A les entrades anteriors dedicades a Bellpuig hem observat detalladament el Convent de Sant Bartomeu, el Molí Vell i el Molí de la Farinera. Clicant sobre els enllaços anteriors ho podeu recordar. Si el convent i els molins estan als afores de Bellpuig, a l'entrada d'avui us proposo visitar el nucli històric de la vila.
Comencem al carrer Homenatge a la Vellesa, que antigament s'anomenava carrer del Pou. Els porxos d'aquest carrer són els més importants de la vila i conjuntament amb els de la plaça de Sant Roc estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. En aquestes cases porxades hi vivien les famílies més importants de Bellpuig.
Aquestes cases tenen les façanes de pedra fetes amb carreus molt ben escairats i les obertures ( portes i finestres ) emmarcades amb carreus motllurats i amb grans llindes.
La més important és la Casa del Procurador o Casa dels Consellers, que podeu veure a la fotografia anterior. L'edifici renaixentista, construït entre 1.581 i 1.583, era la residència del Governador de la Baronia. La casa també es coneix com a Palau de Ramon Folch de Cardona.
La casa, amb planta baixa, pis amb tres balcons i golfes, té la façana rematada amb una cornisa en la que a cada extrem hi ha una gàrgola. Conjuntament amb altres tres edificis forma un tram del carrer porxat construït sobre vuit arcs. La Casa del Procurador ho fa sobre tres arcs rebaixats recolzats sobre columnes toscanes.
De les quatre portes de la planta baixa cal destacar el portal renaixentista de l'esquerra, protagonista de la fotografia anterior. Al centre de la llinda, sostinguda per dues pilastres estriades, hi ha l'escut de Bellpuig i l'any 1.583. A la part superior hi podem llegir: "SINT OCVLI TVI APERTI DNE SVPER DOMVM ISTAM DIE AC NOCTE" ( Que els vostres ulls, Senyor, vetllin sobre aquesta casa dia i nit ).
Deixant la Casa del Procurador i baixant fins a la casa contigua, la número nou del carrer, just davant trobem l'edifici de l'Ajuntament amb una façana simètrica feta amb carreus ben escairats. Totes les obertures ( portes i finestres ) són d'arc de mig punt i una cornisa guardapols remata tots aquests arcs unint-los horitzontalment.
Diu la tradició oral que l'edifici, construït l'any 1.883, substituí a la Paeria Antiga. Té planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi ha dues portalades centrals flanquejades per dues finestres. Al pis noble, quatre finestrals, amb els dos centrals amb un balcó corregut. Al segon pis hi ha quatre finestrals com els del primer però més petits. Les obertures de les golfes són quatre òculs.
A la cantonada de la façana de l'Ajuntament amb la monumental escalinata barroca hi ha dos plafons informatius. Un explica l'edifici de l'Ajuntament i a l'altre, protagonista de la fotografia anterior en la que a la dreta es veuen parcialment els primers graons de l'escalinata, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb un Sol. Aquest Sol ens indica que estem al Camí Ignasià un camí que comença a la casa d'Azpeitia ( Guipuzkoa) en la que va néixer Sant Ignasi de Loiola i acaba a la Cova de Manresa. Aquest recorregut a Catalunya està senyalitzat amb la rajola del Sol.
A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la façana arrebossada i pintada de l'Ajuntament amb pedra carreuada als marcs de les obertures i la cantonada amb la façana principal.
La monumental escalinata, de l'any 1.792, està dissenyada en cinc trams. Cada tram té deu graons, un replà i cinc graons més.
L'escalinata sembla inspirada amb el rosar perquè es correspon a les seves denes i el glòria al final. Una dena és cadascuna de les parts del rosari que està composta d'un parenostre deu avemaries i un glòria.
Al final de cada tram de l'escalinata hi ha una barana de pedra que acaba en una pilastra coronada amb un pom esfèric. Aquesta barana ens obliga a pujar l'escalinata fent un recorregut sinuós.
A banda i banda de l'escalinata hi ha bancs de pedra que permeten descansar durant la pujada fins a l'església parroquial de Sant Nicolau. L'escalinata fou restaurada l'any 1.994.
A la majoria de les fotografies anteriors, en mols dels balcons hi ha domassos amb l'emblema de la Congregació dels Dolors. A cada pilastra central de l'escalinata hi ha dues banderes amb el mateix emblema.
L'explicació és que vaig fer les fotografies el dia d'una de les principals festes de Bellpuig, el de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta festa es celebra el divendres anterior al Divendres Sant.
L'església de Sant Nicolau, del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb la portalada renaixentista fou edificada pel mestre d'obres Melcior Gener de Cervera. En la seva construcció s'emprà bona part dels carreus de l'església antiga.
La portalada d'arc de mig punt té més de dos metres de diàmetre i està flanquejada per dos columnes estriades sobre basaments motllurats. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt treballat sobre el que hi ha una fornícula apetxinada amb una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A tocar del frontó triangular que tanca l'espai de la fornícula hi ha una petita rosassa que, com podeu constatar millor a la propera fotografia de detall, té un sistema d'il·luminació amb la forma de l'emblema de la Congregació dels Dolors.
Abans d'entrar a l'església dirigim la mirada a la subtil decoració que hi havia a la base de les dues columnes estriades per celebrar la Festa de la Mare de Déu dels Dolors.
La parròquia de Sant Nicolau està formada per tres edificis de planta rectangular: l'església (1.571- 1.591 ), la capella del Sant Crist de Bormio (1.696 - 1.702) i la capella dels Dolors (1.718 - 1.722) decorada amb pintures mural al fresc del pintor targarí Jaume Minguell.
L'església és d'una sola nau i té capelles laterals intercomunicades ubicades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria i tant els arcs forners com els torals són de mig punt.
A les dues fotografies anteriors i a la propera frontalment podeu observar el mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. És un espectacular sepulcre renaixentista del qui fou Virrei de Nàpols, fet amb marbre de Carrara l'any 1.525 per Giovani di Nola.
Fet a Itàlia, les peces foren transportades per mar i terra fins al Convent de Sant Bartomeu on hi va estar fins al 1.841, any en el que es traslladà a l'església parroquial.
A la propera fotografia podeu veure algunes de les capelles intercomunicades del costat de l'Epístola, el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
Sortim de l'església per baixar per l'escalinata en la que, per acabar l'entrada d'avui, us mostraré el que hi ha "amagat" al nucli antic de Bellpuig.
Baixant m'aturo a fer la propera fotografia del tram de deu graons que hi ha entre les pilastres tercera i quarta coronades per un pom esfèric ( pujant l'escalinata aquest tram està entre les pilastres segona i tercera ).
Ja sé que a la fotografia anterior no veureu res estrany als graons, però a la propera de detall, a l'interior de les el·lipses grogues que hi he dibuixat hi ha quatre carreus amb solcs horitzontals i verticals que són part d'una "tabula lusoriae" ( tauler de joc ).
Gràcies a l'article "Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art" de Joan Yeguas i Gassó puc explicar-vos detalladament aquest tauler de joc que no era estrany trobar en zones properes als temples. Els taules de joc de l'escalinata estan mutilats.
En el seu article Joan Yeguas parla de dos carreus amb aquests solcs que són els que estan en graons diferents a la fotografia de les el·lipses grogues. Els carreus que es veuen en primer terme a la part inferior de la fotografia i que estan al mateix graó són els protagonistes de les fotografies anterior i propera de detall. Joan Yeguas no els cita al seu article.
A l'estudi que va fer Garganté i Puig Sanchis s'explica que almenys des del segle XVI hi havia una escalinata més estreta. L'any 1.728 hi van fer una reforma i al 1.791 es signà un acord per reedificar-la i construir-la de nou desfent l'escalinata vella i aprofitant les pedres útils.
Yeguas afirma que segurament els dos carreus de la fotografia anterior i de les dues properes de detall, que es van reaprofitar com a graons a la nova escalinata del 1.792, eren de l'antiga escalinata més estreta del segle XVI.
Aquests taulers de joc poden tenir diferents formes. El de Bellpuig és de set caselles d'alçària per vuit d'amplària. Cada jugador tenia disset peces, setze d'iguals i una de diferent anomenada dux que simbolitzava el líder. Les altres eren els soldats.
El "Ludus Latrunculorum" ( joc dels lladres ) és un joc d'estratègia semblant al joc de les dames, molt estès pels territoris del que fou l'Imperi Romà.
A la primera part del joc cada jugador ha de col·locar dos soldats a qualsevol casella que estigui buida a cada jugada. Quan ja estan col·locats tots els soldats és el torn del dux que simbolitza el líder. A la segona part cada jugador els jugadors poden moure una peça en qualsevol direcció menys en diagonal. L'objectiu del joc és capturar els soldats i el dux de l'adversari. Cal bloquejar, en línia horitzontal o vertical, cada peça que quan no pot jugar ha de sortir del tauler. Quan un jugador captura una peça de l'altre, torna a jugar. El dux es mou com els soldats però pot saltar per sobre d'una peça de l'altre jugador si hi ha una casella buida amb l'objectiu de bloquejar la peça. Saltar per sobre no elimina la peça però la bloqueja. Guanya el jugador que elimina totes les peces de l'adversari. Quan no és possible fer cap més moviment guanya el jugador que té més peces al tauler.
Quan passegeu pel nucli antic de Bellpuig recordeu que la seva escalinata "amaga" el tauler d'un joc d'estratègia en alguns dels seus graons.
Atentament.
Senyor i
