A les tres primeres entrades dedicades a la ciutat de León hem observat detalladament la Basílica de San Isidoro Real Colegiata. A la segona d'aquestes entrades, aprofitant la visita al Museo de San Isidoro Real Colegiata, vàrem pujar per la Torre del Gallo que està encastada a la muralla romana i permet passejar-hi.
A l'entrada d'avui us proposo anar fins a El Arco de la Cárcel, anomenat també Puerta del Castillo, que està a cinc minuts caminant des de la basílica. Aquesta és una de les quatre entrades de l'antiga muralla de León. Només sortir del recinte emmurallat per El Arco de la Cárcel, anant a la dreta per la Calle Carreras i continuant per la Avenida de los Cubos, gaudirem de la companyia de la muralla tardoromana.
A pocs metres d'iniciar la passejada pel carrer Carreras em giro i faig la fotografia anterior en la que he escrit AC a El Arco de la Cárcel porta per la que hem sortit del recinte emmurallat. Hi podeu veure les restes de la fonamentació romana de tres torres ( cubos ) de la muralla. En castellà s'anomenen cubos a les torres circulars d'una muralla o fortalesa. Les restes de les tres primeres torres ( cubos ) després de les excavacions arqueològiques s'han consolidat i es poden observar.
La muralla s'estén en forma de rectangle de gairebé sis-cents metres el costat més llarg i tres-cents cinquanta metres el costat curt.
Les muralles foren construïdes per la Legio VI Victrix per controlar la població astur. Aquesta primera muralla consistia en una palissada de fusta i un terraplè de terra envoltats d'un fossat en forma de V. Aquestes muralles foren reedificades en pedra l'any 75 per la Legio VII Gémina. Quatre-cents anys més tard es reforçà el gruix de les muralles i s'augmentà l'alçària. S´hi construïren torres massisses d'entre vuit i deu metres d'alçària i un gruix d'uns cinc metres. Al llarg de la muralla també es disposaren cada quinze metres el cubos d'un diàmetre aproximat de vuit metres.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica a la fotografia anterior podeu veure millor la Puerta del Castillo o Arco de la Cárcel. La seva ombra es projecta al llenç de la muralla darrere de la qual treu el nas l'Arxiu Històric Provincial de León que fa gairebé noranta anys fou un dels penals més durs del franquisme. Els dos noms d'aquesta porta de la muralla fan referència a les funcions que tingué aquest edifici: castell i presó.
A la propera fotografia el protagonisme és per l'Arco de San Albito que comunica el carrer Carreras amb el carrer San Albito. L'any 1.967 es van fer excavacions en aquesta zona i al 1.970 aprofitant les obres de recuperació de la muralla i una bretxa que hi havia en aquest indret es va crear un pas voltat que fou inaugurat al juliol de 1.970.
L'arquitecte lleonès Melquiades Ranilla García fou l'encarregat de dissenyar el Plan Director de la muralla de León per rehabilitar íntegrament el recinte emmurallat de la ciutat.
La Calle Carreras i l'Avenida de los Cubos s'han transformat en carrers per a vianants. L'obra ha costat un milió tres-cents mil euros.
En el carrer Carreres dels set cubos que foren enderrocats entre 1.906 i 1.911, han quedat tapades les cimentacions romanes de quatre. A la propera fotografia en podeu observar tres, la quarta està al girar cap a l'Avenida de los Cubos.
L'arqueòleg Fernando Muñoz Villarejo va ser el responsable de l'excavació arqueològica en la que es van trobar les restes de les cimentacions romanes dels cubos. Al fons de la fotografia anterior el carrer Carreras gira cap a la dreta i comença l'avinguda de los Cubos. Però abans de girar faig mitja volta per fotografiar del carrer Carreres des d 'una perspectiva diferent.
De les set cimentacions romanes dels cubos del carrer Carreras, el de la cantonada amb l'avinguda de los Cubos està destrossat per diferents construccions i rases. La propera fotografia amb el nom del carrer és del panys de muralla on hi havia aquest cubo cantoner.
A diferència del carrer Carreras a l'Avenida de los Cubos es conserven tots els cubos però en alguns panys de muralla entre ells hi ha adossats edificis. Alguns atrotinats com el que trobem al girar, altres encara que sembla que no hi viu ningú estan en millor estat de conservació i altres estan habitats.
L'edifici de la cantonada, protagonista de la propera fotografia, és de maó vist i té coberta d'una aigua. Construït al 1.810, a la planta baixa hi havia dos locals, una fusteria a l'esquerra i una carnisseria a la dreta. Aquest edifici, que és el número vint-i-nou del carrer Carreras, i el del número nou que us ensenyaré al final de l'entrada d'avui, arquitectònicament són molt similars. Els dos seran aviat expropiats i enderrocats i posteriorment s'enjardinarà l'espai que ocupen actualment.
El recinte emmurallat arribà fins al mitjans del segle XIX amb renovacions i reconstruccions, la majoria per resoldre els desperfectes de la Guerra de la Independència i de les Guerres Carlines. L'Ajuntament decidí que les portes de la muralla medieval i de la tardoromana eren un destorb pel creixement de la ciutat. Per això durant el segle XIX i principis del XX les enderrocaren, exceptuant la Puerta del Castillo. La muralla fou declarada Monumento Histórico Artístico el dia tres de juny de 1.931.
A mitjans del segle XIX, concretament al 1.856, van començar a desmantellar les muralles començant pel carrer Ramón y Cajal i acabant entre 1.906 i 1.911 al carrer Carreras.
Al fons de la fotografia anterior, a l'esquerra, treu el nas l'absis de la catedral. Aquesta és la part més antiga perquè les esglésies es començaven a construir per la capçalera per poder celebrar el culte abans de la conclusió definitiva del temple.
Camino uns metres més per l'Avenida de los Cubos i torno a fer mitja volta perquè valoreu el resultat de les obres que han transformat aquests dos carrers en espai d'us exclusiu per a vianants.
A la muralla hi havia entre setanta i vuitanta cubos dels quals se'n conserven quaranta-tres. De l'època medieval només dos estan intactes al llenç est de la muralla.
A l'avinguda de los Cubos els ciutadans hi han construït diverses edificacions, des de senzills trasters o garatges i casetes de planta baixa i primer pis.
Però també hi ha cases de planta baixa i dos pisos en les que s'ha edificat fins i tot sobre els mateixos cubos com podeu constatar a la propera fotografia.
A l'Avenida de los Cubos encara hi ha set cases, als números set, nou, onze, tretze, disset i vint-i-nou. La nou i la vint-i-nou ( la primera que us he ensenyat al girar del carrer Carreras a l'Avenida de los Cubos ) aviat seran expropiades i enderrocades. Les dels números onze, tretze i disset pertanyen al col·legi de les Carmelites.
A l'esquerra de la fotografia anterior, darrere d'un dels cubos, treu el nas el capcer triangular que remata la façana del transsepte nord. La seva rosa calada és del segle XV i s'emprà com a model per a la reconstrucció dels capcers dels costats sud i oest a les restauracions que es van fer al segle XIX.
Podeu observar molt millor aquesta façana en la fotografia que li vaig fer des del claustre de la catedral que ja visitarem en properes entrades dedicades a León. La façana està presidida per una gran rosassa amb vitralls de finals del segle XIII.
Deixem el claustre de la catedral i tornem a l' Avenida de los Cubos. Després de la casa on hi ha un cotxe mal aparcat hi ha la número nou de l'avinguda que, com us he explicat abans, aviat serà expropiada i enderrocada.
M'apropo a la casa arquitectònicament molt similar a la que hem trobat al girar del carrer Carreras a l'Avenida de los Cubos. Les dues són de planta baixa i un pis, de maó vist i coberta a una aigua. La coberta del número nou ja té alguns forats. Construïda al 1.923 té les llindes de les portes i finestres i les cornises gairebé iguals que la del número vint-i-nou del mateix carrer, però el treball de ferro forjat de les baranes dels balcons és diferent.
L'expropiació dels dos edificis suposarà una despesa de 240.000 euros a l'Ajuntament de León. El recinte emmurallat del carrer Carreras i l'Avenida de los Cubos és el perímetre més antic del passat romà de León.
La casa contigua, protagonista de la fotografia següent, està en millors condicions. Entre els dos cubos de l'esquerra hi ha l'entrada d'urgències de l'Hospital HM Regla. Després trobem el Arco de las Cien Doncellas que comunica l'Anenida de los Cubos amb el carrer de las Cien Doncellas. Aquest carrer està entre l'Hospital i la Catedral.
Avançant un metres més arribem a una petita plaça per a vianants en la que, asseguts en els seus bancs, podem mirar i admirar l'absis de la catedral. En aquest indret, anomenat Plaza de Puerta Obispo, començarem la propera entrada dedicada a León.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada