Cases singulars de Lleida (63 ).

Després d'observar detalladament a les dues entrades anteriors dedicades a les cases singulars de Lleida la Casa Pàmies i la Casa Duró, ubicades als números cinquanta-tres i cinquanta-cinc de la Rambla de Ferran, la protagonista de l'entrada d'avui és la Casa Roch que està a la mateixa rambla, al número trenta-nou.

 

 L'edifici fou construït als anys quaranta del segle passat6 i l'any 1.947 hi van afegir les dues plantes superiors seguint el projecte de Lluís Domènech Torres.

 

 

Amb façanes a la Rambla de Ferran ( propera fotografia ), al carrer Democràcia i al carrer Cardenal Remolins, té la porta d'entrada a la Rambla de Ferran.

Els baixos de l'edifici són de doble alçària i les seves obertures d'arc rebaixat, tres a les façanes de la Rambla de Ferran i del carrer Cardenal Remolins i sis a la del carrer Democràcia.

 

 

La propera fotografia és de la porta d'accés, de fusta, ferro forjat i vidre, que està envoltada per un marc motllurat i en la que dues mènsules sostenen un frontó triangular.

 

 

Entre la part central de l'arc rebaixat i el primer balcó, amb molt cables a la part superior, hi ha l'element decoratiu floral protagonista de la fotografia següent de detall.

 

 

Horitzontalment l'edifici està dividit en tres volums: els baixos, les tres primeres plantes d'habitatges i les plantes d'habitatges quarta i cinquena.

 

 

El segon volum està coronat per una espectacular balconada correguda sobre mènsules que ressegueix tot el perímetre de l'edifici.

 

 

Les tres plantes del cos central tenen balcons amb llossada de pedra i barana de ferro forjat que segueixen la mateixa distribució de les obertures dels baixos. La cantonera és de pedra vista.

 

 

La propera fotografia de detall és d'un dels trenta-sis balcons amb barana de ferro forjat que hi ha a les tres façanes del cos central. Cada balcó de la primera planta d'habitatges  té dos poms esfèrics, un a cada angle.

 

 

A la quarta planta d'habitatges s'obren portes per accedir a la gran balconada correguda i a la cinquena s'alternen balcons similars com els del cos central però amb la barana de forja amb una decoració diferent, i petites finestres. L'edifici té una coberta de teula àrab a quatre aigües.

 

 

Si camino uns metres pel carrer Cardenal Remolins i em giro puc fer la fotografia següent en la que es veu la façana d'aquest carrer de la Casa Roch i parcialment la Casa Vilella, anomenada anteriorment Casa Montull, que fou la protagonista de l'entrada del gener del 2.019 "Cases singulars de Lleida ( 33 )".

 

 

Allunyant-me uns metres més del carrer Democràcia puc ensenyar-vos tota la façana de  l'edifici contigu que està a l'esquerra de la Casa Roch i que a la fotografia anterior només es veu parcialment.

 

 

És un edifici modernista construït l'any 1.912 seguint el disseny de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

 

 

A l'esquerra dels baixos hi ha la porta d'entrada i a la seva dreta dues portes més grans amb persiana metàl·lica que probablement eren la d'un magatzem ( la central ) i la d'un moll de càrrega ( la de la dreta ).

 

 

Al llindar de cadascuna d'aquestes obertures es simulen els carreus d'un arc de llinda i a les seves claus, d'esquerra a dreta, hi podem llegir en vermell-granat: les inicials RD ( que potser són les de promotor de la casa ), AÑO i 1.912. Entre RD i AÑO hi ha el número 4.

 

 

L'edifici, de planta baixa quatre plantes d'habitatges i terrat, està arrebossat i pintat de color salmó, amb l'arrambador dels baixos de color gris.

 

 

A cada planta hi ha tres portes balconeres. Les de la primera planta donen accés a un balcó corregut i les de les altres tres plantes a balcons individuals.

 

El balcó corregut i els balcons individuals  tenen baranes de forja que podeu veure millor a la fotografia següent de detall.

 

A les motllures de les portes de la balconada i entre la tercera i la quarta planta d'habitatges hi ha un fris de ceràmica vidrada vermell-granat i blanca amb decoració vegetal.

 

 Sobre els balcons de la quarta planta d'habitatges hi ha tres parells de mènsules entre les que hi ha petites obertures amb motllures i decoracions vegetals.

 

Malauradament el tub de plàstic de color gris que recull l'aigua de pluja de la terrassa, esgarra el coronament de l'edifici modernista.

A la propera entrada dedicada a les cases singulars de Lleida tornarem a la Rambla de Ferran per donar un cop d'ull a alguns dels seus edificis singulars.

Atentament.

Senyor i 

Santa Maria de Covet ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria Covet, que malgrat estar documentada l'any 1.107 l'edifici actual cal datar-lo a ple segle XII pel seu estil propi del segon romànic, vàrem resseguir-la perimetralment. Al final de l'entrada us explicava que en una de propera observaríem molt detalladament el treball escultòric del frontispici i després l'interior de l'església. 

 

 De les quatre arquivoltes de la portalada les dues de perfil corb es recolzen en columnes coronades per capitells amb el seu àbac. Les altres dues hi fan sobre els muntants.

 

 

L'arquivolta exterior està decorada amb escultura figurativa abundant encara que a la meitat de les dovelles s'ha perdut bona part del treball escultòric. A la part inferior d'aquesta arquivolta hi ha un solc de perfil corb en el que podeu veure esculpits petits caps d'animals i humans.

 

 

Flanquejant la representació del Pecat Original de la dovella clau, a l'esquerra hi ha un estrany personatge amb dos troncs i dos caps que representa el signe de Bessons ( o Gèminis ) que es recolza sobre una figura de caràcter demoníac. A la dreta de la dovella clau hi ha esculpits dos saltimbanquis, uns personatges mal vistos per l'Església.

 

 

La figura masculina de l'esquerra del signe de Bessons s'estira desesperadament els llarga cabells. A la dreta de la dovella dels saltimbanquis hi ha cinc dovelles esculpides, les tres primeres parcialment malmeses. La primera sembla que agafa alguna cosa entre les mans i darrere hi havia un personatge a cada costat. A la dovella de la dreta un home està girat cal a la seva esquerra i s'estira la barba. La tercera dovella està molt malmesa i no podem saber que representava.

 

 

A cadascuna de les dues dovelles següents hi ha esculpit un músic. El primer bufa un instrument de vent i el segon sembla fregar amb un arquet una viola.

Al carcanyol hi ha esculpit un lleó andròfag, una representació iconogràfica molt comuna en l'art romànic en la que el lleó devora o engoleix un ésser humà. Al carcanyol de la dreta hi havia un altre lleó andròfag però fou espoliat...

 

L'arquivolta següent està formada per nou dovelles, cinc esculpides i quatre llises. A la dovella clau hi ha un àngel que porta una creu a la mà que està flanquejat per dues dovelles llises que a esquerra i dreta tenen dovelles amb dues figures masculines. La de l'esquerra representa al Profeta Daniel que aixeca les mans orant i està flanquejat per dos lleons. El personatge de la dovella de la dreta porta dos coloms o tórtores a les mans.

 

 

A la dovella de l'esquerra, a la dreta podem veure a Maria i el Nen i a la seva esquerra probablement està representat el profeta Isaïes. L'estat de conservació de la dovella de la dreta no permet identificar el personatge representat. 

 

A l'arquivolta següent cap a l'interior, a la dovella de l'esquerra hi ha una parella de fruites que semblen pomes i a la de la dreta un cap humà. Les altres dovelles estan esculpides amb escacat (Taquejat jaquès ) amb un petit cap humà al centre.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest escacat, típic de l'ornamentació de finals del segle XII, però que amb els petits caps humans no és gens comú.

 

 

A l'arquivolta interior següent, com a la segona, s'alternen del dovelles esculpides i les llises. A la dovella clau i a les dovelles esculpides que la flanquegen hi ha àngels. Els que estan a esquerra i dreta del de la dovella clau porten llances i escuts oblongs ( allargats ). Amb les llances estan sotmetent els dracs que tenen als seus peus.

 

Com a la segona arquivolta el treball escultòric de la dovella de la dreta s'ha perdut. Possiblement hi havia esculpit Sant Lluc Evangelista.  A la de l'esquerra hi ha esculpit el lleó alat símbol de Sant Marc Evangelista.

 

 Les arquivoltes en degradació emmarquen el timpà presidit per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ) representat a l'interior d'una màndorla. Les mènsules que sobresurten del muntant de la portalada per sostenir el timpà estan esculpides amb lleons andròfags mal conservats.

 

La màndorla està sostinguda a l'esquerra per un querubí ( àngel de la jerarquia mitjana ) i a la dreta per un serafí ( àngel de jerarquia superior ). A l'esquerra del querubí hi ha Sant Mateu Evangelista i a la dreta del serafí Sant Joan Evangelista. Sant Marc Evangelista està esculpit a la dovella esquerra de l'arquivolta interior i se suposa que a la dovella dreta hi havia Sant Lluc Evangelista. El timpà està envoltat per dotze petits àngels.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra faig la fotografia dels dos capitells d'aquest brancal. A les dues cares del de l'esquerra podeu veure a Samsó trencant la mandíbula del lleó. Al capitell de l'esquerra hi ha esculpides grans fulles d'estil corinti amb volutes amb un petit cap humà a la part superior central de cada cara. Com podeu constatar a les dues properes fotografies els petits caps humans decoren els brancals de la portalada.

 

 

Al capitell més interior del brancal de la dreta ( a l'esquerra de la fotografia ) hi ha esculpits dos lleons afrontats de llargues potes i urpes. Al capitell exterior ( dreta ) sota un arc apuntat hi ha una figura humana asseguda flanquejada darrere per altres figures, algunes amb les cames creuades. Com podeu constatar a la fotografia aquest capitell està bastant erosionat.

 

 

Deixo la portalada per anar cap a l'esquerra i entrar a l'església per la petita porta que hi ha al mur nord entre el campanar i el braç del transsepte a la tercera i última entrada dedicada a l'església romànica de Santa Maria de Covet.

 

Però abans m'aturo per fotografiar el brancal esquerre en el que podeu observar una colla d'aquests petits caps humans, alguns colpejats o arrencats.

Atentament.

Senyor i 

L'església de Sant Salvador de Vilanova de Meià.

A l'entrada d'avui anem a Vilanova de Meià, una vila nova que fou fundada al vessant sud del Puig de Meià a finals del segle XI o principis del XII pel llinatge dels senyors de Meià. De l'antic poble de Meià només queden les runes de les cases i del castell. La nova vila va anar creixent al voltant de l'església de Sant Salvador que, com podeu constatar a la propera fotografia, corona la vila.

 

Accedim a la vila fortificada pel portal gòtic adovellat, anem fins a la plaça Major. Continuem pujant pels costeruts carrers de la Font i de l'Església i enfilem el tram d'escales que ens deixen al passeig de l'Església.

 

 

Quan s'acaben les escales tenim davant l'església d'origen romànic, modificada a l'època gòtica i ampliada en temps del barroc. Després de pujar i pujar, quan s'acaba l'escala el que veiem és la façana sud en la que s'obre la porta original. L'església fou la parròquia de la vila nova i durant segles quedà adscrita al priorat de Santa Maria de Meià.

 

 

L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb tres arcs torals. Un d'aquests arcs és l'obertura de l'absis. Al plafó informatiu que trobareu al costat de l'església s'hi pot veure el plànol de planta de Sant Salvador.

 

 L'absis, que trobarem baixant a la dreta de la porta de la façana sud, és de planta semicircular. Per accedir-hi des de l'interior de l'església cal pujar quatre graons. Està cobert amb volta de creuria primerenca, de transició del segon romànic al gòtic, a cavall dels segles XIII i XIV. La volta té sis grans nervis interiors i contraforts exteriors.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior l'absis té dos nivells. A l'inferior hi ha tres finestres de doble esqueixada d'arc de mig punt, llises i sense cap decoració. Al centre del nivell superior s'obre una finestra geminada d'arc apuntat amb traceria. A l'esquerra del contrafort de l'esquerra hi ha un òcul amb traceria que no es veu perquè el tapa la vegetació. A la finestra geminada i a l'òcul hi ha vitralls.

 

 

Torno a pujar fins situar-me davant de la porta original adovellada d'arc de mig punt que té dues arquivoltes que arrenquen d'una imposta bisellada esculpida. Les arquivoltes estan sostingudes per sis columnes amb capitells decorats amb motius vegetals i entrellaçats. La imposta està suportada per una parell de columnes amb els seus capitells i la llinda per columnes bessones amb capitells dobles. La porta també té guardapols i un sòcol alt sobresortint fet amb grans carreus.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a les dues properes, també de detall, el treball escultòric dels capitells i les impostes de la porta sud està ben conservat. A les impostes hi ha esculpit en únic entrellaçat vegetal que es repeteix.

 

 A la fotografia anterior podeu observar amb força detall el treball escultòric del brancal de l'esquerra i a la propera el del brancal de la dreta.

 

Anant cap a l'esquerra de la portalada romànica per ensenyar-vos la façana de ponent m'aturo un moment per fer la fotografia següent en la que podeu observar parcialment la capella barroca adossada a la façana sud a la dreta de la porta adovellada d'arc de mig punt. 

A l'esquerra de la porta, a la part superior de la façana, el campanar de cadireta de dos nivells amb dos ulls i dues campanes a cada nivell. El nivell superior del campanar correspon a la reforma barroca, en la que també es van construir  les dues capelles adossades a la nau formant una mena de transsepte. Les capelles daten dels segles XVII i XVIII. La petita, que podeu veure parcialment a les dues fotografies següents està coronada amb un llanternó que permet l'entrada de llum natural.

 

 

Ja a la cantonada, aixecant la mirada, faig la propera fotografia en la que podeu veure la part superior de la capella adossada al mur sud amb el llanternó i dos rellotges, un a l'esquerra del campanar de cadireta i l'altre...

 

 

L'altre rellotge està a la part superior del contrafort que hi ha a la dreta de la portalada gòtica  de la façana de ponent. Aquesta portalada fou durament castigada per l'artilleria durant la Primera Guerra Carlina perquè l'església es transformà en fortí.

 

 

A la fotografia de detall constatareu que l'ombra del gnòmon del rellotge de sol marca la mateixa hora que les agulles del rellotge del mur sud.

 

 

La portalada gòtica, que s'edificà en un cos sobresortint de la façana de ponent, té setze arquivoltes ogivals motllurades i està decorada amb calats i traceries que estan molt malmesos.

 

A les fotografies anterior i següent podeu veure el grup escultòric que presideix la portalada amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen ( decapitat ) al centre sota un dosseret, l'Adoració dels Mags a l'esquerra i a la dreta el Somni de Josep i l'Anunciació. Malauradament la traceria lobulada que decorava el timpà de l'arc d'accés només s'ha conservat parcialment.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest grup escultòric que format per figures esculpides en alt relleu sobre les dovelles de l'arc d'accés. Són els elements escultòrics més ben conservats de la portalada.

 

 

Aquest grup escultòric del 1.327 és molt similar al de l'església de Sant Maria d'Agramunt que podeu veure, malgrat la xarxa de protecció contra els coloms,  a la propera fotografia de detall.

 

 

Posant-me a tocar de la porta de fusta i aixecant la mirada puc fer la fotografia següent en angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) del grup escultòric. A la peanya de la Mare de Déu hi ha una inscripció en lletra gòtica escrita en  llatí en la que s'hi pot llegir: "Aquesta imatge la feu Francesc Duluga l'any de Senyor de 1.327".

 

El brancal esquerre de la portalada gòtica ha perdut gairebé totes les columnes però encara hi podem veure algun petit fragment. Les columnes del brancal de la dreta estan ben conservades.

 

 

Malgrat que l'estat de degradació de la pedra  fa molt difícil identificar les escenes que s'hi representen s'hi ha pogut identificar algun passatge de l'Antic Testament. Al centre de la fotografia de detall l'arcàngel Miquel expulsa del Paradís a Adam i Eva.

 

 

Com podeu veure a la propera fotografia les columnes del brancal dret estan ben conservades però no podem dir el mateix de la decoració escultòrica dels capitells. Malgrat tor els experts afirmen que hi ha escenes de la resurrecció dels morts en el Judici Final.

 

 

A l'esquerra de la portalada gòtica trobem un tram d'escales a tocat de la façana nord. Al fons de la fotografia podeu veure part de l'altra capella barroca adossada a la nau. Aquesta capella, més gran que l'adossada a la façana sud, està coronada per una cúpula octogonal amb finestrals.

 

 

 Pujant el tram d'escala puc mostrar-vos amb una perspectiva diferent part de la façana nord. A la dreta, al fons, treu el nas el cos superior del campanar de cadireta amb dos ulls i dos petites campanes.

 

 

Exceptuant les dues portalades, les façanes no tenen ornamentació. Estan fetes amb carreus de pedra sorrenca ben escairada en alguns dels quals hi ha marques del picapedrer.

Atentament.

Senyor i