Tornem al Call Major de Palma, que en època medieval era una espècie de ciutat independent emmurallada, on en entrades anteriors hi vàrem visitar virtualment els Banys Àrabs i el Taller 6a.
En un raconet, al número dos del carrer de Can Fonollar, a tocar del carrer de Vallespir trobem l'entrada al recinte de l'antic Convent de Santa Clara.
A la fotografia anterior en primer terme podeu veure l'entrada al recinte i darrere, al fons, el portal d'accés a l'església conventual. La propera fotografia de detall és de la imatge de Santa Clara que hi ha sobre la llinda de la porta del recinte. La santa agafa amb la mà dreta la custòdia i amb l'esquerra el bàcul.
El convent de Santa Clara és molt gran però al ser de clausura només podem accedir a l'església conventual i a l'edifici de la dreta comprar a les clarisses dolços i pa artesanal.
El claustre, sala capitular, cel·les i hort són espai de clausura i no en podem gaudir. Als corredors del claustre hi ha els sepulcres gòtics de les abadesses.
M'apropo al portal d'accés a l'església conventual i em giro per fer la fotografia següent en la que podeu veure, al fons, la porta d'accés al recinte del convent.
Estem en un dels convents femenins més antics de Palma. L'any 1.256 el papa Alexandre IV autoritzà la creació d'un nou cenobi a Palma. Li havia demanat la clarissa sor Caterina, abadessa del Monestir de Santa Maria de Tarragona.
L'any 1.257 les clarisses procedents de Tarragona obtingueren amb l'ajuda del rei Jaume I i de famílies nobles els terrenys amb cases, bany, un hort i l'ús d'un aqüeducte on es construí el convent. La clausura començà al gener del 1.260.
A la fotografia anterior podeu veure la coberta de l'església conventual que com podeu constatar és un trencaclosques arquitectònic. L'església del convent es començà a edificar al segle XIII sobre restes d'origen musulmà. Al segle XV es reformà i al XVII es substituí la part gòtica per una a cavall dels estils renaixentista i barroc.
A la dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar el campanar de planta quadrangular que al seu interior acull una campana gòtica fosa l'any 1.360, de vuitanta centímetres de diàmetre i que pesa dos-cents noranta-sis quilograms.
El convent durant la Guerra del Francès (1.808 - 1.814) fou refugi d'algunes monges procedents de Pedralbes, Toledo, Castelló d'Empúries, Zaragoza i Cieza ( Murcia ).
El dia set de novembre del 1.888 l'abadessa demanà en una carta dirigida al bisbe, almoina per reparar la sala capitular del segle XIV que presentava un estat ruïnós.
Deixem d'observar detalladament l'exterior de l'església conventual per apropar-nos al portal d'accés dissenyat per l'escultor Antoni Carbonell i entrar.
A la propera fotografia de detall podeu observar el medalló que remata el frontó trencat que remata el portal. Al medalló tornem a veure la iconografia de la santa que agafa la custòdia amb la mà dreta i el bàcul amb l'esquerra.
Entrem a l'església de planta rectangular, d'una sola nau, amb vuit capelles laterals. Les quatre del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) són de planta rectangular i les quatre del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) tenen diferents plantes.
M'apropo al presbiteri per veure millor el retaule major amb la imatge de la Immaculada Concepció a la fornícula superior i la de Santa Clara a la fornícula inferior.
Vaig fins a la reixa que no permet l'accés al presbiteri i em giro per fotografiar frontalment el cor de l'església conventual.
A la part superior central de la fotografia anterior podeu observar el llantoner de l'església i a esquerra i dreta les taques d'humitat que demanen una urgent rehabilitació de la coberta. Taques que podeu observar millor a la fotografia següent.
Com podeu constatar a les fotografies anteriors i a les dues properes, el cor s'amplià. Sobre les capelles laterals i l'accés a l'església podeu veure les obertures tancades amb gelosies que amaguen l'espai reservat a les clarisses.
El convent acollí a una comunitat gran de clarisses, seixanta-dos. L'any 1.837 com a conseqüència de la desamortització les cases femenines es van reorganitzar. Al convent de Santa Clara hi havia trenta-una monges a les que s'hi van afegir les trenta-quatre del monestir de l'Olivar d'Inca.
Si observeu detalladament la primera fotografia de l'interior de l'església constatareu que a la dreta hi he dibuixat una circumferència groga. A l'interior hi ha una obertura rectangular amb la reixa contundent que podeu veure a la propera fotografia.
Abans de sortit de l'església vull mostrar-vos el Llit de la Mare de déu Morta que hi ha en una de les capelles laterals del costat de l'Evangeli. Per celebrar la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu el llit es munta just abans del presbiteri a diferència a les altres esglésies que el lloc escollit és l'entrada. Un espectacular moble d'influència rococó treballat amb fusta daurada amb molta decoració de volutes i fullatges.
A cada cantonada hi ha la talla d'una cara d'àngel. Al llit hi ha un llençol i dos coixins blaus i a la part inferior una tela de vellut vermell.
Sortim de l'església però abans de marxar aprofitem per comprar dolços o pa fets per les clarisses. Només ens cal anar a la porta que veurem a l'esquerra, entrar-hi, trucar el timbre i esperar que vingui una de les monges.
Ara sí, marxem del recinte del convent per continuar el nostra periple per Palma que en una propera entrada ens durà fins al Castell de Bellver.
Atentament.
Senyor i
