Després de gaudir de les vistes de Bilbao que ens regala el mirador d'Artxanda, baixem amb el funicular fins a l'estació inferior ubicada a la Plaza del Funicular.
En aquesta plaça, epicentre del barri Castaños, ens aturem per donar un cop d'ull a l'edifici que fou el Lavadero de Castaños, un dels primers treballs de l'arquitecte Ricardo Bastida Bilbao que el finalitzà l'any 1.910.
L'antic safareig, que actualment és el Centro Cívico Castaños, és un dels edificis singulars de l'arquitectura modernista de la Villa de Bilbao.
Quan deixà d'emprar-se com a safareig, es transformà en el Mercado de Castaños fins que es reformà per ser el centre cívic de barri inaugurat l'abril del 2.009. Per acollir les noves activitats es van incrementar les plantes de l'edifici.
Com podeu constatar a la primera fotografia, la planta baixa és de pedra i a la primera planta es combinen el maó vist i les rajoles de ceràmica vidriada.
Anem pel carrer Múgica y Butrón , que és el que a la primera fotografia queda a la dreta, fins al Campo del Volantín, un passeig històric de la margen derecha de la Ría bilbaïna que és una altra de les joies de Castaños. Quan hi arribem anem a l'esquerra fins que trobem el pont Zubizuri, que no creuarem sinó que continuarem a l'esquerra pel passeig Areatzako, per passejar a tocar de la Ría.
A uns cinc-cents ens quedarà a l'esquerra l'Ajuntament, ubicat també al carri de Castaños, del que a la fotografia següent es veu parcialment la façana principal darrere de l'escultura Variante Ovoide, obra del 1.958 de l'escultor Jorge Oteiza. Popularment es coneix amb el nom "Txapela a medio lado". L'escultura d'acer Corten té vuit metres d'alçària, sis metres de diàmetre i pesa setze tones.
A la rotonda que hi ha a tocar de l'Ajuntament creuo pel pas de vianants, deixant a la dreta el pont, em giro i faig la fotografia anterior en la que podreu observar millor la façana principal de l'Ajuntament. Continuem uns metres fins als Tinglados del Arenal, on hi podem trobar segons el dia el mercat de les flors, el mercat del llibre vell, productes de proximitat dels pagesos i ramaders...
Als tinglados agafem el carrer Epaltzaren Alargunarem per girar a l'esquerra quan trobem l'estret carrer Foru. El primer carrer a la dreta ens permetrà accedir a la Plaza Nueva on vull ensenyar-vos la demostració de danses basques del grup Salbatzaile Dantza Taldea del barri de Castaños hi va fer per l'Aste Nagusia ( la Semana Grande ).
Actualment aquest grup de danses, creat l'any 1.978, està format per unes dues-centes persones de cinc a cinquanta anys. A més a més unes cent vint persones assisteixen als cursets populars per aprendre les danses d'Euskal Herria.
Des del 1.991 tots els anys, excepte al 2.021 i 2.022 per la pandèmia, representen el ball d'un dels carnestoltes del País Basc. A la fotografia anterior i a les dues properes podeu veure alguns dels dantzaris caracteritzats de momotxorro, un personatge d'origen desconegut , meitat home i meitat bou, del carnestoltes d'Altsasu ( Navarra ).
Al cap duen un cistell amb dues grans banyes que a la part del darrere hi té lligades pells d'ovella. Van vestits amb una camisa i davantal blancs tacats de vermell, pantalons blaus, mitjons blancs i avarques negres de cuir lligades amb corretges a l'empenya i el turmell. Al ballar fan sonar les esquelles que porten al cinturó.
A la fotografia anterior darrere dels músics poeu veure el frontó triangular amb un rellotge al mig sota el que hi podem llegir EUSKALTZAINDIA perquè és la seu de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca fundada l'any 1.919 per les quatre diputacions provincials.
Al carnestoltes d'Altsasu van pels carrers amb la forca a la mà atemorint i "agredint" a qui troben al seu pas. S'acaba a la plaça del poble ballant la Momotxorroen dantza de la que en podeu fer un petit tastet a la fotografia anterior i al proper vídeo.
Deixem el carnestoltes d'Alsasu per observar detalladament la Mascarada de Zuberoa. El territori de Zuberoa ( Soule en francès ), amb només catorze mil habitants repartits en trenta-tres municipis, és la més petita de les set províncies que formen el País Basc i una de les tres províncies d'Iparralde ( País Basc Francès ).
La Mascarada de Zuberoa és el ritu del carnestoltes per antonomàsia del folklore basc. Cada any un poble de Zuberoa s'encarrega de preparar aquesta representació i del gener a l'abril tots els caps de setmana cada poble acull l'actuació. És una de les representacions folklòriques més importants d'Europa.
Al vídeo anterior a tocar de la gent asseguda al terra, podem veure d'esquerra a dreta: el zamalzain, la kantiniersa i el tcherreo. D'esquena, d'esquerra a dreta, l'entseinaira, una altra kantiniersa i el gatia.
Al proper vídeo podeu observar amb més detall com ballen l'entseinaira ( a l'esquerra vestit de color negre ) i el zamalzain ( a la dreta).
L'entseinaria va vestit amb jaqueta, pantalons, boina i espardenyes negres, pectoral i guants blancs i duu la bandera de Zuberoa ( vermella amb un lleó daurat ) a la mà.
El dantzari més destacat és el zamalzain que duu lligat a la cintura amb corretges un cavall amb estructura de vímet i cap de fusta. Alguns diuen que representa un guerrer, altres un centaure.
Al cap porta un barret decorat amb flors, plomes i un mirall. Jaqueta vermella amb pectoral brodat amb or blanc, pantalons de vellut negres, mitges, espardenyes i guants blancs i polaines negres.
A la fotografia següent hi ha la kantiniersa ( d'esquena a l'esquerra ) al seu costat el tsherreo ( ballant ) i a la dreta el gatia ( d'esquena ).
La kantiniersa vestida de cantinera de l'exercit francès duu barret, jaqueta i polaines blau clar, faldilla vermella i mitges i sabatilles blanques.
El tcherreo presideix la marxa escombrant el carrer amb una mena d'escombra feta amb cua de cavall. Escombrant allunya els mals esperits i purifica el camí. Va vestit amb jaqueta vermella amb pitrera blanca i adornaments daurats, pantalons fins al genoll i polaines negres, guants, mitges i sabatilles blanques, i boina vermella amb borla blanca caiguda fins a l'orella. Al cinturó porta esquelles que sonen quan balla i a la mà l'escombra feta amb cua de cavall.
El gatia porta casaca blava, gorra, guants mitges i sabatilles blanques i pantalons i polaines de color groc. A les mans porta un pantògraf.
L'habilitat dels dantzaris ens deixa bocabadats quan balles la Godaleta al voltant d'un zurito en el que hi ha una mica de vi. Per acabar els dantzaris salten tres cops sobre el petit got de vidre sense que es trenqui ni caigui el vi.
Al proper vídeo el zamalzain acaba el ball de la Godaleta amb els tres salts sobre el got de vi amb una seguretat espectacular.
Per acabar la demostració de danses basques tots els dantzaris del grup Salbatzaile Dantza Taldea van ballar una jota ocupant tota la plaça. Al centre hi havia la geganta Marikastaña que l'any 2.023 va fer la gent del barri de Castaños.
La geganta s'inspira en Mari, la deessa principal de la mitologia basca. Mari, és la personificació de la mare terra, la reina de la naturalesa i de tots els seus elements. El seu cos és una barreja d'una dolça padrina i un castanyer.
La Plaza Nueva, d'estil neoclàssic, es de planta rectangular i té una superfície de tres mil quatre-cents metres quadrats. Fou inaugurada l'any 1.851. Als costats llargs del rectangle hi ha divuit arcs de mig punt i als curts quinze. Aquests arcs estan sostinguts per pilars amb semicolumnes adossades.
Deixem la Plaza Nueva per anar, a la propera entrada dedicada a l'Aste Nagusia, fins a la calle de la Pelota, concretament a l'antic edifici la Bolsa on gaudirem dels Bilbo Kantari. Aquesta iniciativa sorgí d'un grup d'aficionats amb l'objectiu de fomentar les cançons en euskara.
Atentament.
Senyor i
