dijous, 23 d’abril del 2026

Sant Jordi a la Puglia ( 1 ).

El temps no s'atura i avui torna a ser vint-i-tres d'abril diada de Sant Jordi. Ja fa uns anys que al blog hem anat veient al patró de Catalunya en esglésies, museus o monuments de casa nostra i de diferents països.


L'any passat el vàrem observar detalladament la magnífica escultura que va fer Donatello l'any 1.416 que està en una de les fornícules de la chiesa di Orsenmichele de Florència. Si ho voleu recordar cliqueu sobre el proper enllaç: "Sant Jordi a Firenze".
Enguany sense marxar d'Itàlia el veurem a la Puglia, concretament a la catedral de Trani, una de les joies del romànic puglià.
A l'entrada anterior dedicada a Trani vàrem resseguir perimetralment l'espectacular catedral romànica a tocar de la mar Adriàtica que es començà a construir l'any 1.099 sobre l'antiga església de Santa Maria della Scala


Al final de l'entrada us deia que a la propera dedicada a Trani tindríem una agradable sorpresa i entraríem a la catedral.
Comencem al frontispici pujant per la doble escalinata que ens porta a la galeria amb l'arc de mig punt meticulosament decorat flanquejat per quatre arcs cecs, també de mig punt, a cada costat. En dos d'aquest arcs hi ha una senzilla porta.


Ja enfilat a la galeria faig les fotografies anterior i propera per mostrar-vos els arcs cecs de mig punt que flanquegen la portalada central. A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la mar Adriàtica.


La portalada central té una porta de bronze feta cap al 1.185 per Barisano da Trani, però la que veieu a la fotografia següent és una rèplica que s'hi col·locà l'any 2.012. La porta original està a l'interior de la catedral.


Però abans d'observar detalladament la porta de bronze vull mostrar-vos la portalada d'arc de mig punt amb uns brancals, arc i arquivolta ricament esculpits. Cal observar-la des de la part baixa del brancal esquerre i resseguir tota la decoració fins arribar a la part inferior del brancal dret.


Als peus de la portalada hi ha dos lleons símbol de Crist ressuscitat. El de l'esquerra, que podeu observar a la fotografia anterior, trepitja a una serp i a un drac i representa al Messies triomfant sobre el dimoni i el pecat.
El lleó del brancal de la dreta ( propera fotografia ) té a sota un ésser humà que sucumbeix confiat a ell. A la part superior lateral d'aquest brancal hi ha Jeremies i Isaïes, els dos grans profetes de la Nova Aliança.


Aixecant la mirada constatem el ric treball escultòric dels dos arcs de mig punt de la portalada, l'interior sostingut pels brancals i el de l'arquivolta per delicades columnes. Sobre la portalada es veu una perspectiva diferent de les mènsules i les escultures que sostenen i flanquegen el finestral que hi ha sobre la portalada. La del centre és la inferior de la rosassa. El que veieu a la dreta d'aquestes mènsules és el ràfec de la teulada del campanar.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament alguns dels relleus esculpits a l'arquivolta de la portalada.

A la part superior, malgrat l'erosió i la pèrdua d'algun fragment d'una de les ales i del rostre, està representat un lleó alat amb rostre humà. Podria ser una esfinx, una figura de la mitologia grega i egípcia. 
A la segona dovella, a l'esquerra del lleó alat amb rostre humà, el relleu representa a un ocell picant al peu d'un home que l'agafa amb la mà esquerra.
 
 
Deixem la portalada per observar detalladament la porta de bronze de Barisano da Trani. Aquest escultor italià, que treballà a la segona meitat del segle XII, va fer tres portes de bronze dividides en panells quadrats amb influències àrabs i bizantines. Són portes de les catedrals de Ravello ( 1.179 ), Trani ( c. 1.185 ) i Monreale ( c. 1.190 ).
A la de la porta de Trani les figures dels panells són petites i dona molta importància als marcs dels trenta-dos panells ricament decorats.


La tècnica emprada per Barisano da Tradi és més propera a l'orfebreria que a l'escultura. A vint dels panells hi ha figures de sants, un és Sant Jordi.


Si observem encara més detalladament aquest panell, a la part inferior entre el drac i les potes del darrere del cavall, hi podem llegir S GEORGIVS.


La tardor del 2.015, en una de les tres entrades que vaig dedicar a la catedral de Monreale ( Sicília ) us mostrava la porta de bronze feta per Barisano da Trani cap al 1.190.


En un dels panells d'aquella porta Sant Jordi també estava enfeinat matant al drac, exactament en el mateix lloc ( a l'esquerra del cap de lleó -sense anella- del tirador esquerre ) que el de la porta de la catedral de Trani.


Si voleu tornar a gaudir de la bellesa de la catedral de Monreale cliqueu sobre l'enllaç següent i veureu les tres entrades que li vaig dedicar "A vuit quilòmetres de Palerm".
Girem cua i baixem per l'escalinata a la piazza Duomo amb l'objectiu d'entrar a la part baixa de la catedral que està dividida amb la Cripta de San Nicola ( amb les relíquies del sant ) i la Cripta de Santa Maria della Scala ( construïda sobre les restes d'una església paleocristiana ) sobre la que s'edificà la catedral. Per una escala es pot baixar fins a l'ipogeo di San Leucio que està excavat sota el nivell del mar.


La Cripta de Santa Maria, dividida en tres naus per vint-i-dues columnes de granit o marbre oriental, té la mateixa superfície que la nau central de l'església superior ( 35,65 X 9 metres ). Aquestes columnes majoritàriament procedeixen de temple pagà preexistent. La coberta de la cripta està formada per trenta-sis voltes de creueria. En aquesta cripta hi ha la tomba d'un noble i pintures al fresc del 1.432 atribuïdes a Giovanni di Francia.


A la part inferior de la fotografia anterior podeu veure la tomba Lambertini-Passasepe amb l'Agnus Dei al centre flanquejat pels escuts de la família. Sobre la tomba de principis del segle XIV hi ha la pintura al fresc de la Madonna del Velo e il Bambino addormentato que podeu apreciar millor a la propera fotografia de  detall. La Mare de Déu està flanquejada per Sant Antoni Abat i  Sant Jaume .


Una altra de les pintures al fresc de la Cripta de Santa Maria està dedicada a San Teodoro di Amasea, un soldat màrtir de les legions romanes. Malgrat el mal estat de la part inferior podem veure perfectament al sant muntat en un cavall blanc amb una llança a la mà. 


M'apropo per mostrar-vos millor el fresc en el que a la part superior dreta hi podem llegir TEODOR9. San Teodoro i Sant Jordi maten un drac amb una llança, però el mal estat de conservació de la part inferior de la pintura al fresc no ens permet veure-ho.
 

A la propera fotografia de la Cripta de San Nicola podeu observar les relíquies de San Nicola Pellegrino, que arribà a Trani el vint de maig del 1.094 i hi va morir el dos de junt d'aquell any.


La Cripta de San Nicola, del segle XII que marcà l'inici de la nova catedral, té vint-i-vuit columnes de marbre de Paros i quaranta-dues voltes de creueria. Gairebé tots els capitells són corintis o bizantins.


Deixem les criptes i pugem a la catedral que té planta basilical amb creuer i tres naus. La nau central té coberta encavallada i les laterals coberta de creueria. A la propera fotografia podeu veure la coberta de creueria d'una de les naus laterals pujant des de la cripta.


Columnes aparellades que sostenen arcs de mig punt divideixen la catedral en tres naus. A sobre hi ha el matroneu, la galeria que acollia a les dones.


Des del fons de la nau central faig la propera fotografia d'algunes de les columnes aparellades amb el matroneu a la part superior i part de la coberta encavallada. Al centre, el gran finestral absidal de l'absis central.


Apropant-me al presbiteri veiem millor el gran finestral absidal, dos dels finestrals dels absis laterals i els dos finestrals superiors de la façana est. Són cinc de les catorze obertures que hi ha a la façana est del transsepte, dues d'elles són portes tapiades..


Fent mitja volta podem donar un cop d'ull a les obertures de la part central del frontispici: la portalada principal, el finestral, la rosassa i la finestra. A la part superior es veu parcialment  la coberta encavalcada de la nau central.


Ja us he explicat abans que la porta de bronze de la portalada central feta per Barisano da Tradi cap al 1.185 és una còpia que es col·locà l'any 2.012. Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la porta original.


L'espectacular porta està formada per vuit fileres de quatre panells de bronze modelats en baix relleu i fixats per tacs de suport a l'estructura de fusta. Dos dels panells representen al prototipus de cavaller croat i guardià del lloc. Són els panells amb les figures de Sant Jordi i Sant Eustaqui que flanquegen els dos tiradors de la porta dels que nomes es conserva el cap de lleó però s'ha perdut l'anella que agafava amb la boca.


A la fotografia anterior podeu observar els panells originals de Sant Jordi matant al drac ( esquerra ) i el del tirador de la porta amb cap de lleó sense l'anella que agafava amb la boca ( dreta ). Els dos estan a la fulla esquerra de la porta.
Abans de marxar de la Basilica cattedrale di Santa Maria Assunta, coneguda per tothom com San Nicola Pellegrino aixequem la mirada per donar un últim cop d'ull a les columnes aparellades que separen la nau central de les laterals i al matroneu.


Sortim de la catedral i marxem de Trani per anar a la propera entrada dedicada a la Puglia fins a Lecce per assaborir el seu impressionant centre històric barroc, però abans ens aturarem un moment a Polignano a Mare.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 20 d’abril del 2026

De Monzón de Campos a Paris...

A l'entrada anterior dedicada al musée du Louvre vàrem observar les tres obres ( una pintura i dues escultures ) que el pintor i escultor alemany Anselm Kiefer va fer l'any 2.007 per encàrrec del museu parisenc. Després de visitar les sales dedicades al Pròxim Orient i Egipte, pujant per l'escala nord i trobar aquestes tres obres del segle XXI us deixarà bocabadats.
 
 
L'edifici del museu és un antic palau, le palais du Louvre, que fou la residència parisenca dels sobirans francesos des de l'Edat Mitjana fins al Segon Imperi. Des del segle XVIII el palau acull el musée du Louvre, el musée des Arts décoratifs i l'École du Louvre.
En primer terme de la fotografia anterior el protagonisme és per a la piràmide de vidre i acer de vint-i-un metres i seixanta-quatre centímetres d'alçària, construïda entre 1.985 i 1.989 per l'arquitecte Ieoh Ming Pei i l'enginyer estructural Roger Nicolet. A la propera fotografia podeu veure parcialment Aquesta gran piràmide acull l'entrada principal del museu, el Pavillon Richelieu.
 
 
A l'actual estructura, que ha evolucionat en etapes des del segle XVI, hi podem veure mostres una colla d'estils arquitectònics: gòtic, renaixentista, Lluís XIII, barroc, neoclàssic, neobarroc, Segon Imperi i modern.
Només entrar a la piràmide baixo per una de les escales per fer la propera fotografia des de la PLANTA -2 en la que podeu observar l'escala de caragol que al centre té un elevador hidràulic cilíndric.
 
 
Pujant a la PLANTA -1 podem visitar les Sales de les Arts de l'Islam ubicades en una espectacular estructura de vidre translúcid amb coberta de metall daurat instal·lada al pati Visconti. Aquest espai, inaugurat l'any 2.012, que acull més de tres mil peces, fou dissenyat pels arquitectes Rudy Ricciotti i Mario Bellini i l'escenògraf Renaud Piérard.
 
 
Si les obres d'Anselm Kiefer són de l'any 2.007, la petita peça de 31,5 X 54,5 X 13,7 centímetres de bronze  amb decoració gravada està datada entre els anys 975 i 1.100.
 
 
El lleó de bronze fou trobat amb un morter de la mateixa època al jaciment conegut com Los Castellones, on hi havia l'antiga fortalesa que fou abandonada al segle XIV, prop de Monzón de Campos ( Palencia ) l'any 1.849. El morter està custodiat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
 
 
L'any 1.872 el pintor Marià Fortuny i Marsal comprà el lleó. Al quadre del 1.974 de Ricardo de Madrazo "El taller de Mariano Fortuny en Roma" el lleó està al centre. A la fotografia següent el podeu veure a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.
 
 
 Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
Quan Marià Fortuny va morir la seva col·lecció d'art es va dispersar en una venda feta a la casa de subhastes coneguda com l'Hôtel Drouot l'any 1.875 en la que Eugène Piot comprà el lleó.
 
 
Quan Eugène Piot va morir l'any 1.890 part de la seva col·lecció es va posar a la venta al mateix Hôtel Drouot i el lleó fou adquirit pel banquer parisenc Louis Stern que el llegà al musée du Louvre abans de la seva mort l'any 1.900. Finalment el lleó de Monzón de Campos va entrar al Louvre després de la mort de la vídua de Louis Stern, Ernesta Stern l'any 1.926.
 
 
L'any 2.008 l'Hôtel Drouot fou considerada com la cinquena casa de subhastes més important del món per volum de vendes.
Com podeu constatar a les fotografies el lleó està recolzat sobre les quatre potes, amb la boca oberta i amb una cua articulada tan llarga com el cos.
 
 
Tot el cos està gravat amb decoració d'arabesc ( sanefes que recorden motius vegetals ) i té tres inscripcions en caràcters cúfics florits  ةلما / نملكعشرةبا, que es pot transliterar en el nostre alfabet com baraka kāmila / niʿma šāmila. Si ho traduïm al català baraka kāmila significa benedicció perfecta i niʿma šāmila felicitat completa  Aquest estil de cal·ligrafia considerada el tipus d'escriptura més antic en llengua àrab i que és una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.
 
 
Al costat dret està escrit baraka kāmila (benedicció perfecta ) i al costat esquerre niʿma šāmila ( felicitat completa). Al llom del lleó hi ha escrita tota la frase. La fotografia anterior de detall és del costat esquerre.


Els ulls en forma de llàgrima, típics de l'escultura hispanomusulmana, probablement tenien incrustacions d'un altre material. No és una figura massissa i al ventre hi ha un gran forat amb un conducte que puja i surt per la boca del lleó. La cua, amb un rebló a la base, permet moure-la com si fos una palanca.
 
 
Es desconeix com va arribar fins a Monzón de Campos però la peça fou creada per artesans islàmics de Córdoba. 
Diverses són les teories que intenten explicar la seva funció. El llistat de suposades funcions és llarg. picador de porta, aiguamans, la boca ornamental d'una font, peveter ( cremador d'encens )...
 
 
Fos quina fos la funció d'aquesta petita figura de bronze està clar que la bellesa del lleó de Monzón de Campos és captivadora. 
Atentament.
Senyor i

divendres, 17 d’abril del 2026

Amagats al nucli antic de Bellpuig...

A les entrades anteriors dedicades a Bellpuig hem observat detalladament el Convent de Sant Bartomeu, el Molí Vell i el Molí de la Farinera. Clicant sobre els enllaços anteriors ho podeu recordar. Si el convent i els molins estan als afores de Bellpuig, a l'entrada d'avui us proposo visitar el nucli històric de la vila. 
 

 Comencem al carrer Homenatge a la Vellesa, que antigament s'anomenava carrer del Pou. Els porxos d'aquest carrer són els més importants de la vila i conjuntament amb els de la plaça de Sant Roc estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. En aquestes cases porxades hi vivien les famílies més importants de Bellpuig.
 
 
Aquestes cases tenen les façanes de pedra fetes amb carreus molt ben escairats i les obertures ( portes i finestres ) emmarcades amb carreus motllurats i amb grans llindes.
 
 
La més important és la Casa del Procurador o Casa dels Consellers, que podeu veure a la fotografia anterior. L'edifici renaixentista, construït entre 1.581 i 1.583, era la residència del Governador de la Baronia. La casa també es coneix com a Palau de Ramon Folch de Cardona.
La casa, amb planta baixa, pis amb tres balcons i golfes, té la façana rematada amb una cornisa en la que a cada extrem hi ha una gàrgola. Conjuntament amb altres tres edificis forma un tram del carrer porxat construït sobre vuit arcs. La Casa del Procurador ho fa sobre tres arcs rebaixats recolzats sobre columnes toscanes. 
 
 
De les quatre portes de la planta baixa cal destacar el portal renaixentista de l'esquerra, protagonista de la fotografia anterior. Al centre de la llinda, sostinguda per dues pilastres estriades, hi ha l'escut de Bellpuig i l'any 1.583. A la part superior hi podem llegir: "SINT OCVLI TVI APERTI DNE SVPER DOMVM ISTAM DIE AC NOCTE" ( Que els vostres ulls, Senyor, vetllin sobre aquesta casa dia i nit ).

 
Deixant la Casa del Procurador i baixant fins a la casa contigua, la número nou del carrer, just davant trobem l'edifici de l'Ajuntament amb una façana simètrica feta amb carreus ben escairats. Totes les obertures ( portes i finestres ) són d'arc de mig punt i una cornisa guardapols remata tots aquests arcs unint-los horitzontalment.
 
 
Diu la tradició oral que l'edifici, construït l'any 1.883, substituí a la Paeria Antiga. Té planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi ha dues portalades centrals flanquejades per dues finestres. Al pis noble, quatre finestrals, amb els dos centrals amb un balcó corregut. Al segon pis hi ha quatre finestrals com els del primer però més petits. Les obertures de les golfes són quatre òculs.
 
 
A la cantonada de la façana de l'Ajuntament amb la monumental escalinata barroca hi ha dos plafons informatius. Un explica l'edifici de l'Ajuntament i a l'altre, protagonista de la fotografia anterior en la que a la dreta es veuen parcialment els primers graons de l'escalinata, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb un Sol. Aquest Sol ens indica que estem al Camí Ignasià un camí que comença a la casa d'Azpeitia ( Guipuzkoa) en la que va néixer Sant Ignasi de Loiola i acaba a la Cova de Manresa. Aquest recorregut a Catalunya està senyalitzat amb la rajola del Sol.
 
 
A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la façana arrebossada i pintada de l'Ajuntament amb pedra carreuada als marcs de les obertures i la cantonada amb la façana principal.
La monumental escalinata, de l'any 1.792, està dissenyada en cinc trams. Cada tram té deu graons, un replà i cinc graons més.
 

 L'escalinata sembla inspirada amb el rosar perquè es correspon a les seves denes i el glòria al final. Una dena és cadascuna de les parts del rosari que està composta d'un parenostre deu avemaries i un glòria.
 
 
Al final de cada tram de l'escalinata hi ha una barana de pedra que acaba en una pilastra coronada amb un pom esfèric. Aquesta barana ens obliga a pujar l'escalinata fent un recorregut sinuós.
 
 
A banda i banda de l'escalinata hi ha bancs de pedra que permeten descansar durant la pujada fins a l'església parroquial de Sant Nicolau. L'escalinata fou restaurada l'any 1.994.
 
 
A la majoria de les fotografies anteriors, en mols dels balcons hi ha domassos amb l'emblema de la Congregació dels Dolors. A cada pilastra central de l'escalinata hi ha dues banderes amb el mateix emblema.
L'explicació és que vaig fer les fotografies el dia d'una de les principals festes de Bellpuig, el de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta festa es celebra el divendres anterior al Divendres Sant. 
 
 
L'església de Sant Nicolau, del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb la portalada renaixentista fou edificada pel mestre d'obres Melcior Gener de Cervera. En la seva construcció s'emprà bona part dels carreus de l'església antiga. 
La portalada d'arc de mig punt té més de dos metres de diàmetre i està flanquejada per dos columnes estriades sobre basaments motllurats. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt treballat sobre el que hi ha una fornícula apetxinada amb una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A tocar del frontó triangular que tanca l'espai de la fornícula hi ha una petita rosassa que, com podeu constatar millor a la propera fotografia de detall, té un sistema d'il·luminació amb la forma de l'emblema de la Congregació dels Dolors.
 
 
Abans d'entrar a l'església dirigim la mirada a la subtil decoració que hi havia a la base de les dues columnes estriades per celebrar la Festa de la Mare de Déu dels Dolors.
 

La parròquia de Sant Nicolau està formada per tres edificis de planta rectangular: l'església (1.571- 1.591 ), la capella del Sant Crist de Bormio (1.696 - 1.702) i la capella dels Dolors (1.718 - 1.722) decorada amb pintures mural al fresc del pintor targarí Jaume Minguell.
 
 
L'església és d'una sola nau i té capelles laterals intercomunicades ubicades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria i tant els arcs forners com els torals són de mig punt.
 

A les dues fotografies anteriors i a la propera frontalment podeu observar el mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. És un espectacular sepulcre renaixentista del qui fou Virrei de Nàpols, fet amb marbre de Carrara l'any 1.525 per Giovani di Nola
 

 Fet a Itàlia, les peces foren transportades per mar i terra fins al Convent de Sant Bartomeu on hi va estar fins al 1.841, any en el que es traslladà a l'església parroquial.
A la propera fotografia podeu veure algunes de les capelles intercomunicades del costat de l'Epístola, el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
 
 
Sortim de l'església per baixar per l'escalinata en la que, per acabar l'entrada d'avui, us mostraré el que hi ha "amagat" al nucli antic de Bellpuig.
Baixant m'aturo a fer la propera fotografia del tram de deu graons que hi ha entre les pilastres tercera i quarta coronades per un pom esfèric ( pujant l'escalinata aquest tram està entre les pilastres segona i tercera ).
 

 Ja sé que a la fotografia anterior no veureu res estrany als graons, però a la propera de detall, a l'interior de les el·lipses grogues que hi he dibuixat hi ha quatre carreus amb solcs horitzontals i verticals que són part d'una "tabula lusoriae" ( tauler de joc ).
 
 
Gràcies a l'article "Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art" de Joan Yeguas i Gassó puc explicar-vos detalladament aquest tauler de joc que no era estrany trobar en zones properes als temples. Els taules de joc de l'escalinata estan mutilats.
 
 
En el seu article Joan Yeguas parla de dos carreus amb aquests solcs que són els que estan en graons diferents a la fotografia de les el·lipses grogues. Els carreus que es veuen en primer terme a la part inferior de la fotografia i que estan al mateix graó són els protagonistes de les fotografies anterior i propera de detall. Joan Yeguas no els cita al seu article.
 
 
A l'estudi que va fer Garganté i Puig Sanchis s'explica que almenys des del segle XVI hi havia una escalinata més estreta. L'any 1.728 hi van fer una reforma i al 1.791 es signà un acord per reedificar-la i construir-la de nou desfent l'escalinata vella i aprofitant les pedres útils. 
 
 
Yeguas afirma que segurament els dos carreus de la fotografia anterior i de les dues properes de detall, que es van reaprofitar com a graons a la nova escalinata del 1.792, eren de l'antiga escalinata més estreta del segle XVI.
Aquests taulers de joc poden tenir diferents formes. El de Bellpuig és de set caselles d'alçària per vuit d'amplària. Cada jugador tenia disset peces, setze d'iguals i una de diferent anomenada dux que simbolitzava el líder. Les altres eren els soldats.  
 

El "Ludus Latrunculorum" ( joc dels lladres ) és un joc d'estratègia semblant al  joc de les dames, molt estès pels territoris del que fou l'Imperi Romà. 
A la primera part del joc cada jugador ha de col·locar dos soldats a qualsevol casella que estigui buida a cada jugada. Quan ja estan col·locats tots els soldats és el torn del dux que simbolitza el líder. A la segona part cada jugador els jugadors poden moure una peça en qualsevol direcció menys en diagonal. L'objectiu del joc és capturar els soldats i el dux de l'adversari. Cal bloquejar, en línia horitzontal o vertical, cada peça que quan no pot jugar ha de sortir del tauler. Quan un jugador captura una peça de l'altre, torna a jugar. El dux es mou com els soldats però pot saltar per sobre d'una peça de l'altre jugador si hi ha una casella buida amb l'objectiu de bloquejar la peça. Saltar per sobre no elimina la peça però la bloqueja. Guanya el jugador que elimina totes les peces de l'adversari. Quan no és possible fer cap més moviment guanya el jugador que té més peces al tauler.
Quan passegeu pel nucli antic de Bellpuig recordeu que la seva escalinata "amaga" el tauler d'un joc d'estratègia en alguns dels seus graons.
Atentament.
Senyor i