Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 5 ).

Després de consultar els arxivadors amb les antigues fotografies d'esglésies del municipi de Coll de Nargó ( Sant Climent - al mateix Coll de Nargó - , Sant Romà - a l'entitat de població de Valldarques -, i Sant Joan i la Mare de Déu de la Salut - a l'entitat de població de Montanissell- ), avui acabarem la consulta dels arxivadors de l'Alt Urgell donant un cop d'ull a les imatges d'esglésies dels municipis d'Organyà, Cabó, Fígols i Alinyà, i Cava.

Primer ens aturarem a Organyà. on al gener del 2.015 a l'entrada "Restauració de l'església de Santa Maria d'Organyà" vaig mostrar-vos la festasa amb la que Organyà recuperava la dignitat de la seva església parroquial.

A la propera fotografia podeu veure dues imatges: a l'esquerra l'absis ( 1.965 ), i a la dreta el campanar  - en bona part tapat per l'edifici de Cal Janot- fotografiat des de la plaça de les Homilies l'any 1.968.

A l'entrada dedicada a la restauració de Santa Maria d'Organyà vaig mostrar-vos una fotografia encara més antiga, dels primers anys del segle XX, de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell en la que es veu tot el campanar perquè encara no s'havia construït Cal Janot.

Del 1.975 és la fotografia següent amb una colla de lleteres a tocar de l'absis de Santa Maria esperant el camió de la llet. A l'absis, mig tapat per construccions afegides, podeu veure la decoració amb arcuacions cegues i lesenes.

Al paperet mecanografiat de la propera fotografia podem llegir: " Organyà E.P de Santa Maria - any 1.975- 1.975 / 1.979 / 1.979 / 1.979 ". A la part inferior, la fotografia del mig, mostra l'estat dels arcs de la façana orientada a la plaça de l'església. Podeu comparar-la amb el resultat de la restauració.

A les dues properes fotografies les separen quaranta cinc anys. La primera ens permet observar dues imatges ( del 1.975 ) de la nau central, i la següent és del mateix espai després de la restauració.

Deixem Organyà per enfilar-nos a Fígols, a només dos quilòmetres, on compararem les antigues fotografies de l'Arxiu Gavín i les actuals de l'església romànica de Sant Victor construïda al segle XII. Les cinc primeres fotografies estan acompanyades del text mecanografiat: "Fígols d'Organyà. E.P. de Sant Víctor -any 1.979- 1.979 / 1.980 / 1.980 / 1.980 ".

Les dues imatges del 1.979 ( propera fotografia de detall ) ens mostren l'interior, francament atrotinat, de Sant Víctor. Els problemes d'humitats són evidents. Si la comparem amb la següent ( del 1.994 ), el canvi és espectacular.

Entre la propera fotografia, del 1.980, i la següent han passat quaranta anys. Afortunadament s'han eliminat les construccions afegides i millorat l'entorn de l'església.

Marxem virtualment de Fígols per anar a Cabó, a només onze quilòmetres, on ens espera l'església romànica de Sant Serni construïda al segle XI i molt reformada als segles XVII o XVIII. Les cinc primeres fotografies van acompanyades del text mecanografiat: " Cabó E.P. de Sant Sadurní -nom popular Sant Serni- a/c - any 1.965 / 1.965 / 1.965 / 1.965 / 1.975 ".

En algunes de les fotografies anteriors es poden observar construccions adossades a Sant Serni. A la propera de detall - del 1.965 -  ho podeu apreciar i comparar amb la següent feta al mateix indret  cinquanta-cinc anys després.

Quaranta-cinc anys separen les dues properes fotografies. La del 1.975 mostra un estat de conservació lamentable i l'actual parla d'una bona feina de restauració. Semblen dues esglésies diferents.

Josep Gavín fotografià el presbiteri l'any 1.976. Podeu veure que tots els murs estaven enguixats i els greus problemes d'humitat que tenia l'església. A la fotografia del mateix indret, del 1.995, la pedra ja és la protagonista de l'interior de Sant Serni.

Marxem de Cabó per anar fins al municipi de la Cava on tancarem la recerca per la comarca de l'Alt Urgell. Cava és un dels cinc municipis del Baridà, un territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell i dos de la Cerdanya. La capital del municipi de Cava és l'entitat de població d'Ansovell. El Querforadat és la tercera entitat de població del municipi. A l'entrada "Romànic amagat al Prepirineu ( 10 )" vàrem visitar el Santuari de la Mare de Déu de Boscalt. A només un quilòmetre d'Ansovell trobem l'antic santuari.. En algunes deixes testamentaries del segle XIII es parla de l'església de Boscalt.

Les cinc primeres fotografies estan acompanyades del paperet mecanografiat: "Cava El Boscal Santuari de la Mare de Déu de Boscal - any 1.959 -  / 1.959 / 1.967 / 1.970 / 1.970 ". La propera fotografia de detall, del 1.981, i la següent - feta gairebé quaranta anys després - són molt diferents. Observeu detalladament la coberta del santuari.

Del 1.980 són les properes fotografies en les que podeu constatar, gràcies a l'òcul del frontispici, que no hi ha coberta ( esquerra ). A la de la dreta podeu veure el frontis, al fons de l'antic pati no cobert. La fotografia actual ens permet comparar-ho amb l'estat actual.

Torno l'arxivador al Josep Sansalvador. Deixem l'Alt Urgell per consultar les antigues fotografies dels arxivadors del Principat d'Andorra.
Atentament.
Senyor i

Els esgrafiats de Santes Creus ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada als esgrafiats de Santes Creus vàrem observar atentament els de la plaça de Santa Llúcia, la primera que trobem quan entrem al recinte del monestir de Santes Creus. D'aquesta plaça del recinte exterior gaudírem dels esgrafiats barrocs dels edificis de l'antiga porteria exterior i la ferreria, la capella de Santa Llúcia i del Portal de l'Assumpta on ens quedàrem davant preparats per accedir a la segona plaça del recinte exterior, la de Sant Bernat. També vaig explicar-vos la feinada feta per Ferdinandus Serra, nom amb el que signava l'esgrafiador barceloní Ferran Serra i Sala que restaurà els esgrafiats barrocs de la plaça a principis dels anys seixanta del segle passat.

Avui accedirem a les places de Sant Bernat i de Jaume el Just per continuar observant els esgrafiats barrocs que embelleixen les seves façanes. Aquestes dues places formen part del recinte monacal exterior més proper al monestir. Passem pel segon portal  per entrar a les places segona i tercera del recinte exterior.

Els edificis d'aquestes places estaven dedicats als serveis del monestir: antic hospital ( que posteriorment es transformà en el Palau de l'Abat ), habitatges dels monjos jubilats, porteria, infermeria, hostatgeria... Actualment hi viuen gent del poble.

A la fotografia anterior i a la següent de detall podeu veure la façana orientada a la plaça de Sant Bernat ( la més important del recinte monacal ) del Portal de l'Assumpta, també conegut com Portal Reial. Aquesta plaça va del portal d'accés al petit mur que hi ha davant de l'església del monestir. Si compareu les fotografies primera i la tercera veureu que a les dues façanes el portal està flanquejat per columnes sobre pedestals. En lloc d'òculs ( a la fotografia anterior ), a esquerra i dreta de les columnes, hi ha portes; i la fornícula d'una façana, a l'altra és un balcó. La torre octogonal amb teulada piramidal es veu molt millor des de la plaça de Sant Bernat perquè no està edificada al centre del portal sinó més a prop d'aquesta plaça.

L'aspecte actual de la plaça és del segle XVIII, de quan es construí el Portal de l'Assumpta. Les façanes estan decorades amb esgrafiats barrocs en diferents estats de conservació. Al fons de la plaça podeu veure un petit mur i unes escales ( és on acaba la plaça ) per les que podem accedir a l'església monacal. Al fons, podeu veure la façana de l'església amb la portalada romànica d'arc de mig punt amb arquivoltes sobre la que hi ha un gran finestral ogival.

Passejo fins a l'altre extrem, pujo el tram d'escales i , quan estic davant de la portalada romànica de l'església d'estil cistercenc em giro i faig la propera fotografia de la plaça de Sant Bernat. L'església del monestir es construí entre els segles XII i XIV.

Al centre de la plaça, com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, hi ha la font de Sant Bernat Calvó construïda també al segle XVIII. Bernat Calvó ( 1.180 - 1.243 ) fou abat del monestir entre 1.226 i 1.233 i bisbe de Vic entre 1.233 i 1.243.

L'espai que hi ha entre la portalada i les escales forma part de la tercera plaça, la de Jaume el Just. D'esquena a la portalada romànica els dos edificis que ens queden a la dreta ( nombres u i dos de la plaça ) son els protagonistes de la propera fotografia.

El de la dreta de la fotografia anterior, el nombre dos de la plaça de Jaume el Just, actualment és la casa de turisme rural L'abadia de Santes Creus amb sis habitacions. Com veieu a la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall els dos balcons de  la dreta tenen la barana unida a dos edificis, un del segle XVIII i l'altre a la façana l'església cistercenca del monestir començada a construir al segle XII.

En aquest edifici vivia el rector de Santes Creus. A molts llocs de l'arquebisbat de Tarragona a la rectoria se l'anomena abadia, d'aquí el nom de la casa de turisme rural.

A la fotografia anterior de detall de la barana de forja del balcó de l'habitació del rector del primer pis hi podeu veure la doble creu, símbol del monestir que ens recorda de qui era la casa. Aquest edifici i la casa veïna, nombre u de la plaça, es coneixen com les cases dels monjos jubilats.

Als esgrafiats de l'edifici contigu a les cases dels monjos jubilats, sobre tot els de segon pis, els hi cal una restauració urgent. És la casa amb el nombre dotze de la plaça de Sant Bernat. A la fotografia anterior i a la propera de detall, si observeu els dos primers balcons del primer pis començant per l'esquerra , malgrat el cable podreu veure un rellotge de sol. Encara que algunes fonts atribueixen el rellotge a Ferdinandus Serra, altres opinen que per la diferència d'estil amb els seus esgrafiats, sembla que l'esgrafiador barceloní es limità a restaurar, a principis dels anys seixanta del segle passat,  l'esgrafiat original barroc. És un rellotge amb marc rectangular decorat amb dos gerros amb flors a la part inferior. Les hores esgrafiades en xifres aràbigues, de sis a sis, no es corresponen amb les que pot assenyalar el gnòmon, de set del matí a cinc de la tarda.

A l'edifici contigu al del rellotge de sol podeu veure el mateix esgrafiat barroc però perfectament restaurat. Correspon als números deu i onze de la plaça. A la plata baixa dues grans portes a dreta i esquerra i al primer i segon pis sis balcons coronats amb un frontó triangular esgrafiat. Les cases amb els números nou, vuit, set sis i cinc no tenen esgrafiats o estan tan mal conservats que gairebé no es veuen. A la dreta del Portal de l'Assumpta hi ha la porta amb el nombre quatre amb la façana perfectament esgrafiada.

Tornem a la portalada romànica de l'església per observar les façanes del costat esquerre de la plaça de Sant Bernat. Començant per l'esquerra de la fotografia següent els tres primers edificis, amb els nombres tretze, catorze i quinze, gairebé han perdut els esgrafiats o cal fer una intervenció per recuperar-ne una part. Al gran edifici contigu que arriba fins al Portal de l'Assumpta, amb set balcons al primer pis, l'esgrafiat està restaurat.

A la propera fotografia de detall podeu veure les cases amb els nombres catorze i quinze, on les humitats han fet malbé part dels esgrafiats. Els de la planta baixa gairebé han desaparegut.

En el gran edifici contigu, amb esgrafiats restaurats, hi ha l'Ajuntament d'Aiguamúrcia ( balcó amb una senyera ) que abans fou el Palau de l'Abat.

És un edifici renaixentista construït els segle XVI amb un petit claustre amb arcs rebaixats i arcs apuntats sostinguts per columnes octogonals que podeu veure a la propera fotografia. Aquest claustre probablement formava part de l'antic Hospital de Sant Pere dels Pobres, edificat l'any 1.229, edifici que es transformà en el Palau de l'Abat al segle XVI.

A la galeria superior encara es poden veure part dels arcs ogivals cegats. Posteriorment si van obrir finestrals com els que podeu observar a la fotografia següent.

Abans de tornar a la plaça de Sant Bernat, no deixeu de visitar el claustre del Palau Abacial - del segle XVIII -, un gran espai amb dues galeries d'arc de mig punt amb columnes toscanes. Al pati, cap al 1.800, hi van plantar dos xiprers.

El Palau estava una mica allunyat del monestir perquè així l'abat podia rebre visites sense molestar la vida dels monjos. A més a més de l'ajuntament el gran edifici acull la farmàcia i l'oficina d'informació turística. A l'esquerra del Portal de l'Assumpta trobem l'edifici número tres, amb un bon esgrafiat.

Perpendicular a la plaça de Sant Bernat hi ha la plaça de Jaume el Just, de la que podeu veure els edificis a la fotografia anterior i  a la fotografia següent.

Quan arribem al petit mur amb el tram d'escales que ens permeten accedir a la portalada romànica de l'església, allí comença la tercera plaça del recinte monacal exterior. Contigua, a la dreta de les cases dels monjos jubilats ( amb els nombres u i dos de la plaça ) trobem la façana de l'església que es començà a construir el darrer terç del segle XII i el mur en el que hi ha la Porta Reial ( d'arc de mig punt ) per accedir al claustre començat a construir l'any 1.313. La façana i el mur, coronats per merlets, donen al monestir aspecte d'una fortalesa. A la casa adossada al mur del claustre hi ha l'entrada del Monestir de Santes Creus. Davant seu veurem cinc cases amb esgrafiats amb diferents estats de conservació. A la de la dreta, número deu de la plaça, podem observar un senzill esgrafiat una mica atrotinat.

L'any 1.378 s'enderrocà el celler i el refetor dels conversos. En aquell espai es creà una nova plaça. La urbanització actual ( pavimentació i estany amb  brolladors ) és del 1.957. Dels edificis que veiem des de la porta d'accés al monestir només el vuit i el nou tenen els esgrafiats restaurats, com podeu veure a la propera fotografia.

Als edificis sis, set ( que podeu veure a les dues properes fotografies ) els caldria fer una intervenció i els esgrafiats de l'edifici deu ( el que fa cantonada amb la plaça de Sant Bernat ) gairebé s'han perdut, com hem vist abans. L'Elisabett Baldor, presidenta de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus ( ABSC ) m'explicà en resposta d'un dels correus electrònics que vaig fer-li per documentar-me, que l'hostatgeria era l'edifici que hi ha just davant de la Porta Reial ( fotografia següent ).

 

És imprescindible aturar-nos per mirar i admirar la Porta Reial, una porta adovellada d'arc de mig punt, intradós motllurat i arquivoltes que descansen en columnetes adossades al mur. Després de l'última arquivolta hi ha un espectacular trencaaigües floronat que descansa sobre els bustos del monarques. Com podeu veure a la propera fotografia, a dreta i esquerra de la porta sobresurten les restes d'un antic porxo o nàrtex que cobria l'entrada.

 

 

Aquesta porta fou construïda al segle XIV per iniciativa de la Corona La fotografia de detall ens permet observar a la dovella clau l'escut amb les quatre barres de Jaume II "el Just" flanquejat per a a la quarta dovella per l'escut amb la flor de lis de Blanca d'Anjou.

 

 

Deixem de mirar i admirar els esgrafiats barrocs dels recintes exteriors del monestir i ens preparem per, molt aviat, entrar al recinte interior que visitarem virtualment en una sèrie d'entrades. A la primera d'aquestes entrades veurem un fragment dels esgrafiats que embellien el claustre posterior.
Atentament.
Senyor i