Mercado Central de Atarazanas.

Quan a l'entrada anterior vàrem sortir de la Cerería Zalo, fundada l'any 1.724 vaig explicar-vos que a la propera entrada dedicada a la ciutat de Málaga visitaríem virtualment el Mercado Central de Atarazanas. En només cinc minuts passejant hi arribem.

El mercat està ubicat al lloc on hi havia les antigues drassanes nassarites al segle XIV. A la fotografia anterior podeu veure la part dreta de la façana principal del carrer Atarazanas, i a la fotografia següent la part esquerra de la mateixa façana. Com podeu constatar a les dues fotografies molta gent està gaudint dels productes frescos del mercat. 

 

 

Aquestes drassanes, després de la Conquesta cristiana de Málaga foren utilitzades com a magatzem, arsenal, hospital militar i caserna. De l'antiga drassana nassarita només es conserva la imponent porta de marbre que podeu veure a la propera fotografia.

Amb el pas del temps l'edifici va caure en desús, en força mal estat i amb un desinterès manifest de les autoritats per conservar-lo. Fins i tot la Junta Revolucionaria sol·licità l'any 1.868 la seva demolició per donar feina a les classes pobres. L'enderroc és va fer l'any 1.870, però afortunadament, gràcies a les gestions de la Academia de Bellas Artes de San Telmo, és salvà l'antiga porta monumental. Aquell mateix any s'aprovà el projecte de l'arquitecte Joaquín Rucoba per fer un mercat d'estil neoàrab inspirat en el de Les Halles de París. El mercat s'inaugurà l'any 1.879.

 

 

L'espectacular porta nassarita de marbre fou traslladada pedra a pedra vint-i-cinc metres més endavant de la seva ubicació original. 

De la porta actual només és nassarita el cos central, que com podeu constar a les fotografies anteriors és de color més clar. Quan es construí el mercat al segle XIX, es va recréixer l'alçat de la façana i s'afegiren dos cossos laterals ( els de color més fosc ). A cada cos hi ha una petita obertura d'arc de ferradura amb columnetes com la que podeu observar a al propera fotografia de detall.

A la fotografia següent, també de detall, podeu veure molt bé la part del segle XIX ( més fosca ) i la del segle XIV ( més clara ). El conjunt està rematat per una cornisa de petits merlets sobre arquets de ferradura decorats amb atauric o motius vegetals.

 

L'edifici es començà a construir l'any 1.876 amb el nom de Mercado de Alfonso XII, però era conegut popularment com antiguas Atarazanas. Joaquín Rucoba dissenyà un mercat de planta lleugerament trapezoïdal estructurada en tres naus.

L'edifici és una gran estructura de ferro tancada amb pedra, maó vist i vidre ( a la coberta del cos central i a la vidriera de colors de la façana posterior). Part d'aquesta estructura de ferro la podeu veure a la fotografia anterior de detall de l'esquerra de la porta de la façana principal.

Si anem a la dreta per resseguir  perimetralment el mercat, com podeu constatar a la fotografia següent, quan girem a l'esquerra per continuar pel carrer Guillén de Castro també trobem gent tastant els productes del mercat. 

Quan s'acaba el carrer Guillén de Castro anem a l'esquerra pel carrer Sagasta fins a la cantonada amb la plaça Arriola des d'on faig la propera fotografia.

Al cos central de l'edifici del mercat hi ha una gran vidriera de colors. A l'esquerra, darrere del mercat, treu el nas l'edifici ubicat a la cantonada dels carrers Sagasta i Herreria del Rey pertany al corrent arquitectònic del regionalisme eclèctic local i que sorgí com alternativa al modernisme. En una propera entrada us mostraré detalladament aquest edifici.

M'apropo al cos central del mercat i faig la fotografia en la que podeu veure millor la gran vidriera de colors.

Tornem al carrer Atarazanas per entrar al mercat per l'antiga porta nassarita. Ja des de la porta veiem la coberta de vidre laminar que es rehabilità la primera dècada d'aquest segle i que omple de llum natural el mercat. 

Les cobertes de les altres dues naus que flanquegen a la principal .són de teula ceràmica vidrada plana. Al fons podeu veure parcialment la gran vidriera de colors.

Només entrar em giro per mostrar-vos des de l'interior l'arc de ferradura apuntat de la porta nassarita. Darrere es veu el carrer Atarazanas. 

 

 Si hi aneu aviat veureu com arriba el peix fresc i als paradistes molt enfeinats preparant les parades acuradament. Unes hores després un riu de gent omple el mercat...

Al cos central hi ha les parades de peix i marisc, al de l'esquerra les de carn i "chacina" ( carns conservades, adobades o embotides ), i al de la dreta les fruites i verdures. A la fotografia podeu veure part de la coberta del cos de l'esquerra ( que és igual que la del cos de la dreta ) feta amb teula ceràmica vidrada plana.

A la fotografia de detall podeu veure part de l'arquitectura del ferro que separa la nau central d'una de les naus laterals, amb els arcs de ferradura i la decoració amb atauric. També podeu observar una petita part de la coberta de vidre laminar de la nau central i de la de teula de ceràmica plana d'una de les naus laterals.

 

A la vidriera de colors que tanca la façana posterior de la nau central, un trencaclosques de cent vuit peces de vidre pintat feta pels germans Atienza l'any 1.973, hi ha representats diferents monuments de la ciutat.

A la fotografia següent de detall podeu observar el Castell de Gibralfaro, l'Alcassaba i la Catedral. Dels 2.007 fins al 2.010 es rehabilità el mercat amb l'objectiu de recuperar el disseny original de Joaquín Rucoba que quedà alterat amb la reforma del 1.966.

S'ha rehabilitat íntegrament l'edifici ( estructura i vidriera de colors ), recuperat el maó vist de les façanes, dissenyat nones parades i demolit el fals sostre dels cossos del mercat.

Deixem el mercat per, en una propera entrada, donar un cop d'ull al Puente de los Alemanes al que s'hi arriba passejant des del mercat passejant un parell de minuts.

Atentament.

Senyor i

Sota el temple romànic de Santa Maria d'Agramunt...

A les dues últimes entrades dedicades a la vila d'Agramunt hem donat un cop d'ull a l'Espai Guinovart. Us comentava al sortir-ne que en una propera entrada passejaríem dos minuts per tornar a l'església de Santa Maria, iniciada l'any 1.163.

A la fotografia anterior en podeu veure el frontispici, amb el campanar gòtic a l'esquerra ( construït al segle XIV ) i la portalada romànica, amb vuit arquivoltes en degradació, al centre. És un dels millors exemples de l'anomenada Escola de Lleida i una de les portalades romàniques més espectaculars de Catalunya.

Avui tornem a entrar a l'església de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, de la que podeu observar la nau central a la fotografia anterior. Si voleu tornar a visitar detalladament l'església cliqueu sobre el proper enllaç "L'església de Santa Maria d'Agramunt".

Al costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), a tocar de la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel, d'autor desconegut anterior al 1.515 i que fou venut l'any 1.920, hi ha una gran trapa metàl·lica al terra...

 

 

La guia de l'Ajuntament obre la trapa i podem baixar al refugi antiaeri museïtzat per la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.

Després de baixar el petit tram d'escala, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure una petita part de l'església des del refugi antiaeri.

L'any 2.005, aprofitant les obres de restauració de l'església, es van fer unes prospeccions per trobar les entrades al refugi. Malgrat que estava ocupat parcialment per la instal·lació de la calefacció de l'església i hi havia moltes humitats, l'estat de conservació era bo.

La fotografia anterior de detall és d'un dels plafons informatius que trobareu al refugi. En ella podeu observar l'entrada per la que hi hem accedit. La runa que hi havia al refugi flanqueja l'entrada.

A la fotografia següent, també de detall i del mateix plafó informatiu, podeu veure com el refugi estava ple de runa.

 

 Per fer el refugi van aprofitar les tombes i una petita cripta central. La runa que feien la dipositaven sobre el paviment de l'església per protegir encara més el refugi. Després de la guerra la runa va tornar a l'interior del refugi.

A la fotografia anterior podeu veure dos plafons informatius. Al de la dreta hi ha nou fotografies que ens mostres com era la vida quotidiana a Agramunt l'any 1.936. El municipi, que incloïa els nuclis de Mafet i Almenara, tenia 2.758 habitants. Actualment n'hi ha 5.479.

 

Una de les fotografies del plafó anterior és de la façana principal de l'església en la que, com podeu constatar a la fotografia de detall, hi havia un afegit amb un rellotge. La podeu comparar amb la primera fotografia de l'entrada d'avui. 

Al plafó de l'esquerra hi ha dues fotografies aèries dels bombardeigs que patí Agramunt entre el 5 d'abril de 1.938 fins al 12 de gener de 1.939. L'aviació franquista, alemanya i italiana castigaren durament la vila urgellenca. El primer bombardeig fou el més mortífer perquè les bombes van caure quan la gent no estava previnguda i feia la seva vida quotidiana. Després d'aquest bombardeig les autoritats van ordenar la construcció de refugis antiaeris per protegir a la població civil.

 

 

La portalada romànica es va protegir amb una paret de sacs de terra sobre una base de pedra com podeu constatar a la fotografia següent del fulletó editat per Espais de Memòria. Refugi Antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt.

Dels refugis que es van fer a Agramunt, el que hi ha sota l'església de Santa Maria és el més gran. Es construí entre el juny i el desembre de 1.938.

En un dels plafons informatius es pot llegir com van viure aquests terribles moments Guillem Viladot, Josep Guinovart i Lluís Pons i Serra, principal gestor de la revista Sió els primers anys. Escriu Josep Guinovart ... "A partir d'aquest moment ens vàrem plantejar d'anar a viure al bosc del Siscar, a una cabana. Aquí comença una vida diferent, més dura, salvatge, integrada dins de la natura (...)".

Del mateix fulletó d'Espais de la Memòria és el plànol de planta de l'església de Santa Maria, amb el refugi antiaeri en color groc. He escrit els números a les tres entrades que tenia el refugi. Nosaltres hi hem accedit per l'entrada número 1 ubicada al costat de l'Epístola. Les altres entrades, tapiades, són la de la Capella dels Socors ( número 2 ) i la del centre de la plaça de l'Església ( número 3 ).

 

 

Com podeu constatar al plànol, el refugi segueix la nau central i el creuer. La galeria més llarga fa 34 metres de l'entrada principal tapiada ( que està al centre de la plaça de l'Església ) fins al peu de l'altar major. La galeria transversal mesura 28,4 metres. Hi ha diferents amplades ( 1 metre, 1,4 metres i 2 metres ) i l'alçada mitjana és de dos metres.

Després del petit resum escrit i gràfic dels plafons que fan referència a la vida quotidiana del 1.936 i als bombardeigs que patí Agramunt els propers ens mostren les conseqüències.

A les fotografies anterior i següent el protagonisme és pels plafons que ens mostren la destrucció patida al centre de la vila. Al primer només hi ha una gran fotografia de la Plaça Mercadal encara plena de runa. Als bombardeigs hi van morir dinou persones i els danys als edificis foren diversos. El 23,4 % van ser destruïts totalment, en un altre 23,4%  la destrucció fou parcial, i el 53,2% tingueren danys lleus.

 

Al  fer el refugi es van trobar que hi brollava aigua. Per solucionar el greu problema l'aigua es canalitzà fins a un petit pou on s'anava acumulant i recollint.

Les altres dues entrades del refugi antiaeri, ubicades al centre de la plaça de l'Església i a la Capella dels Socors, conserven el tram d'escala però estan tapiades. A la propera fotografia de detall en podeu veure una.

Abans de sortir del refugi donem un cop d'ull al plafó que ens explica la reconstrucció de la vila. Les tropes franquistes van entrar a Agramunt el 12 de gener de 1.939. Del 1.940 al 1.957 Regiones Devastadas reconstruí les grans infraestructures de serveis i edificis públics ( també algun de privat ).

Quan sortiu del refugi aprofiteu per donar un cop d'ull a la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel que inexplicablement fou venut l'any 1.920.

Sant Miquel Arcàngel, flanquejat per Sant Gregori i Santa Magdalena, ens observen atentament. Encara que al retaule hi podeu veure dracs i un lleó, els realment perillosos som els humans amb les nostres absurdes guerres.

Atentament.

Senyor i

Sant Jordi a Palma ( i 3 ).

Al blog les dues diades de Sant Jordi anteriors les hem celebrat a Palma. La del 2.022 "Sant Jordi a Palma" la vàrem començar des de les terrasses de la Catedral de Mallorca on vam veure a vista d'ocell l'Església Basílica de Sant Francesc. Després d'apropar-nos a la plaça de Sant Francesc observàrem detalladament el frontispici de l'església on, entre el portal barroc i l'espectacular rosassa amb vitralls de Pere Comas hi ha una escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll del drac.

Un any després a l'entrada "Sant Jordi a Palma ( 2 )" a la mateixa plaça de Sant Francesc vàrem visitar el claustre gòtic i l'interior de l'Església Basílica de Sant Francesc amb el retaule major d'estil barroc està coronat per Sant Jordi matant al drac.

La diada de Sant Jordi d'avui també la comencem a les terrasses de la Catedral de Mallorca. A l'entrada del setembre del 2.022 "Passejant per les terrasses de la Catedral ( i 3 )" en una de les fotografies a vista d'ocell podíem observar parcialment el Palau Episcopal ( 1 ).

 

 

A pocs metres del Palau Episcopal faig la fotografia següent en la que podeu veure el lloc des d'on vaig fer la fotografia anterior a tocar dels arcbotants marcat amb una circumferència groga.

 

 

Al Palau Episcopal, que té el seu origen al segle XIII, s'hi han fet moltes ampliacions promogudes per diferents bisbes. Aquest edifici de planta rectangular dissenyat al voltant del pati, actualment acull les Dependències del Bisbe, l'Arxiu Diocesà i el Museu d'Art Sacre de Mallorca.

 

 

Al centre del pati hi ha una escultura de Miquel Arcas Pons dedicada al Sagrat Cor de Jesús feta l'any 1.932 en homenatge a l'arquebisbe-bisbe Josep Miralles Sbert.

 

 

Les nombroses intervencions fetes des del segle XIII impliquen que al Palau Episcopal no hi ha arquitectònicament una unitat estilística, però el gòtic és el més important. 

 

Com podeu constatar a les fotografies anteriors i properes a les façanes del patri podem veure escuts d'armes d'alguns dels bisbes que han ocupat la seu episcopal.

Entrant al pati, a la dreta hi ha la porta d'accés al Museu d'Art Sacre de Mallorca la institució museística més antiga de l'illa. Mateu Jaume Garau ( 1.813-1.886 ), que fou bisbe de Menorca i Mallorca, es preocupà per recollir i conservar els retaules i les imatges retirades del culte dipositant-les al Col·legi Eclesiàstic de la Sapiència. Aquest va ser l'origen del museu.

Només entrar al museu trobem la taula central i tres compartiments de la predel·la del retaule de Sant Jordi que, evidentment són els protagonistes de l'entrada d'avui.

A la part inferior esquerra de la fotografia anterior, en un cavallet, hi ha el plafó en relleu amb el que les persones cegues poden gaudir de la taula central del retaule.

La taula central del retaule, amb Sant Jordi i la princesa amb la ciutat de Mallorca al fons i els compartiments central i dret de la predel·la són del pintor gòtic francès Pere Niçard, documentat a Mallorca entre 1.468 i 1.470. El compartiment de l'esquerra de la predel·la que representa la decapitació de Sant Jordi es obra del pintor mallorquí Rafel Mòger.

 

El retaule, fet amb pintura a l'oli i pintura al tremp sobre fusta, fou encarregat el dia 21 de juny del 1.468 per la junta de la Confraria de Sant Jordi o dels Cavallers de Sant Jordi als pintors Pere Niçard i Rafael Mòger.

A la fotografia anterior podeu veure els tres compartiments conservats de la predel·la i a la propera de detall, el compartiment de l'esquerra que representa la decapitació de Sant Jordi.

Es trià l'església de Sant Antoni de Pàdua, coneguda popularment com Sant Antoniet de sa Porta, construïda al segle XIII i derruïda a la segona meitat del XVII. En aquella església hi havia una capella dedicada a Sant Jordi que acollí el retaule. Van construir una església nova que fou enderrocada l'any 1.909.

A la fotografia anterior de detall podeu observar el compartiment que representa el Sant Guerrer, el Baró dels Dolors, entre la Mare de Déu i Sant Joan envoltat dels Arma Chisti ( els instruments emprats en la Passió de Jesús ).

La fotografia següent, també de detall, és del compartiment de la predel·la en el que es representa a Sant Jordi com a Conqueridor assistint les tropes de Jaume I a l'assalt de Medina Mayurca el 31 de desembre de l'any 1.229.

La predel·la tenia cinc compartiments dels que, malauradament, només es conserven els tres centrals. El carrer central del retaule estava flanquejat per dos carrers laterals dels que desconeixem les mides i les escenes representades.

Al contracte de la junta de la Confraria de Sant Jordi del 1.468 s'especificava que faria cada pintor. La taula central i tres compartiments de la predel·la els pintaria Pere Niçard i les dues taules laterals, el coronament i dos compartiments de la predel·la els pintaria Rafel Mòger.

Com podeu constatar a les fotografies el fons de la taula central no és un daurat sinó que Pere Niçard hi pintà el paisatge amb molts detalls de Palma. Els daurats més es veuen al nimbe radiant de Sant Jordi, als guarniments del cavall, l'esperó, l'estrep i algun detall de l'armadura.

Al port hi podeu observar una torre que el protegeix. A tocar de la torre, a la seva dreta, hi ha un molí. Si cliqueu sobre el proper enllaç podreu recordar la visita virtual al barri des Jonquet on encara queden molins.

A la taula central el protagonisme és per Sant Jordi sobre el cavall clavant la llança al drac, la princesa agenollada darrere seu a la dreta i el port de Palma.

Ja us he explicat abans que lla segona església de Sant Antoni de Pàdua fou enderrocada l'any 1.909. L'estat d'aquella església l'últim quart del segle XIX era molt dolent i per aquest motiu l'any 1.880 van traslladar a la Societat Arqueològica Lul·liana la taula central i tres compartiments de la predel·la.

L'any 1.914 el Museu Arqueològic Lul·lià s'integrà al nou Museu Diocesà de Mallorca. A la propera fotografia de detall podeu constatar com la punta de la llança clavada a la boca del drac li surt pel coll...

A l'esquerra de Sant Jordi, a prop del seu colze dret, com podeu observar a la fotografia següent de detall a la porta d'una de les torres de la muralla hi ha molta gent amb diferents tipus d'arma i alguns amb armadura.

El detallisme de Pere Niçard al pintar el port és espectacular. Observant molt detalladament la taula central del retaule hi ha representades quaranta-nou embarcacions entre naus, galeres, llenys i barques.

Us recomano clicar sobre el proper enllaç "El retaule de Sant Jordi ( 1.468 - 1.471 ) de Pere Niçard i la seva aportació al coneixement de la iconografia naval". L'article de Marcel Pujol Hamelink us deixarà bocabadats.

Per acabar una curiositat, al número quinze de la revista Cultura i Paisatge la portada està dedicada a la taula central del retaule de Sant Jordi pintada per Pere Niçard.

Atentament.

Senyor i