dijous, 5 de novembre del 2026

Cases singulars de Lleida ( 64 ).

Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a les cases singulars de Lleida la Casa Roch ( amb façanes a la Rambla de Ferran i als carrers Democràcia i Cardenal Remolins ) i la casa modernista contigua ubicada al carrer Cardenal Remolins número quatre dissenyada per l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, torno a la Rambla de Ferran per anar fins al número trenta-tres per observar la petita casa contigua a l'església del Carme. L'actual església fou construïda entre 1.954 i 1.959 seguint el projecte de l'arquitecte Gabino Lagarriga.
 
 
L'església, de mitjans del segle passat, substitueix a l'església convent dels pares carmelites calçats edificada a finals  del segle XVIII després de que el seu primer convent, que estava fora de les muralles de Lleida, fos destruït durant la Guerra dels Segadors l'any 1.645.
A la fotografia anterior podeu veure d'esquerra a dreta: l'església del Carme (1), el petit edifici modernista d'habitatges contigu a l'església (2), la Casa Muñoz (3), la Casa Vilella anomenada abans casa Montull (4), la Casa Roch (5) i la cúpula de la Casa Pàmies (6). Si cliqueu sobre els enllaços anteriors podreu recordar les entrades dedicades a aquestes cases singulars lleidatanes.
La propera fotografia és de les mateixes cases singulars, excepte la Casa Pàmies, des d'una altra perspectiva.
 

La petita casa contigua a l'església del Carme és un edifici d'estil modernista construït entre mitgeres a la primera meitat del segle passat, arrebossat i pintat en tons terra. 
 
 
L'edifici té planta baixa, en la que hi ha locals socials, tres plantes pis dedicades a habitatge i sobre elles les golfes.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure la porta de fusta, vidre i ferro forjat, amb la llinda esglaonada que té la clau al centre. A la dreta de la porta hi ha tres finestres sobre el sòcol amb el mateix tipus de llinda i la reixa de ferro forjar. 
 
 
A la primera planta s'obren tres finestres de marc motllurat amb la mateixa clau que les finestres i la porta de la planta baixa. Les tres finestres tenen finestrons de fusta de làmines.
 
 
La tribuna lleugerament hexagonal de la segona planta, sostinguda per quatre mènsules, té una finestra a cada lateral i tres finestres al davant, la del mig més gran que les que la flanquegen.
 
 
Al  centre de la fotografia anterior podeu veure la tribuna. L'edifici que es veu parcialment a l'esquerra és l'església del Carme i el de la dreta la Casa Muñoz.
La tribuna està coronada per un balcó amb barana metàl·lica sense cap decotració a la que es pot accedir per les dues portes de la tercera planta amb el mateix marc motllurat que el de les finestres de la tribuna.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure les dues petites obertures de les golfes flanquejades per dos parelles de mènsules. L'edifici està coronat per la barana d'obra una mica motllurada del terrat.
Deixem la petita casa modernista i creuem la Rambla de Ferran per observar l'edifici del número vint-i-sis, d'estil eclèctic, que fou construït a mitjans del segle passat. Tota la casa està aplacada en pedra.
 

És un edifici amb planta baixa, cinc plantes pis, àtic i coberta a dues aigües de teulada ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal. Hi ha dues terrasses orientades a la Rambla de Ferran. 
Enfilat al Turó de la Seu Vella, concretament des del Baluard de la Reina, puc mostrar-vos a vista d'ocell gràcies al zoom de la càmera fotogràfica la coberta de l'edifici i les dues terrasses pintades de color blanc.


Als baixos, de doble alçada, hi ha tres obertures. La central és la porta d'accés a la casa està flanquejada per les de dos locals comercials, el de l'esquerra hi ha un restaurant i al de la dreta una perruqueria.
 
 
A la propera fotografia podeu observar millor l'elegant porta de fusta de l'estrada a l'edifici que està ubicada al centre de la façana.
 
 
Creuant la Rambla de Ferran i aixecant la mirada puc fer la fotografia en angle contrapicat  de la decoració geomètrica que sobresurt una mica de la façana i emmarca l'arc rebaixat.
 
 
Un fris motllurat separa la planta baixa de les cinc plantes pis, de les que les tres primeres tenen una gran tribuna central sobresortint amb dues grans finestres a cada pis i una petita finestra lateral al costat més estret.
 

La tribuna sobresortint està flanquejada per balcons amb balustrada de pedra a la primera planta d'habitatges i barana de ferro forjat a les plantes segona i tercera. A la part baixa de les finestres de la tribuna hi ha una petita barana de protecció.
 
 
Des del mateix indret, aixecant la mirada una altra mirada, podeu veure el mateix indret des d'una perspectiva diferent.
 
 
Les portes dels balcons que flanquegen la tribuna són molt grans i tenen unes llindes ornamentades amb motius arabescs.
 
 
La tribuna està coronada per un balcó corregut amb balustrada al que s'hi pot accedir per dues portes balconeres d'arc rebaixat. Anant una mica a la dreta puc fer la propera fotografia que ens permet veure aquests dos arcs.  El balcó corregut està flanquejat per dos balcons amb barana de ferro forjat.
 

A l'última planta hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat al que es pot accedir per quatre portes d'arc de mig punt amb tres petits tondos als carcanyols. L'edifici contigu de l'esquerra que veieu a les dues fotografies anterior és la Casa Cros que fou protagonista de l'entrada "Cases singulars de Lleida (32)". La podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior en la que a la primera fotografia es veuen les dues cases.
 
 
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc fer la fotografia següent en la que es veuen millor dos d'aquests tondos  i la cornisa decorada sobre la que hi ha la balustrada que protegeix la terrassa. 
 
 
Deixant el número vint-i-sis i anant a la dreta la segona casa que trobem és la Casa Bosqué, un edifici classicista-funcionalista construït a la postguerra i restaurat a principis del segle XXI, ubicar al número vint-i dos de la rambla. És un edifici arrebossat i pintat en tons marrons i motllurat en forma de grans carreus. Al centre de la façana hi ha la porta d'accés, de ferro i vidre, que està flanquejada per dos locals comercials
 
 
Les tres plantes superiors estan tancades per una gran tribuna que ocupa gairebé tota la façana. Al centre hi ha un parell de finestres que estan flanquejades per una finestra a cada costat. Totes les finestres són molt grans i tenen una triple porta i una triple persiana. A la part inferior hi ha una petita barana de protecció.
 

 La tribuna està coronada per una balconada amb barana d'obra de gelosia a la que s´'hi pot accedir per les quatre portes balconeres de la quarta planta. Al centre de la cinquena planta hi ha una balconada amb dues portes balconeres que està flaquejada per dos balcons individuals. Les baranes de l'última planta són de ferro forjat. Una curiositat, encara que no es poden veure, les bigues de la casa són vies de ferrocarril.
 
 
Tornant al Turó de la Seu Vella, des del Baluard de la Reina puc mostrar-vos a vista d'ocell la Casa Bosqué des d'una perspectiva diferent que ens permet veure millor les dues plantes superiors i la terrassa. La coberta de teula àrab que es veu a la part inferior de la fotografia és del Palau de La Diputació 
 
 
Deixem la Rambla de Ferran per anar a la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida a la Plaça de la Sal i al carrer Sant Joan.
Atentament.
Senyor i 

dilluns, 2 de novembre del 2026

L'Àlvar ja torna a estar amb els seus pares...

Al juliol del 2.023, a l'entrada "L'Àlvar torna a casa..." vaig ensenyar-vos la reproducció que l'empresa 3dtecnics havia fet a partit de la imatge escanejada per The Cloisters del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera, també conegut com a Àlvar II d'Àger. La reproducció es va fer amb resines especials patentades per 3dtecnics una empresa de base tecnològica creada a l'entorn de la Universitat de Girona que treballa en els sectors de l'Edificació, Enginyeria Civil i Patrimoni Arquitectònic.

 
A les "IX Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes. Història de l'Església i la religiositat" celebrades al juliol del 2.018 es va presentar el projecte de reproducció dels sepulcres dels Comtes d'Urgell que estan al Museu The Cloisters, una subseu del Metropolitan Museum of Art de New York.
 

 Font fotografia: Metropolitan Museum of Arts-The Cloisters.
 
La conservadora del museu, Lucretia Kargère-Blasco , ens explica detalladament el projecte en el que a partir d'uns escàners d'altíssima resolució es pot fer una reproducció exacta del sepulcre. 
Aprofitant un descans de les IX Jornades vaig fotografiar a la Lucretia fotografiant l'espai amb l'ossera d'on fou retirat el sepulcre doble d'Àlvar I d'Urgell i Cecília de Foix ( que a la fotografia anterior estan escanejant a The Cloisters ) quan al 1.906 per vendre'l... 
 
 
El banquer lleidatà Agustín Santesmases i Pujol, que era el propietari del monestir després de la desamortització de Mendizábal, l'any 1.906 va vendre els sepulcres dels Comtes d'Urgell a un antiquari de Vitória per quinze mil pessetes.
Cinc anys després de la presentació del projecte a les IX Jornades, el vint-i-vuit de junt del 2.023, es presentà públicament la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera. Cent disset anys després, l'Àlvar va tornar a casa.
 
 
A la dreta de la primera capella que hi ha a la dreta de la nau central trobareu la reproducció d'Àlvar II de Cabrera, germà d'Ermengol X.
Al Museu de la Noguera de Balaguer hi ha l'antiga fotografia de Juli Vintró i Casallachs, publicada l'any 1.906, en la que podeu veure el sepulcre original en la capella que estava abans de ser venut. En aquesta mateixa capella actualment hi ha la reproducció.
 
 
Ermengol X cedí el vescomtat d'Àger l'any 1.268 al seu germà Àlvar II. Aquell any Ermengol X heretà el Comtat d'Urgell que exercí fins a la seva mort l'any 1.314.
 
 
Quan Ermengol X cedí el vescomtat d'Àger, el seu germà Àlvar tenia només tretze anys. L'Àlvar va morir lluitant a la batalla de Sicília l'any 1.299 quan tenia vint-i-quatre anys. El seu cos fou traslladat al Monestir de les Avellanes.
 
 
Quan visiteu el Monestir de les Avellanes podreu veure la reproducció del seu sepulcre, però recordeu que l'original del segle XIV està a The Cloisters, molt lluny de les terres de Lleida...
 

 Font fotografia: web Metropolitan Museum of Arts (US).
 
El dia  vint-i-vuit d'octubre del 2.025 es va col·locar el sepulcre doble del Comte Àlvar I d'Urgell i la Comtessa Cecília de Foix al lateral esquerre de l'altar de l'església, al mateix lloc on estava el sepulcre original. La fidel reproducció també l'ha fet 3dtecnics. La Diputació de Lleida ha finançat el projecte amb 85.000 €.
 
 
Al final del petit plafó informatiu que podeu veure a la propera fotografia a la dreta del sepulcre s'hi pot llegir: "Avui, després d'una llarga espera de 120 anys, tornen, clonats fidelment, al mateix lloc que ha restat buit fins avui i d'on, per dignitat, no haurien d'haver sortir mai".
 
 
Queda pendent la reproducció del sepulcre d'Ermengol X per completar la recuperació i dignificació del nostre patrimoni que al passar a mans privades fou venut. Ermengol X encarregà el panteó familiar a principis del segle XIV, cap al 1.314.
 
 
A l'antiga fotografia d'en Juli Vintró i Casallachs, publicada l'any 1.906, que trobareu al Museu de la Noguera de Balaguer podeu observar el sepulcre doble, en el mateix indret on ara hi ha la reproducció, abans de ser venut.
 
 
A la propera fotografia podeu veure el sepulcre doble original, que malauradament està custodiat al museu The Cloisters de New York .
 
 
 Font fotografia: web Metropolitan Museum of Arts (US).
 
L'empresa 3dtecnics de Sant Joan les Fonts, a tocar d'Olot, ha fet la reproducció amb un material anomenat macril que té un alt nivell de resistència.
 

Robert Porta, que era el director del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, explicava que la reproducció del sepulcre d'Ermengol X serà la més complexa i suposa el repte final del projecte. Afirmava que per completar la reproducció dels sepulcres dels Comtes d'Urgell caldrà tornar a New York per fer nous escàners i coordinar un procés tècnic que és molt minuciós.
 
 
A la fotografia anterior de detall de la lauda sepulcral superior podeu veure el rostre d'Àlvar I d'Urgell, pare d'Ermengol X i Àlvar II de Cabrera. La fotografia següent, també de detall, de la lauda sepulcral inferior és de la seva esposa Cecília de Foix, mare d'Ermengol i Àlvar.
 

El dia dinou de maig del 2.025 un grup de conservadors i restauradors van obrir les osseres dels Comtes d'Urgell per certificar que les restes són seves i saber com van morir.
 
 
Les restes estaven a les osseres que hi havia als laterals esquerre ( Àlvar I d'Urgell i Cecília de Foix ) i dret ( Ermengol X ) de l'altar de l'església. Les podeu veure a les fotografies anterior i propera.
 
 
En el sepulcre de marbre vermell ubicat a la dreta de la primera capella que hi havia a la dreta de la nau central, protagonista de les fotografia següent, mai ha contingut ossos sinó una estola del pare Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes de les Escoles, que actualment guarden els germans maristes. El grup escultòric que veieu a l'esquerra es traslladà a la capella que hi ha a la dreta i el sepulcre fou retirat i guardat per acollir la reproducció del sepulcre d'Àlvar II de Cabrera. 
 
 
La direcció científica de l'estudi osteoarqueològic el dirigí la investigadora Núria Armentano del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'estudi confirmà que les restes de les osseres poden ser d'Àlvar I, Cecília de Foix, Àlvar II i Ermengol X perquè comparades amb les dades que es tenen d'aquesta família els resultats són compatibles.
Al proper vídeo de Balaguer televisió, del sis 19 de maig del 2.025 podeu veure l'exhumació de les restes dels Comtes d'Urgell per estudiar-les.
 
 
 
Cal recordar a Josep Utgé que fou majordom del monestir, nascut a Vilanova de la Sal, que abans de la venda dels sepulcres va extreure les restes per dipositar-les sota l'altar de l'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
 
 
Posteriorment les enterrà més dignament a l'església de Santa Maria de Vilanova de la Sal, que podeu veure a la fotografia anterior, en un lloc amagat del paviment. L'any 1.967 es van traslladar les restes dels Comtes d'Urgell des de l'església de Vilanova de la Sal a les osseres del Monestir de les Avellanes.
 
 
Abans de marxar de l'església del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes faig un últim cop d'ull a la reproducció del sepulcre doble d'Àlvar I i Cecília de Foix.
Atentament.
Senyor i 

dimecres, 28 d’octubre del 2026

Sant Serni de Vilamantells.

Amb la d'avui començo una petita sèrie d'entrades dedicades a la Vall del Lord, una vall prepirinenca del nord-est del Solsonès que limita amb les comarques de l'Alt Urgell i el Berguedà. 
A només dos quilòmetres i mig de l'Oficina de Sant Llorenç de Morunys trobem la petita ermita romànica de Sant Serni de Vilamantells coneguda també com Sant Serni del Grau o Santa Maria del Grau. L'ermita no està al terme de Sant Llorenç de Morunys sinó a Vilamantells, una de les set entitats de població del municipi de Guixers.
 
 
El primer document que en fa referència, del tretze d'octubre del 1.064, explica que el comte d'Urgell Ermengol III  i la seva esposa Adalerta la cediren al cenobi de Sant Llorenç.
 

 Com podeu constatar a les fotografies, des de l'esquerra del frontispici fins al començament de l'absis a la façana sud, un mur de pedra delimita el cementiri al que s'hi accedeix per una porta de ferro.
 

Conjuntament amb altres cinc esglésies parroquials, Sant Serni de Vilamantells fou cedida el setze de setembre del 1.088 a Santa Maria de Solsona pel comte Ermengol IV i la seva esposa Adelaida.
 

Anant una mica a l'esquerra del mur de cementiri puc mostrar-vos millor el frontispici coronat per un campanar de cadireta amb dos ulls i una campana.
 
 
A la propera fotografia de detall podeu veure millor l'actual porta adovellada d'accés d'arc de mig punt. És una porta de fusta de doble fulla amb una senzilla ferramenta.
 
 
Deixem la façana principal per resseguir perimetralment Sant Serni de Vilamantells anant cap a l'esquerra on hi ha una petita sendera.
 
 
L'abat de Sant Serni de Tavérnoles restituí l'església de Sant Serni als monjos de Sant Llorenç i al seu prior Arnau Ramon el dia vint-i-tres d'agost del 1.203.
A la fotografia següent constatareu com el mur de pedra de cementiri s'uneix a la cantonada de la façana nord i la façana oest.
 
 
Té una sola nau rectangular, de 3,87 metres d'amplària per 10,18 metres de llargària està capçada per un absis semicircular sobrealçat fins al nivell de la teulada de la nau. Té coberta de volta de canó de  4,38 metres d'alçària . La teulada a dues aigües és de teula àrab.
 
 
Al centre de l'absis hi ha una finestra adovellada d'arc de mig punt de doble esqueixada que, gràcies a la forma divergent dels bancals o l'ampit, augmenta la quantitat de llum natural que entra de l'exterior de l'església.
 
 
Des de l'any 1.297 va ser la parròquia de Vilamantells fins que al 1.593 va passar juntament amb l'ermita romànica de Santa Creu d'Ollers ( també al terme de Vilamentells ) a la parròquia de Guixers. L'any 1.592 el monestir de Sant Llorenç havia estat secularitzat.
Tornant a baixar de la petita elevació en la que s'edificà Sant Serni puc mostrar-vos l'altre extrem del mur de pedra del cementiri que s'uneix a la façana sud de l'església a tocar de l'absis.
 

Avançant uns metres el protagonisme és per la façana sud en la que podeu veure, a l'esquerra, la porta adovellada d'arc de mig punt tapiada.
 
 
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos una mica millor a la fotografia següent aquesta porta amb doble adovellat.
 

 Quan acabem de resseguir perimetralment Sant Serni trobem una capelleta que acull una petita imatge. A la placa metàl·lica hi podem llegir: "Sant Bernat patró dels excursionistes 8 de maig 2.015".
 

 Deixem la petita ermita de Sant Serni de Vilamantells per fer els dos quilòmetres i mig que la separen de l'aparcament del Santuari del Lord al que ens enfilarem a la propera entrada dedicada a la Vall del Lord.
Atentament.
Senyor i