Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris commemoració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris commemoració. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2022

Scriptum et delineatio, a l'Arxiu Capitular de Lleida.

El passat dijous es celebrà el Dia Internacional dels Arxius. Al blog us he proposat diverses vegades visitar l'Arxiu Capitular de Lleida per donar un cop dull a l'exposició que les arxiveres organitzen per celebrar aquest dia. Després de dos anys sense poder fer-ho per les restriccions sanitàries enguany podem gaudir de l'exposició Scriptum et delineatio.
 
 
Apropeu-vos al carrer Almodí vell s/n per veure aquesta exposició que també es podrà visitar des de demà dilluns fins al proper divendres dia disset, de les 9:00 fins a les 13:00 h. En properes entrades observarem detalladament els documents manuscrits, els llibres impresos del segle XVI, els projectes arquitectònics del segle XVII,... però avui només faig una petita pinzellada del que podreu observar a Scriptum el delineatio. A l'entrada d'avui de cada taula us mostraré un dels documents.

A la Sala de Lectura l'espai s'ha distribuït en quatre grans taules. A la taula cinc hi ha exposada la joia de la corona, la Bíblia de Lleida ( el segon còdex bíblics més gran que s'han conservar a Europa ), i a la taula sis podem veure alguns fragments de la restauració parcial feta l'any 2.013. Al segle XVIII es va fer una primera restauració de l'enquadernació.
A la fotografia anterior podeu veure la Taula 1 en la que hi ha cinc pergamins. Dos són de finals del segle X ( un a dues tintes sobre la dotació d'una església ), dos del segle XII ( un en el que es sol·licita la mediació del bisbe de Lleida davant del papa i un altre en el que hi ha dos trasllats ), i un del segle XV ( una butlla cardenalícia ).
A la propera de detall podeu veure la Butlla cardenalícia concedint 100 dies d'indulgències, del dia 29 de maig de 1.489. No es conserva cap dels segells de cera  però sí els cinc estoigs i gairebé tots els cordons.
 
 
L'Arxiu Capitular de Lleida conserva documentació manuscrita i/o impresa generada i/o relacionada amb la gestió del Capítol des del segle X fins a l'actualitat. L'any 2.004 el Congrés Internacional d'Arxius que es celebrà a Viena decidí per unanimitat demanar a les Nacions Unides la creació d'un Dia Internacional dels Arxius. Quatre anys després, concretament el 9 de juny, es commemorà el seixantè aniversari de la fundació del Consell Internacional d'Arxius. A partir d'aquell  9 de juny del 2.008. els arxius de tot el món celebren la seva diada.
 
 
A la fotografia anterior podeu observar la Taula 2 en la que hi ha el Breviari de Lleida ( datat al 1.451, i la reproducció de quatre dels 491 folis cal·ligrafiats ), el Llibre dels Escuts / Fundació dels ciris ( 1.540 - 1.728 ), el llibre imprès Rituals sacerdotals ( publicat l'any 1.567 ) i el Missal del Bisbe Conchillos ( editat l'any 1.524 ).
La fotografia següent és del Llibre dels Escuts / Fundació dels ciris, del foli 13r.- 11 de Febrer de 1.581, Pere Margalef, canonge de la Seu de Lleida o conseller universitari, funda un ciri.


A l'Arxiu Capitular la documentació custodiada, linealment gairebé arriba al mig quilòmetre ( 480, 5 metres ). La majoria dels documents són de paper, però hi ha aproximadament uns 13.000 pergamins. També hi podem consultar còdex, 101 llibres entre manuscrits i incunables. Del fons musical cal destacar els 45 cantorals.

 
A la fotografia anterior és de la Taula 3 hi trobareu projectes del segle XVIII per a la cúpula del la Catedral Nova de l'arquitecte Josep Prat, el Llibre de comptes de la fàbrica de la Catedral Nova ( manuscrit en paper del 1.773 ), el pergamí amb el Mapa de les terres de la Cerdana de l'horta de Lleida Partida Fontanet 1.6??, i la concòrdia i capitulació entre el Capítol de la Seu de Lleida i el mestre d'obra Bernardí Plantanida amb plànols dels projectes ( 1.610 - 1.612 ).
A la propera fotografia de detall és del projecte de la Cúpula: secció de cúpula, cimbori, coberta i creuer. Planta de la cúpula i cimbori ( Josep Prat segle XVIII ).


A l'entrada del mes d'agost del 2.012 " Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( i 8 ) " ja vaig mostrar-vos diferents projectes arquitectònics per construir la Seu Nova de Lleida. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior els podreu tornar a veure. El projecte inicial es va canviar per les grans filtracions i el tipus de sòl que no haurien aguantat un edifici com el projectat.
 
 
A la Taula 4 hi veureu el Decret de trasllat del Culte de la Seu Vella a la parròquia de Sant Llorenç, signat pel bisbe Francisco Solís, de l'ordre de la Mercè i partidari de Felip V. El cartulari del molt il·lustre Capitol de la Santa Iglesia de Leyda en lo any 1.708, de 379 folis ( còpia dels folis 23 r i 23 v ). El copiador de lletres missives del llibre de la Santa Iglesia de Leyda que comence en lo any MDCLIII, i el cartulari de 1.550 a 1.561.
La fotografia de detall és del Decret de trasllat del Culte de la Seu Vella a la parròquia de Sant Llorenç.
 

L'abril del 2.019, a l'entrada " La Bíblia de Lleida ", vaig mostrar-vos detalladament aquest còdex de 613 folis de pergamí que mesura 655 X 420 X 255 mil·límetres i pesa 45 quilograms ( penseu que alguns llibres del cor custodiats a l'Arxiu Capitular de Lleida pesen més que aquesta espectacular Bíblia ). Si cliqueu sobre l'enllaç anterior la podreu observar detalladament. A la Taula 5, la protagonista absoluta és la Bíblia de Lleida, elaborada aproximadament entre 1.155 i 1.175.


Tanca l'exposició la Taula 6 en la que podeu observar alguns fragments de la restauració parcial del 2.013 en la que el llom de mitja pell, que estava molt malmès, fou restituït per una pell nova de les mateixes característiques.

A la fotografia de detall podeu observar un fragment de pell peluda que es va descobrir a sota de l'enquadernació durant la restauració del llom de la Bíblia de Lleida.
 
 
Recordeu que fins al proper divendres podeu visitar al carrer de l'Almodí vell s/n, des de les 9:00 a les 13:00, Scriptum et delineatio. Si cal, les arxiveres Ana i Rosana complementaran les explicacions que trobareu sobre els diferents documents.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 14 de gener del 2019

Recordant alguns dels genis de la història de l'art.

L'any que acabem de començar està farcit de commemoracions artístiques. Aquest 2.019 viurem els aniversaris de la mort de tres grans mestres: Leonardo da Vinci ( 500 anys ), Pieter Bruegrel el Vell ( 450 anys ) i Rembrandt Harmenszoon van Rign ( 350 anys ). La cirereta del pastís és el bicentenari del Museo del Prado.
Ja fa dies que vull recomanar-vos la revista Descubrir el Arte editada a Madrid per Art Duomo Global S.L. Aprofito aquests esdeveniments per fer-ho.


Cada mes la revista ens informa de l'actualitat de l'art amb articles escrits per especialistes però que els que no som erudits podem llegir de forma plaent. A més a més cal destacar les fotografies que il·lustren els escrits. El número 238, del passat mes de desembre, té el cinquè centenari de la mort de Leonardo da Vinci de protagonista. El que potser no sabeu és que l'escultor i col·leccionista italià Pompeo Leoni ( 1.530 - 1.608 ) tenia dos quaderns amb dibuixos i notes de Leonardo da Vinci que dugué a Espanya potser per vendre'ls a Felip II. Aquests quaderns es van "perdre" entre els milers de documents de la Biblioteca Nacional per un error de catalogació. Afortunadament els tornaren a localitzar al 1.964- 1.965. L'article de Teresa Mezquita " Hallazgo en Madrid" us deixarà bocabadats.
Des del passat 18 de novembre i fins al 19 de maig podeu gaudir a Madrid de la mostra " Leonardo da Vinci: los rostros del genio" que s'exposarà en dues seus: la Biblioteca Nacional o el palacio de las Alhajas. A la Biblioteca Nacional podreu observar detalladament els Còdex Madrid I i II.


Aprofitant el viatge a Madrid per xalar amb les genialitats de Leonardo, guardeu bona part del vostre temps per assaborir el bicentenari del Museo del Pardo. Commemoració protagonista del número 239 d'aquest més de gener de la revista Descubrir el Arte.


Des del 19 de novembre fins al proper 10 de març, a més amés de visitar el museu podeu gaudir de l'exposició "Museo del Prado 1.819 - 2.019. Un lugar de memoria",  Aquesta exposició és una de les moltes activitats programades per celebrar l'aniversari de la pinacoteca madrilenya.


Art Duomo Glogal S.L començà a editar a finals de l'any passat la revista "Aryhis. Un Viaje entretenido por el Arte y la Història", una publicació monogràfica quinzenal amb l'objectiu de ser una primera aproximació a l'art i a la història.


Un petit detall, m'agrada molt que les inicials de les paraules Viatge, Art i Historia estiguin escrites amb majúscula...
Atentament.
Senyor i

dijous, 18 de febrer del 2016

Caldrà molta bufera...

El dia 1 de febrer de 1.166 un grup de monjos premonstratencs, ordre creada per sant Norbert de Xanten, fundaren la primera comunitat del monestir de les Avellanes. El proper dissabte dia 20 de febrer, podreu viure en directe l'acte inaugural de commemoració del 850 aniversari ( 1.166 - 2.016 ) d'aquell fet històric. Caldrà molta bufera per apagar tantes espelmes!


Els premonstratencs  van habitar el monestir del segle XII al XIX. Els comtes d'Urgell l'afavoriren molt en la seva època daurada que va dels segles XII al XV. Ermengol VII finançà les primeres construccions, de les que encara podem gaudir del claustre romànic.


Ermengol X ( 1.274 - 1.314 ) fou el màxim benefactor amb l'objectiu de convertir el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes en el sepulcre dels comtes d'Urgell. A l'Edat Mitjana era el centre espiritual del Comtat d'Urgell i l'abadia premonstratenca més important de la Corona Catalanoaragonesa. 


La desamortització de Mendizábal posà fi a l'etapa premonstratenca i començaren els espolis dels seus béns. El més escandalós fou el dels sepulcres gòtics dels comtes d'Urgell que avui estan al Museu The Cloisters de Nova York...     


La vida religiosa tornà al monestir l'any 1.910 de la mà dels Germans Maristes que el van comprar perquè fos el seu seminari. Avui els Germans Maristes ens ofereixen un monestir obert al país en el que s'organitzen una colla d'activitats culturals.
El proper dissabte començarà la festa a les 16:30 amb un repic de campanes a càrrec de la Confraria de Campaners de Catalunya.


Fins a les 19:15 s'encadenaran: la benvinguda i presentació del 850 aniversari, la conferència "La fundació del Monestir de les Avellanes en el context d'una nova espiritualitat", un concert i la cloenda amb brindis.
Al llarg del 2.016 es restaurarà el claustre romànic; la presentació i inauguració de les obres de restauració serà l'acte de clausura del programa d'activitats del 850 aniversari.


Amb l'excusa de l'acte inaugural del 850 aniversari de la fundació del monestir o amb qualsevol altra, no deixeu de visitar i gaudir d'aquest bell racó de les Terres de Lleida.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 30 de març del 2015

On comença el viatge...

Quan era un nen petit els diumenges al quiosc, gràcies a l'editorial Bruguera, m'esperava el nou número de la col·lecció "Joyas Literarias Juveniles". Aquells còmics ens van descobrir molts dels autors que omplien de fantasia el nostre món infantil. Han passat una colla d'anys, però recordo la il·lusió amb que, a canvi de 15 pessetes ( 0,09 euros ), vaig aconseguir el número vint-i-u "Viaje al centro de la Tierra"  de Jules Verne. Parlo de l'any 1.971...


Poc podia imaginar-me que quaranta anys després la vida em portaria als peus de la glacera Snæfellsjökull, al poble d' Arnarstapi, un dels llocs més màgics de la península d' Snæfellsnes. En aquest poblet amagat de les aigües de l'oceà Àrtic, darrere d'unes cases tradicionals reconvertides en restaurants, hi ha un senzill monument en honor a Jules Verne.


Un parell de plafons ens recorden que en la novel·la publicada el 25 de novembre del 1.864, ara fa 150 anys, el professor Otto Lidenbrok, el seu nebot Àxel i el guia Hans, van començar aquest al·lucinant viatge al centre de la Terra des del cim de la glacera  Snæfellsjökull. La propera il·lustració d'Édouard Riou aparegué en la portada i a l'interior de l'edició original d'Hetzel.


Font il·lustració: Wikipedia.

El llibre ens explica detalladament l'expedició d'un professor de mineralogia, branca de la geologia que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals; el seu nebot i un guia islandès a l'interior del globus terrestre.


Seguint un codi secret escrit en caràcters rúnics per un antic savi islandès, Arne Saknussemm, els tres protagonistes comencen a baixar per la xemeneia del volcà Snæfell. Curiosament Jules Verne mai va viatjar a Islàndia, però les seves descripcions s'ajusten molt a la realitat.


Però un detall se li va escapar, perquè és impossible començar l'aventura pel cràter del Snæfell ja que està enterrat sota tones de gel. La seva última erupció es produí l'any 1.219 i poc després la neu i el gel el cobriren completament. Malgrat tot en el plafó que veieu en la propera fotografia, en una colla d'idiomes ens deixa molt clar que: "Aquí comença en Viatge al Centre de la Terra que es troba  a 6.371 quilòmetres de profunditat".


L'emoció d'estar en aquest espai dedicat al gran escriptor francès, fa que per un moment em sembli veure caminar entre els núvols baixos l' Otto, l'Àxel i en Hans enfilant-se cap a la  glacera d' Snæfellsjökull...


També podem veure en aquest monument un indicador molt curiós que ens diu la distància d' Arnarstapi, a la península islandesa d' Snæfellsnes, a diferents ciutats:Paris, New York, Hamburg, Moskva, Sydney,.... A cada ciutat l'acompanya dues xifres: els quilòmetres que la separen d'Arnarstapi viatjant per rutes convencionals i els quilòmetres passant pel cràter del volcà Snæfell. Per exemple Paris 1.492 km ( 2.343) km...


No era conscient el professor Lidenbrok l'any 1.863, quan a la seva casa d'Hamburg inspeccionava un llibre antic, que la troballa d'una nota entre les pàgines el portaria a viatjar al centre de la Terra.
Atentament.
Senyor i

dijous, 1 de gener del 2015

De mercat minorista a centre cultural.

L'octubre passat a l'entrada " Història, fotografia i gastronomia" us presentava el restaurant El 300 del Born. Comentava que en una propera entrada em centraria en els esdeveniments que ha viscut aquest espai. Torno avui al passeig de Born per entrar en un dels mercats amb més història del nostre país. La demolició de la fortalesa de la Ciutadella va suposar un replantejament urbanístic d'aquesta zona de la capital catalana. L'Ajuntament de Barcelona va projectar la construcció d'un mercat cobert on anirien les parades del vell Born, el mercat d'origen medieval del barri, i les de la vella Peixateria que s'havia enderrocat. L'any 1.871, Josep Fontseré i Mestre guanyà el concurs públic per fer el nou mercat.


Interior del mercat del Born 1.906. Fotografia de Frederic Ballell. Arxiu fotogràfic de Barcelona.

La proposta de Fontseré, un mercat de ferro i vidre, va ser el primer de la ciutat que es va fer amb aquesta tendència d'avantguarda a Europa. Inaugurat l'any 1.876, el barri de la Ribera lluïa un mercat d'unes dimensions i una grandiositat impactant, un espai de 8.000 metres quadrats. Durant mig segle va ser un mercat minorista on predominava la venda de peix. El creixement de Barcelona requeria d'un mercat central de fruita i verdura, per això l'any 1.921 el Born va començar una nova etapa com a mercat de majoristes de fruita i verdura.


Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona.

La inauguració de Mercabarna l'any 1.971 va suposar el tancament del mercat del Born. El moviment veinal va salvar l'edifici d'un enderrocament segur, previst al Pla d'Ordenació del Casc Antic. L'any 1.997 l'Ajuntament i el Ministerio de Educación y Cultura van aprovar un projecte perquè acollís la Biblioteca Provincial. El projecte es va paralitzar al trobar l'impressionant jaciment arqueològic que estava sota del mercat.


L'any 2.002 s'anuncia que les restes de la Barcelona del 1.714 es conservaran, però d'entrada, continua el projecte de la biblioteca. Un any després es descarta fer-hi la biblioteca i s'opta per un centre museístic i cultural. Així nasqué El Born Centre Cultural on tothom pot passejar-hi i des de la balconada veure com era el barri de la Ribera tres-cents anys enrere. 


No és un jaciment qualsevol ja que podem observar-hi seixanta cases, cap sencera, nou carrers, una part del Rec Comtal i del "Merdançar", la claveguera més important de la Barcelona medieval i moderna.


El jaciment es divideix en tres parts que ens mostres les zones: dels artesans, de l'oci i dels pescadors. El que veureu des de la balconada és el jaciment amb trama urbana d'època medieval i moderna més important d'Europa.


És difícil poder fer excavacions tan grans a l'interior de les ciutats. El que també dóna molt valor al jaciment és la suma de les restes arqueològiques de cases o tallers i dels documents que en fan referència.


L'any que ahir vam acabar, es va presentar la proposta Ruta 1.714 que ens permet  veure i gaudir gastronòmicament dels escenaris de la Guerra de Successió. Una de les visites obligades d'aquesta ruta és El Born Centre Cultural de Barcelona.


Promocional BornCC from Barcelona Cultura on Vimeo.

No oblideu visitar aquest centre cultural quan esteu per Barcelona, on podeu simplement donar un cop d'ull a les retes des de la balconada, fer una visita guiada o tastar els plats que prepara el restaurant "El 300 del Born", amb una elaboració molt similar a la de fa tres-cents anys.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 8 de novembre del 2009

Quercus degana de la premsa ambiental.

Al desembre del 1.981 sortia el numero 1 de la revista Quercus. No ens podíem imaginar que 28 anys després aquesta petita joia continuaria mensualment preocupant-se per l'observació, estudi i la defensa de la natura.
El 12 de febrer del 1.802 va néixer a Shrewsbury Charles Robert Darwin. Quercus, per commemorar el segon centenari del seu naixement ha dedicat una part de les revistes de febrer i novembre al naturalista anglès.


Al quadern 276 del passat mes de febrer ens parlen també de Mariano de la Paz Graells que va néixer el mateix any que Darwin a Tricio ( La Rioja). Fou un dels naturalistes espanyols més destacats del segle XIX. No podem dir que Graells fos un darwinista, que no ho era; però és indiscutible la gran importància del seu estudi de la flora i fauna de Catalunya.

Sigui any de commemoracions com aquest ( any Darwin), o no; cada mes cal donar un cop d'ull a Quercus.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Petit regal.

Avui per celebrar el Dia Mundial dels Ocells, el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana en col·laboracio amb l'entitat ecologista Egrell ha organitzat una sessió d'anellament.
Volia regalar a tots els nens i nenes de l'escola una de les moltes fotografies que he fet mentre escoltava les magnifiques explicacions que ens han donat.


Es tracta d'un mascle de Luscinia svecica , que és el nom científic.En català li diem cotxa blava, pechiazul en castellà. Al Pais Basc li diuen paparundin i a Galícia papoazul. Com podeu veure el nom científic és molt important perquè diferents persones de diferents llengües s'entenguin.
Atentament.
Senyor i