Romànic cerdà ( 5 ).

Si a l'entrada anterior dedicada al romànic cerdà vàrem enfilar-nos a un petit cingle per gaudir de l'església de Sant Julià ubicada a Pedra ( una de les disset entitats de població del municipi de Bellver de Cerdanya ), a la d'avui -sense marxar d'aquest municipi- anem fins a Talló una altra de les seves entitats de població on ens espera l'església de Santa Maria.  

A la part interior esquerra de la fotografia anterior podeu veure una de les portes d'accés al cementiri al que després d'accedir-hi faig la fotografia següent en la que podeu observar millor la torre campanar del segle XVII.

 

 

Coneguda com la Catedral de la Cerdanya aquesta església del segle XI fou una de les més importants del pagus Tollonensis ( antiga divisió del territori cerdà documentat l'any 941 ) i potser de tota la Cerdanya. Un document de l'any 1.098 explica l'establiment d'una comunitat canonical agustiniana. Parla d'una dotació de béns a l'església que  va fer el comte Ramon I de Cerdanya cap al 1.060. 

Al segle XIII es transforma en l'ardiaconat de Cerdanya fins que al segle XVI la comunitat es trasllada a Bellver. La comunitat s'extingeix al segle XIX i Santa Maria es transforma en parròquia rural i centre de culte marià.

Vaig al fons del cementiri per poder fer les fotografies anterior i següent en les que podeu observar el mur nord i el campanar. Els contraforts semicirculars, no gaire habituals al romànic català, són dels segles XII i XIII quan es construí la nau.

El gran campanar de torre, de tres cossos, està coronat per una torratxa octogonal amb coberta piramidal. Fins a la cornisa de la cel·la ( lloc on hi ha les campanes ) mesura 22 metres d'alçària. Si li sumem la torratxa arriba als 30,84 metres.

 

 

Entre el mur nord de l'església i els nínxols del cementiri hi ha un petit espai que em permet mostrar-vos sencer un dels contraforts semicirculars.

Surto del cementiri per resseguir perimetralment l'església i mostrar-vos l'absis de mitjans del segle XI, la part més antiga de Santa Maria.

Cobert amb volta de quart d'esfera està decorat amb un fris d'arc cecs sostinguts per mènsules triangulars i té a la part alta tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada.

Giro cua i torno al frontispici que observarem detalladament abans d'entrar a l'interior de la Catedral de la Cerdanya.

A la part superior central hi ha un ull de bou flanquejat per dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada que podeu apreciar millor a la fotografia següent. Les finestres de doble esqueixada faciliten l'entrada de llum de l'exterior gràcies a l'eixamplament esbiaixat dels brancals i la llinda. Corona el frontispici un campanar de cadireta amb dos ulls, sense campanes.

 

 

Un porxo de construcció posterior protegeix l'entrada a l'església per la porta d'arc peraltat que està emmarcat per un altre de dovelles primes i llargues.

 

 

Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera, amb més detall, les fulles de fusta de la porta estan guarnides i reforçades per un conjunt de ferramentes de tradició medieval.

Entrem a l'església de planta trapezoïdal, d'una sola nau ( dels segles XII-XIII ) capçada per un absis semicircular del segle XI.

 

 

M'apropo al presbiteri, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu observar part de la coberta apuntada d'obra cuita datada a l'època moderna, sota una coberta de fusta. També hi podeu veure les arcades laterals apuntades i l'escala que hi ha a l'esquerra per enfilar-nos al senzill cor amb balustrada de fusta.

La nau, que és més baixa que el presbiteri, està dividida en quatre trams separats per arcs torals que coincideixen amb els contraforts exteriors de secció semicircular que hem vist abans.

Anem fins a l'escala que ens permet pujar fins al cor des d'on observarem la coberta i la nau de l'església  a vista d'ocell. 

Ja enfilats al cor tenim a tocar la part superior de les arcades laterals i a línia d'arrencada de la volta apuntada de la nau. També hi ha unes cadires i un harmònium de fabricació francesa.

M'hi apropo per fer-li la fotografia següent. A l'harmònium hi podem llegir:" Alphonse Rodolphe. Facteur d'orques. 35 rue S. Honor. Ancien Chef d'atelier de la maison FOURNEAUX. Paris ".

Aixecant la mirada podem observar en primer terme  coberta apuntada de la nau de l'època moderna i , al fons la coberta de canó de mig punt del presbiteri.

Apropant-me a la balustrada de fusta faig la fotografia del presbiteri en la que podeu veure les tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada que hi ha a la part superior de l'absis.

Baixo del cor i vaig fins al presbiteri per fer la fotografia en la que podeu constatar com la llum natural entra per les tres finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada il·luminant l'altar major.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc mostrar millor la talla romànica policromada, de vuitanta-nou centímetres d'alçària, del segle XIII i restaurada al segle XIX. La Mare de Déu asseguda en un tron sosté sobre els genolls al Nen Jesús, coronat, que amb la seva mà dreta ens beneeix. La corona de la Mare de Déu fou afegida posteriorment.

 

Deixem la Catedral de la Cerdanya, que fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1.993, per continuar gaudint del patrimoni cerdà en properes entrades.

Atentament.

Senyor i

Ecomuseu la Vall d'Ora ( i 5 ).

Sortim de la ferreria i el molí de cal Guirre i anem a la dreta per pujar per la petita sendera que veieu a l'esquerra de la fotografia per enfilar-nos fins a la serradora i la fusteria.

Només girar ja trobem el rodet de fusta ( r ), ubicat fora de l'edifici com podeu constatar a la fotografia. En aquest rodet els àleps ( paletes ) giren per la força de l'aigua del riu Aigua d'Ora. Al girar es transforma la força hidràulica en mecànica que es transmet per l'embarrat. Gairebé a tocar hi ha l'engegador ( e ) que veurem després de més a prop.

M'allunyo una mica per poder fer la fotografia en la que podeu veure l'edifici de la serradora i la fusteria. A la dreta hi ha el plafó informatiu Cal Guirre. La serradora de mhà il·lustració i disseny S.L. 

Gràcies als dibuixos de la il·lustradora i dissenyadora gràfica Helena Rovira Ciuró i del contingut de l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo podem imaginar-nos com hi treballaven.

 

 

M'apropo a la serradora per entrar-hi però abans de creuar el petit pontet de fusta donem un cop d'ull a la rehabilitació dirigida per l'arquitecta Anna Viladrich.

 

 

Creuant el pontet de fusta que veieu a la fotografia accedirem a la serradora, un edifici annex a la ferreria ubicada a l'edifici principal de cal Guirre en el que també hem visitat el molí fariner.

 

 En el moment de creuar el pontet faig la fotografia en la que hi ha el rodet de fusta i en primer terme l'engegador ( e ), una palanca que quan s'alça obre la comporta - pany ( p ) - i l'aigua comença a fer girar el rodet. La roda de transmissió porta la força del rodet a l'embarrat.

La de cal Guirre, com la de ca l'Ambròs que vàrem veure a la segona entrada dedicada a l'ecomuseu la Vall d'Ora, són serradores de serra de cinta circular.

 

A les fotografies anterior i propera feta des d'una perspectiva diferent podeu observar el volant superior ( v ), el protector de fusta ( p) per quan es trencava la serra de cinta circular no fes mal al fuster, la serra ( s ) i el carro mòbil ( c ) .

 

 

La fotografia següent ens permet donar un cop d'ull als carrils pels que es mou el carro mòbil on hi ha el tronc que volem tallar.

Aixecant la mirada constatareu que hi ha una cadena ( c ) clavada en una de les bigues de la coberta. A l'esquerra es veuen parcialment un dels protectors de fusta de la serra ( p ) i el volant superior ( v ). A tocar del pilar hi ha serres de cinta circular ( s )  de recanvi.

 

El plafó informatiu Cal Guirre. La fusteria de mhà il·lustració i disseny S.L ens mostra una colla d'eines que emprava el fuster per fer mànecs d'eines del camp, esclops, esclopets, cóms, culleres de fusta, carros...

A la part superior esquerra hi ha una fotografia dels anys noranta del segle passat de l'arxiu de la família Pujol Pujols amb Josep Pujol, el darrer serrador de la Vall d'Ora enfeinat. Ens explica el plafó que amb la cadena que hem vist abans se sostenia la part central d'una fusta per fer una roda de carro mentre girava e rodó generant una circumferència.

A la fotografia següent veiem parcialment tres rodes de carro. Una d'acabada, al centre, que està flanquejada per rodes que només tenen els botons de roda i els raigs i que encara s'han de posar a la recalcadora per estrènyer la mida dels cèrcols de les rodes. 

Baixant la mirada veiem un altre dels espais on treballava el fuster. A l'esquerra hi ha el mecanisme de subjecció de la serra per entrescar-la ( me ). Recordeu que quan vàrem  visitar la serradora de ca l'Ambròs vaig explicar-vos que entrescar era inclinar lleugerament i alternativament cap a un costat i cap a l'altre les dents de la serra perquè la serra s'obrís pas més fàcilment quan es serrava. Al centre hi ha la mola ( mo ) amb la que s'esmolava cada una de les dents de la serra. La serra passava pels dos torns ( t  ), uns estris de fusta que l'obligava a esbiaixar-se abans d'entrar a la mola. A la dreta hi ha el fornal de soldadura ( fs ). 

 

 

La fotografia de detall ens permet observar millor la mola, però no hi ha la corretja que la connecta amb la resta de l'embarrat i la feia girar.

 

 

També de detall és la fotografia següent del fornal de soldadura. Al fornal es soldaven les fulles que es trencaven per desgast. Per arreglar-les es llimaven els extrems, s'unien amb filferro i es soldaven.

Girem cua però abans de sortir de la serradora mirant per la petita finestra veiem a la part superior la sendera que ens durà fins a la bassa.

Una mica més amunt de cal Guirre una resclosa desvia l'aigua del riu Aigua d'Ora cap a un rec que la condueix fins a la bassa. Des de la bassa arriba l'aigua al cup que podeu veure a la fotografia en la que al fons hi ha l'edifici de la serradora. Quan s'obre el pany amb l'engegador es dóna pas a l'aigua que mou el rodet.

Si avanço uns metres més puc mostrar-vos la finestra de la serradora per la que, abans de marxar-ne, veiem la sendera. A l'esquerra de la fotografia ja es veu una part de la bassa de cal Guirre,

Avançant una mica més ja trobem la bassa amb l'aigua que farà funcionar, gràcies a l'embarrat, les màquines de la serradora.

Amb la d'avui tanco la sèrie de cinc entrades que he dedicat a l'Ecomuseu la Vall d'Ora. Guardeu una mica del vostre temps per apropar-vos al Solsonès i gaudir-ne. Estic segur que agraireu la meva recomanació.

Atentament.

Senyor i 

Cristóbal Balenciaga Museoa ( 1 ).

Després de passejar a les tres últimes entrades dedicades al País Basc per Antiguo, un barri amb molt encant de Donostia, sense deixar Gipuzkoa ens apropem a la d'avui a Getaria.

Al juliol del 2.009, a l'entrada "Arrantzales: pescadors i mariners" ja vàrem gaudir d'una petita passejada pel seu port pesquer, un dels més importants del País Basc.

 

 

Des que al segle XVI s'uniren l'illa de San Antón i el poble, el port de Getaria ha estat un dels refugis del Cantàbric més segurs.

Passejant pel casc antic, al número tres de la kale Nagusia trobem l'antic Ajuntament ( un edifici del segle XIX d'estil neoclàssic ) en el que hi ha un escut de pedra de Getaria en el que es veu una balena amb un arpó clavat. Però no només a l'escut Getaria trobem aquesta referència a la caça de la balena. També la balena és la protagonista dels escuts de Lekeitio, Boaaritz, Mutrico, Hendaia, Hondarribia, Bermeo, Ondarroa i Zarautz.

Si anem a l'església gòtica de San Salvador, del segle XIV la part més antiga però majoritàriament edificada entre els segles XVI i XVIII, veurem només entrar un exvot mariner penjat del sostre.

 

 

L'any 1.487 va néixer a Getaria Juan Sebastián Elcano, que comandà la primera expedició que va donar la volta al món. A la propera fotografia podeu veure el solar de la seva casa natal que va quedar destruïda per un incendi la nit del quatre al cinc de gener del 1.597.

 

 

A més amés de ser  un poble de pescadors i grans navegants, a Getaria hi va néixer l'any 1.895 el prestigiós modista Cristóbal Balenciada Eizaguirre, considerat un dels més importants creadors de l'alta costura. La seva mare, Martina Eizaguirre Embil, era costurera d'importants famílies de la zona de les que destaca la dels marquesos de Casa Torre. El seu pare José Balenciaga Basurto, que era pescador, va morir quan Cristóbal tenia onze anys.

El set de juny del 2.011 s'inaugurà el Cristóbal Balenciaga Museoa ubicat al turó que corona Getaria. La concepció dels volums i l'estructura del nou edifici fou dissenyada per l'arquitecte cubà Julián Argilagos. Les façanes principal i posterior, l'interiorisme i la museïtzació són de l'estudi AV62 Arquitectos.

Abans d'entrar-hi el resseguirem perimetralment. A la dreta de les fotografies anterior i propera podeu veure el Palacio Aldamar que fou la residència d'estiu dels marqueses de Casa Torre, padrins de la reina Fabiola de Bèlgica. El museu es construí annex al palau.

Al juliol del 2.011 a l'entrada "Arquitectura amb fil i agulla" ja us en vaig fer cinc cèntims, però amb la d'avui començo una sèrie de tres entrades per visitar-lo detalladament.

Abans de girar a l'esquerra per anar a la façana principal faig la fotografia següent en la que podeu observar l'església de San Salvador i darrere el monte San Antón, més conegut per la seva forma com el "Ratón de Getaria". Sobre la teulada de l'edifici de la dreta treu el nas el monument a Juan Sebastián Elcano que l'any 1.924 s'erigí sobre l'antic baluard de la muralla. A Getaria hi ha dos estàtues més dedicades al gran navegant

Si faig mitja volta puc mostrar-vos la façana principal i una de les façanes laterals del Palacio Aldamar, amb els seus maons esmaltats bicolors i els ràfecs calats de la teulada típics de l'arquitectura balneària de finals del segle XIX. Fixeu-vos també en la gran balconada i els balcons de fusta. 

Acabo de resseguir perimetralment l'edifici per anar a la façana principal d'alumini negre que la nostra mirada percep com un pla vertical net i fosc. En aquesta verticalitat hi ha un gran plec on trobem la porta d'accés que podeu veure a la dreta de la fotografia següent.

Només entrar trobem les taquilles on comprar les entrades i, si voleu, l'audioguia. A l'esquerra de les taquilles veureu una petita rampa que ens deixa al Palacio Aldamar. El gran vestíbul és el punt de partida de totes  les circulacions de l'edifici.

 

L'atri d'aquest gran volum sinusoïdal de secció trapezoïdal tancat amb murs de vidre que l'omplen de llum natural us deixarà bocabadats. Hi ha tres grans volums suspesos sota els que estan ubicats la botiga, l'espai polivalent i la cafeteria.

 

Al Cristóbal Balenciaga Museoa a més a més de les col·leccions del genial modista s'organitzen exposicions temporals. Afortunadament vaig poder gaudir "Josep Font. Belleza e inquietud" que us mostraré detalladament a la tercera entrada dedicada al museu.

Si l'atri és un espai ple de llum natural, els volums suspesos de les sales d'exposicions són totalment foscos, sense llum natural per motiu de conservació de les peces exposades. La il·luminació d'aquestes sales fou dissenyada per l'estudi La Invisible.

Les sales d'exposicions estan revestides d'un doble pell amb una xapa retallada d'estampat floral que podeu observar a les fotografies anterior i propera amb més detall.

Deixem l'impressionant espai que ens acull per pujar als volums suspesos per mirar i admirar les peces exposades a la propera entrada dedicada al País Basc.

Atentament.

Senyor i