dimarts, 25 de juny de 2019

La Biblioteca Lenin ( i 3 ).

A la Biblioteca Lenin hi ha trenta-quatre sales de lectura, i a vuitanta ciutats russes i de la Confederació d'Estats Independents ( C.E.I ) - una aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques- existeixen sales virtuals que diàriament visiten vuit mil lectors.


A la fotografia anterior podeu veure El Corredor Rosa on hi ha exposicions temporals, i a la propera  un plafó que presentava els incunables. El problema és que el text estava escrit en rus, idioma que utilitza un alfabet que és una variant del ciríl·lic. Evidentment no vaig entendre el text . Malgrat tot, el foli de l'esquerra em resultava familiar...


Un cop a Lleida vaig escriure un correu electrònic a la Biblioteca Lenin i, com en altres consultes que he fet a diferents estaments russos per documentar-me, la resposta va ser molt ràpida i cordial. La Cap del Departament d'Exposicions, Перевезенцева Анастасия Сергеевна , em confirmà que era un foli del Liber Chronicarum -també conegut com Crónica de Nuremberg- un incunable publicat al 1.493 del que es conserven al món 400 còpies en llatí i 300 en alemany. Una d'aquestes còpies la tenim a l'arxiu Capitular de Lleida i la veurem detalladament aviat al blog. Gràcies Anastàsia per la teva gentilesa.


L'ampliació de la Biblioteca Estatal de Rússia s'inicià l'any 1.930 i finalitzà al 1.945. El projecte és dels arquitectes Vladimir Shchuko i Vladimir Gelfreikh. Aquesta ampliació fou imprescindible pel gran volum dels seus fons...


Penseu que parlem, a més a més dels llibres, de 13 milions de publicacions periòdiques, 150.000 mapes, i 350.000 partitures musicals i registres sonors. Podeu imaginar-vos fàcilment la grandària de la Biblioteca Lenin.


Entre els anys 1.922 i 1.991 era obligatori dipositar un exemplar de cada llibre que es publicava a l'U.R.R.S, la Federació de Rússia continua fent-ho.
A la fotografia anterior, entre els prestatges i el quadre, es pot llegir: "Универсальные справочные издания" ( Edicions de referència universal ).



A la fotografia  de detall podeu observar l'oli sobre tela " Lenin a Smolni el 1.917", obra del 1.930 d'Isaak Izràilevich Brodski ( 1.889 - 1.939 ), un dels principals representants del realisme socialista. Va dirigir un temps l'Acadèmia de les Arts de l' U.R.S.S. L'Institut Smolni de Sant Petesburg fou l'edifici triat per Vladímir Lenin com a Caserna General Bolxevic durant la revolució d'octubre de 1.917.


Per triar el llibre que voleu consultar cal buscar la informació corresponent als petits arxivadors de fusta que trobareu arreu. Si us fixeu en la part inferior de la fotografia anterior veureu que  entre els petits calaixets - amb dos tiradors cadascun-que guarden milers de fitxes, hi ha una peça de fusta més estreta de l'amplada de dos calaixets amb un sol tirador. Si estireu d'ell apareix una fusta rectangular amb funcions de petita taula per poder escriure i copiar a la fitxa de la biblioteca la vostra sol·licitud.



El que cal fer amb la fitxa en la que demaneu el llibre o document que voleu consultar sembla part del guió d'una pel·lícula d'espies. Cal posar la vostra petició a l'interior d'un cartutx i mitjançant un sistema de correu pneumàtic i la vostra demanda circularà per l'interior d'uns tubs que la duran fins al soterrani de la biblioteca... 



El misteriós aparell de la fotografia anterior és una estació de recepció i enviament d'informació. Quan han trobat el llibre o document que heu demanat el duen a la sala que podeu veure a la propera fotografia. Ara ja us el donaran aviat...


Una curiositat divertida, quan arriba l'any nou els moscovites, a més a més de la fitxa demanant un llibre pel correu pneumàtic, introdueixen al cartutx caramels per endolcir la feina dels treballadors de la Biblioteca Lenin. El sistema de correu pneumàtic es va instal·lar als anys 70 de segle passat.



Les sales de lectura de la Biblioteca Estatal de Rússia han acollit com lectors als escriptors Tolstoi, Dostoievski, Txékhov, Korolenko; i als científics Timiriázev, Mendeléiev, Tsiokovski... poca broma.


 
La Biblioteca Estatal de Rússia ocupa una illa sencera al centre de Moscou. L'edifici més antic de tot el complex és la Casa de Pashkov  amb la seva rica història plena de llegendes. Diuen que amagada sota terra hi havia la Biblioteca d'Ivan IV Vassílievitx, conegut com Ivan el Terrible, que fou tsar de Rússia entre 1.547 i 1.584.

 
La llegenda també explica que aquesta misteriosa biblioteca, coneguda com La Llibreria, era l'antiga biblioteca dels emperadors bizantins que després de la caiguda de Constantinoble fou traslladada a Roma, i posteriorment a Moscou com a dot de Sofia Paleóloga, esposa del príncep rus Iván III i padrina d'Ivan el Terrible...


El temps passa volant i no puc ensenyar-vos més sales d'aquesta magnífica biblioteca. Les seves gegantines proporcions requereixen d'una visita molt més llarga.


Torno la meva acreditació com visitant i una mica trist pel fet de no poder gaudir-ne més he de marxar de la Biblioteca Lenin. Si visiteu Moscou no ho dubteu, demaneu l'acreditació i deixeu-vos seduir per aquest temple de la cultura. 
Atentament.
Senyor i 

divendres, 21 de juny de 2019

Botigues amb restes arqueològiques ( i 9 ).

Sortim d'Original, a l'avinguda de Blondel quaranta-vuit, botiga dedicada a la moda jove i complements per anar fins al número trenta-quatre on ens està esperant Kreativ, un establiment dedicat als accessoris, bijuteria i joieria d'autor, decoració, manualitats i joguines.


Al fons la petita botiga amaga un tresor. El que avui té funcions de galeria on podeu gaudir d'exposicions temporals, ÉS un celler del segle XIV amb murs de carreus de pedra.


Com podeu veure a la fotografia anterior també es conserva part d'una arcada medieval. Al petit espai quadrangular trobem també fragments de murs de maó.


A la botiga hi ha dos nivells separats per un tram d'escala de cinc graons. M'explica gentilment la propietària que l'arqueòleg li va comentar que aquest desnivell marca per on passa la muralla andalusina.


Un dels quatre murs d'aquest antic celler està fet de maó, com podeu apreciar a la fotografia següent. És l'ínic que mostra afectacions per humitats.


També de maó és la volta del celler que pot presumir de molt bon estat. Cal valorar la sensibilitat a l'hora de conservar aquest espai i el paper cultural al que l'han destinat.


Tornem a l'avinguda de Blondel per pujar fins al número sis, on trobem Des.Tapa'T. També podem accedir al restaurant per la plaça de la Paeria número tretze.


Si entrem pels porxos de baix de la plaça de la Paeria, només entrar ens saluden una magnífica arcada medieval i el sostre embigat, com podeu veure a la fotografia anterior. Aprofito per recordar-vos que els porxos de la plaça de la Paeria estan datats entre els segles XIII i XVII.


A tocar de l'arcada medieval i davant de la barra del bar trobem un fragment de mur fet amb carreus de pedra, que podeu veure a la fotografia anterior, i el altre fragment de maó de la propera fotografia.


Si anem a la banda de Blondel, al fons trobarem una escala que en permet accedir al soterrani. La decoració texana no ens fa imaginar el que ens espera al baixar-la...


Només baixar uns graons ràpidament, a l'esquerra, descobrim l'antic celler que avui acull algunes de les taules del restaurant.


Els carreus de pedra i la volta de maó us acompanyaran quan seieu a les taules i tasteu les especialitats dels restaurant Des.Tapa'T.


Tornem ràpidament al carrer Major, concretament al número vuitanta-sis, gairebé a tocar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i de la Catedral Nova, on hi ha la botiga ITM Premium.


Quan pugeu a la primera planta us sorprendran els fragments d'arcades medievals que acull aquesta botiga oberta l'any passat.


Els carreus de pedra i les restes de les arcades estan perfectament integrades a la botiga. Les peces de roba gairebé acaronen a als carreus i dovelles de pedra. Algunes estructures de maó us deixaran bocabadats.


Deixem el carrer Major per continuar pel carrer sant Antoni on al número vint-i-cinc hi havia la botiga de roba Tantull, actualment tancada, al seu interior el protagonisme és per a una magnífica arcada medieval dels segles XIII - XIV. Quan el local recuperi l'activitat comercial intentaré fer les fotografies oportunes per compartir-les amb vosaltres. Continuem caminant fins al número cinquanta-un on trobarem Cortefiel.


No és fàcil fotografiar les restes arqueològiques que en conserven en aquest establiment perquè estan protegides per un gran vidre. És difícil aconseguir una imatge clara perquè al vidre s'hi reflecteixen moltes llums i objectes de la botiga.


Teniu davant vostre les restes d'una portella que s'obrí al segle XV a la muralla. La propera fotografia de detall és del pany de muralla que hi ha sobre la portella lateral del que fou el Portal de Sant Antoni.


Josep Lladonosa ja havia documentat aquestes restes quan es va enderrocar el Teatre de la Paloma per construir el cine Fémina, que va funcionar dels anys 1.943 al 1.984. Al 1.985 s'enderrocà el cinema per fer el nou edifici.
A pocs metres de Cortefiel trobem l'avinguda de Catalunya. Anem a l'esquerra i al número deu trobem l'última botiga amb restes arqueològiques de l'Eix Comercial, la carnisseria Burgués.


La moderna porta automàtica de vidre està flanquejada per una façana de pedra del segle XIX. Possiblement els carreus es van aprofitar de la muralla medieval i moderna dels segles XII - XVIII.


Deixem la carnisseria Burgués i acabem el nostre periple per les botigues lleidatanes que conserven restes arqueològiques. La vida d'alguns establiments és efímera i els negocis canvien, però el que no ha de canviar és la sensibilitat dels botiguers per preservar els petits fragments d'història que hi ha al seu interior.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 17 de juny de 2019

La Biblioteca Lenin ( 2 ).

Després d'observar detalladament l'exterior de la Biblioteca Estatal de Rússia ( Biblioteca Lenin ), ha arribat el moment d'entrar-hi. Enfilem els petits trams d'escales que ens permetran passejar virtualment per la biblioteca més important de Rússia.


Abans d'accedir-hi alcem la mirada i veiem al centre un escrit en rus que recorda l'antic nom de la biblioteca i que podem traduir com La Biblioteca del Govern de la C.C.C.P nom Lenin. Recordeu que l'acrònim C.C.C.P ( del rus Союз Советских Социалистических Республик ) significa Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.


Ja estem davant de la porta de la biblioteca que té una àrea d'arxius equivalent a nou camps de futbol. Recordeu que és la tercera biblioteca més gran del món per nombre de llibres...


Des de 1.917 la falç i el martell van ser el símbol de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Representa el comunisme i formava part de la bandera de l'antiga U.R.S.S.


Per entrar a la biblioteca hi ha un espai de control d'accés on cal ensenyar el carnet de lector, carnet que evidentment no tinc, però si aneu a la dreta en un petit despatx us deixaran la targeta de visitant amb la que podreu voltar per gairebé tor els espais de la Biblioteca Lenin.


L'any 1.861 el museu Rumyantsev, embrió de la Biblioteca Estatal de Rússia, es van traslladar de San Petersburg a Moscou. El dia 1 de juliol de 1862  l'emperador Alexander II va aprovar la «Disposició del Museum Públic de Moscou i el Museum de Rumyantsev» . És l'inici del primer museu accessible del país amb la primera biblioteca gratuïta pública de Moscou.


Ara que ja hem passat el control policial pugem per la majestuosa escala que ens condueix a una col·lecció única de documents russos i estrangers. Podeu consultar molta informació en 247 idiomes...


Els grans finestrals omplen de llum les diferents sales de lectura. Hi ha col·leccions especialitzades de mapes, música, enregistraments sonors, llibres rars, dissertacions, diaris i altres tipus de publicacions. Les seves sales de lectura estan obertes a tots els ciutadans de Rússia i altres estats que hagin complert els 18 anys.


L'any 1.870 van emprar la sala de lectura uns 5.000 lectors, al 1.915 els lectors foren 107.058. Actualment cada dia s'inscriuen 200 lectors nous i la visiten unes 4.000 persones. 



Tot un luxe treballar a la biblioteca al costat d'algun dels grans finestrals que ens regales unes vistes impressionants del complex del Kremlin.



Si mirem pel finestral de la fotografia anterior, al centre tenim el campanar d'Ivan el Gran del segle XVI amb una torre que fa vuitanta-un metres. A la seva esquerra es veuen les cúpules de l'església de la Deposició del Mantell de la Verge ( 1.484 - 1.486 ). Les quatre cúpules que observeu a la dreta del campanar, són del Palau de la Diversió, obra del 1.652.
A la propera i última entrada dedicada a la biblioteca Lenin quedareu bocabadats amb el sistema per demanar els llibres i documents. Sembla d'una pel·lícula d'agents secrets...
Atentament.
Senyor i

dijous, 13 de juny de 2019

El llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida.

Si fa quinze dies vàrem observar detalladament De summo bono, un còdex del segle XII amb escrits de temàtica diversa ( còdex miscel·lani ), avui el protagonisme és per un altre còdex miscel·lani de gran bellesa: el Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida. Els podeu veure a la propera fotografia a esquerra i dreta respectivament.


El còdex, del segle XIV, és un compendi de diversos llibres i tractats escrit sobre pergamí en llatí i en català. Mesura 34 X 22,5 X 4 centímetres.


Però el suport no és un senzill pergamí sinó vitel·la, feta amb pell de vedell nonat adobada. El resultat és un pergamí més fi i llis sobre el que escriure i pintar millor. El còdex està format per 166 folis de pergamí i 4 folis de paper.


El còdex està escrit en grafia gòtica gairebé perfecta i il·luminat amb bellíssimes miniatures. A la fotografia anterior de detall podeu veure un parell de caplletres.


Una caplletra és la lletra majúscula d'un text, capítol, paràgraf, molt embellida amb ornaments. En els escrits més antics la caplletra s'escrivia al marge del text.


Al llibre se li atribueixen diferents títols: "Llibre dels Usatges", "Llibre dels Usatges i Constitucions de Lleida" i "Constitucions de Catalunya i Constitucions Provincials i Sinodals de Lleida". Al llom del còdex podem llegir el següent títol manuscrit: "Usatici et consivetudines Cataloniae et Constitutiones provintiales et sinodales".


L'enquadernació de pergamí sobre tapes de cartró ha estat substituïda i l'original s'ha guardat. S'han conservat també sis fragments de pergamí, un d'ells estava encolat a la contratapa i els altres cinc reforçaven els nervis.
Però, a més a més de la magnífica cal·ligrafia gòtica , el gran valor d'aquest llibre conservat al fons del còdex de Lleida són les miniatures que l'il·luminen com podeu constatar en les tres properes fotografies de detall que pertanyen concretament als folis dedicats als Usatges. Gràcies a la gentilesa de la Rosana, una de les arxiveres del Capitular, puc dir-vos que les tres minuatures següents estan al foli 1 r, foli 46 r i foli 59 r.


El llibre dels Usatges i les Constitucions fou obrat i minat en el mateix scriptorium capitulat de Lleida. Exceptuant les Constitucions de Pere III, el manuscrit ja estava a l'antic scriptorium del Capítol lleidatà.


Al restaurar el còdex van constatar que ja havia estat restaurat i que la segona enquadernació estava feta amb tapes de cartró i cintes de pell per lligar-les. Pensen els experts que aquesta primera intervenció es va fer al segle XVIII.
El llibre recull les Constitucions des de Pere el Gran de les Corts de Barcelona, fins a les de Pere el Cerimoniós de les Corts de Cervera. Del foli 124 r al 139 r el text ens parla dels costums de la ciutat de Lleida.


Quan es restaurà el còdex es van emprar els mateixos materials del llibre original i es guardaren els malmesos. A la propera fotografia de detall podeu observar detalladament el nou relligat d'aquesta joia lleidatana.


Les capçades originals es varen protegir en un custodi, recurs dels arxivers que està pensat per conservar els primers materials amb els que es va fer el llibre. A la fotografia següent podeu veure el custodi amb les capçades originals del Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida. Escrit en llapis està indicat on hi havia la tapa, la contratapa, el peu i el cap del còdex.


Al segon custodi l'arxivera ens mostra a contrallum els reforços de pergamí que estaven encolats al llom. El muntatge està fet sobre una maqueta realitzada a la mateixa escala que el còdex original. Petites anotacions amb llapis ens indiquen on hi havia el cap, el peu, el llom, la tapa i la contratapa.


El Llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida, un magnífic còdex propietat de l'Arxiu Capitular que podeu consultar al cor de la ciutat de Lleida.
Atentament.
Senyor i