Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a Lecce el Propilei ( l'accés monumental a la Piazza del Duomo ), i els edificis del Seminario i l'Episcopio ( el Bisbat ), a la d'avui acabarem de mirar i admirar els edificis barrocs d'aquesta majestuosa plaça, el Duomo i el campanar ( il Campanile ).
A la fotografia anterior podeu observar d'esquerra a dreta els edificis del Duomo ( cattedrale metropolitana di Santa Maria Assunta ), l'Episcopio i el Semirario, i a la propera les façanes nord -a l'esquerra- ( la més exuberant ) i oest - a la dreta- ( frontispici ) del Duomo.
La primera catedral es construí l'any 1.144 per ordre del bisbe Formoso Lubelli i l'any 1.230 fou reconstruïda en estil romànic pel bisbe Roberto Voltorico. L'any 1.659 el bisbe Luigi Pappacoda encarregà a l'arquitecte Giuseppe Zimbalo ( conegut com Zingarello ) la reconstrucció de la catedral en estil barroc de Lecce.
Malgrat les tanques de les obres i el cotxe aparcat la propera fotografia ens permet observar la part central del frontispici de la catedral.
El frontispici està dividit horitzontalment per una cornisa i verticalment per quatre pilastres estriades. A la part del frontispici del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) la decoració és molt austera amb un gran finestral amb una petita finestra a sobre. El costat de l'Epístola ( el costat dret ) està tapat per l'edifici de l'Episcopio. Sobre el segon nivell hi ha un timpà triangular que acaba amb quatre pinacles.
Al nivell inferior dues fornícules amb les estàtues de Sant Pere ( esquerra ) i Sant Pau ( dreta ) flanquegen el portal.
Les pilastres estriades del portal acaben en dos capitells corintis amb un àngel que aguanta un fistó ( una garlanda vegetal festiva en forma d'arc invertit ).
A l'arquitrau hi ha querubins ballant i al timpà que corona el portal un grup d'àngels amb un alt relleu de Maria Vergine Assunta al cel amb l'epígraf amb la dedicatòria del temple.
La porta de bronze, col·locada per celebrar el jubileu de l'any 2.000, és del pintor i escultor Armando Marroco. A la part superior hi ha la representació de Crist ressuscitat flanquejat pel Sol i la Lluna.
Aixecant la mirada podem veure el segon nivell amb un gran finestral coronat pel bust de Crist i flanquejat per les fornícules amb les estàtues de San Gennaro ( esquerra ) i San Ludovico da Tolosa ( dreta ). Corona el frontispici el timpà amb un òcul el·líptic que té un marc de pedra tallada. La perspectiva de la fotografia següent fa que no es vegin gaire bé els quatre pinacles el timpà triangular que podeu observar perfectament a la primera fotografia del frontispici.
Darrere del costat de l'Evangeli, a la dreta, treu el nas la part superior de il Campanile que estaven restaurant durant la meva visita.
Deixem el frontispici ( façana oest de la catedral ) i anem a l'esquerra per observar detalladament la rica decoració de la façana nord.
La façana lateral nord, més exuberant que el frontispici, està dissenyada com a un arc de triomf. Té dos nivells coronats per un frontó. A les dues fornícules que flanquegen el portal hi ha les escultures de San Fortunato i San Giusto, i sobre la balustrada San Oronzo assistit per dos àngels.
El nivell inferior ( fotografia anterior ), està dividit en cinc zones per dues columnes i quatre pilastres estriades, totes coronades per capitells corintis. Els capitells de les columnes estan decorats amb querubins i els de les pilastres amb lleons.
Les columnes estriades destaquen la zona central de la façana emmarcant el portal sobre el que hi ha un arquitrau amb putti que sostenen fistons. A la lluneta tres àngels juguen sobre un fistó pendular amb magranes, codonys i carxofes.
Entre les columnes i les pilastres estriades hi ha dues espectaculars fornícules amb les estàtues de dos dels copatrons de Lecce. Sobre les fornícules trobem epígrafs dedicatoris.
A la de l'esquerra San Fortunato bisbe i màrtir ( fotografia anterior de detall ) i a la de la dreta San Giusto màrtir ( fotografia següent de detall ).
La propera fotografia de detall és de part de la decoració que hi ha flanquejant el portal entre les dues pilastres estriades de l'esquerra i les dues pilastres estriades de la dreta.
Els nivells inferior i superior estan connectats per una balustrada ricament decorada. Darrere d'aquesta balustrada hi ha un gran arc de mig punt flanquejat per pilastres estriades amb capitells decorats amb querubins. Fora de l'arc flanquegen a Sant Oronzo hi ha col·locades sobre les volutes que enllacen l'arc amb els escuts del capítol les estàtues de Santa Veneranda ( esquerra ) i Santa Irene ( dreta ) que fou patrona de la ciutat fins al 1.656.
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar detalladament la decoració de l'arc presidit per San Oronzo i coronat amb l'escut del bisbe Luigi Pappacoda.
Forçant una mica més el zoom de la càmera fotogràfica podeu veure millor l'escut del bisbe en el que està representat un lleó rampant rugint.
Entrem un moment a la catedral amb planta de creu llatina i com podeu constatar a la fotografia següent té tres naus dividides per pilars estriats reforçats amb semicolumnes adossades.
Aixecant la mirada puc ensenyar-vos l'enteixinat de fusta del 1.685 sobre el que hi ha tres grans llenços que representen a Sant Oronzo predicant, protegint de la pesta, i del seu martiri. Al creuer hi ha el Sant Sopar.
Al final de la nau central trobem un gran arc que marca la intersecció amb el transsepte i el de darrere amb el presbiteri. Sobre el finestral a la cornisa hi ha els escuts, d'esquerra a dreta, del Capítol, el bisbe Pappacoda i el de la ciutat de Lecce. El gran llenç de l'Assumpció, obra d'Oronzo Tiso, està flanquejat per dues pintures ovalades dedicades a Sant Pere i Sant pau.
L'altar major és de marbre amb incrustacions de lapislàtzuli i bronze daurat obra del marbrista napolità Gennaro De Martino. L'any 1.970 davant de l'antic altar es col·locà un altar més petit que és el frontal del segle XVIII de l'altar de la Nativitat.
Envolta el presbiteri un cor de fusta de noguera, del 1.759, que potser fou dissenyat per Emanuele Manieri.
Sortint de la catedral i anant cap a l'esquerra puc fer amb prou perspectiva la propera fotografia del campanar ( il Campanile ) del que no podeu veure la part superior perquè l'estaven restaurant. El campanar que es veu a l'esquerra al fons darrere dels edificis de la Piazza del Duomo és de la chiesa di Santa Irene.
El campanar actual substitueix el campanar normand preexistent i el posterior de l'època sveva. La construcció del campanar actual, que s'inicià al 1.661 i finalitza al 1.682, fou dirigida pel gran arquitecte del barroc de Lecce Giuseppe Zimbalo.
El campanar de setanta metres d'alçària i planta rectangular està dividit en quatre pisos. Cada pis té una balconada perimetral amb la seva balustrada. Les bastides no ens permeten veure que està coronat per una edícula
octogonal amb una cúpula de majòlica tricolor sobre la que hi ha un
penell amb la silueta de coure de San Oronzo.
La porta d'accés al campanar és la protagonista de la fotografia anterior i la propera és de la placa que hi ha sobre la porta amb un epígraf gravat en llatí.
Com podeu constatar a la fotografia anterior a la de la porta, a cadascun dels quatre pisos del campanar hi ha una d'aquestes plaques. A la fotografia següent feta amb angle contrapicat es veuen les plaques del primer i del segon pis.
Els epígrafs de les plaques del primer, segon i tercer pis foren dictats al segle XVI per Giovanni Camillo Palma que fou un erudit de Lecce. A la placa del quart pis s'hi pot llegir l'any en que es va acabar el campanar 1.682.
Les cinc campanes, ubicades al tercer pis, s'anomenen Crocifisso, Annunciazione, Campana del Capitolo, Sacra Famiglia i Assunta Oronzo.
Deixem il Campanile i anem al costat nord de la Piazza del Duomo per sortir pel mateix lloc pel que hi vàrem accedir a l'entrada anterior dedicada a Lecce,el Propilei, l'únic lloc pel que es pot entrar o sortir de la plaça.
Marxem de la plaça i anem a l'esquerra per la via Giuseppe Libertini per la que passejant sis minuts arribarem a la Porta Rudiae que serà la protagonista de la propera i última entrada dedicada a la capital del Salento.
Atentament.
Senyor i
