diumenge, 13 de juny de 2021

L'orgue de la catedral de Solsona.

En la colla de passejades virtuals dedicades a Solsona li hem donat moltes vegades un cop d'ull a la catedral de Santa Maria. Sempre és una bona idea observar-la atentament perquè és un plaer mirar i admirar construccions dels segles, XII, XIII, XIV, XVII, XVIII i XX ( romàniques, gòtiques, barroques, neoclàssiques i modernistes ), poca broma.


Avui hi entrarem perquè vull explicar-vos el projecte de restauració del seu orgue. La catedral té dues portalades, una situada a la plaça de la Catedral i l'altra a la plaça del Palau Episcopal. A la plaça de la Catedral hi havia una gran portalada romànica, però al segle XVIII, seguint les instruccions de Rafel Lasala i Loceda -que fou bisbe de Solsona entre 1.733 i 1.792- es construí l'any 1.780 el cancell neoclàssic que podeu veure a la propera fotografia.


De l'antiga portalada romànica es conserven, a tocar del cancell,  un petit fragment de cornisa amb tres mènsules esculpides, les figures un àngel amb nimbe ( cercle lluminós -darrere del cap- amb el que es representaven els personatges sagrats) amb un monstre amb cua de rèptil als seus peus ( Sant Miquel ? ), i un fragment de cornisa amb decoració vegetal. Ho podeu apreciar a la fotografia següent. També és romànica la cornisa suportada per mènsules que ressegueix la teulada.


L'element més destacable del cancell és el timpà, de pedra sense policromia, amb un relleu que representa l'èxtasi de Sant Agustí.



A la plaça del Palau Episcopal hi ha la façana barroca de l'Assumpció, del 1.768. A la  portalada, flanquejada per dues grans columnes, destaca el gran monograma  de Maria, amb les lletres M i A que hi ha damunt mateix de la porta. 


Sobre el monograma trobem la fornícula amb la imatge de l'Assumpció de Maria. Damunt de la portalada barroca, coronant la façana, hi ha un  rellotge de sol amb el relleu d'un Sol, símbol de la ciutat. Claudi Casals, mestre de cases barceloní, va fer l'absis gòtic perllongà la nau per ponent. Construí la nova façana a la que s'afegí, l'any 1.768, la portalada barroca.


Tornem a la plaça de la Catedral i ens preparem per accedir-hi. Quan entrem trobem la portalada de Sant Agustí protegida pel cancell. A la dreta de la gran porta que ens convida a entrar a la catedral podem veure l'espai informatiu i per fer donatius que ajudaran en la restauració de l'orgue ( tubs, secrets, manxes, teclats i restitució de les parts en mal estat ).
Sobre el llum de paret, a petita escala, hi ha cinc tubs de l'orgue. D'esquerra a dreta us explico el color i l'aportació al projecte de restauració: gris ( tub petit, 60 € ), verd/gris ( tub mitjà, 150 € ), vermell ( tub gran, 300 € ), blau ( tub gegant, 500 € ) i groc ( tub façana, 1.000 € ). Els patrocinadors estan representats per un tub blanc que aquí no hi és.


Al plafó informatiu ens fa una pinzellada del projecte de restauració ( esquerra ), explicant les característiques de l'orgue i les seves disfuncions i impressions. Demana l'apadrinament dels tubs a empreses, entitats i particulars i explica que es calcula us cost de 671.762,85 € per restaurar-lo. Al centre, una graella ens mostra l'estat actual de les aportacions per apadrinar els diferents elements: Cadireta, Orgue Major, Eco, Pedal i Altres ( decoratius i ocellets ). A la dreta  un diagrama de barres indica els euros recollits dels 185.000 necessaris en la primera fase de la restauració. El  primer dia d'octubre del 2.019 és signà el contracte d'aquesta primera fase que s'havia de fer en sis mesos. El mateix dia un equip d'orgueners començà els treballs de la primera fase de la restauració.


Si visiteu la catedral agafeu un dels tríptics que hi ha al faristol on trobareu molt resumit el projecte de restauració i la pàgina web ( https://www.orguesolsona.com/ )  on podeu informar-vos més detalladament.


La fotografia anterior i la propera, dels tubs de l'Orgue Menor o Cadireta en la que podem llegir l'engrescador lema: Entre tots ho farem possible!, són del tríptic.


Entrant a la catedral per la portalada de Sant Agustí, davant nostre - una mica a la dreta - ens està esperant l'espectacular orgue de la catedral. És un dels grans orgues històrics de Catalunya i l'únic que queda per restaurar.


L'orgue fou construït l'any 1.853 per l'orguener més important d'aquell moment, Gaietà Viladerbó, que aprofità materials anteriors d'orgues barrocs fets per la família solsonina dels Bordons. Les peces més antigues, del segle XVI, són d'un orgue construït aproximadament al 1.570 per Josep Bordons.


L'última intervenció important és del 1.885, quan l'orguener italià Juan Florenzano s'encarregà de la romanització de l'orgue i li afegí el tercer tecla "Eco". L'orgue de la catedral té 46 registres i 3.165 tubs distribuïts en tres teclats manuals i un pedal.


A la dreta de la portalada situada sota l'orgue hi ha el parell de grans plafons informatius que veieu a la  fotografia anterior. Al de l'esquerra podem llegir el llistat de col·laboradors i al de la dreta el dels patrocinadors del projecte de restauració. Els dos plafons ens regalen magnífiques fotografies de l'orgue solsoní. Les properes fotografies de l'entrada d'avui són d'aquests plafons. A la propera, la filigrana que corona l'Orgue Menor o Cadireta.


Sobre la fotografia anterior un senzill text amb el títol Un orgue monumental et necessita ens explica la història de l'orgue i les disfuncions i imprecisions que pateix. A sota de la fotografia anterior podem observar la del teclat.


El projecte preveu que es desmuntin gairebé totes les peces, unes 30.000, portar-les al taller del mestre orguener de Collbató d'Albert Blancafort i Engelfried i amb l'ajut de quatre professionals del seu taller, restaurar-les. L'Albert és la quarta generació de la nissaga de mestres orgueners. El pedat de l'orgue compta amb dotze notes i amb la restauració, en la nova configuració podria arribar a les trenta. La millora serà molt evident.


Les feines dels orgueners per fer tot el projecte, que es calcula que duraran uns vint mesos,  també inclourà la restauració del moble ( caixa i tribuna ) que costarà 43.000,40 € dels 671.762,85 € en que està pressupostat el projecte.
Si coleu col·laborar, cliqueu en el proper enllaç, finançament, on podreu llegir com fer les aportacions i quins beneficis fiscals tindreu. Clicant a apadrina, podeu triar el tipus de tub que voleu apadrinar i fer el pagament.


El dia quatre d'agost del 2.019 l'organista Johannes Geffert va fer l'últim concert abans de la restauració interpretant obres de Samuel Wesley,  Johann Sebastian Bach, Georg Philipp Teleman i Georg Friedrich Händel.


El projecte es va presentar al Teatre Comarcal de Solsona el dia 19 d'octubre del 2.019. A més a més de les aportacions de col·laboradors i patrocinadors es confia en una subvenció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional ( FEDER ).
Atentament.
Senyor i

dijous, 10 de juny de 2021

Fallar ( 4 a ).

Si el passat dia quatre vàrem donar un cop d'ull als dos frontals d'altar ( els dels Apòstols o d'Estet i el de la Mare de Déu del santuari de Rigatell ) que han tornat la dignitat als dos espais buits que les sentències judicials van deixar a l'àmbit expositiu del romànic del Museu de Lleida, avui començarem a gaudir de la nova sala del gòtic. Si els voleu tornar a observar detalladament només cal que cliqueu sobre el proper enllaç "Fallar ( 3 )".
 
 
A la fotografia anterior podeu veure les tres caixes sepulcrals del segle XV de fusta policromada que l'any 2.017 s'endugueren al monestir de Sixena seguint una de les sentències judicials del litigi generat per Aragó. A la dreta podeu veure el tro prioral de fusta amb pintura al tremp de Blanca d'Aragó i Anjou, amb pintura al tremp que podem datar entre 1.321 i 1.324, afortunadament el tenim al Museu de Lleida. La fotografia següent ens mostra el mateix espai sense les caixes sepulcrals...


Ara el tro prioral de Blanca d'Aragó i Anjou també ens dóna la benvinguda a la nova sala d'art gòtic però l'acompanyen altres obres d'art.


A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure les jacents de pedra policromada de Guillem Ramon de Montcada i de Berenguera de Montcada, atribuïdes a Pere Seguer. Abans d'arribar-hi, si anem a l'esquerra accedirem a l'espai dedicat a l'escultura gòtica en pedra, on trobarem l'escultura de pedra policromada de la segona meitat del segle XIV de Sant Antoni Abat atribuïda al Mestre d'Albesa. El passat mes de febrer, a l'entrada "Benvingut patró dels animals de peu rodó...", la vàrem observar atentament a l'espai del cor. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.


Sortim del petit espai dedicat a l'escultura en pedra de l'Escola de Lleida per veure com ha canviat el lloc on hi havia les tres caixes sepulcrals, del segle XV, de fusta policromada. Darrere del tro prioral podeu veure part de la imatge de la paret feta a partir d'un dibuix que l'any 1.865 va fer Richard Roskell Bayne de la façana sud de l'antiga església de Sant Joan. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure aquest dibuix que està a la University of Victoria Special Collections and University Arxives.


El protagonisme absolut el tenen els cinc compartiments del retaule major de l'antiga església romànica de Sant Joan que, inexplicablement fou enderrocada... Si cliqueu sobre els enllaços següents "La trista història de l'església de Sant Joan ( 1 )" i "La trista història de l'església de Sant Joan ( 2a )", podreu veure la documentació custodiada a l'Arxiu Municipal de Lleida que "explica" el perquè de l'enderroc.


Aquesta imponent obra de més de deu compartiments  de Pere Garcia de Benavarri, feta cap a 1.473 - 1.482, està dedicada a la vida de Sant Joan Baptista. Els cinc compartiments exposats són un dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).
A la propera fotografia podeu veure la part del plafó informatiu que ens ajuda a imaginar com era el gran retaule.


Si cliqueu sobre els propers enllaços podreu recordar l'arribada d'aquests compartiments el Museu de Lleida i observar-los molt detalladament: "Les cinc taules del retaule major ( 1 )", "( 2 )", "( 3 )", "( 4 )" i "( 5 )".


Dels cinc compartiments del retaule major només estaven exposats els del naixement, la inscripció del nom, el baptisme i la decapitació de Sant Joan Baptista perquè, després de la presentació pública al març del 2.016, el compartiment de Sant Jeroni ( fotografia anterior ) es traslladà al magatzem.
Davant dels cinc compartiments hi ha el retaule de Sant Bartomeu de Pere Espallargues, una obra de finals del segle XV de fusta policromada i daurada de l'església de San Martín de Capella ( Ribagorça- Osca ). El retaule és un dipòsit de Tatxo Benet. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu tornar a veure l'entrada del juliol del 2.019, quan l'empresai lleidatà de la comunicació el cedí al Museu de Lleida.


A l'esquerra dels cinc compartiments del retaule major de l'antiga església de Sant Joan hi ha una vitrina amb rajoles i una vaixella, dipòsit del Museu del Disseny de Barcelona.


Un petit tastet, de les setze peces exposades a la propera fotografia de detall podeu veure els dos pots de farmàcia, de pisa amb decoració blava i de reflex metàl·lic. El de l'esquerra, de Paterna, és del primer quart del segle XV i el de la dreta, de Manises, del tercer quart del segle XV. 


La pisa és la terracota de pasta fina i porosa recoberta d'un vernís transparent o opac. La pisa decorada va arribar a la Península Ibèrica de la mà dels artesans del Califat de Córdoba.
Com podeu veure a la fotografia següent a l'esquerra d'aquesta vitrina la nova sala del gòtic ens deixa bocabadats... La talla de fusta i les cinc taules de la seva dreta, són dipòsit de MNAC.


A la propera i última entrada dedicada a la nova sala del gòtic mirarem i admirarem detalladament aquestes obres d'art que ja formen part del fons del Museu de Lleida.


Són, d'esquerra a dreta de la fotografia anterior, la talla de fusta policromada del Sant Bisbe, les tres taules del retaule del Monestir de Santa Maria de Sixena, i els dos compartiments d'un retaule dedicat a la Mare de Déu de Peralta de la Sal ( Osca ).
Atentament.
Senyor i

dilluns, 7 de juny de 2021

Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castellvell.

L'entrada anterior dedicada a les terres solsonines la vàrem començar a la partida Sant Benet de Solsona donant un cop d'ull als Caputxins Vells, una masia del segle XVI - amb reformes posteriors- on es van establir els caputxins l'any 1.582. Després d'acabar d'enfilar la carretera ens estava esperant el Castellvell, situat al terme municipal d'Olius. Resseguint el camí perimetral del castell vaig explicar-vos la seva dilatada història. L'entrada acabava davant de la portalada d'accés al Santuari gòtic de la Mare de Déu del Remei, que serà el protagonista de l'entrada d'avui.


A la fotografia anterior de detall podeu veure la dovella clau de la porta d'accés al recinte en la que hi ha esculpit el monograma de Maria format per les lletres M i A. La propera fotografia, també de detall és de la placa clavada a la vella porta de fusta en la que podem llegir: "Església del Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castelvell".


Quan entrem al santuari trobem un espai en el que hi ha un Santcrist i un senzill armari amb espelmes goigs i llibres. Els carreus del mur i els tipus de paviment són molt desiguals.


Just davant hi ha la portalada barroca del segle XVII que va malmetre la gòtica. A l'esquerra de la portalada podem llegir la Genealogia dels Senyors del Castell de Solsona.


A la llinda de l'apuntalada portalada barroca hi ha gravat l'any de la reforma, 1.687. També al segle XVII s'obrí, a tocar del presbiteri, una capella a cada costat i es construí un cor alt damunt de la portalada d'accés fent malbé els finestrals gòtics que hi havia.


Entrem a l'església d'una nau amb volta de creueria, volta emprada al període gòtic, formada per l'encreuament ( per això s'anomena de creueria ) de dues voltes de canó apuntades.


Vaig al presbiteri i faig la propera fotografia en la que podeu constatar que ja no hi ha cor alt i el preocupant estat de conservació del mur. Recordeu que quan hem entrat a l'església hem vist que la portalada barroca estava apuntalada.


Els arcs apuntats de la volta de la nau descarreguen el pes sobre els pilars amb una colla de petites columnes adossades.


A la fotografia anterior i a la propera, les dues de detall, podeu observar les impostes que coronen els diferents tipus de capitells. Entre algunes de les petites columnes adossades als pilars veureu una decoració de punta de diamant.


A la volta de creueria o d'ogives del presbiteri podem mirar i admirar un senzill cimbori vuitavat i les quatre trompes que el sostenen. En una de les vuit cares, la que està damunt del cambril, hi ha un ull de bou que l'omple de llum natural.


El cambril, protagonista de la fotografia següent, és del 1.879, però la imatge de la Mare de Déu del Remei és una talla de fusta policromada de la primera meitat del segle XIV.


A l'antiga imatge la Mare de Déu estava alletant al Nen Jesús, però l'any 1.882 va ser mutilada per ordre de mossèn Joan Casadesús. Al rector li semblava una representació irreverent i va ordenar que tallessin el pit i el cap del Nen Jesús.


El cap i la mà dreta del Nen Jesús, i la mà dreta de la Mare de Déu són un afegit de finals del segle XIX . El fragment mutilat original està dipositat al Museu de Solsona Diocesà i Comarcal...


Sortint de l'església del Santuari de la Mare de Déu del Remei del Castellvell és fàcil preocupar-se per l'estat de conservació d'alguns elements del nostre patrimoni. La portalada barroca apuntalada i les esquerdes del mur demanen una solució arquitectònica urgent.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 5 de juny de 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 6 ).

Als arxivadors de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, classificats per comarques i municipis, hi ha 217.000 fotografies d'esglésies, catedrals, ermites, santuaris, cartoixes, oratoris... de Catalunya, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord. Avui compararem les antigues fotografies de l'arxiu amb les actuals que acompanyen les quatre entrades titulades "Romànic andorrà" que vaig publicar el passat estiu.
Comencem a la parròquia d'Encamp, al nucli de població de Les Bons, en el que enfilada dalt d'un turó trobem l'església de Sant Romà, que fou consagrada el 23 de gener de 1.164. 
Poques diferències trobareu entre la propera fotografia del 1.960 i la següent feta gairebé seixanta anys després. El porxo que veieu davant s'afegí l'any 1.589.



Les dues imatges que podeu observar a la propera fotografia del 1.980 són del presbiteri. Al fragment interior de la volta hi ha la pintura mural del Crist en Majestat, però l'absis està enguixat. A la fotografia actual podeu veure la còpia de les pintures murals originals, del segle XII, que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).



Deixem Les Bons, marxem de la parròquia d'Encamp per anar a la d'Escaldes-Engordany. A l'arxivador guaitarem les antigues fotografies de Sant Miquel d'Engolasters. Les cinc primeres estan acompanyades del text mecanografiat: "Les Escaldes-Engordany. Engolasters. Església de Sant Miquel - any  ?- 1.919 / 1.950 / 1.960 / 1.961".


La fotografia de detall és de la postal, sense data, en la que podem llegir: " 14 República d'Andorra. Ermita de S.Miquel d'Engolasters. Ermitage de S. Michael d'Engolasters". A la fotografia , de V. Claverol,  podeu veure que moltes de les finestres geminades ( de dues obertures, separades per una columna central anomenada mainell ), emmarcades en un fris de tres arcs cecs; estan tapiades.


La fotografia de detall següent, del 1.910, i la propera del mateix indret estan separades per cent deu anys. Compareu el campanar adossat al mur nord, de disset metres i mig d'alçària, de les dues.



Torna el campanar de Sant Miquel d'Engolasters a ser el protagonista de les dues properes fotografies. La primera de 1.960 i l'altra, feta també al mateix indret, gairebé seixanta anys després.



Del 1.980 són les dues imatges de la fotografia següent. Com podeu veure els murs estan enguixats. A l'altra fotografia, feta quaranta anys després, podeu observar la reproducció de les pintures murals originals que es conserven al MNAC.



Deixem la parròquia d'Escaldes-Engordany per anar a la d'Andorra la Vella, concretament a l'església romànica de Santa Coloma, construïda en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX. Les cinc primeres fotografies estan acompanyades del text, en màquina d'escriure: "Andorra la Vella. Santa Coloma  E.S. de Santa Coloma - any ? - 1.960 / 1.960 / 1.960 / 1.963".


A la propera fotografia del 1.900 podeu veure el campanar ( a la dreta ) i el porxo construït en algun moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Compareu-la amb la següent - del mateix indret- feta cent vint anys després.



A les dues properes fotografies dedicades al campanar de planta circular, amb finestres geminades als quatre vents, construït al segle XII les separen cinquanta-cinc anys.



Del 1.980 és la fotografia del presbiteri en la que podeu veure algun fragment de les pintures murals que el controvertit antiquari Josep Badolet comprà per 15.000 pessetes. Després d'una agitadíssima història, les pintures murals han tornat a l'Espai Columba, a pocs metres de l'església de Santa Coloma. Actualment, gràcies al vídeo mapping podem imaginar com era l'església...



Marxem de la parròquia d'Andorra la Vella per anar a la d'Ordino, on ens espera Sant Martí de la Cortinada, una església romànica construïda al segle XII i modificada els segles XVI i XVII. Les cinc primeres imatges estan acompanyades del text fet amb la màquina d'escriure: " Ordino. La Cortinada. E.S. de Sant Martí  - any  - 1.960 / 1.960 / 1.963 / 1.963 ".


Entre les dues properes fotografies hi ha, aparentment, poques diferències. La primera és de 1.963 i la següent està feta cinquanta-set anys més tard.



Si ens fixem amb l'absis, transformat en capella lateral després de canviar l'orientació de la nau i reconstruït al segle XX, el podeu observar al 1.980 i actualment.



A les fotografies següents ( del 1.980 i actual ) podeu veure l'altar major resultant del canvi d'orientació de la nau a l'època barroca. El retaule de fusta policromada està dedicat a Sant Martí.



Torno l'arxivador al Josep Sansalvador i li demano una estoneta per descansar perquè ja hem consultat molts arxivadors i em cal estirar les cames.


Quin millor lloc que el claustre del Monestir de les Avellanes, a tocar de l'Arxiu Gavín. Gaudeixo una estona del silenci i la llum del claustre romànic abans de tornar a l'arxiu per submergir-me, altra vegada, en l'espectacular Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i