dimarts, 16 de juliol del 2024

Sant Climent de Talltorta.

Avui comencem l'entrada a Talltorta  una de les nou entitats de població del municipi de Bolvir ( Baixa Cerdanya ). Els seus vint-i-sis habitants viuen a pocs metres de l'església de Sant Climent. Antigament hi havia tres esglésies romàniques ( Santa Fe, Sant Grau i Sant Climent del Soler ) que al segle XVII van deixar de constar en cap document.


A la plaça de Sant Climent podeu aparcar a tocar de la gran casa que podeu veure a la fotografia anterior en la que a l'esquerra podeu llegir a la llinda de pedra de la porta "1.881 José Surroca" i a l'esquerra de la gran balconada "Pueblo de Talltorta   Partido de Ribas   Provincia de Gerona" . A sobre, a tocar de la coberta hi ha un rellotge de sol amb línies horàries des de les sis del matí fins a les sis de la tarda.


A quatre passes d'aquest gran casa ens espera l'església barroca del segle XVII ( 1.667 ) de planta rectangular, una sola nau amb tres capelles laterals que està capçada per un absis poligonal. Dues de les capelles laterals estan al mur de tramuntana ( nord ) i al de ponent hi ha la capella amb el baptisteri sobre la que hi ha un cor sostingut per un embigat de fusta policromada. La nau i l'absis estan coberts amb volta d'aresta. El petit campanar de planta quadrada es construí a l'època moderna sobre una de les capelles.
 
 
Durant els treballs arqueològics trobaren un absis semicircular que podria ser de l'antiga església romànica de Santa Fe de Talltorta. El terra de metall i vidre permet observar aquestes restes. 


Només entrar per la porta adovellada d'arc de mig punt ens flanquegen dues pintures murals del segle XVIII que són un petit tastet de les que cobreixen totalment les parets i les voltes. A la fotografia anterior podeu veure un fragment de les de l'esquerra i a la següent una part de les de la dreta.


Una paret i porta de vidre no ens permet accedir a l'església però introduint un euro al dispositiu que veureu  a l'esquerra s'encenen les llums i es poden observar les pintures que un artista desconegut va fer utilitzant la tècnica del tremp.


A la fotografia anterior podeu veure el baptisteri de la capella de ponent i l'embigat de fusta policromada que sosté el cor que la fotografia següent ens permet observar una mica millor.


En aquestes pintures, declarades Bé Cultural d'Interès Nacional, hi podem veure representacions d'escenes bíbliques, del Nou Testament, de la vida dels sants, motius florals, arquitectònics...
 
 
Aquestes pintures mural que cobreixen les parets i voltes de l'església són una mena de Bíblia per a les persones que no saben llegir. L'objectiu del missatge visual que es dona als fidels és el de la salvació de l'ànima.


Pintades entre 1.714 i 1.737 són un dels millors exemples de pintura religions barroca de caràcter popular de Catalunya.


Sortint de Sant Climent, anem a la dreta on hi ha l'edifici de la Rectoria de Talltorta annex a l'església barroca del segle XVII.


La rectoria fou propietat del Bisbat d'Urgell fins al març del 2.018 quan la comprà l'Ajuntament de Bolvir. Aquest edifici també té la protecció de Bé Cultural d'Interès Nacional.


L'ajuntament destinarà l'antiga rectoria a l'ús públic amb la funció de Centre d'Interpretació-Museu de l'església de Sant Climent.

 
A l'edifici de tipologia cerdana, de planta quadrada, hi ha un pati davanter i un altre a la part el darrere.Té planta baixa, un primer pis i una planta de poca alçada sota coberta. A les dues fotografies anterior podeu veure la balconada de fusta suportada per les parets de tancament i per uns pilars de fusta que van del terra a la balconada i de la balconada fins a la coberta. Hi ha un pas a l'alçada del primer pis i del cor de l'església que comunica els dos edificis.
Si cliqueu sobre el proper enllaç de l'Ajuntament de Bolvir  podreu entrar i passejar per l'església i la rectoria: visita virtual.


Deixem Talltorta per, en una propera entrada, començar un petit periple per la Baixa Cerdanya gaudint del romànic cerdà.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 13 de juliol del 2024

La Festa Major de Roig Nadal.

Miquel Roig Nadal va néixer a Lleida al novembre del 1.923 en una família en la que l'art era fonamental. Jaume i Joan Roig foren músics, Baldomero Gili Roig pintor, Eloïsa Morera ( tieta d'en Miquel ) cantant d'òpera i el seu pare, a més a més de regentar l'inoblidable botiga CASA ROIG fundada l'any 1.843, era pianista, escrivia poesia i dibuixava. 
 

Al gener del 2.011 a l'entrada "Recordar la botiga Casa Roig" us recomanava la visita a l'exposició "Roig Nadal i lo Xop Bot el seu últim treball". Xop Bot és el títol del número trenta-nou de la Col·lecció La Banqueta i l'últim treball de l'artista Miquel Roig que publicà el seu fill Miquel Roig Menéndez.
 
 
 El Xop Bot fou un moviment cultural nascut a Lleida a finals del segle XIX i que desaparegué a la Guerra Civil. Els personatges més importants de la vida lleidatana es trobaven al jardí-estudi de la casa del pintor Jaume Morera Galícia. Aquest jardí-estudi l'anomenaven Xop Bot.
 
 
L'any 2.007 al Teatre Nacional de Catalunya es representà la Plaça del Diamant en commemoració de l'aniversari de Mercè Rodoreda. Jordi Roig, un dels fills d'en Miquel, va recrear una petita part de la botiga familiar en la que molts dels lleidatans que ja tenim una edat ens quedàvem bocabadats mirant el seu aparador. Aquesta recreació es podia veure al pati del Palau de la Paeria.

 
 
A l'entrada d'avui vull recomanar-vos la mostra de cartells que fins al dia divuit d'agost acull la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Lleida ( edifici del Casino Principal) a l'Avinguda de Blondel 64 en la que podreu mirar i admirar "La Festa Major de Roig Nadal. Exposició de cartells. 1.947 - 1.991".


No és fàcil trobar fotografies de la botiga i dels aparadors de Casa Roig. Als plafons informatius de l'exposició, a més a més de les explicacions de Miquel Roig Menéndez, hi ha fotografies familiars. Dues d'aquestes ens permeten recordar una de les joies del comerç de Lleida.
 
 
Res a veure amb moltes de les botigues actuals, la majoria franquícies, en les que no hi ha ni rastre de l'ofici de botiguer i del seu savoir faire...
 
 
Però deixem la botiga per centrar-nos en el treball de cartellista de Roig Nadal, concretament en la seva obra sobre les Festes de Maig de la seva estimada ciutat.
L'any 1.947 en la seva primera participació al concurs de cartells de la Festa Major guanyà el primer premi amb només vint-i-quatre anys.


Als cartells de la Festa Major emprava diferents tècniques. La seva preferida era l'aquarel·la però també treballava el gouache i el collage. Amb una tècnica perfecta als seus cartells els protagonisme era per la Seu Vella, els Gegants, els vestits i balls tradicionals, les firetes... 


Dels trenta cartells que va fer, cinc foren premiats i comunicaren per tot arreu les Festes de Sant Anastasi patró de la ciutat de Lleida.


Als seus cartells hi ha un treball del color que aconsegueix captar l'atenció de qui els està observant i una tipografia molt cuidada.


En una vitrina-taula que trobareu al primer espai expositiu hi ha esbossos, originals, programes, reculls, reproduccions, records, fotografies i una petita mostra dels material amb el que dibuixava i pintava.


També hi veureu el número vint-i-set de la Col·lecció La Banqueta " La Festa Major de Lleida, cartells i fotografies 1.863 - 1.997" de Miquel Roig Nadal i Enric Castells.


Només començar aquest llibre hi podem llegir: "Jo, Roig Nadal, dedico aquest treball de recerca i estudi dels cartells de la nostra Festa Gran de maig a tot Lleida".


L'exposició, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i la família Roig-Menéndez, ens recorda que el novembre passat fou el centenari del naixements de Miquel Roig Nadal. També ha col·laborat en l'exposició la Fundació Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
 
 
La podeu visitar de dimarts a divendres de 17 a 20 h, els dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumenges i festius d'11 a 14 h ( el 15 d'agost la sala d'exposicions estarà tancada ).


A l'exposició trobareu dos cartells molt similars dissenyats per Roig Nadal els anys 1.955 ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i al 1.956 ( a la dreta ). El de 1.955 és un guaix sobre cartonet ( original ) que presentà al concurs de Lleida i no fou premiat. Però ell estava segur de la força del seu cartell i l'any següent l'adaptà per a les Fiestas de Vigo i obtingué el primer premi. El de 1.956 és un guaix sobre paper ( reproducció ).


Celebreu el centenari del naixement de Miquel Roig Nadal gaudint dels seus cartells de la Festa Major de Sant Anastasi.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 10 de juliol del 2024

El palacio de Villalón.

Després de visitar virtualment el Palacio Episcopal de Málaga a les dues entrades anteriors dedicades a la ciutat andalusa, avui ens apropem al Museu Carmen Thyssen Málaga ubicat al carrer Compañía - dels números sis al deu - i al carrer de los Mártires -dels números quatre al vuit.


L'edifici principal del museu és la residència nobiliària de finals del segle XV principi del XVI que fou reformada i ampliada al segle XVIII per la família Villalón. El Palacio de Villalón és una joia de l'arquitectura renaixentista malaguenya, un edifici que s'estructura al voltant d'un pati central. 

A les dues fotografies anteriors podeu veure la façana principal del palau amb la seva portalada renaixentista on hi ha l'escut nobiliari de los marqueses de Fuente el Sol amb diversos blasons familiars que podeu observar millor a la propera fotografia de detall. L'escut de marbre originalment estava policromat.
 
 
A l'escut quartejat en creu hi ha les armes dels Mendoza, Narváez, Zapata i Vilallón. El quarter dels Vilallón és el superior esquerre on hi ha un lleó púrpura rampant portant un estendard de gules ( en heràldica gules vol dir color vermell ).


A la fotografia anterior podeu veure, al centre,  l'estret carrer de los Mártires i a la propera l'auditori del museu, amb una capacitat de vuitanta persones, ubicat a la planta baixa de l'edifici administratiu. A l'auditori s'hi fan cicles de conferències, cicles de concerts, cinema...


Tot el conjunt del museu té una superfície de 7.147 metres quadrats dels que 5.185 són espais expositius. La transformació del palau en museu és un projecte de l'estudi  rg+asociados, arquitectos promogut íntegrament per l'Ajuntament de Málaga.
Només entrar al museu ja trobem el pati central en el que, aixecant la mirada, podem veure que està cobert amb una claraboia piramidat de vidre transparent.


A la propera fotografia, feta des de la galeria de la primera planta, podeu observar part del pati central amb la seva estructura d'arcades sustentades per senzilles columnes de marbre blanc.


Des de mitjans del segle XIX al palau s'hi van fer diverses activitats comercials que van modificar el seu aspecte ( ocultar cassetonats amb plaques d'escaiola, cobrint la façana amb un revestiment molt inadequat,... ). Quan tancà l'últim establiment comercial l'edifici es començà a degradar. L'any 2.004 s'hi projecta el Museo de Historia de la Ciudad , però l'esperança de recuperació es frustrà. Els arquitectes Rafel Roldán Mateo i Javier González García ( fundadors de l'estudi rg+asociados, arquitectos ) van rehabilitar l'edifici per acollir la col·lecció de la baronessa Thyssen.


El projecte de rehabilitació es centrà en la restitució de les traces originals del palau, destacant la seva arquitectura renaixentista i mudèjar. L'antic palau s'integrà amb les noves edificacions. El dia vint-i-quatre de març del 2.011 s'inaugurà el Museo Carmen Thyssen Málaga.
Des de la galeria de la primera planta faig la fotografia anterior de la claraboia piramidal en la que podeu veure, a la dreta, com les torres neogòtiques de l'església del Sagrat Cor treuen el nas. Si vaig al costat oposat de la galeria de planta quadrada puc fer la fotografia següent en la que podeu observar part del campanar de l'església del Santo Cristo de la Salud, del segle XVII. Darrere del campanar es veu una petita part del tambor octogonal sobre el que es recolza la coberta de teula àrab que en el seu interior té una gran cúpula semiesfèrica amb llanternó a sobre.


En la rehabilitació s'han recuperat les arcades i columnes de marbre ocultes i desaparegudes i s'ha refet la galeria de la primera planta.
A les seves sales el museu acull la col·lecció permanent en la que podem gaudir de la pintura espanyola del segle XIX i començament del XX. Les obres exposades formen part de la col3lecció personal de la baronessa Carmen Tyssen.

 
La planta baixa està dedicada al Paisatge romàntic i Costumisme. La fotografia següent ens permet observar detalladament el quadre de l'esquerra de la fotografia anterior. És l'oli sobre llenç que Alfred Dehodencq pintà l'any 1.851 Una cofradía paseando por la calle Génova, Sevilla.


A la primera planta trobem les sales dedicades als  Mestres antics amb una selecta mostra d'obres espanyoles i europees dels segles XIII al XVIII. A la propera fotografia podeu veure l'oli sobre llenç Santa Marina que pintà Francisco de Zurbarán c. 1.640-1.650, una obra del barroc ple amb un gran contrast de llum i ombres.


També a la primera planta trobem l'espai dedicat al Preciosisme i la pintura naturalista. A la segona planta hi ha exposades les obres que mostren el canvi artístic que transformà la pintura espanyola entra els últims anys del segle XIX i els inicis del XX. Aquest espai expositiu de la col·lecció permanent s'anomena Fin de Siglo
En algunes de les sales és important aixecar la mirada per gaudir dels enteixinats del segle XVI amb tots els seus cassetons perfectament restaurats.


A la sala noble, que quan vaig fer la fotografia acollia l'exposició temporal Luís Feito. La pintura misma. Colección del artista ( 1.956 - 1.962 ), es podien veure nou obres del pintor madrileny.


Sense moure'm del lloc i només aixecant la mirada es pot mirar i admirar l'espectacular enteixinat que us mostro a la fotografia següent.


A l'espai expositiu Fin de Siglo trobem obres d'Hermen Anglada Camarasa, Ramon Casas i Carbó, Julio Romero de Torres, Joaquín Sorolla Bastida, Ignacio Zuloaga Zabaleta... A la fotografia següent podeu observar l'oli sobre llenç del 1.920 La buena ventura del pintor cordovès Julio Romero de Torres.


A la tercera planta, en un espai de 612 metres quadrats,  hi ha la Fundación Palacio de Villalón. Les dependències administratives, serveis del museu - sala d'actes, aula didàctica, botiga, cafeteria, ocupen 1.350 metres quadrats.


Sortint a la terrassa constatem ràpidament, com podeu veure a la fotografia anterior, que l'edifici contigu al museu és l'església del Santo Cristo de la Salud, del que sembla que podem tocar el campanar només estirant el braç.
Si al sortir a la terrassa, en lloc de mirar a l'esquerra mirem a la dreta, veurem les torres de l'església neogòtica del Sagrado Corazón ( fotografia següent ).


Deixem el Palacio de Villalón per apropar-nos, a la propera i última entrada dedicada a Málaga, al carrer Sagasta on veurem dos edificis singulars molt propers d'estils arquitectònics contraposats.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 6 de juliol del 2024

El Convent i Santuari de la Serra.

Després d'observar detalladament l'antic hospital de Santa Magdalena enfilem el Raval de Santa Anna per continuar després a la dreta pel Baluard de Santa Anna fins al Passeig Josep Conangla on ens està esperant, fora muralla, el Convent i Santuari de la Serra.


A la fotografia anterior el podeu observar des de l'interior del recinte emmurallat, concretament des del tossal coronat per les restes del castell de Montblanc.


El dia 20 de gener del 1.296 el municipi de Montblanc va cedir el turó de Santa Maria per edificar-hi un convent de monges clarisses i una basílica.


El bisbe auxiliar de Tarragona, fra Pere, consagrà l'església el dia 10 d'agost de l'any 1.365. La seva estructura ha patit una colla de destruccions i posteriors restauracions.


Actualment hi ha quatre edificis ( l'església, el santuari, l'antiga casa del capellà i el monger ) i un gran hort que Jaume II cedí a la comunitat. Al segle XVII i sobre tot al XVIII l'església fou totalment reformada. La façana s'esgrafià, es va reformar el campanar i es construí el nou cor.
A la fotografia següent de detall podeu veure part de l'esgrafiat que hi ha sobre la porta d'accés a l'església.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos molt millor la part de l'esgrafiat en la que es pot veure l'escut de la Serra.


Les guerres malmeteren el conjunt arquitectònic que fou restaurat en diferents actuacions els anys 1.815, 1.956-69, 1.981 i en el període 1.988-95 es van fer obres exteriors i es rehabilità l'esgrafiat de l'església i del convent.


Abans d'entrar a l'església acabem de resseguir perimetralment les edificacions que forment part del conjunt de la Serra. A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar el campanar de cadireta d'un ull i una campana que fou restaurat l'any 1.964 per recuperar el seu aspecte original. A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure part de la façana principal d'entrada al convent.


Al segle XV el de la Serra fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, només superat pel santuari de Montserrat. A la propera fotografia podeu observar part de la façana lateral de l'església

Deixem de resseguir perimetralment el conjunt d'edificacions per entrar a l'església d'una sola nau de planta rectangular d'estil gòtic, però molt modificada per les destruccions i restauracions, amb cinc arcs diafragmàtics apuntats de carreus de pedra i cinc capelles laterals.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure el cor i, a l'esquerra, la capella del Sant Sepulcre dues construccions del segle XVIII. Aquesta capella també és la protagonista de la fotografia següent.

Faig mitja volta per mostrar-vos el presbiteri amb les pintures al fresc que va fer l'any 1.956 el pintor montblanquí Ismael Balanyà i Moix a l'Altar Major en el marc de les Festes del cinquantè aniversari de la Coronació de la Mare de Déu. Al cambril hi ha la imatge gòtica del segle XIII, d'alabastre policromat, de la Mare de Déu de la Serra.
 
 
Del presbiteri també cal destacar la Creu de Virtuts, també anomenada Creu Verda pel color del jaspi amb el que està feta, una creu de terme romànica de finals del segle XII principis del XII. Aquesta creu inicialment estava ubicada a la plaça del davant de l'església.


De l'antiga creu romànica actualment només es conserva el fust perquè el santcrist fou destruït i reposat al segle XIX.
A la propera fotografia de detall podeu observar millor la talla en alt relleu de la Mare de Déu asseguda en un tron sense respatller amb el Nen assegut a la cama esquerra.


Als murs del presbiteri, del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i del costat de l'Epístola ( el costat dret ) hi ha osseres de les primeres abadesses.


A la fotografia anterior de detall podeu veure dues d'aquestes osseres. A l'esquerra la d'Aldonça de Vilafranca ( 1.412 ) i a la dreta la de Blanca Alenyà ( 1.396 ).
Deixem el Convent i Santuari de la Serra, en el que la comunitat de monges clarisses hi residí des del segle XIV fins al 2.008, per continuar gaudint del nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i