divendres, 31 d’octubre del 2008

Petits tastets de Millás.

Aprofitant qualsevol visita a un llibreria una mica important, podeu fer un tastet literari. Seix Barral ens regala petits contes d'en Juan José Millás.
Degusta la mejor literatura de Juan José Millas. ¡llévatelo! ,és una bona campanya publicitària del nou llibre de l'escriptor valencià. Com podeu veure, el regal és petit, petit; però obriu-lo i gaudireu de les històries sorprenents d'en Millàs.
Podeu votar el conte que us agrada més i guanyar alguns dels exemplars del llibre "Los objetos nos llaman" , dedicats per l'autor.
Amb la seva obra "El mundo" Millàs ha obtingut el Premio Nacional de Narrativa 2008.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Estiràs, tiràs, tirassa,tirapedres.

Tot passejant per la magnífica comarca de la Segarra, en el petit poble de Torrefeta em sorprèn una eina recolzada a l'exterior d'un magatzem. Quina era la seva funció?
Sempre hi ha algú que amablement ens fa sortir de dubtes.L'Antoni Vidal, bon pagès i propietari de l'estranya eina, m'explica que ja fa molts anys que no la fa anar, però que era una eina que facilitava molt la feina.
Es tracta de l' estiràs, tiràs,tirassa o tirapedres.
Dibuix del llibre Les construccions de pedra seca. Pagès editors.Pag 54.
Al treballar la terra molts cops apareixien pedres. Les més petites era fàcils de treure, però quan tenien molt pes, l'estiràs,tiràs,tirassa o tirapedres facilitava la feina de retirar-les. Quan es tractava de transportar la pedra des de la pedrera al lloc on volien fer una cabana de pedra seca, també era una eina imprescindible.
L'estiràs era arrossegat per una mula o un ruc.En unes condicions favorables del terreny , l'animal podia arrossegar entre els tres i quatre cents quilos de pedra sense massa dificultat.

Es construïen amb fusta dura ( alzina, freixe, om,...) perquè el desgast era important ja que permanentment fregava al terra.Calien troncs dels arbres en forma de V.
La plataforma on es carreguen les pedres estava a molt poca distància del sòl, fet que facilitava carregar i descarregar la pedra.
El diccionari català-valencià-balear ens diu: "Vehicle rudimentari sense rodes, destinat al transport de pedres o d'herba, i consistent en un forcat d'arbre al qual van clavades transversalment posts estretes i juxtaposades que formen un postissat damunt del qual es posen les pedres que s'han de traginar".
En castellà s'anomena narria.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 25 d’octubre del 2008

El vell ofici de pescador (1)

Nenes i nens de cicle superior m'ha dit un ocellet que aquest curs anireu de colònies al Camp d'Aprenentatge d'Empúries.
Estareu al poble de l'Escala,poble de gran tradició marinera.Encara que la feina de pescador cada cop és més escassa, fa una colla d'anys era molt important .



Passejant per l'Escala costa d'imaginar que aquest era un poble de pescadors.Una visita al Museu de l'anxova i de la sal ens farà comprendre la gran importància que la pesca tenia en el seu moment.


Els humans molts cops no sabem gestionar el que tenim. Al País Basc, per exemple, porten una bona temporada en la que no poden pescar anxoves. Per què? Perquè no n'hi ha. Potser no ho podran tornar a fer.
Catalunya va pel mateix camí, amb el pas del temps hi ha menys peix i menys pescadors.

L'ofici de pescador s'apaga. Les condicions de treball són dures i el peix cada dia més escàs. Malgrat tot l'Escala ha conservat, al llarg dels segles una indústria que li ha donat fama per tot el món.
Nois i noies de cicle superior quina indústria des del segle XVI fins avui és molt important a l'Escala?Una pista. Penseu que poden fer per conservar molt temps el peix blau que pesquen.
Cal trencar-se una mica la closca,... si no trobeu la resposta no deixeu de visitar el blog de la biblioteca. Molt aviat:El vell ofici de pescador (2).
Fotografies fetes al Museu de l'anxova i de la sal.Atentament.
Senyor i

divendres, 24 d’octubre del 2008

Més enllà de l'ojecte.

Fins al 16 de novembre podeu veure al Museu Morera l'exposició Més enllà de l'objecte.Obres de la col·lecció MACBA. Produïda pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació l'exposició ens permet gaudir d'obres d'en Joan Brossa, Leandre Cristòfol, Pere Portabella, Carles Santos, Benet Rossell, Ángel Ferrant, Moisès Villèila, ...

Aquesta producció del MACBA ( Museu d'Art Contemporani de Barcelona), ens presenta diferents grups d'artistes no gaire coneguts però fonamentals per entendre l'art català actual.
Antònia Maria Perelló ens diu al catàleg : "Per a tots ells, art i vida eren experiències paral·leles , indissociables, que en moltes ocasions es fusionaven".
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 d’octubre del 2008

Bolets a l'IEI

Nens i nenes, mares i pares,padrins i padrines boletaires ; del 27 al 29 d'octubre a l'Institut d'Estudis Ilerdencs la secció de micologia de l'IEI organitza la XIX Exposició de bolets de tardor de les Terres de Lleida. Aprofiteu per passejar una estona i veure una bona colla de bolets.Camagrocs, fredolics,rovellons, ceps,rossinyols,potes de perdiu,..... que bons!!.
A l'exposició no hi ha només els bolets comestibles. Podreu veure també els no comestibles-sense valor culinari-, els tòxics i els mortals...

Fotografies: Secció de Micologia de l'IEI.
Aprofiteu aquests tres dies per donar un cop d'ull a l'exposició i mireu entre tota aquesta colla de bolets, potser hi ha un follet del bosc.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Caca. Una història natural de l'innombrable.

Avui volia recomanar als nens i nenes i a les mares i pares el llibre de Lynx Edicions Caca una història natural de l'innombrable de Nicola Davies amb il·lustracions de Neal Layton.
Descobrireu una bona colla de curiositats científiques del món de la caca. Trobareu resposta a força preguntes:D'on ve la caca? On va? Per a què serveix?
Per què no fa caca la papallona efímera?Hi ha caca fòssil?Poden ajudar els ratpenats als grangers? La caca de catxalot ens explica alguna cosa?Quina és la feina de cacarter?A qui li agrada molt la caca dels pugons?

Els agrada la caca als escarabats piloters? Per què? Què passa amb els quilos de caca que fa un sol hipopòtam en una nit a la latrina?La caca serveix per orientar-se? Que saben els animals olorant la caca dels altres? Per què les cries d'elefant es cruspeixen directament la caca de la mare?Per què la caca de les ovelles és petita i seca i la de les vaques gran i humida?
Sense por, que el llibre no fa pudor i és molt divertit.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Dissabtes poesia. Gràcies a "L'hora del lector"

Continua aquesta tardor plena de Margarit!.
El dijous dia 16 L'hora del lector tenia com a convidat a Joan Margarit. Si voleu donar un cop d'ull als llibres comentats podeu remenar el blog del sr.Boix.
Va ser una nit en la que vam envejar la sort de l'Emili Manzano, en Victor Amela i l'Olga Jornet xarrant i gaudint de les explicacions del poeta. Com sempre en Ramon Colomina en el seu parer de Tornasol va tancar el programa amb les seves inclassificables propostes.
Voleu veure el programa? Molt fàcil cliqueu aquí.

Fotografia del blog del sr.Boix.No feu soroll que en Tornasol està llegint...
Atentament.
Senyor i

P.D. Vols escoltar-lo a Catalunya Ràdio
al Cafè de la República amb en Joan Barril, en Joan Ollé, en ..., doncs clica

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=284436

divendres, 17 d’octubre del 2008

Costa Brava "100 anys"

El 12 de setembre es va fer a l'Auditori dels Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell l'acte inaugural del Centenari de la Costa Brava.
Feia just 100 anys que Ferran Agulló havia escrit a La veu de Catalunya l'article Per la Costa Brava, on per primera vegada s'anomena així la costa des de la desembocadura del riu Tordera fins a la frontera amb França.
Aprofitant aquest centenari volia parlar de diferents llibres que ens proposen descobrir-la.
El primer, i més antic, fou editat per Destino l'any 1941. Parlo de la Guia de la Costa Brava escrita per Josep Pla.
Pertany a la col·lecció Guias de España en la que Destino va triar grans escriptors : Josep Pla, Pio Baroja, José Mª Pemán, Joan Fuster, Gómez de la Serna,...
En el seu moment es va dir que era el primer llibre escrit en prosa autènticament turística.

El llibre és genial, difícil de trobar ( és un llibre editat fa més de 60 anys) . Mireu les biblioteques importants o a uniliber ( cercador de llibres antics).
Josep Pla va dir:
"No puedo negar que este libro me interesa. En la Guia está una parte de mi infancia y de mi adolescencia,y muchos sueños de la edad madura;estan también detrás de las palabras, muchos amigos y muchas horas de las que no se olvidan. Además, yo quiero este trozo de tierra entrañablemente."
Si heu passejat per la Costa Brava i n'esteu una mica enamorats, el llibre és imprescindible. Us sorpendran les fotografies, les descripcions, les olors,... i és que han passat 60 anys!.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Perico Pastor a Lleida

Dues galeries: Espai Cavallers i Indecor ens presenten a Lleida fins el 25 d'octubre obres del pintor i dibuixant Perico Pastor.Aquest artista de la Seu d'Urgell ( 1953) ha viscut dotze anys a Nova York. Els seus dibuixos s'han publicat a Vogue, The New York Times,... Viu a Barcelona on, a més a més de pintar, fa puntualment algun treball pel Pais, la Vanguardia,...
Ha il·lustrat els llibres: Amigos de Loles Duran ( amb el que va guanyar el premi Santamaria d'il·lustració infantil), C el pequeño cuento i El árbol de narices de José Antonio Millán.
Al 1993 li fou otorgada la Medalla Morera de l'Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra.
Gaudiu del traç i dels colors.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia. Joan Margarit Premio Nacional.

És el tercer poeta que guanya el Premio Nacional de poesia amb una obra escrita en català. L'any 1958 Joan Vinyoli el va aconseguir amb Passeig d'aniversari i al 1989 Pere Gimferrer amb El vendaval.
Margarit és un dels poetes vius més llegits i més propers a la gent. L'any 2007 Proa va publicar Casa de Misericòrdia amb el que obté el Nacional de poesia.


En el nostre raconet de poesia sempre el tenim present - és evident que ,com molta altra gent, som admiradors seus- Al gener vam comentar les obres Càlcul d'estructures i Barcelona amor final i al juliol el Premi Nacional de Cultura.
El poeta basc Jon Gerediaga Gotilla ha quedat finalista amb Jainkoa harrapatzeko tranpa.Els seguidors fidels de Margarit tenim una tardor plena de regals. El 31 d'octubre al Cafè del Teatre torna l'espectacle Paraula de Jazz amb Joan Margarit i Pere Rovira -protagonistes de la paraula-; i Perico Sambeat - saxo alt- , Xavier Monge -piano- i Rai Ferrer - contrabaix- , els màgics del jazz.
Novembre ens portarà una nova edició de Joana acompanyada d'un CD amb poemes recitats, per celebrar els deu mil exemplars venuts a casa nostra d'aquest poemari.
També al novembre podem gaudir del seu últim llibre Misteriosament feliç.
Gaudiu d'una tardor plena de Margarit.

Un tastet de casa de Misericòrdia

Horitzó

Una planúria de rostolls grocs.
Com una línia feta en un plànol,
l'autopista va fins a l'horitzó.
Penso que jo també vaig dibuixant
un traç segur damunt la meva vida.
Lluny d'una costa edificada i lletja,
amb la finestra oberta, condueixo
sentint l'aire a la cara, terra endins.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Petit regal.

Avui per celebrar el Dia Mundial dels Ocells, el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana en col·laboracio amb l'entitat ecologista Egrell ha organitzat una sessió d'anellament.
Volia regalar a tots els nens i nenes de l'escola una de les moltes fotografies que he fet mentre escoltava les magnifiques explicacions que ens han donat.


Es tracta d'un mascle de Luscinia svecica , que és el nom científic.En català li diem cotxa blava, pechiazul en castellà. Al Pais Basc li diuen paparundin i a Galícia papoazul. Com podeu veure el nom científic és molt important perquè diferents persones de diferents llengües s'entenguin.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 4 d’octubre del 2008

Dissabte poesia. Tornen els haikús.

El mes d'abril vaig recomanar el llibre de Maurice Coyaud Hormigas sin sombra.El libro del haiku. Avui volia parlar del haikús escrits per un dels millors poetes catalans, en Miquel Martí i Pol.
Editat al 2002 per Edicions 62·Empúries, Haikús en temps de guerra ens permet assaborir haikús creats en català. Recordem que un haikú és un poema
originari de la poesia tradicional japonesa. molt breu i de gran senzillesa però també molt intens.


Després de dedicar el llibre a la seva filla Mariàngels ens fa un petit/gran regal de Ezra Ound
La poesia s'allunya de la poesia
quan s'allunya de la música.
Gaudiu, doncs , de la música dels haikús de Miquel Martí i Pol.
Un tastet:

Captard de somni,
com en un conte amable
la pluja canta.

Una olor d'herba
em fa reviure imatges
de la infantesa.


El buit per tota
resposta, quan més falta
fa una mà estesa.

Atentament.
Senyor i