Tripicalleria...

Continuem la passejada per la ciutat de León a la Plaza del Grano, nom popular de la plaça anomenada oficialment Plaza de Santa Maria del Camino. El nom popular de la plaça recorda el mercat en els que venien cereals, carn, peix i hi havia artesans i adobers.

Aquesta plaça de la zona sud del Barrio Húmedo està empedrada i parcialment porxada. Les fotografies anteriors i propera són de l'església de Santa Maria del Camino, coneguda popularment com església de Nuestra Señora del Mercado.

Poc queda de l'església romànica del segle XII en la que hi van fer importants reformes i afegits als segles XV, XVI i XVIII gòtics, renaixentistes i barrocs. Dels tres absis només queden els dos laterals, i a la façana sud hi ha una portalada romànica d'arc cec. L'absis central fou enderrocat a la primera dècada del segle XVIII per fer un cambril per a la Virgen del Camino. A la primera fotografia, a l'esquerra de l'absis podeu veure la porta d'accés al temple per la part del darrere.

Deixem la plaza del Grano i en només cinc minuts passejant arribem a un dels carrers més emblemàtics del Barrio Húmedo, la Calle Azabacheria. Alguns dels carrers del centre històric tenen el nom del gremi que hi treballava, en aquest cas els azabacheros els artesans de l'atzabeja (azabache). L'atzabeja és una varietat de lignit dur, compacte, molt negra i lluent que s'emprava com gemma. Altres gremis que conserven el nom del carrer són: Carnicerías, Herreros, Serradores, Zapaterías, Platerías... Al número tres del carrer Azabacheria, una petita botiga és la protagonista de l'entrada d'avui.

Com constatareu a la fotografia anterior aquest negoci només té un aparador minúscul amb la porta a la dreta i una xapa a la paret, a la dreta de la porta, en la que hi podem llegir: "Tripicalleria-Pimentón  Nieto de Froilán Blanco  Casa fundada en 1.948".

És un negoci de triperia i venda de productes per elaborar embotits. Quan és temps de matança hi ha cua per comprar tripes de totes les mides (naturals i artificials) de porc i de boví, Pimentón de la Vera, pebre, espècies, fils per lligar les tripes...  Només les tripes de porc són nacionals, les altres importades.

A més a més s'hi poden comprar menuts (les vísceres comestibles de l'animal sacrificat) : tripes, turmes, fetge, llengua, morro, orella...

Ja són tres generacions de lleonesos que van puntualment a la tripicalleria quan arriba el fred des de diferents pobles per comprar-hi tot el que es necessita per fer xoriços, botifarres, llonganisses, lloms embotits... Cristóbal Blanco Calleja és la tercera generació que regenta aquest negoci del Barrio Húmedo.

Si a la part superior de l'aparador el protagonisme és pels budells de pocs preparats per la matança, al centre hi ha petits sacs i llaunes de Pimentón de la Vera, potets d'espècies (pebre, safrà...). A la part inferior de la fotografia anterior hi ha petites capsetes de la casa Especias Ruca de Peligros (a tocar de  Granada). Algunes d'aquestes capsetes les podeu veure millor a la propera fotografia de detall. la Tripalleria- Pimentón Nieto de Froilán Blanco i Especias Ruca són dos negocis fundats al 1.948.  

D'esquerra a dreta hi ha dues capses de Salchichonal Aliño de salchichón. La de l'esquerra per fer-ne cinc quilos i la de la dreta per fer-ne deu. Al centre hi podem llegir "Un maestro chacinero en cada estuche ! ". A la dreta del Salchichonal    primer hi ha una capseta de Mejorante matancero i després una de Aditivo preparado para paté de hígado. A la dreta dels fils per lligar llonganisses, botifarres, lloms embotit i xoriços la petita capsa és de Condimento para pinchos.

El Pimentón de la Vera nou arriba a la tripicalleria de León a finals d'octubre i llavors la petita botiga del Barrio Húmedo s'omple de gent per comprar els ingredients imprescindibles per fer la matança. Els clients li diuen a Cristóbal Blanco els quilos de xoriço, de botifarres, els lloms que vol embotir i ell els dóna la mida exacta de pebre vermell dolç i picant, d'orenga i d'altres especies.

Fora de l'època de la matança la petita botiga es dedica a vendre tripes, morro, potes, galtes, orella, llengua, caps de lletó...

A les fotografies anterior i següent de la part inferior del sorprenent aparador hi ha més tripes, un parell de bosses amb especies per la matança i una colla de bosses de Pimentón de la Vera picant, dolç i agredolç.

El Pimentón de la Vera embossat, amb Denominacón de Orígen Protegida, és de les marques: "El Colorín", "Caballo de Oros", "La Dalia" ( les tres de Jaraíz de la Vera ), "Clavel de la Vera" ( Jarandilla de la Vera ) i "La Esencia de la Vera" ( Cuacos de Yuste ). Tots, evidentment, de la comarca de La Vera ( Cáceres ).

Jaraíz de la Vera, és una vila i municipi de 6.720 habitants coneguda com la Capital Mundial del Pimentón i la seu de la Denominación de Origen Protegida.

L'activitat tradicional de la matança del porc al món rural desapareix lentament. Una llàstima perquè, a més a més d'assegurar part de l'alimentació de la família durant tot l'any, és una gran festa familiar.

El dia de Sant Martí, onze de novembre, en molts llocs es feia la matança. Tradicionalment els homes mataven i tallaven el porc i les dones en preparaven els diferents productes. 

 

 

La normativa sanitària de la Comunitat Europea i la Llei de Protecció d'Animals de Catalunya ha fet que força famílies deixin aquesta activitat tradicional.

 

Al blog  us he recomanat moltes vegades els llibrets de la col·lecció Biblioteca del Cordill editats per Grata Lectura. El número divuit "El porc i les seves receptes. La cultura del porc a casa nostra" us ajudarà a recordar als que heu tingut la sort de participar a la matança aquesta festa familiar.

 Si cliqueu sobre l'enllaç anterior i als enllaços que trobareu quan hi accediu, podeu donar un cop d'ull a onze d'aquests llibrets i clicant al proper enllaç recordar la visita a l'editorial Grata Lectura de la que l'edito i periodista solsoní Narcís Clotat Villaró és l'ànima.

 

Deixem la tripicalleria del carrer Azabacheria i el Barrio Húmedo per apropar-nos a la propera entrada dedicada a León a la Plaza San Marcos, a tocar del riu Bernesga, per observar l'espectacular façana de l'Hostal de San Marcos, un dels monuments més representatius del Renaixement espanyol.

Atentament.

Senyor i

La Festa Major de Roig Nadal.

Miquel Roig Nadal va néixer a Lleida al novembre del 1.923 en una família en la que l'art era fonamental. Jaume i Joan Roig foren músics, Baldomero Gili Roig pintor, Eloïsa Morera ( tieta d'en Miquel ) cantant d'òpera i el seu pare, a més a més de regentar l'inoblidable botiga CASA ROIG fundada l'any 1.843, era pianista, escrivia poesia i dibuixava. 

 

Al gener del 2.011 a l'entrada "Recordar la botiga Casa Roig" us recomanava la visita a l'exposició "Roig Nadal i lo Xop Bot el seu últim treball". Xop Bot és el títol del número trenta-nou de la Col·lecció La Banqueta i l'últim treball de l'artista Miquel Roig que publicà el seu fill Miquel Roig Menéndez.

 

 

 El Xop Bot fou un moviment cultural nascut a Lleida a finals del segle XIX i que desaparegué a la Guerra Civil. Els personatges més importants de la vida lleidatana es trobaven al jardí-estudi de la casa del pintor Jaume Morera Galícia. Aquest jardí-estudi l'anomenaven Xop Bot.

 

 

L'any 2.007 al Teatre Nacional de Catalunya es representà la Plaça del Diamant en commemoració de l'aniversari de Mercè Rodoreda. Jordi Roig, un dels fills d'en Miquel, va recrear una petita part de la botiga familiar en la que molts dels lleidatans que ja tenim una edat ens quedàvem bocabadats mirant el seu aparador. Aquesta recreació es podia veure al pati del Palau de la Paeria.

 

 

A l'entrada d'avui vull recomanar-vos la mostra de cartells que fins al dia divuit d'agost acull la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Lleida ( edifici del Casino Principal) a l'Avinguda de Blondel 64 en la que podreu mirar i admirar "La Festa Major de Roig Nadal. Exposició de cartells. 1.947 - 1.991".

No és fàcil trobar fotografies de la botiga i dels aparadors de Casa Roig. Als plafons informatius de l'exposició, a més a més de les explicacions de Miquel Roig Menéndez, hi ha fotografies familiars. Dues d'aquestes ens permeten recordar una de les joies del comerç de Lleida.

 

 

Res a veure amb moltes de les botigues actuals, la majoria franquícies, en les que no hi ha ni rastre de l'ofici de botiguer i del seu savoir faire...

 

 

Però deixem la botiga per centrar-nos en el treball de cartellista de Roig Nadal, concretament en la seva obra sobre les Festes de Maig de la seva estimada ciutat.

L'any 1.947 en la seva primera participació al concurs de cartells de la Festa Major guanyà el primer premi amb només vint-i-quatre anys.

Als cartells de la Festa Major emprava diferents tècniques. La seva preferida era l'aquarel·la però també treballava el gouache i el collage. Amb una tècnica perfecta als seus cartells els protagonisme era per la Seu Vella, els Gegants, els vestits i balls tradicionals, les firetes... 

Dels trenta cartells que va fer, cinc foren premiats i comunicaren per tot arreu les Festes de Sant Anastasi patró de la ciutat de Lleida.

Als seus cartells hi ha un treball del color que aconsegueix captar l'atenció de qui els està observant i una tipografia molt cuidada.

En una vitrina-taula que trobareu al primer espai expositiu hi ha esbossos, originals, programes, reculls, reproduccions, records, fotografies i una petita mostra dels material amb el que dibuixava i pintava.

També hi veureu el número vint-i-set de la Col·lecció La Banqueta " La Festa Major de Lleida, cartells i fotografies 1.863 - 1.997" de Miquel Roig Nadal i Enric Castells.

Només començar aquest llibre hi podem llegir: "Jo, Roig Nadal, dedico aquest treball de recerca i estudi dels cartells de la nostra Festa Gran de maig a tot Lleida".

L'exposició, organitzada per l'Ajuntament de Lleida i la família Roig-Menéndez, ens recorda que el novembre passat fou el centenari del naixements de Miquel Roig Nadal. També ha col·laborat en l'exposició la Fundació Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

 

 

La podeu visitar de dimarts a divendres de 17 a 20 h, els dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h i els diumenges i festius d'11 a 14 h ( el 15 d'agost la sala d'exposicions estarà tancada ).

A l'exposició trobareu dos cartells molt similars dissenyats per Roig Nadal els anys 1.955 ( a l'esquerra de la propera fotografia ) i al 1.956 ( a la dreta ). El de 1.955 és un guaix sobre cartonet ( original ) que presentà al concurs de Lleida i no fou premiat. Però ell estava segur de la força del seu cartell i l'any següent l'adaptà per a les Fiestas de Vigo i obtingué el primer premi. El de 1.956 és un guaix sobre paper ( reproducció ).

Celebreu el centenari del naixement de Miquel Roig Nadal gaudint dels seus cartells de la Festa Major de Sant Anastasi.

Atentament.

Senyor i

Comerç d'ahir, comerç pel demà.

Avui tornem al nucli antic de Solsona, concretament al principal eix comercial de la petita ciutat de la Catalunya Central, per passejar entre els portals del Pont i del Castell recordant o descobrint botigues històriques desaparegudes.

En diferents locals comercials dels carrers de Sant Miquel i del Castell, que actualment no acullen cap botiga i estan disponibles per ser llogats, els seus aparadors s'han embellit amb grans vinils de fotografies d'antigues botigues solsonines.

A la cantonada dels carrers de Sant Miquel i dels Dominics ens aturem per començar aquest homenatge al petit comerç que entre tots estem destruint quan comprem a les grans superfícies o per internet.

A la fotografia anterior podeu veure l'aparador del carrer de Sant Miquel número disset en el que a l'esquerra hi ha una petita explicació d'aquesta iniciativa per promocionar el comerç local anomenada "Comerç d'ahir, comerç pel demà". Un recorregut fotogràfic per la memòria del comerç solsoní. Hi podem llegir: "Al llarg de la història centenars de botigues han donat vida als carrers i places de Solsona. Les grans superfícies posen en qüestió aquest model econòmic i buiden de vida i bullici els carrers de pobles i ciutats. Comprant al petit comerç obtens un producte i un servei de major qualitat, reforces el teixit econòmic propi de la ciutat, n'ajudes a la seva cohesió social i contribueixes a donar vida als seus carrers. El futur el compres ara".

A sota, en un senzill plànol del nucli antic de Solsona, teniu marcat el recorregut fotogràfic pels carrers de Sant Miquel i del Castell, en el que es situa cada aparador ( 1 ) i l'emplaçament real de la botiga ( 2 ).

 

 

A la dreta del text explicatiu i del plànol hi ha la primera fotografia del recorregut. Ràdio Planas estava al carrer del Castell número dos, als baixos de Cal Molins. La botiga, que es dedicava a la venda i reparació de ràdios, tancà als anys quaranta del segle passat. La fotografia és dels anys trenta. Arxiu Comarcal del Solsonès, fons Vicenç autor Josep Maria  Vicenç i Purgimon.

Abans de continuar pujant pel carrer de Sant Miquel, anem al carrer dels Dominics número u on podem veure les antigues fotografies de Cal Musiquet i del Forn de Ca l'Agelet.

 

 

Cal Musiquet fou una botiga de queviures que estigué oberta als número trenta-tres del carrer de Sant Llorenç fent cantonada amb el número dinou del carrer de la Regata, fins als anys noranta del segle passat. La fotografia és de L'Arxiu Comarcal del Solsonès. fons Estudi 3 de 3, autor Josep Boix.

Al costat de cada fotografia trobareu un petit text explicatiu i un codi QR que us donarà més informació de l'antic comerç solsoní.

 

 

A la dreta hi ha la fotografia, dels anys seixanta, del Forn de Ca l'Angelet. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 . 1.979 )., fons família Fontanelles.Ramonet, autor desconegut. El fors va estar obert fins als anys setanta de segle passat al número disset de la plaça de Sant Joan.

Continuem enfilant el carrer de Sant Miquel per aturar-nos al número tres on ens esperen les fotografies històriques de tres botigues: Cal Viladot, Confiteria Vicens i la Merceria Joani Riera.

A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall podeu veure la botiga d'articles per la llar de Cal Viladot, que estava a la cantonada de la plaça Major amb el carrer de Sant Miquel fins a principis del segle XX. En aquest cas coincideixen la ubicació de l'antiga botiga i el local on hi ha la fotografia del 1.905. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Eudald Auguets, autor Adolf Mas.

Si entrem una mica més i mirem a la dreta veurem la fotografia dels anys trenta del segle passat de la Confiteria Vicens, dedicada a la venda de dolços i licors. Estigué oberta fons als anys quaranta al número set de la plaça Major. Arxiu Comarcal del Solsonès, fons Vicens. autor Josep Maria Vicens i Purgimon.

Sortint, a la dreta, trobem la fotografia de la Merceria Joani Riera que fins fa uns seixanta anys estava al carrer de Sant Cristòfol. La fotografia és dels anys cinquanta. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Joan Caelles Riera, autor desconegut.

Aquesta iniciativa s'ha finançat amb els fons europeus Next Generation. Es faran tres vídeos que ens alertaran sobre l'agonia del petit comerç...

Després de la plaça Major, comencem a pujar pel carrer del Castell on al número tretze -a l'edifici que fa cantonada amb el carrer de Sant Josep de Calassanç- trobem tres fotografies més.

Ca la Trini fou una botiga de queviures que va tancar l'any 1.965. Estava al número vint-i-nou de la carretera de Manresa. La fotografia és del 1.961 L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Pere Escolies, autor desconegut.

Al carrer de Sant Llorenç fins als anys trenta de segle passat hi hagué la Sastreria Colilles. La fotografia és dels anys trenta. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Francesc Casafont, autor desconegut.

 

 

Cal Carnisser Nou va tancar les portes l'any 1.943. Estava al carrer de Sant Cristòfol número quatre. La fotografia és dels anys trenta. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons família Mas Rafart, autor desconegut. La fotografia la trobareu al carrer de Sant Josep de Calassanç número dotze.

Continuem enfilant el carrer del Castell on, al número disset, ens esperen les fotografies de Cal Montanés, una botiga d'articles per a la llar que va tancar fa uns setanta anys.

A Cal Montañés hi podies trobar paraigües, coberteries, articles d'higiene personal o de merceria. La botiga estava ubicada al mateix local on podeu veure les fotografies antigues, Cal Manel.

Aquest basar estava especialitzat en la venda d'objectes religiosos ( rosaris, medallons, sants, barrets de capellà, llibres de temàtica religiosa... ). La botiga fou saquejada durant la Guerra Civil i un cop acabat el conflicte bèl·lic tornà a obrir. Posteriorment fou la confiteria de Cal Poldo.

 

Les fotografies, d'autor desconegut, són dels anys vint o trenta del segle passat. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ),  fons família Fontelles-Ramonet.

Continuem enfilant el carrer del Castell per aturar-nos al número vint-i-quatre, on ens espera la fotografia de La Moda, una botiga de roba que estava al número un de la plaça Major i tancà les portes l'any 1.955. La fotografia, de principis dels anys cinquanta del segle passat, és d'autor desconegut. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Joan Caelles Subirana.

Acabem el recorregut fotogràfic als números trenta-quatre i trenta-sis del carrer del Castell  amb la fotografia de Cal Subirà.

En aquest quiosc, que estava a la cantonada del carrer de Sant Miquel amb la plaça Major, venien una mica de tot. També era conegut amb el nom de Cal Tut.

La fotografia, dels anys seixanta del segle passat, és d'autor desconegut. L'abans: recull gràfic de Solsona ( 1.864 - 1.979 ), fons Joan Caelles Riera.

Passejant uns metres més sortirem del nucli antic de Solsona pel portal del Castell, construït al segle XIV i reconstruït l'any 1.740.

 

 

Passejar per Solsona sempre és una bona idea. Aprofiteu aquest recorregut fotogràfic per la memòria del comerç solsoní del que podreu gaudir, en blanc i negre, fins a final d'any.

Atentament.

Senyor i