La farinera de Gualda ( 4 ).

A l'entrada anterior dedicada a la farinera de Gualda ens vàrem apropar al turó de Gardeny, on hi ha el Dipòsit de l'Arxiu Municipal en l'espai que fou el menjador de la caserna d'artilleria. El primer dossier que vaig ensenyar-vos, el 0188/1936, era la "Sol·licitud de permís d'obres i projecte de construcció d'un magatzem en el terreny del Molí de Gualda a la carretera del Pont de Suert". En aquell moment històric el propietari del molí fariner era Antoni Molins. Després de la Guerra Civil Josep Ramoneda Más comprà el molí i el rehabilità.

 

 

Agafo el dossier 0360/1942 amb el text: "Sol·licitud de permís d'obres de reconstrucció d'una farinera per efectes de la guerra, a la Partida de Gualda, Km 3". Signa el projecte l'arquitecte Ignasi Villalonga Casañes.

La propera fotografia de detall és d'un document, signat el 8 de juny de 1.942, en el que podem llegir: ..."José Ramoneda.... que siendo propietario de la fábrica harinera conocida en esta ciudad por "Gualda", situada en terrenos lindantes con el kilómetro 3 de la carretera de Lérida a Pont de Suert, desea reconstruir los perjuicios ocasionados por la guerra en el mentado edificio, en consonancia con el proyecto que adjunto se acompaña"...

 

 

La fotografia següent és de la primera pàgina de la memòria descriptiva, que també fou signada el dia 8 de juny de 1.942.

 

 

A la memòria descriptiva podem llegir, cito parcialment,: ... "Los materiales a emplear serán los siguientes: paredes de fábrica de ladrillo cocido unido con mortero.....cubierta del edificio.....soportando teja árabe colocada por el sistema de lata por canal.... revocos exteriores con mortero cal - reforzado con portland; revocos interiores con mortero cal- enlucido con yeso... cornisa y antepecho ventanas de obra cocida vista... La altura del edificio harinera respecto a la plaza situada entre el y la carretera és de 20,00 metros, y el presupuesto global de las obras a realizar de 310.670,12 ptas"... Està parlant de l'edifici principal del molí fariner que podeu veure a la propera fotografia feta vuitanta anys després de redactar el document.

 

Del dia 16 de juliol de 1.942 és el proper document del Ayuntamiento de Lérida, Oficina técnica en el que podem llegir: ..." procede a conceder a D. José Ramoneda, permiso para reconstruir la fábrica harinera denominada "Gualda" de conformidad con el proyecto"...

A l'apartat Arbitrios ( Zona 5ª ) diu: ..." Por 1708 mts² de superficie edificada en 5 plantas a 420 mts en planta baja, 364 mts 1er piso y 308 en los tres pisos restantes a 0,80 pts el m. 1366,40, al que cal sumar 5% derechos de inspección ( 68,32 ). Un total de 1.424,72 pessetes d'impostos.

La fotografia de detall dóna color al document amb la colla de segells dels "Arbitrios Municipales Lérida". Com podeu constatar un dels segells s'ha perdut.

Però, a més a més dels impostos municipals, calia abonar els de "Pagos al Estado", que estan signats el dia 9 de setembre de 1.942.

 

 

El document més espectacular d'aquest dossier és el "Proyecto de reconstrucción del molino harinero conocido por "Gualda" propiedad de Dn José Ramoneda, Escala 1:100", signat al maig de 1.942 i segellat pel Colegio de Arquitectos de Cataluña el dia 8 de juny del mateix any.

Desplegar el Proyecto és emocionant perquè, com podeu veure a les dues properes fotografies, hi ha una colla de plànols ( de planta, d'alçat de la façana i de secció ) de l'edifici del molí.

A la propera fotografia de detall podeu observar el plànol d'alçat de la façana lateral i a la que la segueix, aquesta mateixa façana actualment.

Les dues fotografies següents són de la façana principal. A la primera, a l'esquerra, del plànol d'alçat de la façana i a la dreta el plànol de secció, del projecte del 1.942. A la segona d'aquesta façana vuitanta anys després de ser dissenyada per l'arquitecte noucentista lleidatà Ignasi Villalonga Casañes.

 

 

Als plànols i fotografies podeu veure les obertures de grans dimensions, amb arc de mig punt, que seguint els eixos horitzontals i verticals formen una quadrícula perfecta.

Torno a plegar el projecte, amb cura, i amb la resta de documents que he consultat els guardo al dossier 0360/1942. Agafo el tercer dossier, 1205/1964 "Proyecto de construcción de un silo de 3.500 Tns de capacidad para cereales, en la fábrica de harinas "Gualda" propiedad de José Ramoneda Mas en Lérida. Escala 1:100". 

Al dossier hi ha la memòria descriptiva i els plànols de planta i alçat de les sitges. L'enginyer responsable del projecte fou Eduardo Mias Codina.

A la memòria descriptiva podem llegir: ..." Consiste en un edificio elevado sobre 14 columnas perimetrales, 10 exteriores y 16 interiores, de 4,5 mts de altura libre, sobre la que va empotrada la losa en las que descansan las celdas del silo de 20 mts de altura, formado por 12 unidades de 335 m³ y 6 de 62 m³ de cabida, con un volumen total de almacenamiento de 4.490 m³ equivalentes a unas 3.510 Tn de trigo para peso específico de 800 Kg/m³ "...

Més endavant podem llegir: ... "Adosado a la construcción primitiva ( fa referència al molí fariner rehabilitat l'any 1.942 seguint el projecte de l'arquitecte Ignasi Villalonga Casañes ), se construirá el edificio psara la fosa y elevadores del grano, de 4,3 X 5,30 en planta ,y 42,48 m. de altura sobre el terreno. En la cubierta de situa un depósito de agua de 35 m³ de cabida."... 

Aquest edifici el podeu veure a les dues properes fotografies. La primera és del plànol de secció i la segona de l'edifici actual. 

Al final del primer foli de la memòria descriptiva podem llegir el pressupost de l'obra ( recordeu que parlem de l'any 1.964 ). ... "Los materiales a emplear serán de buena calidad, con arreglo a buena construcción, ascendiendo el coste de ejecucuión material de las obras a la cantidad de 3.568.756,95 Pts., según detalle del resumen del presupuesto contratado"...

Les tres fotografies anteriors són dels plànols de planta de la planta baja, sección de celdas i planta distribución.

La propera fotografia és del Plano de situación escala 1:200. La part ombrejada són les sitges. A la seva dreta hi ha la fábrica, oficina i muelle. A la dreta es pot llegir:  ← a Lérida   Carretera de Lérida a Pont de Suert   a Torrefarrera → . A la part inferior dreta hi ha la casa dels propietaris ( Chalet ), i a l'esquerra podem llegir porche, vivienda encargado i E.T.

 

 

Els últims plànols del dossier 1205/64 són els protagonistes de la fotografia següent. D'esquerra a dreta podeu veure el plànol d'alçat de la façana principal, el plànol d'alçat de la façana lateral esquerra i el plànol de secció A-B.

Plego lentament tots els plànols i als guardo al dossier amb la resta de documentació referent a les sitges. Torno als arxivers els tres dossiers i aprofito per tornar a agrair la seva gentilesa.

Atentament.

Senyor i

La fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel ( 3 ).

Després de sortir a l'exterior per la porta del fons de la gran sala de preparació de la filatura per veure la turbina hidràulica, que mitjançant un embarrat fa funcionar totes les màquines de la fàbrica de llanes, tornem a entrar-hi per mirar i admirar detalladament l'antiga maquinària. Només accedir-hi, a esquerra i dreta, trobem les dues màquines que són del segle XVIII i les úniques que ja no funcionen. Parlo de la rentadora de mantes de llana i de la cardadora de llana ( amb una colla de cards -cardó comú- tallats i col·locats a les guies ) també anomenada perxa.

La rentadora i la cardadora de cards eren les màquines que s'empraven al final del procés de fabricació del teixits de llana ( mantes, tapaboques...).

A la fotografia anterior podeu veure la gran rentadora de fusta tancada, i a la propera la porta està oberta. Les dues fotografies ens permeten constatar que sobre la porta hi ha una aixeta amb la que la rentadora es pot omplir d'aigua.

Es posaven les mantes a la rentadora, s'obria l'aixeta i, les corretges i politges de l'embarrat accionaven els mecanismes per rentar les mantes.

Les mantes estaven un dia a l'interior d'aquesta rentadora de fusta de la que podeu veure els dos engranatges laterals a la propera fotografia de detall.

Si aixequem la mirada, a l'esquerra de la rentadora veurem com les grans corretges i politges de l'embarrat transmeten el moviment generat per la turbina hidràulica a totes les màquines de la fàbrica llanera. La corretja de l'esquerra s'encarregarà de la maquinària d'aquesta sala de preparació de la filatura i la de la dreta, que com podeu observar puja al pis superior, mourà les filadores i telers de la gran sala de la primera planta.

Davant de la rentadora de fusta hi ha la cardadora de llana amb cards ( cardó comú ) tallats i col·locats a les guies.

Les mantes es cosien i col·locaven als corrons que podeu veure a la fotografia anterior. Gràcies a l'embarrat i la colla d'engranatges aquests corrons fregaven les mantes amb el gran tambor amb les guies plenes de cardó comú ( Dipsacus fullonum ). Un dels noms populars d'aquest card, en castellà, és cardo de cardadores.

 

Gràcies al contacte els cards treien alguns bris de llana i deixaven la manta més suau i esponjosa. A la fotografia següent de detall podeu veure part del gran tambor amb les guies plenes de cards.

Es treien les mantes del corró, es giraven per repetir l'operació de cardat per l'altre costat i posteriorment es descosien. La perxa de cards feia un tractament d'acabat de la manta que en modificava l'aspecte i el tacte. El teixit de llana quedava molt suau i agradable al tacte.

Deixem la perxa o cardadora per començar a observar les antigues màquines del segle XIX que encara funcionen. Ara sí que seguirem l'ordre del procés de fabricació del teixit de llana. A la dreta de la rentadora de fusta hi ha el batuar.

A l'interior d'aquesta màquina hi ha un tambor amb grans punxes. Cal posar-hi la llana dels ramats de la zona que arriba a la fàbrica i al girar l'espolsa i retira bona part de les pedretes, restes vegetals i altres impureses. A la fotografia de detall podeu veure les punxes del batuar, màquina que s'encarrega del procés de neteja previ.

A la dreta del batuar hi ha l'obridora, coneguda amb el mal nom de diable, que forma part de la preparació prèvia per la filatura de la llana. L'obridora s'encarrega d'obrir i esponjar els flocs de llana que prèviament s'han rentat. Amb les seves grans punxes desfibra la llana i la deixa més flonja.

Una cinta transportadora porta la llana a l'interior de l'obridora. Quan s'acaba la cinta dos cilindres dentats, que giren en sentit contrari, fan entrar els flocs de llana a l'interior on hi ha un gran tambor ple de punxes que separen les fibres de llana.

A la fotografia anterior de detall podeu veure clarament les punxes d'aquesta màquina que són les responsables de ferir greument a les mans i als braços de les treballadores i treballadors que no estan molt atents. Per això popularment a l'obridora se li dóna el nom de diable o llop.  

Per protegir les mans i braços de la gent que hi treballa podeu observar a la fotografia següent, a la dreta del tambor ple de punxes, una tapa de fusta per evitar accidents.

A la dreta del diable hi ha tres cardes que s'encarreguen del procés de la filatura de la llana. A la fotografia podeu veure en primer terme la carda emborradora, darrere la carda repassadora i al fons la carda metxera.

Aquestes tres cardes, fabricades per l'empresari Celestin Martin a Verviers (Bèlgica ), les observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.

Atentament.

Senyor i

L'apotecaria dels cartoixans.

Sense marxar de la Serra de Tramuntana deixem el municipi de Sóller per anal al de Valdemossa, concretament a la seva cartoixa. El rei Jaume II, l'any 1.309, va ordenar construir a Valldemossa un palau pel seu fill Sanç que patia asma. L'any 1.349 el regne de Mallorca s'uní definitivament al de la Corona d'Aragó. Al no haver-hi reis de Mallorca el palau fou cedit pel rei Martí l'Humà,  l'any 1.399, als monjos cartoixans per transformar-lo en monestir.

 

 

Però l'antic palau era massa petit i l'any 1.717 iniciaren la construcció d'un nou monestir a tocar de l'antic. Els cartoixans van viure al monestir uns quatre-cents anys. Amb la desamortització de Mendizábal del 1.836 l'Estat vengué el monestir a particulars.

A les fotografies anterior i propera podeu veure el claustre de Ses Murteres, un espai de gran austeritat, pròpia dels monjos cartoixans. A més a més de l'austeritat l'ordre cartoixana es caracteritza pel silenci i l'oració.

Les dependències del monestir foren comprades per diferents persones. En aquesta etapa la cartoixa va rebre la visita de grans noms de la cultura. L'any 1.838 el compositor de piano polonès Frédéric Chopin i la seva companya, l'escriptora francesa Amandine Aurore Lucile Dupin ( que emprava el pseudònim de George Sand ), van llogar una cel·la.

Gaspar Melchor de Jovellanos, que fou ministre de Justícia del rei Carlos IV, va ser desterrat a la cartoixa l'any 1.801 per ordre de Godoy. Els monjos el van acollir a la planta noble i el tractaren com hoste il·lustre.La cartoixa també acollí a Rubén Darío, Azorín, Santiago Rusiñol, Eugeni d'Ors, Unamuno...

 

 

A la cartoixa de Valldemossa, declarada Bé d'Interès Cultural, visitarem diferents espais. Avui donarem un cop d'ull a l'apotecaria dels cartoixans, una de les més antigues de Mallorca, fundada entre 1.723 i 1.725 quan es van fer les obres del nou monestir.

 

Quan fundaren l'apotecaria també van construir el jardí de plantes medicinal, imprescindibles perquè l'apotecari fes les medicines.

Poc després de la seva fundació va començar a vendre medicaments a la gent de Valldemossa i dels pobles més propers. Després de la desamortització del 1.836 continuà oferint els seus serveis fins l'any 1.895. 

 

L'apotecaria ens permet observar com era la distribució d'una antiga farmàcia. A la propera fotografia de detall podeu observar alguns dels pots de ceràmica, amb el fons pintat de blanc i les figures humanes, animals o vegetals de color blau.

 

En alguns dels recipients de vidre de l'antiga apotecaria encara hi ha matèries primeres o preparats medicinals fets pels cartoixans.

Si obriu bé els ulls veureu una colla d'antics estris de farmàcia: pots de ceràmica, parament de vidre, retortes, destil·ladors, balances, morters, arquetes de fusta...

L'escriptora Amandine Aurore Lucile Dupin, més coneguda pel pseudònim George Sand, va escriure l'any 1.842 durant la seca estada a la cartoixa de Valldemossa el llibre "Un hivern a Mallorca", en el que dedicà alguns fragment a l'antiga apotecaria. Ella hi anava sovint a buscar medicaments per al seu fill Maurice i per al seu company sentimental Frédéric Chopin.

A l'antiga farmàcia hi ha un quadre pintat a l'oli que representa als germans bessons i sants metges, Cosme ( esquerra ) i Damià ( dreta ), patrons dels metges i farmacèutics.

Al catàleg de drogues naturals i medicaments de l'apotecaria cartoixana hi ha la recepta per fer la "Triaca magna". La triaca és un antídot i medicament profilàctic emprat des del segle II a C que es feia amb carn de llangardaix, opi, corall, argila,... Andòmac el Vell, metge de Neró va canviar al segle I dC la carn de llangardaix per la d'escurçó. S'aplicava contra els verins, les mossegades d'animals i com a panacea universal. Es va utilitzar fins al segle XIX.

Deixem l'antiga farmàcia per continuar donant un cop d'ull a alguns dels espais de l'antic monestir. A la propera entrada dedicada a la cartoixa de Valldemossa ens aturarem per observar detalladament la primitiva premsa de la impremta Guasp, del segle XVII.

Atentament.

Senyor i