divendres, 29 de març de 2019

Aqua a l'Arxiu Capitular ( 2 ).

Al juny de l'any passat, us recomanava visitar l'exposició Aqua, una mostra de documents relacionats amb l'aigua, organitzada per l'Arxiu Capitular de Lleida. Aquella entrada fou una petita pinzellada per animar-vos a visitar-la, però ja vaig dir-vos que més endavant us explicaria detalladament alguns dels documents exposats. Comencem avui aquesta descoberta.


Només entrar a l'espai expositiu hi ha dues taules que formen el Panell 1. El document protagonista de la primera taula és el pergamí que podeu veure al centre de la fotografia anterior i a la propera fotografia. És un plànol de 760 X 500 mil·límetres de distribució de les zones de diferents propietaris a la Partida de Fontanet.


Al dors del pergamí es pot llegir el text següent: " Plan de las terras de Sardana de la horta de Lleyda, partida de Fontanet, que vui posseheix lo convent de Sant Agustí de dita ciutat... no se sab quan se feu este mapa". Per l'estil i elaboració cal situar-lo al segle XVII.


La Partida de Fontanet era tot el territori de l'altra banda del Segre. A la fotografia anterior de detall, la torre Cerdana  - actualment desapareguda- és la construcció de la dreta i a la propera fotografia que mostra la llegenda del pergamí és el número 12 ( escrita com Serdana ). Aquesta torre estava prop del convent. El número 13 de la llegenda és l'hort dels frares tancat de la torre Serdana. El número 20 correspon al riu Segre.


Deixem el pergamí per fixar-nos en el llibre d'actes capitulars situat  a la seva esquerra i que està obert per l'acta del 29 d'octubre de 1.873.


A les actes hi ha diferents referències a les absències per malaltia i dels banys d'aigües minerals i medicinals que els Canonges feien als balnearis catalans. A la propera fotografia de detall, després del primer punt i a part, podem llegir: " Se leyó un certificado que presentó el Illtre Sr Dean de que se necesitaba tomar aguas y baños de Caldas de Montbuy y se tomó en cuenta para tenerle presente durante su ausencia".


Si sorprenent és el llibre d'actes capitulars el de la seva dreta, ja a la segona taula, deixa bocabadat perquè podem llegir-hi rogatives per la pluja, Ad petendam pluviam, que acostumaven a ser processons que es feien fora i dins dels temples...


La propera fotografia és de la carta en la que la confraria de llauradors prega al Capítol que faci la processó del trasllat del Sant Crist Trobat, des de Sant Llorenç fins a la Catedral, per tal que els lliuri de l'epidèmia de garrapatells ( xinxa del blat ) que afecta als camps de blat i de la sequera.


La propera fotografia de detall ens permet llegir a la segona i tercera línia  ... el Señor nos libre de dho insecto y nos de agua saludable.... Al final de la quarta línia i al començament de la cinquena fa referència al  ....solemnemte el Sto Christo hallado...


A Lleida ja no es fan aquestes processons demanant pluja, però el Sant Crist Trobat el podeu visitar a l'església de Sant Llorenç tal com vàrem fer a l'entrada "Entrem a Sant Llorenç". Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu recordar el que diu la tradició sobre aquesta imatge amb història accidentada.
Però a l'exposició Aqua encara ens queden moltes més sorpreses. A la propera entrada que li dedicaré descobrireu l'illa de Mallorca de Lleida...
Atentament.
Senyor i

dilluns, 25 de març de 2019

Cases singulars de Lleida ( 37 ).

Després de donar un cop d'ull a dos edificis barrocs del carrer Cavallers de Lleida: l'Oratori dels Dolors i a l'antic Convent del Roser, que actualment Parador Nacional de Turisme, avui ens fixarem en dues cases singulars - molt més senzilles- ubicades també en aquest carrer. Parlo de l'antic Casal que actualment acull el Centre d'Artistes i Artesans de Lleida i de Cal Miarnau, les dues d'estil neoclàssic.


Sortim de l'antic Convent del Roser per enfilar el carrer fins al número trenta-u on trobem el Centre d'Artistes i Artesans, més conegut com la casa dels Artistes, un dels edificis construïts pels nobles lleidatans del segle XVIII.


L'arquitecte Ignasi Miquel Parcerisa ( 1.950 - 1.997 ) inicià el projecte de rehabilitació d'aquest casalot neoclàssic que després de la seva mort van continuar Joan Porta i Ferran Torrent. La casa dels artistes té planta baixa i entresòl de pedra i tres plantes de maó prim, caracteristic de l'arquitectura aragonesa. La fa´çana ens regala una simetria perfecta de les seves obertures: porta, finestres i balcons com podeu apreciar a la fotografia anterior. A la part del darrere hi ha restes del trull i el celler de l'antic casalot.


A la planta baixa de la casa dels artistes hi ha una galeria d'art i en les plantes superiors els tallers i petits estudis dels artistes.


Promogut per l'Empresa Municipal d'Urbanisme, des del 2.006 aquest espai creatiu és un dels molts intents de l'Ajuntament de Lleida per dignificar i omplir de vida el Centre Històric de la ciutat.


Deixem aquesta casa noble per començar a baixar pel carrer Cavallers on, al número nou, ens espera Cal Miarnau que al segle XVII era la residència de la família Miarnau i només tenia planta baixa i primer pis. És la que hi ha a l'esquerra de la que llueix una senyera a la balconada.


Les botigues que han ocupat la planta baixa han desfigurat totalment la façana. Malgrat tot en aquesta part més antiga de l'edifici els carreus de pedra són els protagonistes.


La façana de maó dels tres últims pisos és dels segles XVIII i XIX. Aixequeu la mirada i gaudiu de la seva decoració i simetria.


Antoni Miarnau fou un dels prohoms de la ciutat dels segles XVII i XVIII. Era doctor i professor de la Universitat. A la fotografia següent podeu apreciar la rajola de ceràmica vidrada dels baixos dels balcons i els frisos de maó.


Quan pugeu o baixeu pel carrer Cavallers no deixeu de reservar-vos una estoneta per mirar i admirar la decoració de Cal Miarnau. Possiblement heu passat moltes vegades davant seu i no us heu adonat de la bellesa d'aquest edifici.


Deixem Cal Miarnau i comencem a baixar el petit tram de carrer que ens falta per arribar al carrer Major. Els lleidatans que ja teniu una edat recordareu perfectament que en molts pocs metres hi havia tres cinemes. El cine Cataluña ( 1.912 - 1.991 )  que feia cantonada amb l'avinguda de Blondel. Caminant uns metres i després de passar el carrer Major pujar una mica més pel carrer Cavallers  hi havia dos cinemes, un al costat de l'altre,el cine Victoria ( 1.923 - 1.985 ) i  el cine Granados ( 1.949 - 1.990 ).  Però el cine Granados del 1.917 al 1.949, amb el nom de Sala Granados estava a la Casa Llorenç del carrer Major. Dels dos primers cinemes no en queda res, però encara podem veure la façana del Granados amb les seves tres màscares...


Al projecte per la façana del cinema Granados de Mariano Gomà, dels anys 1.947-1.949 hi figurava el relleu de tres muses que representaven la música, el teatre i la dansa. Quan ja estava feta, la Comissió de Foment de la Paeria aturà l'obra. L'any 1.949 es va arribar a un acord... La propera fotografia és del llibre editat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs sobre l'exposició Lleida: Sessió contínua que vam poder gaudir a la Sala Montsuar del 16 de juny al 23 de juliol del 2.009. 


Font fotografia: Arxiu Municipal de Lleida.

Canviaren les tres muses per les tres màscares que encara avui miren al carrer Cavallers. L'antic cinema l'han anat ocupant diferents botigues, però bona part de la façana encara recorda al Granados.

Els caps de setmana el formigueig de gent entrant o sortint de les sessions dels tres cinemes, era impressionant...
Atentament.
Senyor i

dijous, 21 de març de 2019

Antonio López a Planta.

Continuem el passeig que vàrem iniciar el passat mes de setembre pel complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer. El primer espai que visitàrem virtualment fou la nau que acull l'obra mestra de Juan Muñoz, a la que vaig dedicar tres entrades, Gràcies al projecte PLANTA des del 30 d'octubre del 2.017 i durant cinc anys podrem gaudir a les terres lleidatanes amb Double Bind.
El segon espai que us vaig mostrar va ser el refugi antiaeri de l'antic Camp d'Aviació Militar Republicà on es pot visionar The Return del videoartista novaiorquès Bill Viola. També vàrem donar un cop d'ull a l'edifici en construcció, amb parets de tàpia de terra, que acollirà tres propostes més del videoartista.
L'edifici d'arquitectura minimal que acull tres quadres gegantins d'Anselm Kiefer fou la tercera visita, i avui tronarem a tocar del refugi antiaeri per admirar Carmen despierta- Día, d'Antonio López.


Visitar el complex industrial a la primavera té premi perquè les flors de la ginesta embelleixen la magnífica passejada. Emmarcades per una colla d'oliveres els dos caps monumentals d'un nadó, "Día" i "Noche" estan davant per davant. 


Només vaig poder veure "Carmen despierta-Día" perquè "Carmen dormida-Noche" en aquell moment estava cedida a l'exposició que el Palau de la Música Catalana dedicà a l'artista de Tomelloso, al cor de La Mancha.


Els dos caps representen a la seva neta Carmen quan tenia sis mesos. Una amb els ulls oberts - Día - i  l'altra amb els ulls tancats -Noche-. Com podeu veure a la propera fotografia, baixant del turó on hi ha les dues escultures, centenars de peces de formigó ens recorden que estem en un complex industrial.
Les escultures de bronze són de grans dimensions: 209 X 239 X 248 centímetres - Día- i 198 X 223 X 241 centímetres - Noche-, i pesen més de 1.200 quilograms...


Gràcies a la Fundació Sorigué des del maig del 2.012 i durant deu mesos 35.000 visitants vàrem gaudir intensament de l'exposició temporal dedicada a Antonio López que acollí el seu espai museístic de la ciutat de Lleida, a l'avinguda de l' Alcalde Pujol. Una mostra amb més de mig centenar de peces entre pintures, dibuixos i escultures. Aquells mesos " Día" s'ubicà a la rotonda que hi ha a tocar de la Fundació Sorigué.


La plaça de sant Joan fou l'altre espai públic de la ciutat de Lleida que va lluir i presumir durant deu mesos de "Carmen dormida- Noche".


El dia 22 de juny del 2.012 un camió-grua que portava una mena de gàbia de fusta amb un gran objecte tapat amb una tela negra entrà a la plaça de sant Joan i seguint les instruccions d'Antonio López, els operaris de Sorigué van col·locar "Carmen dormida- Noche" al lloc decidit pel pintor i escultor de Castella. En tot moment ens regalà als afortunats que vàrem compartir el moment la seva felicitat...


La rialla permanent, la senzillesa d'un geni i les seves emocionades explicacions foren un magnífic i inoblidable regal.
Atentament.
Senyor i


diumenge, 17 de març de 2019

Botigues amb restes arqueològiques ( 3 ).

Avui visitarem virtualment quatre botigues del carrer Magdalena que ens recorden com era la Lleida de l'època medieval-feudal perquè les quatre conserven arcades d'aquell moment històric. Parlem dels segles XIII i XIV.
Primer entrarem al número divuit per baixar al soterrani de Christine, una botida de roba per dona i home, i complements.


El primer que us sorprendrà és la gran portalada de pedra en la que podem llegir a la dovella central - anomenada la clau- la data 1.703. El relleu que decora aquesta dovella sembla un globus imperial o orbe imperial, globus cruciger en llatí medieval - globus que porta la creu.


Evidentment aquesta gran portada no estava al soterrani sinó que era l'entrada principal de la casa que fou desmuntada i tornada a muntar a l'emplaçament actual.


Molt més antic és l'arc medieval de pedra que podeu veure a la fotografia anterior. Aquesta construcció dels segles XIII -XIV és la gran protagonista del soterrani. Però aquest espai també acull una gran volta de pedra que podeu contemplar a la propera fotografia. Sembla que les dues estructures formen part d'un celler.


Però encara hi ha més restes en aquest espai que actualment té la funció de magatzem. Es conserven les restes d'un cup. Si aneu al fons i mireu darrere de la reixa tindreu una petita sorpresa.


Deixem Christine per caminar pocs metres fins al número tretze del mateix carrer on la botiga de fotografia Foto Llum conserva una colla d'arcs medievals.


Aquest espai ens regala unes grans arcades de molta alçària. Les noves escales s'enfilen a les plantes superiors acompanyades d'elements arquitectònics de l'època medieval-feudal.


El disseny actual es combina perfectament amb la distribució de l'antic edifici. Materials i estructures molt diferents formen un espai que us deixarà bocabadats.


Predominen els murs, arcs i arcades construïts amb grans carreus de pedra però també trobareu petites estructures fetes amb maó.


Si ens apropem al número dotze, des del carrer ja tindreu molt clar que la gran protagonista de la sabateria Farreres és l'arcada medieval de la mateixa època.


Aquest tipus d'arcades les trobarem en algunes botigues de l'Eix Comercial, però la d'aquest establiment té una curiositat. La propera fotografia de detall us permet veure l'argolla que penja de l'arcada just en el punt que separa la botiga de la rebotiga.


Per acabar la visita virtual a les restes arqueològiques del carrer Magdalena, ens apropem al número dinou, on l'aparador de la llenceria Aldabó ja ens mostra les restes d'un mur d'una antiga construcció.


També hi trobareu un arc medieval i una arcada de maó i pedra. Totes aquestes restes estan perfectament integrades a la petita i acollidora botiga.


No marxeu sense donar un cop d'ull a la caixa d'escala que ens regala un delicat treball amb maó. Gràcies a l'estimació de molts botiguers per la nostra ciutat, podem gaudir del nostre passat mentre comprem.


Deixem el carrer Magdalena i caminant pocs metres arribem al carrer del Carme on ens estan esperant les botigues Sergent Major  i la ferreteria Fermiñán que al soterrani amaga un petit tresor... Després ens aproparem a la Baixada de la Trinitat  on l'agència de viatges Garola acull un pou del segle I i restes de la muralla andalusina dels segle X. Per acabar pujarem a la Plaça de la Sal per donar un cop d'ull al soterrani de la gelateria-orxateria Los Jijonencos  i a la petita joieria Ag.925 gram.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 13 de març de 2019

Les campanes de l'oratori barroc.

Amb l'entrada d'avui tanco la trilogia dedicada a l'oratori dels Dolors del carrer Cavallers de Lleida, construït entre 1.724 i 1.737. A la primera entrada vàrem donar un cop d'ull a l'església i la segona ens permeté descobrir la misteriosa sagristia. Recordeu que entre els grans armaris on es guarden els vestits i complements per fer la processó de Setmana Santa, hi ha dues campanes...


Es fa estrany veure campanes fora de la seva ubicació lògica, el campanar. A la primera entrada dedicada a l'oratori us explicava els greus problemes estructurals que van obligar a tancar-lo el 14 de desembre del 2.017 per reparar la coberta. En una fotografia que vaig fer des del call us mostrava com els operaris retiraven les teules. A la propera fotografia de detall podeu veure el senzill campanar de cadireta que hi ha a la part del darrere de l'oratori.


Si us fixeu en la part inferior de les dues obertures encara es por veure part del sistema per fer repicar les antigues campanes. Situant-me en un extrem de les obres de rehabilitació del call vaig fer la propera fotografia en la que podeu observar clarament la campana que ocupa l'obertura de baix del campanar.


Aquesta campana es va fondre l'any 2.010 a l'empresa "Hermanos Portilla" mestres campaners de Cantàbria. Des del badall li baixa una corda per al repic manual.  
Els campanars de cadireta. també coneguts com campanars de paret o d'espadanya, són una prolongació per sobre de la teulada d'una de les parets de l'església .


A la fotografia anterior podeu veure la campana de finals del segle XVIII que ocupava l'obertura de baix del campanar, i a la propera fotografia de detall, sota la creu que decora la cintura de la campana, gairebé al peu es pot llegir ANNO 1.797.


A la campana petita, que ocupava l'obertura superior del senzill campanar, també podem llegir- al cap - l'any de la seva fosa: 1.793.


Les dues campanes de finals del segle XVIII es conserven en molt bon estat. El meu interlocutor va apartar les capses de cartró i em va fer el regal final de poder escoltar el repic de la campana petita del que podeu gaudir en el proper vídeo.


Les dues campanes han repicat durant més de dos-cents anys, fins l'any 2.010, quan les van baixar del campanar per ser substituïdes per la nova campana que fou una donació a l'oratori dels Dolors.
Deixem, ara sí, l'oratori dels Dolors per continuar passejant tranquil·lament per la capital del Segrià amb l'objectiu de continuar descobrint els seus racons.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 9 de març de 2019

Cases singulars de Lleida ( 36 ).

Si l'edifici que visitàrem l'anterior descoberta virtual lleidatana fou l'Oratori dels Dolors, al número vint-i-sis del carrer Cavallers, el d'avui està just davant, concretament al número quinze del mateix carrer. Parlo, evidentment, de l' antic convent del Roser, protagonista d'una agitadíssima  història...


Si retrocedim fins a la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ), on actualment hi ha el parc de Santa Cecília, a la cara nord del turó de la Seu Vella, hi havia el convent dels Predicadors. L'estratègia militar canvià radicalment aquest turó. L'ordre dels Dominics fou expulsada per construir noves fortificacions. L'any 1.669 s'inicià la construcció del convent del Roser.


Les arcades ojivals d'estil gòtic de la portalada per la que accedim al Roser, que podeu veure a les fotografies anteriors, sembla que es van aprofitar de l'antic convent dels Predicadors.
Entrar a l'antic convent és fer-ho a un dels espais que explica un dels episodis més durs de la història lleidatana. Abans d'accedir a la recepció del Parador Nacional, inaugurat al juliol del 2017, anem al vestíbul on una senzilla placa estic segur que us entristirà.


El text recorda als lleidatans que hi foren massacrats el novembre del 1.707. La tragèdia del Roser cal emmarcar-la en la Guerra de Successió ( 1.702 - 1.715 ) quan les tropes del Duc d'Orleans, que estava al servei de Felip V, van incendiar l'edifici i executar als lleidatans que s'hi havien refugiat. Cada onze de setembre diferents partits i entitats hi fan una ofrena floral.


Entrem al convent barroc del Roser després d'entristir-nos amb el record dels fets viscuts en aquest edifici del Centre Històric. El frontó de la porta d'accés ens observa atentament...


A la dreta de la recepció trobareu la gran escala del convent, un edifici de planta quadrangular amb un gran claustre quadrat. Una gran construcció de planta baixa i dues plantes.


L'edifici es reformà entre els anys 1.735 i 1.752 i després de consagrar-lo tornà a ser convent fins que la exclaustració del 1.835 obligà a marxar definitivament la comunitat religiosa. A la propera fotografia podeu observar la galeria del claustre contigua a l'església, que està al fons a l'esquerra, i que actualment és el restaurant del Parador.


Després de l'exclaustració del 1.835 l'edifici ha tingut múltiples funcions: institut, biblioteca pública, arxiu històric, escola Normal de mestres, museu arqueològic, Creu Roja, Cercle de Belles Arts, centre benèfic, Orfeó Lleidatà, Casa de Cultura, Facultat de Lletres, Museu Morera, Escola Municipal de Belles Arts i, des del 2.017 Parador Nacional. Entre 1.963 i 1.970 l'arquitecte Francesc Bordalba rehabilità l'edifici per acollir el Museu Morera i l'Escola Municipal de Belles Arts. A la fotografia següent podeu gaudir del claustre, eix vertebrador del Roser.


El claustre, de maó de cara vista és el gran protagonista. Els pedestals són de pedra i els arcs dels tres pisos, de mig punt. Està coronat per una gran cornisa sobre la qual hi ha una balustrada de maó.


L'església de Sant Domènec, una mostra del barroc tardà, actualment és el restaurant del Parador Nacional. Un espai ple de llum i d'història.

 
Entre els elements decoratius de guix cal desatacar els de la cúpula, que podeu veure a la propera fotografia. Durant la Guerra de Successió l'església fou destruïda i es restaurà als voltants del 1.752.


Aixequeu la mirada i centreu-la en les petxines sobre les que descansa l'anell de la cúpula. Cada petxina llueix un dels quatre escuts de Catalunya. El que us mostro en la fotografia de detall és, evidenment, el de Lleida.


La volta que hi ha a la capella d'accés a la cuina mereix que aixequeu la vostra curiosa mirada. El regal de la seva policromia ho val.


Deixem l'antic convent del Roser per donat un ràpid cop d'ull a altres edificis singulars del carrer Cavallers, un carrer catalogat com a monument i que està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Atentament.
Senyor i