dimarts, 25 d’agost del 2026

Otranto ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a Otranto vàrem observar el castell i el frontispici de la cattedrale di Santa Maria Anunziata amb l'elegant rosassa amb fina traceria gòtica i el portal barroc del 1.674. A la d'avui entrarem a donar-li un cop d'ull i gaudir del espectacular mosaic que cobreix la nau central, el presbiteri, els transseptes esquerre i dret i l'absis central.
 
 
De planta basilical està dividida en tres naus per catorze columnes de granit polit coronades per capitells de diferents ordres, des del jònic fins al corinti en els que es recolzen arcs de mig punt sobre els que hi ha una sèrie de finestres al claristori ( el nivell superior més al de la nau ). 

L'any 1.693 l'arquebisbe Francesco Maria de Aste ordenà enderrocar l'iconòstasi i construir l'arc triomfal, situat a l'entrada del presbiteri que marca la separació entre la zona reservada al culte i la dels fidels. 
 

 Al 1.698 ordenà la cobertura de la nau central i del presbiteri amb un enteixinat de fusta amb daurats sobre fons blanc i negre. Alçant la mirada puc mostrar-vos la coberta de la nau central.


Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera de detall l'enteixinat de la nau central està format per octàgons i creus.

 
L'enteixinat del presbiteri és diferent al del de la nau central com podeu veure a la propera fotografia de detall està format només per octàgons.


Les naus laterals es van cobrir amb plafons de fusta pintats a la primera meitat de segle XIX. Aquestes naus laterals aculles sis altars.


Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) trobareu la fonte battessimale del segle XVIII de forma octogonal, de marbre amb vetes vermelles i marfil amb incrustacions coronada per les figures de bronze de Sant Joan Baptista batejant a Crist. Substituí a la pica baptismal octogonal de pedra del segle XVI que està custodiada al Museu Diocesà.


Al final del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), al braç dret del transsepte, hi ha la Cappella dei Santi Martiri que fou ampliada l'any 1.482 per Ferran I d'Aragó.


L'objectiu d'aquesta ampliació era acollir les restes dels vuit-cents habitants d'Otranto que l'agost del 1.480 foren decapitats per no voler convertir-se a l'islam. Les restes es guarden en set grans caixes de fusta de noguera.
A la dreta de la fotografia anterior a la propera darrere del cadirat podeu veure l'orgue de la primera meitat del segle XVIII obra dels germans fabricants d'orgues de Gallipoli Simone i Pietro Kircher.


La caixa de l'instrument està ricament tallada i té tres grups de tubs. Al grup del centre hi ha set tubs i als grups que el flanquegen onze a cadascun. L'orgue està coronat amb l'escut de l'arquebisbe Michele Orsi. Aquest orgue, amb un sistema de transmissió totalment mecànic, fou restaurat per l'Antica Ditta Organara ( Antic Fabricant d'Orgues ) Piccinelle  al 1.986 - 1.995.


Al braç esquerre del transsepte hi ha l'altre orgue de la catedral. Amb un sistema de transmissió elèctrica fou construït l'any 1.960 per la companyia Fratelli Ruffatti  i és el que actualment s'utilitza com a orgue principal.
Al fals sostre de fusta dels braços del transsepte és de la primera meitat del segle XVIII. Les pintures representen el Triomf de la Creu.
 
 
A la dreta de l'orgue Kircher, a la nau central, trobem el pulpito ligneo ( el púlpit de fusta ) que s'emprava antigament per a proclamar l'Evangeli i en la preparació de les festes solemnes de l'ant litúrgic.

 
Al valuós púlpit, encarregat per l'arquebisbe Michele Orsi, a la part central de la barana hi ha l'escut de l'arquebisbe que fa referència al seu cognom en el que hi ha representat un ós rampant i una estrella. A la part inferior dreta del mur  es veuen restes de pintures al fresc.

Però la joia més espectacular de la catedral és el paviment de mosaic d'estil bizantí creat entre 1.163 i 1.166 per ordre del primer arquebisbe llatí de la ciutat Gionata, per un grup d'artistes liderats pel monjo basilià grec Pantaleone pertanyent a l'escola pictòrica hel·lenística del monestir de San Nicola di Casone ( actualment en ruïnes ) a pocs quilòmetres al sud d'Otranto.
Al mosaic estan representades escenes de l'Antic Testament, de cicles cavallerescos, del romanç d'Alexandre i de bestiaris medievals.


És un dels mosaics medievals més grans d'Europa, dels pocs que queden sense canvis al llarg del temps. Ocupa la nau central, el transsepte, el presbiteri i l'absis central. El conjunt de tot el mosaic té forma de creu.
Comencem per la nau central amb la representació de l'Arbre de la Vida al centre ( bona part està tapada pels bancs i les cadires com podeu constatar a la fotografia anterior ). El tronc d'aquest immens arbre sense arrels descansa  sobre dos poderosos elefants. Gairebé on comença l'arbre a l'esquerra hi ha un tauler d'escacs que representa l'entrada al joc d'accions oposades: llum-foscor, dia-nit, vida-mort, esperit-matèria, la lluita atàvica entre el bé i el mal.


A l'esquerra del tronc central hi ha la representació de la torre de Babel i a la dreta la d'Alexandre el Gran. Sobre la torre de Babel ocupant tot l'espai de la nau central trobem la representació de Noè i el diluvi universal. A sobre el cicle dels mesos de l'any i a tocar del transsepte el jardí de l'Edèn.
Al dissenyar l'espectacular arbre, en el que el seu tronc és una mena de camí per la nau central Pantaleone tingué en compte que durant el solstici d'estiu els raigs del Sol resseguissin perfectament aquest tronc que s'inclina una mica cap a l'esquerra.
 
 
Gairebé tocant al transsepte hi ha un espai sense bancs en el que podem observar a la fotografia següent d'esquerra a dreta tocant al banc parcialment els quatre clipeus amb les representacions dels mesos de gener, febrer, març i abril. A l'interior de cada representació dels dotze mesos de l'any també hi ha una petita representació dels dotze signes del zodíac. A cada clipeu ( escut de forma circular de grecs i romans està representada la fatiga de l'home obligat a treballar com a conseqüència del pecat original en l'activitat pròpia d'aquell període de l'any. Tot el conjunt amb la representació dels dotze mesos i els dotze signes del zodíac mesura més de noranta metres quadrats. 
A la part més propera al transsepte, flanquejant el tronc de l'Arbre de la Vida, hi ha l'escena de l'expulsió del paradís i a la seva dreta ( d'esquerra a dreta ) el rei Artús, l'ofrena de regals de Caín i Abel i Caín matant al seu germà.


D'aquestes escenes a la propera fotografia de detall podeu veure el fratricidi amb Caín vestit amb una túnica curta colpeja amb un gran bastó al seu germà Abel que degoteja sang. Abel està representat nu, signe de la seva innocència.


Al presbiteri hi ha representats en setze medallons disposats en quatre fileres, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: la reina de Sabà, el rei Salomó, una sirena agafant amb les mans la seva cua bífida, un grif que aixeca un cabrit entre les seves potes, un quadrúpede de llargues banyes amb espines a les cuixes, un centaure, un cérvol amb una fletxa clavada al coll que li ha llançat el centaure, un monjo davant d'un unicorn, un dromedari, un drac devorant un cabrit, un elefant, un lleopard que ha caçat una presa, un bou, Eva, Adam i per acabar un quadrúpede.

Al mosaic de l'absis central, d'esquerra a dreta trobem entre altres les representacions de Samsó arrancant la mandíbula d'un lleó. El profeta Jonàs vestit amb una llarga túnica duu un gran rotlle on hi ha escrita la destrucció de la ciutat de Nínive. El rei de Nínive es despulla i es prepara per fer penitència. Jonàs es llençat al mar pels mariners i un gran peix se l'empassa. 
 
 
A la fotografia anterior podeu veure al mosaic del transsepte esquerre el tronc d'un arbre sostingut per un bou que separa el paradís dels elegits ( esquerra ) de l'infern dels condemnats ( dreta ).
El paradís representa un jardí exuberant amb flors i arbres on plantes, animals i homes de Déu viuen en harmonia.
A la part inferior dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podem veure el dimoni i un àngel que es dedica al pesatge de les ànimes.

Prop de l'absis del costat de l'Evangeli ( esquerre ), assegut sobre una serp monstruosa, hi ha Satanàs coronat. A l'esquerra del príncep dels dimonis veiem un home lligat de mans i peus.
 
 
Al mosaic del transsepte dret un gran arbre emmarca amb les seves branques diferents animals híbrids i monstruosos. Gairebé al final de l'arbre, a l'esquerra del tronc, un drac s'empassa un cabrit. A la part superior, gaire a tocar de la Cappella dei Santi Martiri, hi ha diverses figures humanes que podrien simbolitzar el desordre espiritual d'una humanitat no complerta.
 
 
Al proper vídeo del Centro de Estudios Artísticos Elba podeu observar detalladament l'espectacular mosaic de la cattedrale di Santa Maria Anunziata d'Otranto.

 

Sortim de la catedral per enfilar-nos fins al punt més alt de la ciutat, al que arribem passejant només tres minuts, per mirar i admirar a la propera i última entrada dedicada a Otranto la chiesa bizantina di San Pietro.
Atentament.
Senyor i

divendres, 21 d’agost del 2026

Sahagún ( i 2 ).

Després d'observar detalladament a la primera entrada dedicada a la vila lleonesa de Sahagún el poc que queda del monestir de San Benito ( la Capella de San Mancio, la Torre i el Arco de San Benito ) vaig explicar-vos que en una propera entrada miraríem i admiraríem l'església de San Tirso, que està al costat del monestir. 
A la propera fotografia podeu constatar aquesta proximitat perquè darrere de l'església, a la dreta, es veu la torre campanar del monestir.

Ubicada a la Plaza de San Tirso fou una de les primeres esglésies romàniques espanyoles en la que es van reemplaçar els carreus de pedra i l'escultura monumental pel maó, creant el que coneixem com a romànic-mudèjar
 
 
Anant a l'esquerra faig la fotografia anterior amb dos dels tres absis. El del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) el podeu veure en primer terme, l'absis central a la seva dreta i darrere la façana sud del campanar. Començant a resseguir perimetralment l'església cap a la dreta podem observar millor l'absis central.


L'església es començà a edificar al segle XII per l'absis central amb carreus ben escairats i columnes de pedra, però quan n'havien col·locat poques filades es continuà construint amb maó. L'absis central es començà l'any 1.170 ( amb pedra ) i s'acabà amb maó l'any 1.200.


Les columnes de pedra es van continuar com pilastres de maó i el mur es decorà amb dos arcades cegues superposades d'arc de mig punt.
Aixecant la mirada el protagonisme és per la part superior de l'absis central i les façanes nord i est de la gran torre campanar.


Els dos absis laterals ja es van construir amb maó i, com podeu constatar a la propera fotografia, la decoració de les arcades cegues d'arc de mig punt és invertida a la de l'absis central. Cadascun dels absis té una finestra de doble esqueixada que permet l'entrada de llum natural a l'interior.


Continuo resseguint perimetralment l'església cap a la dreta per donar protagonisme a l'absis del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). De la gran torre campanar es veuen les façanes est i nord i darrere el monestir de San Benito.


L'espectacular torre campanar s'alça sobre el tram recte de l'absis central i no sobre el creuer. Després d'un primer tram troncopiramidal hi ha tres trams més de planta rectangular amb arcades.


Les columnes del segon i tercer tram del campanar són de pedra i no de maó. En cadascuna de les façanes llargues ( est i oest ) del segon tram hi ha dues finestres geminades d'arc de mig punt i a les façanes més curtes ( nord i sud ) només una. A la fotografia anterior podeu veure d'esquerra a dreta les façanes est i nord i a la fotografia següent les façanes sud i est.
La coberta a quatre aigües de la torre campanar és de teula àrab com la resta de les cobertes de l'església. A les fotografies del campanar fetes amb angle contrapicat es veu molt bé l'estructura de fusta del ràfec de la teulada.


A cadascuna de les façanes llargues del tercer tram hi ha sis arcs de mig punt i a les façanes curtes dues finestres geminades. La torre campanar està rematada a cadascuna de les façanes llargues amb set arcs i a les façanes curtes amb cinc arcs. Els arcs de mig punt de l'últim nivell són més curts i no tenen columnes de pedra. A la propera fotografia podeu veure clarament el primer tram troncopiramidal.


El campanar que veiem actualment és una reconstrucció del campanar original que es va ensorrar l'any 1.948 esbotzant en la seva caiguda les cobertes dels absis, el creuer i el presbiteri. Les obres de reconstrucció del campanar van acabar l'any 1.960.


El protagonista de la fotografia anterior és l'absis del costat de l'Evangeli, però no és l'absis original perquè aquell fou enderrocar per construir al seu lloc una sagristia. L'actual es construí als anys cinquanta del segle XX seguint el projecte de la Dirección General de Bellas Artes. Aquest projecte el supervisà l'arquitecte Luis Menémdez Pidal que també restaurà l'església després de la caiguda de la torre campanar.
A la fotografia següent, que vaig fer després de girar cap a la façana nord, en primer terme hi ha l'inici de la galeria porticada amb les obertures enreixades construïda l'any 1.897. Durant aquestes obres es va fer la nova porta a la façana nord. A la part central superior hi podeu veure parcialment d'esquerra a dreta les façanes nord i oest de la torre campanar.


En aquesta galeria que cobreix part de l'atri del temple s'hi conserven diversos sepulcres trapezoïdals amb el buit interior adaptat al cap del difunt.
 

 Dirigint la mirada a la dreta de la porta d'accés a la galeria porticada faig la propera fotografia en la que a la dreta es veu parcialment la torre del monestir de San Benito les restes del qual vàrem observar detalladament a la primera entrada dedicada a Sahagún.


L'església de San Tirso va servir de prototip per construir-ne altres, una a la mateixa vila de Sahagún- l'església de San Lorenzo-, i a les províncies de Zamora, Ávila, Valladolid i Segovia.
Des del mateix indret on he fet la fotografia anterior, dirigint la mirada a la dreta puc mostrar-vos part de les restes del monestir de San Benito.


Si faig uns pocs passos en direcció al monestir i torno a dirigir la mirada a l'església de San Tirso puc fer la fotografia en la que a la dreta es veu l'assolellada façana oest en la que es veu una porta adovellada d'arc de mig punt tapiada. Per sobre de la coberta, a l'esquerra, podeu observar els dos últims trams de la torre campanar corresponents a les façanes nord i oest.


M'apropo a la porta tapiada perquè pugueu apreciar més clarament la porta adovellada d'arc de mig punt, una de les poques mostres de carreus de pedra de San Tirso.
 
 
Deixem la vila de Sahagún i la província de León per anar en una propera entrada fins a Becerril de Campos, una petita vila de la província de Palencia declarada l'any 2.004 Bien de Interés Cultural amb la categoria de Conjunto Histórico.
Però no us ensenyaré el seu patrimoni monumental sinó que ens aturarem als afores per donar un cop d'ull al Humilladero i la Fuente Vieja.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 17 d’agost del 2026

Cases singulars de Lleida ( 60 ).

Després d'un llarg parèntesi, amb la d'avui torno a la sèrie d'entrades dedicades a les cases singulars de Lleida. No passejarem pel centre de la ciutat sinó que anirem a la Partida Les Canals, una partida eminentment agrícola però que acull els Polígons Industrials El Segre, del Camí dels Frares i de Torre Solé.
 
 
L'Horta de Lleida, un gran espai agrícola que envolta la ciutat prioritàriament dedicat a la fruita dolça, està dividida en partides. La superfície de l'Horta és molt més gran que el de la ciutat. Els habitatges de les partides són les torres.
 
 
A l'horta hi ha unes dues mil vuit-centes torres repartides entre les cinquanta-set partides. La protagonista de l'entrada d'avui és la Torre Solé
Apropar-se a l'antiga torre no és fàcil. Cal que agafeu l'antiga N-II ( actualment Ll-11 que enllaça la ciutat de Lleida amb l' A-2 ) i a la segona rotonda després del Cementiri Municipal enfilem la primera sortida direcció al Polígon industrial Camí dels Frares. Pocs metres després trobareu una rotonda que deixarem a la tercera sortida i aparcareu.
 

Com podeu constatar a les fotografies, la Torre Solé està abandonada i té tapiades les obertures de la planta baixa i la primera planta.  L'edifici és una obra popular amb trets modernistes construïda l'any 1.925.
 
 
La part superior de les quatre façanes de l'edifici de planta rectangular està resseguida per una franja ornamental feta amb rajoles de ceràmica vidrada blanques i verdes. Una cornisa motllurada i una balustrada entre pilons coronen l'antiga torre. El terrat o terrassa és transitable i està envoltat per una balustrada de pedra artificial.
 

 A la terrassa hi ha un badalot o cos amb coberta a quatre aigües que és el coronament del forat d'escata de la torre.
 

 Avançant uns metres més faig la fotografia següent de la torre construïda a l'extrem d'un petit turó des del que es veu, a vista d'ocell, la carretera Ll-11.
 

 Està clar que aquest nou carrer del Polígon Industrial de Torre Solé no hi ha la pujada a l'edifici per això agafo el cotxe i torno direcció a la rotonda. Uns metres abans d'arribar-hi, giro a l'esquerra i pujo fins a la meitat del carrer Carme Castro Gabernet, que al 1.947 fou la primera dona treballadora de la comunitat de Regants del Canal d'Urgell. Aparco a tocar del segon pas de vianants  que al costat té la petita sendera que s'enfila fins al turó.
 
 
Ja al cim del turó, a l'angle nord-est entre les males herbes i els cards, es veu al fons la torre centenària. Probablement Torre Solé acollia els espais d'habitatges de tot el conjunt d'edificis del que, com podeu constatar a la fotografia anterior, només queda la torre.
 

 La sendera va cap a la dreta i com més m'apropo a la torre queda més desdibuixada. Cal anar ben calçat perquè prop de l'edifici no és fàcil caminar.
 

 Del conjunt d'edificis de l'antiga torre només es conserva la casa principal. Els tres edificis de menys alçària, construïts posteriorment, s'han enderrocat. Totes les edificacions estaven arrebossades i pintades. L'estructura es sustentava sobre bigues de fusta i entrebigat a revoltó ( petita volta de poca llum que va d'una biga a l'altra ).
 
 
Un pati d'entrada precedia a les tres construccions més baixes i a l'edifici principal, l'únic que actualment corona el petit turó.
 

 Font fotografia: Corbella i Garcia, Josep Àngel / Salvadó J.
 
Les fotografies anterior ( 1.983 ) i propera ( 2.021 ), del Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ens mostren el conjunt d'edificis que formaven  la Torre Solé i el lamentable estat de conservació que tenia la torre abans de l'actuació per aturar el procés de degradació de Torre Solé.
 

 Font fotografia: Agents Rurals.
 
Les nombroses obertures de la torre de les façanes nord, sud i est, que en el seu moment omplien de llum natural l'interior de l'edifici, encara conserven el mar motllurat i l'ampit volat. De les obertures de la façana oest només en queden petits vestigis perquè aquesta façana tenia un edifici de menor alçària adossat posteriorment. Afortunadament s'ha dignificat la torre que dona nom al nou polígon industrial de la ciutat.
 
 
 
Deixem la torre per, a la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida, començar a donar un cop d'ull a alguns dels edificis de la Rambla de Ferran.
Atentament.
Senyor i