L'últim dia de l'any passat a l'entrada "Tornem a Agramunt" vàrem donar un cop d'ull als safareigs municipals del 1.882 ubicats al Camí Vell de Mafet, als afores de la vila urgellenca. Ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior. Al final de l'entrada vam anar fins al riu Sió, concretament al pont de pedra, anomenat pont vell, datat els segles XIII-XIV. L'entrada d'avui la comencem al seu costat.
El pont d'origen medieval i l'església de Santa Maria, que hem visitat en entrades anteriors, són els dos monuments que es conserven de l'època comtal urgellenca.
Malgrat les riuades l'antic pont manté intacta la seva estructura. A la fotografia anterior podeu veure un dels tallamars de planta triangular. A mitjans del segle XX es canalitzà el riu Sió conduint la llera per l'ull de la riba esquerra. Des del pont fins a la zona esportiva de les piscines podem gaudir del Passeig Josep Brufau, la principal zona verda d'Agramunt, coneguda també com "Passeig del Sió".
Josep Brufau fou un hisendat agramuntí que col·laborà en la construcció de les Escoles i possibilità l'ampliació del passeig donant uns terrenys. A la zona esportiva de les piscines comença el Parc de Riella.
Al plafó informatiu camins de riella Patrimoni d'Agramunt a més a més d'explicar-nos la història del passeig, hi ha dues fotografies dels anys trenta del segle passat i una fotografia més moderna, ja en color. En una de les fotografies antigues, que podreu veure millor a la propera fotografia de detall, el protagonisme és per l'únic edifici construït al passeig, la Capella de la Verge dels Socors. La fotografia és de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La capella es coneixia amb el nom de Capella del Prat.
A començament de la dècada dels vuitanta van construir les piscines municipals, el primer equipament del passeig. Constatareu a les properes fotografies que l'ermita ja no és l'única construcció.
Diu la llegenda que uns pastors van trobar la imatge de la Mare de Déu
dels Socors entre un esbarzer a tocar del Sió. En aquell indret
s'edificà aquesta petita capella que va ser punt de trobada dels devots
surant dos segles i mig.
Creuant el Sió per un petit pont anem a la riba esquerra en la que a només quaranta metres del riu hi ha la petita edificació de planta rectangular amb l'absis carrat. Està feta amb pedra irregular carejada i carreus ben escairats a les cantonades i als marcs de la portalada.
La coberta a dues aigües és de teula àrab. La façana orientada al Sió està flanquejada per dues pilastres fetes amb carreus que formaven part de l'antic pòrtic del 1.764. Durant la restauració del 1.978 es suprimí el porxo que hi havia. A la porta adovellada d'arc de mig punt, fet amb fotja, i resseguint l'arc hi ha escrit en lletra lligada "Capella de la mare de Déu dels Socors". S'accedeix a la porta per una petita escala lateral de quatre graons. La façana està coronada per un campanar de cadireta amb un ull i una campana.
Al mur dret de la portalada hi ha una làpida molt erosionada i just damunt, després de les dovelles de l'arc de mig punt, una làpida moderna amb la transcripció de l'antiga.
Les dues primeres línies encara es poden llegir, però la resta de la inscripció està esborrada i només en queda alguna lletra.
Gràcies a la transcripció de la làpida moderna podem saber el que hi havia escrit al carreu del segle XVII:
FONCH POASADA
ESTA PRIMERA
PEDRA A 6 DE
FEBRE 1678
FVNDADA PER
FRANNCH BERENGER.
Baixo els quatre graons per anar cap a la dreta per poder fotografiar l'absis carrat de la petita ermita dedicada a la patrona d'Agramunt.
Torno a la façana orientada al riu Sió i m'apropo a un dels petits forats circulars que hi ha a la porta que ens permeten donar un cop d'ull a l'interior.
Per accedir al presbiteri cal pujar dos graons. L'absis està separat de la nau per un arc toral que dona lloc a una volta de canó feta de maó al sardinell.
Deixem l'antiga capella i tornem a creuar el Sió pel pontet per continuar passejant per la riba dreta on ens espera el Parc de Riella, un homenatge d'Agramunt a l'obra poètica de Guillem Viladot dissenyat amb forma del símbol d'infinit ( ∞ ).
Al parc li van donar el nom de Riella perquè Guillem Viladot anomenava així en els seus escrits a la vila d'Agramunt.
Al parc trobareu sis textos reproduïts en diferents faristols i quatre escultures. El poema concret Formes de Vida, de la sèrie Cartrons Concrets del 1.968, transformat en escultura és el protagonista de la fotografia anterior.
Deixem un moment el parc de Riella per anar a Lo Pardal, Fundació Guillem Viladot que vàrem visitar al febrer del 2.024.
A Lo Pardal Casa de la Poesia Visual hi ha el poema protagonista de la propera fotografia i del grup escultòric del Parc de Riella.
Tornem al Parc de Riella per passejar entre les grans escultures d'acer que reprodueixen les paraules: nen, noi, home i món. La darrera escultura, que té forma de taüt perquè simbolitza la mort, és de pedra i a la part superior hi podem llegir nyac.
L'agramuntí Jaume Figuera, que fou director de la Companyia Teatredetics, dissenyà la transformació del poema visual en escultures urbanes de gran format.
Les escultures de les quatre curtíssimes paraules i el taüt de pedra resumeixen contundentment la nostra existència.
L'empresa Jové-Balasch d'Agramunt s'encarregà de construir les escultures d'acer i Tnumarga ha dissenyat l'espai on estan col·locades.
A la fotografia anterior, si mireu la lletra O de món, veureu al fons el taüt de pedra en el que a la part superior hi ha la paraula nyac.
A més a més del la poesia d'en Viladot al parc hi veure plantes que trobem a l'obra del farmacèutic i poeta agramuntí ( espígol, romaní, timó, jonc, lliri, ametller, codonyer, alzina, roure, olivera, salze ), l'aigua ( bassa i riu Sió ) i les construccions de pedra seca ( marges i cabana de volta protagonistes de les fotografies anterior i propera ).
El poeta de Riella ( Agramunt ) us acompanyarà en aquesta passejada en forma d'infinit per la riba dreta del riu Sió.
Guardeu una part del vostre temps per visitar la vila d'origen medieval d'Agramunt, centre geogràfic de la Ribera del Sió.
Atentament.
Senyor i
