dimarts, 23 d’agost del 2016

Gràcies Manuel.

Al juny del 2.008 us recomanava el llibre "L'home manuscrit", amb el que Manuel Baixauli obtingué el Premi Mallorca de Narrativa 2.006. Era la meva primera lectura de l'obra d'en Manuel, una lectura molt plaent i seductora en la que mentre el protagonista d'aquesta història de misteri, estira el fil de la seva recerca personal, el goig de llegir creix i creix...


Al febrer del 2.010, el llibre que us recomanava era "Espiral", el primer que escrigué Manuel Baixauli. Publicat per primera vegada per Columna l'any 1998, molt poques persones el llegiren i gairebé tots els els exemplars foren retirats de les llibreries i triturats. Un bon amic li proposà reeditar-lo i en Manuel el va rellegir i corregir les imperfeccions ... El resultat, enllestit al 2.010, un regal pels enamorats de la lectura.


Va ser al maig del 2.014 que us parlava de l'últim llibre d'en Manuel que em deixà totalment bocabadat. L'escriptor nascut a Sueca l'any 1.963, diu que narrar és seduir; puc assegurar-vos que ell és un gran seductor. Una setmana després d'enllestir "L'home manuscrit", Baixauli va notar els primers símptomes d'una malaltia neurològica, el síndrome de Guillain-Barré, que en poc temps el deixà paralitzat físicament però amb tota la capacitat per pensar i sentir. Manuel Baixauli explica que es transformà en una pedra pensant. "La cinquena planta" és una novel·la basada en aquesta angoixant i duríssima experiència personal; una magnífica reflexió sobre la vida, la mort, la felicitat, la malaltia...    


Avui torno a recomanar-vos un llibre d'en Manuel Baixauli. No és una novel·la i he de dir-vos que d'entrada no m'agraden gaire els reculls d'articles, però "Ningú no ens espera" editat el passat mes de gener per Edicions del Periscopi, sembla un dietari, un magnífic dietari. Aquests articles aparegueren acompanyats de les seves il·lustracions , recordeu que Manuel Baixauli és escriptor i pintor, al diari El País amb el títol Ningú no ens espera. 


El llibre us farà rumiar sobre el nostre comportament social. La mirada àcida d'en Manuel, les idees claríssimes, el domini de la llengua i les profundes reflexions acompanyades de les seves singulars il·lustracions fan de "Ningú no ens espera" un llibre imprescindible.
Gràcies Manuel.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada