La bibliothèque-musée de l'Opéra.

A la primera Acadèmia de l'Òpera, fundada l'any 1.669 per Lluís XIV, hi havia un departament que feia còpies de partitures per als músics de l'orquestra. Aquestes partitures conservades formaven una biblioteca musical que parcialment es va perdre. 

 

 

El llibretista Charles Nuitter aconseguí que el setze de maig de 1.866 es creés oficialment, mitjançant un decret, la Bibliothèque de l'Opéra. Fou nomenat arxiver de l'òpera i es dedicà a classificar i catalogar documents.

 

 

L'any 1.877 Nuitter aprofità els espais inacabats del Pavelló de l'Emperador per ubicar-hi la Bibliothèque-musée de l'Opéra. Aquesta biblioteca no forma part de l'òpera de París sinó del Departament de Música de la Bibliotheque Nacional de France.

 

Des de la seva creació els investigadors poden treballar a la sala de lectura. L'any 1.935 s'incorporà a la Biblioteca Nacional que incrementa regularment les seves col·leccions.

 

 

L'any 1.942 es creà el Departament de Música de la Biblioteca Nacional, al que va quedar inscrita la Bibliothèque-musée de l'Opéra.

 

 

A la part inferior central de la fotografia següent podeu veure el quadre del 1.890 "Mademoiselle Sandrini dans le rôle de Lilia" del pintor Édouard Debat-Ponsan.

 

 La biblioteca custodia 600.000 documents, 30.000 llibres, 1.680 publicacions periòdiques, 30.000 llibrets, 10.000 programes, 25.000 cartes, 110.000 fotografies, 25.000 esbossos de vestuari i decorats...

 

 

El primer catàleg de les col·leccions musicals el va fer l'any 1.878 el compositor i crític musical Théodore de Lajarte i el titulà "Biblioothèque musicale du théâtre de l'Opéra".

 

 

La Bibliothèque-musée de l'Opéra s'instal·là a l'antiga sala de fumadors, un dels espais que inicialment estaven reservats per a l'emperador.

A les fotografies anterior i següent podeu veure alguns dels espais que acollien maquetes mb l'escenografia de diferents òperes.

 

 

Al museu hi ha una selecció d'obres iconogràfiques sobre dansa, arquitectura teatral i escenografia. La propera fotografia de detall és de la maqueta per l'Acte III de "L'Africana" de Giacomo Meyerbeer, feta l'any 1.877 pel pintor, paisatgista i dissenyador teatral Jean-Baptiste Lavastre. 

 

 

A l'entrada anterior dedicada a l'Opéra National de Paris ja vaig ensenyar-vos l'esbós del sostre original de la Sala d'Espaectacles pintat per Jules-Eugène Lenepveu, pintor favorit de Napoleó III, que des del 1.964 està tapat per la de Marc Chagall. A "Les Muses et les Heures du jour et la nuit" hi ha pintades seixanta-tres figures que les representen.

 

A la propera fotografia podeu veure la vitrina amb una petita mostra del vestuari que l'escenògraf, dissenyador d'escenaris i dissenyador de vestuari Georges Wakhévitch va fer per Faust que s'estrenà a l'Opéra de Paris el 13 d'abril de 1.956. 

 

 

Amb la important renovació de la Bibliotèque-musée del 1.992 els espais del museu es van ampliar a la rotonda inferior del costat del jardí que Charles Garnier dissenyà per a l'arribada dels carruatges imperials.

 

 

En aquest espai es programen regularment exposicions temporals que presenten les peces més destacades de les col·leccions de la Bibliothèque-musée. A la fotografia anterior el protagonisme és pel cartell de l'exposició temporal "Bijoux de Scène" i la propera de detall podeu observar la còfia del 1.899 feta de llautó, pedres de vidre i tissú emprada a l'òpera "Cendrillon" de Jules Massenet.

 

Per les necessitats escèniques al taller de l'òpera es van dotar d'una "joieria" i una "armeria". Inicialment els materials més emprats foren el llautó i el vidre per, posteriorment, incorporar-hi el plàstic.

 

 

A la vitrina de la fotografia anterior podeu observar diferents "joies" del 1.880 fetes amb  llautó daurat, pedres de vidre, perles de colors i pedreria de l'òpera Aida de Giuseppe Verdi.

A l'esquerra de la fotografia següent hi ha el casc d'acer i coure del 1.893 que Wotan portava a l'òpera de La Valquíria de Richard Wagner. A la dreta hi ha l'escut, la llança, el casc i la cota de malla ( acer, zinc, llautó, fusta, llana i plomes de gall ) que portava Brünnhilde a la mateixa òpera.

 

Sortim del Palau Garnier per, a la propera entrada dedicada a París, anar fins a la Galerie Dior, una visita  imprescindible per als amants de la moda.

Atentament.

Senyor i 

Santa Maria de Covet ( i 3 ).

Després de resseguir perimetralment l'església de Santa Maria de Covet  i observar molt detalladament la seva portalada ricament decorada a les dues entrades anteriors, a l'entrada d'avui hi entrarem.

L'església, té planta de creu llatina, una nau, transsepte i està capçada per un absis i dues absidioles ( una a cada braç del transsepte ). La nau està coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals que arrenquen de dues grans pilastres amb columnes adossades coronades per grans capitells.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure parcialment les cobertes de la nau, de l'absis central i del transsepte sud. També l'estret arc presbiteral, un dels arcs torals i l'arc de mig punt d'un dels braços del transsepte.

Baixant la mirada puc fotografiar la volta absidal de quart d'esfera que arrenca d'una imposta bisellada molt ornamentada. 

 

 

Apropant-me a la imposta bisellada de l'absis central i amb l'ajut del zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos millor els relleus que la decoren.

 

 

L'absis central està presidit per una reproducció de la talla romànica original de la Mare de Déu de Covet que està custodiada però no exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). És una talla de l'últim quart del segle XIII de fusta policromada al tremp amb el dors buidat a la que li falten fragments del seient de la Verge que podeu veure clicant sobre l'enllaç anterior.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos el braç nord del petit transsepte en el que a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 

A l'absidiola d'aquest braç de transsepte hi ha una línia d'imposta decorada amb escacat ( Taquejat jaquès ) però sense els caps esculpits que hem vist a l'entrada anterior a la tercera arquivolta de la portalada. A l'absidiola del braç sud del transsepte no hi ha cap línia d'imposta esculpida.

 

 

Torno al centre de la nau per fotografiar el mur nord en el que hi ha dues portes. La de l'esquerra és la del campanar i la de la dreta la porta per la que he entrat a l'església.

 

 

Aixeco la mirada i faig la propera fotografia amb angle nadir ( amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ) en la que podeu veure la volta de canó apuntada entre els dos arcs torals de la nau.

 

 

Situant-me frontalment al mur de ponent el protagonisme és per la galeria interior a la que es pot accedir per les escales de caragol que hi ha dins de les torres que flanquegen el frontispici fins a la coberta.

 

 

Aquest tipus de galeria de l'arquitectura alt-medieval catalana només la trobem a Covet i a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Té quatre arcs de mig punt suportats per cinc columnes coronades amb grans capitells, esculpits matusserament, amb el seu àbac.

 

 Al centre de la fotografia anterior hi ha el tercer capitell, començant per la dreta, en el que Samsó trenca la mandíbula d'un lleó de llargues potes i urpes. A la dreta, al fons, es veu el quart capitell que sembla inacabat decorat amb pinyes i rosetes. A la fotografia de detall podeu veure el rostre de Samsó...

 

 

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria de Covet vaig ensenyar-vos el capitell més exterior del brancal esquerre de la portalada del frontispici en el que també hi ha esculpida la lluita de Samsó amb el lleó.

 

 

L'església, que l'any 1.921 havia estat declarada Monument Nacional, no fou rehabilitada i restaurada fins  la dècada dels vuitanta. Començà l'any 1.981 amb la reparació integral de les cobertes per evitar les filtracions d'aigua. A la segona fase, entre 1.985 i 1.986, es rehabilità totalment el seu interior. L'Obra Social "la Caixa", entre els anys 2.014 i 2.016 invertí 300.00 € en la rehabilitació de les façanes.

 

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

L'enginyer de mines, geòleg i fotògraf pioner Lluís Marià Vidal i Carreras ( 1.842 - 1.922 ) va fer la fotografia anterior de l'església de Santa Maria de Covet el dia vint de desembre de 1.891. Forma part de la Col·lecció Memòria Digital de Catalunya. 

Constatareu a la fotografia que la rosassa estava tapiada i dels vitralls no en quedava res. A la fotografia següent podeu veure la rosassa restaurada.

 

 

Tornant a l'interior de l'església, a la fotografia següent de detall de la galeria interior podeu veure els colors dels vitralls.

 

Abans de marxar de l'església, gràcies també al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos un dels capitells que coronen les columnes de la nau dels que arrenquen els arcs torals que sostenen la volta.

 

Al capitell hi ha esculpits cinc personatges que s'agafen de manera estranya. Alguns estirant els cabells de qui els flanqueja i aquest agafen per la cintura als qui els hi estiren els cabells...

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida (63 ).

Després d'observar detalladament a les dues entrades anteriors dedicades a les cases singulars de Lleida la Casa Pàmies i la Casa Duró, ubicades als números cinquanta-tres i cinquanta-cinc de la Rambla de Ferran, la protagonista de l'entrada d'avui és la Casa Roch que està a la mateixa rambla, al número trenta-nou.

 

 L'edifici fou construït als anys quaranta del segle passat6 i l'any 1.947 hi van afegir les dues plantes superiors seguint el projecte de Lluís Domènech Torres.

 

 

Amb façanes a la Rambla de Ferran ( propera fotografia ), al carrer Democràcia i al carrer Cardenal Remolins, té la porta d'entrada a la Rambla de Ferran.

Els baixos de l'edifici són de doble alçària i les seves obertures d'arc rebaixat, tres a les façanes de la Rambla de Ferran i del carrer Cardenal Remolins i sis a la del carrer Democràcia.

 

 

La propera fotografia és de la porta d'accés, de fusta, ferro forjat i vidre, que està envoltada per un marc motllurat i en la que dues mènsules sostenen un frontó triangular.

 

 

Entre la part central de l'arc rebaixat i el primer balcó, amb molt cables a la part superior, hi ha l'element decoratiu floral protagonista de la fotografia següent de detall.

 

 

Horitzontalment l'edifici està dividit en tres volums: els baixos, les tres primeres plantes d'habitatges i les plantes d'habitatges quarta i cinquena.

 

 

El segon volum està coronat per una espectacular balconada correguda sobre mènsules que ressegueix tot el perímetre de l'edifici.

 

 

Les tres plantes del cos central tenen balcons amb llossada de pedra i barana de ferro forjat que segueixen la mateixa distribució de les obertures dels baixos. La cantonera és de pedra vista.

 

 

La propera fotografia de detall és d'un dels trenta-sis balcons amb barana de ferro forjat que hi ha a les tres façanes del cos central. Cada balcó de la primera planta d'habitatges  té dos poms esfèrics, un a cada angle.

 

 

A la quarta planta d'habitatges s'obren portes per accedir a la gran balconada correguda i a la cinquena s'alternen balcons similars com els del cos central però amb la barana de forja amb una decoració diferent, i petites finestres. L'edifici té una coberta de teula àrab a quatre aigües.

 

 

Si camino uns metres pel carrer Cardenal Remolins i em giro puc fer la fotografia següent en la que es veu la façana d'aquest carrer de la Casa Roch i parcialment la Casa Vilella, anomenada anteriorment Casa Montull, que fou la protagonista de l'entrada del gener del 2.019 "Cases singulars de Lleida ( 33 )".

 

 

Allunyant-me uns metres més del carrer Democràcia puc ensenyar-vos tota la façana de  l'edifici contigu que està a l'esquerra de la Casa Roch i que a la fotografia anterior només es veu parcialment.

 

 

És un edifici modernista construït l'any 1.912 seguint el disseny de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

 

 

A l'esquerra dels baixos hi ha la porta d'entrada i a la seva dreta dues portes més grans amb persiana metàl·lica que probablement eren la d'un magatzem ( la central ) i la d'un moll de càrrega ( la de la dreta ).

 

 

Al llindar de cadascuna d'aquestes obertures es simulen els carreus d'un arc de llinda i a les seves claus, d'esquerra a dreta, hi podem llegir en vermell-granat: les inicials RD ( que potser són les de promotor de la casa ), AÑO i 1.912. Entre RD i AÑO hi ha el número 4.

 

 

L'edifici, de planta baixa quatre plantes d'habitatges i terrat, està arrebossat i pintat de color salmó, amb l'arrambador dels baixos de color gris.

 

 

A cada planta hi ha tres portes balconeres. Les de la primera planta donen accés a un balcó corregut i les de les altres tres plantes a balcons individuals.

 

El balcó corregut i els balcons individuals  tenen baranes de forja que podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

 

A les motllures de les portes de la balconada i entre la tercera i la quarta planta d'habitatges hi ha un fris de ceràmica vidrada vermell-granat i blanca amb decoració vegetal.

 

 Sobre els balcons de la quarta planta d'habitatges hi ha tres parells de mènsules entre les que hi ha petites obertures amb motllures i decoracions vegetals.

 

Malauradament el tub de plàstic de color gris que recull l'aigua de pluja de la terrassa, esgarra el coronament de l'edifici modernista.

A la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida tornarem a la Rambla de Ferran per donar un cop d'ull a alguns dels seus edificis singulars.

Atentament.

Senyor i