El passat dia set de març a l'entrada "A la teulada de l'església de Sant Joan", a més amés de recordar l'accidentada història d'aquesta església lleidatana vaig mostrar-vos des del carrer del Canyeret i del carrer Ronda de la Seu Vella com acabaven de col·locar a la teulada de l'església neogòtica les plaques solars del projecte d'instal·lació fotovoltaica de 45 kWp. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.
El carrer Ronda de la Seu Vella ens permet observar a vista d'ocell l'actuació urbanística que es va fer entre els anys 1.983 i 2.001 sobre el barri del Canyeret que ja estava despoblat i abandonat. El Pla del Centre Històric de Lleida va canviar radicalment aquesta zona de la ciutat.
A la fotografia anterior, feta des de la Torre de Comunicacions amb els ascensors al seu interior, i a la propera que vaig fer enfilat al campanar de la Seu Vella podeu veure el Carrer del Canyeret ( 1 ) i el Carrer Ronda de la Seu Vella ( 2 ).
El pendent del turó es va tallar longitudinalment amb un espectacular mur de contenció aconseguint així un gran espai prop de la Plaça de Sant Joan on construir el conjunt d'edificis serpentejants dels Jutjats de Lleida. El desnivell entre el carrer del Canyeret i el carrer Ronda de la Seu Vella el podem fer passejant o agafant un dels ascensors que hi ha a l'interior de la Torre de Comunicacions. El projecte dels edificis dels jutjats i de la torre de comunicacions és de B01arquitectes.
També des del campanar de la Seu Vella podeu observar a la fotografia següent els dos carrers i la passarel·la que ens permet anar de la torre de comunicacions-ascensors fins al Baluard de la Llengua de Serp ( 3 ) construït després de la caiguda de Lleida l'any 1.707 durant la Guerra de Successió.
Al blog he dedicat una colla d'entrades dedicades a l'Arxiu Gavín ubicat a l'antiga fusteria del monestir de les Avellanes. A més a més de consultar l'espectacular Inventari d'Esglésies de Catalunya ( amb 217.000 fotografies del Principat, Franja de Ponent, Andorra i Catalunya Nord ) també vaig mostrar-vos els arxivadors de postals. De les de la ciutat de Lleida torno a ensenyar-vos la postal "Nº 49 LERIDA Vista aérea Distribuidor IBCE Mayor 76 Tel 4304". És una fotografia del T.A.F ( Trabajos Aéreos y Fotogramétricos S.A. ) en la que a la part inferior es veu parcialment el barri del Canyeret.
Quan s'enderrocà
l'atrotinat barri del Canyeret reedificat bàsicament als segles XVIII i
XIX hi van trobar restes dels habitatges nobles que hi havia a l'edat
mitjana als voltants de la Seu Vella.
L'entramat laberíntic de cases, carrers i carrerons que formava el reedificat barri del Canyeret s'enderrocà per ampliar la fortificació de la Seu Vella que ràpidament fou tancada al culte després de la caiguda de Lleida l'any 1.707.
El fotògraf i pintor lleidatà Enric Garsaball Espinet pintà una sèrie de recreacions de la Lleida medieval a partir de la documentació de l'historiador Josep Lladonosa i Pujol. A la propera fotografia podeu veure l'oli sobre fusta Ilerda Annus MDXXV amb un barri noble a tocar de la Seu Vella que fou destruït per militaritzar el turó...
El reedificat barri del Canyeret es va fer al voltant de la costa de Sant Joan sobre les runes del barri medieval que envoltava la Seu Vella que s'enderrocà per construir la Ciutadella. Però si l'antic barri es caracteritzava per les cases nobles la reedificació es va fer amb senzilles cases de fang, pedres i canyes que donà nom al barri.
L'any 1.967 el ministeri d'habitatge ordenà l'expropiació i enderrocament del barri. Entre 1.967 i 1.969 es van tirar a terra cases en estat ruïnós i es reallotjaren a les setanta-quatre famílies que encara hi vivien.
Deixem un moment el carrer del Canyeret i el carrer Ronda de la Seu Vella per baixar fins a la plaça Sant Joan, anar pel carrer Sant Joan i enfilar el carrer Paer Rufes. El mur que veieu a l'esquerra de la fotografia següent, on hi ha la barana, és de l'església de Sant Joan.
Quan girem a l'esquerra per aquest curt carrer, que ràpidament s'enfila fins al carrer del Canyeret resseguint perimetralment uns metres l'església de Sant Joan, podem veure el poc que queda d'una de les cases que del barri del Canyeret. L'estreta casa adossada a l'edifici neogòtic és propietat de la parròquia. Unes cases molt senzilles com podeu constatar a les properes fotografies.
La fotografia anterior és del juliol del 2.017 i la següent actual. L'edifici adossat a l'església ha canviat poc però el que veieu apuntalat a la seva dreta ja no hi és.
Les dues fotografies següents també són del juliol del 2.017 i actual. A la propera es veu apuntalada la senzilla caseta amb el número cinc del carrer Paer Rufes...
Actualment aquesta caseta que ens ajudava a imaginar-nos com era el barri del Canyeret l'han enderrocat i només es pot veure part del mur de la planta baixa.
En l'indret on el carrer Paer Rufes gira cap a la dreta, a la casa adossada hi ha una porta tapiada en la que encara s'hi pot veure el número u. La porta de la casa número cinc també està tapiada.
Acabo de pujar l'atrotinat aquest tram d'escales vaig cap a la dreta fins unes passes després de l'arbre i ja a pocs metres del carrer del Canyeret em giro per fer la fotografia següent en la que podeu veure el poc que queda del número cinc del carrer Paer Rufes i l'estret edifici adossat a l'església de Sant Joan.
Acabant d'enfilar el carrer puc mostrar-vos millor aquest edifici i el que queda de la número cinc. Les tanques de protecció no em permeten veure si hi ha alguna porta més d'accés a l'edifici adossat. Actualment aquest edifici, al que s'hi accedeix des de l'interior de l'església de Sant Joan, no té cap funció però ha fet tasques socials importants. En una propera entrada us les explicaré...
Anant una mica a la dreta puc mostrar-vos el que hi ha escrit a la tanca metàl·lica: "Atenció risc de caiguda en alçada"...
A la propera fotografia feta des de la Plaça Sant Joan entendreu el perquè d'aquest avís de perill a la tanca. Ja fa uns anys s'enderrocà l'antic edifici més proper a l'església de Sant Joan que era tan alt com el que tenia a l'esquerra. Per la part del darrere de la casa enderrocada hi havia una porta per la que es podia accedir al Canyeret. A la fotografia hi podeu veure la tanca metàl·lica ( 1 ) i el poc que queda de la casa número cinc del carrer Paer Rufes ( 2 ).
Al Capítol VII: "La Costa de Sant Joan. El Canyeret" del llibre "Els carreres i les places de Lleida a través de la Història" de Josep Lladonosa l'autor ens explica que la Costa de Sant Joan era coneguda com el Canyeret però ocupava tota la costa sense distingir parròquies i era la zona més miserable de la ciutat.
A la propera fotografia podeu observar com era el carrer Redola de Sant Joan l'any 1.910. Els carrers i carrerons s'enfilaven pel turó.
Font fotografia: Blog Fotografies Antigues de Lleida.
Molts dels seus carrers ja no existeixen ( Redola de Sant Joan, Rere el Seminari, Vil·leta, Fragà, Botera de Sant Joan, Argenteria, Cigala, Guitarrer, Botxí ), però per alguns encara hi podem passejar malgrat que hi queden poquíssimes cases ( Clavell, Segarra, General, Paer Rufes, Lamarca, Nolius ).
A la fotografia següent podeu veure edificis destruïts al Canyeret pel terrible bombardeig que patí la ciutat el dia 2 de novembre del 1.937.
Font fotografia: Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones.
A la propera fotografia de la dècada dels seixanta del segle passat podeu constatar la degradació del barri del Canyeret poc abans de ser enderrocat. Encara es veu una mica com era l'empedrat fet amb còdols.
L'any 1.150 es redactà la Carta de Poblament de Lleida i les famílies més importants de la Lleida es van instal·lar en una zona de la ciutat en la que actualment no hi passeja gairebé ningú i que ha perdut la seva grandesa. Algunes d'aquestes famílies, com els Clavell i els Segarra encara donen nom a carrers molt antics de la capital del Segrià. Aquests dos carrers comencen a enfilar-se cap a la Seu Vella des dels Porxos de Dalt, on hi ha el Teatre Principal.
Només començar a pujar pel Carrer de Segarra trobem un edifici municipal de nova construcció on hi ha el Centre de Distribució. Manipulació de Paper de l'Ajuntament de Lleida. Però si hi entreu constatareu que la petita oficina municipal conserva una colla d'arcs dels segles XIII i
XIV que ens parlen de moments històrics en els que el Carrer de Segarra
acollí edificacions de famílies molt influents de Lleida.
Ja us he explicat abans que et reedificat barri del Canyeret ( amb senzilles edificacions de fang, pedra i canyes ) es
va fer sobre les runes del barri
medieval de cases nobles que envoltava la Seu Vella.
Entre el carrer del Clavell i el carrer de Segarra hi ha el cafè La Impremta. Al magnífic local que ocupa l'espai de la mítica Impremta i Llibreria Guimet també hi trobareu arcs dels segles XIII i
XIV.
Josep Lladonosa explica al seu llibre que el nom de Redola li venia perquè feia el tomb o "redola" al voltant de l'absis i la torre de l'antiga església de Sant Joan. La primera referència sobre aquest carrer és del 1.152. La calçada començava al peu de la torre campanar de l'antiga església.
A la propera fotografia, feta per Charles Clifford al 1.861, podeu veure l'antic campanar de l'església romànica de Sant Joan que set anys després fou enderrocada.
Font fotografia: Arxiu d'Imatge Històrica de la Universitat de Lleida.
El nom de Sabateria Major que es donaria al carrer de la Redola era perquè hi havia la casa principal del gremi dels Sabaters de Lleida. També a la Redola hi hagué la Freneria o casa gremial dels freners, que eren els fabricants de frens, ronsals i altres estris per a cavalls, ases...
A la pàgina 376 del llibre "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" de Josep Lladonosa, hi ha el plànol de la Costa de Sant Joan. El Canyeret.
La fotografia de detall del mateix plànol ens permet veure en aquest entramat de carrers i carrerons, el de la Redola de Sant Joan, Paer Rufes, Canyeret i el carrer Nolius ( part superior dreta ). Els altres ja no existeixen.
Durant l'edat mitjana, la Redola va ser una de les vies generals de Lleida, la més transitada després del Carrer Major. El costerut carrer era pas obligat de les processons de Corpus Christi.
Al cadastre del 1.716 la Redola ja apareix amb el nom de carrer de la Redola de Sant Joan i els antics obradors s'havien convertit en estables perquè la majoria dels veïns eren pagesos i jornalers. Després del setge del 1.707 la Redola i tota la costa quedà molt despoblada i entre els anys 1.716 i 1.720 el cadastre explica que només hi vivien una dotzena de veïns.
Queda molt poc de l'antic barri medieval amb cases nobles i del que es reedificà sobre les seves runes als segles XVIII i XIX amb petites cases fetes amb pedres, fang i canyes ( d'aquí el nom de Canyeret ). No podem oblidar la nostra història ni deixar de passejar per aquests espais de la ciutat.
Atentament.
Senyor i
