Continuem la passejada per Lecce al punt on coincideixen els tres carrers històrics de la capital del Salento, la via Vittorio Emanuele II, la via Giuseppe Palmeri i la via Giuseppe Libertini. El Propilei ( Propileu ), l'entrada monumental a la Piazza del Duomo, la podeu veure a la propera fotografia feta des de la via Giuseppe Palmeri gairebé a tocar dels altres dos carrers.
A la fotografia anterior en primer terme hi ha el Propilei barroc i darrere, al fons de la gran plaça, a l'esquerra el Duomo Dell'Assunta ( la catedral ) i a la dreta l'Episcipio ( el Bisbat ).
A la fotografia següent podeu observar la part esquerra del Propilei i parcialment il Campanile ( el campanar ) amb la part superior envoltada de bastides per fer les feines de restauració.
L'any 1.751 Alfonso Sozy Carafa ( 1.704 -1.783 ) fou nomenat bisbe de Lecce i encarregà a l'arquitecte Emanuele Manieri embellir la Piazza del Duomo, "modernitzar" el palau episcopal i connectar la plaça amb les vies del davant. L'entrada nord a la plaça estava delimitada per un mur que tenia un portal que tancaven a la nit. L'arquitecte construí el Propilei que des de llavors convida als vianants a entrar a la Piazza del Duomo.
A les façanes del Propilei, sota les balustrades, hi ha gravats epígrafs escrits en llatí que donen la benvinguda al visitant i expliquen la voluntat de transformar el que abans estava tancat en una entrada elegant i lliure.
Les sis estàtues dels Doctors de l'Església ( tres a cada costat ) col·locades darrere de la balustrada del Propilei tenen diferents posicions contrastant les que miren al carrer amb les que donen a la plaça. A la propera fotografia podeu observar el costat dret amb les seves tres estàtues.
Iconogràficament als Doctors de l'Església se'ls representa amb un llibre i una ploma d'au per escriure. Si observeu les fotografies de detall dels sis del Popilei, alguns semblen escoltar el dictat de la inspiració divina. Sota les balustrades, al centre, hi ha l'escut del bisbe Alfonso Sozy Carafa.
Deixem el Propilei i entrem a la Piazza del Duomo, una gran plaça tancada a la que només s'hi pot accedir pel costat nord. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra l'Episcopio ( Bisbat ) i a la dreta el Seminario.
Abans d'observar detalladament cada edifici vull mostrar-vos la majestuosa plaça barroca des de perspectives diferents.
Dirigint la mirada a l'esquerra puc fer la fotografia anterior del costat sud de la plaça en la que podeu observar a l'esquerra el Duomo ( Catedral ) i a la seva dreta l'Episcopio. La porta que veieu a l'esquerra de la fotografia és la que permet pujar a il Campanile ( el campanar ). D'esquena a la part central de l'edifici del Seminario faig la propera fotografia del campanar.
Vaig endavant i a la dreta per arribar a les escales del portal del Duomo per mostrar-vos el costat nord de la plaça ( l'únic pel que s'hi pot entrar i sortir ) en el que al centre hi ha el Propilei que hem observat detalladament al començament de l'entrada d'avui.
Després d'adonar-nos de la majestuositat d'aquesta plaça tancada comencem a observar detalladament els edificis barrocs, començant pel Seminario.
La façana del Seminario tanca, conjuntament amb una de les façanes de l'Episcopio, el costat oest de la plaça. L'any 1.694 el bisbe Michele Pignatelli col·locà la primera pedra de l'edifici del Seminario que fou projectat per l'arquitecte i escultor Giuseppe Cino.
La façana s'inspira en la del Convent dels Celestins annex a la Basilica di Santa Croce. Del basament del nivell inferior fins a l'entaulament del segon nivell hi ha deu pilastres. Entre les dues pilastres centrals, entre les que hi ha més distància, hi ha el portal d'entrada.
Aquest portal ricament decorat està coronat per un loggia amb tres arcs de mig punt i una balustrada decorada a la part superior del centre i dels extrems per ocells esculpits.
Apropant-me a la balconada i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos a la propera fotografia de detall l'escut del bisbe Michele Pignatelli flanquejat per les mènsules espectacularment decorades que sostenen la balconada.
Si deixem la part central amb el portal i la loggia i ens fixem en les finestres constatem ràpidament que els seus marcs estan finament tallats.
La fotografia anterior de detall és d'una de les finestres de la planta baixa i la fotografia següent, també de detall, és d'una de les finestres del primer pis.
L'edifici fou inaugurat l'any 1.709 pel bisbe Fabrizio Pignatelli que el completà l'any 1.729 amb la construcció del pis de coronament àtic dissenyat per l'arquitecte Mauro Manieri.
Podeu veure tota la façana d'aquest edifici barroc a l'anterior fotografia nocturna en la que és molt fàcil constatar la perfecta simetria del Seminario dissenyat per Giuseppe Cino.
Si vaig cap a l'esquerra del costat oest de la plaça puc fer la fotografia anterior en la que constatareu que adossat al Seminario hi ha l'Episcopio, un edifici amb dues façanes gairebé en angle recte del que us ensenyo el plànol de planta a la propera fotografia de detall del plafó informatiu que hi ha a la dreta del portal d'entrada.
Les dues façanes de l'Episcopio estan alineades al Seminario pel costat oest de la plaça i amb el Duomo pel costat sud.
A la propera fotografia és dels nou arcs de mig punt de la loggia del costat oest sostinguts per pilastres que tenen adossada una columna toscana. La columna toscana és una variant de la columna dòrica, però la toscana té base i la dòrica no.
Anant una mica a l'esquerra i aixecant la mirada trobem la cantonada de les dues façanes. Sobre els arcs de mig punt de la loggia sostinguts per pilastres amb columnes toscanes adossades hi ha una balustrada que en la façana del costat sud de la plaça està decorada amb cinc bustos dels que en veieu dos a la fotografia. Darrere hi ha el coronament en àtic i un senzill campanar de cadireta d'un ull i una campana.
L'estructura arquitectònica de l'Episcopio té tres nivells: una base de carreu a la planta baixa, després un gran portal a la façana del costat sud de la plaça i la loggia que ressegueix perimetralment tot l'edifici i el nivell de coronament àtic darrere de la balustrada.
A la fotografia següent podeu observar l'Episcopio flanquejat pel Duomo ( esquerra ) i el Seminario ( dreta ).
L'edifici original de l'Episcopio del segle XV, de l'època del bisbe Guiduccio Guidano, fou reconstruït entre 1.591 i 1.639 per ordre del bisbe Scipione Spina. L'any 1.758 Emanuele Manieri el tornà a reconstruir embellint la façana, ampliant les sales, inserint una petita loggia amb tres fornícules amb estàtues i un rellotge del mestre Domenico Panico de l'any 1.764. Corona aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls i dos campanes.
Sobre el portal d'entrada a l'Episcopio hi ha l'escut del bisbe Alfonso Sozy Carafa ( escut que ja hem vist sota les dues balustrades del Propilei ) i a la fornícula superior l'estàtua de la Mare de Déu.
Deixem l'Episcopio per observar detalladament, a la propera entrada dedicada a Lecce, el Duomo que oficialment s'anomena cattedrale metropolitana di Santa Maria Assunta.
Atentament.
Senyor i
