Cal Pal de la Cortinada.

Després de mirar i admirar l'església de sant Martí, no marxem del petit nucli de població de la Cortinada ( parròquia d'Ordino ). A pocs metres del temple romànic, ja documentat al segle XII i modificat als segles XVI i XVII, ens espera Cal Pal una de les edificacions més antigues d'Andorra que es remunta a l'Edat Mitjana.

L'última persona que habità la casa va ser Antoni Torres Armengol que l'any 1.955 la vengué a Serafí Reig Ribó. Després d'estar tancada durant una colla d'anys l'edifici fou restaurat a la dècada dels 90 respectant i preservant la seva estructura original.

L'exposició "Primera Pedra", de l'artista igualadí Jordi Fulla ( 1.967 - 2.019 )  omple  Cal Pal, des de l'octubre del 2.018 fins al mes de desembre del 2.021, amb la màgia de les construccions amb pedra seca. La vintena de pintures i dibuixos que ens acompanyaran durant la visita són de diverses construccions andorranes fetes amb la tècnica de la pedra seca. Caminar molt lentament per la planta baixa contemplant les creacions de Jordi Fulla és difícil d'oblidar. Pedra als dibuixos i pintures, pedra al paviment, falses pedres que suren...

Quan va morir l'artista d'Igualada tenia dues exposicions obertes. Una a Barcelona, al Museu Can Framis ( últim projecte de la Fundació Vila Casas dedicat a la pintura contemporània) , i l'altra a Cal Pal que encara podeu visitar.

L'espai, gairebé irreal, on hi ha el forn de pa us regalarà un univers arquitectònic molt antic i molt allunyat del món tecnològic en el que vivim.Després de la restauració Cal Pal es defineix com "un espai destinat a fomentar la reflexió sobre la identitat, els orígens i el patrimoni natural i cultural d'Andorra". Pugem a la primera planta i ens aturem al menjador.

A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure el quadre fet amb pintura acrílica sobre paper "Les Escaldes de la vall del Madriu", obra de Jordi Fulla.

Cal Pal en els seus orígens formava part dels bens de l'alberg d'Escoter, una donació de Bernat Escoter a favor de Joan Pal d'Ordino. Durant segles fou propietat de la família Pal, però al segle XVII passà, per matrimoni, a la casa de Joan Torres de la casa Teixidor de Sispony.
A la fotografia següent de detall podeu observar la "caixa forta" que hi ha a l'habitació principal de la primera planta.

Com he explicat abans, l'últim estadant de Cal Pal  vengué l'antiga casa a Serafí Reig Ribó membre de la nissaga andorrana dels Reig, coneguts tabaquers, banquers i polítics.

Quan era propietat dels Reig, Cal Pal tingué la funció d'assecador de tabac. Sortim de l'habitació per continuar descobrint la primera planta amb el seu impressionant paviment de fusta.

A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu admirar la pintura acrílica sobre tela "Canillo. Cabana del corral de pedra".

Documents dels segles XVI i començaments del XIX expliquen diferents ampliacions de l'edifici. A la del segle XIX s'afegí un tercer cos en un lateral on s'edificà el colomar i les dues galeries cobertes que completaren l'edifici. A la propera fotografia de detall podeu veure, des de l'interior, els forats dels colomar.

Amb l'acurat projecte de restauració s'aturà la degradació d'un dels edificis singulars més plens d'història del petit país dels Pirineus. El dis 2 de març del 2.011 Cal Pal fou inclòs en l'inventari General del Patrimoni Cultural d'Andorra.

Els mesos de maig, juny, setembre i octubre del 2.019 Cal Pal, el Govern d'Andorra i els Col·legis d'Arquitectes, Enginyers  i Geòlegs van fer el primer curs sobre pedra seca destinat a professionals de la construcció.

La fotografia anterior de detall és un contrapicat en el que es pot apreciar l'estructura interna de la teulada a quatre aigües del colomar. A la propera fotografia de Lluís Marià Vidal i Carreras ( 1.842-1.922 ) podeu veure al centre Cal Pal. En Lluís Marià, enginyer de mines, geòleg i que fou president del Centre Excursionista de Catalunya, l'ateneu Barcelonès i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, va fer la fotografia el 12 d'agost de 1.890.

 Font Fotografia: Wikimedia Commons.

En la popera visita a Andorra, a més a més de comprar i esquiar, no deixeu de reservar una estoneta del vostre temps per descobrir Cal Pal de la Cortinada.

Atentament.

Senyor i

Romànic andorrà ( 4 ).

Deixem el conjunt històric medieval de Les Bons, baixem el turó i tornem per la CG-2 fins a Escaldes-Engordany. Si la descoberta anterior fou l'església de sant Romà ( parròquia d'Encamp ), avui la farem a la parròquia d'Ordino, concretament a l'església de sant Martí. Recordeu que la parròquia és cadascun dels set territoris en que està dividida administrativament Andorra. Un cop a Escaldes-Engordany anem a la dreta per la CG-3 fins arribar al nucli de població de La Cortinada.

Sant Martí de la Cortinada apareix citada en un document de l'any 1.162. El temple, edificat al segle XII, es modificà als segles XVI i XVII canviant fins i tot la seva orientació.

De l'església romànica es conserva part dels murs sud i oest, la torre campanar i l'absis transformat en capella lateral. Si l'església romànica tenia planta rectangular, amb les reformes barroques es transformà en un edifici de planta gairebé quadrada.

El presbiteri romànic el trobareu a la dreta només entrar a l'església. L'absis fou reconstruït al segle XX. El campanar, de base quadrada, està situat als peus de l'antiga església. És una torre de dos pisos amb dues finestres geminades al primer i quatre al segon amb decoració d'arcs cecs i dents de serra. La coberta, a quatre aigües, és de pissarra.

Entrem a l'església i fixem-nos en el tram presbiteral on veurem dos arcs torals i entre ells dos arcs formers cegats. En aquest espai podeu gaudir d'alguns fragments de pintures murals de finals del segle XII obra del Mestre de la Cortinada.

A la propera fotografia de detall dels fragments de les pintures murals romàniques podeu veure en l'intradós de l'arc un personatge amb arc.

A la seva esquerra hi ha un quadrúpede del que destaquen les seves urpes i la llengua trífida. El podeu apreciar millor a la fotografia següent.

Els fragments de pintura mural es van descobrir l'any 1.968. El costat nord del presbiteri és l'espai on se'n conserven més.

Al centre ( part superior ) de la propera fotografia podeu veure a sant Martí, patró del temple. Amb la seva mà esquerra agafa un bàcul perquè era bisbe, i amb la dreta està beneint. A l'esquerra de sant Martí hi ha representat un clergue.

Sota la representació de sant Martí, assegut en un tamboret de tres potes ( de les que només una toca aterra ), veiem un home que duu un ganivet a la seva mà dreta i una copa que agafa amb la seva mà esquerra. Podem llegir al seu costat la inscripció Gilem Gui.ret. A l'esquerra hi ha un ocell i a la dreta un cantiret.

Al frontal del pilar trobem representat a sant Brici que fou deixeble de sant Martí i el succeí a la diòcesi de Tours. A la mà esquerra porta el bàcul de bisbe.

Després de canviar l'orientació de la nau a l'època barroca, al nou altar major es col·locà un retaule de fusta policromada dedicat a sant Martí.

Davant del retaule de l'altar major i dels altres retaules barrocs de les capelles laterals dedicades a la Mare de Déu, sant Antoni Abat i la Mare de Déu del Roser, hi ha grans reixes de ferro forjat.

Sortim de l'església però no marxem del nucli de població de La Cortinada perquè a pocs metres de sant Martí ens està esperant Cal Pal, una casa pairal singular andorrana amb una colla de segles d'història.

Atentament.

Senyor i

Romànic andorrà ( 3 ).

Baixem per la serpentejant CS-200, després de gaudir de sant Miquel d'Engolasters, fins a Escaldes-Engordany per continuar per la CG-2 fins al nucli de població de Les Bons a la parròquia d'Encamp.

Quan aparqueu el cotxe i alceu la mirada entendreu que caldrà enfilar-se al turó per conèixer el conjunt històric de Les Bons. Pujar-hi és tornar a l'època medieval. Coronant el turó trobareu una torre de defensa de quatre pisos ( el vestigi més important del poc que queda del castell )  i l'església romànica de sant Romà.

El nucli de població de Les Bons apareix documentat l'any 1.162. El 23 de gener de 1.164 fou consagrada l'església de sant Romà. La petita església, que sembla sorgir de la roca, és d'una sola nau, de planta rectangular i un petit absis semicircular decorat amb un fris d'arcs cecs i tres lesenes.

L'accés a l'església es situa al mur oest. Abans d'entrar-hi trobareu un porxo afegit l'any 1.589. Sant Romà té un campanar de cadireta de dos ulls.

Només entrar al temple veureu la petita nau coberta amb volta de canó reforçada per un parell d'arcs torals ( també anomenats arcs de faixó ), un recolzat en dos pilars rectangulars i l'altre en dues columnes.

Malauradament les pintures murals que veureu són un còpia de les originals que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ). Les pintures les va fer al segle XII el Mestre de santa Coloma.

Lluís Plandiura i Pou fou un important industrial, gran col·leccionista d'art i diputat al Congres ( nomenat Comissari Reial de Belles Arts ). Com a col·leccionista va reunir milers d'objectes de totes les èpoques. Creà un museu a casa seva que mostrava a tothom interessat per l'art. L'any 1.932 els seus negocis de canya de sucre van patir una greu crisi econòmica. Vengué la seva col·lecció a la Junta de Museus de Barcelona per 7.000.000 de pessetes. Penseu que al MNAC hi ha més de 1.300 obres de la col·lecció Plandiura...

Una d'aquestes són els dos fragments de pintures murals de la decoració absidal de l'església de sant Romà: el registre dels apòstols i la volta.

A la fotografia anterior de detall podeu veure, d'esquerra a dreta, a sant Andreu ( que duu una creu ), Maria ( amb el calze ) i sant Pere ( amb les claus a la seva mà esquerra - tapades pel crucifix però que apreciareu perfectament a la sisena fotografia ). A la dreta de la finestra central de l'absis hi ha sant Pau i sant Jaume que duen rotlles.

El fragment inferior de la volta representa a Crist en Majestat ( Maiestas Domini ), iconografia típica de l'art romànic. Dels símbols del Tetramorf només s'ha conservat ( a l'esquerra de la propera fotografia ) el brau que representa a sant Lluc.

Malauradament al segle XVI es van repicar part dels murs ( carregant-se les pintures murals dels segle XII ) per tornar-los a pintar seguint la tradició gòtica. Les podeu veure a la part superior de la fotografia anterior - sobre el fragment del Crist en Majestat -, i a la fotografia següent on sant Pere obre les portes del paradís als elegits.

Abans de sortir de l'església, sobre la porta, hi ha el retaule del segle XVI de tradició gòtica dedicat a sant Romà d'Antioquia de l'escola del Mestre de Canillo. Originalment situat al presbiteri tapava les pintures murals romàniques.

Baixem el turó que acull el conjunt històric de Les Bons. Agafem el cotxe i tornem per la CG-2 fins a Escaldes-Engordany on anirem a la dreta per la CG-3 fins a La Cortinada, un nucli de població situat a la parròquia d'Ordino, on visitarem virtualment l'església de sant Martí i Cal Pal.

Atentament.

Senyor i

Romànic andorrà ( 2 ).

Després de visitar virtualment l'església de Santa Coloma i l'espai Columba al nucli de població de Santa Coloma ( parròquia d'Andorra la Vella ), anem per la CG-1 fins a Escaldes-Engordany per agafar la CS-200 que s'enfila muntanya amunt fins al llac d'Engolasters ( ja a la parròquia d'Encamp ). Abans d'arribar-hi trobem una de les mostres més belles del romànic andorrà, l'església de Sant Miquel d'Engolasters.

Si a Santa Coloma és fàcil aparcar, a Sant Miquel us costarà una mica. És una petita església del segle XII d'una sola nau, amb un absis semicircular i un campanar de planta quadrada ( molt gran si el comparem amb la resta de l'església ) de 17,5 metres s'alçària coronat per una coberta piramidal de pissarra .

El campanar, adossat al mur nord, és obra del mateix mestre que el de Santa Coloma. A la propera fotografia podeu veure, a l'esquerra, la decoració amb els arcs cecs  de l'absis, i a la dreta la base monolítica del campanar.

Els tretze arcs cecs que decoren el petit absis estan força erosionats perquè l'església està construïda amb pumicita ( popularment coneguda com pedra tosca, una roca d'origen volcànic molt porosa )  i morter de calç.

Als tres pisos superiors del campanar hi ha als quatre vents dotze finestres geminades ( de dues obertures, separades per una columna central anomenada mainell ) emmarcades per un fris de tres arcs cecs, com podeu constatar a la propera fotografia.

Al mur sud trobem la porta d'accés. Només entrar el protagonisme és per les pintures murals de l'interior de l'absis, una reproducció exacta de les pintures murals romàniques originals que es conserven al Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).

Les pintures de l'absis de Sant Miquel d'Engolasters foren adquirides per la Junta de Museus de Catalunya durant la campanya de 1.919-1.923. Alarmats pel que havia passat amb l'església de Santa Maria de Mur l'any 1.919, en la que les seves pintures murals romàniques es vengueren, arrencaren i traslladaren al Museum of Fines Arts de Boston, la Junta de Museus dugué a terme una campanya per salvar el romànic del Pirineu.

Del 1.919 al 1.923 es van comprar, arrencar amb la tècnica del strappo i traslladar a Barcelona per salvaguardar el pat4rimoni amenaçat.
Al centre de la fotografia anterior podeu veure la màndorla ( el marc o aurèola en forma d'ametlla ) amb la figura de Crist, beneint amb la mà dreta i amb el Llibre de la Vida a la seva mà esquerra. La màndorla està envoltada pel tetramorf, una representació iconogràfica formada per quatre elements.

El tetramorf més difós és el cristià en el que es representen els quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan. A la fotografia anterior podeu veure un detall de la part dreta del tetramorf. Sota l'àguila que representa a sant Joan, un àngel porta un medalló amb el lleó, símbol de sant Marc.

A l'esquerra del tetramorf l'àngel duu un medalló amb la representació d'un brau - símbol de sant Lluc -, però damunt seu no hi ha sant Mateu sinó l'arcàngel sant Miquel a qui està dedicada l'església ( fotografia anterior de detall ).

A l'alçària de les finestres de l'absis trobem representats diferents apòstols. A la fotografia anterior de detall ,de la banda esquerra de la finestra, el de la dreta és sant Pere perquè a la seva mà  duu les claus. A la propera fotografia, de la banda dreta de la finestra, estan representats sant Pau i sant Andreu.

Deixem de mirar i admirar la reproducció de les pintures murals i observem un moment la senzilla nau de l'església, amb sostre de fusta sobre el que hi ha lloses de pissarra.

Al mur oest ( el de la fotografia anterior ), al segle XX, s'obrí una nova porta d'accés i es tapià la que hi havia al mur sud. Al costat de la nova porta s'obrí una finestra per veure l'església quan està tancada. A la darrera restauració es va tornar a obrir la porta del mur sud ( l'original ) i s'eliminà la del mur oest. Adossat a la nau hi ha un porxo afegit posteriorment.
Deixem el petit nucli d'Engolasters, baixem a Escaldes-Engordany per continuar per la CG-2 fins a la parròquia d'Encamp, concretament al nucli de població de les Bons on ens espera l'església de Sant Romà.
Atentament.
Senyor i

Romànic andorrà ( 1 ).

Amb l'entrada d'avui torno a Andorra, el petit país dels Pirineus. L'última és del febrer del 2.013, en la que us recomanava el llibre d'Editorial Andorra " Marbre d'aire" una antologia de poemes de Joan Margarit dedicada a les arts. També vàrem visitar virtualment la Biblioteca Nacional d'Andorra, la Biblioteca Pública del Govern i l'Arxiu Nacional.

Molts visitants  d'Andorra només coneixen el comerç i els esports d'hivern, però el país té molt més per descobrir. A l'entrada "No tot són edificis moderns..." visitàrem virtualment Casa Gillemó i Cal Cintet, i al barri antic d'Andorra la Vella us vaig ensenyar la llibreria la Puça. 

Passejant pel rec del Solà ens mostrà l'Anella Verda d'Andorra la Vella i veiérem com els andorrans s'adapten als riscos naturals, com les mesures de protecció contra esllavissades de pedres amb grans xarxes.

Avui comencem un periple per tot el país per gaudir de les seves desconegudes esglésies romàniques.

Quan arribeu a Santa Coloma, un nucli de població situat a la parròquia d'Andorra la Vella, el campanar cilíndric de la seva església parroquial preromànica us cridarà poderosament l'atenció. També us sorprendrà l'absis quadrangular que ens parla de l'antiguitat del temple.

Hi podeu aparcar al costat i pujar-hi seguint el caminet que l'envolta. L'església de Santa Coloma es construí en un moment indeterminat entre els segles VIII i IX. En aquell moment Andorra formava part de l'Imperi Carolingi.

Seguint el senderó, veureu que la  joia arquitectònica té al seu costat un dels conreus tradicionals del Principat d'Andorra: el tabac.

L'estructura actual encara correspon a l'edifici primitiu, amb una nau rectangular i l'absis quadrangular diferent als absis romànics semicirculars que es varen construir a partir del segle XI. Al segle XII s'aixecà l'esvelt campanar de planta circular amb finestres geminades als quatre vents. El porxo es va construir en algun moment indeterminat dels segle XVI o XVII.

Dels frescs originals només es conserva in situ una petita part. Gràcies al Vídeo Mapping ( fotografia anterior i propera ) les pintures "retornen"  per un moment al seu emplaçament original. 

L'any 1.932 el controvertit antiquari Josep Badolet ( 1.891 - 1.982 )  va comprar les pintures per 15.000 pessetes. Un especialista italià, Arturo Sividini, les va arrencar i les comprà el banquer belga, el baró Cassel Van Doorn, per instal·lar-les a la seva mansió...

Els nazis li van requisar i les van dipositar en unes mines de sal. Acabada la Segona Guerra Mundial es van quedar en un magatzem de Munic. L'any 1.969 van anar a un museu de Berlín fins que al 2.007 el govern d'Andorra les va comprar a l'hereu del baró.

A l'ala dreta del cap de la nau, dins d'una urna de vidre, hi ha la talla de la Mare de Déu del Remei, de fusta policromada. és de finals del segle XII o principis del XIII.

A la fotografia anterior podeu veure el retaule major construït entre 1.741 i 1.742 pel Mestre d'Adrall i daurat per Simó Ruaix. Fins ben entrat el segle XX havia presidit l'església, adossat a la paret de l'arc triomfal ( que separa la nau de l'absis ) i tapant els frescs.

Sortim de l'església de Santa Coloma i anem a l'aparcament. Just davant veureu l'Espai Columba, inaugurat el 21 de març del 2.019. La nova sala d'exposicions, a pocs metres de l'església, acull el conjunt pictòric del segle XII.

No puc mostrar-vos cap fotografia del seu interior perquè està prohibit fer-ne, però si cliqueu el proper enllaç en podreu veure un tastet: Espai Columba.

L'any 2.011 Andorra i la Unió Europea van signar un acord econòmic en el qual, entre altres temes, es va permetre al Principat encunyar monedes d'euro andorranes. A les de deu, vint i cinquanta cèntims el protagonisme és per l'església de Santa Coloma. A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la de vint cèntims ( és del 2.017 ) i a la dreta la de cinquanta cèntims ( del 2.018 ).

Deixem el nucli de població de Santa Coloma per anar fins a Escaldes-Engordany per agafar la CS-200 que s'enfila muntanya amunt. El petit nucli d'Engolasters ens espera, impacient, l'església de Sant Miquel.

Atentament.

Senyor i