La porta i la clau ( i 11).

Els arxivers tenen molta feina per fer i els materials amb els que treballen ja tenen una colla d'anys. Per tal de digitalitzar els fons de l'arxiu només disposen d'un escàner en blanc i negre i una càmera.

Penseu, nens i nenes, que actualment tenen digitalitzat un 5% dels fons de l'arxiu. Està clar que calen més arxivers i millors materials de treball per no eternitzar aquesta tasca.

Aquest fons documental és molt important per recompondre la història de la ciutat de Lleida i cal oferir als investigadors i estudiosos les eines de consulta més ràpides i eficients.

Cal destacar també la seva hemeroteca, que és on es guarda i col·lecciona diaris i altres publicacions periòdiques. Entre molts altres podeu consultar tots els exemplars del desaparegut "Diario de Lérida".

Per a una bona conservació de tots els llibres i documents de l'arxiu, la temperatura sempre està entre 16 i 20 º C, i la humitat entre el 50 i el 60 %.
Tot i les millores evidents, hi ha llibres que s'han fet malbé. Els insectes els han deixat ben foradats!

També la tinta emprada per escriure, per una reacció química dels seus components ,s'ha transformat en àcid i s'ha menjat el pergamí.

Fotografia llibre deteriorat. Font ACL

Estic molt satisfet per les explicacions de l'Anna i per la rapidesa en que ha contestat els meus correus electrònics quan tenia un dubte. Marxo molt agraït per les descobertes fetes.
Remenar, mirar, fotografiar, escoltar a l'Arxiu Capitulat, tot un plaer.
Gràcies.
Atentament.
Senyor i

"Alta peluquería".

Passejar molt plàcidament pel Carrer Major de la Seu d'Urgell, sense presses i amb els ulls ben oberts, et permet descobrir secrets amagats. Hi podem veure una colla de botigues molt antigues: "Merceria Didal d'or, Novedades", "Cal Muntó","Alta peluquería J.Ribera"... Els seus aparadors i el treball de fusteria de les portes ens parlen de temps passats, però aquestes botigues estan molt vives.

M'aturo davant del número 28, una porta vermella trenca la sobrietat de la magnífica casa on està aquest comerç: "Alta peluquería J.Ribera".

No puc resistir apropar-me i mirar per sobre de la cortina... Però quan m'atanso a la porta, a la seva dreta i esquerra em sorprenen dos cartells de metall esmaltats en blau, un en castellà Peluquería.

L'altre està escrit en francès: coiffeur ( perruquer en català) . No oblideu, nens i nenes que aquesta ciutat és molt a prop d'Andorra i França.

Al costat del cartell podeu veure un bací, un plat de metall amb amb una esmotxadura semicircular a la vora, que usaven els barbers per remullar la barba. El Quixot en portava una per barret.
Finalment miro per sobre de la cortina i em quedo de pedra. Renoi, quina barberia!.

Entro i el barber, molt amablement, em deixa fer les fotografies de la seva barberia. Això si que és anar a Cal barber... Aquí el temps s'atura. La gent parla, riu, no hi ha pressa.
En alguns pobles i ciutats hi ha barberies antigues que podem visitar com un petit museu. Però a la capital de l'Alt Urgell aquesta barberia no és un record del passat , és un negoci que funciona cada dia .

Encara et poden afaitar amb navalla i després,... un bon massatge amb Floïd. Marxo i al negoci Alta peluquería J.Ribera, continua una conversa molt animada.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau ( 10 ).

Els nens i les nenes de cicle inicial van escoltar molt atentament les explicacions de l'Enric Botel aquest passat mes d'abril en la presentació de l'exposició " La maquinària de la lectura. La impremta a Lleida de Botel al segle XXI".

Al fons de la petita sala hi havia dos llibres molt lleidatans. Els dos eren el Breviarium Ilerdensis. Un manuscrit i copiat per Pere Guixau l'any 1.451. L'altre va ser el primer llibre que es va imprimir a Lleida l'any 1.479, ja fa cinc-cents trenta-un anys!

L'Enric Botel ens va explicar que els dos llibres es conserven a l'Arxiu de la Catedral de Lleida. Evidentment, nens i nenes, vaig demanar-li a l'Anna que em deixés els dos llibres. A l'esquerra de la fotografia podeu veure el manuscrit de Pere Guixau i a la dreta el llibre imprès per Botel.

El Breviarium Ilerdensis manuscrit té 480 folis de pergamí vitel·la. Vitel·la és una paraula que ve del llatí vitula, diminutiu de vitella, vedella. És un pergamí de molta qualitat, gairebé transparent.Les mides del llibre són 187 X 132 X 85 mm. Les tapes estan fetes de fusta folrades de pell gofrada i cintes de pell amb fermalls metàl·lics per tancar. La pell gofrada és la que té dibuixos gravats en relleu.

Podem llegir commemoracions litúrgiques típicament catalanes o d'arrel hispana; fins i tot algunes de lleidatanes. La cal·ligrafia és una meravella, mireu nenes i nens quina S més treballada!

Està escrit amb lletra gòtica en tinta verda i vermella. Les inicials amb filigranes policromades, serveixen per dividir el text. El Breviarium Ilerdensis segueix les pautes habituals dels breviaris de la baixa edat mitjana.
Vint-i-vuit anys després, al 1.479, Enric Botel va imprimir el Breviarium Ilerdensis, el primer llibre imprès a Lleida.

Dos llibres i un gran salt. Del llibre manuscrit , al llibre imprès.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (9).

Aquesta tardor passada amb el blog de la biblioteca vam visitar virtualment al Monasterio de Silos. Una de les entrades, La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (4), estava dedicada als cantorals i llibres del cor.A la biblioteca de Silos hi ha una vintena d'aquests grans còdex que eren utilitzats a les esglésies, catedrals i monestirs durant l'Edat Mitjana i el Renaixement.Són tan grans perquè tots els membres del cor podien llegir les notes musicals i la lletra a distància.

A partir del segle XVIII, ja estesa la impressió de llibres, els llibres del cor i els cantorals van caure en desús.
Al nostre arxiu es conserva un important fons musical format per 45 cantorals.

En aquests grans llibres es poden consultar les partitures de diferents segles i les composicions musicals de força mestres de capella, moltes d'elles inèdites. Els cantorals més antics de l'arxiu són del segle XV.

En algunes de les pàgines gegants de pergamí podem llegir textos i en altres partitures. Al fullejar-los pots trobar pergamí groc, que es correspon a la part exterior de la pell de l'animal; i pergamí blanc , el que està fet amb la part interior de la pell. Si obrim el llibre, les dos grans pàgines sempre són del mateix color ( grogues o blanques).


A la Biblioteca de Silos els cantorals estan molt ben guardats en calaixos de fusta amb rodetes. A l'Arxiu Capitular els tenim en prestatges metàl·lics.

Fotografia del cantoral 37. Font: ACL

Són llibres de gran format amb pàgines de pergamí i enquadernació de fusta normalment folrada en pell. En molts d'ells s'hi poden trobar agafadors, també de pell, i petites rodetes situades a la part inferior, que faciliten el seu transport. Penseu, nens i nenes, que aquests llibres pesen al voltant dels 40 quilograms.

Es tancaven mitjançant uns fermalls de ferro. Alguns gairebé no tenen decoració, són molt austers.

Altres estan ricament decorats amb inicials treballades amb filigranes. L'Anna i la Rosana han fet un magnífic abecedari amb fotografies d'aquestes inicials.

També podem trobar dibuixos geomètrics, decoracions florals, elements de la fauna, paisatges, edificis,...

Hi ha il·lustracions sobre el Nadal, la Pasqua o imatges de Verges. Els cantorals de l'Arxiu Capitular, un petit tresor.
Atentament.
Senyor i

Els escaladors de les Garrigues.

Nens i nenes, aquest matí estava fullejant el diari Segre i m'he quedat de pedra. A les pàgines de cultura hi havia la fotografia d'una escultura de Josep Guinovart al costat d'unes vinyes.
Estava segur d'haver vist aquella imatge en algun lloc i després de pensar una bona estona.... he recordat que era l'escultura que van descobrir els vostres mestres Montse, Aida, Josep Mª i Ignasi a les colònies de cicle inicial a Can Gort del mes passat.
Jo estava espiant les vostres activitats i vaig veure com començaven a "escalar" un turonet de la Pobla de Cérvoles. En el moment de "fer el cim" vaig fotografiar-los.

Aquest dissabte la filla de Guinovart inaugurarà aquesta escultura a l'aire lliure que és una reproducció de la seva obra Orgue de Camp. Diuen que quan bufa el vent, sonen els tubs que la formen.
Guinovart era un bon amic de la família, que té els orígens a Agramunt. Li agradava molt aquest espai, que ara els propietaris del celler el convertiran en la vinya dels artistes.

Els vostres mestres, sense saber-ho, ja han gaudir de l'Orgue de Camp.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (8).

Si penseu en les biblioteques i arxius que hem visitat virtualment, alguns de llibres dels seus fons tenen unes formes d'escriptura i uns alfabets difícils d'entendre. La paleografia estudia i intenta desxifrar aquests alfabets i formes d'escriptura.

És molt important per poder estudiar èpoques anteriors a la invenció de la impremta al segle XV.Els nens i nenes de cinquè saben molt bé què és la paleografia perquè aquest final de curs ho han treballat a classe.

Avui volia ensenyar-vos una de les joies del nostre arxiu, La Bíblia de Lleida.És de principis de segle XII i en la primera columna del foli 322r es pot llegir que ja s'han complert 1.165 anys de la noticia de la vinguda de Crist. Es conserven 613 folis de pergamí, dels quals es calcula que en falten 22. El nombre total de folis de l'original seria aproximadament de 635.

El segon còdex més gran d'Europa: Font ACL

És un llibre imponent, 655 X 420 X 250 mm , el segon més gran d'Europa, superat només pel Còdex Gigas o Bíblia del diable que es conserva a Estocolm i del que ja vam parlar l'estiu passat en la serie d'entrades per conèixer la Kungl. Biblioteket ( K.B) , la Biblioteca Nacional de Suècia. Si li voleu donar un cop d'ull cal anar als Manuscrits de la K.B.

Tapes de fusta i pell de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Està enquadernada amb tapes de fusta i llom folrat de pell clavetejada, amb fermalls metàl·lics. El text es compon de l'Antic i el Nou Testament. Trobem formes hebraiques en el Gènesi i el llibre de les lamentacions.
L'Apocalipsi es situa abans que les epístoles de Sant Pau. Aquest fet només es repeteix en altres còdex bíblics procedents d'Àvila i d'Urgell.

Llom de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Joaquin Yarza explica a Ars Sacra, que en aquest còdex es pot considerar la intervenció de fins a quatre il·luminadors diferents, procedents dels corrents internacionals. Els il·luminadors eren els que donaven color als llibres ( donar color és donar llum). Els pigments que es van utilitzar eren de caire orgànic, on predomina el blau, verd, vermell, i amb la presència d'or i colrada de plata.

Detall de la Bíblia de Lleida: Jornada de Portes Obertes . Font ACL

Si voleu conèixer els cantorals que tenim al nostre arxiu no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (7).

Avui, nens i nenes, donarem un cop d'ull al Llibre dels Usatges. L'any 2.008 el van restaurar i tornar a enquadernar. Els encarregats d'aquesta tasca van ser la gent de Documenta. Els nens de cicle inicial recordareu el taller La màgia d'escriure, en el que el Jesús ens va ensenyar molts secrets del món del llibre antic i de la fabricació de tinta.

El Llibre dels Usatges. Constitucions de Catalunya i Constitucions Provincials i Sinodals, té dues parts. La primera està datada entre els anys 1.333 al 1.336. La segona, és posterior al 1.363.



El llibre està format per 166 folis en pergamí i 4 folis en paper. Les seves mides són 340 X 225X 40 mm. Al fer la nova enquadernació es va imitar al màxim l'existent, utilitzant els mateixos materials i tècniques. Però , nens i nenes , aquests materials tan atrotinats no eren els originals. Es a dir, el llibre ja havia estat restaurat.

La segona enquadernació estava constituïda per tapes de cartró i cintes de pell per lligar. Es pensa que era del segle XVIII.El text està escrit en llatí, però hi ha una part en català, el tractat de batalla. El llibre es va escriure i es van fer les minuatures al mateix escriptori capitular.

El Llibre dels Usatges és un compendi de llibres i tractats molt diversos. Per això es diu que és un còdex miscel·lani, perquè parla de molts temes.
Hi ha les Constitucions des de Pere el Gran fins a Pere el Cerimoniós a les Corts de Cervera (1.359).

També podem veure les commemoracions de Pere Albert, tractat De Bataylla, de Pau i Treva i eltres constitucions reials; així com cartes de Pere III.
És molt interessant el recull de costums de la ciutat de Lleida.

En lletra cursiva podem llegir els tres privilegis dels anys 1.300 , 1.359 i 1.362.
Tenim un compendi de constitucions conciliars fet per l'arquebisbe de Tarragona, Joan d'Aragó i les Constitucions Sinodals de Lleida ( 1.238-1.247).

Nens i nenes, tot un tresor de llibre. Si mireu bé entre les seves impressionants miniatures en descobrireu una on podeu veure un petó molt i molt antic.

Ja heu vist que hi ha formes d'escriptura i alfabets difícils d'entendre. Si voleu saber quina disciplina s'encarrega del seu estudi no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

En Martí, en LLuís i el llibre antic

Nens i nenes, mitjançant els comentaris de La porta i la clau (4) el Lluís Bordes, pare del Martí de segon, es va posar en contacte amb mi i va proposar-me la magnífica idea que havia tingut el seu fill. Es tractava de portar a l'escola documents i llibres molt antics.

El passat dilluns van aparèixer pare i fill molt carregats. Jo com sempre, molt amagat en un raconet de la classe de segon , vaig seguir les explicacions amb els ulls i les orelles ben obertes...

El primer que van ensenyar era la segona edició del Diccionario de la Lengua Española. La Real Academia Española, fundada l'any 1.713, va proposar-se com una de les primeres feines, fer un diccionari del castellà. Aquesta tasca no va ser gens fàcil, i van treballar entre 1.726 i 1.739. El resultat va ser el Diccionario de autoridades format per sis volums. Al 1.780 van fer el "Diccionario de la lengua castellana compuesto por la Real Academia Española, reducido a un tomo para su más fácil uso".

Fotografia: Wikipedia. Archivo: Dicc RAE 1.780

Les noves edicions del diccionari són dels anys 1.783, 1.791, 1.803 i 1.815. A partir d'aquest any el títol del diccionari va ser Diccionario de la lengua castellana.

El diccionari que ens van ensenyar el Lluís i el Martí és la segona edició d'aquest diccionari, la del 1.783. El diccionari té 227 anyets!

També ens van ensenyar altres llibres antics: un còmic , manuscrits , llibres amb guardes pintades a mà,... Alguns llibres tenien taques per culpa de la humitat i per la reacció de la tinta . En un dels llibres els ratolins havien rosegat una de les cantonades.

Alguns dels documents són molt antics. En un d'ells podem llegir: Sello Tercero, treinta y quatro maravedis. Año de mil y seiscientos y quarenta y nueve. Nens i nenes de segon, el paper que teníeu a les mans el van escriure fa 361 anys..

Foto: Lluís Bordes.

Foto:Lluís Bordes.

Gràcies Lluís i Martí per compartir els vostres tresors amb nosaltres.

Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (6).

Avui , nens i nenes, començarem a donar un cop d'ull als còdex de l'arxiu. I em direu:

.- Què és un còdex, senyor i ?
.- Doncs un còdex és el nom que es donava als llibres antics i medievals ( en llatí es deien caudex). Eren el suport que va substituir els rotulus , els rotlles de papir i pergamí. Els primers llibres.
L'Anna em va deixar dues de les joies de l'Arxiu: El llibre verd ( segles XII a XIII), i El llibre dels Usatges ( segle XIV).

També em va parlar de la Bíblia de Lleida ( segle XII) , però no vaig poder veure-la ja que estava en el Museu de Lleida en el moment de la meva visita. Però tranquils, l'Anna em va donar una colla de fotografies d'aquest tresor de l'arxiu.
El Llibre verd és un volum format per 396 folis de pergamí i 40 de paper. Les seves mides són 415X280X155 mm. Està enquadernat amb tapes de fusta folrada de cuir tenyit de verd.

Font: Fotografia ACL del dia 2 de febrer del 2.010 Jornada de Portes Obertes . En primer terme podeu veure el llom del Llibre verd.

Té cinc botons davant i darrera i fermalls de ferro per consolidar el bloc. Constitueix un recull de còpies de documents cabdals pel Capítol dels segles X al XIII.

L'Anna m'explica que hi ha folis en els que encara es veu la pauta per poder escriure recte, i el dibuix d'una mà quan el copista feia una anotació. Mireu la propera fotografia, si us hi fixeu bé podreu observar les ratlles de la pauta i el dibuix de la mà del copista ( a la dreta).

Ara em deixa un llibre que és una meravella, El llibre dels Usatges. Aquest llibre estava molt atrotinat i el van restaurar i tornat a enquadernar l'any 2,008, seguint fidelment el model antic. Nens i nenes de cicle inicial penseu una miqueta, vosaltres coneixeu una persona que treballa restaurant llibres i documents antics. Va estar a la nostra escola i va fer el taller La màgia d'escriure. ..
.- Qui va restaurar El llibre dels Usatges?

Molt aviat podreu gaudir al blog de la biblioteca d'aquesta petita obra d'art de cal·ligrafia perfecta i miniatures dibuixades i pintades de manera magistral.
Atentament.
Senyor i

Dissabtes poesia: Adeus e muito obrigado.

Ahir es va morir José Saramago un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. Avui per dir-li adéu, no parlarem del seu magnífic estil, de les seves denuncies permanents als abusos de poder o de la defensa de la dignitat de les persones.

Volia recomanar-vos el llibre-disc "Nesta esquina do tempo/ En esta esquina del tiempo", editat l'any 2.006 per Flor de Jara música.

El llibret i els dos CDs ( un en castellà i l'altre en portuguès), és una petita joia en la que Luis Pastor musica quinze poemes de José Saramago.Un tastet:

ERGO UMA ROSA.
ALZO UNA ROSA

Alzo una rosa y todo se ilumina

Como la luna no hace ni el sol puede:

Cobra de luz ardiente y enroscada

O viento de cabellos que se mueve.

Alzo una rosa, y grito a cuantas aves

El cielo puntúan de nidos y de cantos,

Golpeo en el suelo la orden que decide

La unión de los demonios y los santos.

Alzo una rosa,un cuerpo y un destino

Contra la fría noche que se atreve,

Y de la savia de la rosa y con mi sangre

Perennidad construyo en vida breve.

Alzo una rosa, y dejo, y abandono

Cuanto me duele de penas y de asombros.

Alzo una rosa, sí, y oigo la vida

En este cantar de las aves en mis hombros.

Si teniu sis minuts aprofiteu aquest regal. José Saramago llegeix el seu poema en portuguès , Luis Pastor el canta i María Pagés balla...



Gaudiu des poemes de José Saramago i les cançons de Luis Pastor .
Atentament.
Senyor i