Passejant per la Serra de Cantaperdius ( 2 ).

A l'entrada anterior us convidava a passejar per la Serra de Cantaperdius situada al municipi de Castelldans a les Garrigues Altes. Vàrem visitar virtualment dues construccions de pedra seca, una cisterna construïda sobre un rocallís a tocar de la Cabana del Bessó de Cantaperdius i una curiosa cabana de planta rectangular amb unes parets adossades que probablement formaven part d'un cobert, una coberta de volta de canó i dos habitacles al fons excavats a la roca. Després d'observar-les detalladament vàrem fer mitja volta per tornar a la Cabana del Bessó de Cantaperdius.

Baixem fins al camí de Matxerri i continuem uns metres fins trobar la primera sendera a l'esquerra que en uns minuts ens deixa al costat de la Cabana d'en Baluard. 

Com podeu veure a la fotografia anterior, a tocar de la cabana i a la dreta de la fotografia hi ha la ginesta vimetera ( Retama sphaerocarpa ), un arbust que veureu sovint a la Reserva Natural de Mas de Melons. Aquest arbust dificulta la reproducció de la ganga ( Pterocles alchata ) un ocell en perill d'extinció. Per això els Agents Rurals l'estan eliminant de les zones de cria perquè no produeixin més llavors i acabi envaint els guarets on nidifica la ganga. 

Com podeu apreciar a la fotografia anterior l'aparell constructiu de la cabana és de carreus  irregulars excepte a les cantonades i les obertures. A la part superior podeu veure una de les caixes niu que hi ha a la cabana. Aquesta és perquè hi criï l'òliba ( Tyto alba ).

Com podeu constatar a la fotografia anterior la porta més gran de la Cabana d'en Baluard té un arc carpanell de maó vist.

Vaig a la dreta per resseguir perimetralment i mostrar-vos  la cabana que té una coberta a una aigua de teula àrab.

Constatareu a la sèrie de fotografies que mostren totes les façanes de la cabana que les úniques obertures que té estan a la façana principal.

A la fotografia anterior no ho podeu apreciar però gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos algunes de les teules-niu perquè hi criï el xoriguer petit ( Falco naumanni ) que també està en perill d'extinció.

Acabo el recorregut perimetral per mostrar-vos la quarta façana de la cabana. A l'esquerra podeu veure una estructura metàl·lica amb la funció d'impedir que els predadors s'enfilin a la teulada.. Darrere de la cabana treu el nas la Serra de Cantaperdius.

Deixem el recorregut perimetral i tornem a la façana principal per accedir a l'interior de la cabana. A les fotografies següents podeu veure diverses caixes niu i el que fou la llar de fos de la que només queda et sutge enganxat a la paret.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem constatar que les caixes niu que podeu veure a la part superior de la fotografia anterior, estan ocupades.

Sortim de la cabana d'en Baluard per apropar-nos a una construcció de pedra seca propera. Continuem passejant pel camí de Matxerri en direcció al gran mas. M'aturo un moment i em giro per fer la propera fotografia en la que podeu veure la Vall de Matxerri, la Serra de Cantaperdius i la solitud en la que està ubicada la Cabana d'en Baluard.

En pocs minuts, mig amagada entre la vegetació estepària, trobem les restes d'una construcció de pedra seca que a la fotografia següent podeu veure dins de l'el·lipse de color groc.

Només cal caminar uns metres més per veure clarament el que queda de la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 18.392 feta també per Jordi Molina Pérez.

Com podeu veure la cabana està a l'esquerra d'una balma que forma part d'un petit aflorament rocós. En aquesta balma es recolzava la coberta de la construcció de pedra seca.

És una construcció aèria aïllada de planta rectangular amb porta de llinda plana. La petita cabana està orientada a l'est.

La coberta de volta de canó ha caigut però a la façana principal podem veure perfectament les pedres de la volta, algunes falques, la llinda i els muntants de la porta. Quan entrem a la cabana constatem que el seu interior està ocupat per la vegetació.

Surto de la cabana i vaig a la dreta per mostrar-vos la paret lateral que, com podeu veure a la propera fotografia, presenta un petit enderroc.

Tornem al camí de Matxerri per continuar avançant fins al gran mas i en pocs minuts veiem al fons del camí el Mas de Matxerri, que juntament amb el Mas de Melons són les dues masies més importants del terme. 

 

 

La funció actual del mas és guardar els grans ramats, més de set-cents corders, que cada dia els pastors porten a pasturar des del migdia fins que s'acaba la llum solar.

Al febrer del 2.014, a l'entrada "Mas de Melons, una joia a prop de Lleida ( 6 )", vàrem visitar el Mas de Matxerri i veiérem els ramats de corders. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.

A la vora del mas hi ha una bassa temporal que es pot arribar a assecar durant l'estiu o en els grans períodes de sequera en la que beuen els corders i la fauna salvatge. És una de les basses més importants de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés. L'altra és la que hi ha al costat de l'altre gran mas, el Mas de Melons.

A tocar de la bassa de Matxerri hi ha, com podeu veure a la fotografia següent, uns arbres i arbustos estan protegits per un tancat. Hi ha un aqüífer subterrani, que és el que aporta l'aigua a la bassa i possibilita aquest punt verd. Però els arbres estan molt malmesos, n'hi ha que s'han mort i altres els ha matat una nevada. 

 

 

El tancat es va fer per protegir-los del pasturatge però al seu interior sempre hi ha alguna guineu, algun senglar petit i molts conills.

Deixem la Vall de Matxerri per continuar gaudint en properes entrades de l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons-Alfés.

Atentament.

Senyor i

El castell de Bellver.

Les últimes setmanes de l'estiu del 2.022, mitjançant tres entrades al blog, ens vàrem enfilar a les terrasses de la Catedral de Mallorca per observar a les dues primeres els elements arquitectònics que teníem a tocar i les vistes espectaculars de Palma a la tercera, que podeu recordar clicant sobre l'enllaç "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )".

En una de les fotografies el castell de Bellver, ubicat a tres quilòmetres del centre de la ciutat, corona un puig de cent dotze metres d'altitud.

Avui ens hi apropem per observar detalladament aquest edifici construït entre 1.300 i 1.311 per ordre de Jaume II de Mallorca, que fou el segon fill de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Quan ja estic al costat del castell faig la fotografia següent en la que podeu veure, a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, la Catedral de Mallorca. Des de les seves terrasses vaig fer la primera fotografia de l'entrada d'avui.

El castell de Bellver és un edifici d'estil gòtic de planta circular que s'organitza a partir del pati d'armes que, evidentment, també és circular. Té quatre grans torres que estan orientades als quatre punts cardinals.

El castell es construí amb marès, una roca sedimentària detrítica molt emprada en la construcció d'edificis a les Illes Balears. Edificis tan singulars com la Catedral de Mallorca o el Palau de l'Almudaina també estan fets de marès.

A la propera fotografia podeu veure molt bé la planta del castell de Bellver gràcies a la vista d'ocell de Mazmen Fotografia del fullet de l'Ajuntament de Palma.

A la fotografia anterior i a la propera podeu constatar  que la torre major ( orientada al nord ) està aïllada de la resta de la fortalesa i les altres tres torres formen part de l'edifici.

A més a més de ser l'últim reducte de resistència del castell de Bellver, la torre major durant molts anys tingué la trista funció de presó.

Algunes de les sales del castell de Bellver acullen el Museu d'Història de la Ciutat que ens la mostra des dels assentament talaiòtics fins al segle XX. Al museu es pot veure part de la col·lecció d'Antoni Despuig ( 1.745-1.813 ), fill dels comtes de Montenegro. La seva col·lecció de peces escultòriques i epigràfiques la comprà l'Ajuntament de Palma gràcies a la Societat Arqueològica Lul·liana i d'alguns intel·lectuals mallorquins.

El castell, a més a més de fortalesa, fou dissenyat com a residència reial tenint molta cura dels acabats de l'obra. A la planta baixa hi havia les estances dedicades a l'abastiment del castell i a la planta noble s'ubicaven les habitacions i dependències de la família reial, les sales d'oficials i la capella de Sant Marc.

 

A la fotografia anterior, feta des del pati d'armes, podeu veure part dels arcs de mig punt de la planta baixa que estan suportats per vint-i-una columnes quadrades i dels arcs ogivals amb obertura trilobulada de la planta noble suportats per quaranta-dues columnetes octogonals.

Si aixequem la mirada podem veure com la torre major treu el nas sobre la coberta de la galeria de la planta noble.

 

 

Passejant per la galeria de la planta noble un senzill plafó informatiu ens recorda que en aquest castell l'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor de Jovellanos, una de les persones més influents en la política espanyola en temps de la il·lustració, hi estigué empresonat gairebé sis anys...

 

 

El text del plafó, Jovellanos presoner il·lustre, acompanya una reproducció parcial de l'oli sobre tela que l'any 1.798 Francisco de Goya y Lucientes dedicà al que fou ministre de Justícia de Carles IV. Però les idees avançades de Jovellanos no agradaven a Manuel Godoy, primer ministre de Carles IV, i ordenà que el desterressin a la Cartoixa de Valldemosa, a la Serra de Tramuntana. 

A l'entrada del juliol del 2.022 "La torre dels hostes i l'església de la cartoixa" vàrem visitar virtualment la torre del hostes on visqué Jovellanos del març del 1.801 al maig del 1.802. Us explicava en aquella entrada que els monjos cartoixans no el van tractar com un pres sinó com un hoste. Ell, agraït, recompensà als monjos finançant part de les obres de la nova església i comprant llibres per a la seva biblioteca.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior a la torre dels hostes de la Cartoixa de Valldemosa una làmina que reprodueix el mateix l'oli sobre tela de Goya.

Durant la seva estada s'inspirà per escriure els llibres Memoria sobre la instrucción pública, una Historia de la Cartuja de Valldemosa i un diari. També aprofità per estudiar botànica i ajudat per l'apotecari del monestir, el monjo Marià Cortès, escrigué el Tratado de botànica o Flora medicinal de Valldemosa.

 

Però quan Carles IV descobrí el tracte que rebia Jovellanos ordenà, el cinc de maig de 1.802, el seu trasllat al Castell de Bellver on estigués empresonat amb condicions molt dures fins al 1.806. Posteriorment continuà empresonat en condicions menys estrictes fins al març del 1.808...

Quan caminant per la galeria de la planta noble trobem l'escala, aprofitem per enfilar-nos fins a la coberta dels castell de Bellver.

El castell després de ser residència reial allotjà molts anys a les principals autoritats de l'illa. A partir de la Guerra de Successió es transformà en una de les principals presons de Mallorca. Durant la Guerra Civil s'hi van empresonar més de vuit-cents republicans...

Deixem el castell de Bellver per tornar al centre de la ciutat i entrar novament a la Catedral de Mallorca per veure el poc que queda del corredor dels ciris.

Atentament.

Senyor i

Sant Pau, joia del modernisme ( i 6 ).

Avui per tancar la sèrie de sis entrades dedicades al recinte modernista de Sant Pau, després de donar un cop d'ull als nou pavellons de l'avinguda central tornem on vàrem començat la visita virtual, al Pavelló de l'Administració que és l'edifici principal i el que dóna la benvinguda al visitant.

A la fotografia anterior podeu veure aquest pavelló des de l'interior del recinte i a la propera des de l'Avinguda de Gaudí.

El pavelló de l'Administració està format per un cos central, d'inspiració goticista, amb una torre amb rellotge coronada amb un estilitzat pinacle i dues ales laterals.

Entrar al pavelló en el que acaba la visita és un regal visual espectacular. El vestíbul us deixarà bocabadats. Cal aixecar la mirada i gaudir de la bellesa... Les voltes esfèriques i el·líptiques suportades per grans columnes de marbre rosa amb capitells florals de pedra, són fascinants. La gran sala està coberta amb nou voltes revestides de rajoles de ceràmica vidrada rosada. A les petxines hi ha trenta-sis escuts heràldics i símbols al·legòrics de l'hospital i dels seus mecenes.

Aquest fou el primer pavelló que es construí, entre 1.905 i 1.910. Apropem-nos a l'escala d'honor per continuar amb una sobredosis de bellesa artística.

A la fotografia anterior podeu veure la porta del soterrani flanquejada per dues columnes en les que hi ha dues escultures que representen les dues ordres religioses que s'ocupaven de l'hospital. A l'esquerra, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu i a la dreta els Germans de la Caritat. Al centre, el timpà neogòtic amb un relleu que representa l'escena de Sant Martí de Tours donant la seva capa als pobres obra de Pau Gargallo del 1.905.

Deixem la porta del soterrani per pujar per l'escala d'honor, de forma helicoidal. A la fotografia de detall podeu observar els graons de marbre ( petja ) i amb rajola de ceràmica vidrada amb motius florals ( contrapetja ).

Si quan s'acaba un tram d'escala ens aturem i aixequem la mirada ens captivarà la coberta amb volta de creueria ornamentada, amb nervadures de maó vidrat i relleus florals. Al centre el protagonisme és pel vitrall policrom.

Pugem molt lentament per l'escala d'honor per intentar assaborir tots els petits detalls decoratius que ens regala aquest impressionant espai.

A tocar de la barana de marbre fai la propera fotografia en la que podeu veure les nervadures de maó vidrat, els relleus i la volta coberta de rajoles de ceràmica vidrada.

Accedim a la planta principal de l'edifici i, abans d'entrar a la Sala Domènech i Montaner, ens aturem un moment davant de la porta de la torre del rellotge.

Si ens apropem als finestrals amb vitralls a la part superior, podrem observar l'Avinguda de Gaudí amb la Sagrada Família al fons.

Girem cua, però abans d'entrar a l'antiga Sala d'Actes, aixequem la mirada per tornar a quedar bocabadats amb les voltes del sostre cobertes amb un mosaic fet amb tessel·les de ceràmica vidrada.

Entrem a l'antiga Sala d'Actes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, anomenada Sala Domènech i Montaner. Una espectacular sala de gairebé divuit metres d'alçària...

Només entrar-hi les voltes del sostre, que podeu observar a la fotografia anterior, cridaran poderosament la vostra atenció. Dos arcs de diafragma transversals de maó vist divideixen el sostre en tres seccions i a cada secció, com podeu constatar a la fotografia, hi ha una successió de voltes cobertes amb ceràmica vidrada policromada. Com podeu veure a la fotografia següent els arcs de diafragma no arrenquen de terra sinó que estan sostinguts per columnes cobertes de tessel·les de ceràmica vidrada amb motius florals.

La propera fotografia de detall ens permet observar millor el baix relleu de Sant Jordi i el drac coronat per un escut de Catalunya timbrat amb un drac. Flanquegen el baix relleu dos heralds sobre columnes i sota dosserets. Aquest conjunt escultòric és obra de Pau Gargallo.

Si faig mitja volta puc fotografiar els grans finestrals fets al taller de vitralleria modernista Rigalt, Graell & Cia ( 1.890 - 1.931 ). Al centre de la fotografia podeu veure l'escut de l'Hospital de la Santa Creu.

A la capçalera de la sala hi ha un arrambador de tessel·les de ceràmica vidrada. Aquest mosaic representa cortinatges estampats amb motius florals.

Les tessel·les de ceràmica vidrada són de color verd, blau, groc, vermell i daurat. Cinc dosserets rematen el mosaic que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

 

A sobre de l'arrambador de tessel·les hi ha una construcció en forma de galeria-capella que dóna a la sala mitjançant cinc arcs trilobulats. Sobre els tres arcs centrals hi ha un gran relleu de Pau Gargallo que representa l'escut dels Hospitals reunits, coronat amb un elm amb drac i sostingut per dos àngels. Un arc cec amb seccions de maó i dovelles de pedra amb arabescos tanca el conjunt de la capçalera.

Gairebé a tocar dels dosserets faig la fotografia següent amb angle gairebé nadir ( amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ). Podeu gaudir de la rica ornamentació amb diferents materials i temes propis del modernisme.

Girem cua i ens fixem en l'extrem de la gran sala,  oposat a la capçalera, on el protagonisme és pel quadre del pintor modernista Aleix Clapés i Puig " Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l'Església de Santa Maria del Mar a la Catedral ".

La següent fotografia de detall és de l'arrambador de Mario Maragliano i Navone amb una barreja exquisida de mosaic i ceràmica.

A la grada hi ha una traceria que ressegueix tres dels quatre costats de l'Antiga Sala d'Actes que està esculpida en lletra gòtica, cal·ligrafia que agradava molt a Lluís Domènech i Montaner.

A la traceria, que té funció de barana, hi podem llegir: " Ampaneu Syor ( Senyor ) als benefactors y als asilats d'aquesta santa casa aixís en la terra com en lo cel e inspireu sentiments de caritat envers d'ella amen ".

Deixem l'antiga Sala d'Actes ( Sala Domènech i Montaner ) i baixem per l'escala d'honor fins al vestíbul. Abans de sortir del Pavelló de l'Administració aprofitem per mirar i admirar la decoració de les voltes del passadís d'una de les ales laterals del pavelló, feta també amb rajoles de ceràmica vidrada.

Deixem el recinte modernista, propietat de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per continuar gaudint del nostre patrimoni. Penseu que els diners que pagareu per fer la visita es dediquen a la preservació del conjunt patrimonial, a donar suport a l'activitat assistencial i investigadora de l'Hospital i a promoure diferents projectes d'acció social.

Atentament.

Senyor i