Aquesta tarda passejava per l'eix comercial de la nostra ciutat, i a la Plaça Sant Joan m'ha sorprès un camió estrany...Portava una mena de gàbia de fusta i al costat un gran volum tapat amb un drap negre.
Un grupet de gent ens hem quedat mirant el camió intentant descobrir que transportava. Han començat a arribar fotògrafs, periodistes, els de la tele,... De sobte un home rialler i amb aspecte tranquil ha començat a pujar pel carrer Saragossa.
Ha segut en una de les taules de les terrasses de la plaça mentre els periodistes li feien mil i una preguntes. Tota l'estona el seu rostre respirava calma ...
Ell i la seva dona eren el centre d'atenció. Un petit grupet de gent envoltava la parella, que en tot moment ens ha regalat mirades dolces.
Fins i tot ha aparegut l'alcalde de la nostra ciutat. En aquell moment algú ha dit:
.- Antonio, començarem a treballar amb la grua.
.- Antonio, començarem a treballar amb la grua.
Els operaris han pujat al camió i han deixat el gran volum negre al mig de la Plaça Sant Joan. Molt lentament la grua ha fet una feina perfecta....
Quan l'Antonio ha començat a treure la roba negra, m'he quedat bocabadat. Es veia clarament que el que amagava el drap , era una nova escultura gegant del cap d'un nadó.
Estic desorientat nenes i nens. Algú pot ajudar-me? Sabeu qui és aquest Antonio? Què representen aquests caps gegants de nadó?
El que m'ha impressionat més d'aquest home és la seva cara de felicitat, la senzillesa i la rialla permanent. Passegeu per Lleida aquest cap de setmana i descobrireu les dues escultures gegants.
Atentament.
Senyor i
Montse ha dit...
ResponEliminaFELICITATS, totes les lletres en majúscules!!!
El somriure d'Antonio respira i transmet alegria i calma.
Gràcies, senyor i.
Gràcies apreciada senyora.
ResponEliminaÉs molt alliçonador veure com un GENI es comporta amb una senzillesa tant espatarrant.