Al final de l'entrada anterior dedicada a Zumaia vàrem gaudir de les espectaculars vistes de l'ermita de San Telmo coronant el flysch, tot un regal visual.
Des del mateix indret, fent una fotografia en angle picat, puc mostrar-vos l'espectacular alçària dels penya-segats de la platja d'Itzurum que en alguns indrets arriba als cent cinquanta metres. A la platja hi podeu veure una colla de roques caigudes que amb la força de l'aigua s'han anat erosionant. A la dreta treu el nas una petita part de la plataforma d'abrasió que només es pot veure totalment amb la marea baixa.
Avui baixarem des de l'ermita fins al nucli històric que encara conserva el traçat medieval presidit per l'església parroquial de San Pedro, un edifici gòtic del segle XIII. Però abans de baixar donem un cop dull a l'exterior de l'ermita.
L'ermita, documentada per primera vegada l'any 1.540, fou reformada al segle XVII per ser la seu de la Cofradía de Mareantes. No és estrany perquè San Telmo és el patró dels mariners.
La seva arquitectura és d'estil popular. Té planta rectangular amb carreus ben escairats a les obertures i a les cantonades. Als costats llars del rectangle hi ha un sòcol de pedra. La coberta dels dos cossos és de teula àrab a dues aigües. Al cos més gran hi ha un campanar de cadireta amb un ull i una campana.. Al costat de la porta d'accés hi ha un porxo ( amb coberta de teula àrab a tres aigües ) on comença una barana de pedra i ferro forjat que ressegueix la zona de penya-segat.
Deixem l'ermita per baixar passejant fins al nucli històric on ens espera l'església de San Pedro, que a la propera fotografia feta des de la riba dreta del riu Urola, podeu observar com s'alça imponent amb la seva forma de fortalesa sobre un monticle que domina la desembocadura del riu
Tornem a la riba esquerra del Urola per anar fins a l'església formada per dos volums. El vertical és la torre campanar de planta gairebé quadrada de trenta-quatre metres d'alçària i l'altre és la gran nau capçada per un absis poligonal i reforçada amb grans contraforts.
El costerut carrer Harategiko ens deixarà al peu de les escales de l'església de la que podeu veure l'espectacular torre campanar a la fotografia següent. A la dreta hi ha el Palacio Zumaia que fou la casa solar de la poderosa família Zumaia Gamboa. Molt transformada encara conserva elements originals del segle XV com l'arc de mig punt de l'antiga entrada ( pintat de blanc ), una finestra lobulada i els carreus de gres de la part inferior.
A la propera fotografia del tríptic informatiu de l'església el protagonisme és per la torre campanar que està dividida en cinc trams. L'escala ens permet accedir a l'església per la porta d'arc apuntat. Sobre la porta hi ha una finestra geminada, també anomenada bífora o finestra biforada ( amb dues obertures dividides verticalment per un mainell ). A la part superior la finestra és triforada ( amb tres obertures i dos mainells ).
La història de l'església està unida a la de l'antic monestir de Santa María que data del segle XIII. Probablement es va començar a construir al 1.347, després de la fundació de Zumaia. L'església es va construir en dues fases: una a principis del segle XIII i l'altra als segles XV i XVI.
Pugem les escales i entrem a l'església que com podeu constatar a la fotografia següent només té una nau i dues capelles laterals. Està dividida en quatre trams, té absis poligonal i coberta de volta de creueria amb tercelets típica del gòtic final. La coberta de l'absis és de volta de creueria estrellada de principis del segle XVI.
El retaule major, del període anomenat romanisme, és de l'escultor Juan de Antxeta ( c. 1.533 - 1.588 ) que l'any 1.574 es va comprometre a fer-lo en tres anys. És l'únic retaule d'aquest escultor que es conserva íntegre al País Basc.
El retaule està format per tres cossos i rematat per un Calvari. Al carrer central del segon cos hi ha la imatge de Sant Pere beneint i a sobre, al tercer cos l'Assumpció de la Verge. El grup del Calvari remata el retaule. La policromia és del 1.594.
Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la Capilla de San Antón que acull un petit retaule-tríptic de transició del gòtic al renaixement. Al carrer central veiem la imatge de Sant Antoni Abat coronat per un Calvari. A les portes del tríptic hi ha pintures flamenques.
Al costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) a la Capilla de San Bernabé trobem el tríptic de dos-cents disset centímetres d'alçària per setanta-tres centímetres d'amplària atribuït a Jan Joest van Kalkar, una petita joia de la pintura flamenca.
Sortim de l'església de San Pedro i creuem el Narrondo (un ramal del riu Urola ) pel Gernikako zubia, una bonica passarel·la de vianants. Anant a la dreta seguint uns metres el meandre del riu, a la propera i última entrada dedicada a Zumaia, donarem un cop d'ull a les drassanes Balenciaga i a la Casa-Museo Zuloaga.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada