Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades en les que hem observat detalladament algunes de les peces que formaven part de l'exposició temporal "Imago Urbis. La Lleida del segle XVI". Només entrar a l'edifici del Museu de Lleida que acull les exposicions temporals, abans de baixar a la sala, es veia que a la part central hi havia un grup de vitrines.
En aquestes vitrines s'hi exposava el suposat llegat d'Alfons de Borja ( 1.378 - 1.458 ) que fou papa entre els anys 1.455 i 1.458 amb el nom de Calixt III.
El tern, procedent de l'antiga església de Sant Joan i dipositat al Museu de Lleida, està format per una capa pluvial amb el seu capelló, una casulla, dues dalmàtiques, dos collarins, dues estoles, un maniple, una bossa de corporals i un cobrecalze.
A la fotografia anterior podeu veure la capa pluvial, que com la resta de les peces del tern podem datar entre el segon-tercer terç del segle XVI i el primer terç del segle XVII. La propera fotografia de detall ens permet observar millor una de les sis capelles brodades a la capa, concretament la dedicada a Sant Antoni Abat amb els seus atributs, un llibre a la mà esquerra i un bastó amb forma de tau ( lletra T grega ) a la dreta.
Complementa a la capa pluvial el capelló, que estava exposat en una petita vitrina a la dreta, amb una representació de la Sagrada Família amb Sant Joanet que fa un gest de silenci.
Alfons de Borja va viure a Lleida més de trenta anys, on estudià i es doctorà en dret canònic i dret civil i fou docent de l'Estudi General de Lleida ( la universitat més antiga de Catalunya ).
A la vitrina de l'esquerra de la que hi havia la capa pluvial estava exposada una de les dalmàtiques del tern.
A les dues fotografies anteriors podeu veure primer la part del davant de la dalmàtica, i a la segona de detall l'escut brodat. Les dues fotografies següents són de la part del darrere de la mateixa dalmàtica.
La dalmàtica és una vestimenta litúrgica amb mànigues amples en forma de creu que porta el diaca en les celebracions litúrgiques damunt de la sotana o l'alba.
A l'esquerra de la vitrina de la dalmàtica hi havia una vitrina en la que estaven exposades una casulla i una estola.
La casulla és una vestimenta litúrgica que penja fins a mitja cama, amb forma de campana o d'escapulari, amb una obertura al centre per passar-hi el cap. El sacerdot se la posa a sobre de tot el que porta per celebrar la missa. A les fotografies anterior i propera la podeu observar.
A sis de les dotze peces del tern del papa Calixt III hi ha brodat l'escut amb les claus que a l'heràldica eclesiàstica apareixen en els escuts d'armes papals, als de la Santa Seu i al de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. Com podeu veure a la propera fotografia de detall de la part del davant de la casulla hi ha l'escut amb dues claus creuades que són les claus de Sant Pere - les claus del Cel-.
Però no hi ha cap document que relacioni aquest tern amb el papa Calixt III. Un estudi tècnic deixa clar que totes les vestimentes litúrgiques del tern estan fetes amb el mateix teixit ( un lampàs de fons ras i trama de fons de seda i decoració feta amb trames de fils de seda, or i plata.
A l'article de Carme Berlabé i Rosa M. Martín i Ros "El tern del papa Calixt III" que trobareu a les pàgines 175 a 187 del llibre "Sant Joan, dos temples parroquials. Miscel·lània dels aniversaris 2.018 - 2.020" editat l'any 2.021 per la parròquia de Sant Joan Baptista de Lleida queda clar que el tern no pot ser contemporani ni una mica posterior al pontificat de Calixt III.
A la mateixa vitrina hi havia l'estola que podeu veure a la fotografia anterior, un ornament litúrgic consistent en una banda de roba que es col·loca penjant del coll i arriba fins als turmells. La porten els diaques, preveres i bisbes en les celebracions religioses.
Per acabar, a la vitrina que hi havia darrere de les que exposaven la dalmàtica, la casulla i l'estola, una cinquena vitrina acollia un maniple, un collarí, una bossa de corporals i un cobrecalze.
La fotografia anterior és del maniple, un ornament sagrat, semblant a l'estola però més curt, que porten el sotsardiaca, el diaca i el celebrant a l'avantbraç esquerre durant la missa.
A la fotografia següent podeu veure, a més a més del maniple ( 1 ), el collarí ( 2 ) i la bossa de corporals ( 3 ).
El collarí és una peça independent que es col·loca sobre la dalmàtica per donar més vistositat a la vestidura litúrgica. La bossa de corporals és una funda formada per dues tapes ( una mena de carpeta ) on es guarda el corporal ( un llenç blanc quadrat que s'estén durant la missa sobre de l'altar per col·locar-hi el calze, el copó i la patena, i deixar l'oblata - l'hòstia i el vi oferts pel sacerdot abans de ser consagrat- ). Un cop acabada la missa el corporal es torna a plegar i a guardar a la bossa de corporals.
El cobrecalze, que podeu veure a la fotografia anterior, és un vel quadrat rígid amb el que es tapen el calze i la patena fins al moment de l'ofertori de la missa i després de la comunió. És del mateix color que la casulla. També s'anomena pàl·lia.
El suposat regal del papa Calixt III és una bonica tradició perquè la relació i estima d'Alfons de Borja amb la ciutat de Lleida era evident, però als inventaris de la parròquia de Sant Joan , ni a cap altre document, no consta aquest llegat. A més a més els teixits, dissenys i patrons són plenament renaixentistes...
Atentament.
Senyor i
