Sempre hi ha algú que amablement ens fa sortir de dubtes.L'Antoni Vidal, bon pagès i propietari de l'estranya eina, m'explica que ja fa molts anys que no la fa anar, però que era una eina que facilitava molt la feina.
Es tracta de l' estiràs, tiràs,tirassa o tirapedres.
Dibuix del llibre Les construccions de pedra seca. Pagès editors.Pag 54.Al treballar la terra molts cops apareixien pedres. Les més petites era fàcils de treure, però quan tenien molt pes, l'estiràs,tiràs,tirassa o tirapedres facilitava la feina de retirar-les. Quan es tractava de transportar la pedra des de la pedrera al lloc on volien fer una cabana de pedra seca, també era una eina imprescindible.
L'estiràs era arrossegat per una mula o un ruc.En unes condicions favorables del terreny , l'animal podia arrossegar entre els tres i quatre cents quilos de pedra sense massa dificultat.
Es construïen amb fusta dura ( alzina, freixe, om,...) perquè el desgast era important ja que permanentment fregava al terra.Calien troncs dels arbres en forma de V.La plataforma on es carreguen les pedres estava a molt poca distància del sòl, fet que facilitava carregar i descarregar la pedra.
El diccionari català-valencià-balear ens diu: "Vehicle rudimentari sense rodes, destinat al transport de pedres o d'herba, i consistent en un forcat d'arbre al qual van clavades transversalment posts estretes i juxtaposades que formen un postissat damunt del qual es posen les pedres que s'han de traginar".
En castellà s'anomena narria.
Atentament.
Senyor i
Avui amb en Salvador Prat, pare de la Júlia, hem vist moltes eines i màquines del camp. També hem vist que, ara, els tractors quan troben les pedres les aixafen i les trituren.
ResponEliminaEl tirapedres era més suau, salvava la pedra i la deixava al costat del camp. Els temps han canviat. La pedra esmicolada torna a la terra.