El Capítol de la Catedral de Lleida contractà al mestre d'obres Pere de Coma per fer el projecte arquitectònic de l'església. En aquest projecte regular, simètric i molt auster del considerat l'introductor de l'art romànic a Lleida Pere de Coma ( ? - Lleida 1.220 ), dissenyà una església de planta basilical de creu llatina amb tres naus i un gran transsepte, en el que s'obria la capçalera amb un absis major flanquejat per quatre absidioles. Els cinc absis semicirculars estaven coberts amb volta de quart d'esfera i disposats de forma esglaonada.
Però com podeu constatar a la fotografia anterior, al fulletó que us donaran quan visiteu la Seu Vella, al plànol de planta de la capçalera només hi ha l'absis major i tres absis secundaris...
Durant la Guerra de la Independència l'absidiola més propera a la Porta de Sant Berenguer ( ubicada a l'extrem del braç nord del transsepte ) quedà destruïda per l'ona expansiva de l'explosió provocada per les tropes franceses al polvorí que hi havia al Castell de la Suda. De l'antiga capella només es conserva l'arc apuntat que l'obria al transsepte ( fotografia anterior ). En aquest arc tapiat hi ha l'ossera neogòtica del rei Alfons el Benigne, la reina Elionor i l'infant Ferran.
Aixecant la mirada puc ensenyar-vos gràcies al zoom de la càmera fotogràfica els capitells dels que arrenca un dels arcs apuntats d'aquesta capella. Per explicar-vos alguns dels capitells de l'església he consultat la Tesi doctoral "L'escultura del segle XIII de la Seu Vella de Lleida" Volum II de Meritxell Niñá Jove. Els dos volums de la tesi estan penjats a internet.
La fotografia anterior és dels capitells del costat esquerre. Al de l'esquerra podem veure l'escena del martiri de Sant Antolí. Al frontal del cimaci d'aquest capitell i al del que té a la dreta s'hi pot llegir S ANTONINVS. Al lateral del capitell hi ha un personatge amb túnica assegut, a la cantonada el botxí que ha tallat el cap al sant i al frontal el cos d'Antolí. Com podeu veure a la fotografia, el capitell té parts mutilades. Al capitell de la dreta estan esculpits dos lleons asseguts entre tiges i fulles.
La fotografia següent és dels capitells del costat dret. Al frontal del de l'esquerra hi ha dos dracs afrontats amb els caps girats. Al frontal del de la dreta un lleó mossega a un personatge nu que està lluitant amb un monstre esculpit a la cantonada i al lateral.
La desapareguda capella, edificada al primer terç del segle XIII durant el bisbat de Berenguer d'Erill amb advocació a Sant Antolí , fou adquirida per Bernat Gralla per fer-hi el panteó familiar. Va canviar l'advocació i l'anomenà Capella de la Purificació o Capella de la Família Gralla. A mitjans del segle XV fou transformada en una estructura gòtica de planta rectangular. L'explosió del 1.812 la destruí. A la fotografia següent és de l'espai del braç del transsepte nord on hi havia aquesta capella.
Tornem a l'interior del transsepte per donar un cop d'ull a la Capella de Sant Jaume i Sant Llàtzer, que està a la dreta de la Capella de la Purificació. És l'única absidiola que conserva l'estructura romànica, però amb modificacions. Fou refundada posteriorment per Joan Teixidor sota l'advocació de la Mare de Déu de les Neus i al segle XV es convertí en sagristia.
També està oberta al creuer amb un arc apuntat, que actualment està parcialment tapiat. Al davant hi ha l'orgue del 1.833 del Convento de San Bernardo de Benavente ( Zamora ), un convent cistercenc femení conegut popularment com las bernardas. L'Assosciació d'Amics de la Seu Vella el va comprar. Després de restaurar-lo s'instal·là a la vella catedral lleidatana al 1.986 i al juny de 1.987 es va fer el primer concert.
Començaré amb els capitells d'aquesta capella. Alçant la mirada, a la fotografia anterior es veuen els capitell de l'esquerra. D'esquerra a dreta podeu veure al rei Herodes donant l'ordre d'execució de l'Apòstol Sant Jaume i al capitell de la dreta el botxí agafant a Sant Jaume pel cap per executar-lo.
La fotografia anterior és dels
capitells de la dreta. D'esquerra a dreta hi ha el vaixell que
transportà el cos del sant a Galícia i el gran sepulcre sobre tres
columnetes sobre el que hi ha un cortinatge.
A la propera fotografia podeu constatar que malgrat les modificacions, aquesta absidiola conserva la seva estructura romànica.
Tornem a l'interior de l'església, deixem l'absis major que observarem detalladament després de les absidioles, per aturar-nos davant de l'antiga
Capella de Sant Pere, a la que no hi podem accedir. L'any 1.328 fou adquirida per
Ot I de Montcada el Vell com a panteó familiar. S'erigí una nova capella en estil gòtic aprofitant part dels murs de la capella romànica.
Apropant-me a la capella, malgrat no poder entrar-hi, faig la propera fotografia dels finestrals i les voltes de creueria amb les claus de volta. Aquesta capella fou una de les més luxoses de l'antiga catedral.
Al tram preabsidal hi ha una volta de creueria estrellada amb cinc claus de volta de les que a la central, que és la més espectacular, amb el bisbe Montcada agenollat davant de Crist.
A la volta de creueria del tram absidal hi ha esculpida esculpida una Deisi amb Crist en Majestat entre Maria i Sant Joan Baptista.
Com podeu constatar a la primera fotografia de la capella, a banda i banda del gran arc apuntat hi ha adossat un petit pilar amb dosserets sense cap escultura. Situant-me sota l'arc puc fotografiar parcialment els capitells.
A la fotografia anterior del costat esquerre podeu veure d'esquerra a dreta: el creuer amb el cimbori, el pilar adossat amb els dosserets sense escultures, els capitells i part de la volta de creueria estrellada de l'espai preabsidal.
El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure millor aquests capitells. Al frontal del cimaci dels dos capitells s'hi pot llegir SS PETRVS . Al capitell de l'esquerra es veu parcialment la caiguda de Simó el Mag i al de la dreta la crucifixió de Sant Pere.
Si dirigim la mirada al constat dret, al frontal del capitell esquerre hi ha esculpida la decapitació de Sant Pau i al de la dreta a la part inferior es veu l'extrem de la barca de Sant Pere amb dos rems.
A la dreta de la Capella de la Família Muntada trobem l'última de les capelles del transsepte. És la Capella de la Concepció o Capella de la Família Colom. A diferència de la Capella dels Muntada, la dels Colom no va aprofitar res de l'antiga l'estructura romànica per edificar la capella gòtica.
El bisbe Ferrer Colom la va adquirir a la primera meitat del segle XIV per fer-hi un solemne espai d'enterrament per a ell i la seva família. Durant el seu episcopat s'enderrocà l'absidiola romànica per edificar la capella gòtica. Aquesta és l'única de les capelles que flanquegen l'absis major a la que es pot accedir. Entreu-hi per mirar i admirar els seus finestrals, les voltes ( de creueria a l'absis i estrellada al tram preabsidal ) i les claus de volta.
Podeu veure aquestes dues capelles del segle XIV a la propera fotografia. D'esquerra a dreta, al braç sud del transsepte, la Capella de la Família Colom i la Capella de la Família Muntada. Sobre el creuer, el cimbori octogonal.
Com podeu constatar a les dues fotografies següents de l'any 1.910, custodiades a l'Arxiu Gavín de les Avellanes, l'estat de conservació de la capçalera oberta al transsepte de l'església era molt diferent a l'actual.
A la fotografia anterior podeu veure l'absis major, l'absidiola nord, el braç nord del transsepte amb un finestral romànic transformat en balcó i a sota una finestra i el cimbori A la propera, la Capella de la Família Colom i la Capella de la Família Muntada tenen un aspecte lamentable.
Tornem al transsepte novament, per ara sí, observar detalladament l'absis major que ha conservat la seva configuració romànica i la decoració escultòrica del segle XIII. Està format per l'hemicicle absidal cobert amb volta de quart d'esfera i un tram preabsidal de planta rectangular cobert amb volta de creueria amb nervis però sense clau de volta. A la part superior de la propera fotografia podeu veure dues de les quatre trompes sobre els que s'alça el cimbori del creuer.
Pujant els dos petits trams d'escala i anant al fons de l'absis major puc fer les dues properes fotografies de detall que ens permeten veure millor la coberta de quart d'esfera de l'absis i la volta de creueria del tram preabsidal.
Baixant una mica la mirada us ensenyo la volta de creueria del tram preabsidal, les altres dues de les trompes sobre les que hi ha el cimbori del que es veu un dels seus vuit finestrals, la volta de creueria de la nau central i el fons del temple amb una de les tres rosasses ( les altres dues estan als extrems del transsepte ) i al centre de la part inferior la Porta Major.
Des de la seva construcció al segle XIII l'espai de l'absis major estigué dividit en dos espais: l'hemisferi absidal i el presbiteri al tram preabsidal. A partit del segle XIV el retaule major fou el separador d'aquests dos espais. El retaule, obra que el mestre Bartomeu de Robió va fer en alabastre entre 1.361 i 1.364, presidí l'altar fins al 1.707.
Però quan encara no hi havia el retaule, a l'altar major es venerava la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu sedent, entronitzada i amb el Nen assegut coneguda com Santa Maria l'Antiga. Posteriorment es traslladà a la Canonja donant nom a la capella on fou ubicada. L'antiga escultura, protagonista de la fotografia anterior, està custodiada al Museu de Lleida.
També al Museu de Lleida podem observar els relleus d'alabastre amb restes de policromia que formaven part del retaule major. Dels quatre fragments fets per Bartomeu de Robió conservats, dos estan al Museu de Lleida i els altres dos a San Francisco ( Fines Arts Museum ) i a Castres ( Musée Goya Castres ). Altres compartiments conservats no els va fer Bartomeu de Robió sinó Rotllí Gualter i Jordi Safont.
El de la fotografia anterior és el de la Pentecosta i al de la fotografia següent hi ha un grup de quatre apòstols. Són els que trobareu al Museu de Lleida.
L'espai del fons de l'absis major va ser sagristia fins que al segle XV es traslladà a l'absis nord. La fotografia següent és de la porta de la sagristia, obra gòtica de Jaume Borrell, ubicada al mur nord del presbiteri.
A la part superior de la fotografia anterior, enmig de les pintures mural, hi ha el que sembla un forat. Però és l'armari en el que es custodiava la relíquia del
Sant Drap, que fou el primer bolquer del Nen Jesús. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar l'entrada que vaig dedicar-li al juny del 2.017.
A la dreta de la porta de la sagristia hi ha la làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra de l'antiga catedral lleidatana l'any 1.203.
Les restes de pintures mural que hi ha al mur nord del presbiteri estan formades per un cicle de vint-i-set escenes de temàtica cristològica. Probablement a mitjans del segle XV foren cobertes quan Jordi Safont va construir l'any 1.444 la nova porta de la sagristia. Al fer-la es malmeteren vuit de les escenes de les pintures mural.
Just davant de la porta de la sagristia, al mur sud del presbiteri, hi ha la tomba del canonge Berenguer de Baturell que Rotllí Gautier esculpí l'any 1.452.
Torno al centre del presbiteri i dirigeixo la mirada a l'absis per poder mostrar-vos els tres finestrals d'arc de mig punt amb doble arquivolta.
Sota el finestral central hi ha un Crist crucificat de fusta, del segle XIV amb restes de policromia que podeu veure millor a la propera fotografia de detall. Als murs de l'espai preabsidal hi ha dos finestrals més.
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem detalladament algun dels capitells que coronen els pilars cruciformes envoltats de columnes començant pels de l'arc apuntat que obre l'absis major al transsepte.
Atentament.
Senyor i
