L'església de Sant Salvador de Vilanova de Meià.

A l'entrada d'avui anem a Vilanova de Meià, una vila nova que fou fundada al vessant sud del Puig de Meià a finals del segle XI o principis del XII pel llinatge dels senyors de Meià. De l'antic poble de Meià només queden les runes de les cases i del castell. La nova vila va anar creixent al voltant de l'església de Sant Salvador que, com podeu constatar a la propera fotografia, corona la vila.

 

Accedim a la vila fortificada pel portal gòtic adovellat, anem fins a la plaça Major. Continuem pujant pels costeruts carrers de la Font i de l'Església i enfilem el tram d'escales que ens deixen al passeig de l'Església.

 

 

Quan s'acaben les escales tenim davant l'església d'origen romànic, modificada a l'època gòtica i ampliada en temps del barroc. Després de pujar i pujar, quan s'acaba l'escala el que veiem és la façana sud en la que s'obre la porta original. L'església fou la parròquia de la vila nova i durant segles quedà adscrita al priorat de Santa Maria de Meià.

 

 

L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb tres arcs torals. Un d'aquests arcs és l'obertura de l'absis. Al plafó informatiu que trobareu al costat de l'església s'hi pot veure el plànol de planta de Sant Salvador.

 

 L'absis, que trobarem baixant a la dreta de la porta de la façana sud, és de planta semicircular. Per accedir-hi des de l'interior de l'església cal pujar quatre graons. Està cobert amb volta de creuria primerenca, de transició del segon romànic al gòtic, a cavall dels segles XIII i XIV. La volta té sis grans nervis interiors i contraforts exteriors.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior l'absis té dos nivells. A l'inferior hi ha tres finestres de doble esqueixada d'arc de mig punt, llises i sense cap decoració. Al centre del nivell superior s'obre una finestra geminada d'arc apuntat amb traceria. A l'esquerra del contrafort de l'esquerra hi ha un òcul amb traceria que no es veu perquè el tapa la vegetació. A la finestra geminada i a l'òcul hi ha vitralls.

 

 

Torno a pujar fins situar-me davant de la porta original adovellada d'arc de mig punt que té dues arquivoltes que arrenquen d'una imposta bisellada esculpida. Les arquivoltes estan sostingudes per sis columnes amb capitells decorats amb motius vegetals i entrellaçats. La imposta està suportada per una parell de columnes amb els seus capitells i la llinda per columnes bessones amb capitells dobles. La porta també té guardapols i un sòcol alt sobresortint fet amb grans carreus.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a les dues properes, també de detall, el treball escultòric dels capitells i les impostes de la porta sud està ben conservat. A les impostes hi ha esculpit en únic entrellaçat vegetal que es repeteix.

 

 A la fotografia anterior podeu observar amb força detall el treball escultòric del brancal de l'esquerra i a la propera el del brancal de la dreta.

 

Anant cap a l'esquerra de la portalada romànica per ensenyar-vos la façana de ponent m'aturo un moment per fer la fotografia següent en la que podeu observar parcialment la capella barroca adossada a la façana sud a la dreta de la porta adovellada d'arc de mig punt. 

A l'esquerra de la porta, a la part superior de la façana, el campanar de cadireta de dos nivells amb dos ulls i dues campanes a cada nivell. El nivell superior del campanar correspon a la reforma barroca, en la que també es van construir  les dues capelles adossades a la nau formant una mena de transsepte. Les capelles daten dels segles XVII i XVIII. La petita, que podeu veure parcialment a les dues fotografies següents està coronada amb un llanternó que permet l'entrada de llum natural.

 

 

Ja a la cantonada, aixecant la mirada, faig la propera fotografia en la que podeu veure la part superior de la capella adossada al mur sud amb el llanternó i dos rellotges, un a l'esquerra del campanar de cadireta i l'altre...

 

 

L'altre rellotge està a la part superior del contrafort que hi ha a la dreta de la portalada gòtica  de la façana de ponent. Aquesta portalada fou durament castigada per l'artilleria durant la Primera Guerra Carlina perquè l'església es transformà en fortí.

 

 

A la fotografia de detall constatareu que l'ombra del gnòmon del rellotge de sol marca la mateixa hora que les agulles del rellotge del mur sud.

 

 

La portalada gòtica, que s'edificà en un cos sobresortint de la façana de ponent, té setze arquivoltes ogivals motllurades i està decorada amb calats i traceries que estan molt malmesos.

 

A les fotografies anterior i següent podeu veure el grup escultòric que presideix la portalada amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen ( decapitat ) al centre sota un dosseret, l'Adoració dels Mags a l'esquerra i a la dreta el Somni de Josep i l'Anunciació. Malauradament la traceria lobulada que decorava el timpà de l'arc d'accés només s'ha conservat parcialment.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest grup escultòric que format per figures esculpides en alt relleu sobre les dovelles de l'arc d'accés. Són els elements escultòrics més ben conservats de la portalada.

 

 

Aquest grup escultòric del 1.327 és molt similar al de l'església de Sant Maria d'Agramunt que podeu veure, malgrat la xarxa de protecció contra els coloms,  a la propera fotografia de detall.

 

 

Posant-me a tocar de la porta de fusta i aixecant la mirada puc fer la fotografia següent en angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) del grup escultòric. A la peanya de la Mare de Déu hi ha una inscripció en lletra gòtica escrita en  llatí en la que s'hi pot llegir: "Aquesta imatge la feu Francesc Duluga l'any de Senyor de 1.327".

 

El brancal esquerre de la portalada gòtica ha perdut gairebé totes les columnes però encara hi podem veure algun petit fragment. Les columnes del brancal de la dreta estan ben conservades.

 

 

Malgrat que l'estat de degradació de la pedra  fa molt difícil identificar les escenes que s'hi representen s'hi ha pogut identificar algun passatge de l'Antic Testament. Al centre de la fotografia de detall l'arcàngel Miquel expulsa del Paradís a Adam i Eva.

 

 

Com podeu veure a la propera fotografia les columnes del brancal dret estan ben conservades però no podem dir el mateix de la decoració escultòrica dels capitells. Malgrat tor els experts afirmen que hi ha escenes de la resurrecció dels morts en el Judici Final.

 

 

A l'esquerra de la portalada gòtica trobem un tram d'escales a tocat de la façana nord. Al fons de la fotografia podeu veure part de l'altra capella barroca adossada a la nau. Aquesta capella, més gran que l'adossada a la façana sud, està coronada per una cúpula octogonal amb finestrals.

 

 

 Pujant el tram d'escala puc mostrar-vos amb una perspectiva diferent part de la façana nord. A la dreta, al fons, treu el nas el cos superior del campanar de cadireta amb dos ulls i dos petites campanes.

 

 

Exceptuant les dues portalades, les façanes no tenen ornamentació. Estan fetes amb carreus de pedra sorrenca ben escairada en alguns dels quals hi ha marques del picapedrer.

Atentament.

Senyor i 

Santa Maria de Covet ( 1 ).

A només deu quilòmetres del Castell de Llordà construït entre els segles IX i XI, que us vaig ensenyar detalladament a l'entrada anterior dedicada al municipi d'Isona i Conca Dellà, hi ha l'església de Santa Maria de Covet.

A l'esquerra de la propera fotografia feta des del sud-oest de l'església podeu veure el frontispici amb la portalada i la rosassa, i a la dreta el braç dret del petit transsepte. 

 

 

Malgrat que el senyor de Caboet, Guitard Isarn, en un document de l'any 1.107 llegà un mas de la Vall de Cabó a Santa Maria de Covet, l'edifici actual, d'arquitectura pròpia del segon romànic, cal datar-lo en ple segle XII.

 

 

La fotografia anterior és del plànol de planta que trobareu al plafó informatiu que hi ha a tocar del frontispici, a la dreta de la portalada com podeu constatar a la primera fotografia. L'edifici de planta de creu llatina, d'una nau i transsepte està capçat per un absis i dues absidioles.

 

 

La façana oest està flanquejada per dues torres que s'acaben a la coberta. A la fotografia anterior constatareu que frontalment no es veuen però a la primera fotografia podeu observar la de la dreta. Al plànol de planta de la segona fotografia es veuen les escales de caragol d'aquestes torres.

 

Aquesta façana està coronada per una rosassa central sobre el cos lleugerament sobresortint de la portalada. Anat cap a l'esquerra i aixecant la mirada puc ensenyar-vos més detalladament la rosassa amb el cercle central i les vuit columnes radials. La rosassa està protegida a la part exteriorment per un guardapols decorat alb relleus geomètrics en forma de dents de serra.

 

 

Darrere de la rosassa hi ha una galeria interior a la que s'accedeix per les escales de caragol de l'interior de les torres que flanquegen el frontispici. A la propera fotografia podeu veure aquesta galeria amb quatre arcs de mig punt suportats per cinc columnes coronades amb grans capitells amb el seu àbac.

 

 

Aquesta curiosa galeria és gairebé única en l'arquitectura alt-medieval catalana, només a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en trobem una de similar.

 

 

Trono a l'exterior per donar un cop dull a la portalada que té quatre arquivoltes d'arc de mig punt en degradació que es recolzen en columnes ( sobre les que hi ha capitells coronats amb l'àbac ) i muntants.

El cos lleugerament sortint en el que hi ha la portalada acaba amb una petita teulada protectora sostinguda per vuit permòdols. 

 

La portalada, que podem datar de principis del segle XII, té un treball escultòric amb figures de l'Antic i el Nou Testament i motius que no tenen a veure amb la religió catòlica.

 

 

Les arquivoltes emmarquen el timpà presidit a l'interior d'una màndorla per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ). A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet observarem molt detalladament el treball escultòric de la portalada.

 

 

Als batents de la porta de fusta hi ha una decoració de ferro forjat amb motius geomètrics de volutes que acaben en caps d'ocells. A l'extrem de les franges horitzontals hi ha caps de serp. La porta conserva un ferrollat de tradició romànica amb dos tiradors.

 

Anat a la dreta de la portalada per resseguir perimetralment l'església trobo la façana sud en la que  trobem dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. M'aturo per fotografiar el braç dret del petit transsepte en el que a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt de dobles esqueixada.

 

 

Només girar a l'esquerra veig parcialment l'absidiola del transsepte sud i l'absis central. A la capçalera de l'església hi ha un absis central flanquejat absidioles. Al centre l'absis i les absidioles tenen una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 Vaig fins l'absis central per fer la fotografia següent de l'absidiola del transsepte sud en la que podeu observar la finestra central. Sobre l'absis es veu parcialment el braç del transsepte sud.

 

 Dirigint la mirada a la dreta la protagonista de la fotografia és l'absidiola del transsepte nord i la seva finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, les dues absidioles del transsepte no tenen cap decoració externa a la cornisa.

 

 

A l'absis central la cornisa està sostinguda per permòdols esculpits amb caps d'animals que treuen la llengua, rostres humans fent ganyotes, contorsionistes, homes tocant instruments, pinyes, éssers fantàstics i demoníacs...

 

 

Deixo la capçalera per continuar resseguint perimetralment l'església. Al centre del mur nord hi ha el campanar de planta rectangular, gairebé quadrada, de 6 X 6,4 metres.

 

 

Entre el campanar i el braç esquerre del petit transsepte hi ha la porta per la que accedirem a l'interior de l'església. A la dreta del campanar es veu parcialment la torre del mur nord que al seu interior té una escala de caragol per accedir a la galeria.

M'allunyo una mica per fer la propera fotografia de la part superior del campanar des d'una perspectiva diferent que us permeti observar les campanes.

 

 

El campanar, d'una alçària de 15,89 metres, té una coberta a dues aigües de teula àrab. La coberta de la resta de l'església és de lloses de pissarra. Sota la coberta del campanar hi ha la cel·la ( espai de les campanes ). A les cares nord i sud el campanar té dues obertures i a la cara est quatre finestretes rectangulars.

A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet us ensenyaré molt detalladament el treball escultòric de la portalada del frontispici i després l'interior de l'església.

Atentament.

Senyor i 

Opéra national de Paris ( 2 ).

Accedim a l'interior del palau de l'Opéra national de Paris pel Pavelló d'entrada de l'Emperador, lloc per on entraven i sortien de l'òpera l'Emperador Napoleó III  i la seva esposa Eugenia de Montijo pujant i baixant amb els seus carruatges per la gran rampa, lluny de les multituds. Aquest pavelló no es va completar fins a la caiguda del Segon Imperi.

 

 

Cal comprar l'entrada a la Rotonda dels abonats, el vestíbul circular que rebia a l'alta societat que hi tenia llotges llogades tot l'any. Des de la rotonda veiem, sota la Gran Escalinata, l'escultura de bronze "La Pythie",  la pitonissa de Delfos que va fer Adèle d'Affry, duquessa de Catriglione Colonna (1.836 - 1.879) i que signà amb el pseudònim masculí de Marcello.

 

 Adèle va conèixer a Charles Garnier a Roma, quan estava acabant l'escultura destinada a representar a la patrona dels artistes. L'arquitecte quedà fascinat i li demanà al ministre de Belles Arts que la comprés. Fou instal·lada sota la gran escala per reemplaçar una estàtua d'Orfeu de la que s'havia posposat la comanda.

 

 

Aixecant la mirada puc fotografiar la decoració que hi ha sota la gran escala. A la part inferior dreta de la fotografia següent es veu parcialment la barana de marbre de la gran escala.

 

 

Anant una mica a l'esquerra del "Bassin de la Pythie" i aixecant altra vegada la mirada puc mostrar-vos alguns dels balcons que ressegueixen perimetralment l'espectacular forat d'escala.

 

 

Dos braços de la Gran Escala en forma de doble hèlix, flanquegen el "Bassin de la Pythie" i ens enfilen als foyers i a les diferents plantes de la sala d'espectacles. És molt probable que la gran escala us deixi bocabadats.

A la part inferior central de la propera fotografia podeu veure la porta central per accedir a les llotges i a la sala d'espectacles. A la part superior es veu, parcialment, el sostre de la nau de la Gran Escala.

 

 

Mentre pugem fins a la porta central aprofitem per gaudir de la bellesa que ens regala la Gran Escala de l'òpera parisenca  construïda amb marbre blanc de diferents tonalitats i amb una balustrada de marbre verd i vermell.

 

 

Grups escultòrics que sostenen els espectaculars canelobres que il·luminen l'escala o la decoració exterior de la balustrada de marbre en són alguns exemples.

 

 

Com heu vist en dues de les fotografies anteriors, la porta central que està flanquejada per dues enormes escultures.

 

 

Abans de passar el llindar de la porta que envolta la sala d'espectacles faig la propera fotografia de detall d'una de les dues escultures.

 

 

Al corredor que ressegueix la sala d'espectacles hi trobem les portes d'accés  a l'orquestra, la platea i les butaques de balcó.

 

 

Torno a la Gran Escala i pujo el tram fins als balcons amb les seves balustrades i passamans de marbre de colors en els que també podem mirar i admirar la perfecció de la feina realitzada. 

 

 

Des d'un dels balcons puc mostrar-vos amb més detall les pintures del sostre de la nau de la Gran Escala i la lluerna que les il·lumina. Les quatre pintures, obra d'Isidore Plis, no es van pintar directament al sostre sinó a l'oli sobre tela muntada. El conjunt guanyà l'any 1.838 el Gran Premi de Roma.

 

Charles Garnier li encomanà quatre composicions al·legòriques: El triomf d'Apol·lo ( nord ), L'encant de la música ( sud ), Minerva lluitant contra la força bruta davant del mont Olimp ( est ) i La ciutat de París  rebent els plànols de la nova òpera ( oest ). A les fotografies anterior i propera de detall el protagonisme és pel Triomf d'Apol·lo. 

 

 

Abans de deixar els balcons en els que l'alta societat es deixava veure, faig la fotografia següent d'angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) del sostre de la nau de la Gran Escala.

 

 

Ara sí, deixo els balcons per accedir al segon corredor que envolta a la sala d'espectacles on hi ha les llotges. 

 

 

Una està oberta i permet veire l'impressionant auditori en forma de ferradura que està situat sobre la volta de la rotonda dels abonats, al cor del Palau Garnier.

 

 

Amb els seus quatre balcons, llotges i platea distribuïts en cinc nivells, el magnífica sala d'espectacles està dissenyada seguint el model italià.

 

 L'amplària és de gairebé trenta-un metres, la profunditat és de trenta-dos metres i l'alçària mesura vuit metres. A la part inferior de la fotografia anterior hi ha l'espai on s'ubica l'orquestra. 

 

 

Amb poc més de mil nou-centes butaques la gran sala d'espectacles està decorada amb tons ocre, vermell i daurat. El zoom de la càmera fotogràfica em, permet mostrar-vos millor alguns detalls de la decoració.

 

 

Els seients estan entapissats en vermell i la separació de les llotges estan cobertes de domassos, un teixit del segle XI perfeccionat al segle XIII originari del Pròxim Orient, de la capital de Síria, i que des de llavors fou d'ús habitual entre els nobles europeus.

 

 

Aixecant la mirada puc ensenyar-vos millor la cúpula del sostre dissenyada per Marc Chagall sobre una estructura polièster desmuntable. 

 

 

Sota aquesta estructura hi ha el sostre original pintat l'any 1.872 per Jules-Eugène Lenepveu que fou el pintor favorit de Napoleó III. L'obra "Les Muses et les Heures du jour et de la nuit" està tapada des del 1.964 per la de Marc Chagall. La circumferència d'aquesta cúpula mesura 53,60 metres i la secció central 18,80 metres. En una vitrina del museu hi ha l'esbós d'aquest sostre original, que podeu veure a la fotografia següent, amb seixanta-tres figures que representen les Muses i les Hores del dia i la nit.

 

Sortim de la Sala d'Espectacles i tornem a la Gran Escala per anar fins al Grand Foyer que està just davant del segon corredor, a la cara oposada del forat d'escala. 

Ja vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al Palau Garnier que el foyer d'un teatre és la sala en la que es descansa o passeja durant els entreactes. Entre l'escenari i la façana nord hi ha el Foyer de la dance, i entre la Gran Escala i la façana sud ( la principal ) trobem el Grand Foyer de divuit metres d'alçària, tretze d'amplària i cent cinquanta-quatre de llargària.

 

 

El disseny del gran vestíbul de l'òpera de París s'inspira  en les galeries dels castells renaixentistes francesos del segle XVI ( Fotaineblau ) i dels castells del segle XVII ( la Galeria d'Apol·lo del Louvre i el saló dels Miralls de Versalles ). Fins al segle XIX eren espais reservats als homes. Les dones rebien als convidats a les llotges. El dia de las inauguració del Palau Garnier, Eugenia de Montijo va voler admirar el Grand Foyer trencant la nefasta tradició.

 

 

Els miralls, els llums d'aranya, les gegantines columnes i les pintures del sostre, obra de Paul Baudry, us deixaran bocabadats. El gran vestíbul fou restaurat l'any 2.004.

Al centre del vestíbul hi ha la còpia del bust de Charles Garnier feta pel pintor, escultor, gravador i dissenyador Jean-Baptiste Carpeaux.

  

Deixem el Grand Foyer per anar, a la propera entrada dedicada al Palau Garnier, a la Bibliothèque-musée de l'Opéra, ubicada al Pavelló de l'Emperador.

Atentament.

Senyor i