A l'entrada anterior dedicada al cor de Ciutadella ens vàrem aturar a la catedral. L'edifici principal, construït al segle XIV, és d'estil gòtic però hi ha intervencions arquitectòniques dels segles XV, XVI i XVII.
És un edifici d'una sola nau de quaranta-cinc metres de longitud i vint-i-dos d'alçària, amb capelles laterals, voltes de creueria senzilles dividides en cinc trams i absis heptagonal. D'estil barroc hi ha la capella de les Ànimes, obra de Pere Amorós de la segona meitat del segle XVII. Entre 1.807 i 1.814 es varen construir en estil neoclàssic la portalada principal i la capella del Santíssim. La portalada principal ( propera fotografia ) amaga una de les tres portalades gòtiques que tenia el temple original, però quan entreu a la catedral la podreu veure.. L'altra porta gòtica que es conserva és la del Rellotge, que podeu veure parcialment a la dreta de la fotografia anterior. La que no va quedar amagada fou la petita rosassa gòtica que podeu veure a les dues fotografies anteriors.
La tercera portalada gòtica, la de les Esquelles, s'ocultà al construir la capella del Santíssim i el Palau Episcopal.
Passejar pels carrers i carrerons a prop de la catedral de Menorca és tot un plaer per això us recomano que no oblideu fer-ho.
A la primera entrada dedicada al cor de Ciutadella vaig anunciar-vos que després d'observar la catedral aniríem al carrer del Roser i que allí , els que ja teniu més de cinquanta anys, tindríeu una sorpresa...
D'esquena a la porta gòtica del Rellotge veiem el carrer del Roser, amb el campanar de l'església del Roser a l'esquerra.
L'església, obra de Joan Amorós, construïda entre finals del segle XVII i inicis del XVIII, és un edifici de nau única i coberta amb voltes d'aresta del que destaca la façana amb una portalada ricament ornamentada coronada amb una imatge de la Mare de Déu del Roser damunt de la rosassa. Actualment té la funció de sala d'exposicions municipal i s'hi organitzen actes culturals.
Deixem l'església del Roser per fixar-nos en l'edifici contigu de l'esquerra en el que, a la planta baixa a l'esquerra, hi ha una placa que ens explica qui nasqué en aquest edifici a finals del segle XIX...
La propera fotografia de detall ens permet llegir la placa que l'Ajuntament de Ciutadella col·locà l'any 1.991 per recordar a tothom que hi va néixer l'any 1.890 Marino Benejam.
Marino Benejam Ferrer l'any 1.897 es traslladà amb la seva família a Barcelona. Treballà d'empleat de banca però el que volia era dibuixar. Als anys trenta col·laborà com a dibuixant humorístic a les revistes Pocholo ( 1.931 - 1.938 ), KKO ( 1.932 ), Sigronet, El Muchacho ... Dedicà pràcticament tota la seva vida professional a la revista TBO que es començà a publicar l'any 1.917. A la fotografia següent podeu veure la portada d'aquest primer número.
Les sèries més importants publicades per Benejam al TBO són ( entre parèntesis l'any que començà cadascuna ): Melitón Pérez ( 1.936 ), El professor Franz de Copenhague ( 1.936 ), La familia Ulises ( amb Buigas i Bech, 1.944 ), Los grandes inventos del TBO ( 1.945 ) i Aventuras de Eustaquio Morcillón y Babalí ( 1.946 ). Marino Benejam va treballar a TBO fins al 1.969.
A la fotografia anterior podeu veure la portada del còmic de la Colección Ole! Serie TBO, publicat per Ediciones B l'any 1.992, dedicat a Las mejores historietas de Benejam. En aquesta portada, que reprodueix la del número 333 de TBO del 3 de març de 1.964 ( fotografia següent ), podeu veure el seu autoretrat flanquejat per Melitón Pérez a l'esquerra i la família Ulises a la dreta. Pujant al vaixell hi ha Eustaquio Morcillón y Babalí. En el número 333, editat per Buigas, Estivill y Viña S.L, podem llegir a la part inferior dreta: "Marino Benejam. Feliz creador de la "Familia Ulises", "Lelitón Pérez", "Aventuras de Eustaquio Morcillón" y muchos otros personajes episódicos que proporcionan amenidad y perenne lozanía a nuestra revista".
L'any 2.017 Ediciones B publicà el llibre " 100 años de TBO. La revista que dio nombre a los tebeos" d'Antoni Guiral i la col·laboració de Lluís Giralt. A la propera fotografia el protagonisme és per la portada d'aquest llibre, imprescindible per a tots aquells que hem gaudit molts anys del TBO. Podem veure a la part superior, d'esquerra a dreta seguint el sentit de les agulles del rellotge a Eustaquio Morcillón y Babalí, Melitón Pérez, la familia Ulises i el Professor Franz de Copenhague. A la part inferior esquerra, Los grandes inventos del TBO.
La història centenària de la revista TBO té diverses etapes. De 1.917 a 1.938, de 1.941 a 1.952 ( sense numerar ), de 1.952 a 1.972 ( recuperant la numeració a la portada ), la modernització TBO 2000 de 1.972 a 1.983. Tots aquests anys la revista fou editada per Buigas, Estivill y Viñas S.L. L'any 1.986 va reaparèixer publicant només set números amb l'Editorial Bruguera, i l' última etapa de 1.988 a 1.998 de la mà d' Ediciones B.
Deixem la casa natal de Marino Benejam Ferrer per continuar passejant per Ciutadella. Si ens apropem a la zona de Dalt es Penyals trobarem tres carrers que recorden al dibuixant menorquí. El carrer de la familia Ulises que fa cantonada amb el carrer Marino Benejam i , a pocs metres, el carrer de Melitón Pérez... Està clar que Ciutadella recorda a un dels grans genis del TBO.
Atentament.
Senyor i
