Lecce ( 3 ).

A l'entrada anterior dedicada a Lecce vàrem observar detalladament el frontispici de la Basilica di Santa Croce amb l'espectacular rosassa del centre de la part superior de la façana obra de l'arquitecte i escultor Cesare Penna. 

A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a l'antic convent dels Celestins que actualment acull la Prefettura i la Provincia di Lecce, les dues institucions més importants de la ciutat.

 

 

La façana de l'antic convent dels Celestins i el frontispici de la Basilica di Santa Croce ens mostren la màxima expressió del barroc de Lecce. Malauradament la meva visita coincidí amb la seva restauració i les bastides no em permeten ensenyar-vos-la com cal.

El projecte arquitectònic és de Gabriele Ricardi, conegut com "Beli Ricciardo". Aquest arquitecte i escultor de Lecce construí el claustre del convent i el frontispici de la Basilica di Santa Croce fins al nivell de la balconada.

La façana fou construïda entre 1.659 i 1.695 per dos arquitectes de Lecce: Giuseppe Zimbalo ( primer nivell amb un portal central i cinc finestres a cada costat ) i Giuseppe Cino ( segon nivell ). El primer nivell de la façana llarga està assentat sobre un basament de carreus

 

 

Els nivells de la façana estan dividits verticalment per pilastres però malgrat el zoom de la càmera fotogràfica les bastides no em permeten mostrar-vos-la.

Gràcies al plafó informatiu col·locat a a la tanca que protegeix als vianants mentre duri la restauració puc ensenyar-vos a la fotografia següent el plànol d'alçada de la façana llarga i de la petita façana annexa de l'esquerra amb una portalada i un balcó.

La fotografia anterior del plànol d'alçada correspon a la façana llarga que a la propera fotografia podeu veure ocupant les dues terceres part de la dreta.

La propera fotografia de detall del mateix plafó informatiu és de la petita façana perpendicular a la façana annexa a la llarga. A la fotografia anterior la podeu veure a la tercera part de la fotografia anterior.

Apropant-me al portal central de la façana llarga podeu observar als restauradors enfilats a les bastides i a una dona caminant per l'interior del claustre de l'antic convent.

El convent fou habitat pels Pares Celestins durant tres segles, fins a la suspensió de l'ordre al 1.807. Fou un centre cultural molt actiu, amb una prestigiosa escola de teologia i filosofia.

A la decoració del portal d'entrada al claustre hi ha querubins i raïm que, malgrat les bastides, els podeu veure a la fotografia següent de detall.

L'any 1.811 l'antic convent estava destinat a convertir-se en la seu dell'Intendenza di Terra d'Otranto i per adaptar-lo a la nova funció s'hi van fer reformes importants en els espais interiors.

Només accedir a la primera galeria del claustre de l'antic convent entrant per la Via Umberto I vaig a la dreta i em giro per fer la fotografia anterior en la que podeu observar la coberta de creuria i els pilars i columnes de la dreta. A més amés al mur de l'esquerra hi ha una colla de taulers d'anuncis de fusta, que ja tenen una colla d'anys en els que a la part superior s'hi pot llegir: Provincia di Lecce Albo Pretorio.

Als taulers d'anuncis hi havia còpies de tots els documents públic de la Provincia di Lecce però actualment es poden consultar en línia. Al tauler més proper al portal ( fotografies anterior i propera de detall )  al centre de la part superior hi ha l'escut de la Provincia di Lecce que està flanquejat per volutes. Als classificadors de plàstic ni hi ha cap document.

 

 

Al claustre d'estructura renaixentista el pati interior està envoltat per vint-i-quatre arcs originalment suportats per columnes aparellades. L'aspecte neoclàssic actual del claustre és el resultat de la reforma que s'hi va fer al segle XIX. A la mateixa reforma es van remodelar les estances del primer pis i es construí la façana que dona a la Villa Comunale ( Giardini Pubblici Giuseppe Garibaldi ).

Sortint del claustre i creuant la Via XXV Luglio s'accedeix el Giardini Pubblici Giuseppe Garibaldi, un jardí creat al 1.830 en l'època prèvia a la unificació d'Itàlia ( 1.859 - 1.870 ). Bernardino Bernardini i Gaetano Stella foren els dissenyadors del jardí.

 

 

Al jardí, de trenta-quatre mil metres quadrats,  hi ha parterres regulars molt geomètrics amb alzines, xiprers, pins blancs, llorers, magraners...  Al centre del jardí hi ha un petit templet d'estil neoclàssic amb la cúpula de rajoles de majòlica verd maragda.

Deixem el jardí i girem cua per anar a la Piazzeta Vittorio Emanuele II, més coneguda com a Piazzeta Santa Chiara, per donar un cop dull a la chiesa di Santa Chiara. L'església fou construïda sobre les restes de l'església anterior annexa al convent on vivien les monges de clausura des del 1.400.

Probablement l'arquitecte Giovani Andrea Larducci di Salò projectà l'església poc abans de morir l'any 1.685. L'arquitecte Giuseppe Cino la construí entre 1.687 i 1.691.

 

 

La façana està dividida en dos nivells. El primer, lleugerament convex, té un portal coronat per l'escut de les clarisses ( el mateix escut que el dels franciscans ) i flanquejat per quatre fornícules buides. El portal està decorat amb motius vegetals i rematat amb un timpà mixtilini amb una fornícula ovalada al centre. Entre les fornícules i la portalada hi ha pilastres dobles estriades. Els pilars més propers a la portalada tenen cadascun davant una columna, també estriada.

El nivell superior té un finestral central flanquejat per dues fornícules, també buides, emmarcades per pilastres dobles estriades.

 

 

El finestral central té un timpà amb volutes laterals i un putto ( motiu ornamental d'un nen nu i alat )  que agafa una cinta en la que s'hi pot llegir l'any 1.691 en que es va acabar l'església. Sobre el segon nivell no hi ha frontó i darrere treu el nas un campanar de cadireta amb dos ulls i dues campanes.

Deixem la chiesa di Santa Chiara i la Piazzeta Vittorio Emanuele II per anar a la Piazza del Duomo, que només està a cinc minuts passejant, que observarem detalladament a les properes entrades dedicades a Lecce.

Atentament.

Senyor i

A tocar de la Mare de Déu dels Fillols.

A l'entrada del passat vint-i-dos de maig us recomanava l'exposició del Museu de Lleida "Instruments de l'ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval". Us vaig explicar que dedicaria una entrada a la Mare de Déu dels Fillols aprofitant que a l'exposició la podem observar molt detalladament. 

 

 

Esculpida en alabastre i policromada al taller de Bartomeu de Robió al tercer quart del segle XIV presidí la Porta dels Fillols de la Seu Vella estant molt lluny dels fidels que accedien a l'antiga catedral per batejar als nounats ( d'aquí el nom de l'extraordinària portalada  romànica joia de l'anomenada Escola de Lleida). Construïda a mitjans del segle XIII s'embellí posteriorment amb un pòrtic amb un gran arc apuntat i coberta de creueria edificat l'any 1.386 pel mestre d'obres Guillem Solivella.

A la fotografia següent he dibuixat una circumferència groga que indica el lloc on hi havia la Mare de Déu dels Fillols.

 

 Malgrat que estava policromada ha perdut tot el color perquè des de finals del segle XIV va estar exposada a la intempèrie presidint la Porta dels Fillols de la que fou enretirada a finals del segle XIX  i traslladada al Museu Arqueològic Provincial.

 

 

Posteriorment es situà en un punt elevat del mur esquerre de la capella de la Santíssima Trinitat de la nau de Santa Llúcia de l'església de Sant Llorenç. A la fotografia anterior, feta des de la sagristia, la podeu veure al fons de la nau a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.

 

 

És evident que a l'església de Sant Llorenç està més a prop dels fidels però per observar-la cal alçar la mirada i alguns detalls són difícils de veure, com podeu constatar a les fotografies anterior i propera.

 

 Com que l'estil és una mica diferent al de les obres de Bartomeu de Robió la Mare de Déu dels Fillols es considera una escultura del seu cercle.

 

 

A les fotografies anterior i següent podeu mirar i admirar el rostre coronat duna de les marededeus gòtiques més destacades de Lleida.

 

 

A l'alçada del pit de la Mare de Déu hi destaca el fermall romboidal que podeu observar millor a la propera fotografia de detall.

 

 

Vaig una mica a l'esquerra per fotografiar, gairebé a tocar, el fermall des d'una perspectiva diferent que deixa clar el delicat treball escultòric 

 

 

L'escultura segueix el tipus romànic de la Mare de Déu sedent amb el Nen a la falda però la relació entre mare i fill és més humanitzada i la diferencia de les imatges més hieràtiques típiques del romànic i el gòtic.

 

 

El Nen està assegut a la falda de la Mare de Déu amb les cames creuades. Aquest detall és poc usual en escultures similars.

 

 Té un rostre molt expressiu. Amb la mà dreta agafa un ocell aixeca el dit índex de la mà esquerra, lluny dels gestos hieràtics de moltes escultures de l'època.

 

 

Baixant la mirada faig les dues properes fotografies dels peus del Nen. A la primera podeu veure esculpits els cinc dits del peu esquerre curiosament separats. Els del peu dret estan junts.

 

 

Anat una mica a la dreta i tornar a fotografiar-los es veu clarament que el peu dret està trencat pel turmell i és d'un color una mica diferent.

 

 La fotografia següent és de la postal del 1.913 de la col·lecció Urriza en la que a la part superior dreta s'hi pot llegir: "17 LÉRIDA-Museo Provincial Virgen procedente de la puerta de los Infantes de la Antigua Catedral".

 

 

Quan Manuel Herrera i Ges fotografià a la Mare de Déu dels Fillols a l'escultura li faltava la mà dreta de la Verge Maria agafant un ram de flors i la mà esquerra amb el dit índex aixecat i el peu dret del Nen. Al centre de la fotografia de detall el protagonisme és per aquest mà de la marededeu i el ram de flors.

 

 

Col·locant-me a la dreta de l'escultura gòtica faig la propera fotografia en la que podeu observar part del tron en el que està asseguda la Mare de Déu dels Fillols.

 

 

Aprofiteu per gaudir d'una de les marededeus gòtiques més destacades de Lleida. Recordeu que fins al proper dia catorze de juny podeu mirar-la i admirar-la a l'àmbit El llenguatge de la matèria de l'exposició temporal "Instruments de l'ànima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval. Poques vegades tindreu l'oportunitat d'observar la Mare de Déu dels Fillols de tan a prop.

Atentament.

Senyor i 

Pulchra leonina ( i 3 ).

A les dues entrades anteriors dedicades a León vàrem resseguir perimetralment la catedral i admiràrem el seu interior. Al final de la segona entrada, donant un cop d'ull a la girola, vaig explicar-vos que a la segona de les nou capelles començant per l'esquerra trobem la Capilla del Santísimo a la que accediríem a la propera entrada dedicada a la Pulchra leonina.

Al final de la primera entrada us deia que la façana del transsepte nord també tenia una portalada triple, però la de l'esquerra desaparegué amb la construcció del claustre i la de la dreta s'empra com entrada al pòrtic per sortir del temple al claustre. La Portada de la Virgen del Dado, la central, és de l'última dècada del segle XIII i conserva gairebé tota la policromia del començament del segle XVI.

Les dues capelles adossades al transsepte de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) són la Capilla del Tránsito i la Capilla de Nuestra Señora del Dado que té aquest nom perquè hi ha la portalada central del transsepte nord,

A l'esquerra de la portalada trobem la Capilla de San Andrés, oberta al claustre, des de la que podem accedir a la Capilla del Santísimo.

Entrem a la Capilla de San Andrés, que és molt petita, i comunica amb la Capilla del Santísimo per un arc carpanell construït entre 1.533 i 1.534 per Juan de Badajoz "El Mozo", un dels últims representants de l'estil plateresc a León.

Només accedir a la Capilla del santísimo, coneguda també com Capilla de Santiago o Capilla de la Virgen del Camino, faig mitja volta per fer la propera fotografia.

Aquesta capella, que fou l'antiga biblioteca del Capítol ( que en aquell moment s'anomenaven llibreries ) conserva relles, escultures i vitralls de gran bellesa, El vitralls, que puc mostrar-vos dirigint la mirada a la dreta, els va fer l'any 1.503 Diego de Santillana.

A la dreta de la propera fotografia podeu observar dos d'aquests tres finestrals amb els seus vitralls des de la Plaza de Puerta Obispo, a tocar de la Avenida de los Cubos.

La capella fou construïda per Juan de Badajoz "El Viejo" ( pare de Juan de Badajoz "El Joven" ) entre 1.492 i 1.505 en estil gòtic flamenc. És de planta rectangular i té una nau dividida entres trams quadrats amb coberta de volta de creueria estrellada.

Presideix la capella un retaule de pedra d'estil hispano flamenc amb Sant Jaume al centre, Sant Roc a l'esquerra  i un bisbe que podria ser San Albito a la dreta. El retaule està flanquejat pels escuts dels bisbes Desprats i Valdivieso  que van impulsar la construcció de la capella.

A sota del retaule hi ha una imatge de Nuestra Señora del Camino, per aquest motiu la capella també es coneix com Capilla de la Virgen del Camino.

Les voltes de creueria es recolzen en pilars fasciculats que estan suportats per voluminoses mènsules esculpides en les que hi podem veure un home lluitant amb dues serps ( fotografia següent ), la reina de Saba, Samsó, un frare, un àngel...

Cal destacar l'extraordinària qualitat dels calats de les impostes, xambranes i motllures en les que hi ha esculpits animals fantàstics, monstres, figures humanes, fulles...  Constatareu a la fotografia de detall que és una autèntica filigrana en pedra.

Girem cua, tornem a la petita Capilla de San Andrés per anar una altra vegada a la Capilla de Nuestra Señora del Dado on mirarem i admirarem la seva espectacular portalada.

Una llegenda explica que la cara del Nen que sosté la Verge que hi ha al mainell començà a sagnar miraculosament al rebre l'impacte d'un dau que li va llençar un soldat després de perdre diners jugant als daus. Per això s'anomena Portada de la Virgen del Dado.

Constatareu a les fotografies de la portalada de l'última dècada del segle XIII que conserva gairebé tota la policromia del començament del segle XIV atribuïda a León Ricardo. Aquesta policromia fou restaurada durant sis mesos l'any 2.017. Els 80.000 euros que va costar es van pagar amb els fons de les entrades per visitar la catedral.

Aixecant més la mirada puc fer la fotografia següent d'angle nadir ( amb la càmera fotogràfica totalment perpendicular a terra ) en la que podeu observar la coberta de volta de creueria estrellada de la Capilla de Nuestra Señora del Dado. A la part inferior de la fotografia es veu un petit fragment del guardapols de la portalada.

A la portalada amb dues arquivoltes, un timpà  i un guardapols hi ha l'Anunciació, la Verge amb el Nen i l'Ascensió de Crist. A més a més les escultures dels apòstols més importants i principals.

Al brancal de l'esquerra hi ha les escultures dels tres sants que més es veneraven a la península a l'Edat Mitjana. D'esquerra a dreta de les fotografies anterior i propera de detall hi ha Sant Pau que duu una espasa i un llibre, Sant Pere amb un llibre i les claus del cel i Sant Jaume el Major vestit de pelegrí.

Sant Jaume el Major probablement s'inclogué a la portalada per la gran importància que tenia en aquella època el pelegrinatge a Santiago de Compostela.

A les fotografies anterior i propera de detall el protagonisme és per les tres escultures del brancal de la dreta. D'esquerra a dreta les dues primeres escultures representen l'Anunciació. Sembla que l'Arcàngel Gabriel ( esquerra ) i Maria ( dreta ) estan parlant tranquil·lament. A la dreta de Maria, que agafa les Sagrades Escriptures, hi ha l'apòstol Sant Andreu que agafa un llibre i una creu. A la dreta de Sant Andreu està clar que hi falta una escultura que segons els investigadors era la de Sant Joan.

A la part inferior del sòcol de la portalada no hi ha cap tipus de decoració, però la bellesa del quarterat de la part superior és indiscutible.

Els escuts representats  són el del Regne de la Corona de Castella ( amb un castell ) i el del Regne de Lleó ( amb un lleó rampant coronat ).

L'arquivolta interior està decorada amb figures femenines coronades que representen verges o màrtirs en posició sedent i porten llibres o palmes. A l'arquivolta exterior les escultures sedents, simbolitzen els diferents ministeris eclesiàstics des del pontífex romà als clergues. Al guardapols la decoració és floral.

Al centre del timpà, a l'interior de l'ametlla mística, el Salvator Mundi està beneint amb la mà dreta i sostenint l'esfera terrestre amb la mà esquerra. Quatre àngels sostenen l'ametlla mística i a dreta i esquerra dels àngels inferiors veiem en posició sedent als Quatre Evangelistes alats escrivint el seu Evangeli.

Després d'observar detalladament la portalada donem mitja volta per sortir al claustre que entre finals del segle XIII i el primer terç del segle XIV es construí adossat a la façana nord de la catedral. Aquesta façana, vista des del claustre, és la protagonista de la propera fotografia..

Dirigint la mirada una mica a la dreta puc mostrar-vos les dues torres del frontispici i alguns dels arcbotants. La torre nord ( dreta ), construïda entre els segles XIII i XIV, és més sòbria i massissa. Acull les campanes i està coronada per una agulla tancada. La torre sud ( centre ) anomenada també torre del rellotge s'edificà entre els segles XIII i XV i l'agulla que la corona és calada.

Les galeries del claustre de planta quadrada estan dividides en vuit trams i cada galeria mesura trenta metres. Als arcs apuntats i als capitells del mur interior hi ha representades escenes bíbliques i de la vida quotidiana. Les pintures mural al tremp es van pintar al segle XV.

A començament del segle XVI Juan de Badajoz "El Mozo" va refer les voltes del claustre aprofitant els llenços i arcs forners. Passejant  pel claustre podreu gaudir de vint-i-vuit voltes de creueria complicada decorades amb filacteris i medallons.

A la primera entrada dedicada a la catedral vaig explicar-vos que les estàtues que hi havia als brancals de les tres portalades del frontispici estan al claustre esperant la seva restauració. Només sortir de la Capilla de Nuestra Señora del Dado a les galeries sud i est les trobareu.

A les galeries hi ha una sèrie de sepulcres de membres del Capítol i nobles. La majoria són dels segles XIII i XIV. Al mur del fons de la galeria est a la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure els sepulcres del degà Martín Fernández ( esquerra ) i del canonge Domingo Juan, mort l'any 1.272 ( dreta ). Al mur la pintura mural al tremp del segle XV és Llanto sobre Cristo Muerto.

A la dreta d'aquesta pintura mural, ja al mur de la galeria sud, hi ha l'esfera original i els dos autòmats de rellotge de la torre sud.

A la galeria oest hi ha el penell original de quatre metres d'alçària que coronava la torre sud.  Al 1.911 després d'un vendaval l'arquitecte de la catedral Manuel Cárdenas s'enfilà a la torre i al constatar el mal estat en el que estava ordenà desmuntar-lo. Quan ja l'havien baixat de la torre i els ferrers de la catedral n'estaven fent un patró per reconstruir-lo, descobriren un secret...

A la càpsula d'arrancada hi havia un pergamí amb una pregària a l'Arcàngel Sant Miquel demanant-li que lliurés a la torre de rayos y centellas ( llamps globulars ) i pregava perquè no s'hi posessin animals voladors. 

Li va caure un llamp l'any 1.715 i es desplomà dues vegades de la torre per la força del vent al 1.941 i 1.965. 

Després de restaurar-lo el penell original es pot veure al claustre i el que corona la torre sud, la torre del rellotge, és una còpia.

Deixem el claustre i la Pulchra leonina per anar a la propera entrada dedicada a León al Palacio de los Guzmanes i la Casa de los Botines que estan a només cinc minuts de la catedral  passejant.

Atentament.

Senyor i