Sortint per la carretera N-230, que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, en pocs minuts pugem a Gualda, una entitat de població de la capital del Segrià, que l'any 2.020 tenia 906 habitants. Gualda està formada per les partides ( o part de les partides ) de Montcada, Cunillars, Marimunt, Balàfia i Camp-Rodó.
Quan la carretera comença a pujar deixem la N-230 i continuem per la dreta. Un cop al Pla de Gualda, aparquem. En aquest punt la protagonista principal és l'antiga farinera de Gualda.
A la fotografia anterior podeu veure les sitges i una petita part de l'edifici principal on hi havia el molí fariner. Si ens apropem a la farinera, molt aviat trobarem el Canal de Pinyana que, gràcies a la força de la seva aigua, té un ric patrimoni preindustrial i industrial que l'acompanya en el seu recorregut de cinquanta-quatre quilòmetres. Bona part d'aquest patrimoni l'hem observat o l'observarem detalladament al blog.
Recordeu que el Canal de Pinyana, el canal de regadiu més important de Catalunya, es començà a construir l'any 1.147.
A la propera fotografia, que he fet allunyant-me una mica de l'estreta carretera, podeu veure el canal - concretament la Sèquia Major - i darrere les sitges de la farinera.
Torno a l'estreta carretera, la creuo i faig la fotografia següent del
partidor de la Sèquia Major del Canal de Pinyana que permet, o no,
l'entrada d'aigua a l'antic molí fariner.
La fàbrica de farines Gualda, coneguda també com Molí de Gualda o Harinas Ramoneda S.A.,és una obra popular dels segles XIX i XX.
Vaig pel camí de terra que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior amb l'objectiu de resseguir el perímetre de l'antic molí fariner. A la propera fotografia podeu veure part de les sitges i de l'edifici principal de planta rectangular on hi havia el molí. Aquest edifici va patir un incendi el dia set de juny del 2.014 que en va destruir l'interior i la coberta. Actualment totes les obertures estan tapiades.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica faig la fotografia de detall de la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en la que podeu veure els carreus de pedra ben escairats del canal d'entrada d'aigua al antic molí del segle XVIII que hi havia antigament en aquest lloc.
Continuant pel camí de terra podem veure com l'aigua torna a la Sèquia Major de Canal de Pinyana després de visitar el molí.
Gairebé a tocar de la carretera N-230 faig la fotografia en la que podeu observar, al fons, les sitges de la farinera i com la Sèquia Major del Canal de Pinyana continua el seu recorregut fins al terme d'Alcarràs.
Faig mitja volta i torno al partidor per continuar resseguint el perímetre del molí fariner. La fotografia següent és de part dels grans magatzems on es guardaven els sacs de farina. Com podeu constatar, les sitges treuen el nas per damunt de la coberta dels magatzems.
Si continuo baixant per la carretera puc mostrar-vos gairebé tota la farinera. A la propera fotografia, d'esquerra a dreta, podeu veure: les sitges, l'edifici del molí ( amb totes les obertures tapiades ), les oficines i laboratori, i la façana dels magatzems.
Al centre de la fotografia anterior, a l'esquerra de la reixa, hi ha el nom de l'empresa, que podeu veure molt millor a la fotografia de detall següent.
M'apropo a la reixa per mostrar-vos la farinera més detalladament. Al centre de la propera fotografia hi ha l'edifici principal, de planta baixa, quatre pisos, golfes i coberta a dues aigües. Abans de l'incendi del 2.014 la coberta era de teula àrab amb un carener perpendicular a la façana. El carener és la teula, més grossa que les teules ordinàries, emprada per cobrir la carena de la teulada. A l'incendi l'interior d'aquest edifici principal es va cremat totalment, van caure els diferents pisos i la teulada va col·lapsar. Actualment la coberta és metàl·lica.
A l'edifici de la dreta hi havia les oficines i un petit laboratori. A la seva esquerra hi ha una marquesina amb molta volada.
El protagonisme de la fotografia següent, feta també des de la reixa, és pel petit edifici d'oficines i laboratori i per les entrades als grans magatzems, entre les que hi ha una segona marquesina de gran volada.
Si continuo caminant per la carretera puc fer la fotografia en la que podeu observar la que fou casa dels propietaris de la farinera.
Si giro noranta graus a la meva esquerra puc veure el turó de la Seu Vella, amb el castell del Rei i l'antiga Catedral de Lleida coronant-lo.
Després de resseguir perimetralment l'antiga farinera lleidatana, gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que va construir la farinera després de la Guerra Civil ) podrem entrar-hi i descobrir un dels edificis singulars de la ciutat de Lleida.
Atentament.
Senyor i
