Després de resseguir perimetralment la catedral a l'última entrada dedicada a León tornem al frontispici per entrar al temple per la portalada de Sant Francesc, la que està a la dreta de les tres portalades construïdes a la segona meitat del segle XIII.
La Pulchra leonina, nom amb que també es coneix la catedral de León, té una planta molt semblant a la catedral de Reims, però és més petita. Dividida en tres naus, la central és gairebé dues vegades i mitja més alta que les laterals i està dividida en cinc trams. El transsepte també té tres naus i l'absis de tres baus i dos trams de capelles laterals i girola amb capelles radials.
A la fotografia anterior podeu veure el reracor ( la part del darrere de cor ) d'estil plateresc, un estil arquitectònic del primer renaixement hispànic. Es començà a construir l'any 1.577. Té forma d'arc de triomf i hi ha relleus d'alabastre que representen escenes de la Nativitat de la Verge, l'Anunciació, el Naixement de Crist i l'Adoració dels Reis.
Les estàtues que coronen el rerecor són: Sant Pere, Sant Pau, Sant Marcel i Sant Isidor. A l'àtic hi ha l'Anunciació de Maria i mirant a l'altar, Sant Froilà. Al fons es veu el retaule major que té una complicada història que us explicaré més tard.
Aixecant la mirada veiem la gran plataforma de bastides mòbils instal·lada al 2.007 per restaurar els vitralls de la catedral. Aquest colossal projecte de restauració anomenat El Sueño de la Luz està previst que estigui acabat l'any 2.029.
A l'esquerra de la fotografia anterior i a la dreta de la següent es veu parcialment la rosassa de la façana oest ( el frontispici ). De baix a dalt a les dues fotografies hi ha els arcs apuntats que separen la nau central de les naus laterals, el trifori i el claristori.
El trifori és la galeria estreta situada sobre les naus laterals amb obertures a la nau central. També s'anomena trifori al conjunt d'aquestes obertures.
El claristori és el nivell més alt de la nau i s'anomena així perquè permet il·luminar l'interior de l'edifici. Ja s'emprava en l'arquitectura paleocristiana.
Les naus estan separades per pilars cilíndrics amb columnes adossades en les que es recolzen els arcs formers ( paral·lels a l'eix longitudinal de la nau central i que la separen de la nau lateral contigua ), arcs apuntats amb arquivoltes, els arcs torals ( transversals a la nau que sostenen la volta ) i els nervis de les voltes de creueria quadripartida.
Mirant als peus del temple puc mostrar-vos la rosassa del frontispici de finals del segle XIII però amb una important restauració al segle XIX. Al centre hi ha la Verge i el Nen envoltats d'àngels.
Els de la Pulchra leonina són un dels vitralls medievals més importants i ben conservats del món. Han estat restaurats i pertanyen a tres períodes diferents.
Deixo la nau central per anar fins al transsepte del costat de l'Evangeli, el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar, i aprofito per fotografiar el vitrall d'aquesta nau lateral més proper als peus del temple.
Els vitralls d'origen gòtic el van fer entre els segles XIII i XV i ocupen sobre tot la part alta. Estan fets amb petits fragments de vidres de diferents colors emplomats ( ajuntats amb tires de plom ).
Hi ha vitralls renaixentistes de la primera meitat del segle XVI en algunes capelles de la girola i a la capella de Santiago. Aquets estan fets amb pintura sobre vidre.
Juan Bautista Lázaro ( 1.849 - 1.919 ) va fer els vitralls neogòtics a finals del segle XIX seguint les tècniques medievals. Va recuperar la rosassa sud, el trifori i la part baixa dels finestrals de les naus laterals. Aquests vitralls s'havien tapat entre els segles XV i XVI intentant solucionar els problemes estructurals de la catedral.
Ja al transsepte faig la fotografia anterior en la que podeu veure a l'esquerra parcialment el nou orgue que es col·locà als costats laterals del cor. A la seva dreta, la part superior d'un dels púlpits. A la part central el protagonisme és per la rosassa i el trifori.
Aquesta rosassa, que també és del segle XIII però té afegits del segle XV, mostra a Crist envoltat de dotze raigs de llum i dotze reis de l'Antic Testament que estan tocant instruments de corda.
Deixem el transsepte del costat de l'Evangeli per observar el del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). A la propera fotografia podeu observar la rosassa i el trifori d'aquest transsepte.
A questa rosassa és una reconstrucció de finals del segle XIX que es va fer seguin el model de la rosassa del transsepte del costat de l'Evangeli que està just davant. Als vitralls hi ha una Coronació de la Verge envoltada de símbols marians.
Apropant-me a la rosassa i dirigint la mirada a l'esquerra puc mostrar-vos a la fotografia anterior una perspectiva diferent dels vitralls d'aquest transsepte. I dirigint la mirada una mica més a l'esquerra, el regal visual és espectacular...
Torno a la nau central per ensenyar-vos una petita part del cadirat del cor, un dels més bonics del segle XV, que es va començar a tallar l'any 1.467 i el van acabar al 1.481. Hi van treballar l'escultor Juan de Malinas i Diego Copín de Holanda.
Des del fons del cor faig la propera fotografia en la que podeu observar als dos laterals la part superior del cadirat, l'orgue i els dos púlpits. Al fons es veuen retaule major, el claristori i les voltes del presbiteri.
Les naus de la catedral tenen coberta de volta de creueria quadripartida en trams rectangulars. La volta quadripartida del creuer, de finals del segle XIX, substituí a la cúpula barroca del segle XVII.
A la fotografia següent, avançant cap al presbiteri i alçant una mica la mirada, podeu observar millor el claristori i les voltes dels presbiteri.
Des de la primera meitat del segle XV la catedral tingué un espectacular retaule major gòtic obra de Nicolás Francés. Tenia cinc carrers, el central amb tres cossos acollia el cambril de la Verge, i els quatre carrers laterals eren de quatre cossos. Un total de divuit taules grans i vint-i-dues de més petites als entrecarrers.
El retaule fou desmuntat per ordre del Capítol i les taules quedaren disperses per diferents parròquies de la diòcesi. Narciso Tomé i el seu cosí Sinón Gavilán Tomé van fer un nou retaule que fou retirat a finals del segle XIX per recuperar la puresa gòtica de la catedral. El retaule barroc es traslladà a l'església dels Caputxins.
El retaule major actual és una estructura neogòtica de Juan Bautista Lázaro, que ja us he explicat abans que també va fer els vitralls neogòtics. Té predel·la i tres carrers està emmarcat amb un guardapols amb fulles daurades. Les taules són del segle XV. Les cinc grans del retaule de Nicolás Francés i les altres provenen de les esglésies de Pelegrinos ( una petita localitat propera a León ) i de l'església de Santa Maria del Mercado de León. Completa el trencaclosques l'escultura barroca de la Verge que ocupa la part inferior del carrer central.
A la girola, anomenada també deambulatori, que és el passadís que ressegueix per darrere el presbiteri, hi ha nou capelles i la tomba del monarca lleonès Ordoño II ubicada a la part posterior de l'altar major. començant per l'esquerra ( costat de l'evangeli ) la segona que trobem és la Capilla del Santísimo, a la que accedirem des del claustre a la propera entrada dedicada a León.
L'última capella de la girola, a tocar ja del transsepte sud, és la de la Verge del Carme. El més destacat d'aqueta capella és el sepulcre del 1.232 del bisbe Rodrigo Álvarez.
La propera i última entrada dedicada a la Pulcra leonina la començarem mirant i admirant la Portalada de la Virgen del Dado per gaudir després de la Capilla del Santísimo i del claustre.
Atentament.
Senyor i
