Tornem al barri dels adobers ( 3 ).

El passat mes d'abril, a les entrades "Tornem al barri dels adobers ( 1 )" i "Tornem al barri dels adobers ( 2 )", vàrem recordar la visita a l'adoberia de la Rambla de Ferran número nou i descobrírem de la mà de l'arqueòloga de la Diputació de Lleida Maria Pilar Vázques Falip l'adoberia que hi ha als baixos del nou edifici d'usos administratius annex a la Diputació de Lleida.

Avui, gràcies a la gentilesa del servei d'arqueologia de l'Ajuntament de Lleida, us convido a mirar i admirar una de les adoberies que hi ha al soterrani de l'edifici de l'antiga Audiència.

A la fotografia anterior podeu veure la façana del carrer de l'Audiència i una petita part de la del carrer Blanquers de l'antic Palau de Justícia; un edifici d'estil historicista de base clàssica que va fer Regiones Devastadas entre 1.944 i 1.949.

A la fotografia següent, del carrer Blanquers, gairebé arran de terra podeu veure una sèrie de petites finestres rectangulars que donen llum al soterrani. Un soterrani ple d'adoberies...

L'arqueòleg de l'Ajuntament de Lleida Xavier Payà Mercé ens convida a entrar a l'edifici que ja fa molt temps que està en obres per transformar-lo en el nou Museu Morera. Poseu-vos el casc que entrem...

 

 

El projecte arquitectònic conserva les façanes i el petit claustre central de l'edifici, fet que complica les obres i determina el plantejament museístic.

Després d'entrar anem a l'obertura que veieu a la dreta de la propera fotografia, per la que podrem entrar a l'espai del soterrani on hi ha les adoberies medievals. L'obertura amb l'arc de mig punt és la que dóna al claustre que podeu veure a la fotografia anterior.

Les petites finestres rectangulars que veieu a la part superior esquerra de la propera fotografia, arran del sostre, són les que hem vist a la segona fotografia de l'entrada d'avui arran de terra del carrer Blanquers.

Ens girem i quan arribem gairebé al final del soterrani unes tanques ens indiquen que cal aturar-se. A la fotografia següent podeu veure darrere de les tanques els arcs apuntats de les voltes d'època feudal  que suporten el carrer Blanquers. 

M'apropo a les tanques i quedo bocabadat observant a vista d'ocell l'adoberia que els arqueòlegs han trobat sota la runa.

 

Anem amb el Xavier cap a l'esquerra per baixar-hi per una petita rampa de fusta. La feinada que cal fer per retirar tota la runa que hi ha sobre les altres adoberies és impressionant, però l'esforç ens permetrà gaudir al màxim de barri dels adobers de la Lleida d'època feudal.

Si des de la "barana" de tanques he quedat bocabadat al veure l'adoberia després de baixar-hi estic impressionat. A les dues properes fotografies podeu veure una de les voltes que suporten el carrer Blanquers i al centre la mina de captació d'aigua.

Com podeu observar a la fotografia anterior i a la següent al centre del pati allargat de l'adoberia hi passa la continuació del canal de la mina d'aigua on desguassen els dipòsits que hi ha a banda i banda.

Aquest canal estava cobert de lloses planes de pedra i servia de passadís per on passaven els adobers per treballar. Entre el fons dels dipòsits i les lloses que cobrien el petit canal hi ha entre cinquanta i seixanta centímetres.

M'apropo a la sortida d'aigua de la mina i vigilant de no relliscar i agafant fermament la càmera fotogràfica faig la propera fotografia, cap a l'esquerra del forat, en la que es pot veure parcialment "el passadís secret" de la mina d'aigua... 

Aquesta mina ens porta, caminant a l'esquerra, fins a l'adoberia sis de la Rambla de Ferran número nou. En una propera entrada tornarem a les adoberies cinc i sis per observar detalladament el que han descobert els arqueòlegs municipals, però a la propera fotografia us mostro un tastet... Caminant per aquesta mina d'aigua arribarem fins a l'adoberia que avui estem mirant i admirant.

Tornem per sota de terra a l'edifici de l'antiga Audiència, deixem la mina d'aigua i, si aixequem la mirada, veurem a la volta un forat circular. Encara que hi ha uns focus molt potents al final de l'adoberia per il·luminar-la, faig la fotografia següent en la que el podeu veure sense dificultat. M'explica el Xavier que en aquest soterrani hi havia la carbonera de l'edifici que omplien des del carrer Blanquers.

Mentre sortim de l'adoberia per tornar a la petita rampa de fusta que ens permetrà pujar al nivell actual del soterrani m'aturo per fer la propera fotografia en la que podeu observar el desguàs d'un dels dipòsits.

Abans de marxar em torno a apropar a la "barana" de tanques per fotografiar detalladament una petita part de l'arc apuntat que ens anuncia una altra volta de l'època feudal de suport del carrer Blanquers sota la que hi haurà una altra adoberia.

Agraeixo a arqueòleg de l'Ajuntament de Lleida  Xavier Payà Mercé les explicacions i la seva gentilesa i marxo de l'edifici que acollirà el Museu Morera per continuar gaudint del nostre patrimoni més proper.

Atentament.

Senyor i

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 7 ).

Després d'un petit descans gaudint del silenci i la llum del claustre romànic del monestir de les Avellanes torno a l'Arxiu Gavín, situat a l'antiga fusteria del monestir, per continuar la recerca fotogràfica de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya. Si a l'entrada anterior em vaig centrar en els arxivadors del Principat d'Andorra, avui torno als de Catalunya i li demano a l'arxiver els dels municipis de Naut Aran del terçó de Pujòlo ( concretament els de Salardú - vila cap del municipi - i el de l'entitat de població d'Arties ) a la Vall d'Aran i el que custodia les antigues fotografies d'Esterri de Cardós ( del mateix Esterri i del poblet de Ginestarre ) al Pallars Sobirà. 

Comencem amb les imatges de l'església de Sant Andreu de Salardú. Les primeres cinc fotografies, les més antigues, estan acompanyades del text mecanografiat: "Salardú E.P de Sant Andreu -anys 1.900- 1.900 / 1.940 / 1.940 / 1.940".

Les dues del 1.900 són postals. A la primera podem llegir, al lateral esquerre,"Clixé de A.Gaza" i a la part superior "105 L'ARÀN Església de Salardú".

A la part del darrere de la postal hi ha imprès el text: "Unió Postal Universal. Associació protectora de la Ensenyansa Catalana. Els beneficis que s'obtinguen ab la venda d'aquestes postals se destinaran á fomentar y sostenir escoles catalanes. Fotª Samsot y Missé Gerns Barna".

A la segona postal podem llegir: "Los Pirineos (PYR 1 SERIE) 399 - Valle de Aran. Salardú-Plaza Mayor. Salardú - La Grande Place". A baix, a l'esquerra: "Phot. Labouche Fr. Toulouse".

L'església de Sant Andreu és un edifici del segle XIII de transició del romànic al gòtic. El campanar octogonal reforçat amb contraforts - amb clara funció defensiva - s'afegí al segle XV. A les dues properes fotografies les separen gairebé cinquanta anys. La primera la va fer Josep Gavín i Barceló l'any 1.974 i la següent és actual.

Deixem Salardú, vila cap del municipi, per buscar les antigues fotografies de l'església de Santa Maria de l'entitat de població d'Arties. Les imatges van del 1.930 al 1.974. A la propera fotografia, del 1.974, podem veure el campanar construït entre finals del XIII i principis del XIV, i comparar-la amb la fotografia actual.

Les pintures murals del sostre del presbiteri, de finals del segle XVI, les podeu veure fotografiades l'any 1.974 i actualment - després de la restauració del 2.012-.

Torno els arxivadors de la Vall d'Aràn i li demano al Josep Sansalvador el del municipi d'Esterri de Cardós, de la comarca dels Pallars Sobirà. D'aquest municipi compararem les fotografies de l'arxiu i les actuals de les esglésies de Sant Pau i Sant Pere i de Santa Maria de Ginestarre.
De l'església de Sant Pau i Sant Pere hi ha fotografies dels anys 1.960, 1.966 i 1.979. Entre la propera fotografia, del 1.966, i la següent han passat cinquanta-cinc anys.

L'església està documentada l'any 1.146. El campanar, de planta quadrada, podria ser una antiga torre de defensa. Té la coberta piramidal.
Les dues properes fotografies ens mostren el presbiteri, l'any 1.979 i actualment. A la primera no podeu veure les pintures murals de la primera meitat del segle XII perquè l'any 1.911 les va comprar la Junta de Museus. Els originals es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ), Les que podeu mirar i admirar a l'església són una reproducció.

També es conserva al MNAC el frontal de l'altar, construït al 1.225 El que podeu veure actualment a l'església ( fotografia següent ) és una reproducció. Al frontal original tota la decoració està feta amb guix recobert amb estany i colradura ( un vernís daurat que donava a la peça aparença d'or ). Podeu constatar que aquest daurat s'ha perdut amb el pas del temps.

Deixem Esterri de Cardós però no el municipi, per consultar les imatges de l'església de Santa Maria de Ginestarre i comparar-les amb les fotografies actuals. Aquesta petita església d'una sola nau de planta trapezoïdal apareix documentada l'any 1.609. Les fotografies de l'Arxiu Gavín són dels anys 1.953, 1.967 i 1.979. A les dues properes les separen gairebé setanta anys. La primera és del 1.953, malauradament a l'actual encara podem veure les esquerdes del campanar...

La nau romànica es modificà al segle XVII per afegir-hi dues capelles laterals, la sagristia i la torre campanar. La fotografia següent és del 1.979.

Si comparem les properes fotografies del presbiteri, del 1.979 i actual, constatareu una colla de diferències. A la primera el protagonisme és pel retaule barroc i a l'altra per les reproduccions de les pintures murals del segle XII ( les originals es conserven al MNAC ).

Torno al Josep els arxivadors, li agraeixo la seva paciència i li demano els de dos municipis de la comarca de l'Urgell: Verdú ( església de Santa Maria ) i Vallbona de les Monges ( església de Santa Maria del Puig del Tallat ). A la propera entrada dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya els hi donarem un cop d'ull.

Atentament.
Senyor i

Postals antigues de Lleida a l'Arxiu Gavín ( 2 ).

Deixem la Seu Vella per continuar donant un cop d'ull a les postals antigues custodiades, la majoria, als grans mobles arxivadors horitzontals de l'Arxiu Gavín de les Avellanes. Però les que veureu a l'entrada d'avui no estan als arxivadors horitzontals sinó amb les fotografies de l'Invetari d'Esglésies de Catalunya.

Comencem per l'església de Sant Llorenç. El text de la primera targeta postal d'avui diu: "A.T.V 748 Lérida. Fachada y Campanario de Sn Lorenzo. És una postal d'Unión Postal Universal. editada per  Àngel Todrà Viazo que signava les seves postals amb les inicials A.T.V.. Produí postals principalment entre 1.910 i 1.930. 

Si a la primera targeta postal no apreciem grans canvis, a grosso modo, en l'aspecte d'una de les joies arquitectòniques de la ciutat de Lleida, a la propera el canvi és espectacular. El text que podem llegir a la postal és: "Altar del Santo Cristo Hallado. Iglesia de San Lorenzo. Lérida" ( davant ) i "Huecograbado Mumbrú. Barcelona" ( darrere ). El text de la part del davant postal no és correcte perquè l'antiga fotografia no és de l'església de Sant Llorenç sinó de la capella del Sant Crist Trobat d'estil barroc classicista construïda entre 1.709 i 1.740 amb un dels murs adossats a l'església de Sant Llorenç. Part d'aquest mur es conserva però la capella va col·lapsar com a conseqüència de l'incendi del 1.936. La capella estava presidida per un retaule major fet al 1.804 per l'escultor d'orígen francès Bonaventura Corselles establert a la Segarra. A la targeta postal podeu veure el retaule destruït per l'incendi.

Actualment l'espai situat als peus de la nau nord de l'església de Sant Llorenç, coneguda com nau de Santa Bàrbara - construïda la primera meitat del segle XIV- està dedicat al culte del Sant Crist Trobat. En una gran urna de vidre trobem la reproducció de la imatge del Sant Crist Trobat feta l'any 1.945 per l'escultor de Torrefarrera, Jaume Perelló. Podeu observar aquest espai a la fotografia anterior. La imatge original fou trobada l'any 1.635 i cremada gairebé tres-cents anys després, al 1.936. La corona és del segle XIX.

L'interior de l'església de Sant Martí, concretament el presbiteri i l'absis, protagonitzen la targeta postal següent amb el text: "56 Lérida - Ábside de San Martín", darrere llegim: "Tarjeta Postal. Unión Postal Universal. Colección Urriza. Lérida" Escrit a mà any 1.915. A l'arxivador de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, on hi ha aquesta postal, podem llegir al text mecanografiar: "Lleida. A.E.P de Sant Martí - ara, museu- any 1.915-".

De la Catedral Nova es ensenyo la targeta postal amb el text "2. - Lérida.- Catedral" a la part de davant, i "L.Roisin fot. Barcelona"  al darrere, on escrit a mà podem llegir: "Catedral Nova de l'Assumpció. Segrià 16-IV-69 ( Lleida )".

Amb una curiosa targeta postal acabo l'entrada d'avui. El text: "Lérida - Ruinas de "Sant Ruf", i al lateral esquerre: V.Muñoz. fot". Com podeu veure a la propera fotografia, a la targeta postal hi ha un espai en blanc, que era per escriure.

A la part del darrere podem llegir: "Unión Postal Universal. Union Postale Universelle. España. En este lado se escribe solamente la dirección", i escrit a mà: "Lleida Esg. monestir de Snt Ruf -s/c- ruïnes ( Lleida ). anys 1.900...  9-III-76  Segrià".

Si compareu l'antiga fotografia de la targeta postal i la fotografia actual del monestir de Sant Ruf, constatareu que, malauradament, l'estat de conservació és molt similar després de més d'un segle... 

A la propera entrada dedicada a les antigues postals de Lleida de l'Arxiu Gavín continuarem mirant i admirant les imatges d'alguns edificis singulars, la majoria desapareguts.

Atentament.

Senyor i