llargària de nou metres, que estiren una gran sirga.

 
Les sirgadores realitzaven una feina molt dura i penosa. Ho feien elles perquè era més barat que pagar uns bous... El grup escultòric reivindica aquesta feina oblidada.


Al segle XIX el port de Bilbao era un dels enclavaments comercials més importants de l'estat. La sorra acumulada de vegades a l'entrada de la ciutat impedia el pas a les embarcacions. Les sirgadores arrossegaven aquestes embarcacions.


Les seves condicions laborals eren molt dolentes i despectivament tenien el malnom de Ganapanes o mozas de cordel . Els homes de les sirgadores combatien en les Guerres Carlistes i elles es van veure obligades a fer la dura feina. Treballar de sirgadores era l'única alternativa per guanyar els diners imprescindibles amb els que tenien cura de les seves famílies.


A finals del segle XIX es generalitzaren les naus propulsades amb vapor i la feina de sirgadora desaparegué. 
Deixem un moment el grup escultòric per continuar uns metres més pel Passeig Uribitarte fins al pont Zubizuri, conegut també com el pont Calatrava.
 
 
Dissenyat l'any 1.990 per Santiago Calatrava l'Ajuntament de Bilbao l'encarregà oficialment l'any 1.994 i s'inaugurà el 1.997, uns mesos abans que el museu Guggenheim.


Creuo la Ría pel pont Zubizuri i abans de baixar a "la margen derecha" faig la propera fotografia en la que podeu veure el grup escultòric "Las Sirgueras" a l'interior d'una circumferència groga que he dibuixat. A la seva dreta podeu veure parcialment el Puente de la Salve ( 1 ) i el Guggenheim ( 2 ).


Vaig a l'esquerra del pont Zubizuri per fer la propera fotografia en la que podeu veure la part de sota del pont de Calatrava. A "la margen izquierda" podeu veure parcialment l'Isozaki Atea ( Porta Isozaki ).

 
El conjunt de set edificis, format per dues torres bessones de vuitanta-dos metres d'alçària i cinc edificis d'entre sis i vuit pisos, fou dissenyat per l'arquitecte japonès Arata Isozaki amb la col·laboració de l'arquitecte bilbaí Iñaki Aurrekoetxea


Per acabar l'entrada d'avui en el proper vídeo de la Bizkaiko Foru Aldunia ( Diputación Foral de Bizkaia )  podeu veure la col·locació del grup escultòric Zirgariak / Sirgueras al Passeig Uribitarte.

 

Com ja us he explicat diverses vegades al blog, vaig conèixer Bilbao a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle passat. El canvi de la ciutat és espectacular. No ho dubteu i dediqueu part del vostre tremps a gaudir de la ciutat i de tot el País Basc.
Atentament.
Senyor i