diumenge, 20 de desembre del 2020

Entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

Avui tornem a la vila d'Àger, territori flanquejat pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. El municipi d'Àger té les següents entitats de població: Agulló, Corçà, els Masos de Millà, Fontdepou, la Règola, Millà, Sant  Josep de Fontdepou i Vilamajor. Molt territori amb pocs habitants ( 588 persones l'any 2.019 ). Al perfil d'Àger la referència indiscutible és el conjunt monumental de Sant Pere, amb la col·legiata i el castell. A la propera fotografia podeu veure el campanar.


Al juliol del 2.009 ( "Una farmàcia antiga al cor del Montsec" ) i al juny del 2.010 ( "La porta i la clau ( 4 )" ) ja vàrem passejar per aquesta vila. Si ho voleu recordar cliqueu els enllaços anteriors. 
Entre l'any 1.030 i el 1.040 Arnau Mir de Tost conquerí als musulmans aquest territori. Un document del 1.034 cita el castell, ja en mans d'Arnau Mir de Tost. Però al 1.046 els sarraïns van tornar a fer seu el castell, que conquerí definitivament Arnau Mir de Tost al 1.084 i el transformà en la seva residència. 
La propera fotografia ens convida a observar la serra del Montsec des del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger.


Les restes arqueològiques de l'antiga canònica ens parle  dels canvis efectuats al llarg dels segles. La part més antiga és la zona inferior en la que hi havia l'antiga església.
La fotografia ens mostra la façana de l'església amb les restes del claustre. A la fornícula hi havia la imatge de Sant Pere, que actualment està a l'església de Sant Vicenç edificada als segles XIV i XVIII.


Si a la fotografia següent us fixeu en la clau de volta de la portalada amb arc de mig punt hi podreu veure esculpides les claus de Sant Pere. 


La planta de l'església superior és de tipus basilical, amb tres naus cobertes amb volta de canó. Aquesta església, construïda  aproximadament entre l'any 1.060 i el 1.094, s'edificà sobre la primera església ( 1.034 - 1.041 ) que després quedà com a cripta. La propera fotografia és de la nau central i l'absis de la capçalera.


Al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ) es conserva un fragment de pintura mural de finals del segle XI inicis del XII que representa als apòstols Tadeu i Jaume. El fragment té una mida de 280 X 144,5 X 4,5 centímetres.


Font fotografia: web Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).

La part més antiga , a la zona inferior, és la cripta Molt restaurada perquè estava enrunada, conserva algun dels antics capitells. De tradició preromànica fou construïda en plena època romànica i s'anomenà Santa Maria la Vella.


Davant de l'església hi ha les restes del claustre gòtic, construït sobre l'antic claustre romànic amb pedra blanca molt diferent a l'emprada per edificar l'església. Al segle XV el despoblament del territori suposà la decadència econòmica. Durant la Guerra dels Segadors i les Guerres Carlines fou bombardejada. A principis del segle XX Josep Puig i Cadafalch inicià la seva restauració.


Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal quedareu bocabadats contemplant el Joc d'escacs islàmic d'Àger, del període fatimita ( dinastia que regnà Egipte entre els anys 969 i 1.171 dC ). Es pot comparar aquest període amb la França il·lustrada. El joc d'escacs de cristall de roca era d'Arnau Mir de Tost.


Baixem del conjunt monumental aturonat de Sant Pere passejant pels carrers i carrerons del nucli antic, amb alguns racons  d'una bellesa espectacular.


El nostre objectiu és la Plaça Major on en un raconet ens espera la farmàcia Montardit que ens permetrà fer un viatge al passat...


Els prestatges plens de pots i ampolletes amb medicaments, l'obrador de la farmàcia, el llistat de comandes, estan com el dia en que tancà de forma definitiva fa vuitanta-dos anys.


Juan Montardit Torruella acabà la carrera l'any 1.921 i aquell any obrí la farmàcia. Durant la Guerra Civil fou perseguit pels republicans i tancà la farmàcia l'any 1.939. Mai la va tornar a obrir o visitar...


Els familiars del farmacèutic conserven el local tal com estava el dia del seu tancament. Si podeu visiteu aquest farmàcia aturada en el temps.
Deixem la vila d'Àger per enfilar-nos al Montsec fins al Centre d'Observació de l'Univers ( COU ) que conjuntament amb l'Observatori Astronòmic del Montsec ( OAdM ) forma el Parc Astronòmic del Montsec ( PAM ). A la propera fotografia podeu veure l'accés al COU.


La fotografia següent és de l'Ull del Montsec, un planetari digital amb un sistema de projecció 3D de cúpula complerta. A més a més la cúpula de 12 metres de diàmetres i la paret frontal s'obren completament i permeten al visitant l'observació en directe del cel d'Àger.


Al Parc dels Telescopis trobarem tres edificis amb cúpules d'observació que contenen dos telescopis automàtics, un celòstat per a l'observació solar i un conjunt de telescopis portàtils.


A l'edifici central del COU podem gaudir d'una exposició permanent que ens permet descobrir els secrets de l'astronomia i les ciències de l'espai.


Deixem el COU i tornem a baixar a Àger on podrem assaborir u ofici que, malauradament, potser desapareixerà aviat: els forcaires.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada