A les dues entrades anteriors dedicades a León vàrem resseguir perimetralment la catedral i admiràrem el seu interior. Al final de la segona entrada, donant un cop d'ull a la girola, vaig explicar-vos que a la segona de les nou capelles començant per l'esquerra trobem la Capilla del Santísimo a la que accediríem a la propera entrada dedicada a la Pulchra leonina.
Al final de la primera entrada us deia que la façana del transsepte nord també tenia una portalada triple, però la de l'esquerra desaparegué amb la construcció del claustre i la de la dreta s'empra com entrada al pòrtic per sortir del temple al claustre. La Portada de la Virgen del Dado, la central, és de l'última dècada del segle XIII i conserva gairebé tota la policromia del començament del segle XVI.
Les dues capelles adossades al transsepte de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) són la Capilla del Tránsito i la Capilla de Nuestra Señora del Dado que té aquest nom perquè hi ha la portalada central del transsepte nord,
A l'esquerra de la portalada trobem la Capilla de San Andrés, oberta al claustre, des de la que podem accedir a la Capilla del Santísimo.
Entrem a la Capilla de San Andrés, que és molt petita, i comunica amb la Capilla del Santísimo per un arc carpanell construït entre 1.533 i 1.534 per Juan de Badajoz "El Mozo", un dels últims representants de l'estil plateresc a León.
Només accedir a la Capilla del santísimo, coneguda també com Capilla de Santiago o Capilla de la Virgen del Camino, faig mitja volta per fer la propera fotografia.
Aquesta capella, que fou l'antiga biblioteca del Capítol ( que en aquell moment s'anomenanen llibreries ) conserva relles, escultures i vitralls de gran bellesa, El vitralls, que puc mostrar-vos dirigint la mirada a la dreta, els va fer l'any 1.503 Diego de Santillana.
A la dreta de la propera fotografia podeu observar dos d'aquests tres finestrals amb els seus vitralls des de la Plaza de Puerta Obispo, a tocar de la Avenida de los Cubos.
La capella fou construïda per Juan de Badajoz "El Viejo" ( pare de Juan de Badajoz "El Joven" ) entre 1.492 i 1.505 en estil gòtic flamenc. És de planta rectangular i té una nau dividida entres trams quadrats amb coberta de volta de creueria estrellada.
Presideix la capella un retaule de pedra d'estil hispano flamenc amb Sant Jaume al centre, Sant Roc a l'esquerra i un bisbe que podria ser San Albito a la dreta. El retaule està flanquejat pels escuts dels bisbes Desprats i Valdivieso que van impulsar la construcció de la capella.
A sota del retaule hi ha una imatge de Nuestra Señora del Camino, per aquest motiu la capella també es coneix com Capilla de la Virgen del Camino.
Les voltes de creueria es reconzen en pilars fasciculats que estan suportats per voluminoses mènsules esculpides en les que hi podem veure un home lluitant amb dues serps ( fotografia següent ), la reina de Saba, Samsó, un frare, un àngel...
Cal destacar l'extraordinària qualitat dels calats de les impostes, xambranes i motllures en les que hi ha esculpits animals fantàstics, monstres, figures humanes, fulles... Constatareu a la fotografia de detall que és una autèntica filigrana en pedra.
Girem cua, tornem a la petita Capilla de San Andrés per anar una altra vegada a la Capilla de Nuestra Señora del Dado on mirarem i admirarem la seva espectacular portalada.
Una llegenda explica que la cara del Nen que sosté la Verge que hi ha al mainell començà a sagnar miraculosament al rebre l'impacte d'un dau que li va llençar un soldat després de perdre diners jugant als daus. Per això s'anomena Portada de la Virgen del Dado.
Constatareu a les fotografies de la portalada de l'última dècada del segle XIII que conserva gairebé tota la policromia del començament del segle XIV atribuïda a León Ricardo. Aquesta policromia fou restaurada durant sis mesos l'any 2.017. Els 80.000 euros que va costar es van pagar amb els fons de les entrades per visitar la catedral.
Aixecant més la mirada puc fer la fotografia següent d'angle nadir ( amb la càmera fotogràfica totalment perpendicular a terra ) en la que podeu observar la coberta de volta de creueria estrellada de la Capilla de Nuestra Señora del Dado. A la part inferior de la fotografia es veu un petit fragment del guardapola de la portalada.
A la portalada amb dues arquivoltes, un timpà i un guardapols hi ha l'Anunciació, la Verge amb el Nen i l'Ascenció de Crist. A més a més les escultures dels apòstols més importants i principals.
Al brancal de l'esquerra hi ha les escultures dels tres sants que més es veneraven a la península a l'Edat Mitjana. D'esquerra a dreta de les fotografies anterior i propera de detall hi ha Sant Pau que duu una espasa i un llibre, Sant Pere amb un llibre i les claus del cel i Sant Jaume el Major vestit de pelegrí.
Sant Jaume el Major probablement s'incloguè a la portalada per la gran importància que tenia en aquella època el peleginatge a Santiago de Compostela.
A les fotografies anterior i propera de detall el protagonisme és per les tres escultures del brancal de la dreta. D'esquerra a dreta les dues primeres escultures representen l'Anunciació. Sembla que l'Arcàngel Gabriel ( esquerra ) i Maria ( dreta ) estan parlant tranquil·lament. A la dreta de Maria, que agafa les Sagrades Escriptures, hi ha l'apòstol Sant Andreu que agafa un llibre i una creu. A la dreta de Sant Andreu està clar que hi falta una escultura que segons els investigadors era la de Sant Joan.
A la part inferior del sòcol de la portalada no hi ha cap tipus de decoració, però la bellesa del quarterat de la part superior és indiscutible.
Els escuts representats són el del Regne de la Corona de Castella ( amb un castell ) i el del Regne de Lleó ( amb un lleó rampant coronat ).
L'arquivolta interior està decorada amb figures femenines coronades que representen verges o màrtirs en posició sedent i porten llibres o palmes. A l'arquivolta exterior les escultures sedents, simbolitzen els diferents ministeris eclesiàstics des del pontífex romà als clergues. Al guardapols la decoració és floral.
Al centre del timpà, a l'interior de l'ametlla mística, el Salvator Mundi està beneint amb la mà dreta i sostenint l'esfera terrestre amb la mà esquerra. Quatre àngels sostenen l'ametalla mística i a drata i esquerra dels àngels inferiors veiem en posició sedent als Quatre Evangelustes alats escrivint el seu Evangeli.
Després d'observar detalladament la portalada donem mitja volta per sortir al claustre que entre finals del segle XIII i el primer terç del segle XIV es construí adossat a la façana nord de la catedral. Aquesta façana, vista des del claustre, és la protagomista de la propera fotografia..
Dirigint la mirada una mica a la dreta puc mostrar-vos les dues torres del frontispici i alguns dels arcbotants. La torre nord ( dreta ), construïda entre els segles XIII i XIV, és més sòbri a massissa. Acull les campanes i està coronada per una agulla tancada. La torre sud ( centre ) anomenada també torre del rellotge s'edificà entre els segles XIII i XV i l'agulla que la corona és calada.
Les galeries del claustre de planta quadrada estan dividides en vuit trams i cada galeria mesura trenta metres. Als arcs apuntats i als capitells del mur interior hi ha representades escenes bíbliques i de la vida quotidiana. Les pintures mural al tremp es van pintar al segle XV.
A començament del segle XVI Juan de Badajoz "El Mozo" va refer les voltes del claustre aprofitant els llenços i arcs forners. Passejant pel claustre podreu gaudir de vint-i-vuit voltes de creueria complicada decorades amb filacteris i medallons.
A la primera entrada dedicada a la catedral vaig explicar-vos que les estàtues que hi havia als brancals de les tres portalades del frontispici estan al claustre esperant la seva restauració. Només sortir de la Capilla de Nuestra Señora del Dado a les galeries sud i est les trobareu.
A les galeries hi ha una sèrie de sepulcres de membres del Capítol i nobles. La majoria són dels segles XIII i XIV. Al mur del fons de la galeria est a la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure els sepulcres del degà Martín Fernández ( esquerra ) i del canonge Domingo Juan, mort l'any 1.272 ( dreta ). Al mur la pintura mral al tremp del segle XV és Llanto sobre Cristo Muerto.
A la dreta d'aquesta pintura mural, ja al mur de la galeria sud, hi ha l'esfera original i els dos autòmates de rellotge de la torre sud.
A la galeria oest hi ha el penell original de quatre metres d'alçària que coronava la torre sud. Al 1.911 després d'un vendaval l'arquitecte de la catedral Manuel Cárdenas s'enfilà a la torre i al constatar el mal estat en el que estava ordenà desmuntar-lo. Quan ja l'havien baixat de la torre i els ferrers de la catedral n'estaven fent un patró per reconstruir-lo, descobriren un secret...
A la càpsula d'arrancada hi havia un pergamí amb una pregària a l'Arcàngel Sant Miquel demanant-li que lliurés a la torre de rayos y centellas ( llamps globulars ) i pregava perquè no s'hi posessin animals voladors.
Li va caure un llamp l'any 1.715 i es desplomà dues vegades de la torre per la força del vent al 1.941 i 1.965.
Després de restaurar-lo el penell original es pot veure al claustre i el que corona la torre sud, la torre del rellotge, és una còpia.
Deixem el claustre i la Pulchra leonina per anar a la propera entrada dedicada a León al Palacio de los Guzmanes i la Casa de los Botines que estan a només cinc minuts de la catedral passejant.
Atentament.
Senyor i
