El 7 de juny del 2.008 vaig recomanar el llibre del poeta basc
Kirmen Uribe "Mientras tanto dame la mano" amb el que l'any 2.002 va guanyar el Premio de la Crítica i va ser finalista del Premio Nacional de Poesía .També va ser finalista al millor llibre de poesia traduït a l'anglès l'any 2.007. Hi ha molt poca obra traduïda d'en Kirmen en castellà i català.
Ara, i gràcies a un nou premi, el Nacional de Narrativa del 2.009, podem gaudir d'aquest escriptor sorprenent.
Bilbao - New York - Bilbao , és la primera novel·la del poeta. Em direu per què recomano una novel·la a "Dissabtes poesia". La resposta és fàcil, és un llibre molt poètic. La seva manera d'escriure és molt hàbil. Llegir aquesta auto-ficció puc assegurar-vos que us resultarà molt plaent .El llibre ens parla de tres generacions de la mateixa família. A la narració llegireu cartes, poemes, e-mails, records,... I per acabar el llibre el poema Nacer dedicat al seu fill Unai.
Un petit regal. A la pàgina 201 en Kirmen escriu:
"Perder y ganar. Morir y nacer. La mayoria de los niños vienen al mundo con cero años. Pero los hay que nacen con varios meses, o con tres años, o con siete. Unai nació a mis ojos con trece años.
NACER
Naciste a mis ojos con trece años
Así de repente.
Fue un parto muy original,
pues naciste mientras cenábamos una pizza.
No hubo embarazos,
ni noches en vela, ni pañales.
No te llevé a la escuela tu primer día,
cogido de la mano.
No te enseñé a jugar al escondite
ni al juego del truquemé.
No te llevé a la playa
a ver aquel delfín enfermo.
Pero te prometo que quisiera haber hecho todo aquello,
y que todos los días lo echo en falta.
Pero naciste con trece años,
así, de repente, y con una pizza.
Sé que en realidad viniste al mundo
en una fría primavera en Dinamarca.
Y que los prados estaban helados en tu día.
Ya sé que tienes padre,
que tienes gente que te quiere a tu alrededor,
amigos, primos, tías, abuelos
y cómo no, una madre.
Y es que nadie es sólo para uno mismo.
Hay que aprender a compartir
a aquellas personas que amamos.
Y yo soy otro más, el último en aparecer a la fila.
Sólo te diré,
que soy yo el niño cuando estoy contigo,
y que aprendo mucho cuando estoy junto a ti,
como si no tuviera ni idea del juego del truquemé,
como si fuera la primera vez que veo a un delfín enfermo.
Sólo te diré,
que tú has nacido de verdad para mí,
aunque hayas nacido con trece años,
así, de repente, y con una pizza. "
Bona lectura !
Atentament.
Senyor i
El llibre ens parla d'en Samuel Riba considerat l'últim editor literari . Samuel no entén els nous camins que segueix l'univers editorial . Parla de la decadència d'una manera d'entendre la literatura. El món digital en menja l'impremta. Samuel Riba, editor jubilat viatja a Dublín...
L'aparador de la pastisseria Monrabà ens anuncia una gran festa: ous de xocolata, figuretes de les sèries de la tele, el marraco, unes granotes rialleres,...Tot molt i molt dolç. Des de 1.850 fan gaudir als més gormands. Aviat aquesta pastisseria farà 160 anys!
Nens i nenes, quines festes tradicionals ens anuncien els nostres carrers i aparadors?
Font: El Norte de Castilla. Miguel Delibes en su refugio veraniego de Sedano.
La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.
Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.
Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .
La visita a Santa Maria em va deixar bocabadat. Les pintures tornàvem a lluir als absis de l'església . No , nens i nenes, no és que els americans hagin pensat que el millor lloc per aquestes magnífiques pintures és el raconet lleidatà on van ser creades...
Les pintures s'han reproduït per encàrrec del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. A partir de les imatges rebudes del museu de Boston. I+D Papelgel en fa una còpia exacta.
Fotografia: web de Papelgel
Aquesta "calcomania" gegant no s'aplica directament sobre el mur sinó sobre una superfície especial feta a base de fusta laminada i malla metàl·lica recoberta amb morter d'arena de pissarra. Aquesta estructura està separada uns centímetres de l'absis original.