Al juny de l'any passat, gràcies a la gentilesa de Josep Maria Palau, vàrem observar detalladament l'antiga fàbrica de begudes carbòniques "La Flor de Vimbodí", ubicada al barri lleidatà de Balàfia. El Josep Maria és la quarta generació que s'encarrega del negoci familiar que començà l'any 1.931 quan els seus rebesavis van marxar de Vimbodí per obrir un magatzem de vi a Lleida. L'antiga fàbrica de Balàfia va funcionar entre els anys 1.965 i 1.982 quan es traslladà al Polígon Industrial El Segre.
Des del 2.014 a l'edifici del carrer Alcalde Porqueres la família Palau hi té una botiga i un petit museu amb maquinària dels anys seixanta del segle passat, antigues caixes de fusta de begudes, sifons, neveres, fotografies emmarcades amb la història del negoci i de l'antiga fàbrica en funcionament.
A la fotografia anterior el protagonisme és per a l'antiga màquina d'omplir sifons que hi ha al bar de la planta baixa. Gairebé a tocar d'aquest artefacte hi ha una fotografia emmarcada en la que a l'esquerra es veu l'Hotel Lérida construït i regentats cinc anys per la Carme i l'Eustasi ( segona generació ). A la dreta, parcialment, podeu observar parcialment el Frontón de Lérida i al fons la Escuela del Trabajo.
Després de donar un cop d'ull al bar vàrem pujar a l'entresol per visitar el petit museu amb l'antiga maquinària. Us vaig explicar que les antigues fotografies emmarcades eren de l'Hotel Lérida i que us les mostraria detalladament en una propera entrada, que és la d'avui.
L'any 1.940 la Carme i l'Eustasi van encarregar la construcció d'un edifici de cinc plantes que seria un hotel. El van construir al carrer Pi i Margall ( Calvo Sotelo ) xamfrà amb Prat de la Riba ( General Mola ). Entre parèntesi podeu llegir el nom que tenien aquests carres durant la dictadura franquista. L'hotel estava al costat del celler familiar.
A l'esquerra de la fotografia anterior hi ha la màquina manual de dos braços omplidora de sifons del 1.963, amb la que l'operador estrenyia les palanques per omplir-los. A la dreta es veu l'escala que comunica el bar i l'entresol. A les parets hi ha penjades tres fotografies emmarcades de l'antic hotel.
A la fotografia anterior de detall podeu observar millor la cafeteria de la planta baixa amb la gran barra i parcialment, a la part superior esquerra, el menjador que hi havia a l'entresol. La fotografia següent, també de detall, és de les tasses i una plata amb el nom Hotel Lérida.
Les tres petites fotografies emmarcades ens permeten saber com eren les diferents copers de vidre de l'efímer hotel lleidatà.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall dues d'aquestes copes dels anys quaranta del segle passat amb el nom de l'Hotel Lérida.
L'hotel, inaugural l'any 1.945, dirigit per la Carme i l'Eustasi, tenia seixanta-cinc habitacions amb telèfon i calefacció.
A l'hotel hi treballaven la Carme i l'Eustasi, el seu fill Josep, dos cuiners, dos ajudants de cuiner, dones de la neteja, un escrivent i el Tomàs. La feina del Tomàs consistia en anar a l'estació ferroviària cada vegada que arribava un tren per explicar en veu alta les excel·lències de l'Hotel Lérida.
La fotografia anterior és d'un dels lavabos amb banyera, dutxa, bidet, rentamans i vàter. A la propera podeu veure una sala amb butaques, cadires i una senzilla llum d'aranya al sostre.
Però el negoci no funcionava bé i les pèrdues eren importants. Aleshores, després de cinc anys, van decidir arrendar-lo a Genescà que tenia la Fonda de l'Estació per deu ans i vuit mil pessetes al mes.
A la fotografia anterior, en primer terme hi ha les taules del bar. A la part superior dreta es veu parcialment l'embigat de l'entresol, on hi havia el menjador. A l'esquerra, al fons, la llarga barra del bar.
La propera fotografia és del mateix espai vist des d'una altra perspectiva. Després de la barra es veu l'escala per pujar al menjador.
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure el retrat del dictador penjat a les nua paret del bar de l'Holel Lérida.
Finalment els propietaris van vendre l'hotel a la Clínica l'Aliança per dos milions i mig de pessetes i l'edifici es transformà en centre sanitari. El celler que la família Palau tenia al costat de l'hotel també fou venut.
Per acabar aquest viatge fotogràfic a la dècada dels quaranta del segle passat a la propera fotografia podeu veure el menjador de l'hotel.
L'any 2.013 es remodelà la façana principal i el hall d'entrada, l'àrea d'urgències i una planta d'hospitalització. Clíniques Mi comprà l'any 2.020 la Clínica de Ponent al grup Divina Pastora i li posà el nom actual Mi NovAliança.
Setanta anys separen les dues fotografies anteriors del mateix xamfrà de Lleida que primer fou l'Hotel Lérida i l'actualment la Clínica Mi NovAliança.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada