dimecres, 29 de novembre del 2023

Romànic andorrà ( 5 ).

A les entrades anteriors dedicades al romànic andorrà hem visitat les esglésies de Santa Coloma ( parròquia d'Andorra la Vella ), Sant Miquel d'Engolasters ( parròquia d'Escaldes-Engordany ), Sant Romà de les Bons ( parròquia d'Encamp ) i Sant Martí de la Cortinada ( parròquia d'Ordino ).
Recordeu que el Principat d'Andorra administrativament està dividit en set parròquies. Una parròquia és una agrupació de nuclis de població amb una capital que li dóna nom. 
La protagonista de l'entrada d'avui és l'església de Sant Climent que presideix el nucli de població de Pal ( parròquia de la Massana ), que es troba a 1.551 metres d'altitud.


A la fotografia anterior podeu veure el mur est ( amb ombra ) i a l'esquerra el mur sud ( assolellat ) amb un porxo adossat amb dos arcs de mig punt ( un orientat a l'est i l'altre a l'oest ). L'església no la trobem documentada fins al segle XIV però la concòrdia del 1.112 ja parla d'un habitant de Pal.
S'accedeix a l'església pel porxo que està adossat al mur sud. Aquest porxo fou reconstruït al segle XX per l'arquitecte Cèsar Martinell.
La fotografia següent ens permet observar el mur de ponent ( oest ) amb l'arc de mig punt ( 1 ) que ens convida a entrar al porxo a la part inferior dreta i, a la part superior esquerra, el mur nord ( 2 ).


La fotografia de detall és de l'arc de mig punt orientat a l'oest que, com l'orientat a l'est, està decorat amb un fris de dents de serra.


L'església conserva gran part dels murs sud i oest i molts dels paraments originals. La propera fotografia ens permet observar Pal des del porxo d'accés a l'església.


Uns graons ens permeten pujar fins a la porta de Sant Climent, que com podeu constatar a la fotografia, també és d'arc de mig punt.


L'església, de finals del segle XI principis del segle XII, fou reformada a finals del segle XVII principis del XVIII. Sortim del porxo per l'arc de mig punt decorat amb el fris de dents de serra per observar l'absis de Sant Climent.


Girant a l'esquerra trobem el mur est en que, com podeu constatar a la fotografia, ha desaparegut l'absis original que en la reforma del XVII-XVIII es transformà en l'absis quadrat que podeu veure actualment.


A la propera fotografia podeu veure el porxo adossat a la façana sud en la que hi ha dues finestres que foren tapades en les reformes del XVII-XVIII i que s'han tornat a obrir. A la dreta, l'absis quadrat que eliminà l'original en les mateixes reformes i darrere l'espectacular campanar.


L'església d'una nau, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó s'amplià pel costat nord amb una sèrie de dependències i capelles.
Després de resseguir perimetralment l'església mirarem i admirarem el seu campanar de planta quadrada d'estil llombard. A la fotografia següent podeu observar la cara nord del campanar que és l'única que al tercer pis no té finestres geminades dobles.


Als dos primers pisos del campanar hi ha finestres geminades i al tercer geminades dobles, excepte a la cara nord. Sant Climent de Pal és l'única església romànica d'Andorra amb finestres geminades dobles.

 
A la fotografia anterior podeu observar la cara oest del campanar i a la propera de la cara est. Les finestres geminades del segon pis són més altes.


Per acabar la fotografia dels dos últims pisos de la cara sud on podeu veure gràcies al zoom de la càmera fotogràfica que sobre les finestres geminades del segon i tercer pis hi ha una decoració d' arcs cecs fets amb tosca. Al segon pis quatre arcs cecs i al tercer sis.


Els mainells ( el pilar o la columna prima que divideix en dos el buit d'una obertura ) molt senzills, estan fets amb una pedra dreta que en suporta una altra. Sobre el tercer pis comença immediatament la coberta de lloses de pissarra.
Sant Climent de Pal està considerada una de les esglésies més antigues d'Andorra. Si us agrada el romànic apropeu-vos-hi.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 25 de novembre del 2023

El Casal dels Josa i la Casa Cartanyà.

A l'entrada anterior dedicada a la Vila de Montblanc ens vàrem enfilar a la terrassa sota la qual hi ha les capelles laterals dels costats de l'Evangeli i de l'Epístola i de l'absis pentagonal de l'església de Santa Maria la Major. Al final vam baixar per l'escala de caragol per sortir de l'església amb l'objectiu de donar un cop d'ull al Casal dels Josa i a la Casa Desclergue.
Però abans de fer-ho tornem per un moment a la terrassa de la façana sud per observar a vista d'ocell part del Casal dels Josa que és l'edifici que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia.


Ubicat al costat de l'església el Casal dels Josa fou una de les primeres construccions fetes a mitjans del segle XII. A la fotografia següent feta des de la plaça podeu veure darrere de la creu de terme les façanes de la plaça de Santa Maria ( la nord ) i del carrer dels Hortolans ( la façana oest ). A l'esquerra, una petita part de  les Escrivanies Reials ( ER ) del carrer Escultor Belart.


La construcció del Casal dels Josa és anterior a la de l'església de Santa Maria la Major. Abans de baixar en tram d'escales que hi ha a tocar de la creu faig la propera fotografia en la que podeu observar la façana del carrer dels Hortolans. A la planta baixa podeu veure tres obertures que, d'esquerra a dreta, tenen tres tipus d'arc: escarser, apuntat i de mig punt. La de l'arc apuntat era la porta antiga del Casal. A la planta noble hi ha tres finestres geminades coronelles. Les obertures de maó vist d'arc de mig punt de la galeria de les golfes, són posteriors.


Després d'aquest petit tram d'escales i abans de començar a baixar pel carrer dels Hortolans donem un cop d'ull a l'austera façana nord més propera a l'església.


Baixem virtualment pel carrer dels Hortolans fins al carrer de Josa on hi ha la façana principal ( la sud ) que fou reformada l'any 1.699. A la planta baixa hi ha dos arcs adovellats de mig punt i un d'escarser. A la planta noble veiem quatre balcons i a les golfes una galeria similar a la del carrer dels Hortolans. Una barbacana en voladís remata la teulada.

 
Baixo gairebé fins a l'altre extrem del carrer de Josa, em giro gairebé a tocar del carrer Major, i faig la propera fotografia en la que podeu observar l'altra perspectiva de la façana esgrafiada.

 
Torno a enfilar el carrer fins al portal d'accés al museu. A la fotografia següent de detall podeu observar part de l'arc de mig punt del portal adovellat d'accés amb l'escut de la Vila de Montblanc a la clau i part dels esgrafiats que embelleixen la façana sud.


Entrem al museu i pugem a la planta noble que acull algunes de les sales d'exposició. Com podeu constatar a la propera fotografia una espectacular arc apuntat de pedra ens dóna la benvinguda. Darrere hi ha un finestral geminar d'arc apuntat i a l'esquerra un arc apuntat més petit.
 
 
Malgrat estar enfeinats amb les obres de la planta noble la gent del museu molt gentilment em va deixar fer les fotografies que comparteixo amb vosaltres.

 
El Casal dels Josa inicialment devia ser un edifici relacionat amb l'església, però la primera referència documental és del segle XVII quan Pere Joan Josa va encarregar unes obres. A finals del segle XIX  i inicis del XX hi havia una comunitat de monges. Posteriorment fou granja de vaques i després la casa de la família Alfonso. L'any 1.959 Lluís Alfonso donà el casal per acollir el Museu Arxiu de Montblanc.


Deixem el Casal dels Josa i continuem pel carrer dels Hortolans fins arribar a la Plaça Major on, al número sis, ens espera la Casa Cartanyà de la que a la propera fotografia podeu veure la façana principal i una petita part de la façana del carrer del Ducat.


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall les plantes superiors que a la façana de la Plaça Major estan decorades amb pintures murals datades l'any 1.863. També podem observar la barbacana en voladís que remata la teulada de l'edifici.


A la fotografia anterior de detall podeu observar part de les pintures murals de les dues plantes inferiors i les formigues decoratives de la botiga de roba i calçat que ocupa els baixos de l'edifici. 
M'apropo al balcó central del primer pis en el que entre l'arc peraltat i el balcó del segon pis hi ha pintat a la façana l'any 1.863. Al balcó de l'esquerra podem veure pintades les inicials MV i al de la dreta RC.
 

La propera fotografia ens mostra la façana de la Plaça Major i part de la façana del carrer Pere Berenguer de Vilafranca.


Aquest edifici del segle XIX era conegut com l'antiga casa Rendé, que posteriorment fou propietat de Tomàs Cartanyà. La gran casa també es coneixia amb el nom de ca la Calamanda. Les pintures murals que embelleixen les façanes foren restaurades entre 1.979 i 1.980 per Josep Balanyà i Moix.

 
Vaig fins al centre de la Plaça Major per fer la fotografia següent en la que podeu veure frontalment la façana principal de la Casa Cartanyà.

 
Deixem la Casa Cartanyà però no la Plaça Major on, a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc, donarem un cop d'ull a la Casa Desclergue i al Palau dels Cervelló.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 21 de novembre del 2023

El pavelló Mies van der Rohe.

Comencem l'entrada d'avui enfilats a una de les terrasses de la Plaça Espanya de Barcelona i a vista d'ocell podem observar les Torres Venecianes, l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i el Palau Nacional de Montjuïc.


La font de la Plaça Espanya ( 1.919 ), les Torres Venecianes ( 1.919 ) i el Palau Nacional ( 1.926 - 1.929 ) es van construir per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929.
Baixem de la terrassa per anar a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i quan arribem a la Font Màgica, ubicada a la plaça de Carles Buïgas, anem a la dreta i a pocs metres trobem el protagonista de l'entrada d'avui, el Pavelló Mies van der Rohe.


A la fotografia anterior podeu veure parcialment el pavelló a l'esquerra de la bandera de Barcelona. A la dreta, una part del CaixaForum ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, un conjunt d'edificis construïts per Josep Puig i Cadafalch entre 1.909 i 1.912. A la fàbrica hi sobresurten dues torres amb la funció de dipòsits d'aigua, de les que a la fotografia en podeu veure una.

 
Projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, fou el pavelló nacional d'Alemanya a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929. L'arquitecta i dissenyadora Lilly Reich fou una de les poques dones professores de la Bauhaus.


L'Exposició Universal de Barcelona es celebrà entre el maig del 1.929 i el gener de 1.930. Quan va acabar, el pavelló alemany fou desmuntat, però esdevingué un referent de l'arquitectura del segle XX.


El pavelló, construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, acollí la recepció oficial dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia i les autoritats alemanyes que volien mostrar l'Alemanya de la República de Weimar després de la Primera Guerra Mundial.
 
 
Mies van der Rohe, que fou l'últim director de la Bauhaus, és conegut com el pare de l'arquitectura moderna. Al pavelló podreu gaudir d'una simetria perfecta, un disseny senzill i minimalista, de la claredat ...


L'any 1.980 des de la Delegació d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas impulsà la iniciativa de reconstruir el pavelló desmuntat l'any 1.930. Els encarregats de fer-ho foren els arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos.


Les obres van començar l'any 1.983 i tres anys després s'inaugurà el pavelló en el mateix lloc on estigué durant l'Exposició Universal.
A les dues fotografies anteriors i a la propera podeu veure la cadira i reposapeus de pell i perfil metàl·lic que van dissenyar Mies van de Rohe i Lilly Reich. La cadira Barcelona encara avui es fa i es pot comprar.


Per reconstruir el pavelló es van emprar els mateixos materials que es van fer servir per l'original: vidre, acer, travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l'Atles.


A l'extrem de l'estany petit hi ha la reproducció en bronze de l'escultura El Matí de Georg Kolbe. L'escultura original està als jardins Ceciliengärten de Berlín, una urbanització construïda entre 1.922 i 1.927 per l'arquitecte Heintich Lassen al barri de Schöneberg.


L'any 1.933 la prestigiosa escola d'arquitectura i arts aplacades, Bauhaus, fundada per Walter Gropius tancà per la pressió nazi. Mies van der Rohe va emigrar als Estats Units on l'any 1.938 fou nomenat director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago.


El pavelló és un edifici important en la història de l'arquitectura moderna en el que es poden veure les idees que proposava el Moviment Modern.


L'estructura del sostre està suportada per vuit columnes cruciformes que donen la sensació que la coberta està surant per sobre del volum inferior.


Deixem el pavelló per enfilar la muntanya de Montjuïc fins a la plaça de Neptú on ens espera la Fundació Miró que visitarem en properes entrades al blog.
Atentament.
Senyor i

divendres, 17 de novembre del 2023

Els molins fariners d'Algaida ( i 5 ).

Amb la d'avui tanco la sèrie de cinc entrades dedicades a la descoberta dels molins fariners d'Algaida. Com vaig dir-vos a l'entrada anterior, comencem la passejada a la creu de terme d'en Massot ubicada al carrer de la Ribera cantonada amb el carrer de sa Tanqueta.


És una creu de pedra sobre un  petit pedestal octogonal, amb fust també octogonal, i un capitell amb representacions de sants sobre el que hi ha la creu amb crist crucificat.


Deixem la creu d'en Massot per continuar passejant, a la dreta, pel carrer de la Ribera. En pocs minuts en el punt on es troben els carrers de la Ribera, del Mestre Verger i de s'Estació ens espera, esplèndid, el molí d'en Xina.


Xina era el malnom de la primera família que fou propietària del molí. Als antics documents podem llegir el nom de "molí d'en Toni Xina".
El molí fou construït l'any 1.738, data que podem veure al llindar de la porta d'accés a la torre i al congreny inferior del replà de les moles.


Aquest espectacular molí té quatre naus cobertes amb volta de canó, paral·leles entre elles i perpendiculars al carrer de la Ribera. Com podeu veure a les fotografies anteriors la torre està sobre la tercera nau. Pere de Son Maig, últim moliner i amo del molí, hi treballà fins a finals del segle XIX.
 
 
Victor Andreu, actual propietari, comprà el molí i els terrenys que l'envolten a Joan Bestard i encarregà la restauració a Xecs "Móra" mestre picapedrer que ja havia remodelat el molí d'en Boi. Repicà les voltes i parets i va refer les dues voltes laterals.
El pati interior ( clastra ) és el resultat de l'enderroc d'un aiguavés de l'antiga fàbrica de sifons que s'afegí al molí. Aquesta fàbrica funcionà a tocar del molí fins a principis dels anys vuitanta del segle passat i llavors es traslladà al carrer des Campet.


A la fotografia anterior podeu gaudir de la bellesa de l'antenada del molí d'en Xina. Observem les antenes ( 1 ), les perllongues ( 2 ) els pals llarga paral·lels a l'antena, els velerons ( 3 ) els pals perpendiculars a les perllongues que formen en engraellat al travessar-les, el caparrot (4 ) la part més gruixuda de l'arbre que surt fora de la torre, els cabestres ( 5 ) cordes que uneixen el bou del molí de vent amb el cap de cada antena. El bou, amb el número (7) a les dues properes fotografies, és un pal que fa entre 25 i 45 pams, segons el molí, que en un extrem va unit al caparrot i a l'altre s´hi enganxen els cabestres i les borines. Les cordes gruixudes que uneixen les antenes s'anomenen rest ( 6 ).
Al molí també es reformà l'escala exterior i el terrat d'envelar sobre el que hi van col·locar terra asfàltica a sota i rajoles ceràmiques a sobre. De les dues xemeneies que hi veieu, una és de veritat i l'altra amaga un aparell d'aire condicionat.
A la torre es conserven unes baules clavades a diferents alçàries que s'empraven per frenar el rest de l'antenada els dies que feia molt vent.
De l'escala interior de la torre, amb les reformes, es van suprimir dos trams intermedis, un a nivell del terrat d'envelar i l'altre on s'ensacava la farina.
 
 
L'any 1.947 es van baixar del molí les moles, la roda, l'arbre, la llanterna,... Al 1.981 el primitiu caparrot de fusta fou substituït per un altre metàl·lic perquè l'antic estava força atrotinat i era un perill. En Victor Andreu volia que el nou capell fos de càrritx ( una planta de la família de les gramínies ), però el manteniment era molt costós i finalment el van fer metàl·lic.
 
 
Deixem el molí d'en Xina per continuar passejant pel carrer de s'Estació i anar a l'esquerra pel primer carrer que trobem, el de ses Escoles. Una mica abans d'arribar al carrer de sa Tanqueta, des del carrer de ses Escoles puc fotografiar la torre del molí de s'Aljub.


El nom del molí prové del que en fou amo, Bernat d'Aljub, nascut l'any 1.865 i l'últim moliner que hi molgué. També es conegut com el molí d'en Quelina, que és el malnom d'un antic propietari.
La tanca i la vegetació no em permeten apropar-se al molí i dificulten fotografiar-lo. A la fotografia anterior podeu veure com la torre treu el nas darrere de la vegetació i a la propera, anant una mica a la dreta podem observar una de les voltes i la porta d'accés a la torre del molí des de la terrassa d'envelar.


És un molí amb dues naus paral·leles entre elles i al carrer de sa Tanqueta i perpendiculars al carrer de ses Escoles. Aquestes naus tenen la coberta de volta de canó. La torre del molí està situada sobre la nau més llunyana al carrer de sa Tanqueta.
Al molí hi ha gravades dues dates, una a la dovella central del portal ( 1.815 ) i l'altra al frontis del magatzem de gra ( 1.830 ).
En capell de zinc s'havia anat foradant i un dia de l'any 1.950 se l'endugué una ventada. Posteriorment hi van construir una teuladeta. El molí de s'Aljub, malgrat que s'hi han fet poques reformes, és un dels més ben conservats d'Algaida. L'any 2.016 la propietària Antònia Mudoy Oliver el va vendre a un matrimoni estranger.
Deixem el carrer de ses Escoles i anem a la dreta quan trobem el carrer de sa Tanqueta. Entre el molí de s'Aljub i el d'en Gasparino ( l'últim que observarem ), en un passatge del carrer de sa Tanqueta, hi ha el molí d'en Barreda, al que no m'he pogut apropar i no us el puc mostrar com m'agradaria.


Hi havia uns operaris treballant en un pati i vaig apropar-me a la porta oberta d'accés. Malgrat la poca qualitat de la fotografia anterior i el contrallum hi podeu observar la part final de la torre d'aquest molí. El d'en Barreda és un molí d'una sola nau en el que no hi ha gravada la data de construcció enlloc, però diuen els entesos en molins fariners que és el més antic de la zona de sa Tanqueta. La fotografia no fa justícia al molí, que està restaurat. La construcció atrotinada que veieu davant de la torre no és del molí.
Continuem passejant pel carrer de sa Tanqueta en pocs minuts trobem el molí d'en Gasparino, on acabarem el periple pels molins fariners d'Algaida. El molí també és conegut com molí d'en Fosca, el nom de la família dels darrers propietaris.


A l'edifici de quatre naus no hi ha gravada cap data de construcció però a l'interior de capell de zinc hi figurava la de 1.870, que possiblement feia referència a l'any en el que es van reformar els mecanismes del molí. L'any 1.966 es retirà el capell perquè era un perill pels vianants. L'última reforma la va fer el mestre picapedrer Pere "Caragol".


La torre, d'un diàmetre interior de 2,75 metres, té quatre plantes comunicades per una escala de caragol. La primera tenia funció de magatzem i per la segona s'accedia al terrat d'envelar. Si continuem pujant trobem el replà de la tremuja on s'ensacava la farina. Sobre aquesta planta hi havia les moles i altres mecanismes del molí.


Dels antics mecanismes no en queda res. Una de les moles actualment és una taula del jardí que està a la part del darrere. L'altra mola, també davallada l'any 1.950, la van vendre per decorar una casa de Porreres.
Toni Fullana Oliver, amo del moli, fou l'últim moliner que hi molgué. Actualment és propietat de Mateu Ballester Vanrell.


Us he pogut explicar detalladament cada molí gràcies a l'Ajuntament d'Algaida, que mitjançant el bibliotecari Tomeu Salas m'obsequiaren amb el llibre de Miquel Sastre Pujol ( Fiolet ) "Els molins fariners del terme d'Algaida" editat per l'Ajuntament en el marc de la col·lecció Panoràmica.
Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Atentament.
Senyor i