A les dues entrades anteriors dedicades a la comarca soriana de Tierras del Burgo vàrem mirar i admirar el petit municipi de Calatañazor ( de quaranta-cinc habitants), un dels vint-i-nou de la comarca. Avui anem fins a la capital de la comarca, El Burgo de Osma-Ciudad de Osma, que està a mitja hora de Calatañazor.
Quan hi entrem per la carretera N-122 a la dreta veurem el camp de futbol i al costat la plaça de braus. A pocs metres, a l'esquerra hi ha l'Hospederia i després l'Hotel II Virrey Palafox. Anat a la dreta podem aparcar fàcilment.
Tornant fins a l'Hospederia, que fa cantonada amb la Calle Mayor, un carrer que ens regala una tranquil·la passejada fins a la catedral. En un moment trobem a la dreta l'antic Hospital de San Agustín i a l'esquerra la Plaza Mayor presidida per l'Ajuntament, un edifici construït entre 1.769 i 1.771 per l'arquitecte Ángel Vicente Ubón.
Si compareu les dues fotografies anterior constatareu que els dos edificis s'assemblen. Les torres dels extrems de l'Ajuntament les va pagar el bisbe Bernardo Antonio Calderón perquè l'estructura fos similar a la de l'antic Hospital de San Agustín.
Les obres de l'antic hospital de San Agustín, iniciades al 1.694 i acabades al 1.701, foren ordenades pel bisbe Sebastián de Arévalo y Torres. Però l'origen de l'hospital cal buscar-lo al 1.468 quan el bisbe Pedro García de Montoya el fundà per acollir peregrins i malalts. Aquest primer hospital s'edificà allunyat de la població per evitar la propagació de malalties. Però quedà obsolet per capacitat i ubicació i el bisbe Arévalo ordenà la construcció del nou hospital respectant en nom que li havia donat el bisbe Montoya. L'edifici, de plata quadrada amb un pati porticat al centre, segueix el model herreriano de la casa Àustria amb trets barrocs.
A la fotografia de detall anterior, d'esquerra a dreta podeu veure el coronament del cos central amb l'escultura de San Agustí, el campanar de cadireta de tres ulls i tres campanes de la capella de l'antic hospital i la part superior de la torre de la dreta amb la cuculla de tres cossos que la corona.
Si a les dues fotografies anteriors el protagonisme és per a la torre de la dreta, a la propera podeu observar la part superior de la torre de l'esquerra.
La magnífica façana és d'una estricta simetria. A la planta baixa hi ha la, portalada al centre flanquejada per quatre finestres amb reixes de forja, dues al cos central i una a cada torre lateral. A la segona planta, sobre la portalada central i les quatre finestres hi ha un balcó amb baranes i mènsules de forja. El balcó central està flanquejat per dues fornícules amb les imatges de Sant Sebastià i Sant Francesc. Sobre el balcó principal corona el cos central una fornícula que als peus té l'escut d'armes del bisbe Montoya col·locat entre les mènsules que sostenen les columnes salomòniques que flanquegen la fornícula en la que hi ha la imatge de Sant Agustí, titular de l'antic hospital, amb el bàcul a la mà dreta, la maqueta d'una església a la mà esquerra i la mitra al cap. La fornícula està coronada per un frontó triangular trencat pe col·locar les armes dels bisbe Arévalo. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica ho podeu observar detalladament a la fotografia següent.
A les dues torres que flanquegen el cos central sobre el balcó de la primera planta hi ha un altre balcó, també amb barana i mènsules de forja, i a tocar de la llinda un espectacular escut del bisbe Sebastián de Arévalo y Torres. Com hem vist abans les dues torres estan coronades amb una cuculla de tres cossos.
L'antic hospital actualment acull el Centro Cultural de la Villa amb l'oficina de turisme, la biblioteca municipal, sales d'exposicions, l'Aula Arqueológica Uxama i diverses associacions culturals del Burgo de Osma.
Deixem l'antic hospital per continuar passejant per la Calle Mayor, eix vertebrador del Burgo de Osma, que al costat esquerre està porticada. En aquest carrer podem gaudir d'importants mostres d'arquitectura popular. Comptant les de la Plaza Mayor, hi ha cent vint-i-cinc columnes.
Aquesta colla de columnes poden ser de pedra o de fusta. Quan cal rehabilitar una casa es fa amb molta cura perquè la villa del Burgo de Osma està catalogada de Conjunto Histórico-Artístico.
Si avanço uns metres més i torno a girar-me puc fer la fotografia següent en la que a l'esquerra es veu la portalada del Palacio Episcopal, un edifici del segle XVI. Al fons s'enfilen les cuculles de les torres de l'antic Hospital de San Agustín.
El més interessant d'aquesta residència episcopal és la portalada de l'època del bisbe Alfonso Enríquez ( 1.506 - 1.523 ), que a la propera fotografia podeu veure molt millor.
D'esquema gòtic hispanoflamenc consisteixen un arc de mig punt de grans dovelles amb l'intradós lobulat. La portalada està emmarcada per un arrabà de clara influència musulmana que es recolza sobre mènsules i que a la part superior acull l'escut del bisbe Enríquez.
A les dues fulles de fusta de la porta hi ha l'escut del bisbe Sebastián de Arévalo y Torres que hem vist abans a les dues torres de l'antic Hospital de San Agustín. Actualment l'edifici, a més a més de la residència i les oficines episcopals, acull l'arxiu diocesà.
A tocar del Palacio Episcopal, només separada per l'estret carrer Santo Domingo, trobem la Catedral de Nuestra Señora de la Asunción que domina la Plaza de San Pedro.
De la catedral romànica en queden poques restes ( la sala capitular i part del claustre ) perquè fou enderrocada per construir l'edifici gòtic promogut pel bisbe Juan Díaz i que es començà a edificar al 1.232. La portalada principal d'estil gòtic, que podeu observar a la fotografia anterior, és de finals del segle XIII. La majoria de les capelles laterals són del gòtic final i el claustre d'estil gòtic florit. De l'època renaixentista cal destacar la façana, l'escalinata de la capella de San Pere, la capella de Sant Jaume i alguna portada del claustre.
La capella de Sant Jaume, protagonista de la propera fotografia, està als peus del temple al costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).
Algunes cúpules de les capelles i la monumental Torre Campanar, de setanta-dos metres d'alçària que està reforçada amb quatre potents contraforts, són barroques. Al segle XVIII es va fer l'ampliació més important de la catedral, en estil neoclàssic.
La Torre Campanar actual substituí a la gòtica que tenia greus deficiències constructives i s'enfondrà el dia vint-i-tres de setembre del 1.734.
Deixem la catedral per donar un cop d'ull a l'arquitectura popular de la Plaza San Pedro. La propera fotografia de detall és d'una de les cinc columnes dels porxos de la casa amb tribuna central a les plantes primera i segona que hi ha davant de la portalada gòtica.
Si continuem resseguint perimetralment la catedral, a la cantonada de la Plaza San Pedro i el carrer Brasilia, podeu constatar la feina ben feta restaurant una de les cases.
Continuant uns metres més per la Plaza San Pedro tronem a trobar el carrer Brasília que molt aviat ens permet i apropar-nos al riu Ucero per la Puerta de San Miguel, l'única que es conserva del recinte emmurallat.
En tota la nostra passejada des del començament de la Calle Mayor fins a la Puerta de San Miguel al carrer Bastilla els edificis de l'esquerra estan porticats, tota una joia per la mirada.
Sortint de recinte emmurallat i creuant el riu Ucero pel Puente de La Matilla també anomenat Puente Viejo, del segle XVI, podem gaudir d'una perspectiva diferent en la que la muralla i la Torre Campanar de la catedral són protagonistes.
La muralla fou construïda per ordre del bisbe Montoya l'any 1.458 perquè la situació que vivia Castella a l'època d'Enric IV aconsellava millorar la defensa. Tres segles després la muralla fou enderrocada parcialment per possibilitar el creixement de la villa.
Deixem el Burgo de Osma i la comarca soriana de las Tierras del Burgo per gaudir de les terres de Castella i Lleó en properes entrades.
Atentament.
Senyor i
