Sant Pau, joia del modernisme ( i 6 ).

Avui per tancar la sèrie de sis entrades dedicades al recinte modernista de Sant Pau, després de donar un cop d'ull als nou pavellons de l'avinguda central tornem on vàrem començat la visita virtual, al Pavelló de l'Administració que és l'edifici principal i el que dóna la benvinguda al visitant.

A la fotografia anterior podeu veure aquest pavelló des de l'interior del recinte i a la propera des de l'Avinguda de Gaudí.

El pavelló de l'Administració està format per un cos central, d'inspiració goticista, amb una torre amb rellotge coronada amb un estilitzat pinacle i dues ales laterals.

Entrar al pavelló en el que acaba la visita és un regal visual espectacular. El vestíbul us deixarà bocabadats. Cal aixecar la mirada i gaudir de la bellesa... Les voltes esfèriques i el·líptiques suportades per grans columnes de marbre rosa amb capitells florals de pedra, són fascinants. La gran sala està coberta amb nou voltes revestides de rajoles de ceràmica vidrada rosada. A les petxines hi ha trenta-sis escuts heràldics i símbols al·legòrics de l'hospital i dels seus mecenes.

Aquest fou el primer pavelló que es construí, entre 1.905 i 1.910. Apropem-nos a l'escala d'honor per continuar amb una sobredosis de bellesa artística.

A la fotografia anterior podeu veure la porta del soterrani flanquejada per dues columnes en les que hi ha dues escultures que representen les dues ordres religioses que s'ocupaven de l'hospital. A l'esquerra, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu i a la dreta els Germans de la Caritat. Al centre, el timpà neogòtic amb un relleu que representa l'escena de Sant Martí de Tours donant la seva capa als pobres obra de Pau Gargallo del 1.905.

Deixem la porta del soterrani per pujar per l'escala d'honor, de forma helicoidal. A la fotografia de detall podeu observar els graons de marbre ( petja ) i amb rajola de ceràmica vidrada amb motius florals ( contrapetja ).

Si quan s'acaba un tram d'escala ens aturem i aixequem la mirada ens captivarà la coberta amb volta de creueria ornamentada, amb nervadures de maó vidrat i relleus florals. Al centre el protagonisme és pel vitrall policrom.

Pugem molt lentament per l'escala d'honor per intentar assaborir tots els petits detalls decoratius que ens regala aquest impressionant espai.

A tocar de la barana de marbre fai la propera fotografia en la que podeu veure les nervadures de maó vidrat, els relleus i la volta coberta de rajoles de ceràmica vidrada.

Accedim a la planta principal de l'edifici i, abans d'entrar a la Sala Domènech i Montaner, ens aturem un moment davant de la porta de la torre del rellotge.

Si ens apropem als finestrals amb vitralls a la part superior, podrem observar l'Avinguda de Gaudí amb la Sagrada Família al fons.

Girem cua, però abans d'entrar a l'antiga Sala d'Actes, aixequem la mirada per tornar a quedar bocabadats amb les voltes del sostre cobertes amb un mosaic fet amb tessel·les de ceràmica vidrada.

Entrem a l'antiga Sala d'Actes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, anomenada Sala Domènech i Montaner. Una espectacular sala de gairebé divuit metres d'alçària...

Només entrar-hi les voltes del sostre, que podeu observar a la fotografia anterior, cridaran poderosament la vostra atenció. Dos arcs de diafragma transversals de maó vist divideixen el sostre en tres seccions i a cada secció, com podeu constatar a la fotografia, hi ha una successió de voltes cobertes amb ceràmica vidrada policromada. Com podeu veure a la fotografia següent els arcs de diafragma no arrenquen de terra sinó que estan sostinguts per columnes cobertes de tessel·les de ceràmica vidrada amb motius florals.

La propera fotografia de detall ens permet observar millor el baix relleu de Sant Jordi i el drac coronat per un escut de Catalunya timbrat amb un drac. Flanquegen el baix relleu dos heralds sobre columnes i sota dosserets. Aquest conjunt escultòric és obra de Pau Gargallo.

Si faig mitja volta puc fotografiar els grans finestrals fets al taller de vitralleria modernista Rigalt, Graell & Cia ( 1.890 - 1.931 ). Al centre de la fotografia podeu veure l'escut de l'Hospital de la Santa Creu.

A la capçalera de la sala hi ha un arrambador de tessel·les de ceràmica vidrada. Aquest mosaic representa cortinatges estampats amb motius florals.

Les tessel·les de ceràmica vidrada són de color verd, blau, groc, vermell i daurat. Cinc dosserets rematen el mosaic que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.

 

 

A sobre de l'arrambador de tessel·les hi ha una construcció en forma de galeria-capella que dóna a la sala mitjançant cinc arcs trilobulats. Sobre els tres arcs centrals hi ha un gran relleu de Pau Gargallo que representa l'escut dels Hospitals reunits, coronat amb un elm amb drac i sostingut per dos àngels. Un arc cec amb seccions de maó i dovelles de pedra amb arabescos tanca el conjunt de la capçalera.

Gairebé a tocar dels dosserets faig la fotografia següent amb angle gairebé nadir ( amb la càmera fotogràfica perpendicular al terra ). Podeu gaudir de la rica ornamentació amb diferents materials i temes propis del modernisme.

Girem cua i ens fixem en l'extrem de la gran sala,  oposat a la capçalera, on el protagonisme és pel quadre del pintor modernista Aleix Clapés i Puig " Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l'Església de Santa Maria del Mar a la Catedral ".

La següent fotografia de detall és de l'arrambador de Mario Maragliano i Navone amb una barreja exquisida de mosaic i ceràmica.

A la grada hi ha una traceria que ressegueix tres dels quatre costats de l'Antiga Sala d'Actes que està esculpida en lletra gòtica, cal·ligrafia que agradava molt a Lluís Domènech i Montaner.

A la traceria, que té funció de barana, hi podem llegir: " Ampaneu Syor ( Senyor ) als benefactors y als asilats d'aquesta santa casa aixís en la terra com en lo cel e inspireu sentiments de caritat envers d'ella amen ".

Deixem l'antiga Sala d'Actes ( Sala Domènech i Montaner ) i baixem per l'escala d'honor fins al vestíbul. Abans de sortir del Pavelló de l'Administració aprofitem per mirar i admirar la decoració de les voltes del passadís d'una de les ales laterals del pavelló, feta també amb rajoles de ceràmica vidrada.

Deixem el recinte modernista, propietat de la Fundació Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per continuar gaudint del nostre patrimoni. Penseu que els diners que pagareu per fer la visita es dediquen a la preservació del conjunt patrimonial, a donar suport a l'activitat assistencial i investigadora de l'Hospital i a promoure diferents projectes d'acció social.

Atentament.

Senyor i

Els molins fariners d'Algaida ( 1).

Amb la d'avui començo una sèrie de cinc entrades en les que us convido a conèixer els molins fariners d'Algaida, una vila i municipi situada al centre de l'illa de Mallorca a la comarca del Pla de Mallorca. Aquesta comarca ocupa un 21,56 % de la superfície de l'illa. A la propera fotografia podeu veure Algaida amb la Serra de Tramuntana al fons.

Passejant pel nucli d'Algaida podem trobar quinze molins fariners, cinc creus de terme i diversos pous. A la fotografia següent podeu observar la creu de terme des Colomer, ubicada en el punt que es troben els carrers de l'Amargura, des Colomer i del Migdia. És una de les cinc creus de terme, bastides entre els segles XVI i XVIII que hi ha dins del poble.

D'estil renaixentista, la creu des Colomer fou construïda els anys 1.578-1.579. És de marès, una roca sedimentària molt emprada en la construcció d'edificis a les Illes Balears. A la dreta de la creu hi ha el pou des Colomer, també fet de marès, amb el coll de cisterna de planta rectangular i quatre bancals de secció quadrangular que sostenen una coberta piramidal.

La creu està sobre una base octogonal, amb cinc graons, té el fust cilíndric sobre el que hi ha el capitell. A la part inferior del capitell podeu veure ornamentació floral i a la superior imatges de sants i l'escut de la vila.

Sobre el capitell hi ha la creu en la que veiem a Crist Crucificat en una de les cares ( fotografia de detall anterior ) i a la Mare de Déu a l'altra cara ( propera fotografia de detall ). Sota la Mare de Déu, al capitell, podeu observar l'escut d'Algaida.

Abans d'anar al carrer des Campet, on començarem la descoberta dels molins fariners d'Algaida, m'apropo un moment al centre de la vila per donar un cop d'ull al carrer del Rei.

A la fotografia anterior, el mur de l'esquerra és el de l'església parroquial de Sant per i Sant Pau i a la propera podeu observar la típica casa de planta baixa i pis amb la seva porta de fusta. Fixeu-vos en els grans carreus de pedra.

Deixem el centre de la vila per anar al carrer des Campet cantonada amb el carrer de Cabrit i Bassa on ens espera el molí de Sa Punta. A la fotografia següent podeu observar part del molí des del carrer des Campet. Es veu clarament que a la coberta de l'edifici s'ha fet de nou, però malgrat les peces prefabricades de formigó encara s'intueix l'antiga volta de canó

 

Reculem unes passes per enfilar uns metres el carrer de Cabrit i Bassa per veure una perspectiva diferent del molí que fou l'últim que funcionà a Algaida fins a l'any 1.916. L'últim moliner que hi va treballar fou Miquel Mascaró Mulet, que era l'amo. 

Probablement foren els perses els inventors del molí de vent al segle VII i el van estendre per la conca de la Mediterrània oriental. A l'edat mitjana, els bizantins pel nord i els àrabs pel sud dugueren aquest invent persa a tota la Mediterrània. El primer document que fa referència a un molí a Mallorca és del 1.395.

No està gravada enlloc la data d'edificació del molí, però Guillem Mascaró Munar va explicar a Miquel Sastre Pujol, conegut com Fiolet, que es degué construir entre els anys 1.789 i 1.800. Fiolet és l'autor del llibre publicat per l'Ajuntament d'Algaida "Els molins fariners del terme d'Algaida". Les explicacions que podreu llegir a les cinc entrades sobre les característiques de cada molí són d'aquest llibre.

A les dues fotografies anterior ia la següent podeu veure la torre amb una xemeneia adossada de la cuina moderna que s'enfila més amunt de la teulada del molí. L'estructura primitiva del molí, amb tres naus cobertes amb volta de canó i la torre centrada a la nau del mig es modificà l'any 1.972 perquè les dues naus més antigues s'obrien lentament i suposaven un greu perill per tota la construcció. Foren substituïdes per un forjat pla que correspon a la cuina actual davant de la torre del molí

La torre del molí té una escala que ens permet accedir a quatre plantes interiors. Al primer replà hi havia una tremuja ( dipòsit en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits que funciona com un embut ) per ensacar la farina de blat que molien a la segona planta. A la tercera planta hi havia una tremuja per ensacar la farina d'ordi i civada que provenia de les moles de la quarta planta.

Dels mecanismes del molí no queda res, exceptuant una gran corda, gruixuda com el puny, que envoltava l'arbre. El replà més alt del molí s'emprà als anys setanta del segle passat com a colomer substituint el capell de la torre per una teulada un cop desmuntats els dos congrenys ( peces del molí fariner de vent consistents en dos grans cercles de fusta dels mateix diàmetre que la torre del molí, un de fix i l'altre mòbil que permetia girar el molí ).

Continuem enfilant el carrer de Cabrit i Bassa i molt aviat veiem a l'esquerra el molí d'en Bosso, que fa cantonada amb el carrer des Sol. Construït l'any 1.640 l'estructura més primitiva del molí tenia quatre naus cobertes amb volta de canó i al centre la torre. La primera reforma es va fer l'any 1.950 i en una altra del 1.982 van veure el mal estat de la nau principal i la van desmuntar tota per reformar-la.

La torre té un diàmetre interior de 2,25 metres, amb una part baixa que no està comunicada interiorment amb l'envelador. Per això el moliner pujava a la terrassa d'envelar per l'escala exterior. A la propera fotografia de detall podeu veure la cisterna.

Des de la terrassa d'envelar s'accedia a la torre i, per l'escala de caragolo interior, es podia pujar a les dependències superiors on s'ensacava la farina emprant el tremujó ( tremuja petita ) que la recollia de les moles de la planta superior.

Les tres fotografies anteriors les vaig fer des del carrer de Cabrit i Bassa i la propera des del carrer d'es Sol.

Dels antics mecanismes del molí només queden els congrenys i les dues moles col·locades com objectes decoratius. Les moles tenen anells metàl·lics que les envolten i dissimulen la destrossa produïda per un llamp quan encara estaven a la torre del molí. L'any 1932 les varen baixar. El projecte de la darrera reforma del molí d'en Bosso és del 1.997.

A la propera entrada dedicada als molins fariners d'Algaida continuarem pel molí d'en Roig, ubicat al mateix carrer des Sol, gairebé a tocar del molí d'en Bosso.

Atentament.

Senyor i

Passejant per la Serra de Cantaperdius ( 1 ).

Gairebé a tocar d'Aspa deixem la carretera LV-7021 ( d'Artesa de Lleida a El Cogul ) seguint l'indicador, a l'esquerra, per agafar la pista que va fins a Castelldans. Poc abans d'arribar a la carretera C-233 girem a l'esquerra i agafem el Camí de Matxerri. Després de passar els herbassars de Castelldans, un dels pocs espais humits inclosos dins la ZEPA de Mas de Melons-Alfés, continuem per aturar-nos a la segona sendera a la dreta.

Ara ens cal pujar la Serra de Cantaperdius. Enfilats al cim podem gaudir de la Vall de Matxerri en la que regna un silenci espectacular.

Si ens girem veurem a tocar la Cabana del Bessó de Cantaperdius. Cal anar-hi, però la construcció de pedra seca per emmagatzemar aigua de pluja està darrere d'aquesta cabana. 

Construïda sobre el rocallís la podeu veure al fons de la fotografia anterior en la que podeu observar en primer terme una cadolla picada a la roca plena d'aigua de pluja. La propera fotografia de detall ens permet apreciar-la millor.

Quan ens apropem a la curiosa construcció podem veure els canals picats a la roca per conduir l'aigua de pluja fins a la cisterna.

A la Wikipedra la podem veure a la fitxa 484, feta per Jordi Molina Pérez. La construcció de pedra seca està a una altitud de 354 metres. L'elevació màxima de la Serra de Cantaperdius és de 387 metres.

La cisterna, de planta rectangular, és una construcció aèria aïllada restaurada que presenta un perfecte estat de conservació.

 

 

Com podeu veure a les fotografies té l'obertura de llinda plana. La coberta està feta amb bigues de fusta i lloses de pedra.

El dipòsit d'aigua de pluja mesura cent vuit centímetres d'amplada, dos-cents setanta centímetres de llargada i té una fondària de setanta centímetres. Pot recollir uns dos mil litres d'aigua.

Vaig cap a la dreta per mostrar-vos la part posterior de la cisterna però abans faig la fotografia següent en la que podem veure una de les parets laterals de la cisterna.

A la propera fotografia podeu observar la part posterior de la cisterna i al rocallís un altre canal picat a la pedra que porta l'aigua de pluja fins a la construcció de pedra seca.

Com podeu constatar, la coberta de la cisterna està feta amb terra compactada i vegetació que impermeabilitza la construcció. A les fotografies anterior i propera darrere de la cisterna podeu veure la coberta de teula àrab de la Cabana del Bessó de Cantaperdius.

Deixem la Cabana del Bessó de Cantaperdius a la nostra esquena i agafem la sendera que va a l'esquerra. Trobarem altres senderes però nosaltres anem sempre a la dreta. Quan arribem el tercer encreuament no anem per la sendera que baixa bruscament a la dreta sinó que seguim uns metres. Molt aviat veurem un camp d'ametllers amb un gran magatzem a la seva esquerra. A la fotografia següent podeu observar a l'interior de la circumferència groga perfectament integrada al paisatge part de la construcció de pedra seca a la que ens dirigim.

Passant entre el magatzem i el camp d'ametllers veurem molt aviat la construcció de pedra seca amb una sorpresa al seu interior...

La fitxa de la Wikipedra, la 18.394, també l'ha fet el Jordi Molina Pérez que ens recorda que estem A les Garrigues Altes, al municipi de Castelldans.

Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera al davant de la cabana hi ha adossades unes parets que probablement formaven part d'un cobert que es va esfondrar.

Em situo frontalment al mur lateral per fer la fotografia següent en la que podeu constatar que la construcció de pedra seca està perfectament integrada al paisatge de les Garrigues Altes.

M'enfilo a la coberta de la cabana per mostrar-vos el sostre  amb la terra compactada que es va emprar per fer el motlle de la volta en el que creix la vegetació estepària. Aquest sostre impermeabilitza la construcció de pedra seca.

Un cop feta la volta la terra del motlle es treia i es col·locava al sostre ben compactada. Aquest aïllament fa que tot l'any la temperatura interior de la cabana sigui constant, fresca a l'estiu i càlida a l'hivern.

Baixo del sostre de la cabana i torno al que fou el cobert adossat per accedir al sorprenent interior d'aquesta construcció. 

Entrem a la cabana, una construcció aèria aïllada en perfecte estat de conservació de planta rectangular amb coberta de volta de canó i amb la porta de llinda plana orientada a l'est. Com podeu constatar a la propera fotografia al fons de la cabana hi ha dos habitacles excavats a la roca.

A les dues properes fotografies podeu observar els habitacles excavats a la roca. La primera és del de l'esquerra i la segona del de la dreta.

Al mur que ens queda a la dreta sortint dels habitacles hi ha, com podeu apreciar a la propera fotografia de detall, un cocó ( armari fondo arran de terra per deixar les eines llargues ) i un armari al damunt.

Abans de sortir de la curiosa construcció faig la darrera fotografia de l'entrada d'avui en la que podeu veure detalladament la volta de canó de la cabana.

Sortim de la cabana, girem cua i tornem fins a la Cabana del Bessó de Cantaperdius, on hem començat l'entrada d'avui després d'enfilar la Serra de Cantaperdius. A la segona i última entrada dedicada a la Serra de Cantaperdius continuarem passejant-hi i donant un cop d'ull a les seves cabanes.

Atentament.

Senyor i