Zumaia: de les drassanes Balenciaga a la Casa-Museo Zuloaga.

Amb la d'avui tanco la sèrie de tres entrades dedicades a Zumaia en les que a les dues primeres hem observat detalladament el flysch, l'ermita de San Telmo i l'església de San Pedro. A la d'avui després de creuar el Narrondo, un ramal del riu Urola, pel pont de vianants, des de la riba esquerra del riu observarem les centenàries drassanes Balenciaga ubicades a la riba dreta. Després creuarem el riu Urola per anar fins a la Casa-Museo Zuloaga.

Balenciada S.A fou fundada el vint-i-dos de febrer de 1.921 per Bernabé Balenciaga, Valentín Aguirrezabala, Victoriano Arrate i Benigno Arrate. És una de les empreses navals més importants del País Basc.

Va començar construint vaixells de pesca de fusta i s'ha anat adaptant a les necessitats del mercat i les comandes. Les drassanes Balenciaga han estat testimoni de l'avarament d'almenys tres-cents setanta vaixells.

 

Els vaixell que estaven construint és l'ADAMS CHALLENGE capacitat per a qualsevol treball submarí amb diferents robots i servei de suport a les plataformes en la mar. Té una plataforma d'aterratge d'helicòpters situada sobre el pont.

L'espectacular vaixell de 4.098 tones de registre brut té una eslora ( llargària ) de vuitanta-cinc metres i setanta-quatre centímetres, i una mànega ( amplària ) de divuit metres. Està propulsat per quatre motors i té una tripulació de cent-una persones. Si voleu conèixer a fons les característiques de l'ADAMS CHALLENGE cliqueu sobre l'enllaç anterior. 

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu veure millor el far que es veu al fons de la fotografia anterior que està ubicat a la riba esquerra del riu Urola coronant el turó La Atalaya.

La falta d'espai fa que el far sigui un edifici molt estret de dues plantes. Arrebossat i pintat de color blanc té el ràfec, les llindes de les finestres i la llanterna pintades del color blau intens que s'utilitza en els vaixells de la zona i en algunes cases antigues de la Villa de Zumaia, com la casa d'Ignacio Zuloaga que veurem després.

El far dissenyat per Inocencio Elortza va entrar en servei el dia quinze de setembre del 1.870. Durant la tercera Guerra Carlina patí molts desperfectes i després de la seva reconstrucció dirigida per l'enginyer Francisco Lafarga va tornar a funcionar al 1.881.

Deixem el far per tornar a les drassanes Balenciaga que hem vist des de la riba esquerra del riu. Avançant uns metres a la dreta trobem un aparcament a tocar del pont de la Carretera Nacional 634. Abans del pont creuarem el riu Urola per una passarel·la de vianants que quan arriba a la riba dreta continua paral·lela a la carretera.

A només quatre-cents metres trobem la Casa-Museo Zuloaga, però una mica abans faig la fotografia anterior en la que podeu observar en primer terme els aiguamolls del riu. L'espigó està generant dunes a la platja de Santiago que amb els aiguamolls formen una ZEC (Zona d'Especial Conservació ).

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podeu veure com a la riba esquerra del riu s'alça imponent l'església de San Pedro que vàrem visitar a l'entrada anterior dedicada a Zumaia.

Quan l'any 1.910 va morir Plàcido Zuloaga, pare d'Ignacio Zuloaga, els germans van decidir vendre la casa-torre d'Eibar per un enfrontament amb l'Ajuntament per una qüestió urbanística. Aleshores van buscar uns terrenys per poder edificar una nova llar familiar. Ignacio Zuloaga i la seva dona Valentine Dethomas  a l'octubre d'aquell any compraren un arenal als aiguamolls entre la caseria de Santiago i el mar. Al setembre del 1.912 començà la construcció de la seva casa dissenyada en estil neobasc amb elements andalusos per l'arquitecte bilbaí Pedro Guimón Eguiguren. A la fotografia següent podeu veure Santiago Etxea, que s'inaugurà el catorze de juliol del 1.914.

La col·lecció Zuloaga es pot veure en dos espais: el Museo del Espacio Cultural Zuloaga i Santiago Etxea ( que pertany a la Fundación Zuloaga ). 

Ignacio Zuloaga Zabaleta creà aquest espai cultural entre 1.910 i 1.920 sobre el que quedava de l'ermita de Santiago ( segle XV ) i de la casa seroral ( encarregada de la custòdia de l'ermita ). Completà el conjunt amb un edifici annex que emprà com estudi-taller.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure parcialment la casa seroral de l'ermita que també tenia la funció d'alberg dels vianants que procedents de Getaria s'esperaven a que el barquer els dugués al marge esquerre de riu ( esquerra ) i l'ermita de Santiago ( dreta ). Aquest conjunt fou construït a l'època medieval sobre una duna del marge dret del Urola i a principis del segle XX fou reconstruït per ordre d'Ignacio Zuloaga.

L'ermita és un edifici de planta rectangular amb un atri porticat ( del segle XX ) al costat sud. La façana està coronada per un campanar de cadireta amb un ull i una campana. En aquesta façana hi destaquen un òcul ( esquerra ) i una finestra geminada ( dreta ) que recorden l'antiguitat de l'ermita.

A l'interior de l'ermita Zuloaga va posar-hi a l'absis un "Cristo" del 1.921 obra del seu amic l'escultor Julio Beobide i una "Dolorosa" ( propera fotografia ), també del 1.921, de Quintín de Torre que està en un dels laterals.

A la Casa-Museo Zuloaga, a més a més de bona part de l'obra d'Ignacio Zuloaga, hi podem mirar i admirar les col·leccions d'art privades dels segles XIII  al XX i destacades peces d'artistes moderns i contemporanis.

El proper vídeo "La familia y la colección Zuloaga" ens permet conèixer l'origen i les vicissituds de l'espectacular col·lecció d'art a través de les generacions de la família Zuloaga.

 

 El president de la Fundación Zuloaga, Ignacio Suárez Zuloaga Gáldiz, besnet d'Ignacio Zuloaga Zabaleta, ens explica en només vuit minuts la història de la seva família i de la col·lecció d'art.

Atentament.

Senyor i.

Sant Jordi a la Puglia ( 1 ).

El temps no s'atura i avui torna a ser vint-i-tres d'abril diada de Sant Jordi. Ja fa uns anys que al blog hem anat veient al patró de Catalunya en esglésies, museus o monuments de casa nostra i de diferents països.

L'any passat el vàrem observar detalladament la magnífica escultura que va fer Donatello l'any 1.416 que està en una de les fornícules de la chiesa di Orsenmichele de Florència. Si ho voleu recordar cliqueu sobre el proper enllaç: "Sant Jordi a Firenze".

Enguany sense marxar d'Itàlia el veurem a la Puglia, concretament a la catedral de Trani, una de les joies del romànic puglià.

A l'entrada anterior dedicada a Trani vàrem resseguir perimetralment l'espectacular catedral romànica a tocar de la mar Adriàtica que es començà a construir l'any 1.099 sobre l'antiga església de Santa Maria della Scala. 

Al final de l'entrada us deia que a la propera dedicada a Trani tindríem una agradable sorpresa i entraríem a la catedral.

Comencem al frontispici pujant per la doble escalinata que ens porta a la galeria amb l'arc de mig punt meticulosament decorat flanquejat per quatre arcs cecs, també de mig punt, a cada costat. En dos d'aquest arcs hi ha una senzilla porta.

Ja enfilat a la galeria faig les fotografies anterior i propera per mostrar-vos els arcs cecs de mig punt que flanquegen la portalada central. A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la mar Adriàtica.

La portalada central té una porta de bronze feta cap al 1.185 per Barisano da Trani, però la que veieu a la fotografia següent és una rèplica que s'hi col·locà l'any 2.012. La porta original està a l'interior de la catedral.

Però abans d'observar detalladament la porta de bronze vull mostrar-vos la portalada d'arc de mig punt amb uns brancals, arc i arquivolta ricament esculpits. Cal observar-la des de la part baixa del brancal esquerre i resseguir tota la decoració fins arribar a la part inferior del brancal dret.

Als peus de la portalada hi ha dos lleons símbol de Crist ressuscitat. El de l'esquerra, que podeu observar a la fotografia anterior, trepitja a una serp i a un drac i representa al Messies triomfant sobre el dimoni i el pecat.

El lleó del brancal de la dreta ( propera fotografia ) té a sota un ésser humà que sucumbeix confiat a ell. A la part superior lateral d'aquest brancal hi ha Jeremies i Isaïes, els dos grans profetes de la Nova Aliança.

Aixecant la mirada constatem el ric treball escultòric dels dos arcs de mig punt de la portalada, l'interior sostingut pels brancals i el de l'arquivolta per delicades columnes. Sobre la portalada es veu una perspectiva diferent de les mènsules i les escultures que sostenen i flanquegen el finestral que hi ha sobre la portalada. La del centre és la inferior de la rosassa. El que veieu a la dreta d'aquestes mènsules és el ràfec de la teulada del campanar.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament alguns dels relleus esculpits a l'arquivolta de la portalada.

A la part superior, malgrat l'erosió i la pèrdua d'algun fragment d'una de les ales i del rostre, està representat un lleó alat amb rostre humà. Podria ser una esfinx, una figura de la mitologia grega i egípcia. 

A la segona dovella, a l'esquerra del lleó alat amb rostre humà, el relleu representa a un ocell picant al peu d'un home que l'agafa amb la mà esquerra.

 

 

Deixem la portalada per observar detalladament la porta de bronze de Barisano da Trani. Aquest escultor italià, que treballà a la segona meitat del segle XII, va fer tres portes de bronze dividides en panells quadrats amb influències àrabs i bizantines. Són portes de les catedrals de Ravello ( 1.179 ), Trani ( c. 1.185 ) i Monreale ( c. 1.190 ).

A la de la porta de Trani les figures dels panells són petites i dona molta importància als marcs dels trenta-dos panells ricament decorats.

La tècnica emprada per Barisano da Tradi és més propera a l'orfebreria que a l'escultura. A vint dels panells hi ha figures de sants, un és Sant Jordi.

Si observem encara més detalladament aquest panell, a la part inferior entre el drac i les potes del darrere del cavall, hi podem llegir S GEORGIVS.

La tardor del 2.015, en una de les tres entrades que vaig dedicar a la catedral de Monreale ( Sicília ) us mostrava la porta de bronze feta per Barisano da Trani cap al 1.190.

En un dels panells d'aquella porta Sant Jordi també estava enfeinat matant al drac, exactament en el mateix lloc ( a l'esquerra del cap de lleó -sense anella- del tirador esquerre ) que el de la porta de la catedral de Trani.

Si voleu tornar a gaudir de la bellesa de la catedral de Monreale cliqueu sobre l'enllaç següent i veureu les tres entrades que li vaig dedicar "A vuit quilòmetres de Palerm".

Girem cua i baixem per l'escalinata a la piazza Duomo amb l'objectiu d'entrar a la part baixa de la catedral que està dividida amb la Cripta de San Nicola ( amb les relíquies del sant ) i la Cripta de Santa Maria della Scala ( construïda sobre les restes d'una església paleocristiana ) sobre la que s'edificà la catedral. Per una escala es pot baixar fins a l'ipogeo di San Leucio que està excavat sota el nivell del mar.

La Cripta de Santa Maria, dividida en tres naus per vint-i-dues columnes de granit o marbre oriental, té la mateixa superfície que la nau central de l'església superior ( 35,65 X 9 metres ). Aquestes columnes majoritàriament procedeixen de temple pagà preexistent. La coberta de la cripta està formada per trenta-sis voltes de creueria. En aquesta cripta hi ha la tomba d'un noble i pintures al fresc del 1.432 atribuïdes a Giovanni di Francia.

A la part inferior de la fotografia anterior podeu veure la tomba Lambertini-Passasepe amb l'Agnus Dei al centre flanquejat pels escuts de la família. Sobre la tomba de principis del segle XIV hi ha la pintura al fresc de la Madonna del Velo e il Bambino addormentato que podeu apreciar millor a la propera fotografia de  detall. La Mare de Déu està flanquejada per Sant Antoni Abat i  Sant Jaume .

Una altra de les pintures al fresc de la Cripta de Santa Maria està dedicada a San Teodoro di Amasea, un soldat màrtir de les legions romanes. Malgrat el mal estat de la part inferior podem veure perfectament al sant muntat en un cavall blanc amb una llança a la mà. 

M'apropo per mostrar-vos millor el fresc en el que a la part superior dreta hi podem llegir TEODOR9. San Teodoro i Sant Jordi maten un drac amb una llança, però el mal estat de conservació de la part inferior de la pintura al fresc no ens permet veure-ho.

 

A la propera fotografia de la Cripta de San Nicola podeu observar les relíquies de San Nicola Pellegrino, que arribà a Trani el vint de maig del 1.094 i hi va morir el dos de junt d'aquell any.

La Cripta de San Nicola, del segle XII que marcà l'inici de la nova catedral, té vint-i-vuit columnes de marbre de Paros i quaranta-dues voltes de creueria. Gairebé tots els capitells són corintis o bizantins.

Deixem les criptes i pugem a la catedral que té planta basilical amb creuer i tres naus. La nau central té coberta encavallada i les laterals coberta de creueria. A la propera fotografia podeu veure la coberta de creueria d'una de les naus laterals pujant des de la cripta.

Columnes aparellades que sostenen arcs de mig punt divideixen la catedral en tres naus. A sobre hi ha el matroneu, la galeria que acollia a les dones.

Des del fons de la nau central faig la propera fotografia d'algunes de les columnes aparellades amb el matroneu a la part superior i part de la coberta encavallada. Al centre, el gran finestral absidal de l'absis central.

Apropant-me al presbiteri veiem millor el gran finestral absidal, dos dels finestrals dels absis laterals i els dos finestrals superiors de la façana est. Són cinc de les catorze obertures que hi ha a la façana est del transsepte, dues d'elles són portes tapiades..

Fent mitja volta podem donar un cop d'ull a les obertures de la part central del frontispici: la portalada principal, el finestral, la rosassa i la finestra. A la part superior es veu parcialment  la coberta encavalcada de la nau central.

Ja us he explicat abans que la porta de bronze de la portalada central feta per Barisano da Tradi cap al 1.185 és una còpia que es col·locà l'any 2.012. Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la porta original.

L'espectacular porta està formada per vuit fileres de quatre panells de bronze modelats en baix relleu i fixats per tacs de suport a l'estructura de fusta. Dos dels panells representen al prototipus de cavaller croat i guardià del lloc. Són els panells amb les figures de Sant Jordi i Sant Eustaqui que flanquegen els dos tiradors de la porta dels que nomes es conserva el cap de lleó però s'ha perdut l'anella que agafava amb la boca.

A la fotografia anterior podeu observar els panells originals de Sant Jordi matant al drac ( esquerra ) i el del tirador de la porta amb cap de lleó sense l'anella que agafava amb la boca ( dreta ). Els dos estan a la fulla esquerra de la porta.

Abans de marxar de la Basilica cattedrale di Santa Maria Assunta, coneguda per tothom com San Nicola Pellegrino aixequem la mirada per donar un últim cop d'ull a les columnes aparellades que separen la nau central de les laterals i al matroneu.

Sortim de la catedral i marxem de Trani per anar a la propera entrada dedicada a la Puglia fins a Lecce per assaborir el seu impressionant centre històric barroc, però abans ens aturarem un moment a Polignano a Mare.

Atentament.

Senyor i

De Monzón de Campos a Paris...

A l'entrada anterior dedicada al musée du Louvre vàrem observar les tres obres ( una pintura i dues escultures ) que el pintor i escultor alemany Anselm Kiefer va fer l'any 2.007 per encàrrec del museu parisenc. Després de visitar les sales dedicades al Pròxim Orient i Egipte, pujant per l'escala nord i trobar aquestes tres obres del segle XXI us deixarà bocabadats.

 

 

L'edifici del museu és un antic palau, le palais du Louvre, que fou la residència parisenca dels sobirans francesos des de l'Edat Mitjana fins al Segon Imperi. Des del segle XVIII el palau acull el musée du Louvre, el musée des Arts décoratifs i l'École du Louvre.

En primer terme de la fotografia anterior el protagonisme és per a la piràmide de vidre i acer de vint-i-un metres i seixanta-quatre centímetres d'alçària, construïda entre 1.985 i 1.989 per l'arquitecte Ieoh Ming Pei i l'enginyer estructural Roger Nicolet. A la propera fotografia podeu veure parcialment Aquesta gran piràmide acull l'entrada principal del museu, el Pavillon Richelieu.

 

 

A l'actual estructura, que ha evolucionat en etapes des del segle XVI, hi podem veure mostres una colla d'estils arquitectònics: gòtic, renaixentista, Lluís XIII, barroc, neoclàssic, neobarroc, Segon Imperi i modern.

Només entrar a la piràmide baixo per una de les escales per fer la propera fotografia des de la PLANTA -2 en la que podeu observar l'escala de caragol que al centre té un elevador hidràulic cilíndric.

 

 

Pujant a la PLANTA -1 podem visitar les Sales de les Arts de l'Islam ubicades en una espectacular estructura de vidre translúcid amb coberta de metall daurat instal·lada al pati Visconti. Aquest espai, inaugurat l'any 2.012, que acull més de tres mil peces, fou dissenyat pels arquitectes Rudy Ricciotti i Mario Bellini i l'escenògraf Renaud Piérard.

 

 

Si les obres d'Anselm Kiefer són de l'any 2.007, la petita peça de 31,5 X 54,5 X 13,7 centímetres de bronze  amb decoració gravada està datada entre els anys 975 i 1.100.

 

 

El lleó de bronze fou trobat amb un morter de la mateixa època al jaciment conegut com Los Castellones, on hi havia l'antiga fortalesa que fou abandonada al segle XIV, prop de Monzón de Campos ( Palencia ) l'any 1.849. El morter està custodiat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

 

 

L'any 1.872 el pintor Marià Fortuny i Marsal comprà el lleó. Al quadre del 1.974 de Ricardo de Madrazo "El taller de Mariano Fortuny en Roma" el lleó està al centre. A la fotografia següent el podeu veure a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.

 

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

Quan Marià Fortuny va morir la seva col·lecció d'art es va dispersar en una venda feta a la casa de subhastes coneguda com l'Hôtel Drouot l'any 1.875 en la que Eugène Piot comprà el lleó.

 

 

Quan Eugène Piot va morir l'any 1.890 part de la seva col·lecció es va posar a la venta al mateix Hôtel Drouot i el lleó fou adquirit pel banquer parisenc Louis Stern que el llegà al musée du Louvre abans de la seva mort l'any 1.900. Finalment el lleó de Monzón de Campos va entrar al Louvre després de la mort de la vídua de Louis Stern, Ernesta Stern l'any 1.926.

 

 

L'any 2.008 l'Hôtel Drouot fou considerada com la cinquena casa de subhastes més important del món per volum de vendes.

Com podeu constatar a les fotografies el lleó està recolzat sobre les quatre potes, amb la boca oberta i amb una cua articulada tan llarga com el cos.

 

 

Tot el cos està gravat amb decoració d'arabesc ( sanefes que recorden motius vegetals ) i té tres inscripcions en caràcters cúfics florits  ةلما / نملكعشرةبا, que es pot transliterar en el nostre alfabet com baraka kāmila / niʿma šāmila. Si ho traduïm al català baraka kāmila significa benedicció perfecta i niʿma šāmila felicitat completa  Aquest estil de cal·ligrafia considerada el tipus d'escriptura més antic en llengua àrab i que és una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.

 

 

Al costat dret està escrit baraka kāmila (benedicció perfecta ) i al costat esquerre niʿma šāmila ( felicitat completa). Al llom del lleó hi ha escrita tota la frase. La fotografia anterior de detall és del costat esquerre.

Els ulls en forma de llàgrima, típics de l'escultura hispanomusulmana, probablement tenien incrustacions d'un altre material. No és una figura massissa i al ventre hi ha un gran forat amb un conducte que puja i surt per la boca del lleó. La cua, amb un rebló a la base, permet moure-la com si fos una palanca.

 

 

Es desconeix com va arribar fins a Monzón de Campos però la peça fou creada per artesans islàmics de Córdoba. 

Diverses són les teories que intenten explicar la seva funció. El llistat de suposades funcions és llarg. picador de porta, aiguamans, la boca ornamental d'una font, peveter ( cremador d'encens )...

 

 

Fos quina fos la funció d'aquesta petita figura de bronze està clar que la bellesa del lleó de Monzón de Campos és captivadora. 

Atentament.

Senyor i