Amb la d'avui tanco la sèrie de tres entrades dedicades al plànol geomètric de la ciutat de Lleida que el mestre d'obres barceloní Josep Fontserè i Mestre va fer l'any 1.865. Aquest plànol, que fou la primera aportació a l'urbanisme modern de la ciutat, deixà de banda l'antiga divisió parroquial per dividir Lleida en quatre districtes.
A les dues entrades anteriors us he mostrat detalladament el DISTRITO 1 ( de color rosat ) i el DISTRITO 2 ( de color verd ). Avui veurem el DISTRITO 3 ( taronja ), el DISRITO 4 ( gris clar ) i alguna curiositat del plànol fora dels districtes.
A la fotografia anterior del districte tres, de dalt a baix i d'esquerra a dreta podeu veure els plànols de planta de: l'església de Sant Andreu (17), l'oratori dels Dolors (18), l'oratori de Sant Jaume (19), el teatre (20), el Seminari (21), l'Ajuntament (22 ) i a la frontera entre el districte tres i el districte quatre l'església romànica de Sant Joan (23) que s'enderrocà l'any 1.868 per ampliar la plaça ! Gairebé a tocar de l'antiga església l'any 1.877 es començà a construir la nova en estil neogòtic que obrí al culte al 1.884 quan encara no estava acabada.
A l'anterior fotografia de detall, gairebé a tocar del districte u, podeu veure millor els plànols de planta de l'església de Sant Andreu i de l'oratori dels Dolors.
L'església de Sant Andreu, documentada per primera vegada l'any 1.152, a partir dels segles XIV i XV va estar molt vinculada amb l'Estudi General que fou la universitat més antiga de Catalunya. La parròquia de Sant Andreu entrà en decadència a partir del segle XVII amb el despoblament del barri de la Suda.
A la pàgina 632 del llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" hi ha el plànol del barri de la Suda segons Josep Lladonosa. A la part inferior s'hi pot veure el Portal de Sant Andreu i l'església romànica de Sant Andreu.
Fou enderrocada l'any 1.735 i l'any 1.740 van començar les obres de la nova església parroquial de Sant Andreu al carrer Cavallers que s'obrí al culte l'any 1.755. Cremada i enderrocada l'any 1.936, Regiones Devastadas la reconstruí entre 1.961 i 1.967.
El despoblament del barri antic ha decidit a la diòcesis de Lleida a suprimir la parròquia de Sant Andreu. i L'edifici del carrer Cavallers número seixanta-dos no deixarà de ser la seu de l'associació de caritat de Sant Vicenç de Paul i també acull al Secretariat de Confraries.
L'oratori dels Dolors, ubicat al número vint-i-sis del carrer Cavallers, és un edifici d'estil barroc amb detalls neoclàssics que es començà a construir l'any 1.724.
L'any 1.936 fou incendiat però l'estructura de l'edifici resistí. A la propera fotografia de la revista anual de la Congregació dels Dolors, corresponent a l'any 2.018, podeu veure l'estat en que quedà després de l'incendi.
El catorze de desembre del 2.017 l'edifici es clausurà urgentment per refer la coberta que tenia una lamentable conservació. Els problemes estructurals suposaven un evident perill d'esfondrament.
A la propera fotografia feta des del poc que queda de la cuirassa, podeu veure l'oratori sense coberta protegit per lones impermeables.
A la cantonada del carrer Cavallers amb el carrer Major hi ha el Peu del Romeu - oratori de Sant Jaume al plànol- (19) i just davant de la façana del carrer Major hi havia l'antic Teatre Principal (20) que estava ubicat al nou convent dels agustins. L'any 1.836, després de la desamortització es transformà en teatre. Al centre de la fotografia de detall es veuen les escales de la Costa del Jan (ecj) que permeten anar del carrer Major fins a l'antic barri jueu. El plànol de planta de la dreta és de l'antic seminari (21).
El dia vint-i-dos d'octubre de 1.876 un incendi destruí el primer gran teatre Principal que estava a l'església del convent dels Agustins, a tocar de la capella del Peu del Romeu. Al número quaranta-un de la revista "La Ilustración Española y Americana", editada a Madrid entre 1.869 i 1.921, del dia vuit de novembre del 1.876, hi ha notícia d'aquest incendi i dos gravats del corresponsal artístic D. Ramon Mestre. Si cliqueu a l'enllaç anterior la podreu consultar.
A l'Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España podeu consultar tots els números de la revista.
Font fotografia: La Ilustración Espàñola y Americana del vuit de novembre de 1.876. Pàgina tres.
A la fotografia anterior podeu veure la notícia de l'incendi de la pàgina tres de la revista en la que s'explica que el teatre ja fou destruït per un incendi l'any 1.845 però fou rehabilitat. A la propera un dels gravats de la pàgina quatre.
Font fotografia: La Ilustración Espàñola y Americana del vuit de novembre de 1.876. Pàgina quatre.
A la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè podeu constatar que abans de l'incendi el carrer Cavallers no continuava fins a Blondel. Va ser després que l'Ajuntament allargà el carrer Cavallers com el coneixem actualment.
A la propera fotografia de detall, del "Plano de Lérida:revisado por el ayuntamiento d'Alberto Martín editor- Barcelona-" del 1.910 constatareu que el carrer Cavallers ja arriba fins a Blondel.
Com podeu constatar a la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè, l'antic teatre, que estava just davant de la capella del Peu del Romeu, tenia façanes al carrer Major i a Blondel.
L'any 1.881 es construí l'antiga Casa Aldomà al solar on hi havia l'antic teatre i s'allargà el carrer Cavallers fins a Blondel. A la fotografia anterior es veu clarament la proximitat entre la Capella del Peu del Romeu i la Casa Aldomà ( l'antic teatre ) que té façanes al carrer Major, carrer Cavallers i l'avinguda de Blondel. A la fotografia següent podeu observar la façana de Blondel i, parcialment, la del carrer Cavallers.
Tornant al carrer Major, entre el Peu del Romeu - oratori de Sant Jaume i la plaça de Sant Francesc, trobem les escales de la Costa del Jan ( ecj a la fotografia anterior de detall del plànol d'en Fontserè ). Aquest carrer a l'època medieval era l'accés al barri jueu de Lleida.
Josep Lladonosa explica al seu llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" que el dia dos d'abril del 1.603 el Consell General acordà cedir als jesuïtes unes cases enderrocades de l'antiga cuirassa per poder edificar-hi la seva residència. Durant uns anys el carrer s'anomenava Costa de la Companyia.
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a la següent, les escales de la Costa del Jan pugen i pugen fins arribar als actuals jardins de la cuirassa on hi havia el Col·legi-Residència de la Companyia de Jesús.
Després de l'expulsió dels jesuïtes l'any 1.767 la seva reisdència-col·legi havia quedat desocupat i amb la reforma del bisbe Sánchez Ferragudo s'hi ubicà el Seminari l'any 1.773. L'any 1.893 el bisbe Josep Meseguer decidí construir un edifici de nova planta a la Rambla d'Aragó.
Font fotografia: web del Bisbat de Lleida.
A la fotografia anterior podeu veure, ressaltat en color rosat, l'antic col·legi-residència dels jesuïtes que fou enderrocat l'any 1.949. Al seu lloc s'hi van construir als anys cinquanta del segle passat els Blocs del Seminari que podeu veure parcialment a la propera fotografia. Al centre dels blocs hi havia la plaça Mestre Serra amb un petit estany amb el mapa d'Espanya en relleu.
Font fotografia: paeria.cat
L'any 2.009 es van enderrocar els blocs amb l'objectiu d'edificar-hi la nova Audiència i habitatges socials. La nova Audiència finalment es va fer al costat dels jutjats i els habitatges socials no es van construir ... Actualment hi ha els jardins de la cuirassa.
Per acabar amb els plànols de planta del districte tres, a la fotografia següent de detall podem veure el de las casas consistoriales - la Paeria- (22) i a la frontera entre el districte tres i el districte quatre el de l'església romànica de Sant Joan (23). A la part inferior encara es veu el Pont Vell (PV)que fou destruït parcialment per la riuada del Segre al 1.866, un any després de que en Fontserè fes el plànol geomètric. L'arquitecte Julio de Saracíbar s'encarregà de refer-lo, però l'any 1.907 una nova riuada se n'endugué una part. L'any 1.911 s'inaugurà el "nou pont vell", d'estil modernista, que fou dinamitat el tres d'abril de 1.938.
Quan Josep Fontserè i Mestre va fer el plànol geomètric l'any 1.865 l'edifici de la Paeria era diferent a l'actual. L'any 1.867 l'arquitecte, enginyer i polític lleidatà Agapit Lamarca Quintana projectà una nova façana neoclàssica per a l'avinguda de Blondel que només tenia planta baixa i primer pis coronat amb un escut de la ciutat. També projectà el pis superior de la façana de la plaça de la Paeria.
A la propera fotografia de detall d'un dels plafons que expliquen la transformació del palau del segle XIII fins a l'actual palau podeu veure la façana de Blondel projectada per Agapi Lamarca. Trobareu aquests plafons al Museu de la Paeria ubicat al soterrani del palau.
L'aspecte actual de la Paeria és el resultat de la remodelació del 1.929 feta per l'arquitecte lleidatà Ramon Argilés i Bifet.
Ja al final del districte 3, tocant al districte 4, podem veure el plànol de planta de l'església romànica de Sant Joan (23) que podeu veure a la part inferior esquerra en la propera fotografia del districte 4. A més a més, d'esquerra a dreta hi ha tres plànols de planta més: l'oratori de Sant Jaume (24), l'hospici (25) que actualment és la seu de la Diputació de Lleida i l'església del Carme (26). A la part superior esquerra el plànol de planta és de la Seu Vella ( SV).
Sant Joan, que primer fou capella hospitalària, al final del segle XII s'enderrocà per construir la malaurada església romànica que fou enderrocada l'any 1.868 per ampliar la plaça. A tocar de l'antiga església l'any 1.877 es començà a construir una nova església de Sant Joan d'estil neogòtic.
A la part inferior dreta de la fotografia anterior podeu veure l'estructura que l'arquitecte Luís Peña Ganchegui dissenyà en forma d'absis. A sots hi ha les restes dels fonaments de l'església romànica. Darrere, el frontispici de l'església neogòtica de Sant Joan. A la part superior central, la Seu Vella.
A la propera fotografia de l'Arxiu de les Avellanes.
A la propera fotografia del 1.976 de l'Arxiu Gavín de les Avellanes podeu observar en primer terme les restes dels fonaments de l'absis romànic trobades quan es feia el pàrquing de la plaça de Sant Joan.
Fins a la inauguració del nou temple, durant setze anys, el culte es traslladà a altres indrets. A l'oratori de Sant Jaume ( capella de Sant Jaume d'En Serra ) de la Casa Pifarré ( carrers del Carme i Turull ) s'hi feien els baptismes. La fotografia següent és de la porta lateral de la capella que trobareu pujant pel carrer Turull.
Aquells setze anys les misses es celebraven a l'hospici que s'edificà en el lloc on hi havia l'Hospital del Sant Esperit destruït durant la Guerra de Successió. L'edifici de l'hospici es construí entre 1.789 i 1.795. L'any 1.873 s'intentà que l'edifici fos la seu de la Diputació però l'edifici estava mig enrunat. Al 1.890 s'encomanà a l'arquitecte Celestí Campmany el projecte de rehabilitació i al 1.898 l'antic palau ja era la seu de la Diputació.
L'església del Carme fou cremada durant la Guerra Civil i enderrocada l'any 1.954 pel lamentable estat de conservació. El nou temple d'estil historicista de base clàssica, inaugurat l'any 1.959, és de l'arquitecte Gabino Larriaga. La església actual està al mateix lloc on hi havia l'antiga església dels Carmelites Calçats. El plànol de planta que dibuixà en Fontserè és de l'església reconstruïda després de la Guerra de Successió. A la fotografia anterior del districte quatre podeu constatar que l'edifici només tenia la façana del carrer del Carme. Al construir la nova església l'edifici s'amplià fins a la Rambla de Ferran on es va fer el nou frontispici amb un arc gegant que emmarca la porta principal, però es respectà la sobrietat de l'antiga porta d'accés del carrer del Carme.
Els esgrafiats que decoren la façana del carrer del Carme són del 1.959. El del cos sobresortint, que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia, reprodueix l'escut de l'ordre dels Carmelites Descalços. Les tres campanes de l'església provenen de l'antic convent dels Carmelites ( segles XVII - XVIII ). A la fotografia podeu veure bé una de les campanes.
Per acabar l'entrada d'avui, una curiositat. Sota del districte quatre hi ha un passeig arbrat que és la Rambla de Ferran, iniciada l'any 1.816 i ampliada fins a l'estació de ferrocarril seguint la proposta d'en Fontserè del 1.865.
A pocs metres es veu el riu Noguerola i al seu marge esquerre un safareig que està a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat. El podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
La propera entrada dedicada a la cartografia de la ciutat de Lleida la començarem al mateix indret per observar detalladament el "Plano de Lérida:revisado por el ayuntamiento d'Alberto Martín editor- Barcelona-" del 1.910.
Atentament.
Senyor i
