Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efemèrides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris efemèrides. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de febrer del 2024

Un cop d'ull a les cases de Guillem Viladot.

A l'entrada anterior dedicada a Agramunt vàrem mirar i admirar l'església romànica de Santa Maria que es començà a construir l'any 1.163. Vaig dir-vos al final de l'entrada que a la propera que parlés de la bella vila de la comarca de l'Urgell donaríem un cop d'ull a la casa natal de Guillem Viladot i Puig, el gran poeta visual de les terres lleidatanes.

 
Deixant la plaça de l'església i anant pel carrer de Sió arribem en pocs minuts als números vint-i-quatre i vint-i-sis. A la fotografia anterior podeu veure Cal Viladot, el número vint-i-sis del carrer de Sió, edifici que quedà molt malmès durant el bombardeig del dia cinc d'abril del 1.938 i que la família Viladot començà a reconstruir l'any 1.939 amb la farmàcia a la planta baixa. Guillem Viladot, el poeta i farmacèutic agramuntí, havia nascut a la segona planta de l'edifici de la dreta, el número vint-i-quatre. 

 
Com podeu constatar a la fotografia anterior, al pilar de la dreta del cobert de Cal Viladot hi ha un petit plafó informatiu de camins de riella Patrimoni d'Agramunt en el que podem veure dues fotografies antigues d'aquest indret.


A la fotografia de l'esquerra podem esgarrifar-vos amb les conseqüències del bombardeig italià en dos edificis del carrer de Sió. Al número vint-i-sis, molt malmès, la família Viladot hi començà a construir Cal Viladot l'any1.939. A la dreta podeu constatar que la casa natal de Guillem Viladot, el número vint-i-quatre, està gairebé destruït. 


Font fotografia: Arxiu Revista Sió.
 
En el que fou el primer bombardeig d'Agramunt per l'aviació feixista italiana gran part de la vila fou destruït i van morir setze persones. Afortunadament la família Viladot-Puig durant la Guerra Civil estaven a la masia Ca l'Isidori.
He pogut filar tan prim amb les cases de Guillem Viladot gràcies al Treball de Final de Grau en Filologia Catalana i Estudis Occitans de la Universitat de Lleida <<A un pas de Riella>>: Ruta literària per l'Agramunt de Guillem Viladot" d'Anna Ribó Sala.
A la fotografia de la dreta podem veure com Guillem Viladot i la seva família reben la visita del grup de caramelles d'Agramunt la Pasqua del 1.969.
 

  Font fotografia: Arxiu Revista Sió.
 
Deixem les fotografies antigues per tornar a observar la façana actual de Cal Viladot, que com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, es reconstruí seguint l'estructura arquitectònica de la casa bombardejada.

La propera fotografia de detall ens permet veure millor el plafó de ceràmica vidrada que hi ha entre el primer i el segon pis de la casa dels Viladot en el que podem llegir el text FARMACIA VILADOT  flanquejat per dos rombes en els que hi ha escrits els anys 1.776 ( esquerre ) i 1.933 ( dret ).


Entre les dues finestres del segon pis hi ha un segon plafó de ceràmica vidrada en el que podem veure a Sant Cosme i Sant Damià, patrons dels metges i farmacèutics. 

 
La família Viladot, a més a més de farmacèutics eren lletraferits. El pare d'en Guillem, Joan Viladot Puig ( cinquena generació )  fill, nét, besnét i rebesnét de farmacèutics va passar l'any 1.912 a ser el titular de l'oficina de farmàcia dels Viladot. 


A l'aparador de la que fou la farmàcia de la nissaga d'apotecaris Viladot hi podeu llegir una petita biografia de Guillem Viladot i Puig. Com podeu constatar a la fotografia anterior Cal Viladot actualment és un allotjament rural.
Deixem Cal Viladot i anem a la dreta pel carrer de Sió i quan trobem el carrer de la Cúria anem a l'esquerra fins a la Plaça del Pare Gras, on trobarem els tres edificis de la Fundació "Lo Pardal". 
Però abans d'arribar-hi ens aturarem  a la cantonada del carrer de la Cúria i del Corriol Del Forn per observar el gran mural amb el rostre d'en Viladot.


Toni Dil el pintà gratuïtament aquest homenatge a Viladot, en un mur cedit pels propietaris i l'autorització del fotògraf lleidatà Toni Prim per transformar la seva fotografia en un gran mural. El mural està just davant del que fou taller del poeta visual i molt a prop dels tres edificis de la Fundació "Lo pardal".
 
 
Toni Dil es sumà als actes del centenari del naixement del poeta visual agramuntí que va celebrar-se l'any 2.022. Inexplicablement la Generalitat de Catalunya mantingué aquest centenari al marge de les commemoracions oficials...


A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra la fotografia de Toni Prim  que emprà Toni Dil per fer el mural i a la dreta el logo del Centenari del naixement de Guillem Viladot.
Deixem el mural i passegem uns metres més fins a la Plaça del Pare Gras on, a la propera entrada dedicada a la vila d'Agramunt, visitarem virtualment els edificis de la Fundació "Lo Pardal".
Atentament.
Senyor i

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Fa 100 anys a la Vall Fosca ...

El passat 28 d'agost, a l'entrada La posada,  explicava la iniciativa dels cunyats Leonardo Vidal i Josep Gallart, construint a principis del segle XX una posada i una botiga d'ultramarins al poble de Senterada. L'objectiu era donar hostalatge i subministrar aliments a la gran quantitat de treballadors que anaven al nord de la Vall Fosca per fer una feina molt dura que revolucionaria el país. 
L'enginyer i polític Emili Riu i Periquet, nascut a Sort , tenia un projecte visionari, però ningú l'escoltava ni a Catalunya, ni a l'Estat Espanyol...


Font fotografia: El blog de l'oficina de turisme del Pallars Sobirà.

Però ell creia fermament en el seu projecte, i finalment va convèncer a empresaris franco- suïssos  per engegar el 18 de novembre de 1.911 la companyia Energia Elèctrica de Catalunya (EEC).El somni de l'Emili es va fer realitat i entre els anys 1.911 i 1.914, es va construir al nord de la Vall Fosca la central hidroelèctrica de Capdella. Ara ja sabeu perquè hi havia tantíssims treballadors a la vall.


Tothom reconeix el paper de l'enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson i la feina de la companyia la Canadenca, però el pallarès Emili Riu i Periquet  ha quedat oblidat malgrat el seu paper fonamental.La central de Capdella va permetre, per primera vegada, transportar l'energia a més de 200 quilòmetres del centre de producció.


La central hidroelèctrica va començar a funcionar al gener de 1.914 . Formada per cinc grups, cadascun dels quals té una turbina ( verda ) i un alternador ( gris). Porta cent anys generant electricitat ... Hi van arribar a treballar , per torns, fins a 40 persones.


Als anys 90 del segle passat la van automatitzar i es controla remotament des de Lleida. Amb només tres minuts es pot aturar o engegar. A l'alternador ( gris ), la força de l'aigua es transforma en energia elèctrica.
Aprofiteu per fer una visita guiada al Museu Hidroelèctric de Capdella, tot un luxe ! 

La Vall Fosca, 100 anys il·luminant Catalunya.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 3 de juny del 2009

Costa Brava "100 anys" (3).

Avui la calor m'ha deixat xafat del tot. He recordat dos llibres que ens transporten a la Costa Brava i a l'Empordà. La tramuntana ha bufat màgicament!
En el marc del Centenari de la Costa Brava volia recomanar-vos aquests llibres i , sobre tot, que amb els llibres sota el braç descobriu aquest magnífic raconet del nostre país ara que tindrem uns merescuts dies de vacances.
L'Empordà, el melic del món. De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine. Aquest llibre escrit per Oriol Pi de Cabanyes i editat per L'esfera dels llibres l'any 2006 és una barreja de reportatge i memòria. Ens proposa una descoberta del territori i de la gent.


A la fotografia de la coberta veiem a Beatriz de Moura, Rosa Regàs, Oriol Bohigas i Toni López.

La segona proposta és el llibre editat el 2008 per Brau Edicions en la seva col·lecció Ulyssus :
Viatge per la costa Brava. Paisatge,memòria,glamur i turisme. L'autor, Xavier Moret, també ens proposa una descoberta del territori i de la gent. Una descoberta sense pressa. Viatjar per descobrir, amb calma,...

A la fotografia de la portada podeu veure Ava Gardner i Franck Sinatra a Tossa de Mar l'any 1.950 en el rodatge de "Pandora y el holandés errante".
Busqueu una bona ombra i ....llegiu.
Atentament.
Senyor i

divendres, 16 de gener del 2009

50 anys de la Nova Cancó.

Avui volia recomanar als pares , mares , padrins i padrines de l'escola el número 159 de la revista enderrocck corresponent al gener del 2009. Podreu llegir l'article de Joaquim Vilarnau "50 cançons de la cançó. Mig segle de cançons" . En ell ens explica com al gener del 1959 en Lluís Serrahima publicà un article a la revista Gerrminabit amb el títol "Ens calen cançons ara". Aquest article es considera el manifest fundacional de la Nova Cançó.
Col·laboren en aquest treball el mateix Lluís Sarrahima, Josep Espart i Ticó, Ermengol Passola, Joan Molas i Núria Batalla,...
Ens proposen també una llista de les cinquanta cançons imprescindibles de la Nova Cançó.
La revista inclou la nova edició del disc Els setze jutges. Audiència pública, on podreu recordar cançons de Josep Mª Espinàs, Remei Margarit, Enric Barbat, Maria del Carme Girau, Joan Ramon Bonet, Martí Llauradó, Miquel Porter, Francesc Pi de la Serra, Guillermina Mota, Xavier Elies, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manel Serrat , Delfí Abella, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.
Llegir, escoltar, recordar....
Atentament.
Senyor i

diumenge, 2 de novembre del 2008

Liceu Escolar. 71 anys del bombardeig.

Avui fa 71 anys del bombardeig que va matar a 300 lleidatans, 60 dels quals eren alumnes del Liceu Escolar.
Volia recomanar la lectura del llibre editat l'any 2006 per l'Institut Municipal d'Educació de l'Ajuntament de Lleida "Liceu Escolar de Lleida 1.906-2.006". Les aportacions de diversos autors ens ajuden a conèixer que era i com es treballava al Liceu Escolar.


El retrat del treball pedagògic és molt interessant. Però volia destacar la part final del llibre -Vivències - on diferents ex alumnes ens expliquen el que va suposar per a ells.

El liceu era més que un centre d'ensenyament...
Vaig quedar enterrat viu...
Fèiem les classes sense llibres, només amb apunts,...
Recordo l'esfereïment, però amb poc detall...han passat molts anys...
Ens feien aprendre l'abecedari amb unes lletres de fusta o de cartró gruixut...La guerra em va deixar sense pare, sense amics, sense res...Nens i nenes, com podeu veure als lleidatans els va tocar patir molt. Ara que tenim de tot, cal recordar que no sempre ha estat així.
Atentament.
Senyor i