dilluns, 29 de novembre del 2021

Baptisteri enrajolat.

A la segona entrada dedicada a l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat vàrem donar un cop d'ull al baptisteri que trobem entrant, a l'esquerra. Un espai de planta rectangular de 4,34 X 3,10 metres.


Recordeu que Manuel Raventós i Domènech encarregà a l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver la construcció de l'església després d'ntentar convèncer a Antoni Gaudí i Cornet. Però Gaudí, molt enfeinat amb les obres de la Sagrada Família, refusà l'encàrrec i li proposà a Manuel Raventós el nom del seu deixeble, Joan Rubió.


La família Raventós va fer donació de l'església, catalogada Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), al bisbat de Lleida l'any 1.999.
Tornem al baptisteri, per observar detalladament l'arrambador ceràmic, datat l'any 1.935, que ocupa part de les parets del lloc destinat a l'administració del primer dels sagraments del cristianisme, el baptisme.
L'arrambador ceràmic té 1,75 metres d'alçària i una superfície enrajolada de 23,5 metres quadrats. Està fet amb rajoles rectangulars ( 14 X 6,5 centímetres ) amb decoració vegetal o geomètrica que emmarquen els dibuixos, i rajoles quadrades ( de 13,5 centímetres de costat ) en les que a més a més d'una frondosa vegetació l'artista pintà una colla de petits animalons.


Als quatre murs enrajolats, el de la porta d'accés en dos fragments més petits que mesuren 0,85 X 1,75 metres com el de la fotografia anterior, la decoració vegetal és la protagonista gairebé absoluta. La fotografia està feta des de la pica baptismal i és el de la dreta. A la propera fotografia de detall de la part inferior podem llegir "Cerámicas Vda Lluís Diví. Esplugues de Llobregat".


Si observem l'arrambador de l'esquerra, mirant des de la pica baptismal, la decoració és molt semblant a la del l'atre. Al centre també hi ha una papallona llimonera.


Si  la part inferior de l'arrambador anterior ens explicava qui fou el terrissaire que va coure les rajoles, en aquest podem llegir el nom del pintor: " Josep Vinyals. Pint ".


A més a més de la decoració vegetal i les papallones llimoneres  (Gonepteryx rhamni) que podem veure  en tots els arrambadors del baptisteri, si els observem detalladament trobarem altres petits animalons ( insectes, mol·luscs, rèptils i amfibis ).


A l'arrambador que hi ha darrere de la pica baptismal ( fotografia anterior ) que fa 3,10 X 1,75 metres, a més a més de gaudir de la frondositat representada, entre les plantes i les flors trobareu , a més de la papallona llimonera, dos escarabats volant, un cargol, una libèl·lula i dos vespes. La fotografia següent de detall ens permet observar entre les plantes en flor, una de les papallones llimoneres.


Al desembre del 2.009, a l'entrada "Rajoles plenes d'oficis", us presentava l'exposició Oficis Enrajolats i explicava com es feien aquestes rajoles. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior. La ceràmica vidrada fou molt emprada en l'arquitectura modernista.


A l'arrambador de la fotografia anterior ( 4,34 X 1,75 metres ), si observem atentament trobarem entre la vegetació, a més de la papallona llimonera, quatre vespes, una granota, un grill, una formiga, una libèl·lula, un escarabat volant i dos a les fulles, i una sargantana. A la propera fotografia de detall el protagonisme és per un dels escarabats.


Esplugues de Llobregat és una ciutat amb una llarga tradició ceramista en la que podeu visitar dos museus dedicats a la ceràmica: Can Tinturé i La Rajoleta. A Esplugues de Llobregat es van coure rajoles que encara avui podeu mirar i admirar al Park Güell o al Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau.


He trobat poca informació sobre Cerámicas Vda Lluís Diví. A l'Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Esplugues de Llobregat. a la pàgina tres podem llegir: " També s'ha de destacar la pèrdua del ric patrimoni industrial de bòviles, rajoleria i ceràmica d'Esplugues, som la fàbrica Pujol i Bausis, la de Lluís Diví, la Marimon i la de Cal Tomba".


A la pàgina 145, en el capítol dedicat al Patrimoni industrial. Les bòviles d'Esplugues podem llegir: " Lluís Diví i Canut ( 1.886 - 1.924 ), situada al carrer Laureà Miró 19, prop de Can Clota ( barri Can Clota )" . A la pàgina 146 l'empresa ja s'anomena Vda Lluís Diví i Canut ( 1.916 - 1.940 ).
Vaig fer un correu electrònic a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat per demanar més informació del forn de Lluís Diví. La Roser Vilardell, directora de Patrimoni i Memòria Històrica MEL - Museus d'Esplugues de Llobregat, em contestà l'endemà explicant-me que no tenien gaires dades de la Terrisseria de Lluís Diví malgrat ser un centre productor força remarcable . M'envià dues pàgines escanejades per la gent de l'Arxiu Municipal d'Esplugues del llibre "Tornar a mirar. Esplugues des del 1.900" de Pasqual Juan i Lloret editat per l'Ajuntament l'any 1.990. Les pàgines quaranta-dos i quaranta-tres estan dedicades al forn de Cal Diví.


Explica Pasqual Juan que al segle XIX un terrissaire conegut com En Pau de la Perilla va muntar un forn on feia plats, soperes, tasses i altres peces de la vaixella. Cap al 1.910 el forn passà a Lluís Diví, més bon coneixedor de les tècniques per treballar la ceràmica. Diví estava en contacte permanent amb altres ceramistes. Amb Josep Quer i el director del Faianç Català ( un taller ceràmic creat l'any 1.891 a Sabadell que tingué dues filials a Barcelona ), van anar a València l'any 1.918 per ampliar coneixements i aprendre nous procediments.


Però mentre aprenien, il·lusionats, es van contagiar de "La Passa" ( la grip espanyola ) i tornaren ràpidament a Catalunya. Lluís Diví va morir dos dies després de tornar a casa...


El seu gendre, Constantí Campamà, El Tino, es va fer càrrec del forn però va morir l'any 1.935. L'altra filla de Lluís Diví seguí algun temps el negoci però aviat va tancar.
Aquest arrambador enrajolat i els vitralls superiors de l'església, afortunadament no foren destruïts durant la Guerra Civil.
Atentament.
Senyor i.

dijous, 25 de novembre del 2021

Les pintures rupestres d'Alfés.

Deixem enrere la cabana d'Aspa de planta circular i coberta de falsa cúpula construïda pels picapedrers que treballaven a la cantera del bancal superior, entre finals del segle XIX i començament del XX, per ser el seu aixopluc. Continuem baixant tranquil·lament pel camí de terra que cada vegada és més estret.


Molt aviat ens adonem el canvi que ha transformat l'agricultura d'aquesta zona de secà, gràcies a la xarxa de regadiu construïda fa pocs anys.

 
La gent que ens agrada passejar per les zones estepàries i de secans de les terres de Lleida ja ens anem acostumant a trobar camps de conreu amb el reg gota a gota on abans l'aigua era un bé molt escàs.


Abans de continuar baixant pel camí de terra vull mostrar-vos una sèrie de fotografies que vaig fer al 2.017 al terme municipal d'Aspa. Unes imatges que il·lustren aquesta importantíssima transformació.


El cartell groc: " Xarxa de regadiu Segarra-Garrigues: Suport a l'arbrat de la ZEPA ( Zona d'Especial Protecció per a les Aus ), als termes municipals d'Aspa i Artesa de Lleida ". Al cartell blanc : " Aigües del Segarra Garrigues S.A ". Els dos cartells que anunciaven un canvi molt important estaven, i estan, a tocar d'una de les velles edificacions de tàpia i pedra dels secans...


Durant un temps les importants obres foren les protagonistes al terme d'Aspa. La xarxa secundària de suport a l'arbrat de la ZEPA d'Aspa i Artesa de Lleida suposà un canvi molt important.

Al punt de trobada 1, on hi tenien molt material i maquinària pesada, hi havia el plànol que podeu veure a la propera fotografia. És del terme municipal d'Aspa amb els dos punts de trobada d'Aspa, els hidrants, les tomes parcel·laries, la xarxa secundària i la xarxa terciària. Nosaltres estem baixant per la Vall de Coma Madrona, a la partida de la Devesa, un dels ramals de la xarxa secundària també. 


Després d'aquest parèntesi per explicar-vos la construcció de la xarxa de regadiu, continuem baixant. Molt aviat el camí es transformarà, a tocar del riu de Set, en una petita sendera. Deixem el terme municipal d'Aspa per entrar al d'Alfés.


Recordeu que el títol de l'entrada d'avui és "Les pintures rupestres d'Alfés", ara entendreu el perquè. A tocar del canyís trobem un plafó informatiu en el que, a més a més de les distàncies als pobles, ens explica que estem passejant per la Vall del riu de Set. Caminem pel Sender de Gran Recorregut GR-3.


A la dreta, sota l'indicador d'Alfés, Sunyer i Montoliu de Lleida, trobem un plafó amb les explicacions de les pintures rupestres d'Alfés.


Des del plafó, a tocar del riu Set, faig la propera fotografia. El Sol encara no il·lumina tota la balma, però podeu veure, a la part superior, una petita construcció de maó...


Al plafó podem llegir que les pintures de la balma, a pocs metres del riu Set, van ser descobertes als voltants de 1.972 per Adolf Costafreda i altres membres del Grup de Recerques La Femosa d'Artesa de Lleida. Pertanyen a l'art rupestre naturalista o llevantí i els experts les situen en un moment indeterminat del neolític. Començo a enfilar la balma i quan arribo a la petita construcció de maó la llum del Sol ja acarona tot l'espai.


L'any 1.972 Luis Díez-Coronel i Montull, que fou el gran impulsor de l'arqueologia a Lleida, publicà l'article "Vestigios de pinturas rupestres en Alfés ( Lérida )" al número XXXIII de la revista Ilerda, publicada per l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior i després sobre Mostar document ( PDF ) el podreu llegir ( pàgines 313 a 318 ).


Al plafó llegim: " El conjunt està integrat per dos figures zoomorfes naturalistes incomplertes i restes de pigment. Concretament, es poden reconèixer dos caprins d'uns 15 cm orientat cap a l'esquerra tot i que l'estat de conservació és bastant dolent. Una tercera figura es troba molt deteriorada. La tècnica és de tinta plana, el color és vermell-castany fosc".
Les dues fotografies següents són de calcs de les pintures. El primer, que trobareu a l'article de la revista Ilerda, és del 1.972. El text: " fig. 2 Calco de la pinturas rupestres que todavía pueden apreciarse en el covacho de Alfés ".


El segon calc, el del plafó informatiu, el va fer el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya l'any 1.985.


Al primer calc, el text de Luis Díez-Coronel parla de "las pinturas rupestres que todavia pueden apreciarse" ( el subratllat és meu ). Sento dir-vos que difícilment veureu res quan entreu al petit espai de la balma ( 4,4 metres d'ample i de 1,40 a 2,20 metres de fons ) perquè està molt malmès.


Les explicacions de Díez-Coronel a la pàgina 316 m'han ajudat a  fotografiar el lloc on " hi ha " les pintures rupestres: "Las pinturas se encuentran ahora a 1,50 metros del suelo y a 0,33 metros del techo del covacho". A més a més la fotografia que hi ha a la pàgina web del Departament de Cultura m'ha permès, "gràcies" a les marques fetes a la roca, repetir la mateixa imatge.
 
 
 Font fotografia: Departament de Cultura.
 

Explica Díez-Coronel que "el covacho" fou utilitzat per un picapedrer d'Aspa que explotava una cantera de pedra que hi ha sobre i darrere de la balma. A la balma hi tenia instal·lada una petita farga mòbil per agusar els punters. Per això el sostre està molt fumat.
Al 1.772 la balma estava protegida. A petició de diferents autoritats, l'alcalde d'Alfés va fer construir una tanca de maó amb porta.
L'any 1.985 les pintures es varen documentar dins el projecte "Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya". L'any 1.998 aquestes pintures i la resta que es coneixien en aquell moment es van incloure a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Setze jaciments arqueològics lleidatans van ser reconeguts com a dipositaria de pintures rupestres de gran valor. Un és el d'Alfés...


Surto de la balma i estic una estona observant el control visual que tenien els humans del neolític de la vall del riu Set i dels animals que s'apropaven al riu per beure. El silenci és espectacular i el vol dels milans fascinant. 
 
 
Baixo de la balma per continuar passejant per la vall del riu de Set pensant en els artistes que van pintar els dos caprins. Segur que no estarien gaire contents al descobrir que no hem sabut conservar les seves pintures i hem permès que es facin malbé.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 21 de novembre del 2021

La cabana d'Aspa.

A l'entrada anterior vàrem observar atentament el Castell Palau d'Aspa. Avui visitarem una construcció de pedra seca sorprenent, la cabana d'Aspa. Sortim del poble per la LV-7021 i anem a l'esquerra, direcció Artesa de Lleida. Pocs metres després del quilòmetre set girem a l'esquerra i anem pel camí de l'esquerra seguim pel camí atents als indicadors verds amb el text Cabana de volta d'Aspa ( text incorrecte perquè la cabana no és de volta sinó de falsa cúpula ). Després d'un quilòmetre i mig, l'ample camí de terra es torna més estret i comença a baixar. Trobarem una desviació a l'esquerra pocs metres abans de la cabana. És un bon lloc per deixar el cotxe i no molestar a ningú. Un espai que amaga el perquè de la cabana...
 
 
Al cartell groc podem llegir "¡¡ Atención abejas !!" i al fons de la fotografia anterior podeu veure els ruscos. Però aquest ofici no té relació amb l'origen de la cabana.
Faig mitja volat per mostrar-vos on he deixat el cotxe. A tocar, les marques a la roca ens donen pistes de la feina que es feia en aquest espai.

A l'esquerra del cotxe, a la roca, trobarem una sèrie de fileres amb uns estranys forats perfectament alineats que ens donen una pista...

Baixo a la part inferior per ajudar-vos a entendre què són aquests misteriosos forats. A les dues properes fotografies podeu veure les cicatrius a la roca fetes pels picapedrers.

Hem deixat el cotxe en la pedrera que hi havia al bancal superior de la cabana que fou construïda pels picapedrers quan van començar a treballar-hi a finals del segle XIX principis del XX. La cabana era el seu aixopluc. Tornem al camí i ràpidament la cabana de planta circular ens deixa bocabadats. 


El passat mes de setembre vàrem començar una sèrie d'entrades dedicades a la Ruta de la Capona, us fascinant itinerari circular de només tres quilòmetres al terme del Pla de Santa Maria. La majoria de les barraques que hem vist, i que veurem en aquesta ruta, tenen coberta de falsa cúpula, però a les terres de Lleida aquest tipus de coberta s'emprava poc.


El plafó informatiu que hi ha a la dreta de la cabana, amb el títol Cabana de falsa cúpula, comença explicant-nos que aquesta és una de les cabanes més singulars del Segrià i les Garrigues pel tipus de coberta, la falsa cúpula. Quan entrem al seu interior la veureu i us explicaré la tècnica constructiva.


Al llibre del 2.005 de Pagès editors "Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Les construccions de Pedra Seca", de Fèlix Martín i Vilaseca i Josep Preixens i Llevadot, podem llegir a la pàgina 253 la fitxa d'aquesta cabana.

Diu el text: " 2 Aspa. Partida Devesa. Cabana amb coberta de falsa cúpula. Propietari: Providència Barberà. Mides: alt 5,80 metres, ample 3,10 metres / 7, 54 metres quadrats ".

 
A les tres fotografies anteriors podeu veure la porta de la cabana amb la gran llinda de pedra acompanyada d'un arc de descàrrega triangular.
A la fotografia següent, a més a més de la porta podeu observar els petits contraforts laterals allà on hi ha més desnivell. Aquests contraforts i els suports de la paret posterior, consoliden la cabana al terreny.


Pujo un moment al bancal superior, on hi havia l'antiga pedrera, per observar la part superior de la cabana a vista d'ocell.


El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure detalladament el petit cimadal que corona la cabana de falsa cúpula d'Aspa.


Tornem a la cabana per entrar-hi. Quan mirem la ports des de l'interior descobrim que, a més a més de la llinda de pedra i l'arc de descàrrega triangular, una branca ajuda a suportar l'estructura de pedra seca.


Aixecant la mirada des del centre de la cabana, podem mirar i admirar la coberta de falsa cúpula, estranya a les terres de Lleida. El text del plafó informatiu explica molt bé com es fa una coberta de falsa cúpula : " La construcció es va fer amb blocs de pedra irregular, de grans dimensions, a través de l'aproximació de les filades que es van sobreposant unes a sobre les altres en posició horitzontal, una mica inclinades per decantar l'aigua de pluja. Cada filada sobresurt una mica cap al centre de la cabana, formant anelles de pedra de radi decreixent fins que s'arriba a la cúpula, que queda tancada amb lloses ".


Abans de sortir de la cabana d'Aspa m'ha semblat veure un moment als picapedrers asseguts esperant que escampi el ruixat...


Sortim de la cabana i continuem baixant pel camí de terra que es va estrenyent fins transformar-se en una petita sendera.


En pocs minuts passejant deixarem el terme municipal d'Aspa per entrar al d'Alfés on, en una petita balma propera al riu de Set a la que ens enfilarem, viatjarem en el temps fins al neolític...
Atentament.
Senyor i