dimecres, 20 d’octubre de 2021

Les peixeres d'Alfés ( 1 ).

Deixem les restes del Molí del Fanxiquet, a tocar de l'Eix de l'Ebre ( C-12 ) com podeu veure a la propera fotografia, per anar passejant a les peixeres del riu Set d'Alfés. La peixera petita la trobarem a uns cinc-cents metres del molí.
 
 
Al trobar la carretera enquitranada anem a l'esquerra i aprofitem per fer l'última mirada als curiosos murs de les instal·lacions de l'antic molí que combinen tàpia i carreus de pedra.


Després de caminar uns minuts creuarem el riu Set pel pont vell i, a la dreta, veurem l'indicador que ens convida a passejar per la Vall del riu de Set. A la dreta de la fotografia podeu veure la silueta d'Alfés.


Per una estona passejarem pel Sender de Gran Recorregut GR-3, conegut com Sender Central de Catalunya - que quan estigui acabat serà circular inclourà els Pirineus i tindrà uns set-cents vint quilòmetres-. Concretament entrarem a la Etapa 51, de vint-i-tres quilòmetres que uneix Aspa i Lleida. Cal que agafem el camí de la dreta, el que baixa cap al riu.
 
 
Gaudint de la passejada per la riba dreta a tocar del petit bosc de ribera que acompanya al riu Set molt aviat arribem al nostre objectiu, la peixera petita, mig coberta per la vegetació.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos, malgrat l'abundant vegetació, a les dues properes fotografies de més a prop els grans carreus de la peixera petita.

 
Per pal·liar l'escassetat d'aigua de les nostres terres, en el passat es van construir peixeres ( rescloses ) per emmagatzemar-la i mitjançant una séquia dirigir-la del riu a la bassa del molí o al reg dels horts del poble. Les més antigues són de l'època medieval i es van emprar fins al primer terç del segle XX perquè els molins del riu Set varen canviar de sistema de tracció o, senzillament, deixaren de funcionar.


A l'esquerra d'aquesta peixera, en direcció a les aigües del riu, començava la sèquia que portava l'aigua del riu Set al molí del Fanxiquet ( a un mig quilòmetre aigües avall ) i als horts d'Alfés.


A la propera fotografia podeu observar els grans carreus de pedra de la part superior de la peixera petita. Només es veuen uns pocs metres de la trentena que té de llarg perquè la vegetació es "menja" la peixera.
 
 
La fotografia següent ens deixa veure una mica les graonades de la peixera petita. Com podeu constatar, comparant-la amb la fotografia anterior. els carreus de les graonades estan col·locats en posició diferent als de la fila superior.


Un plafó informatiu ens explica quina funció tenien les peixeres del riu Set i les seves característiques. La peixera petita, coneguda com la peixereta, fa trenta metres de llarg, tres metres s'altura i té una amplada d'uns dos metres a la part superior. A la part inferior hi ha els carreus més irregulars i poc treballats ( o potser la força del riu els ha erosionat ). La resta de carreus estan ben treballats i els més grans estan a la part superior. La graonada és una estratègia constructiva per evitar l'esfondrament de la peixera per la força de l'aigua en les rovinades sobtades del clima mediterrani. A les últimes restauracions s'han afegit daus de formigó als espais buits.


La propera fotografia de detall és de la imatge inferior del plafó informatiu en la que podeu veure la imatge de Martí Picas de l'empresa Insitu Patrimoni i Turisme que explica el que passa a la bassa de la peixera. La peixera ( 10 ) i el sobreeixidor ( 7 ), i a la riba esquerra la derivació ( 8 ) i el canal ( 9 ) que durà l'aigua a la bassa del molí i als horts del poble.


Mig amagat per l'abundant vegetació que hi ha a tocar del riu Set trobem un altre plafó informatiu, una mica malmès, dedicat a la vegetació del Camí del riu Set del terme d'Alfés de l'Espai Natural Protegit Mas de Melons-Alfés. Els protagonistes: l'àlber blanc, el freixe de fulla petita, el lledoner, el vern, els tamarius i la canya.

 
Com heu vist a les fotografies anteriors, a bona part de la peixera i als seus voltants hi ha moltíssima vegetació. No puc continuar per la GR-3 perquè el sender és impracticable. Està clar que no podré accedir a la peixera gran per la riba dreta del riu Set...


Per anar-hi  torno al Moli del Fanxiquet , on hem deixat el cotxe, amb l'objectiu d'accedir-hi per la riba esquerra del riu.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 16 d’octubre de 2021

La Ruta de la Capona ( 3 ).

La majoria de les construccions de pedra seca que podem trobar al nostre país corresponen a la gran activitat agrícola de finals del segle XVIII i del segle XIX. Aquest increment està molt relacionat amb el conreu de la vinya.
Continuem la Ruta de la Capona aturant-nos a la tercera barraca, la Gran de la Capona ( fitxa 138 de l'Inventari de Construccions de Pedra Seca. El Pla de Santa Maria 2.018. 


El conreu de la vinya a El Pla de Santa Maria és escàs, però encara podem gaudir de moltes barraques envoltades de l'antiga organització agrària: oliveres, ametllers, camps de cereal, parcel·les forestals i vinyes.


La Barraca gran de la Capona, de planta composta, està formada per un conjunt constructiu de tres cossos: entrada dels carros, estança i annex en forma de lletra "L".


A la propera fotografia podeu veure l'entrada dels carros amb un gran portal de 2,16 metres d'alçària i 2,15 metres d'ample. L'altura de la façana és de 2,9 metres.

Si vaig una mica a l'esquerra i faig una segona fotografia, a més a més de l'entrada dels carros podeu observar l'arc de mig punt de 1,70 metres d'alçària i 0,90 metres d'amplada.

Tornem a l'entrada dels carros, que podeu observar a la propera fotografia. Té 7,20 metres de fondària, 2,15 metres d'amplada i una altura de 2,16 metres. Està coberta amb volta de canó.

Deixem l'entrada dels carros per fixar-nos en l'obertura d'arc de mig punt que ens permet accedir a l'estança. L'orientació de l'obertura d'accés és sud-est. El mur de pedra seca que separa l'entrada dels carros i l'estança té 1,30 metres d'amplada.

És fascinant aixecar la mirada en el moment d'accedir a l'estança per mirar i admirar la saviesa dels nostres pagesos en la distribució de forces. Mirant les pedres de l'arc de mig punt cal recordar que la tècnica de la pedra seca no empra cap tipus de cimentació o d'unió entre les pedres...

 
A la barraca gran de la Capona trobareu fornícules, cocó i escales a la coberta. És una barraca en perfecte estat de conservació que no ha estat restaurada.
 

L'estança té una fondària de 3,83 metres, una amplada de 2,10 metres i una altura de 3,55 metres. Si la coberta de l'entrada dels carros és de volta de canó, la de l'estança és de falsa cúpula.


Al fons hi ha una porta amb llinda per accedir a l'annex ( fotografia següent ). L'obertura té 1,65 metres d'altura i un metre d'amplària. L'annex fa 2,80 X 1,80 metres i té una alçària de 1,80 metres. La coberta també és de falsa cúpula.


Sortim de la barraca gran de la Capona i continuem uns metres pel camí per poder observar-la lateralment. El gran mur de pedra que veieu a la propera fotografia fa 10,80 metres.


A la dreta de la barraca gran de la Capona, una mica més endarrere tocant a la vinya, podeu veure una nova construcció que acull el motor per l'aigua de reg. Reculem i apropem-nos-hi. El pagès, sensible a l'arquitectura popular de la seva terra, ha recobert l'estructura de formigó amb pedra seca, com podeu veure a la fotografia següent.


Caminem altra vegada cap a la barraca gran de la Capona però una mica abans d'arribar-hi anem pel cami de l'esquerra. No continueu pel camí que passa per davant de la barraca perquè us perdreu part de les construccions de la ruta. En un moment arribarem al nostre proper objectiu la cisterna de la Capona ( fitxa 139 de l'inventari ).


L'aigua era i és un recurs imprescindible i escàs. Aquesta cisterna situada enmig d'un camp de conreu, orientada a l'est, malgrat no estar restaurada té un bon estat de conservació.


Al lateral esquerre hi ha un abeurador o safareig- La construcció, de planta irregular, globalment fa 3,37 metres de llarg per 2,30 metres d'ample ( abeurador i pou ).
Amb molta cura poso la càmera fotogràfica per l'espai que hi ha sobre la porteta de fusta de la cisterna i faig la fotografia següent. La coberta està feta amb lloses.


Gairebé a tocar de la cisterna trobareu una construcció de pedra seca per poder disposar d'aigua, és el cossiol de la Capona.


El petit cossiol està envoltat de murs i clapers ( munts de pedres que els pagesos han tret dels trossos per poder-los conrear ) de grans dimensions.


A la fotografia anterior podeu veure la cisterna ( a l'esquerra ) i el claper ( a la dreta ) on hi ha el cossiol que veurem detalladament a la propera entrada dedicada a la Ruta de la Capona.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 12 d’octubre de 2021

La catedral dels blanquers...

Tornem avui a la comarca de l'Anoia on vàrem visitar a l'entrada del maig del 2.014 "Molins paperers" el Museu Molí Paperer de Capellades, municipi paperer en el que encara podem trobar-hi quinze molins. La documentació explica que des del segle XIII es fa paper a Capellades.


Quatre anys després, al desembre del 2.018 a l'entrada "Al costat de la Casa de Fusta ( i 2 )", us explicava que el mercat del Pla de Lleida era l'eix vertebrador del projecte malauradament desaparegut  Districte Mercat del Pla. Cada primera quinzena de mes diferents marques del món de la moda oferien els seus estocs amb uns descomptes importants. 


Gràcies al projecte, a més a més de l'activitat econòmica generada, els lleidatans tornaven a omplir aquesta part de la ciutat. Les botigues efímeres del Districte Mercat del Pla seguien la filosofia del Rec.0 d'Igualada, però obrint tots els mesos de l'any.


L'empresa catalana Rec Stores, impulsora de projectes com Rec Experimental Stores, organitzadors des del 2.009 del Rec.0 d'Igualada, gestionà com a Jamstores el reformat Mercat del Pla. Però la reeixida experiència igualadina de transformar en espais de moda efímers les antigues fàbriques tèxtils i adoberies del barri del Rec, a Lleida només va durar tres anys.
Tornem al barri del Rec per observar atentament algunes d'aquestes antigues adoberies i conèixer la seva dilatada història.

Cal Sabaté és una adoberia d'estil modernista iniciada l'any 1.912 i acabada al 1.919. A la propera fotografia podeu veure part de la façana del carrer del Doctor Joan Mercader. A questa part de l'edifici té planta baixa, dos pisos i terrat. 
A la dreta d'aquet edifici hi ha Cal Boyer, edificat entre 1.897 ( nau vella ) i entre 1.919-1.929 la quadra nova ( segona nau ). Aquesta fàbrica tèxtil, coneguda com a "Vapor Nou", acull actualment el "Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia". Però tornem a Cal Sabaté, protagonista de l'entrada d'avui.


La fotografia següent, de la cantonada del carrer del Doctor Joan Mercader amb el carrer del Sol, ens recorda la torre d'un castell. Com podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia, quan comencem a baixar pel carrer del Sol Cal Sabaté l'ampliació del gran edifici es va fer amb menys alçària ( planta i primer pis ).

 
A la fotografia següent podeu veure aquest part més baixa de Cal Sabaté. A tot l'edifici destaquen el maó vist i el treball de forja de les obertures.


Cal Sabaté fou el primer gran edifici industrial d'estil modernista que es va construir a Igualada. A la propera fotografia podeu observar una de les petites portes del carrer de Sol.


Josep Ros i Ros, l'arquitecte que construí l'antiga adoberia, pertany al que s'ha anomenat "segona generació d'arquitectes modernistes" que es van titular entre 1.906 i 1.911. Les seves obres cal situar-les entre el modernisme i el noucentisme.
La fotografia següent de detall es d'una de les petites finestres de la planta baixa del carrer del Sol. Podeu veure com es combinen perfectament els treball en maó vist i de forja.

Ros projectà l'adoberia Cal Sabaté al gener del 1.912 i amplià el projecte als anys 1.913 i 1.919. La promotora fou Carme Ferreny Sabater filla d'uns fabricants d'Igualada i esposa de Josep Sabaté Duran potentat industrial pelleter igualadí.
Deixem el carrer del Sol per tornar al carrer del Doctor Joan Mercader per observar detalladament l'espectacular façana modernista. Entre la porta i la finestra de la planta baixa trobem la placa que podeu veure a la propera fotografia en la que podem llegir: "Cal Sabaté. Adoberia d'estil modernista ( 1.912 - 1.919 ). Coneguda popularment per la "catedral dels blanquers". L'edifici modernista està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.


L'obra més coneguda de Josep Ros i Ros és la de les caves Freixenet de Sant Sadurní d'Anoia, que trobareu al costat de l'estació de ferrocarril. Un projecte del 1.927.


El treball amb maó vist, que trobareu a les obertures, arcs, llindes, cantonades... embelleix clarament l'antiga adoberia. El maó per construir i per decorar ens pot recordar l'estil neomudèjar.
A la fotografia anterior podeu contemplar l'exel·lent treball amb maó vist a les obertures de la primera i segona planta i a la barana del terrat. La fotografia següent ens mostra la bellesa d'una de les quatre finestres de la planta baixa amb la forja i el maó vist.


Si visiteu Cal Sabaté un un dia feiner, quan us apropeu a les finestres constatareu que la centenària adoberia encara té activitat industrial. Cal Sabaté, la "catedral dels blanquers", avuí acull Morera Pell S.L que continua la tradició adobera d'aquest espectacular espai arquitectònic. Gràcies a la gentilesa de Toni Morera puc mostrar-vos les dues properes fotografies de la seva pàgina web. Aquesta societat mercantil va ser fundada l'any 1.995 però la família Morera són adobers des de 1.920. Quatre generacions treballant la pell.


Font fotografia: web Morera Pell S.L
 
La primera generació d'adobers Morera feien cuir per sola de sabata, però ala anys seixanta del segle passat es dedicà a l'adob de serratge i posteriorment a la fabricació de marroquineria, calçat i cinturó.


Font fotografia: web Morera Pell S.L
 
A les dues fotografies anteriors podeu veure l'assecador de buit MecGiant fabricat per Mec Man. El proper vídeo mostra com l'immens assecador de buit es desmuntat al petit municipi italià de Lugo di Vicenza de la regió del Véneto, carregat en un camió de gran tonatge, transportat a Igualada i instal·lat a la catedral dels blanquers. 

     

Deixem Cal Sabaté per passejar tranquil·lament pel barri del Rec fins al nostre proper objectiu. Baixant pel carrer de Sol, girem a la dreta pel carrer Sant Faust. Quan trobem el carrer del Rec, anem a l'esquerra, i a també a l'esquerra al trobar la baixada de la Unió. Allà ens espera l'adoberia de Cal Granotes que visitarem aviat.
Atentament.
Senyor i

divendres, 8 d’octubre de 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 14 ).

A les quatre primeres entrades dedicades a les antigues fotografies dels edificis religiosos de la ciutat de Lleida hem vist les de la Seu Vella ( Catedral Antiga ), església de Sant Llorenç, Catedral Nova, església de Sant Martí, antiga església de Sant Joan,Monestir de Sant Ruf i església de Santa Maria de Gardeny. Totes amb importants elements arquitectònics romànics, excepte la Catedral Nova.
Continuem el nostre periple a l'antic Hospital de Santa Maria, actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, concretament per la capella gòtica de l'antic hospital que acull el retaule barroc ( 1.738 ) de Francesc Escarpenter. Al full de l'arxivador podem llegir el text mecanografiat: "Lleida. Cp de Santa Maria - de l'antic Hospital- -anys 1.930...- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". A les cinc fotografies podem veure: el campanar de cadireta de la capella ( avui inexistent ), detalls del retaule barroc i la porta d'accés a la capella des del pati.


A la primera fotografia, la de 1.930, podeu observar el campanar d'espadanya o de cadireta que coronava la part dreta de la façana principal de l'antic hospital. A la part inferior esquerra podeu veure un dels dos escuts esculpits de Lleida que flanquegen la porta adovellada l'accés a l preciós edifici del gòtic civil català.


A la propera imatge, una targeta postal amb el text: " 5- Lérida. Hospital de Santa Maria. Fachada", podeu veure molt bé el campanar. A la següent, amb la mateixa perspectiva, podeu observar la rehabilitació de l'edifici gòtic, amb la supressió del campanar.


Font fotografia: "Lleida. Coneixes la teva ciutat? Quadernet nº3 Hospital de Santa Maria. Ateneu Popular de Ponent 1.982.


La fotografia següent la vaig fer enfilat a l'escala, gairebé vertical, que va de la terrassa a les voltes de la Catedral Nova. Podeu veure en primer terme la part del darrere de l'escut d'Armes del rei Carles III ( que impulsà la construcció de la Catedral Nova ) i la base de la creu. Darrere podeu observar la coberta de l'antic Hospital de Santa Maria ( I.E.I.).


Algunes vegades, com podeu constatar a la propera fotografia, al visitar una exposició és por veure el retaule, darrere d'una estructura de mirall. Si encenen la llum d'aquest petit espai, es veu el retaule de Francesc Escarpenter.  Gairebé tota l'antiga capella forma part actualment de la Sala Gòtica d'exposicions.
 

Entre les dues fotografies següents de detall  de la taula de l'Adoració dels Reis Mags, han passat quaranta anys i una restauració.  La primera la va fer Josep Gavín i Barceló l'any 1.979. És una de les tres taules del retaule barroc de fusta obra a l'escultor olotí Francesc Escarpenter, establert a Serós.



A les dues properes fotografies podeu observar la talla de fusta policromada de la Mare de Déu dels Àngels amb el Nen Jesús als braços que ocupa la fornícula del carrer central de l'únic retaule barroc que es conserva a la ciutat de Lleida.
 
 
 
A la fotografia següent, de l'Arxiu fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, podeu veure l'altar barroc i una petita part de la capella que actualment és sala d'exposicions.


Font fotografia: Arxiu fotogràfic de l'I.E.I

Deixem l'Institut d'Estudis Ilerdencs i anem a l'esquerra de la Catedral Nova per pujar les escales del carrer Sant Anastasi, que en pocs minuts ens deixa a l'antic convent de Santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces. Un gran edifici barroc del que es col·locà la primera pedra el 15 de maig de 1.677 i que actualment acull el Teatre Municipal Julieta Agustí i el Centre de Titelles de Lleida. Malauradament l'antic convent té greus problemes estructurals amb importants esquerdes de les façanes i moltes humitats.


Al paperet mecanografiat que acompanya les cinc fotografies (imatge anterior ) podem llegir: "Lleida. Cp de Sant Anastasi - nom popular, Santa Teresa - -GG Carmelites Descalces de Santa Teresa- -Clausura- -any 1.979- 1.979/ 1.979/ 1.979/1.979". D'aquestes cinc fotografies, a les quatre primeres, podeu veure part dels esgrafiats de la capella de Santa Teresa datats entre 1.704 i 1.706. Les fotografies següents són del presbiteri amb dues funcions molt diferents: la del 1.979 quan era el santuari de la capella i l'actual amb funcions d'escenari del Teatre Municipal Julieta Agustí.  A l'ampliació de la primera fotografia, encara que perdent qualitat, podeu observar el mural dedicat a Sant Anastasi pintat l'any 1.963 per l'artista targarí del Grup Cogul, Jaume Minguell i Miret, fill i pare de pintors.





A les tres fotografies anteriors podeu veure els esgrafiats, amb dibuixos de grans fulles d'acant, que decoren molts racons de la volta de l'antiga església del convent de Santa Teresa dedicada al patró de la ciutat de Lleida, Sant Anastasi. Malgrat l'esforç de rehabilitació, els problemes d'humitat i esquerdes tornen a amenaçar els esgrafiats barrocs.
 

A la fotografia anterior podeu veure millor quarta i cinquena imatges del full de l'arxivador amb cinc fotografies del 1.979. Les dues properes fotografies actuals ens mostren els mateixos indrets amb quaranta anys de diferència. El cor s'ha transformat en l'espai on treballen els tècnics de llum i de so quan hi ha una representació teatral; i la porta del carrer Sant Anastasi, "gràcies" als dropos, està pitjor avui...



Gairebé a tocar del convent de Santa Teresa, només ens cal acabar de pujar el carrer Sant Anastasi fins arribar el carrer de Lluís Besa, trobem l'antic convent de Santa Clara. Actualment acull les seus dels Castellers de Lleida, la coral Shalom, l'escola de música del Sícoris Club i un Centre de Dia. L'any de construcció del convent de les clarisses fou el 1.733.
A la fotografia següent, feta des del jardí de l'antic convent , podeu veure a l'esquerra la Catedral Nova i a la dreta l'antic convent de Santa Teresa.



A la propera fotografia, del 1.979, en podeu veure dues del presbiteri de l'església de les Germanes Clarisses. El text mecanografiat que les acompanya : " Lleida. Monestir de Santa Clara- GG. Clarisses. -any 1.979 - ".


La fotografia següent, també del 1.979, també la va fer Josep Gavín Barceló, gairebé amb el mateix enquadrament, però ens permet veure una mica més els detalls de la part dreta del presbiteri.


Des del jardí de l'antic convent de Santa Clara encara es pot veure el campanar d'espadanya, amb dues obertures, de l'església ( part superior de la propera fotografia ).


Gairebé a tocar del convent de Santa Clara, només ens cal girar a l'esquerra i enfilar el carrer Descalços, trobem la plaça de Salt Josep. Just davant de l'església de Sant Llorenç hi ha la porta d'accés a la que fou l'església de Sant Josep, avui integrada al Museu de Lleida.
Al full de l'arxivador, acompanyant a quatre fotografies del 1.979, tenim el paperet mecanografiat: "Lleida. Cp de Sant Josep - Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül - -Llar de Sant Josep- -any 1.979 -".


A les dues properes fotografies les separen quaranta-dos anys. A la tercera. de detall, podeu llegir a la llinda de la porta: "Iglesia de San José".




A la imatge següent podeu observar dues fotografies del 1.979, del presbiteri ( esquerra ) i del cor ( dreta ) de l'antiga església del convent dels Carmelites Descalços. El temple, de començament del segle XVII s'ha modificat al llarg del temps.


Les dues properes fotografies són de la mateixa església que avui acull l'espai dedicat als darrers conversos, al barroc i l'orfebreria del Museu de Lleida La primera fotografia està feta des de l'antic cor i la segona des del presbiteri.



Deixem l'església de Sant Josep, tornem pel carrer Descalços fins al carrer de Lluís Besa on anirem a l'esquerra per trobar el carrer la Palma. Baixarem fins al número dotze on hi ha l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol.
A l'arxivador trobem fotografies de 1.979 acompanyades del text: "Lleida Cp de Sant Pau o Cor de Maria -PP Claretians- -any 1.979-".


La segona de les cinc fotografies és de la façana, de la que encara es conserven elements arquitectònics integrats al nou edifici del 2.009.



Acabem de baixar el carrer la Palma fins trobar el carrer Major. Anem a l'esquerra i quan arribem al carrer Cavallers, l'enfilem fins a l'antic convent del Roser, avui Parador Nacional.
La fotografia següent, del 1.898, està acompanyada del text mecanografiat en un paperet: "Lleida. Cp de la Mare de Déu del Roser. - PP Dominics - s/c- -1.898-". Darrere de la fotografia, escrit a mà, podem llegir: "Convent de la Mare de Déu del Roser. Nom popular: Sant Domènec - Las Casas de Religiosos en Cataluña- Barraquer i Roviralta. RP   2414/35   1.898. Barraquer". A la part de baix, a l'esquerra, hi ha el segell Gavín Centelles. A la fotografia actual podeu veure el mateix espai transformat amb Parador Nacional.



Tanquem amb l'entrada d'avui el periple pels edificis religiosos ( catedrals, esglésies, convents, monestirs, capelles, oratoris...) de la ciutat de Lleida, però no del seu terme municipal. A la propera entrada, amb la que tancarem la sèrie dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, ens aproparem a l'entitat municipal descentralitzada de Raïmat situada a catorze quilòmetres de Lleida. Mirarem i admirarem l'església modernista del Sagrat Cor, construïda l'any 1.918 per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que també va fer el celler i les cases dels colons.
Atentament.
Senyor i