dijous, 30 de juny del 2011

Històries d'una llibreria amb història.

Pujar per Galip Dede Caddessi ha estat tota una aventura perquè les obres tenen tot el carrer aixecat, però finalment després de donar un cop d'ull al seu aparador obro la porta. No entro a una llibreria qualsevol. Si volem saber sobre la història dels llibres antics i rars a Turquia, hem de parlar de la Librairie de Pera.
Quan als anys 1.672 i 1.673 l'enviat francès Antoine Galland va visitar Turquia, va escriure al seu diari sobre els llibreters-antiquaris del basar cobert d'Istanbul. En aquella època era un gremi tancat als estrangers, però malgrat tot l'Antoine va quedar bocabadat.

Després d'un dels incendis, els llibreters es van mudar a un pati entre el gran basar i la mesquita Beyazit. Aquest pati ja l'hem descobert a les tres entrades que ens parlen de Sahaflar Çarsisi.
Les comunitats cristiana i jueva tenien les seves pròpies llibreries al carrer nord de Yüksek Kaldirin. La part superior d'aquesta zona de la ciutat estava plena de llibreries, i fins a principis del segle XX es podien trobar llibres en totes les llengües europees.
Librairie de Pera és l'única supervivent dels famosos llibreters de Yüksek Kaldirim. Talya Nomidis va heretar la llibreria del seu pare Miltiadis Nomidis, que era un distingit arqueòleg bizantí.

L'actual propietari és Mgur Gürscar que , a més a més de vendre llibres , li encanta parlar-ne.
Actualment té uns 40.000 volums. Pots trobar llibres sobre Turquia en àrab, persa, anglès, alemany, francès, italià, armeni, serbi,.... Té uns sis mil clients locals i dos mil estrangers.

A la dècada dels 50 del segle passat, es van enderrocar grans cases per donar pas a blocs de pisos. Moltes d'aquestes cases tenien importants biblioteques. En aquell moment, els llibres i els mobles vells, s'abocaven sobre el mercat en grans quantitats. En el món del llibre vell s'ha passat de vendre els llibres a pes, a pagar-ne sumes astronòmiques en subhastes.

Actualment el llibre vell torna a estar molt valorat. Alguns dels clients de Librairie de Pera segueixen sent els transeünts i els amants del llibre vell, que entren a la llibreria per parlar de llibres mentre practiquen l'art del keyif, -relaxació silenciosa-, prenent una tassa de te. La paraula turca keyif, significa plaer.Però la major part dels clients són investigadors a Turquia i l'Orient Mitjà, institucions, universitats i biblioteques. Al 1.985 va començar a fer subhastes en les que s'han venut uns cinc mil llibres antics.
Surto de Librairie de Pera i l'olor dels llibres m'acompanya en l'últim passeig per aquesta magnífica ciutat.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 28 de juny del 2011

Corpus 2.011, sensacions.

El Corpus de Solsona, una de les nostres tradicions més antigues, ens ha deixat una altra vegada la percepció de viure una festa única.
Aquí teniu unes fotografies que intenten transmetre els moments viscuts. No hi ha paraules ...





Gràcies gent de Solsona!
Atentament.
Senyor i

dilluns, 27 de juny del 2011

Köprüsü.

Deixo Sultanahmet per descobrir amb vosaltres una llibreria molt especial. Començo a passejar per Galata Köprüsü , el pont de Galata . Aquest pont és un espectacle permanent. Ple de gent de tota mena. Pescadors amb centenars de canyes que omplen les baranes del pont, venedors ambulants en qualsevol racó. Les olors dels cafès i restaurants que hi ha sota el pont, el soroll dels ferris que llisquen per les aigües del Corn d'Or, les mesquites que dibuixen el seu perfil en el cel de la ciutat,...Tots els sentits s'estimulen al pont de Galata.


L'escriptor italià Edmundo de Amicis, novel·lista i autor de llibres de viatges, va publicar l'any 1.879 Constantinopli on ens explica el que va veure mentre estava al pont de Galata: Un eunuc gras muntat a cavall, un turc cobert amb turbant i caftà ( capa llarga d'origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues) de color blau, un dervix amb el seu barret , un narrador professional que portava una capa de nigromant ( persona que invoca els difunts per conèixer coses del futur), ...
Aturar-se a Galata Köprüsü, encara avui, és gaudir de la gran diversitat que caracteritza Istanbul.


Camino en direcció Beyoglu. Al segle XIX el barri es coneixia com Pera i era el centre de la moda, el comerç , de les ambaixades europees,... Ara les ambaixades estan a Ankara, la capital. Després d'un període de decadència, a partir de la dècada dels noranta va recuperar el seu esplendor i és el cor de l'Istanbul modern.
Des de el pont el primer que ens crida l'atenció és la torre construïda l'any 1.384, Galata Kulesi ( la torre Galata) ; que en aquell moment era el punt més alt de les fortificacions genoveses.


Enfilo, no sense dificultat, per Galip Dede Caddesi. Hi ha un formigueig de gent malgrat les obres que tenen desmanegat el carrer. Sembla una cursa d'obstacles la recerca del nostre objectiu. Les coses es compliquen , una gran excavadora no em deixa passar. En esquivar-la trobo finalment l'aparador de la Librarie de Pera.


Si mireu amb atenció la fotografia podreu veure reflexada al vidre de l'aparador la maquinaria que sembla amagar aquest espai especial pels enamorats del món del llibre. Estic preparat per entrar. I vosaltres?
Atentament.
Senyor i

divendres, 24 de juny del 2011

Festa gran a la Catalunya Central.

Aquest cap de setmana dues de les capitals de la Catalunya Central, Solsona i Berga, celebren la festa de Corpus. Tots heu sentit a parlar, i potser heu viscut La Patum de Berga declarada al novembre del 2.005 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Avui vull proposar-vos una escapada el proper diumenge dia 26 a l'altra festa de Corpus, injustament desconeguda , El Corpus de Solsona.
Si voleu gaudir d'una festa sense aglomeracions, gairebé familiar i que els solsonins s'estimen molt, cal sortir aviat de Lleida perquè a 1/4 de 10 comença la cercavila amb els trabucaires. Per xalar amb els gegants i demés improperis de Solsona, a 3/4 d'11 cal estar a l'Ajuntament per acompanyar a la corporació municipal, pubilla i donzelles d'honor en la baixada fins a la Catedral.

A les 12, a la Plaça Major, podreu descobrir una de les manifestacions del folklore català més impressionants . Ballets tradicionals d'óssos, cavallets, drac, nans ,ball de bastons, ball de gegants, i un ball que de ben segur us emocionarà, el ball de l'àliga.

Els nens de quart i cinquè ja vau descobrir la ciutat de Solsona en una sortida de cicle inicial en la que amb una gran amabilitat, un dels mestres geganters més importants Manel Casserres, ens va ensenyar el seu taller i ens va explicar com es fa un gegant. Gràcies Manelet per aquella inoblidable estada al teu taller!

La festa del Corpus de Solsona va ser instituïda l'any 1.331 i és una de les més antigues de Catalunya.
La setmana passada es va presentar un vídeo que promociona turísticament la ciutat de Solsona, doneu-li un cop d'ull i el diumenge animeu-vos i pugeu a la capital del Solsonès.



La festa del Corpus de Solsona, que espereu per descobrir-la?
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 de juny del 2011

Keyif.

Passejant per Istanbul hi ha molts moments en els que es pot veure als seus habitants practicant el keyif. A la nostra societat no hi ha temps per a la relaxació silenciosa, seure a prendre el sol, contemplar el món sense la necessitat de llegir el diari, beure un te, saludar les amistats, fer una partida de backgammon, practicar l'art del margile ( la pipa d'aigua),...
Per tota la ciutat pots trobar tasses de te en un racó esperant que les recullin i en portin més. Els racons plens de tasses són el testimoni més evident d'aquest petit parèntesi en la feina de cada dia.

Aquestes de la fotografia les he vist a Sultanahmet després de baixar de Sahaflar Çarsisi. Estan en l'ampit d'una de les finestres d'un edifici molt especial.És l'estació de Sirkeci, inaugurada l'any 1.890. L'alemany August Jachmund , enamorat de l'arquitectura otomana, va ser l'arquitecte. Aquesta estació era la terminal de les rutes europees. Es preveu una renovació que li permeti recuperar el seu antic esplendor. Originalment es va construir com a terminal del mític Orient-Express i l'edifici encara conserva una mica del glamour i misticisme associat a quest tren històric.

Font fotografia: Web GreturViajes.


A l'estació hi ha el restaurant Orient Express, que va ser el punt de trobada de viatgers, periodistes i aventurers a partir dels anys 50 del segle XX. Els lectors d'Agathe Christie recorden perfectament com Poirot va resoldre l'Assassinat a l'Orient-Express.

El primer viatge de l'Orient Express va sortir de Paris acompanyat per la música de la Marxa Turca de Mozart . Va recórrer 3.094 quilòmetres en 80 hores . El menú base del vagó-restaurant consistia en ostres, llobarro amb salsa verda i pudding de xocolata...

El vagó-restaurant fabricat al 1.913, portava el nº 2.419.
Font fotografia: "La Edad de Oro del Viaje en Tren".

A l'estació també hi ha un petit museu on s'exposen objectes del primer Orient Express. L'estació de Sirkeci és dels pocs escenaris d'Istanbul on encara giren els dervissos. El seu ball giratori és una forma mística de l'Islam. Giren per representar la seva unió amb Alà. Aquest ball va ser prohibit per Atatürk als ans 20 del segle passat i als anys 50 es va recuperar com atracció turística.
Per acabar de mostrar-vos alguns dels tresors d'aquesta magnífica ciutat, creuo el Galata Köprüsü ( el pont de Galata). Pujarem tranquil·lament fins a la Librairie de Pera.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

dimarts, 21 de juny del 2011

Màgia entre les pàgines ( i 4 ).

Per tancar aquesta sèrie d'entrades dedicades als llibres tridimensionals coneixerem dues tècniques més que s'utilitzen en aquest tipus de llibres per tal de sorprendre al lector amb els efectes de volum.
Els teatrets són aquella mena de llibres que en obrir-los sorgeix un escenari en el que es poden veure una sèrie de figures en diferents profunditats.
World's Columbian Exposition Chicago 1.893 va ser imprès a Alemanya. En aquest teatret apareixen alguns dels edificis que Daniel Burnham va dissenyar per a l'Exposició Universal de Chicago del 1.893.


L'any 1.952 es va celebrar a Barcelona el XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Aquell mateix any, Gráficas Manen, va editar el llibre carrusel Montserrat. Ja sé que em preguntareu:
.- Senyor i, què és un llibre carrusel?
Nenes i nens, aquest tipus de llibres permeten que les tapes s'obrin 360º, fins que una toca l'altra, construint un carrusel sobre el qual podem gaudir de les il·lustracions al voltant de l'eix que forma el llom del llibre. Amb aquest llibre podem fer un petit recorregut turístic pel monestir.


El llibre ABC in living models editat a Londres al 1.935 per Louis Giraud amb el segell de Strand Publications i enginyeria de paper de Theodore Broun, ens presenta una sèrie de maquetes vives d'un abecedari molt especial.

Del mateix editor i , també del mateix encarregat de l'enginyeria de paper, podem veure el llibre Bookano Stories Nº6 . Giraud va sere l'introductor en els llibres mòbils d'una nova idea. En obrir les pàgines es produeix una acció a la il·lustració. En el cas d'aquest llibre, en obrir-lo, el tauló del Pont de la Torre de Londres es plega.

Encara bocabadat per la màgia dels enginyers de paper, dono les gràcies a l'IEI per haver-me descobert totes aquestes tècniques en l'exposició ARQUITECTURESPOPUP . La col·lecció d'Ana Maria Ortega i Álvaro Gutiérrez és un petit tresor.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 19 de juny del 2011

L'ofici de sargaire.

Tots els nens i nenes de primària visiteu quan feu cicle inicial , el museu del vidre de Vimbodí. Jo, com sempre, ben amagat en un racó veig com quedeu bocabadats amb la feina del bufador de vidre i amb les eines que utilitza aquest vidrier amb tanta habilitat.



He comprovat, al llarg dels anys, que després de descobrir com treballa el vidrier; a l'explicació de l'exposició que hi ha a la segona planta, alguna cosa important no queda clara. Algú recorda quin ofici era el de sargaire?


A Vimbodí un ofici molt important i complementari al de vidrier, era el de sargaire. Els tallers dels sargaires estaven prop de la fàbrica de vidre i aquests artesans eren els encarregats de revestir les garrafes de 2 a 24 litres, amb sarga, vímet o canya.
Al riu es recollia la sarga i la canya, i el vímet es conreava als horts. Per treballar amb aquestes plantes primer es posaven en remull. La canya calia xapar-la (obrir-la), amb el xapador.

Les garrafes esperen al pati de l'antic forn de Vimbodí la feina del sargaire.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.

Sargaires a la fàbrica de Vimbodí a començaments del segle XX.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.

Es començava pel cul, fent una creu i clavant uns muntants. Es va teixint passant una vegada per sota i una vegada per sobre dels muntants.Quan s'arriba a dalt cal fer la vora i les nanses, es col·loca la garrafa dins posant-hi palla entremig. Per acabar, amb vímet es fa la tapa i finalment el coll.

Sargaire teixint amb canya al museu del vidre.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí.


El sargaire fa la tapa amb vímet.
Font fotografia: Museu del vidre de Vimbodí

Molts de vosaltres no havíeu vist mai una garrafa de vidre protegida per la bona feina dels sargaires, però pregunteu als vostres padrins i padrines i descobrireu que en el seu moment eren d'ús comú.
L'ofici de sargaire, evidentment i lamentablement es perd...
Atentament.
Senyor i

dijous, 16 de juny del 2011

Màgia entre les pàgines (3).

Avui descobrirem tres noves tècniques que poden utilitzar els llibres desplegables per donar al lector la sensació de moviment i profunditat.
En els llibres panorama totes les pàgines es desdoblen i es transformen en una sola il·lustració de gran format. El llibre de Raphael Tuck & Sons, In Fairyland, editat a Londres l'any 1.900; ens mostra quatre personatges bàsics de la literatura infantil: La Caputxeta Vermella, la Bella Dorment, la Ventafocs i el Gat amb Botes.


Les dues fotografies anteriors formen una sola il·lustració; tot el llibre es transforma en un escenari.
Les imatges combinades consisteixen en pàgines dividides en dos o tres seccions.Quan aixequem una peça, es mostra una il·lustració amagada ( funciona com una solapa). El llibre que mostra aquesta tècnica es va editar a Philadelphia l'any 1.814. Porta per títol Harlequinade d'Adán i Eva.

L'any 1.821 es va editar a Londres The Toilet, amb il·lustracions i enginyeria de paper de William Grimaldi i text de Stancey Grimaldi. En William va dibuixar els objectes de tocador de la seva filla i a l'aixecar les solapes es podien llegir "virtuts pròpies de la dona".

Molt aviat al blog de la biblioteca podreu llegir l'última entrada dedicada als llibres desplegables on descobrirem les tècniques dels llibres carrusel i els teatrets.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 15 de juny del 2011

Màgia entre les pàgines (2).

La visita a l'exposició ARQUITECTURESPOPUP ens presenta tres tipus d'efectes en els llibres tridimensionals: moviment, profunditat i transformació d'imatges. Per poder aconseguir aquestes sensacions en el lector del llibre desplegable es poden utilitzar diferents dispositius : solapes, imatges combinades, imatges transformades,panorama, encartes, troquelat, imatges articulades, ruletes, teatres, llibres-túnel, llibres carrusel, i pop-up.

Little Playmates at Work . Londres 1.910

Avui us explicaré la tècnica dels llibres-túnel. Aquests llibres s'allarguen com un acordió i al mirar per una finestreta que hi ha en un extrem, veiem una gran perspectiva de totes les pàgines troquelades que formen un escenari multicapa. Obriu els ulls i us quedareu bocabadats. Amb la càmera he fet quatre fotografies del llibre editat per Hulton Prees l'any 1.953. El test d'aquest llibre-túnel és d'Olive Cook i les il·lustracions i enginyeria del paper d'Eduin Smith. Primer veureu el llibre-túnel desplegat i després com a poc apoc ens apropem a la finestra i podem veure l'interior de lAbadia!

Aquest magnífic llibre-túnel és Coronation Peep-Show Book i si mirem per la finestreta veurem l'interior de l'Abadia de Westminster el dia de la coronació d'Isabel II.

Els bastidors interiors estan impresos per les dues cares. Segons per la finestra que mirem veurem una perspectiva diferent de l'interior de l'Abadia on fa el jurament l'actual regna d'Anglaterra. Nenes i nens ara mirarem per la finestreta...

Ara ens aproparem més a la finestra i veurem amb més detall aquesta coronació. Realment els llibres-túnel són sorprenents!

Si voleu descobrir altres tècniques del llibre desplegable, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

divendres, 10 de juny del 2011

Màgia entre les pàgines (1).

Fins al diumenge dia 12 de juny podeu gaudir a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la col·lecció d'Ana Maria Ortega i Álvaro Gutíerrez: Arquitectures en Pop Up.
L'exposició comença amb una història dels llibres desplegables per passar als llibres tridimensionals sobre arquitectura.
En aquests llibres, una arquitectura de paper plegat està amagada entre les pàgines esperant que algun lector obri el llibre i aquesta estructura plegada es presenti en tres dimensions.


Circus Life. Londres 1.960.


Una de les primeres mostres és de Ramon lLull de Mallorca ( 1.233 - 1.316 ) en el que apareixen les seves teories teològiques amb rodes de paper.
A partir del segle XVI, es comencen a utilitzar elements mòbils en llibres d'astrologia i medicina.
L'any 1.765, Robert Sayer, va inventar uns llibres amb solapes destinats a les nenes i nens.

The Land of Long Ago. Londres 1.890


El segle XIX va ser l'Edat d'Or dels llibres desplegables a la Gran Bretanya i Alemanya. Les dues Guerres Mundials van fer que la creació de llibres tridimensionals fos intermitent a la primera meitat del segle XX. Txecoslovàquia amb l'editorial Artia i ela Estats Units, amb Waldo Hunt - fundador de les principals empreses dedicades als llibres pop up -, van ser els més destacats de la segona meitat del segle XX.


The Picture Show. Londres-Nova York 1.895


Actualment vivim una segona Edat d'Or del llibre desplegable. El nord-americà Robert Sabuda és el gran" enginyer del paper".


Peeps intro Fairy Land. Londres 1.896


Ara que hem fet un pinzellada sobre la història del llibre desplegable us proposo la visita aquest cap de setmana a l'exposició; i si voleu descobrir les tècniques dels llibres desplegables no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i