Santa Maria de Covet ( i 3 ).

Després de resseguir perimetralment l'església de Santa Maria de Covet  i observar molt detalladament la seva portalada ricament decorada a les dues entrades anteriors, a l'entrada d'avui hi entrarem.

L'església, té planta de creu llatina, una nau, transsepte i està capçada per un absis i dues absidioles ( una a cada braç del transsepte ). La nau està coberta amb volta de canó apuntada reforçada per dos arcs torals que arrenquen de dues grans pilastres amb columnes adossades coronades per grans capitells.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure parcialment les cobertes de la nau, de l'absis central i del transsepte sud. També l'estret arc presbiteral, un dels arcs torals i l'arc de mig punt d'un dels braços del transsepte.

Baixant la mirada puc fotografiar la volta absidal de quart d'esfera que arrenca d'una imposta bisellada molt ornamentada. 

 

 

Apropant-me a la imposta bisellada de l'absis central i amb l'ajut del zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos millor els relleus que la decoren.

 

 

L'absis central està presidit per una reproducció de la talla romànica original de la Mare de Déu de Covet que està custodiada però no exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ). És una talla de l'últim quart del segle XIII de fusta policromada al tremp amb el dors buidat a la que li falten fragments del seient de la Verge que podeu veure clicant sobre l'enllaç anterior.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra puc ensenyar-vos el braç nord del petit transsepte en el que a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 

A l'absidiola d'aquest braç de transsepte hi ha una línia d'imposta decorada amb escacat ( Taquejat jaquès ) però sense els caps esculpits que hem vist a l'entrada anterior a la tercera arquivolta de la portalada. A l'absidiola del braç sud del transsepte no hi ha cap línia d'imposta esculpida.

 

 

Torno al centre de la nau per fotografiar el mur nord en el que hi ha dues portes. La de l'esquerra és la del campanar i la de la dreta la porta per la que he entrat a l'església.

 

 

Aixeco la mirada i faig la propera fotografia amb angle nadir ( amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ) en la que podeu veure la volta de canó apuntada entre els dos arcs torals de la nau.

 

 

Situant-me frontalment al mur de ponent el protagonisme és per la galeria interior a la que es pot accedir per les escales de caragol que hi ha dins de les torres que flanquegen el frontispici fins a la coberta.

 

 

Aquest tipus de galeria de l'arquitectura alt-medieval catalana només la trobem a Covet i a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Té quatre arcs de mig punt suportats per cinc columnes coronades amb grans capitells, esculpits matusserament, amb el seu àbac.

 

 Al centre de la fotografia anterior hi ha el tercer capitell, començant per la dreta, en el que Samsó trenca la mandíbula d'un lleó de llargues potes i urpes. A la dreta, al fons, es veu el quart capitell que sembla inacabat decorat amb pinyes i rosetes. A la fotografia de detall podeu veure el rostre de Samsó...

 

 

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria de Covet vaig ensenyar-vos el capitell més exterior del brancal esquerre de la portalada del frontispici en el que també hi ha esculpida la lluita de Samsó amb el lleó.

 

 

L'església, que l'any 1.921 havia estat declarada Monument Nacional, no fou rehabilitada i restaurada fins  la dècada dels vuitanta. Començà l'any 1.981 amb la reparació integral de les cobertes per evitar les filtracions d'aigua. A la segona fase, entre 1.985 i 1.986, es rehabilità totalment el seu interior. L'Obra Social "la Caixa", entre els anys 2.014 i 2.016 invertí 300.00 € en la rehabilitació de les façanes.

 

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

 

L'enginyer de mines, geòleg i fotògraf pioner Lluís Marià Vidal i Carreras ( 1.842 - 1.922 ) va fer la fotografia anterior de l'església de Santa Maria de Covet el dia vint de desembre de 1.891. Forma part de la Col·lecció Memòria Digital de Catalunya. 

Constatareu a la fotografia que la rosassa estava tapiada i dels vitralls no en quedava res. A la fotografia següent podeu veure la rosassa restaurada.

 

 

Tornant a l'interior de l'església, a la fotografia següent de detall de la galeria interior podeu veure els colors dels vitralls.

 

Abans de marxar de l'església, gràcies també al zoom de la càmera fotogràfica, puc mostrar-vos un dels capitells que coronen les columnes de la nau dels que arrenquen els arcs torals que sostenen la volta.

 

Al capitell hi ha esculpits cinc personatges que s'agafen de manera estranya. Alguns estirant els cabells de qui els flanqueja i aquest agafen per la cintura als qui els hi estiren els cabells...

Atentament.

Senyor i

Cases singulars de Lleida (63 ).

Després d'observar detalladament a les dues entrades anteriors dedicades a les cases singulars de Lleida la Casa Pàmies i la Casa Duró, ubicades als números cinquanta-tres i cinquanta-cinc de la Rambla de Ferran, la protagonista de l'entrada d'avui és la Casa Roch que està a la mateixa rambla, al número trenta-nou.

 

 L'edifici fou construït als anys quaranta del segle passat6 i l'any 1.947 hi van afegir les dues plantes superiors seguint el projecte de Lluís Domènech Torres.

 

 

Amb façanes a la Rambla de Ferran ( propera fotografia ), al carrer Democràcia i al carrer Cardenal Remolins, té la porta d'entrada a la Rambla de Ferran.

Els baixos de l'edifici són de doble alçària i les seves obertures d'arc rebaixat, tres a les façanes de la Rambla de Ferran i del carrer Cardenal Remolins i sis a la del carrer Democràcia.

 

 

La propera fotografia és de la porta d'accés, de fusta, ferro forjat i vidre, que està envoltada per un marc motllurat i en la que dues mènsules sostenen un frontó triangular.

 

 

Entre la part central de l'arc rebaixat i el primer balcó, amb molt cables a la part superior, hi ha l'element decoratiu floral protagonista de la fotografia següent de detall.

 

 

Horitzontalment l'edifici està dividit en tres volums: els baixos, les tres primeres plantes d'habitatges i les plantes d'habitatges quarta i cinquena.

 

 

El segon volum està coronat per una espectacular balconada correguda sobre mènsules que ressegueix tot el perímetre de l'edifici.

 

 

Les tres plantes del cos central tenen balcons amb llossada de pedra i barana de ferro forjat que segueixen la mateixa distribució de les obertures dels baixos. La cantonera és de pedra vista.

 

 

La propera fotografia de detall és d'un dels trenta-sis balcons amb barana de ferro forjat que hi ha a les tres façanes del cos central. Cada balcó de la primera planta d'habitatges  té dos poms esfèrics, un a cada angle.

 

 

A la quarta planta d'habitatges s'obren portes per accedir a la gran balconada correguda i a la cinquena s'alternen balcons similars com els del cos central però amb la barana de forja amb una decoració diferent, i petites finestres. L'edifici té una coberta de teula àrab a quatre aigües.

 

 

Si camino uns metres pel carrer Cardenal Remolins i em giro puc fer la fotografia següent en la que es veu la façana d'aquest carrer de la Casa Roch i parcialment la Casa Vilella, anomenada anteriorment Casa Montull, que fou la protagonista de l'entrada del gener del 2.019 "Cases singulars de Lleida ( 33 )".

 

 

Allunyant-me uns metres més del carrer Democràcia puc ensenyar-vos tota la façana de  l'edifici contigu que està a l'esquerra de la Casa Roch i que a la fotografia anterior només es veu parcialment.

 

 

És un edifici modernista construït l'any 1.912 seguint el disseny de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

 

 

A l'esquerra dels baixos hi ha la porta d'entrada i a la seva dreta dues portes més grans amb persiana metàl·lica que probablement eren la d'un magatzem ( la central ) i la d'un moll de càrrega ( la de la dreta ).

 

 

Al llindar de cadascuna d'aquestes obertures es simulen els carreus d'un arc de llinda i a les seves claus, d'esquerra a dreta, hi podem llegir en vermell-granat: les inicials RD ( que potser són les de promotor de la casa ), AÑO i 1.912. Entre RD i AÑO hi ha el número 4.

 

 

L'edifici, de planta baixa quatre plantes d'habitatges i terrat, està arrebossat i pintat de color salmó, amb l'arrambador dels baixos de color gris.

 

 

A cada planta hi ha tres portes balconeres. Les de la primera planta donen accés a un balcó corregut i les de les altres tres plantes a balcons individuals.

 

El balcó corregut i els balcons individuals  tenen baranes de forja que podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

 

A les motllures de les portes de la balconada i entre la tercera i la quarta planta d'habitatges hi ha un fris de ceràmica vidrada vermell-granat i blanca amb decoració vegetal.

 

 Sobre els balcons de la quarta planta d'habitatges hi ha tres parells de mènsules entre les que hi ha petites obertures amb motllures i decoracions vegetals.

 

Malauradament el tub de plàstic de color gris que recull l'aigua de pluja de la terrassa, esgarra el coronament de l'edifici modernista.

A la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida tornarem a la Rambla de Ferran per donar un cop d'ull a alguns dels seus edificis singulars.

Atentament.

Senyor i 

Santa Maria de Covet ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria Covet, que malgrat estar documentada l'any 1.107 l'edifici actual cal datar-lo a ple segle XII pel seu estil propi del segon romànic, vàrem resseguir-la perimetralment. Al final de l'entrada us explicava que en una de propera observaríem molt detalladament el treball escultòric del frontispici i després l'interior de l'església. 

 

 De les quatre arquivoltes de la portalada les dues de perfil corb es recolzen en columnes coronades per capitells amb el seu àbac. Les altres dues hi fan sobre els muntants.

 

 

L'arquivolta exterior està decorada amb escultura figurativa abundant encara que a la meitat de les dovelles s'ha perdut bona part del treball escultòric. A la part inferior d'aquesta arquivolta hi ha un solc de perfil corb en el que podeu veure esculpits petits caps d'animals i humans.

 

 

Flanquejant la representació del Pecat Original de la dovella clau, a l'esquerra hi ha un estrany personatge amb dos troncs i dos caps que representa el signe de Bessons ( o Gèminis ) que es recolza sobre una figura de caràcter demoníac. A la dreta de la dovella clau hi ha esculpits dos saltimbanquis, uns personatges mal vistos per l'Església.

 

 

La figura masculina de l'esquerra del signe de Bessons s'estira desesperadament els llarga cabells. A la dreta de la dovella dels saltimbanquis hi ha cinc dovelles esculpides, les tres primeres parcialment malmeses. La primera sembla que agafa alguna cosa entre les mans i darrere hi havia un personatge a cada costat. A la dovella de la dreta un home està girat cal a la seva esquerra i s'estira la barba. La tercera dovella està molt malmesa i no podem saber que representava.

 

 

A cadascuna de les dues dovelles següents hi ha esculpit un músic. El primer bufa un instrument de vent i el segon sembla fregar amb un arquet una viola.

Al carcanyol hi ha esculpit un lleó andròfag, una representació iconogràfica molt comuna en l'art romànic en la que el lleó devora o engoleix un ésser humà. Al carcanyol de la dreta hi havia un altre lleó andròfag però fou espoliat...

 

L'arquivolta següent està formada per nou dovelles, cinc esculpides i quatre llises. A la dovella clau hi ha un àngel que porta una creu a la mà que està flanquejat per dues dovelles llises que a esquerra i dreta tenen dovelles amb dues figures masculines. La de l'esquerra representa al Profeta Daniel que aixeca les mans orant i està flanquejat per dos lleons. El personatge de la dovella de la dreta porta dos coloms o tórtores a les mans.

 

 

A la dovella de l'esquerra, a la dreta podem veure a Maria i el Nen i a la seva esquerra probablement està representat el profeta Isaïes. L'estat de conservació de la dovella de la dreta no permet identificar el personatge representat. 

 

A l'arquivolta següent cap a l'interior, a la dovella de l'esquerra hi ha una parella de fruites que semblen pomes i a la de la dreta un cap humà. Les altres dovelles estan esculpides amb escacat (Taquejat jaquès ) amb un petit cap humà al centre.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest escacat, típic de l'ornamentació de finals del segle XII, però que amb els petits caps humans no és gens comú.

 

 

A l'arquivolta interior següent, com a la segona, s'alternen del dovelles esculpides i les llises. A la dovella clau i a les dovelles esculpides que la flanquegen hi ha àngels. Els que estan a esquerra i dreta del de la dovella clau porten llances i escuts oblongs ( allargats ). Amb les llances estan sotmetent els dracs que tenen als seus peus.

 

Com a la segona arquivolta el treball escultòric de la dovella de la dreta s'ha perdut. Possiblement hi havia esculpit Sant Lluc Evangelista.  A la de l'esquerra hi ha esculpit el lleó alat símbol de Sant Marc Evangelista.

 

 Les arquivoltes en degradació emmarquen el timpà presidit per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ) representat a l'interior d'una màndorla. Les mènsules que sobresurten del muntant de la portalada per sostenir el timpà estan esculpides amb lleons andròfags mal conservats.

 

La màndorla està sostinguda a l'esquerra per un querubí ( àngel de la jerarquia mitjana ) i a la dreta per un serafí ( àngel de jerarquia superior ). A l'esquerra del querubí hi ha Sant Mateu Evangelista i a la dreta del serafí Sant Joan Evangelista. Sant Marc Evangelista està esculpit a la dovella esquerra de l'arquivolta interior i se suposa que a la dovella dreta hi havia Sant Lluc Evangelista. El timpà està envoltat per dotze petits àngels.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra faig la fotografia dels dos capitells d'aquest brancal. A les dues cares del de l'esquerra podeu veure a Samsó trencant la mandíbula del lleó. Al capitell de l'esquerra hi ha esculpides grans fulles d'estil corinti amb volutes amb un petit cap humà a la part superior central de cada cara. Com podeu constatar a les dues properes fotografies els petits caps humans decoren els brancals de la portalada.

 

 

Al capitell més interior del brancal de la dreta ( a l'esquerra de la fotografia ) hi ha esculpits dos lleons afrontats de llargues potes i urpes. Al capitell exterior ( dreta ) sota un arc apuntat hi ha una figura humana asseguda flanquejada darrere per altres figures, algunes amb les cames creuades. Com podeu constatar a la fotografia aquest capitell està bastant erosionat.

 

 

Deixo la portalada per anar cap a l'esquerra i entrar a l'església per la petita porta que hi ha al mur nord entre el campanar i el braç del transsepte a la tercera i última entrada dedicada a l'església romànica de Santa Maria de Covet.

 

Però abans m'aturo per fotografiar el brancal esquerre en el que podeu observar una colla d'aquests petits caps humans, alguns colpejats o arrencats.

Atentament.

Senyor i