Santa Maria de Covet ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a l'església de Santa Maria Covet, que malgrat estar documentada l'any 1.107 l'edifici actual cal datar-lo a ple segle XII pel seu estil propi del segon romànic, vàrem resseguir-la perimetralment. Al final de l'entrada us explicava que en una de propera observaríem molt detalladament el treball escultòric del frontispici i després l'interior de l'església. 

 

 De les quatre arquivoltes de la portalada les dues de perfil corb es recolzen en columnes coronades per capitells amb el seu àbac. Les altres dues hi fan sobre els muntants.

 

 

L'arquivolta exterior està decorada amb escultura figurativa abundant encara que a la meitat de les dovelles s'ha perdut bona part del treball escultòric. A la part inferior d'aquesta arquivolta hi ha un solc de perfil corb en el que podeu veure esculpits petits caps d'animals i humans.

 

 

Flanquejant la representació del Pecat Original de la dovella clau, a l'esquerra hi ha un estrany personatge amb dos troncs i dos caps que representa el signe de Bessons ( o Gèminis ) que es recolza sobre una figura de caràcter demoníac. A la dreta de la dovella clau hi ha esculpits dos saltimbanquis, uns personatges mal vistos per l'Església.

 

 

La figura masculina de l'esquerra del signe de Bessons s'estira desesperadament els llarga cabells. A la dreta de la dovella dels saltimbanquis hi ha cinc dovelles esculpides, les tres primeres parcialment malmeses. La primera sembla que agafa alguna cosa entre les mans i darrere hi havia un personatge a cada costat. A la dovella de la dreta un home està girat cal a la seva esquerra i s'estira la barba. La tercera dovella està molt malmesa i no podem saber que representava.

 

 

A cadascuna de les dues dovelles següents hi ha esculpit un músic. El primer bufa un instrument de vent i el segon sembla fregar amb un arquet una viola.

Al carcanyol hi ha esculpit un lleó andròfag, una representació iconogràfica molt comuna en l'art romànic en la que el lleó devora o engoleix un ésser humà. Al carcanyol de la dreta hi havia un altre lleó andròfag però fou espoliat...

 

L'arquivolta següent està formada per nou dovelles, cinc esculpides i quatre llises. A la dovella clau hi ha un àngel que porta una creu a la mà que està flanquejat per dues dovelles llises que a esquerra i dreta tenen dovelles amb dues figures masculines. La de l'esquerra representa al Profeta Daniel que aixeca les mans orant i està flanquejat per dos lleons. El personatge de la dovella de la dreta porta dos coloms o tórtores a les mans.

 

 

A la dovella de l'esquerra, a la dreta podem veure a Maria i el Nen i a la seva esquerra probablement està representat el profeta Isaïes. L'estat de conservació de la dovella de la dreta no permet identificar el personatge representat. 

 

A l'arquivolta següent cap a l'interior, a la dovella de l'esquerra hi ha una parella de fruites que semblen pomes i a la de la dreta un cap humà. Les altres dovelles estan esculpides amb escacat (Taquejat jaquès ) amb un petit cap humà al centre.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest escacat, típic de l'ornamentació de finals del segle XII, però que amb els petits caps humans no és gens comú.

 

 

A l'arquivolta interior següent, com a la segona, s'alternen del dovelles esculpides i les llises. A la dovella clau i a les dovelles esculpides que la flanquegen hi ha àngels. Els que estan a esquerra i dreta del de la dovella clau porten llances i escuts oblongs ( allargats ). Amb les llances estan sotmetent els dracs que tenen als seus peus.

 

Com a la segona arquivolta el treball escultòric de la dovella de la dreta s'ha perdut. Possiblement hi havia esculpit Sant Lluc Evangelista.  A la de l'esquerra hi ha esculpit el lleó alat símbol de Sant Marc Evangelista.

 

 Les arquivoltes en degradació emmarquen el timpà presidit per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ) representat a l'interior d'una màndorla. Les mènsules que sobresurten del muntant de la portalada per sostenir el timpà estan esculpides amb lleons andròfags mal conservats.

 

La màndorla està sostinguda a l'esquerra per un querubí ( àngel de la jerarquia mitjana ) i a la dreta per un serafí ( àngel de jerarquia superior ). A l'esquerra del querubí hi ha Sant Mateu Evangelista i a la dreta del serafí Sant Joan Evangelista. Sant Marc Evangelista està esculpit a la dovella esquerra de l'arquivolta interior i se suposa que a la dovella dreta hi havia Sant Lluc Evangelista. El timpà està envoltat per dotze petits àngels.

 

 

Dirigint la mirada a l'esquerra faig la fotografia dels dos capitells d'aquest brancal. A les dues cares del de l'esquerra podeu veure a Samsó trencant la mandíbula del lleó. Al capitell de l'esquerra hi ha esculpides grans fulles d'estil corinti amb volutes amb un petit cap humà a la part superior central de cada cara. Com podeu constatar a les dues properes fotografies els petits caps humans decoren els brancals de la portalada.

 

 

Al capitell més interior del brancal de la dreta ( a l'esquerra de la fotografia ) hi ha esculpits dos lleons afrontats de llargues potes i urpes. Al capitell exterior ( dreta ) sota un arc apuntat hi ha una figura humana asseguda flanquejada darrere per altres figures, algunes amb les cames creuades. Com podeu constatar a la fotografia aquest capitell està bastant erosionat.

 

 

Deixo la portalada per anar cap a l'esquerra i entrar a l'església per la petita porta que hi ha al mur nord entre el campanar i el braç del transsepte a la tercera i última entrada dedicada a l'església romànica de Santa Maria de Covet.

 

Però abans m'aturo per fotografiar el brancal esquerre en el que podeu observar una colla d'aquests petits caps humans, alguns colpejats o arrencats.

Atentament.

Senyor i 

L'església de Sant Salvador de Vilanova de Meià.

A l'entrada d'avui anem a Vilanova de Meià, una vila nova que fou fundada al vessant sud del Puig de Meià a finals del segle XI o principis del XII pel llinatge dels senyors de Meià. De l'antic poble de Meià només queden les runes de les cases i del castell. La nova vila va anar creixent al voltant de l'església de Sant Salvador que, com podeu constatar a la propera fotografia, corona la vila.

 

Accedim a la vila fortificada pel portal gòtic adovellat, anem fins a la plaça Major. Continuem pujant pels costeruts carrers de la Font i de l'Església i enfilem el tram d'escales que ens deixen al passeig de l'Església.

 

 

Quan s'acaben les escales tenim davant l'església d'origen romànic, modificada a l'època gòtica i ampliada en temps del barroc. Després de pujar i pujar, quan s'acaba l'escala el que veiem és la façana sud en la que s'obre la porta original. L'església fou la parròquia de la vila nova i durant segles quedà adscrita al priorat de Santa Maria de Meià.

 

 

L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb tres arcs torals. Un d'aquests arcs és l'obertura de l'absis. Al plafó informatiu que trobareu al costat de l'església s'hi pot veure el plànol de planta de Sant Salvador.

 

 L'absis, que trobarem baixant a la dreta de la porta de la façana sud, és de planta semicircular. Per accedir-hi des de l'interior de l'església cal pujar quatre graons. Està cobert amb volta de creuria primerenca, de transició del segon romànic al gòtic, a cavall dels segles XIII i XIV. La volta té sis grans nervis interiors i contraforts exteriors.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior l'absis té dos nivells. A l'inferior hi ha tres finestres de doble esqueixada d'arc de mig punt, llises i sense cap decoració. Al centre del nivell superior s'obre una finestra geminada d'arc apuntat amb traceria. A l'esquerra del contrafort de l'esquerra hi ha un òcul amb traceria que no es veu perquè el tapa la vegetació. A la finestra geminada i a l'òcul hi ha vitralls.

 

 

Torno a pujar fins situar-me davant de la porta original adovellada d'arc de mig punt que té dues arquivoltes que arrenquen d'una imposta bisellada esculpida. Les arquivoltes estan sostingudes per sis columnes amb capitells decorats amb motius vegetals i entrellaçats. La imposta està suportada per una parell de columnes amb els seus capitells i la llinda per columnes bessones amb capitells dobles. La porta també té guardapols i un sòcol alt sobresortint fet amb grans carreus.

 

 

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a les dues properes, també de detall, el treball escultòric dels capitells i les impostes de la porta sud està ben conservat. A les impostes hi ha esculpit en únic entrellaçat vegetal que es repeteix.

 

 A la fotografia anterior podeu observar amb força detall el treball escultòric del brancal de l'esquerra i a la propera el del brancal de la dreta.

 

Anant cap a l'esquerra de la portalada romànica per ensenyar-vos la façana de ponent m'aturo un moment per fer la fotografia següent en la que podeu observar parcialment la capella barroca adossada a la façana sud a la dreta de la porta adovellada d'arc de mig punt. 

A l'esquerra de la porta, a la part superior de la façana, el campanar de cadireta de dos nivells amb dos ulls i dues campanes a cada nivell. El nivell superior del campanar correspon a la reforma barroca, en la que també es van construir  les dues capelles adossades a la nau formant una mena de transsepte. Les capelles daten dels segles XVII i XVIII. La petita, que podeu veure parcialment a les dues fotografies següents està coronada amb un llanternó que permet l'entrada de llum natural.

 

 

Ja a la cantonada, aixecant la mirada, faig la propera fotografia en la que podeu veure la part superior de la capella adossada al mur sud amb el llanternó i dos rellotges, un a l'esquerra del campanar de cadireta i l'altre...

 

 

L'altre rellotge està a la part superior del contrafort que hi ha a la dreta de la portalada gòtica  de la façana de ponent. Aquesta portalada fou durament castigada per l'artilleria durant la Primera Guerra Carlina perquè l'església es transformà en fortí.

 

 

A la fotografia de detall constatareu que l'ombra del gnòmon del rellotge de sol marca la mateixa hora que les agulles del rellotge del mur sud.

 

 

La portalada gòtica, que s'edificà en un cos sobresortint de la façana de ponent, té setze arquivoltes ogivals motllurades i està decorada amb calats i traceries que estan molt malmesos.

 

A les fotografies anterior i següent podeu veure el grup escultòric que presideix la portalada amb la Mare de Déu entronitzada i el Nen ( decapitat ) al centre sota un dosseret, l'Adoració dels Mags a l'esquerra i a la dreta el Somni de Josep i l'Anunciació. Malauradament la traceria lobulada que decorava el timpà de l'arc d'accés només s'ha conservat parcialment.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor aquest grup escultòric que format per figures esculpides en alt relleu sobre les dovelles de l'arc d'accés. Són els elements escultòrics més ben conservats de la portalada.

 

 

Aquest grup escultòric del 1.327 és molt similar al de l'església de Sant Maria d'Agramunt que podeu veure, malgrat la xarxa de protecció contra els coloms,  a la propera fotografia de detall.

 

 

Posant-me a tocar de la porta de fusta i aixecant la mirada puc fer la fotografia següent en angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) del grup escultòric. A la peanya de la Mare de Déu hi ha una inscripció en lletra gòtica escrita en  llatí en la que s'hi pot llegir: "Aquesta imatge la feu Francesc Duluga l'any de Senyor de 1.327".

 

El brancal esquerre de la portalada gòtica ha perdut gairebé totes les columnes però encara hi podem veure algun petit fragment. Les columnes del brancal de la dreta estan ben conservades.

 

 

Malgrat que l'estat de degradació de la pedra  fa molt difícil identificar les escenes que s'hi representen s'hi ha pogut identificar algun passatge de l'Antic Testament. Al centre de la fotografia de detall l'arcàngel Miquel expulsa del Paradís a Adam i Eva.

 

 

Com podeu veure a la propera fotografia les columnes del brancal dret estan ben conservades però no podem dir el mateix de la decoració escultòrica dels capitells. Malgrat tor els experts afirmen que hi ha escenes de la resurrecció dels morts en el Judici Final.

 

 

A l'esquerra de la portalada gòtica trobem un tram d'escales a tocat de la façana nord. Al fons de la fotografia podeu veure part de l'altra capella barroca adossada a la nau. Aquesta capella, més gran que l'adossada a la façana sud, està coronada per una cúpula octogonal amb finestrals.

 

 

 Pujant el tram d'escala puc mostrar-vos amb una perspectiva diferent part de la façana nord. A la dreta, al fons, treu el nas el cos superior del campanar de cadireta amb dos ulls i dos petites campanes.

 

 

Exceptuant les dues portalades, les façanes no tenen ornamentació. Estan fetes amb carreus de pedra sorrenca ben escairada en alguns dels quals hi ha marques del picapedrer.

Atentament.

Senyor i 

Santa Maria de Covet ( 1 ).

A només deu quilòmetres del Castell de Llordà construït entre els segles IX i XI, que us vaig ensenyar detalladament a l'entrada anterior dedicada al municipi d'Isona i Conca Dellà, hi ha l'església de Santa Maria de Covet.

A l'esquerra de la propera fotografia feta des del sud-oest de l'església podeu veure el frontispici amb la portalada i la rosassa, i a la dreta el braç dret del petit transsepte. 

 

 

Malgrat que el senyor de Caboet, Guitard Isarn, en un document de l'any 1.107 llegà un mas de la Vall de Cabó a Santa Maria de Covet, l'edifici actual, d'arquitectura pròpia del segon romànic, cal datar-lo en ple segle XII.

 

 

La fotografia anterior és del plànol de planta que trobareu al plafó informatiu que hi ha a tocar del frontispici, a la dreta de la portalada com podeu constatar a la primera fotografia. L'edifici de planta de creu llatina, d'una nau i transsepte està capçat per un absis i dues absidioles.

 

 

La façana oest està flanquejada per dues torres que s'acaben a la coberta. A la fotografia anterior constatareu que frontalment no es veuen però a la primera fotografia podeu observar la de la dreta. Al plànol de planta de la segona fotografia es veuen les escales de caragol d'aquestes torres.

 

Aquesta façana està coronada per una rosassa central sobre el cos lleugerament sobresortint de la portalada. Anat cap a l'esquerra i aixecant la mirada puc ensenyar-vos més detalladament la rosassa amb el cercle central i les vuit columnes radials. La rosassa està protegida a la part exteriorment per un guardapols decorat alb relleus geomètrics en forma de dents de serra.

 

 

Darrere de la rosassa hi ha una galeria interior a la que s'accedeix per les escales de caragol de l'interior de les torres que flanquegen el frontispici. A la propera fotografia podeu veure aquesta galeria amb quatre arcs de mig punt suportats per cinc columnes coronades amb grans capitells amb el seu àbac.

 

 

Aquesta curiosa galeria és gairebé única en l'arquitectura alt-medieval catalana, només a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en trobem una de similar.

 

 

Trono a l'exterior per donar un cop dull a la portalada que té quatre arquivoltes d'arc de mig punt en degradació que es recolzen en columnes ( sobre les que hi ha capitells coronats amb l'àbac ) i muntants.

El cos lleugerament sortint en el que hi ha la portalada acaba amb una petita teulada protectora sostinguda per vuit permòdols. 

 

La portalada, que podem datar de principis del segle XII, té un treball escultòric amb figures de l'Antic i el Nou Testament i motius que no tenen a veure amb la religió catòlica.

 

 

Les arquivoltes emmarquen el timpà presidit a l'interior d'una màndorla per Crist en Majestat ( Maiestas Domini ). A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet observarem molt detalladament el treball escultòric de la portalada.

 

 

Als batents de la porta de fusta hi ha una decoració de ferro forjat amb motius geomètrics de volutes que acaben en caps d'ocells. A l'extrem de les franges horitzontals hi ha caps de serp. La porta conserva un ferrollat de tradició romànica amb dos tiradors.

 

Anat a la dreta de la portalada per resseguir perimetralment l'església trobo la façana sud en la que  trobem dues finestres d'arc de mig punt de doble esqueixada. M'aturo per fotografiar el braç dret del petit transsepte en el que a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt de dobles esqueixada.

 

 

Només girar a l'esquerra veig parcialment l'absidiola del transsepte sud i l'absis central. A la capçalera de l'església hi ha un absis central flanquejat absidioles. Al centre l'absis i les absidioles tenen una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 Vaig fins l'absis central per fer la fotografia següent de l'absidiola del transsepte sud en la que podeu observar la finestra central. Sobre l'absis es veu parcialment el braç del transsepte sud.

 

 Dirigint la mirada a la dreta la protagonista de la fotografia és l'absidiola del transsepte nord i la seva finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada.

 

 

Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, les dues absidioles del transsepte no tenen cap decoració externa a la cornisa.

 

 

A l'absis central la cornisa està sostinguda per permòdols esculpits amb caps d'animals que treuen la llengua, rostres humans fent ganyotes, contorsionistes, homes tocant instruments, pinyes, éssers fantàstics i demoníacs...

 

 

Deixo la capçalera per continuar resseguint perimetralment l'església. Al centre del mur nord hi ha el campanar de planta rectangular, gairebé quadrada, de 6 X 6,4 metres.

 

 

Entre el campanar i el braç esquerre del petit transsepte hi ha la porta per la que accedirem a l'interior de l'església. A la dreta del campanar es veu parcialment la torre del mur nord que al seu interior té una escala de caragol per accedir a la galeria.

M'allunyo una mica per fer la propera fotografia de la part superior del campanar des d'una perspectiva diferent que us permeti observar les campanes.

 

 

El campanar, d'una alçària de 15,89 metres, té una coberta a dues aigües de teula àrab. La coberta de la resta de l'església és de lloses de pissarra. Sota la coberta del campanar hi ha la cel·la ( espai de les campanes ). A les cares nord i sud el campanar té dues obertures i a la cara est quatre finestretes rectangulars.

A la propera entrada dedicada a l'església de Santa Maria de Covet us ensenyaré molt detalladament el treball escultòric de la portalada del frontispici i després l'interior de l'església.

Atentament.

Senyor i