divendres, 13 de setembre de 2019

Casa Singer ( 1 ).

Les grans ciutats tenen petits racons, una mica amagats, que quan els descobreixes quedes bocabadat. Però també es pot passejar per grans avingudes en les que pots passar-hi hores i hores gaudint del comerç, el patrimoni, observant a la gent,... En la nostra visita virtual a Edingurgh vàrem xalar caminant lentament per The Royal Mile, el carrer més famós de la capital d'Escòcia de 1.814,2 metres de longitud ( distància que és una unitat de mesura - la milla escocesa- ). Comunica el Castell d'Edinburgh amb el palau d'Holyroodhouse...
Avui tornem a Sant Petersburg, concretament a l'avinguda Nevski, la principal avinguda de la bellíssima ciutat russa. Quatre quilòmetres plens d'història i contrastos.


Són moltes les joies que trobareu en aquesta llarga passejada, però avui ens aturarem on es creuen l'avinguda Nevski amb el canal Griboyédova per mirar i admirar la Casa Singer, coneguda també com Casa del Llibre. A la plaça des de la que vaig fer l'anterior fotografia hi ha els monuments dedicats al mariscal Mijail Bogdónovich de Toll - ministre de Guerra durant la invasió de Napoleó del 1.812-, i al general Kutuzov que també lluità contra Napoleó. Tot el parc " es observat" atentament per la Catedral de Kazan.


Estem davant d'un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura modernista de Sant Petersburgh que acull la llibreria més gran de la ciutat.
L'any 1.920 la companyia nord-americana de màquines de consir Singer, comprà una propietat a l'avinguda Nevski per construir-hi l'oficina principal a Rússia.


Els americans volien construir un gratacel similar al Singer Building de New York de quaranta-set pisos, del que podeu veure un gravat a la propera fotografia. Entre 1.908 i 1.909 fou l'edifici més alt del món. Va ser enderrocat al 1.968.


Font fotografia: Biblioteca del Congrés, gravats i fotografies NY, 31-NEYO 71-20.

 
Però les lleis de Sant Petersburgh no permetien construir edificis  amb una alçària superior als 23,5 metres. Cap edifici podia ser més alt que el Palau d'Hivern, que entre 1.732 i 1.917 fou la residència oficial dels tsars de Rússia.


L'arquitecte rus Pavel Yulievich Suzor ( 1.844 - 1.919 ), malgrat la restricció d'alçària, dissenyà un edifici de sis plantes coronades per una cúpula de bronze i vidre coronada per una gran bola de vidre de 2,8 metres de diàmetre. Les escultures, algunes de les quals podeu veure a la fotografia anterior de detall, són de l'estonià Amandus Heinrich Adamson ( 1.855 - 1.929 ).


La Casa Singer va ser el primer edifici de Sant  Petersburgh construït amb estructura metàl·lica que li permeté la instal·lació d'amples finestrals a la planta baixa. Fou un edifici innovador ja que tenia els models més avançats d'ascensors, calefacció, aire condicionat i un sistema automàtic per netejar la neu de la taulada.


Els motius inspirats en la natura, característics del modernisme, decoren de forma  espectacular la porta d'entrada a la Casa Singer com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera de detall.


Abans d'entrar observem atentament la magnífica decoració de la gran porta d'entrada a la llibreria més gran de Sant Petersburgh.


Deixem d'admirar aquesta joia modernista i ens preparem per entrar la gran llibreria que acull, plena de llibres i de lectors.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 9 de setembre de 2019

Antic convent de Sant Domènec.

Deixem el pla d'Almatà, l'altiplà sobre el meandre del Segre, origen al segle VIII de la ciutat de Balaguer. Allí hem donat un cop d'ull en entrades anteriors a l'església de Santa Maria d'Almatà, al santuari del Sant Crist i al Castell Formós - que fou suda-. En pocs minuts el camí de baixada on trobarem diferents estacions del Via Crucis, ens deixa al pont de Sant Miquel per on creuarem el riu.
Ens està esperant, impacient, l'antic convent de Sant Domènec, però abans d'entrar podem gaudir, a la propera fotografia, de l'església gòtica de Santa Maria - a l'esquerra-, i de la Creu de Terme de Sant Domènec, també gòtica, a la dreta.


El punt informatiu ens explica: " Fou voluntat del comte Ermengol X, que en deixà ordenada la fundació en el seu testament de 1.314. Actualment és conserven l'església i el claustre i part de les dependències monacals. El temple perdé la façana i dues capelles durant la Guerra de Successió del segle XVIII".


La construcció s'inicià al 1.323, quan Jaume II obtingué la llicència de Joan XXII, que fou papa entre 1.316 i 1.334. Està documentat que al 1.333 ja era habitat. Com a conseqüència de la guerra entre en comte d'Urgell Jaume II i el rei Ferran d'Antequera - l'any 1.413 - el convent patí greus desperfectes. L'església i el convent foren restaurats.


L'església d'una nau amb cinc capelles laterals, als contraforts, a cada costat; absis poligonal de set costats, i coberta de dues aigües de fusta sostinguda per arcs de diafragma, ha patit en les successives guerres - sobre tot amb la de Successió, la del Francès i la dels Set Anys.


Quan esteu al presbiteri i un gireu, malgrat les diferents restauracions, encara podeu veure alguna de les ferides patides per l'edifici gòtic, com la desaparició del cor.


A la Guerra de Successió l'església va perdre la façana que es restaurà de manera molt senzilla. Encara es pot veure sobre la porta d'entrada la data de 1,716 d'aquesta intervenció.


Sortim de l'església per visitar el claustre de l'antic convent, l'element arquitectònic més destacat. Construït probablement entre 1.333 i 1.350 fou destruït durant la guerra del 1.413 entre Jaume II comte d'Urgell i el rei Ferran d'Antequera. Amb el suport dels monarques es van restaurar el convent i l'església.


El claustre actual, de planta gairebé quadrada ( 30 x 31 metres) i amb les galeries d'una amplada de 3,5 metres, fou construït al segle XV. Les columnes estriades molt estilitzades sostenen arcs ogivals, també anomenats arcs apuntats, amb un calat trilobulat. Els carcanyols estan també calats amb tres lòbuls.


El convent dels dominics en la seva dilatada i accidentada història, ha fet de: casa de beneficència, casa de missions, hospital, caserna i monestir franciscà. Actualment en les antigues dependències del convent hi ha: una residència geriàtrica, una llar de jubilats, un parvulari i un edifici dedicada les activitats culturals.
Si ens apropem al Museu de la Noguera podrem observar atentament algunes peces que estaven a l'antic convent de Sant Domènec.


El doble jacent d'alabastre de la fotografia anterior i de la propera de detall és un fragment del sepulcre de dos infants. Malgrat la curta edat dels finats podeu apreciar clarament com les escultures els mostren ben armats.


Us deixaran bocabadats els caps de biga de la segona meitat dels segle XIV exposades al Museu de la Noguera, una magnífic treball en fusta i pintades al tremp.


Malgrat l'atac dels insectes xilòfags, que fa deixat cicatrius evidents en les bigues, la seva bellesa ens ajuda a imaginar-nos com era el convent abans de patir les ferides que l'han malmès.


Amb la conquesta de Balaguer, el rei Ferran d'Antequera la va incorporà a la Corona d'Aragó. El Comtat d'Urgell desaparegué...
Atentament.
Senyor i

dijous, 5 de setembre de 2019

Cases singulars de Lleida ( 40 b ).

Continuem al Museu de la Paeria situat al soterrani del palau construït a principis del segle XIII, per acabar de visitar l'exposició que explica les obres d'excavació i reconstrucció del soterrani i visitar les restes arqueològiques que s'hi conserven. A l'entrada anterior vàrem observar atentament els plànols de l'arquitecte Ramon Argilés i Bifet amb els projectes de reconstrucció de les façanes de la Paeria dels anys 1.929 i 1.930. Com podeu veure a la propera fotografia, Ramon Argilés també dissenyà la decoració interior de l'edifici.


Del 1.931 és el proper dibuix del Saló de Sessions de la Paeria. El 14 d'abril de 1.932, primer aniversari de la Segona República Espanyola, Salustià Estadella Arnó - Paer en Cap de Lleida- inaugurà la reconstrucció del palau de la Paeria.


Si compareu el dibuix anterior de Ramon Argilés amb la fotografia següent del Saló de Sessions, constatareu la fidelitat amb la que es van seguir les propostes de l'arquitecte.


Abans d'endinsar-nos en les restes arqueològiques del soterrani, una curiositat. A la propera fotografia podeu observar el plànol del "Proyecto de ensanche de la Plaza de la Paheria" Escala de 1 : 300 signat el 29 d'abril de 1.930. S'enderrocaren les cases número 1 i 3 del carrer Major per ampliar la plaça i encabir-hi la gran torre projectada per Ramon Argilés. No ho podreu llegir fàcilment, però a l'esquerra hi ha la Plaza de la Constitución ( Plaça de sant Joan ) i a la dreta la Plaza de la Libertad ( Plaça de sant Francesc ). A la part baixa del plànol, d'esquerra a dreta llegim el nom de cinc carrers molt antics de Lleida: del General, de Segarra, del Clavel, de Mossèn Amic i del Relojero ( avui inexistent ).


Deixem l'espai expositiu que ens ha explicat la història de l'edifici per entrar en el laberint del soterrani. A la primera arcada medieval girem a l'esquerra...


Tranquils, la passarel·la de fusta és molt segura. Anem molt a poc a poc perquè el regal visual i d'història de la ciutat és excel·lent. El primer que trobarem només començar a caminar per la passarel·la, a la vostra esquerra, són les restes dels banys andalusins dels segles IX - XI.


Si girem 180 graus el que tenim davant és un conjunt impressionant d'arcades medievals del segle XIII. Pujant per l'escala que veieu al fons de la propera fotografia s'accedeix a la zona d'excavacions arqueològiques. Els Sanaüja utilitzaven aquest soterrani com a celler.


Des del mateix punt, si girem la nostra mirada una mica a l'esquerra, el protagonisme és per un pou medieval del segle XIII que podeu veure al centre de la propera fotografia, il·luminat.


Baixem un moment per apropar-nos al pou que abastia d'aigua el palau dels Sanaüja. Recordeu que l'any 1.342 els paers de la ciutat van comprar als marmessors de Pere de Sanaüja, mort al 1.334, el palau.


L'aigua d'aquest pou medieval és la que es coneix com a subàlvia, la que està per sota la llera del riu - en aquest cas el Segre-, a pocs metres del palau. Les aigües subàlvies són les que es troben entre els al·luvions.


Al fons de la passarel·la trobem un parell de sales. A la primera, per les obertures del mur esquerre, rep la llum natural de l'avinguda de Blondel. Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera, en aquests espais es conserven una colla d'escuts de pedra de la ciutat de Lleida.


Tornem a la passarel·la i a l'esquerra, de seguira, trobem el nostre proper objectiu. Segur que a cap lleidatà li feia gràcia pujar aquesta escala...


Al segle XV el soterrani del palau de la Paeria tingué funcions de presó. L'escala de la fotografia anterior condueixen a la morra, un terrible compartiment del soterrani que funció de calabós entre els segles XV i XIX, i al que accedirem a la popera entrada dedicada al soterrani del palau de la Paeria.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 1 de setembre de 2019

Un cop d'ull a la planoteca ( 4 ).

Continuem gaudint dels tresors que hi ha al calaix del moble arxivador horitzontal que custodia els projectes de Francesc de Paula Morera i Gatell. Els lleidatans potser no som gaire conscients de les joies que podem consultar a la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes.


Avui observarem atentament els documents de l'Arxiu Morera guardats al classificador en el podem llegir: "48/320. Bergós Enriqueta. Projecte casa Plaça de la Sal 14/Clot de les Monges. 1 plànol a la planoteca". A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra el plànol d'alçat de la façana de la casa Bergós que dóna ala plaça de la Sal i a la dreta el de la façana del Clot de les Monges. La propera fotografia correspon al plànol d'alçat de la façana del Clot de les Monges.


L'edifici modernista que coneixem com casa Bergós, fou construït entre 1.906 i 1.910. Quan passegem per la ciutat normalment no ens fixem en la bellesa d'alguns edificis.


En el cas de la façana del Clot de les Monges encara costa més  adonar-se de la proposta arquitectònica . La propera fotografia de detall del plànol els mostra senzill elements decoratius de la façana.


Podeu comparar la proposta de Morera i Gatell observant la fotografia següent del mateix punt de la façana que veieu dibuixat a la fotografia de detall anterior del plànol d'alçat. Als plànols no estan dibuixades les magnífiques baranes de ferro forjat dels balcons ni la senzilla decoració floral.


L'edifici amb baixos comercials remodelats construïts sobre restes medievals i quatre plantes d'habitatges és el més elegant de la plaça de la Sal. Potser recordareu l'entrada "Botigues amb restes arquitectòniques ( 4 )" en la que, entre altres restes, vàrem donar un cop d'ull a les que es conserven a La Birreria ( tot un record de la Lleida dels segles XIV i XV) , i l'arcada medieval del segle XII- XIV de la joieria Ag925grams. Els dos establiments situats als baixos de la casa Bergós.
Malauradament, com podeu constatar observant la propera fotografia de detall del plànol d'alçat de la façana del Clot de les Monges, d' una part del coronament pensat per l'arquitecte no en podem gaudir...


A la dreta del plànol podem veure la signatura de la propietària ( Enriqueta Bergós ) i de l'arquitecte tarragoní ( Francesc de Paula Morera i Gatell ). El document està signat a Lleida el mes d'agost del 1.908.


L'edifici combina la pedra, l'arrebossat pintat, els esgrafiats i un magnífic treball de forja a les baranes dels balcons que omplen la façana.


Si al plànol d'alçat de la façana del Clot de les Monges constatem que falta una part del coronament dissenyat per Morera i Gatell, al de la façana de la plaça de la Sal veiem hi ha unes esferes de pedra per coronar l'edifici. Aquest element decoratiu no hi és. Les dues absències no sé si es deuen a desperfectes o senzillament a que no es van fer.


Però si que es conserva perfectament la decoració de la façana de la plaça de la Sal com podeu constatar comparant la fotografia anterior i la propera. Al plànol no estan dibuixats ni l'esgrafiat ni les espectaculars baranes de ferro forjat.


Guardo els plànols al classificador, el torno al moble arxivador horitzontal i agafo un projecte del que gaudirem a la propera entrada dedicada a la planoteca de la biblioteca del Col·legi d'Arquitectes. És el projecte d'un edifici poc conegut per a la la majoria dels lleidatans. Parlo del Frontó de Lleida...
Atentament.
Senyor i

dimecres, 28 d’agost de 2019

Restauració de la imatge de Santa Maria d'Almatà.

Deixem el poc que queda de l'església romànica de Santa Maria d'Almatà, del segle XIII. Recordeu que la façana oest, la portalada i la rosassa formen part actualment de la façana de ponent del santuari. Entrant al santuari del Sant Crist de Balaguer ràpidament descobrim que el protagonisme es per la imatge, molt venerada popularment, que presideix la nau central.


Ens dirigim al presbiteri, al fons de la nau central, on a la dreta - a la capella del cor baix de les Monges Clarisses- es venera la imatge de Santa Maria d'Almatà.


La imatge original estava molt deteriorada pel corc de la fusta i era imprescindible restaurar-la. L'any 1.991 fou retirada del culte i substituïda per una reproducció. Després d'una magnífica feina del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, al 2.014 la talla de fusta policromada de finals del segle XIII-principis del XIV tornà al seu lloc de culte original protegida per una urna de seguretat.


La talla, atribuïda al taller del mestre d'Anglesola, fou entregada pel Comte d'Urgell a l'abadessa Margarita de Montcada. Amb la restauració s'ha consolidat la fusta de la talla, molt afectada per l'atac del cors de la fusta, i en la neteja de la policromia.


La Mare de Déu d'Almatà fou la patrona de l'església fins al canvi d'advocació del segle XVI a favor del Sant Crist. Diu la tradició que la talla, d'uns vint-i-cinc centímetres, la portaven els Comtes d'Urgell a les seves batalles.
A la propera imatge podeu veure la part superior de la petita talla abans i després de la restauració. La fotografia és de la web de Catalunya Religió.


Font fotografia: web Catalunya Religió

Les  petites dimensions de la talla i la tija de ferro que conserva clavada a la base podrien confirmar que acompanyava als Comtes d'Urgell...
Sortim de la capella del cor baix i pugem per les escales que hi ha a la dreta per accedir al cambril on veurem la imatge del Sant Crist des de ben a prop.


El Sant Crist original, una escultura gòtica del segle XIV, fou cremada al  juliol de 1.936. La còpia actual s'encarregà l'any 1.944 a l'escultor barceloní Joaquim Ros i Bofarull.


L'obra de Joaquim Ros conserva el peu dret de la imatge gòtica. Un fil d'or separa el peu del Sant Crist antic del treball escultòric de Ros i Bofarull.


Diu la tradició que la imatge fou esculpida per Nicodem - personatge bíblic documentat en l'evangeli de Joan- ( recordeu que és una imatge gòtica del segle XIV ), però que no podia fer-li la cara. Mentre dormia els àngels van esculpir el rostre. La imatge va ser molt venerada a Jerusalem, però es traslladà a Beirut per protegir-la de les persecucions que patien els cristians. Els àrabs  van envair Beirut i la imatge la llançaren al riu Adonis. Des del riu va arribar al Mediterrani, el creuà i contra corrent enfilà el riu Segre fina arribar a Balaguer. Les monges del monestir d'Almatà van anar a buscar-la al riu i la mare abadessa pujà la imatge fins a l'església...


Marxem del santuari i baixam tranquil·lament fins al cor de la ciutat de Balaguer on ens esperen noves descobertes. Només iniciar el descens ens esperen les restes del Castell Formós, fundat per Lubb b Ahmat al-Qasi els anys 897 - 898.


Al segle XI fou suda, palau del governador andalusí de Lleida. Al 1.105 Balaguer i el seu castell foren conquerits pel Comte d'Urgell. Malauradament al 1.413 el castell va ser destruït.


A la fotografia anterior, del plafó informatiu, podeu veure la representació idealitzada del Castell Formós al segle XI.
Al Museu de la Noguera podeu veure diferents peces procedents del Castell Formós: guixeries, alicatats, un fragment d'alfabreguer, l'escut d'Urgell, una pugesa ( moneda ), i la més espectacular, dues arcades del castell.


Acabem de baixar el turó, creuem el riu Segre, i anem al nostre proper objectiu: l'antic convent de sant Domènec que visitarem aviat en una propera entrada del blog.
Atentament.
Senyor i