Adéu, padre Olarte, i moltes gràcies.

Ahir fullejant La Vanguardia vaig trobar l'article de María Arnáez "L'ànima de Yuso" a la secció d'obituaris. Veure la fotografia de Juan Bautista Olarte ( 1.940 - 2.018 ) i llegir l'article em va emocionar i el record d'aquell matí d'agost del 2.010 que vaig compartir amb ell m'acompanyà bona part del dia...

Havia concertat una entrevista per visitar la biblioteca del monestir de Yuso, a San Millán de la Cogolla. El padre Olarte em deixà molt clar que havia que ser al matí perquè la biblioteca no té ni llum ni calefacció i és imprescindible aprofitar la llum solar.

Als pocs minuts d'entrar al seu despatx vaig tindre molt clar que era un gran conversador i un apassionat de la seva feina. Com deia l'article del diari, el padre Olarte va ser l'ànima de Yuso, tothom té molt clar el seu paper fonamental en la recuperació d'aquesta biblioteca monàstica. Compartir unes hores amb ell fou un luxe i entrar a la biblioteca del monestir no es pot oblidar. En aquell moment era l'arxiver i el bibliotecari del monestir. Home d'una gran cultura, era teòleg, historiador i filòsof. També va ser prior del monestir.

La biblioteca de Yuso és una de les millors biblioteques monàstiques d'Espanya. Té la mateixa disposició que li donà l'abat Don Anselmo Petite l'any 1.780. Recordo la magnífica sensació que produïa la barreja de llum natural, silenci, llibres i  les acuradíssimes explicacions del padre Olarte.

La biblioteca acull manuscrits i llibres impresos. El llibre imprès més antic és un llibre francès del 1.475. Hi ha vint incunables i una col·lecció completa de vint-i-set cantorals. Cada cantoral pesa quaranta quilograms. Hi trobareu pocs llibres il·luminats. 

Encara recordo amb emoció quan el padre Olarte em digué: "Ahora le enseñaré el infiernillo". Evidentment jo no sabia de que em parlava...

El infiernillo és l'espai on es guardaven els llibres que, d'entrada, no es podien llegir. Molts prohibits per la Inquisició. Calia un permís especial perquè el bibliotecari obris el infiernillo. Per llegir alguns d'aquests llibres calia l'autorització de l'abat, però per altres era imprescindible l'autoritació del Papa...

A la fotografia següent podeu observar com el padre Olarte no tenia gens de por i entrava tranquil·lament al infiernillo.

Juan Bautista Olarte va arribar amb dotze anys a San Millán de la Cogolla i gairebé sempre ha estat al monestir de Yuso, però també fou destinat a Venezuela, Colombia, Madrid i Salamanca. El recordo com una persona molt senzilla, d'una gran cultura i molta capacitat per divulgar els seus coneixements. Nascut a Treviana ( la Rioja ) ha passat els últims anys de la seva vida en un centre de la seva ordre de Salamanca, ciutat en la que va morir el passat onze de març.

Després d'acomiadar-me ell tornà al seu despatx per continuar treballant. No podré oblidar mai el gran regal que aquell matí d'agost em va fer un home savi. Si voleu recordar les entrades que expliquen aquell matí màgic cliqueu al proper enllaç: "La biblioteca de Yuso".

Ara, padre Olarte, l'adéu és definitu. Moltes gràcies pel teu mestratge i per compartir un gran matí a la biblioteca del monestir de Yuso a San Millán de la Cogolla ( La Rioja ).

Atentament.

Senyor i

La biblioteca de Yuso ( i 10).

El bibliotecari ha acabat les seves explicacions Guardo el quadern amb totes les notes. Estic molt satisfet, hem pogut descobrir una colla de misteris de la biblioteca del monestir de Yuso. Amablement ens acomiadem i, poc a poc, el padre Olarte torna al seu despatx per continuar treballant.

Torno a baixar les escales i m'aturo davant de la vitrina de Las Glosas Emilianenses i les dues làpides commemoratives. Una de la Real Academia de la Lengua Española de l'any 1.973, i l'altre de la Euskalzaindia ( la Reial Acadèmia de la Llengua Basca), del 1.974. Les dues recorden els primers escrits en castellà i en euskera.

El silenci és absolut. Arribo al claustre, obra de Juan Pérez de Solarte que va deixar una data a la portada processional: 1.554. No sento les explicacions de cap guia, ni veig a ningú.

Marxo de San Millán de la Cogolla amb la certesa d'haver visitat una de les millors biblioteques monacals d'Espanya. Enfilo la carretera costeruda, i no puc evitar tornar a sortir del cotxe per donar l'últim cop d'ull al campanar construït en els temps de l'abat don Pedro de Medina ( 1.531-1.535).

Em considero molt afortunat. Una persona enfeinada i amb moltes obligacions m'ha dedicat una bona estona del seu temps i ens ha regalat el seu entusiasme i saber.
Adéu , padre Olarte, i moltes gràcies !
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (9).

El bibliotecari i arxiver del monestir de Yuso em dóna les últimes explicacions. San Millán és l'escriptori d'on més beatus s'han conservat, això vol dir que probablement va ser el més important dels castellans. Els beatus són un tipus de còdex , el de Liébana és un llibre difícil d'entendre, ja que el text és un recull de comentaris de l'Apocalipsi.

Els scriptoriums "castellano-riojanos"van començar a il·lustrar aquest beatus a la segona meitat del segle IX. Les il·lustracions són molt expressives i belles, i els il·luminadors el van transformar en una obra d'art de primeríssima qualitat.

Hi ha dos tipus de còdex. Uns eren per estudiar i per això estan més fets malbé, més gastats. Altres, els còdex rics, són autèntiques obres d'art i estaven molt protegits.

Al scriptorium de San Millán es van copiar tres beatus. Hi ha un quart anomenat de Cirueña del que només es conserven tres fulls que sembla que també es va copiar en aquest scriptorium. És molt probable que algun altre sortís de San Millán.

Un escriptorium tenia com a mínim mitja dotzena d'especialistes. Els que feien el pergamí: adobar-lo, tallar-lo, plegar-lo, fer les línies ( la pauta)... El que buscava els còdex originals i decidia quins es copiaven i quins no. El que fa la copia. El que dibuixa. El que il·lumina. El que enquaderna. No podem oblidar que un sciptorium no era només un taller, també era escola.

Si voleu dir adéu al padre Olarte i agrair-li totes les explicacions molt aviat ho podreu fer al blog de la biblioteca.

Atentament.

Senyor i

La biblioteca de Yuso (8).

El padre Olarte va acabar l'any passat una feina molt important, la catalogació dels documents que hi havia per diferents dependències del monestir de Yuso. En total més de 13.000 que van des de l'any 759 al 1.900. Una feina que ha durat quatre anys i que ha catalogat, ordenat i conservat tots aquests documents que ens permeten seguir l'evolució històrica dels monestirs de San Millán de la Cogolla( Yuso i Suso).

Els documents deixen molt clara la importància d'aquest scriptorium on s'han trobat les primeres paraules en llengua romanç i en la que va treballar el primer poeta en castellà Gonzalo de Berceo.

El bibliotecari ha escrit més de 3.000 folis de catàleg i anotacions. Tota aquesta feinada no sabem si serà editada o no, però és segur que qualsevol investigador podrà accedir-hi. Molta informació dels camps històric, lexicogràfic i teològic.

Un llibre molt curiós és un diccionari del segle XVIII de tagalo, la llengua primitiva de Filipines. El bibliotecari em comenta que en un dia de feina es copiava una pàgina i mitja d'un còdex.

És un plaer escoltar les explicacions del padre Olarte. No deixeu de visitar el blog i compartirem aquesta descoberta.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (7).

L'Arxiu medieval consta de dos cartularis, el Galicano i el Bulario; i uns tres-cents documents originals: plets, butlles, donacions, compravendes, privilegis... Un cartulari, nens i nenes, és un llibre que aplega documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic. Tota aquesta documentació fa referència al monestir de San Millán, als seus monestirs o esglésies.

El document més antic és de l'any 759 i fa referència a la fundació de San Miguel de Pedroso. Del 1.025 daten uns textos anomenats Reja de San Millán, que parlen del País Basc a l 'Edat Mitjana.

La biblioteca, d'estil venecià, és del 1.780 i destaca no per la quantitat de llibres, sinó per la raresa dels seus fons. Quan els monjos benedictins van marxar del monestir l'any 1.832 la biblioteca va quedar gairebé buida. Molts dels llibres es van quedar als pobles del voltant. Els agustinos recoletos es van preocupar de recuperar els llibres escampats i van aconseguir trobar el 85% de la biblioteca original.

Del 964 és el còdex 46 que és una mena de diccionari enciclopèdic que recull els coneixements d'aquella època. El còdex 60 és el de Las Glosas Emilianenses, en les que apareixen les primeres frases en castellà i en euskera.

Si voleu accedir al fons documental de la biblioteca, el portal de la Fundación San Millán de la Cogolla ho permet. La digitalització dels documents va començar l'any 2.001 i omple 72.000 pàgines.
Encara queden alguns misteris que podreu descobrir molt aviat al blog de la biblioteca .
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (6).

Suposo que el padre Olarte ha vist la meva cara de sorpresa i ràpidament em tranquil·litza. Agafa una clau i em diu que m'ensenyarà El infiernillo. On deu ser el pany que busca el bibliotecari?Amb tota aquesta estona no m'he adonat de l'existència d'una altra porta...

A les biblioteques monàstiques hi havia un espai amagat anomenat infiernillo. En el moment que el bibliotecari posa la clau al pany m'adono que hi ha una porta! Abans no l'havia vist i si no me l'ensenya us asseguro, nenes i nens, que no l'hauria descobert.

El infiernillo és l'espai on es guardaven els llibres que , d'entrada, no es podien llegir. Molts estaven prohibits per La Inquisició. Calia un permís especial perquè el bibliotecari obris el infiernillo i deixés un d'aquests llibres. Per alguns llibres només calia l'autorització de l'abat ; però per altres era imprescindible l'autorització del Papa.

El padre Olarte entra i agafa alguns dels llibres perquè els puguem fullejar. Com podeu veure el infiernillo és una petita biblioteca dins de la biblioteca. Quin luxe, nens i nenes, la nostra escola ha entrat en aquest espai màgic de la biblioteca de Yuso.

El bibliotecari deixa els llibres en una taula prop de la finestra. Recordeu que la biblioteca de Yuso no té llum elèctrica ni calefacció. Per això ens cal posar als espais per on entra la llum del Sol.
El bibliotecari obre un dels llibres i continua les explicacions...
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (5).

En alguns llibres trobem el dibuix d'una mà que assenyala una part del text. Aquesta mà indica que el text és important. Nenes i nens recordeu que aquestes mans misterioses ja les vam descobrir a la nostra visita virtual a l'Arxiu Capitular de Lleida. A la fotografia podem veure a l'esquerra de les mans del bibliotecari una mà dibuixada.

Hi ha llibres impresos però les inicials estan fetes a mà i en color vermell. També em sorprèn que no hi ha índex i els llibres no estan paginats. El no estar paginats vol dir que les pàgines no estan numerades com en els vostres llibres.


En un dels documents de l'Arxiu de San Millán hi podem llegir la primera datació històrica del concepte "Castilla". L'abat Vítulo i el germà Ervigio en un document que ens parla de la vall de Mena escriuen " in territorio Castelle". Parlem d'un document de l'any 800.

El padre Olarte m'explica que les tapes de fusta tenien la funció de conservar millor el pergamí, perquè amb elles no s'ondula . Vaig escrivint els seus comentaris al meu quadern per no oblidar cap de les explicacions.

El bibliotecari em deixa preocupat amb el nou comentari:
.- Ahora le enseñaré el infiernillo.
.- ¿ El infiernillo?
Una mica espantat guardo la càmera, el llapis i el quadern. He de dir-vos que estic una mica esgarrifat.
Nenes i nens, voleu saber que és "El infiernillo"?
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (4).

Escric entusiasmat les explicacions del padre Olarte al meu quadern. Encara sorprès pel llibre de Jerónimo Nadal, El Evangelario, m'explica que és molt difícil tenir la primera edició impresa d'una obra - edició prínceps-. El fet d'estar perfectament il·luminat encara el converteix en més rar. Mentre fullegem i gaudim de les seves làmines policromades penso en la dificultat i perfecció de cada dibuix.

El llibre està fet a Itàlia, però com que allà no van trobar bons gravadors van anar a Anvers. Les il·lustracions il·luminades són excel·lents. El Papa al començament del llibre excomunica al que s'emporti un d'aquets dibuixos. Va arribar a Yuso a través de la Cort de Madrid . Es desconeix com el van il·luminar ( pintar). No era oli, perquè quedarien taques.

El bibliotecari em parla de "La Biblia de los pobres" que està tota explicada en imatges perquè la majoria de la gent d'aquella època no sabien ni llegir ni escriure. En aquestes bíblies la part principal no és el text i les il·lustracions un complement. La part més important és el dibuix i el text s'adapta al dibuix.

Un dels descobriments més interessants va ser el de l'incunable Summa Casuum de Bartholomeus de Sancto Concordio editat abans del 1.475 i del que només es conserven cinc exemplars en tot el món.

Miro amb molta cura aquests llibres no voldria que cap dels seus dibuixos es faci malbé i el Papa s'enfadi amb mi i m'excomuniqui... Bocabadat en la contemplació, el bibliotecari continua les seves explicacions. Voleu saber que m'explica? Molt aviat al blog una descoberta que fa una mica de por.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (3).

El bibliotecari m'explica que tenen llibres manuscrits i llibres impresos. El llibre imprès més antic és un llibre francès anterior al 1.475. Aquest llibre és un exercici de diàlegs, de discussions, "pareceres jurídicos y morales". Es descriu la vida al nord d'Itàlia al segle XIV. No té index ni paginació i està escrit en lletra humanista ( lletra redona).

A la biblioteca tenen 20 incunables i una col·lecció completa de cantorals, amb 27 volums. Cada cantoral pesa uns 40 quilograms. Es calcula que per poder fer aquests llibres es va necessitar la pell de 2.200 vedells.

Hi ha pocs llibres il·luminats ( amb els dibuixos pintats). L'any 1.595 Jerónimo Nadal va il·luminar 150 escenes . Imprès a Anvers algun dels seus perfectes dibuixos van servir de models per pintors del barroc, fins i tot Velázquez en va copiar algun.

Un dels grans il·luminadors va ser el padre Martín de Palencia. Felipe II el va cridar a palau com a preceptor de les seves filles. Fins a la seva mort va treballar com il·luminador de còdex al gran scriptorium de El Escorial.

Molts dels dibuixos d'aquest scriptorium feien referència a la Verge, per això els cantorals hi ha aquestes il·lustracions. Només cal donar un cop d'ull als "Cantorales de las fiestas de la Virgen" copiat entre 1729 i 1.732.
Seguiu el blog i descobrireu molts més secrets del la biblioteca de Yuso.
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (2).

Sec al despatx del bibliotecari i ràpidament veig que és un gran conversador. Xarrem i xarrem. No para de donar-me informació que servirà per fer una colla d'entrades sobre la biblioteca del monestir. Està molt clar que és un home apassionat amb la seva feina. Agafa la clau de la biblioteca, Falta molt poc per descobrir aquest gran tresor...

El padre Olarte és teòleg, historiador i filòsof . Actualment és l'arxiver i bibliotecari del monestir de Yuso, del que també va ser prior.He de confessar-vos que és un plaer escoltar les seves explicacions.

Nens i nenes ha arribat el gran moment. El bibliotecari ens convida a entrar...
És fantàstica! Obriu bé els ulls i mireu, es tracta d'una de les millors biblioteques monàstiques d'Espanya.

La biblioteca té la mateixa disposició que li va donar l'abad Don Anselmo Petite l'any 1.780. La llum natural, el silenci, els llibres...
L'any 1.795 Jovellanos va visitar la biblioteca de Yuso i va escriure al seu diari : " Graciosa pieza, aunque no muy grande; dos órdenes de estantes divididos por un ándito a que se sube por puertas laterales .Todo el adorno de orden jónico, cornisamento corrido, compartimentos con pilastras...Muchos y excelentes libros, sobre todo biblias, concilios, padres e historiadores eclesiásticos: hay también muchos de ciencia."

El padre Olarte somriu al comprovar la meva fascinació.Sense pressa tria una sèrie de llibres i continua les seves explicacions. Estic segur que farem una colla de descobertes en aquesta biblioteca. Em voleu acompanyar?
Atentament.
Senyor i

La biblioteca de Yuso (1).

En la primera visita turística al monestir en un dia feiner hi ha molt poca gent. M'han explicat amablement a recepció que només entrar he de deixar el grup i pujar per una gran escala.

Pujo lentament, i la veu de la guia del grup cada vegada és més llunyana. A mitja escala el silenci és gairebé total. És molt emocionant aquest moment previ a la nova descoberta.

Un cop em quedo sense més graons per pujar em faig un petit embolic perquè hi ha una colla de portes i més portes. Darrere de quina està treballant el padre Olarte?


Repasso mentalment les explicacions que m'han donat a la recepció de visites del monestir... Ara estic segur, aquesta és la porta. Truco i una veu greu em convida a passar ...

Nenes i nens, voleu conèixer al padre Olarte i compartir la seva saviesa?
Atentament.
Senyor i

Descobrir Cilengua.

El monestir de Yuso originalment era d'estil romànic. El van enderrocar totalment al segle XVI el van tornar a construir en estil herrerià. L'any 1997 els monestirs de San Millán de la Cogolla, Yuso i Suso, van ser declarats Patrimoni de la Humanitat. Aleshores es va dur a terme un Pla Especial de Rehabilitació del Monestir de Yuso i els padres agustinos recoletos van donar a Cilengua els espais coneguts com Ala del Cura i El Claustro de Santa Rita per fer-hi la seva seu central en la que es desenvolupen els treballs d'investigació.

Només entrar em crida l'atenció tota una paret de fusta, una mena d'escultura que representa una gran llibreria plena de llibres i llibres de fusta...
Aixeco els ulls i es llibres s'enfilen fins a la primera planta. Aquest prestatge gegant no et deixa indiferent i cal reconèixer que és molt impactant.

A la primera planta hi ha la biblioteca i a la segona planta la zona d'investigació. Em quedo molt sorprès perquè he quedat amb el padre Olarte per visitar una biblioteca molt antiga i una estona abans estic en una biblioteca de disseny.Li pregunto a la Tamar si puc visitar la biblioteca i fer-ne fotografies. Després d'un rapidíssima conversa telefònica em diu que no hi ha cap problema i em demana que quan faci l'entrada al blog, li enviï un enllaç . Molt amablement em deixa remenar i remenar i em dóna informació sobre Cilengua.


A pocs quilòmetres de San Millán de la Cogolla, a Canillas del Rio Tuerto hi ha la Casa Palacio de los Manso de Zúñiga, on poden allotjar-se els investigadors.La Fundación San Millán de la Cogolla va crear el Centro Internacional de la Lengua Española (Cilengua) .Aquest centre està format per quatre instituts: Orígens del castellà, Història de la Llengua, Institut Biblioteca Hispànica i Història del Llibre i de la Literatura.

El centre Cilengua està compromès amb l'estudi i la promoció de la llengua castellana. Es centra en la investigació i edició crítica de textos hispànics, l'elaboració d'obres lexicogràfiques i el desenvolupament de diversos estudis sobre l'origen i els aspectes històrics, literaris i culturals de la llengua castellana.I em direu:
.-Senyor i, què són les obres lexicogràfiques?

Nenes i nens, la lexicografia és la part de la lingüística que s'ocupa dels principis teòrics en que es basa la composició de diccionaris.

Cilengua organitza congressos nacionals i internacionals, seminaris i trobades d'especialistes , així com cursos de formació per investigadors.
Dic adéu a la Tamar i ràpidament marxo cap a l'entrada de les visites al monestir, ja és hora de xarrar amb el bibliotecari.

Em sembla que aquest matí veuré dues biblioteques molt diferents
M'acompanyeu?
Atentament.

Senyor i