L'Espai Porta ( 1 ).

El passat cinc de setembre, a l'entrada "A l'antic carrer de la Pilota", vaig mostrar-vos antigues postals i fotografies custodiades al Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'I.E.I. ubicat al número noranta-set del la Partida Caparrela. El proper disset de novembre tornaré a ensenyar-vos fotografies d'aquest arxiu fotogràfic a l'entrada "L'incendi de l'església de Sant Joan". Aquest arxiu fotogràfic té com a principal objectiu la custòdia del patrimoni audiovisual de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Josep Porta Mesalles i el seu fill Josep Porta Ballespí van oferir el seu patrimoni fotogràfic a l'I.E.I. l'any 1.994 i l'any 2.015 es signà la donació i s'inaugurà l'Espai Porta, que avui començarem a visitar virtualment.

Si anem a la dreta accedirem a la Sala 1, que podeu veure parcialment a la fotografia anterior. El gran plafó informatiu de la dreta està dedicat als fotògrafs Porta. Josep Porta Mesalles ( Ballobar - Osca- 1.908 - Lleida 1.995 ) es traslladà a Lleida amb els seus pares amb només tres mesos. L'any 1.917 començà a treballar d'aprenent a l'estudi fotogràfic de Victoriano Muñoz . L'any 1.935 neix el seu fill Josep Porta Ballespí, que també es dedicà professionalment a la fotografia. Al començament dels anys quaranta del segle passat obrí als Porxos de Baix, al número nou de la plaça de la Paeria, l'estudi fotogràfic Fotografia J.Porta. L'any 1.942 el traslladà al número dos de la plaça Sant Joan i al 1.946 dugué al número vint-i-u de la mateixa plaça, on va treballar-hi fins al 1.991.

 

El seu fill, Josep Porta Ballespí, ja de petit ajudava al pare i a partir dels anys cinquanta es dedicà plenament a la fotografia. El pare feia la feina d'estudi i el fill  la fotografia de carrer i  els encàrrecs. Com fotoperiodista publicà les seves fotografies als diaris de Lleida ( La Mañana, Diario de Lérida i Segre ) i de Barcelona ( La Vanguardia, El Correo Catalán i Mundo Deportivo ). L'any 1.960 obrí un establiment de fotografia i joguines, també a la plaça Sant Joan, que va estar obert fins l'any 2.000.

A la fotografia anterior podeu veure el gran plafó de l'esquerra dedicat al Fons Antic. En aquest fons hi ha 558 negatius que ens permeten observar part de la història de la ciutat. 

Però l'Espai Porta té un fons d'imatges format per 439.581 negatius. A més a més del fons antic hi ha retrats d'estudi ( 101.164 negatius ), retrats de carnet ( 79.905 negatius ), reportatges de gran format ( 9.389 negatius ) i reportatges de petit format ( 11.279 rodets - 228.565 negatius ).

A la fotografia de detall anterior del plafó dels fons antic, podeu veure d'esquerra a dreta i de dalt a baix: la rambla de Ferran, el rei Alfons XIII a Lleida, el carrer Major de Lleida ( en primer terme, a la dreta, la capella del Peu del Romeu, el pas de barca de la Granja d'Escarp sobre el riu Segre i el Marraco a la plaça de la Catedral.

 

 

D'esquerra a dreta i de dalt a baix, a la fotografia de detall  anterior del plafó dels fons antic: interior de la Catedral Nova després de l'incendi del 1.936, el firal de bestiar del Portal de la Magdalena, el President Francesc Macià a Lleida i el Presidente Manuel Azaña pronunciant un discurs al Templet de la Música dels Camps Elisis.

Entre els dos plafons hi ha una càmera fotogràfica de fusta de gran format per estudis o industrials Mampel Taller 18 X 24, que es fabricà des del 1.948 al 1.960. La casa Mampel va fer càmeres fotogràfiques entre 1.920 i 1.975. Josep Porta Mesalles treballà tota la seva vida professional amb ella.

Si m'apropo als dos grans plafons i em giro, puc mostrar-vos l'altre gran plafó de la Sala 1 dedicat als retrats d'estudi i als reportatges.

A la part esquerra d'aquest gran plafó hi ha l'espai dedicat als retrats d'estudi o de galeria. Aquest fons té 180.824 negatius ( 101.164 d'estudi i 79.905 de carnet ) de diversos formats que van de l'any 1.939 al 1.990.

 

La dreta del plafó està dedicada als reportatges, la feina feta pels Porta fora de l'estudi fotogràfic. Josep Porta Mesalles fou el fotògraf oficial de Regiones Devastadas, per això al fons podem documentar fotogràficament la reconstrucció de la postguerra a Lleida. 

Josep Porta Ballespí va continuar la feina dels reportatges en el moment en que es crearen les grans empreses locals ( cervesera Sant Miquel, conservera Safyc de Balaguer, agroalimentària Copaga i filatures Gossypium de Rosselló ). Documentà la vida quotidiana de la ciutat durant quaranta anys.

A la dreta del gran plafó dedicat al retrat d'estudi i el reportatge hi ha una gran taula en la que podem veure, d'esquerra a dreta, el pupitre de fusta per retocar manualment els negatius i acolorir les fotografies en paper i una sèrie d'àlbums fotogràfics dels Porta.

Si sou de Lleida i ja teniu una colla d'anys segur que recordareu les fotografies dels partits de futbol de la Unió Esportiva Lleida que cada dilluns omplien part de l'aparador de la botiga de la plaça Sant Joan.

Quan donem mitja volta per anar a la Sala 2 de l'Espai Porta, a l'esquerra de la porta per on hem entrat hi ha una sèrie de retrats emmarcats que ens recorden una de les especialitats dels Porta.

A la propera entrada dedicada a l'Espai Porta veurem part de les 177 càmeres fotogràfiques, accessoris i estris del laboratori fotogràfic. També recordarem l'Estudi Porta.

Atentament.

Senyor i

140 anys d'Impremta a la Diputació de Lleida.

Si aquests dies us apropeu a l'Antic Hospital de Santa Maria, actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, veureu que esteu convidats a visitar l'exposició " 140 anys d'Impremta a la Diputació de Lleida ". L'edifici, construït entre 1.454 i 1.520, és una de les joies de l'arquitectura gòtica civil catalana dels segles XV i XVI.

 

 

Només entrar a la petita Sala Espai Ix, a la dreta trobareu dos plafons i dues vitrines. Al plafó de l'esquerra hi ha una gran fotografia d'una misteriosa màquina tipogràfica observarem detalladament i al de la dreta una petita història de la Impremta de la Diputació de Lleida.

 

 

A la primera hi ha exposades les primeres edicions publicades per la Impremta de la Diputació i dos tipus mòbil de fusta. Els tipus són unes petites peces en forma de prisma de base rectangular que porten en relleu -en una de les bases- una lletra o un signe.

L'objectiu inicial de la impremta provincial creada per la Diputació de Lleida l'any 1.882 era la gestió de la documentació administrativa pròpia i la formació i integració professional dels orfes de la Casa de la Misericòrdia.

A la segona vitrina, a més a més d'altres edicions de la impremta, hi ha dos componedors tipogràfics i tipus mòbil de plom i de fusta.

Davant d'aquestes vitrines una sèrie de fotografies ens recorden la història de la Impremta de la Diputació de Lleida anterior al sistema d'impressió òfset.

La primera imatge, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall, és d'un gravat de la màquina d'impressió Marioni fabricada als tallers Marioni de París. Fou una de les possibles màquines d'imprimir del Boletín Oficial de la Provincia de Lérida.

De les fotografies exposades us mostro una del 1.942 en la que podeu veure les antigues instal·lacions de la Impremta de la Diputació de Lleida. Juan Gasió, cap de taller i Antonio Machoques i Francisco Palús, caixistes.

Al girar a l'esquerra trobem les fotografies que ens expliquen l'evolució de la tipografia d l'òfset, les noves instal·lacions de la Impremta de la Diputació i el museu.

 

 

Però la gran protagonista de l'exposició és la màquina de la desapareguda Impremta Mariana que cedí tot el seu material tipogràfic a la Diputació de Lleida.

Es tracta d'una màquina rotoplana tipogràfica fabricada l'any 1.923. Una joia que ha estat quaranta anys sense funcionar.

Des de l'any 1.999 la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques té com objectiu principal la recuperació i difusió del patrimoni de l'antiga impremta provincial.

M'explica en Dionís Gutiérrez Rosich, impressor jubilat que durant molts anys s'encarregà de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida i que és el comissari de l'exposició, que el Servei de Manteniment de la Diputació l'ha desmuntat, netejat a fons i l'han tornat a muntar perquè funcioni a la perfecció.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la petita placa en la que es pot llegir: " Fundición Tipográfica Sucesor de J. de Neufville Barcelona ".

La foneria tipogràfica Neufville, actualment desapareguda, era una fàbrica situada a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer Mare de Déu dels Desemparats.

Fou l'empresa de fosa més important de Barcelona i una de les principals subministradores a Espanya de maquinària d'arts gràfiques durant el segle XX.

L'any 1.995 l'empresa es va dissoldre, però al 1.999 es transformà en Neufville Digital, especialitzada en fonts tipogràfiques digitals.

El passat dia vuit durant la inauguració de l'exposició en Dionís, a més a més d'explicar-nos la història de la Impremta de la Diputació, ens va demostrar com la gran màquina funciona perfectament. 

Malgrat estar jubilat el Dionís no pot oblidar les seves estimades màquines tipogràfiques. Mireu quina cara de satisfacció al veure que gràcies a la feinada que han tingut al Servei de Manteniment de la Diputació per recuperar la màquina, aquesta torna a funcionar sense problemes.

Si voleu recordar les entrades que he dedicat al blog a la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, només cal que cliqueu sobre l'enllaç anterior. Hi trobareu una colla de vídeos en els que veureu les antigues màquines funcionant.

Abans de marxar, a l'esquerra de la porta, veureu la màquina d'imprimir Minerva Boston que Joan- Josep Tharrats i Vidal ( Girona 1.918 - Barcelona 2.001 ) utilitzava per imprimir la revista del grup Dau al Set.

No badeu perquè l'últim dia que podeu visitar l'exposició " 140 anys d'Impremta a la Diputació de Lleida " és el nou d'octubre.

Atentament.

Senyor i

Moco Museum Barcelona.

El dia setze d'octubre de l'any passat obrí les portes al públic  al Palau dels Cervelló, edificat al segle XVI aprofitant una antiga construcció del segle XV,  el Moco Museum Barcelona. La nissaga dels Cervelló hi visqué fins al segle XVII i llavors el va comprar la família de comerciants genovesos Giudice.

 

 

Quan entrem al palau, al pati, ens dóna la benvinguda l'escultura  de fusta de sis metres d'alçària i deu tones de pes Final Days obra de l'artista i dissenyador nord-americà Kaws ( Brian Donnelly ). Darrere de l'escultura hi ha l'accés al museu i a la seva esquerra l'escala que ens permet pujar a la primera planta del palau.

El dia nou de setembre vàrem visitar virtualment dues sales d'aquest museu. Si cliqueu sobre el proper enllaç "Gaudir de Guillermo Lorca García-Huidobro" ho podreu recordar. A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull al nou museu barceloní.

The Immaculate Heart-Sacred , una inquietant escultura de l'ant 2.008, de l'artista britànic  Damien Hirts. Un cor de bou conservat en formol travessat amb una daga envoltat amb un filferro de pues de plata , amb ales de colom blanc.

 

 

A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de bronze feta amb el procés de cera perduda, de 115 X 95 X 360 centímetres. que fou concebuda i fosa per primer cop l'any 1.980.

Woman Aflame, de Salvador Dalí, representa a totes les dones. El pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador empordanès deia que la veritable bellesa d'una dona és el seu misteri.

L'escultura és un préstec de The Dalí Universe , companyia especialitzada en Salvador Dalí que gestiona una de les col·leccions privades més importants del geni del surrealisme. Aquesta Dona en flames mostra la passió pel misteri i el desig femení.

 

Per Salvador Dalí els calaixos són el símbol de la memòria on hi ha els secrets ocults que tenen les dones. En aquesta escultura representen la sensualitat amagada de la dona i els misteris del cos femení.

Nascut a Amsterdam l'any 2.016, el Moco ( Mo de modern + Co de contemporani ) Museum és un museu independent amb obres d'art modern, contemporani i de carrer. Els museus d'Amsterdam i Barcelona són una iniciativa privada promoguda pel matrimoni de galeristes i col·leccionistes Lionel i Kim Logchies.

Continuant amb el cop d'ull a algunes de les obres exposades, procedents de préstecs de la xarxa internacional d'amants de l'art i de col·leccionistes, a la fotografia anterior podeu veure el retrat de Marily Monroe. L'artista pop Andy Warhol va fer aquesta serigrafia de la Marilyn després de la seva mort l'any 1.962. 

La propera fotografia és una de les sis de gran format de la sèrie Jesus is My Homeboy del fotògraf, director  de cinema i de vídeos musicals David LaChapelle. L'artista estatunidenc ens mostra en aquesta sèrie la vida de Jesús a la nostra societat modera. A  Last Supper ( El Sant Sopar ), del 2.003, el podem observar envoltat dels seus apòstols i a la dreta, al costat de la porta, hi ha Maria Magdalena.

 

 

El Palau dels Cervelló abans de transformar-se en el Moco Museum Barcelona acollí la galeria d'art Maeght ( 1.974 - 2.012 ) i la Fundació Gaspar ( 2.015 - 2.017 ). L'estudi d'arquitectura i enginyeria Pulsen, s'encarregà de la reforma per convertir l'edifici en la seu del Moco Museum Barcelona.

A la fotografia següent podeu veure l'obra Metamorphosis de l'artista multimèdia australià Nick Thomm. 

Sortim de la planta baixa i tornem al pati del palau on Final Days, la gran escultura de fusta  de Brian Donnelly ( Kaws ), és la protagonista.

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera podeu observar l'escala coberta, amb arcs rampants que ens convida a pujar a la primera planta del palau.

L'edifici, d'uns dos mil cinc-cents metres quadrats, l'han llogat per vint anys. Els promotors del nou Moco esperen repetir l'èxit del museu d'Amsterdam que en cinc anys ha tingut més de dos milions de visitants.

Quan entrem a pal primera planta ens espera la primera experiència d'art immersiu digital Les Fantômes.

El museu ocupa dues plantes del Palau dels Cervelló en les que estan exposades obres de la col·lecció de Lionel i Kim Logchies i les de les exposicions temporals.

La fotografia anterior i la propera són de dues obres de l'artista de carrer Banksy. A Home Sweet Home veiem aquest text pintat sobre un quadre d'un paisatge i a la serigrafia del 2.004 signada Girl with Balloon ( Gold ), no tenim clar si la nena intenta agafar o deixa anar el globus amb forma de cor.

El passat dia nou vàrem visitar virtualment l'exposició temporal Esplendor de la Noche que ocupa dues sales d'aquesta primera planta. Si voleu tornar a veure els quadres de gran format del pintor xilè Guillermo Lorca García-Huidobro, cliqueu sobre l'enllaç anterior. La fotografia següent és de l'oli sobre llenç ( 180 X 300 centímetres ) de l'any 2.020 The Healer. 

Quedareu bocabadats amb l'experiència d'art immersiu de l'artista holandesa Irma de Vries en la que centenars de diamants il·luminats són els protagonistes. Els humans estem sotmesos a grans pressions, però perquè es formi un diamant també cal  una pressió elevada que transforma el carboni en un dels materials més forts, en una joia brillant. Nosaltres, malgrat les pressions que patim, podem ser forts i brillar...

Gaudiu de Diamond Matrix, una proposta al·lucinant de Studio Irma. Entreu en aquest calidoscipi gegantí i deixeu-vos seduir...

Si hem pujat a la primera planta per l'escala coberta, amb arcs rampants, tornem al pati interior entorn al que s'articula l'edifici del Palau dels Cervelló per una escala molt més senzilla.

Deixem el Moco Museum Barcelona però no el carrer de Montcada. Anem del número vint-i-cinc, Palau dels Cervelló, als números 12 -14 que corresponen als palaus gòtics Nadal i Marquès de Llió que acullen el Museu Etnològic i de Cultures del Món que visitarem detalladament en una sèrie de properes entrades.

Atentament.

Senyor i