Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes populars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festes populars. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de març del 2026

Aste Nagusia a la Calle de la Pelota.

A l'entrada anterior dedicada a l'Aste Nagusia ( la Semana Grande ), la festa principal de la capital de Bizkaia, vàrem gaudir a la Plaza Nueva  de la demostració de danses basques del grup Salbatzaile Dantza Taldea del barri bilbaí de Castaños
Al final de l'entrada us explicava que continuaríem vivint la festa a la calle de la Pelota, concretament a l'antic edifici La Bolsa, participant en el Bilbo Kantari una iniciativa sorgida d'un grup d'aficionats que té per objectiu fomentar les cançons en euskara.


Al segle XVI aquest carrer ja s'anomenava popularment calle de la Pelota però el nom oficial era calle de San Francisco. Molt aviat fou el carrer passà a nomenar-se oficialment calle de la Pelota.
El nom popular que s'imposà a l'oficial té el seu origen en el primer frontó de la ciutat ( excloent l'informal en un dels murs de la Catedral de Santiago ). En aquell frontó hi van jugar generacions de bilbaïns des del segle XVI fins a finals del segle XVIII.
Al número deu del carrer, flanquejat per la calle de la Torre i la calle del Perro, hi ha el Palau Yhon, conegut també com La Bolsa.


En aquest palau barroc destaquen l'espectacular llinda de la portalada i la fornícula entre dos dels balcons de la primera planta. La portalada, amb les seves motllures mixtilínies és inèdita en l'arquitectura civil de Bizkaia. Les altres dues portes dels carrers de la Torre i del Perro són molt més austeres. L'edifici de tres plantes està construït amb carreus ben escairats.


A la fornícula hi ha una imatge de la Virgen de Begoña, feta per l'escultor Higinio de Larrea l'any 1.917, que substituí a l'anterior perquè durant la vaga general d'aquell any la van llençar a la Ría.
 

L'edifici, edificat al segle XVIII, després de ser rehabilitat pels arquitectes Pedro Maria Basáñez i Alberto Sans, s'ha transformat en un centre administratiu i cultural del districte. La capital de Bizkaia està dividida en vuit Distritos i cada districte en barris. El palau Yhon forma part del barri de Casco Viejo, un dels onze barris dels Distrito 5 Ibaiondo.
L'edifici primer fou el palau de los Marqueses de Vargas y Condes de San Cistóbal i posteriorment el palau Ahyon. No està clar perquè l'edifici s'anomena popularment "La Bolsa".
Però deixem les plantes superiors del palau barroc per centrar-nos en la planta baixa on els músics s'estan preparant per començar el Bilbo Kantari i la gent comença a omplir els carrers per cantar i cantar. Els cantaires hi que participen no estan tota l'estona al mateix lloc i després de cantar d'una sèrie de cançons segueix als músics i al director fins a la propera parada.


A més a més de gaudir-ne durant l'Aste Nagusia, els segons dimarts de cada mes, a les vuit de la tarda a la taberna Kalderapeko ( calle del Perro-Siete Calles, a pocs metres del palau Yhon ) comença una passejada pel Casco Viejo cantant i cantant.


El programa de festes deixa molt clar l'hora i el lloc on començarà el passeig musical: "20:00 Casco Viejo. Edificio La Bolsa. Bilbo Kantari". La gent va arribant i els músics ja estan preparats.


Els instruments comencen a sonar i malgrat que encara no han arribat el director que ens ajudarà a cantar ni la Pregoilaria ni la Txupinera la gent té ganes de gaudir i alguns es posen a ballar.


Arriben el director, la Preoilaria i la Txupinera i ara ja estem preparats per començar. El director diu el número de la pàgina de la cançó que cantarem.


Alguns la busquen al petit llibret on hi ha la lletra de cent catorze cançons en euskara, però la majoria ho fan al telèfon mòbil.


Al proper vídeo podeu assaborir l'ambient de festa del Bilbo Kantari.La cançó Marijaia la van encarregar les comparses de l'Aste Nagusia. Edorta Jiménez Ormaetxea va escriure la lletra i Kepa Junkera Urraza va compondre la música. Una cançó molt alegre que ens convida a gaudir de la Semana Grande de Bilbao.

Si us ha agradat, us proposo tornar-la a escoltar i cantar-la sense por. A la propera fotografia teniu la lletra de Marijaia que trobareu a la pàgina vuitanta-nou del llibret.


Si visiteu la capital de Bizkaia en el període de nou dies a partir del dissabte següent al quinze d'agost podreu gaudir de l'Aste Nagusia ( la Semana Grande ). Uns dies en els que a Bilbao descobrireu un poble que estima molt les seves tradicions.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 27 de juliol del 2013

Les abelles de l'Abellera.

Al juny del 2.009, a l'entrada Goigs i mel de l'Abellera, vam descobrir qui era Fra Bernat Boïl.L'ermità, aprofitant les parets de la cova va construir una ermita en la que va viure entre 1.485 i 1.493.Un eixam d'abelles va fer-hi un rusc, del que Fra Bernat recollia la mel...


Si demaneu la clau de l'ermita a Prades podreu gaudir d'una excursió que pot fer gairebé tothom. La pujada fins a l'ermita no té complicacions. Després de visitar-la, continueu  per la dreta  gaudint de les vistes...Al final de la balma veureu una petita construcció,a la que no podreu accedir. A la dreta de la finestra hi ha una petita entrada al rusc de les abelles.


Des de fa una colla d'anys la població d'abelles ha disminuït. Aquest és un greu problema, ja que les abelles són la principal espècie pol·linitzadora. Les últimes vegades que he pujat a l'ermita, era difícil veure entrar i sortir a gaires abelles del rusc; però el passat més de maig , més fred i plujós, em va sorprendre la gran activitat que mostraven les abelles de l'Abellera. El dia que teníem previst  pujar a  l'ermita, va fer un ruixat a primera hora del matí i mireu com estava l'entrada del rusc...

 

Tots els anys es subhasta, en una festa popular , la mel que han fet les abelles de l'ermita. Els diners ajuden a mantenir aquest entorn encisador.


Una portella dóna accés al rusc, del que l'apicultor traurà la preuada mel. Potser també aprofitarà per gaudir del paisatge esplèndid que es veu per la petita obertura...


La publicació d'un informe de l'EFSA ( Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ), relaciona l'ús de pesticides amb neocotinoides ( que actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes ), amb l'alta mortalitat de les abelles. No és un problema menor, penseu que la desaparició  de les abelles és una gran amenaça a la biodiversitat; ja que sense elles difícilment es produirà la pol·linització.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 10 de juny del 2009

Goigs i mel de l'Abellera.

Nens i nenes de cicle inicial fa uns dies us vaig espiar en la vostra visita a l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera. Les vostres mestres van explicar-vos com Fra Bernat Boïl va bastir una ermita aprofitant les parets de la cova i va viure a l'Abellera del 1.485 al 1.493. Ja sabeu que un dia un eixam d'abelles van construir el seu rusc a l'ermita.L'ermità recollia la mel que a l'hivern era un bon aliment.. Fra Bernat Boïl va acompanyar a Cristòfol Colom en el segon viatge a Amèrica.
Alguns dels nens van descobrir darrera de l'ermita un petit espai misteriós amb la porta tancada amb clau. Sabeu que hi ha ? El rusc. Vaig fer una fotografia on podeu veure per on entren les abelles.

Tots els anys fan una festa on es subhasta la mel que han fet les abelles de l'ermita. Tots vosaltres heu vist que l'ermita està molt cuidada. Els diners per tenir cura i conservar l'ermita i el seu entorn surten de vendre aquesta mel.No he estat mai en aquesta festa, però us regalo la fotografia del meu bon amic Jaume de Camarasa un gran aficionat a l'apicultura, recollint la seva mel.

En aquestes festes i aplecs la gent canta els goigs. I em direu: Senyor i què vol dirs goigs. Doncs els goigs són composicions poètiques de caràcter popular. Es canten col·lectivament en un acte religiós de cert relleu: una missa de festa major, un aplec, una processó,...El full en que aquestes poesies s'imprimeixen també s'anomena goigs.
Hi podeu veure el títol, el text, la imatge de la Mare de Déu o del sant, i la música. La paraula goigs apareix documentada per primera vegada a la Crònica de Ramon Muntaner 1.325-1.328.
Un tastet: Goigs a la Mare de Dèu de l'Abellera:
Per l'abella que us cercava,
i la flor que l'acollí;
feu-nos ésser romaní
de la vostra serra blava.
Com podeu veure aquest petit espai ens ha permès descobrir moltes coses.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 27 de maig del 2008

CORPUS A SOLSONA

Apreciada senyora:

El diumenge dia 25 de Maig vaig estar parlant amb els óssos, l’àliga, el drac, els gegants,...Per a ells era un dels dies més importants de l’any; la festa de Corpus, que amb la festa Major de Setembre són dos pilars fonamentals de la ciutat de Solsona.
Semblava que la pluja no ens deixaria gaudir, però finalment la festa es va fer a l’interior de la Catedral.
Recordar als nens i nenes de cicle inicial que ens van visitar fa molt pocs dies ens va animar a ballar molt i molt bé. Nens i nenes, pares i mares aprofiteu una de les dos festes per descobrir la magnífica ciutat de Solsona.
Aquí teniu unes fotografies ...

 
  
  
 
Atentament
Senyor i