Amb l'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades a l'exposició Documents il·luminats que l'Arxiu Capitular de Lleida organitzà l'any passat per celebrar el Dia Internacional del Arxius. Només ens falta observar detalladament el que hi havia a la Taula-3.
A l'esquerra de la taula hi havia el llibre manuscrit "Fundatio Cereorum Sede Ilerdense", conegut popularment com a Llibre dels Escuts. El llibre, a més a més de ser un registre de les fundacions de ciris entre 1.540 i 1.620, és una joia dels manuscrits il·luminats que mostra la importància de l'heràldica en la societat medieval i moderna.
El llibre, manuscrit en llengua llatina en tinta negra per mans diverses, té 193 folis de paper, 22 folis il·luminats. Està enquadernat amb pergamí encolat sobre cartró i té dos cintes de cuir per lligar i tancar-lo. Mesura 34 X 23,1 X 4 centímetres.
Les dues fotografies anteriors són del foli 9r ( VIII ) del 25 de març de 1.559. És l'escut de Miquel Marqués, bisbe de [ Tarragona ] i predicador de la Seu Vella, fundació d'un ciri a perpetuïtat.
La fundació de ciris és l'oferiment, sovint perpetu, d'un ciri ( o diversos ) perquè sigui encès regularment a la Catedral o església habitual del fidel. Al llibre hi ha registrades vint-i-quatre fundacions de ciris.
La fotografia anterior és del foli 13r. Al text de la part superior, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall, s'hi pot llegir: "11 de Febrer de 1.581, Pere Margalef, canonge de Lleida, canceller universitari, funda un ciri".
Per a la decoració policromada dels escuts van treballar amb or i plata i els colors blau ( atzur ), vermell ( gules ), verd ( sinople ) groc i negre ( sabre ).
A la dreta del Llibre dels Escuts hi havia sis cartes del segle XX que fan referència a la cera. La cera d'abella històricament s'ha valorat per la seva associació amb la puresa i la llum divina. Segons la tradició cristiana la cera representava el cos de Crist, el ble l'ànima i la flama la divinitat.
La cera d'abella era un producte de luxe i algunes catedrals mantenien ruscos propis. Moltes catedrals medievals i modernes registraven la quantitat i qualitat de cera disponible i les donacions de cera per part de fidels o gremis.
A la reserva o provisió organitzada de cera ( en forma de ciris o blocs ) destinada al culte litúrgic en una catedral o església de l'anomenava dipòsit de cera.
A les cartes es parla de la creació d'un dipòsit de cera a Lleida per tal de garantir que totes les parròquies empressin els ciris amb el grau de puresa que exigia la litúrgia. A les cartes també hi trobem la composició i el preu de la cera, els contractes de cera, la publicació en el butlletí de cera...
La fotografia anterior és d'una carta del 15 de gener de 1.955 en la que el representant de la Fábrica de velas de cera litúrgicas y bujías comunica al sagristà major de la Catedral de Lleida l'enviament dels articles per començar el dipòsit de cera de la Catedral.
La propera fotografia és del contracte del 17 d'abril de 1.955 entre el bisbat de Calahorra y La Calzada amb el representant de la Casa Consuelo Torno Espí per a la instal·lació d'un dipòsit d'espelmes.
Al tercer document, del 10 de gener de 1.956, de la Fábrica de velas de cera para culto. Sucesor de Navarro y Compañía d'Albaida ( València ) s'especifiquen tres garanties de la cera i la llista de preus.
A la garantía de orden moral s'hi pot llegir: "Todas mis Velas Litúrgicas llevan grabado al pie, juntamente con mi marca de fábrica, el porcentage de Cera de abelas que contiene".
A la part inferior de la carta, sota la llista de preus i emmarcat per un rectangle hi ha el "Rescripto de la Sagrada Congregación de Ritos, de 14 Diciembre de 1.904" on es recorda ..." a los Señores Obispos que el Cirio Pascual ha de sumergirse en el agua bautismal"...
A la propera fotografia podeu observar la carta que el 13 de gener de 1.956 Consuelo Tormo Espí escrigué al degà de la Catedral de Lleida Amadeo Colom notificant que ha rebut la carta referent a establir un dipòsit d'espelmes de cera i vins de missa. Li comunica que li enviarà al seu representant per entrevistar-se amb el degà i li adjunta el contracte.
La cinquena carta, de la Fábrica de velas de cera litúrgica y bujías Consuelo Tormo Espí, és del 23 de gener de 1.956. La propietària de la fàbrica comunica al Capítol que el descompte del 20% que els hi ha fet el representant de la fàbrica, est`pa equivocat. El descompte correcte és del 10% en cera i un 5% en vins.
A la sisena carta, el sagristà major de la Catedral de Lleida, Prudencio Ramos, exposa a Consuelo Tormo Espí que el degà de la Catedral ha decidit que el contracte s'ha de mantenir si més no en la cera. La resta ja ho parlaran més endavant.
A la dreta d'aquestes cartes hi havia el manuscrit del 29 de novembre de 1.398 en el que Berenguer Marqués sol·licita al paers reunits en consell general a la Paeria, que exoneressin la Capella del Peu del Romeu de qualsevol impost. La Paeria hi accedí.
El títol del document manuscrit en llengua llatina i lletra gòtica cursiva és: "Trasllat de la sol·licitud i la concessió de l'exoneració de pagament de l'impost municipal sobre la capella del Peu del Romeu per Berenguer Marqués".
El pergamí, de 37,7 centímetres d'alçària per 60 centímetres de llargària, està datat el 29 de novembre de 1.398. La data del trasllat és del 19 de febrer de 1.411.
Brerenguer Marqués declara que ha comprat unes cases i obradors al costat de casa seva, en el Peu del Romeu, on hi havia una capella. Explica que ha enderrocat la capella per edificar-ne una més gran i ha fet moltes donacions. Sol·licita, que considerant el benefici que aporta a la ciutat i al rei, exoneri la capella de qualsevol impost municipal.
A la propera fotografia de detall, a l'interior del rectangle groc que hi he dibuixat, s'hi pot llegir pes romey vocatur ( peu del romeu anomenada ).
En una exposició feta a Lleida que parla del món il·luminat no podia faltar la llum dels fanalets que cada vint-i-quatre de juliol transforma la nit lleidatana en la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.
La fotografia anterior és del GOIGS en LLOANÇA a sant JAUME que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets la VESPRADA del 24 de JULIOL, VIGÍLIA de la FESTA de l'APÒSTOL. El goigs estava exposat a sota del manuscrit de 1.398.
Aquesta llegenda lleidatana ja apareix documentada en un text del 1.609. Concretament al llibre IV capítol VI de la Crónica Universal del Principat de Catalunya escrit per Jerònim Pujades: " Tenen en Leyda
una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama
continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá
alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de
paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la
predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
Per acabar la visita a l'exposició es podia mirar i admirar El llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida, que fou obrat i miniat a l'escriptori capitular ( que llavors estava a la Seu Vella ).
El llibre dels Usatges és ric amb il·lustracions amb or i colors vius, caplletres, inicials decorades i escenes narratives als marges que encapçalen cadascun dels apartats dels manuscrit. A la fotografia de detall podeu observar millor l'escena narrativa i la caplletra del foli 87r del Tractat de Bataylla.
El títol complert del llibre és "Usatges i costums de Catalunya i Constitucions provincials i sinodals". Té 166 folis de pergamí, 4 folis de paper, manuscrit, enquadernació de pergamí sobre tapes de cartró i està molt ricament il·luminat.
És un compendi de diversos llibres i tractats que foren escrits i il·luminats després de 1.333 i abans del regnat de Pete el Cerimoniós ( 1.336 ).
A la cantonada de la taula, resseguint el llibre, les arxiveres havien posat la reproducció de quatre escenes il·luminades.
La que estava a la dreta del llibre correspon al foli87r del Tractat de Bataylla que us he ensenyat abans, de la que es podia observar molt detalladament perquè a l'exposició el llibre estava obert per aquest foli.
La segona reproducció era del foli 1r dels Usatges. Com que he tingut la sort d'haver visitat una colla de vegades l'Arxiu Capitular, no us mostro la còpia sinó la fotografia d'aquesta escena.
El suport sobre el que es va fer el llibre no és un senzill pergamí sinó vitel·la, feta amb pell de vedell nonat o nounat adobada. El resultat és un pergamí més fi i llis sobre el que escriure i pintar millor. Només s'emprava en els còdex més luxosos.
Abans d'ensenyar-vos les altres dues reproduccions, gaudim de la bellesa d'aquesta joia custodiada al capitular lleidatà a les fotografies de detall anterior i propera.
La fotografia següent és de la reproducció del foli 45r de les Constitucions de Jaume II. Corts de Montblanc (1.307 ).
L'última reproducció exposada és del foli 124r dels Costums de la ciutat de Lleida, un dels disset llibres i tractats del Llibre dels Usatges i Constitucions de Lleida.
És tot un regal l'exposició que organitza cada mes de juny l'Arxiu Capitular de Lleida pel commemorar el Dia Internacional dels Arxius que es celebra el dia nou. Gràcies per l'esforç que suposa al capitular preparar-la.
Atentament.
Senyor i
