A l'entrada anterior dedicada al musée du Louvre vàrem mirar i admirar el lleó de bronze datat entra els anys 975 i 1.1000 que fou trobat l'any 1.849 al jaciment conegut com Los Catellones, prop de Monzón de Campos ( Palencia ), en el que hi havia l'antiga fortalesa que fou abandonada al segle XIV.
Avui continuarem gaudint de les Sales de les Arts de l'Islam observant detalladament alguna de les tres mil peces que s'hi exposen.
Al costat del lleó de Monzón de Campos hi ha l'aiguamans en forma de paó que probablement es va fer a Medina Azahara ( Córdoba ) l'any 972 que correspon a l'any 1.010 de l'Era Hispànica. A tocar d'aquest aiguamans de metall, a la dreta de la propera fotografia, hi ha un altre l'aiguamans de cristall de roca fatimí fet a El Caire a finals del segle X.
L'aiguamans del paó és un aliatge de coure que té decoració gravada per tot el cos. A la propera fotografia darrere i a l'esquerra de l'aiguamans del paó es veu l'aiguamans de cristall de roca decorat amb ocells afrontats que té un petit tap d'or decorat.
Al pit del paó hi podem llegir dues inscripcions: a la línia superior una en llatí Opus Salomonis eraTX ( obra de Salomó, any 1.010 ) i a la línia inferior l'altra en àrab عمل عبد الملك النصراني ( Fet per Abd al-Malik, el cristià ). A l'Edat Mitjana les obres més notables s'anomenaven "obra de Salomó". A la propera fotografia de detall podeu observar parcialment el plomatge gravat per tot el cos del paó i les inscripcions.
L'aiguamans de trenta-nou centímetres i mig d'alçària està coronat per un floró i a l'esquena té una nansa amb forma de coll i cap d'ocell.
La fotografia següent és d'un cremador d'encens en forma de felí, concretament de caracal. Està fet al segle XII a Khorasan ( Iran ) amb llautó d'alt plom, decoració calada, gravat i incrustacions de ceràmica als ulls. És una donació del 1.933 del senyor David-Weill.
El caracal i el falcó eren dos animals que estaven ensinistrats per caçar, una activitat de prestigi social. Peça de molta qualitat pertanyia a mobiliari de cases de luxe.
Al pit del felí hi ha una inscripció en àrab feta amb escriptura cúfica nuada البركة و اليمن و العز و البقا que en català vol dir benedicció, felicitat, glòria i longevitat.
Al costat hi ha un antre cremador d'encens que té forma de falcó. Del segle XII-XIII, també es va fer a Khorasan. De llautó d'alt plom, decoració calada, cisellat i amb incrustacions de ceràmica amb esmalt alveolat turquesa i pasta negra als ulls.
A les Sales de les Arts de l'Islam hi ha moltes peces de ceràmica de les que us en mostraré cinc. La primera és el bol amb animals fet a Khurasan ( Iran ) al segle X-XI. Pertany a un grup de ceràmiques identificades als anys trenta de segle passat durant les excavacions a Nishapur ( Iran ). Aquest tipus de ceràmiques que empraven les elits urbanes també s'han trobat a Merv o Herat. El senyor Foroughi Mohsen el va donar al museu l'any 1.962.
També de l'Iran és el vol de pastilles dels segle X-XI fet amb pasta d'argila, decorat amb engalba i esmaltat. L'engalba és una tècnica de decoració que fa servir dues argiles de colors diferents.
La fotografia següent és del bol amb un genet envoltat d'ocells, també és del segle X-XI, trobat a Nishapur ( Iran ). Fet amb pasta d'argila, amb decoració pintada sobre engalba i esmaltat.
A les vitrines hi ha molts vols i plats, l'últim que us ensenyo és el plat de l'últim quart del segle X amb inscripció trobat a Samarcanda ( Uzbekistan ). El text escrit en àrab الحلم أوله مر مذاقته لكن آخره احلا من العسل السلامة és una màxima del bon govern ( Magnanimitat, el seu gust és amarg al principi, però al final més dolç que la mel. Salt al propietari del plat".
Per acabar aquest petit cop d'ull a les Sales de les Arts de l'Islam us ensenyo la rajola de revestiment epigrafiada feta entre els anys 1.275 i 1.335 a l'Iran. La rajola mesura 9,4 X 58,2 X 50 centímetres i està feta amb pasta silícia amb decoració modelada i brillantor metàl·lic sobre esmalt opac i reflexos d'esmalts de colors.
Hi ha tres inscripcions fetes amb dos tipus d'escriptura. A la primera línia, amb escriptura Thuluth, hi podem llegir فجعلناه سميعا بصيرا * انا هديناه السبيل ( Li van donar l'oïda i la vista. L'hem guiat pel camí recte ). Escrita en cúfic cap per avall a la segona línia el text diu كفروا اوليا[ؤهم الطغوت] ( Els no creients tenen [ els Taghouts ] com a patrons ). A la part inferior, escrit en cúfic nuat llegim هو الحي (Déu! No hi ha Déu més que ell, el Vivent).
Abans de marxar de la Sala 185 m'apropo a la barana i puc observar a vista d'ocell la Sala 186 dedicada a les Arts del Pròxim Orient i Egipte. Mosaics i Teixits. Arts de l'Islam.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme el mosaic de Qabr Hiram datat entre el tercer i l'últim quart del segle VI. Fou trobat l'any 1.861 a l'actual comuna de Hanaway, a vuit quilòmetres de Tir, al sud del Líban. El mosaic estan fe amb tessel·les de marbre, pedra calcària i pasta de vidre.
El que es veu al fons és el mosaic del Fènix de l'últim quart del segle V. Descobert l'any 1.934 a Antakaya el van fer a Daphne.
Aquest era el paviment decoratiu de la major part de la petita església de Sant Cristòfol de Qabr Hiram. A la propera fotografia podeu veure la reconstrucció que Tangopaso va fer pel musée du Louvre.
Font fotografia:Wikimedia Commons.
El Taller de Restauració de Saint-Romain-en-Gal, municipi francès situat al departament del Roine, s'encarregà de presentar el paviment de mosaic amb la mateixa distribució que tenia a l'església de Sant Cristòfol quan fou descobert.
A la nau central de l'església ( fotografia anterior ) el mosaic està envoltat d'una ampla vora. A les cantonades del rectangle interior d'aquesta espectacular "catifa de pedra" hi ha quatre gerros dels que surten volutes de vinya que dibuixen al mosaic amb trenta-un medallons distribuïts en set files, amb tres a les dels extrems i cinc a les altres. Els medallons estan decorats amb escenes de la vida rural o domèstica, caça, baralles d'animals. Al medalló central hi ha una escena de la verema. Com podeu constatar a la fotografia anterior, cinc d'aquests medallons s'han perdut totalment o parcialment.
La decoració de les naus laterals s'organitza amb dos grans plafons rectangulars molt més estrets. Al lateral nord ( part superior de la fotografia anterior ) hi ha disset fileres de medallons decorats amb parelles d'ovelles, peixos, panteres, personificacions de mesos, estacions i fenòmens meteorològics.
La nau lateral sud, que podeu veure a la part inferior de la fotografia anterior i a les dues properes de detall, és més llarga. Hi ha vint fileres de parelles de medallons amb el mateix tipus de decoració de la nau lateral nord.
Tornant a la nau central, després del mosaic amb els trenta-un medallons que hem vist abans, hi ha un espai rectangular decorat amb una sèrie de petits motius geomètrics, amb una orla de flors i la petita inscripció en grec "La santedat escau a casa teva". A l'interior d'un marc rectangular es pot llegir una grans inscripció en grec de set línies en la que hi ha la data que correspon a l'any 575 del nostre calendari.
Entre la nau central i les laterals es conserven vuit petits panells rectangulars de mosaics, que estan entre les columnes, amb escenes de persecucions d'animals.
L'altre mosaic, datat a l'últim quart del segle V, és el mosaic del Fènix, fet a Daphne i descobert a Antakaya l'any 1.934.
Té una alçària de 5.730 centímetres, una amplària de 4.323 centímetres, un gruix de 6,3 centímetres i pesa 560 quilograms. Està fet amb tessel·les de marbre i pedra calcària.
Al centre del camp de roses, sobre una roca, hi ha un fènix amb nimbe. Aquest camp està emmarcat per una vora decorada amb parelles de Capra ibex afrontades separades per branques de roser.
A més a més del gran mosaic hi ha set peces més i el fragment de sanefa amb dos parells de Capra ibex que podeu veure a la propera fotografia.
Deixem les Sales de les Arts de l'Islam per visitar, a la propera entrada dedicada al musée du Lovre, la Sala 170 en la que gaudirem de peces de la Grècia preclàssica.
Atentament.
Senyor i
