dissabte, 28 de març de 2020

Peterhof, el palau d'estiu ( 1 ).

Deixem la gran passejada per la ciutat de Sant Petersburg per anar a només vint-i-nou quilòmetres. concretament al Palau de Peterhof, al Golf de Finlàndia, un braç de la mar Bàltica situat entre Finlàndia, Estònia i Rússia. Fins al 1.917 aquest conjunt de palaus i jardins foren la residència d'estiu dels tsars. Només accedir al recinte, gairebé a tocar de la tanca, trobem un edifici construït per  Francesco Bartolomeo Rastelli entre 1.745 i 1.755. És el Museu del tresor especial, que va rebre el nom de Pavelló de l'Escut d'Armes per la cúpula coronada amb un penell que té forma d'àguila bicèfala. Recordeu que l'àguila bicèfala és la  protagonista de l'escut dels tsars. Al museu s'exposen vestits, joies, regals, obres d'art dels tsars,.. En aquest espai, abans del casament, les núvies es posaven el vestit.


A l'entrada d'avui caminarem tranquil·lament pels jardins i a la propera dedicada a Peterhof visitarem virtualment el Gran Palau. A pocs metres de l'edifici anterior trobem unes escales a l'esquerra que ens permeten baixar i observar la Gran Cascada.


La font més famosa dels jardins de Peterhof té unes terrasses adornades amb escultures daurades. Els dolls d'aigua van descendint fins arribar a un petit canal que arriba a la mar Bàltica. Construïda entre 1.715 i 1.724 seguint el projecte dels arquitectes Braunstein, Le Blond, Michetti i Zemtsov. Actualment està decorada per estàtues, gerros, baix relleus, escuts d'armes, claudàtors, mascarons, bustos, dofins, lleons i granotes. Un total de 225 peces...


Cal baixar una mica més per veure al protagonista absolut d'aquest espai, la font de Samsó, construïda els anys 1.800 i 1.802  per l'escultor neoclàssic Mikhail Ivanovich Kozlovsky. El gran doll d'aigua arriba als vint-i-un metres.


La font va ser molt malmesa durant la Segona Guerra Mundial. L'any 1.917 els escultors V. Simonov i N.Mikhailov basant-se en arxius, antigues fotografies i altres obres de Kozlovsky van recrear Samsó. L'any 2.010 es restaurà i després d'un any tornava al seu lloc.


La font ens recorda la Batalla de Poltava entre els exercits dels tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia. És una de les batalles més famoses de la Gran Guerra del Nord ( 1.700 - 1.721 ) i suposà la fi del regne de Suècia com superpotència europea. Samsó representa Rússia i el lleó Suècia...


L'aigua de les fonts dels jardins va lentament pel canal central fins a la mar Bàltica. Al fons de la fotografia anterior podeu veure el Gran Palau d'etil barroc isabelí projectat per Francesco Bartolomeo Rastelli i construït entre 1.714 i 1.755. Fou restaurat l'any 1.952 després de ser destruït pels nazis a la Segona Guerra Mundial. La longitud de la façana és de 268 metres.


Passejant pels jardins trobem una sèrie de plafons informatius amb fotografies antigues que ens ajuden a entendre la destrucció patida durant la Segona Guerra Mundial. Recordeu que Leningrad patí nou-cents dies de setge devastador, però l'esforç dels seus habitants per protegir el seu patrimoni ens permet avui gaudir-ne bocabadats. A la fotografia anterior, a la part superior, podeu veure com va quedar el Gran Palau: i a la propera - dels mes d'agost de 1.944 - com desenterren les estàtues que van enterrar per salvar-les...


Passejar pels magnífics jardins, a més a més d'un paler pels sentits, és tota una lliçó d'història. A la propera fotografia de maig del 1.945, d'un dels plafons informatius, podeu veure els soldats enfilant a la Cascada del Tauler d'Escacs, l'estàtua de Ceres.


La fotografia següent, també del 1.945 mostra la Cascada del Tauler d'Escacs després d'una primera neteja i de tornar a col·locar les escultures que es van enterrar per protegir-les dels nazis. Aquesta cascada fou dissenyada pels arquitectes Braunstein, Zemtsov, Usov, Blanc, i Davydov. A banda i banda de la cascada hi ha deu escultures de marbre instal·lades en pedestals,que representen déus antics.


El jardí inferior que connecta el Gran Palau amb la mar Bàltica és un jardí francès format per arbres madurs. La simetria s'imposa en l'estructura del jardí en el que trobareu petits palaus, fonts, museus, menjadors, aviaris, esquirols...


Deixem els magnífics jardins per entrar virtualment, a la propera entrada dedicada a Peterhof, al Gran Palau, que ocupa la posició dominant del conjunt. En temps de Pere I el Gran era un petit edifici de dos pisos amb una amplària que no superava la de la Gran Cascada...
Atentament.
Senyor i

dimecres, 25 de març de 2020

Un cop d'ull a la planoteca ( 11 a ).

Després d'una colla d'entrades en les que hem observat atentament els plànols d'una colla d'edificis dissenyats per l'incansable Francesc de Paula Morera i Gatell, avui ens centrem en el calaix del gran moble arxivador horitzontal que ocupa el centre de la Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Lleida. Al mateix moble H, obrim el calaix amb l'etiqueta Campmany on ens espera el projecte de restauració de la Seu Vella que es va fer als anys setanta del segle passat.


Només obrir el calaix trobo quatre plànols enrotllats de la Seu Vella: " Seo Antigua de Lérida. Estado Actual. Sección longitudinal" ( 1.972 ), "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración" - porta dels Apòstols i Campanar ( 1.976 ), "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración. Sección A·B" ( 1.972 ) i "Seo Antigua de Lérida. Proyecto de restauración. Planta de cubiertas" ( 1.972 ). Avui ens centrarem en el primer plànol que podeu veure a la fotografia anterior, d'escala 1:100. La propera fotografia de detall és de la signatura de El arquitecto-jefe de la restauració de la Seu Vella Francisco Pons-Sorolla, amb data de febrer de 1.972. 


Deu anys abans la Dirección General de Arquitectura y Vivienda del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, mitjançant la Sección de Ordenación de Ciudades de Interés Artístico-Nacional, s'encarregà de la restauració de la Seu Vella. Els quatre plànols que es conserven a la planoteca són dels anys setanta del segle passat.


A la part baixa del plànol podem llegir: "La toma de datos para la realización de este plano ha sido efectuada por Gabriel López Collado - Aparejador-, Angel Galán Herández y Juan A. Gómez de las Heras -Deliniantes- Dibujo de J.A Gómez de las Heras. 1.972"
Com  podeu veure a les fotografies anterior i següent de detall, els finestrals del pis de les campanes del campanar estaven malmesos. El projecte signat per Pons-Sorolla va reforçar l'estructura del campanar i recuperà aquests finestrals.


Després de les restauracions dels anys 70 i 80 ( l'escala de cargol ) del segle passat i de l'última, que va començar al gener del 2.013,  el magnífic campanar es mostra, molt orgullós de la seva impressionant bellesa,  a la ciutat.


Les restauracions d'Alejandro Ferrant, arquitecto del Estado, que fou el reponsable de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional entre 1.942 i 1.975, i de Francisco Pons-Sorolla tenien l'objectiu de transformar la Seu Vella de caserna a catedral medieval.


Malgrat compartir objectiu, els dos arquitectes no seguien el mateix mètode de treball. Pons-Sorolla diferenciava entre parts originals i les restaurades. Ferrant va centrar la seva feina durant la dècada dels 50 del segle passat en el claustre de la Seu Vella. Entre 1.951 i 1.952 restaurà tres finestrals i en les intervencions fetes entre 1.954-1.956 i 1.957-1.959, amb la participació de Regiones Devastadas, es van restaurar la resta de finestrals.


Si visiteu la nostra petita ciutat és imprescindible reservar part del vostre temps lleidatà per pujar al turó de la Seu Vella. El claustre de quatre galeries, de planta lleugerament trapezoïdal, amb disset finestrals - dotze que envolten el pati central i cinc oberts a la ciutat- us robarà el cor i l'ànima. Penseu que és un dels més grans del gòtic europeu.


La propera fotografia és de la part esquerra del plànol i en ella podem veure l'interior de l'antiga catedral lleidatana. Si del claustre se´n encarregà Regiones Devastadas, de la restauració de la catedral fou la Dirección de Bellas Artes. L'estat era lamentable, amb restes d'estructures de la caserna, motllures trinxades, pedra que s'estava descomponent...


El dibuix acurat del delineant Juan Antonio Gómez de las Heras ens permet veure detalladament els elements de l'antiga catedral. A la fotografia següent de detall  el protagonisme és pel cimbori.


Enfilat al campanar faig la fotografia que podeu veure a continuació en la que al centre el cimbori de planta octogonal sobre trompes.


La tomba del canonge Berenguer de Barutell, tutor de les filles de Jaume II en Disortat, que fou l'últim Comte d'Urgell, està perfectament dibuixada al plànol. Obra  de Rotllí Gautier, destaca pel seu arc apuntat amb un guardapols conopial amb fulles i flors. La tomba,del 1.452, està molt malmesa. Tots els caps de les imatges estan trencats...


A la propera fotografia podeu veure la maltractada tomba del canonge que dibuixà al plànol molt detalladament el delineant Juan Antonio Gómez de las Heras.


A qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat li trencarà el cor veure la destrucció que ha patit l'antiga catedral. A la gent de Lleida que estimem l'art ens indigna i ofèn el tracte que ha rebut històricament el nostre monument més estimat...


Deixem el primer plànol i agafem el projecte de restauració en el que el protagonisme és per la façana de la Porta dels Apòstols i el Campanar i que observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la planoteca.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 22 de març de 2020

Guardó per Casa Adroguer Nou.

Francesc Feu i Boix i Mª Àngels Jordana i Cervós, quarta i última generació d'adroguers de la centenària Casa Adroguer Nou de Solsona, em mostraren gentilment l'antiga botiga i gràcies a les seves explicacions vaig fer, a l'abril del 2.014, les entrades "Adroguers ( 1 )" i "Adroguers ( i 2 )". En aquell moment, en Francesc i la Mª Àngels estaven preocupats per la continuïtat de la seva estimada botiga, però segurs que les seves filles Anna i Dolors sinó seguien la nissaga d'adroguers farien que algú mantingués viva una botiga que elles també estimen molt.
Afortunadament Daniela Alina Petras, respectant l'essència de l'adrogueria, tornà a inaugurar el dia vint-i-set d'agost del 2.016 Casa Adroguer Nou un comerç especialitzat en productes de proximitat, vins, licors, cerveses, vermuteria, cafès, conserves, olis, vinagres, xocolates...
A l'entrada d'avui veureu els diferents espais fotografiats abans i després de la reinauguració, per començar els aparadors.



A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure l'aparador de Cal Seixanta-Cinc, una botiga del 1.920 especialitzada en perfumeria, calçat i espardenyes de vetes. També hi podeu comprar barretines.
La fotografia següent de detall, de la part dreta de l'aparador, ens mostra - entre llaunes i ampolles - el Premi de la Generalitat atorgat el passat dinou de novembre.


L'emblemàtica botiga de Solsona s'inaugurà l'any 1.870. En Francesc i la Mª Àngels van ser la quarta i última generació de la nissaga d'adroguers. L'aspecte amb el que va tancar la botiga era obra de l'avi d'en Francesc, Francesc Feu Villaró. A la primera de les dues properes fotografies podeu veure a l'últim adroguer del comerç. Amb la reforma podem gaudir de la columna de pedra.



Després de tres mesos de reformes, en les que no va canviar la part fonamental de la botiga del segle XIX, Casa Adroguer Nou tornar a obrir amb una festa que fou amenitzada amb un concert al carrer.
En el proper raconet de la botiga, pocs canvis. El rellotge de pèndola ja no hi és, les poselles de fusta treballada continuen plenes d'ampolles.



La imatge de la Immaculada Concepció- patrona dels adroguers - es conserva , però l'espai on hi havia les espelmes i els ciris ara està ocupat per un gran rellotge de pèndola. Els mobles de fusta treballada donen un sabor especial a l'establiment.



Francesc Feu Roma -de Torelló- i Ramona Vilaró -de Cardona-, varen fundar l'adrogueria fa cent cinquanta anys. La segona generació d'adroguers estava formada per Francesc Feu Villaró i Conxita Font Farre.
L'espai que podeu comparar a les dues properes fotografies ha canviat una mica. Quan era una adrogueria en aquest racó, a més a més de les sis poselles amb cava i whisky, hi havia els productes de perfumeria i higiene corporal. Actualment està dedicat a vins, licors, ibèrics, formatges... En una petita taula circular de marbre podeu fer un tastet.



A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure dos dels graons del petit tram d'escala que ens convida a pujar a l'antiga rebotiga transformada actualment en un espai molt acollidor per assaborir els productes de Casa Adroguer Nou i parlar una bona estona. Abans de seure doneu un cop d'ull als diferents paviments hidràulics que es conserven.


Baixem de la rebotiga per veure bé el guardó obtingut el passat novembre. Treu un moment el premi de l'aparador i el deixa a la petita taula rodona de marbre perquè li faci la propera fotografia.


Des de l'any 2.000, el Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha distingit 836 establiments en el marc dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris.
Penseu que enguany Casa Adroguer Nou bufarà cent cinquanta espelmes, potser la Generalitat li atorgarà aviat el premi en la categoria de 150 anys o més...
Atentament.
Senyor i

dijous, 19 de març de 2020

Al cor de Solsona ( 3 ).

Abans de pujar les escales dels porxos de Cal Santantoni, que ens enfilaran fins al carrer del Castell, observem atentament la teiera que hi ha al mur de l'esquerra. A les façanes del nucli antic de Solsona encara podem veure algunes teieres, uns engraellats de ferro en els que fa una colla d'anys es cremaven teies per fer llum al carrer. Estan catalogades com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ) . Damunt dels porxos, que podem considerar un petit carrer medieval, es construí molt posteriorment un edifici de tres pisos amb finestres d'imitació gòtica.


Ens aturem al número 18 del carrer del Castell, casa en la que va néixer el pintor barroc Francesc Ribalta l'any 1.565. La seva família es traslladà a Barcelona cap al 1.572.


L'edifici, amb tres façanes orientades als carrers del Castell, de la Regata i a la plaça de sant Joan; té planta baixa i -per salvar el desnivell dos pisos al carrer del Castell-  un tercer a la plaça de Sant Joan. Està protegit com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).  A la fotografia següent podeu veure la façana de la plaça de sant Joan.


A la propera fotografia podeu veure la baixada del seguici fins a la Catedral el dia de Corpus, una de les festes més importants de Solsona, passant per Cal Santantoni.


Darrere de Cal Santantoni hi ha la Torre de les Hores datada abans del 1.500. L'antic campanar tenia dues campanes, una per tocar les hores ( que encara funciona ) i una altra per tocar a sometent i foc. A la propera fotografia de detall, feta des de les golfes de l'Ajuntament, en podeu veure la part superior.


En aquesta torre campanar per Carnestoltes hi pengen un ruc de cartró pedra. Si la vostra visita a Solsona coincideix amb la festa, vigileu a no mullar-vos...


A la façana del carrer del Castell, en una placa de pedra col·locada l'any 1.965 per la Diputación Provincial de Lérida en el IV centenario de su natalicio podem llegir: "El 2 de Junio de 1.565 nació en esta casa JAUN FRANCISCO RIBALTA varón humilde, ajeno a vanidades y presunciones. Fruto de su semilla artística germinó la escuela valenciana, siendo el instaurador del siglo de oro de nuestra pintura nacional.
Murió famoso como pintor en 1.628".


A pocs metres, al número quinze, ens espera l'edifici del 1.459, posteriorment reformat conegut com Cal Ginesta, Cal doctor Solé o Farmàcia Pallarès. Amb al planta baixa de pedra i dos pisos amb façanes arrebossades i estucades.



La portalada d'entrada té un arc de mig punt. Els balcons del primer pis són de base barroca i al segon pis hi ha dues petites finestres. A la propera fotografia de detall podeu observar els balcons.


A les llindes dels dos balcons es pot llegir l'enigmàtica xifra 17?7 ( és un 5, un 6 o un 8 ? ). A la propera fotografia de detall podeu veure una d'aquestes llindes.


L'edifici, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), acollí la primera farmàcia de Solsona. La família Pallarès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys.
A l'esquerra de la rajola amb el número quinze hi ha una curiosa finestra molt petita que podeu veure detalladament a la propera fotografia.


Hi ha documents anteriors al 1.500 que parlen de la família Pallarès. Tomàs Pallarès Bonany, nat al 1.838, fou l'últim apotecari perquè la seva pubilla no va voler continuar la nissaga familiar. Gairebé de miracle es conserven a l'Arxiu Diocesà de Solsona els llibres de l'antiga farmàcia Pallarès que anava a llençar un manobre que refeia la casa... Si ho voleu recordar cliqueu el proper enllaç: " El misteri del celler del monestir ( 4 )".


Baixem una mica per arribar al número onze on es espera Cal Passada, un edifici entre mitgeres de finals del segle XVI amb planta baixa, entresòl i dos pisos. Dues portes de mig punt són les protagonistes de la planta baixa. La de l'esquerra  és de la de la petita botiga La Vinícola, fundada l'any 1.964 i a la que vaig dedicar l'entrada titulada "Bótes". Cal Passada és de les poques cases que no van  cremar durant les Guerres Carlines.


Al primer pis l'edifici llueix un balcó  i una finestra amb arc trilobulat. Si aixequem la mirada podem veure que sobre el segon pis la part de la teulada que sobresurt de la façana ( ràfec ) té molta volada.  L'edifici està catalogat com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ).


Deixem Cal Passada i acabem de baixar el carrer del Castell que abans d'arribar a la Plaça Major ens regala uns magnífics i alts porxos també catalogats com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Aguantats per una columna i dos pilars formen part de Cal Codina, Cal Molins i Cal Devesas, tres edificis de planta baixa, entresòl i dos pisos, amb façanes amb esgrafiats.


Ara sí que hem arribat al cor i l'ànima de Solsona, la Plaça Major, que visitarem detalladament a la propera entrada dedicada a la capital del Solsonès.
Atentament.
Senyor i