dijous, 15 d’abril de 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 3 ).

Josep Sansalvador, l'arxiver de l'Arxiu Gavín, em porta els arxivadors dels dos municipis de la comarca de la Noguera que li he demanat: Àger ( del que ens fixarem en les fotografies del conjunt monumental de Sant Pere ), i Balaguer ( centrant-nos en les imatges del Convent de Sant Domènec, Santa Maria d'Almatà i Santa Maria de les Franqueses ).


Les cinc primeres fotografies van del 1.951 al 1.970. Al text, fet amb la màquina d'escriure, podem llegir: "Àger. Col·legiata de Sant Pere -ruïnes- any 1.951/1.961/1.964/1.970/1.970"
A la fotografia següent de detall podeu veure dues imatges del campanar, fetes l'any 1.970. Les podeu comparar amb la del mateix indret, feta cinquanta anys després.



L'església, amb planta superior de tipus basilical, de tres naus amb coberta de volta de canó fou construïda entre els anys 1.060 i 1.094. 
A la propera fotografia de detall, feta per Josep Gavín l'any 1.976, podeu observar la façana de l'església orientada al claustre. Sobre la porta, a la fornícula encara hi ha la imatge de Sant Pere que actualment està a l'església de Sant Vicenç, edificada entre els segles XIV i XVIII. Les següents són de la imatge de Sant Pere i del mateix indret actualment.




A les dues properes fotografies les separen gairebé mig segle. A la primera, del 1.974, podeu constatar que la nau central no té coberta. El text, mecanografiat, diu: " Àger. Cripta de Santa Maria la Vella o de Valldeflors - ruïnes ; a la col·legiata- any 1.974 ".



Torno l'arxivador amb les fotografies de Sant Pere d'Àger i agafo el del Convent de Sant Domènec, del municipi de Balaguer. El text que acompanya les cinc primeres imatges diu: " Balaguer. Convent de Sant Domènec - Pares Franciscans - any 1.900 Dpn/ 1.920 / 1.920 / 1.961 / 1.970 ".


Amb molt més detall podeu observar la postal del 1.920 molt ben aprofitada per escriure. Es pot veure l'antic pont gòtic de Sant Miquel volat durant la Guerra Civil.


La construcció del Convent de dominics de Sant Domènec s'inicià l'any 1.323 i  està documentat que al 1.333 estava habitat. Els dominics foren exclaustrats l'any 1.835. Al 1.881 el van adquirir els franciscans. Els podeu veure al claustre en la fotografia següent. del 1.898.


Entre les fotografies hi ha una postal del 1.920. En un paperet a tocat de la postal, escrit a màquina, podem llegir: "Balaguer. Convent de Sant Domènec Pares Franciscans. Dnp any 1.920...". Al peu de la postal hi ha el text, en català i castellà, següent:" 3. Balaguer. Interior de l'Església del Convent de Sant Domènec". Podeu comparar-la amb l'aspecte actual de l'església.



Sense deixar el municipi de Balaguer busco les fotografies de Santa Maria d'Almatà, construïda on hi havia l´antiga mesquita que fou enderrocada entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII. Al segle XIV esdevingué església conventual de les monges clarisses.


Les cinc primeres fotografies de l'arxivador estan acompanyades del text mecanografiat: "Balaguer. Convent de la Mare de Déu d'Almatà de les GG Clarisses de Clausura - any 1.970- Any 1.976 / 1.976 / 1.976 / 1.976". La rosassa es pot veure a quatre de les cinc fotografies anterior, i més detalladament a les dues que es veuen a la propera fotografia. Podeu comparar-les amb la rosassa actual restaurada.



La diferència entre les dues properes fotografies del frontispici és molt gran. A la primera del 1.976, el mur la rosassa i la portalada estan bastant atrotinats. La segona és del mateix indret després de la restauració que s'inaugurà el 9 de novembre del 2.017.


A la fotografia del 1.982 podeu veure millor l'estat de la portalada adovellada amb arc de mig punt perquè les capçades dels arbres de la fotografia anterior, del 1.976, no ens la deixa apreciar com cal. Compareu-la amb la fotografia de detall posterior a la restauració.



Per acabar amb el municipi de Balaguer consulto les fotografies de Santa Maria de les Franqueses fundat l'any 1.186, any en el que el comte Ermengol VIII d'Urgell donà a la seva mare Dolça de Foix ( vídua d'Ermengol VII ) unes terres per construir-hi un monestir.
A l'arxiu hi ha fotografies  dels anys, 1.970, 1.973 i 1.981. La propera, del 1.973, és del mur de ponent del transsepte nord. La portalada romànica, d'arc de mig punt i una sola arquivolta llisa amb una mena de guardapols, està parcialment tapada per feixos de llenya i en part soterrada.



L'església del monestir femení de l'ordre del Cister i el seu entorn van ser aprofitats com habitatge i magatzem agrícola...
També del 1.973 és la fotografia de la portalada principal, a la façana de ponent, formada per tres arquivoltes llises de mig punt en degradació i motllura de mitja canya.



Del 1.981 és la propera fotografia del frontispici. Comparant les dues fotografies següents podeu constatar que, afortunadament, l'aspecte actual és molt diferent.



Fins l'any 2.004 a l'interior de l'església es conservava la casa construïda, segons fonts orals, al segle XVIII. Les fotografies del 1.981 mostren l'atrotinat aspecte de l'interior de l'església del monestir.


Torno l'arxivador al Josep Sansalvador i li dono la llista de municipis de l'Alt Urgell que voldria consultar: Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, Cabó, Organyà i Cava.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 12 d’abril de 2021

Tornem a Vilanova de la Sal ( i 2 ).

Després de visitar l'església de Santa Maria de Vilanova de la Sal ens apropem a les salines situades a un quilòmetre i mig del poble acompanyats d'en Miquel Marcelino, responsable de l'Associació Catalana de Lleure Formatiu ( Ascalfo ), que l'any 2.004 les va comprar i les ha recuperat. Aquestes petites salines estan declarades Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).


Com podeu veure a la fotografia anterior les salines estan en una cubeta. El seu sòl és argilós -impermeable- , i quan plou l'aigua es filtra i entra en contacte amb el diapir ( un dipòsit salí natural soterrat ). L'aigua, ja salinitzada, queda a la cubeta.


L'edifici que podeu observar a la dreta de la fotografia anterior és un dels antics magatzems de sal. Aquests petits magatzems estan construïts amb pedra, arrebossats i amb teulades de doble vesant amb bigues de fusta i un entramat de canya sota les teules.


L'aigua salada s'extreu amb un pou de vuit metres de fondària. Encara que actualment es fa gràcies a una bomba elèctrica, encara es conserva la sínia de fusta amb una estructura com la de l'època romana. L'any passat una llevantada malmeté la caseta que acull el pou.


A la part més antiga de les salines les eres d'evaporació tenien un sòl format per lloses naturals, que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera de detall.


Més tard el sòl de les eres d'evaporació es va fer amb grans lloses de formigó, però la sal les anava corroint. Inicialment les eres estaven separades per petites estructures de fusta que posteriorment també es van canviar per formigó.


Davant de les eres d'evaporació amb les grans lloses trobem les eres amb lloses molt més petites i  fàcils de moure, també de formigó, com les que podeu observar a la fotografia següent.


En Miquel aixeca una d'aquestes lloses petites per veure el sòl d'argila - impermeable - que hi ha sota. És molt probable que les salines fossin explotades des de la Prehistòria. A l'entorn de les salines hi ha jaciments de l'Edat del Bonze.


Però la construcció del pou i les salines són de l'època romana. La sínia de fusta es movia amb força animal per extreure l'aigua salada.


Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la llevantada s'endugué la teulada que protegia el pou i ensorrà part dels murs de la petita construcció. Un grup de voluntaris s'encarregà de reparar-ho.


Fa setze anys, vaig visitar les salines. Feia molt poc temps que les havien comprat la gent d'escalfó i ja començaven el seu projecte per recuperar-les. Les fotografies del molí  ( que podeu veure a la primera entrada dedicada a Vilanova de la Sal ) i la propera de l'interior pou són del 2.005.


Un dels murs perimetrals de les salines també va ser víctima de la força de l'aigua que malmeté part de les instal·lacions.


Però la producció de sal no es fa actualment a gairebé cap de les antigues eres d'evaporació. L'any 2.011 es construïren amb ciment les noves eres que podeu veure a la fotografia següent. Són  vuit eres de cinc per sis metres ( trenta metres quadrats ), amb uns passadissos en forma de creu al centre que permet l'accés a les vuit eres. S'omplen amb uns deu centímetres d'aigua salada i el sol s'encarrega d'evaporar-la i deixar la sal.


Anem al magatzem ( propera fotografia ) on es guarda la sal i les eines dels saliners. De les més de les quaranta eres d'evaporació esglaonades que hi havia fa anys, una s'ha recuperat.


Als magatzems, de pedra, arrebossats i amb coberta de dues aigües els cal una urgent restauració perquè són unes construccions molt singulars. A la fotografia següent podeu veure l'altra porta del magatzem.


A les salines de Vilanova de la Sal s'havien fet entre 40.000 i 60.000 quilos de sal a l'any. Ara, a l'estiu, en fan uns 4.000. No tenen cap ajuda pública i les millores les fan amb els diners de la venda de sal i de les visites a les salines ( quatre euros per persona ). Si voleu visitar-les truqueu al telèfon 607838780. 
La propera fotografia és de l'interior del magatzem, concretament de les caixes de fusta on es guarda la sal fins al moment de portar-la a l'obrador per preparar-la per la venda.


De cada litre d'aigua extreuen  240 grams de sal, que en un 97% és clorur sòdic i l'altre 3% està format per: magnesi, manganès, zinc, coure, ferro, calci i brom. És una sal que no té iode.


Fins a mitjans dels anys 70 es van explotar però amb el pas del temps van deixar de ser rendibles i en van tancar definitivament a principis dels anys 80. L'ASCALFO tornà a fer sal l'any 2.010.


Quan restaurin el magatzem de sal faran una teulada nova però a sota hi conservaran la curiosa estructura de les bigues de fusta i l'entramat de canyes que podeu observar a la fotografia anterior i a la propera.


En un document del 2 de juliol del 1.035 es cita el salí de Monte Salabro prop de la font de Privà ( antigament font d'Almahaleve. Sembla que és la primera vegada que en un document es parla d'aquestes salines.
Agraeixo al Miquel les seves explicacions, compro una mica de sal ( és difícil triar-ne una, si cliqueu el proper enllaç m'entendreu: productes Ascalfó) i marxo de Vilanova de la Sal.
Atentament.
Senyor i

divendres, 9 d’abril de 2021

La trista història de l'església de Sant Joan ( i 2 b )

A la carpeta 1564/35 de l'Arxiu Municipal de Lleida podem consultar tres plànols ( un de planta i els altres dos d'alçat de les façanes principal i lateral ) del projecte de l'església de Sant Joan. El plànol de planta el vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a l'església de Sant Joan. Avui veurem els dos plànols d'alçat de les façanes.


A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat de la façana principal. Els tres plànols que hi ha a l'Arxiu Municipal no estan signats per cap arquitecte. Poden ser còpies del projecte original de Juli de Sarazíbar fetes per Celestí Campmany.


Als tres plànols, a l'esquerra, es por llegir: "Aprobado por el Exmo Ayuntamiento en sesión del 10 del actual. Lérida 11 de Setiembre de 1.879". Signa el plànol El Presidente accidental Juan ¿ Pedrol ? A l'esquerra hi ha el segell "Ayuntamiento Constitucional Lérida".
La fotografia anterior de detall és de la porta neogòtica de la façana principal i la propera de la mateixa porta ja construïda.


El dia 16 d'abril de 1.877 es col·locà la primera pedra de la nova església de planta basilical amb nau central i dues laterals de menys alçària. L'any 1.895 s'inaugurà l'edifici.
A la façana neogòtica les obertures són ogivals, hi ha una rosassa central i està rematada per una cornisa que ressegueix tot el perímetre de l'església.


La fotografia anterior de detall és de la rosassa dissenyada al plànol d'alçat de la façana principal, i a la propera podeu comparar el disseny amb el resultat. Aquesta és una de les tres rosasses de Sant Joan, les altres dues estan al transsepte.


A la fotografia següent, també de detall, podeu observar la mateixa rosassa des de l'interior de l'església. Els vitralls representen el Baptisme de Jesús, al seu voltant podeu veure els símbols dels Quatre Evangelistes.


L'any 1.930 l'església de Sant Joan patí un incendi. Regiones Devastadas s'encarregà de la rehabilitació que finalitzà l'any 1.944.
Per motius econòmics, tal com vàrem llegir al document Nº 5.125.564 de l'entrada anterior, es desestimà la construcció de la part superior del frontis principal perquè no es podien assumir les setanta-cinc mil pessetes que costava.


Les dificultats econòmiques, a més a més d'impossibilitar la construcció de les dues torres laterals, també suposà no construir la cúpula que podeu veure a la propera fotografia de detall flanquejada per les dues torres.


L'últim plànol és el d'alçada de la façana lateral del carrer Sant Joan. Del disseny que podeu veure al plànol no es van construir ni les torres ni la cúpula. La portalada neogòtica, finalment es va fer en estil neoromànic, i la sagristia ( a la dreta ) que era una planta baixa, finalment tingué tres plantes.


A la fotografia anterior podeu observar que la petita sagristia de planta baixa ( a la dreta ), deixava veure l'absidiola i l'absis, però el resultat és molt diferent al projectat, com podeu constatar a la fotografia següent.


La fotografia de detall ens permet tornar a imaginar la cúpula del temple que, malauradament, no va passar de ser un projecte arquitectònic.


La rosassa del carrer Sant Joan és la protagonista de la propera fotografia de detall. És una de les dues rosasses del transsepte.


La tercera rosassa és més difícil de veure perquè l'altre braç del transsepte està al carrer Paer Rufes, carrer que malgrat estar a tocar de l'Eix Comercial no hi passeja gairebé ningú...


La fotografia anterior, feta des de la cruïlla dels carrers de Sant Joan i Santa Marta, és d'aquesta segona rosassa, i la propera ens permet veure-la des de l'interior del temple. Els vitralls representen l'Assumpció de la Mare de Déu.


La portalada dissenyada per aquesta façana lateral inicialment era d'estil neogòtic com podeu veure a la propera fotografia de detall.


Però, com podeu constatar a la fotografia següent, al construir la portalada l'estil arquitectònic emprat fou el neoromànic.


Aquesta portalada lateral neoromànica, que en un altre plànol de l'arxiu ETSAB podem llegir a la part inferior "Proyecto y Dirección del Arquitecto D. Celestino Campmany", s'inspirà en la porta dels Fillols de la Seu Vella.


Anem a la dreta i comencem a enfilar el carrer Paer Rufes. Quan girem a l'esquerra molt aviat trobarem un tram d'escales i veurem l'altre braç del transsepte amb la tercera rosassa.


En aquesta tercera rosassa els vitralls representen l'Epifania. Podeu veure l'Adoració dels Tres Reis o Savis de l'Orient.


Els vitralls de les tres rosasses i els dotze finestrals són obra del mestre vitraller Josep Maria Bonet. El Taller JM Bonet col·labora amb l'artista Joan Vila-Grau en la construcció dels vitralls de la Sagrada Família, temple en el que han treballat tres generacions de la nissaga de vitrallers Bonet.
Abans de marxar de l'església de Sant Joan ens apropem un moment al fons de la nau, a la capella de Sant Anastasi.


La imatge, obra de J. Campanyà, el dia se Sant Anastasi es trasllada en processó des de la Catedral Nova a la plaça de Sant Joan on es fa una ofrena floral. Després de la festa, el patró de Lleida torna a l'església de Sant Joan.
Atentament.
Senyor i