dijous, 9 de juliol de 2020

Al cor de Solsona ( 10 a ).

Recordeu que a l'entrada anterior dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona, després de donar un cop d'ull al nou negoci que hi ha als baixos de Ca l'Agroguer Nou ( edifici amb catalogació de Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ) -  que ha respectat l'antiga adrogueria fundada l'any 1.870 - ens vàrem aturar davant la porta d'entrada del magatzem de l'adrogueria amb la seva impressionant llinda del 1.673 amb el símbol de la ciutat: el Sol de Solsona. La llinda té la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).


Posteriorment vàrem continuar pel carrer de Sant Nicolau fins trobar el carrer de Sant Llorenç. Girant a l'esquerra continuarem el nostre trajecte solsoní fins arribar a la travessia dels Dominics on ens estava esperant Sant Domènec...


Al número u de la travessia hi ha la petita capella dedicada a Sant Domènec que, com la resta de les que podeu trobar passejant pel nucli antic de Solsona, té la catalogació BIPCC . Al número quinze del carrer dels Dominics hi ha Cal Gilibets.


Aquesta edificació del 1.900 està formada per tres cossos de diferents alçades. A les façanes de maó i pedra podem veure algunes obertures tapiades i alguna part reconstruïda. A la propera fotografia de detall el protagonisme és pels balcons de la segona planta i la barbacana decorada de la teulada.


L'edifici, amb catalogació BCIL, té una curiosa plaça de pedra en angle recte, amb una part al carrer dels Doninics i l'atra a la travessia dels Doninics on podem llegir: "L'any 1.971 es recupera el Carnaval de Solsona. Des d'aquesta data Ramon Gilibets, " Gilmon  " ha estat dedicat a aquesta festa. Pel seu esforç i treball. Gràcies Gilmon. IV-III-MM". Solsona va perdre a Gilmon, peça fonamental del seu Carnaval, al setembre del 2.007. Si després de llegir la curiosa placa alceu la mirada, podreu admirar el treballat ràfec de fusta que ressegueix la teulada de Cal Gilibets.


Aixecar la mirada durant la vostra passejada pel cor de Solsona té premi. Podreu gaudir de caps de biga, esgrafiats, ràfecs... A la propera fotografia de detall podeu gaudir del ràfec o barbacana de Cal Gilibets.


A tocar de Cal Gilibets hi ha la joia de la plaça del Consell, el Palau Llobera, un impressionant edifici d'estil gòtic tardà català de la primera meitat del segle XV.


L'edifici, que actualment acull la seu del Consell Comarcal del Solsonès, és del 1.411. De planta quadrangular, amb tres plantes i un pati obert al centre, aquest casal de pedra picada us deixarà bocabadats.


Francesca de Llobera ordenà en el seu testament la construcció amb l'objectiu de ser un hospital de pobres i pelegrins. A la planta baixa hi ha dues portes amb arcs de mig punt, que podeu veure a la fotografia anterior i a la següent, i una sala de cavallerisses gòtica.


El Palau Llobera - també conegut com Palau d'en Llobera, els Dominics o  Seminari Vell -  ha tingut diverses funcions. Fou: hospital, col·legi dels Dominics, Universitat per ordre del Papa Paul V l'any 1.620, l'any 1.717 Felip V suprimí la Universitat, tornà a ser col·legi fins al 1.835, seminari Major al 1.846 i posteriorment escola parroquial.


La façana principal, de vint-i-vuit metres de llargària, ens regala una gran portalada amb arc de mig punt amb grans dovelles i unes obertures per donar lli¡um. A la segona planta podeu veure, a la dreta, les restes d'un finestral gòtic geminat.


L'any 1.989 el Consell Comarcal del Solsonès comprà l'edifici al Bisbat i començà la restauració, Seguint el model del finestral gòtic de la dreta ( fotografia de la façana principal ), es van eliminar els balcons per recuperar els finestrals, dos dels quals els podeu veure a la fotografia anterior de detall.. El Palau Llobera està catalogat com BCIL.


Francesca de Llobera, casada amb Bernat Guillem Senyor de Peramola, disposà que en alguns carreus del Palau esculpíssim els escuts d'armes de les dues famílies. A l'esquerra i dreta de la porta principal, gairebé a tocar de les dovelles (  fotografia anterior ) els podeu veure. A l'esquerra hi ha el llop, protagonista de l'escut d'armes dels Llobera.


A la dreta podeu veure l'escut d'armes del Senyor de Peramola. Els dos escuts estan una mica malmesos però encara podem observar la mola, símbol dels Peramola, que ens recorda a Bernat Guillem.


A les arcades de la galeria del pati interior i en un carreu de la part baixa del mur orientat a la carretera de Bassella, també podeu veure els escuts dels Llobera i els Peramola. A la propera fotografia podeu veure part de la façana del Palau Llobera del carrer de la Regata i de la carretera de Bassella.


Al centre de la fotografia anterior, a prop de la barana de ferro forjat, podeu observar un carreu diferent. La fotografia de detall següent ens permet veure el que queda del llop dels Llobera...


Aprofiteu per seure en un dels bancs de la plaça per mirar i admirar l'antic palau. Si hi voleu entrar i fer-ne una visita virtual només us cal esperar a la propera entrada dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 5 de juliol de 2020

Hornby Library.

A l'entrada anterior dedicada a la Liverpool Central Library vàrem donar un cop d'ull a la Picton Reading Room, un impressionant edifici neoclàssic de planta semicircular que l'arquitecte Cornelius Sherloc dissenyà inspirant-se en el Panteó de Roma. 
Sir James Allanson Picton va posar la primera pedra l'any 1.875 i el 8 d'octubre de 1.879 s'inaugurà l'espectacular sala de lectura.


A la fotografia anterior, feta des de la primera planta de la biblioteca, podeu veure part de la gran sala circular de lectura. Si us fixeu en la barana de forja que protegeix als lectors que consulten els llibres de la primera planta, veureu que hi ha un gran rellotge. Baixem a la planta baixa i anem fins aquest punt.


Passem per sota del rellotge i anem fins a la porta que ens durà a un espai màgic. A la llinda de la magnífica porta de fusta podem llegir: " Hornby : Library ".


Només entrar trobem la placa que podeu veure a la propera fotografia de detall i en la que podem llegir el text següent:  " Aquesta biblioteca i els seus llibres autògrafs foren un regal imprescindible per aquesta ciutat d'Hugh Frederick Hornby, un comerciant de Liverpool. Es dedicà formalment al públic el divendres 26 d'octubre del 1.906 per la seva germana la senyora Madden, al vestíbul de la sala".


El ric comerciant donà la seva col·lecció privada a la ciutat de Liverpool quan va morir l'any 1.899. A més a més dels 1.100 volums i 8.000 còpies també deixà els diners per construir la biblioteca.


Hi ha una edició completa de la premsa de William Morris Kelmscot ( 1.834 - 1.896 ). Morris volia recuperar els mètodes de producció preindustrials perquè pensava que la impressió que es feia era d'un nivell molt baix.


William Morris, en només set anys, va fer més de 22.000 còpies de 53 títols. Llibres que eren una obra d'art. A la biblioteca a més a més trobem incunables, llibres rars, gravats, cartes i molts llibres "grangeritzats" ( amb il·lustracions afegides d'altres fonts, generalment llibres ).


Les vitrines protegeixen les joies de la Hornby Library com la que podeu veure a la fotografia anterior. Són dues il·lustracions del llibre Birds of America ( 1.827 - 1.838 )  de John James Audubon. A la dreta un mascle i una femella de duc blanc ( Buho scandiacus ) i a l'esquerra una parella de papamosques fosc americà ( Muscucapa fusca ) posats en una planta de cotó.


L'edifici neoclàssic, de planta rectangular, té planta baixa i primer pis amb una balustrada que ressegueix el perímetre. La volta de canó té molt finestrals que omplen de llum natural la biblioteca. Les grans columnes amb capitells jònics i els mobles, armaris, prestatges de fusta i antics llibres fan que sigui un espai majestuós.


La pàgina titulada Gryllus mostra tres dibuixos espectaculars de diferents llagostes. A la dreta de la il·lustració del grill hi ha un segell en el que podem llegir: " Liverpool public library".


La bella il·lustració que podem veure a la propera fotografia de detall ens mostra tres dels estadis de la metamorfosi del Borinot de la Mort ( Acherontia atropos ).


Sortim de la Hornby Library per tornar a la Picton Reading Room, de la que també sortim per marxar de la Biblioteca Central de Liverpool. Donem un últim cop d'ull a la reforma del primer edifici ( pel que vàrem entrar a la Liverpool Central Library ) que només conserva l'estil neoclàssic a la façana.


Mentre baixem per l'escala mecànica observem, a vista d'ocell, el vestíbul on podem llegir el poema que la Liverpool Central Library encarregà a Levi Tafari l'any 2.013 per tornar a obrir la renovada biblioteca. El poema "The Daughter of Merseyside", peça central de la planta baixa, celebra la història, les arts, la cultura i el patrimoni de Liverpool.


Deixem William Brown Street, el carrer en el que tots els edificis ( museus, galeries, biblioteques,..) són públics, per continuar el nostre periple virtual per Liverpool.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 1 de juliol de 2020

The Cavern Club

Deixem Bluecoat Chambers, l'edifici més antic del centre de Liverpool amb una agitadíssima història construït al 1.716 i 1.717 - on vàrem visitar la llibreria de vell Kernaghan Books- per passejar tranquil·lament fins a Mathew Street número vuit. Si els llibres foren els protagonistes de l'entrada anterior dedicada a la capital del Comtat de Merseyside, a la d'avui ho és la música.


Els programes musicals de l'emissora Radio Luxembourg va descobrir als joves de Liverpool el rock and roll. Aquest coneixement es reforçà amb l'arribada al port de la ciutat dels mariners americans que difonien la música nord-americana de finals dels anys 50.
El 16 de gener de 1.957, al número vuit de Mathew Street obrí les seves portes The Cavern Club, un club on The Beatles van fer la primera actuació al febrer de 1.961.


A les fotografies anterior podeu veure l'antic accés a The Cavern Club. A l'esquerra de les dues hi ha l'escultura de Cilla Black, cantant i presentadora que treballava com assistenta del guarda-roba del local. Amiga dels Beatles, foren John Lenon i Paul McCarney els qui composaren el seu primer single.


A la part superior de la fotografia anterior podem llegir que estem a l'entrada original del mític club en el que entre 1.961 i 1.963 The Beatles hi van actuar dues-centes noranta-dues vegades.


Alan Sytner fundador del mític local s'inspirà en el club Le Caveau de París, ciutat en la que nombrosos clubs s'ubicaven en soterranis. Inicialment fou un club dedicat a la música de jazz. Dos anys després de fundar el club, al 1.959, el vengué. A poc a poc es transformà en un lloc fonamental per als nous grups musicals.


Al març del 1.973 el club va tancar per les grans obres de construcció de la línia subterrània de Merseyrail, una xarxa amb 68 estacions i 75 quilòmetres ( 10,5 subterranis ) de recorregut.


L'abril de 1.984 Tommy Smith, jugador del Liverpool, conjuntament amb Royal Life varen comprar el club que fou reconstruït amb molts dels maons del primer The Cavern Club. Avui hi entrem pel número deu del mateix carrer, Mathew Street.


El nou club ocupa un 75% del club original. Al reconstruir-lo es va procurar seguir amb la màxima fidelitat l'estructura de l'antic. La complicada situació econòmica va suposar el tancament l'any 1.989. Però divuit mesos després, al 1.991, dos amics Bill Heckle ( mestre ) i Dave Jones ( taxista ), el van tornar a obrir i encara avui el mestre i el taxista són els propietaris.



El 26 d'abril del 2.018 Paul McCartny va tornar al mític club en un concert gratuït per 250 afortunadíssims seguidors per promocionar el seu nou disc Egypt Station. En podeu fer un petitíssim tastest clicant sobre l'enllaç anterior.



Actualment diferents grups d'un bon nivell musical  actuen al club recordant les cançons de The Beatles. Si aneu a Liverpool , i com jo ja teniu uns anyets, no deixeu de baixar a The Cavern Club. Per una estona rejovenireu...



Una mica d'emoció, un petit vídeo que ens recorda els genials músics de Liverpool. Emoció molt especial si ja teniu una bona col·lecció d'anys...


Després de les actuacions a la majoria de la gent, preferentment els de més anys, li podreu veure cara de satisfacció. Els records d'una colla d'anys enrere és molt gratificant...


Deixem The Cavern Club per anar un moment al Liverpool Empire Theatre, a la cantonada del Line Street amb London Road. L'any 1.957 acollí al grup local "The Quarrymen"...



Dos anys després van tornar però havien canviat de nom: "Johnny and the Moondogs", i al 1.962  ja van actuar-hi amb el nom de "The Beatles". El 5 de desembre de 1.965 tocaren per última vegada al teatre neoclàssic construït l'any 1.924.
Continuem la nostra gran passejada per Liverpool per apropar-nos a Pier Head, un conjunt d'edificis a la riba del riu  Mersey, on tornarem a veure al quartet de Liverpool...
Atentament.
Senyor i

dissabte, 27 de juny de 2020

Cases singulars de Lleida ( 48 ).

Deixem l'edifici del segle XIX, amb façanes a la plaça de la Paeria i al carrer Clavell, ubicat als Porxos de Dalt ( l'estructura porticada construïda entre els segles XIII i XVII ), que fou reformat per segona vegada l'any 1.922 seguint el projecte de renovació barroquitzant del cos de tribunes de Francesc de Paula Morera i Gatell; per caminar uns metres fins a la cantonada occidental de la plaça de sant Joan on trobem l'Antiga Pensió Mundial. Els edificis, construïts als anys vint del segle passat, tenen una curiosa planta en forma de lletra L que abraça un altre edifici que fa cantonada.


A la fotografia anterior podeu veure el cos de tribunes ondulants flanquejat pels balcons amb baranes de ferro forjat de la façana del número quatre de la plaça. La fotografia següent de detall és del coronament de les tribunes, amb les balustrades dels balcons que hi ha sobre la tribuna i el coronament de l'edifici amb un frontó circular amb un òcul amb reixat de forja que està envoltat de volutes, pàmpols i raïm.


Vaig al centre de la plaça i m'enfilo al "flam" per fer la propera fotografia en la que podeu veure l'altra façana corresponent al número sis de la plaça. A la seva esquerra hi ha un edifici ( al número cinc ) construït deguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joan Bergós Massó.


La solució arquitectònica de la cantonada de la discòrdia, perquè els propietaris no van arribara un acord, fou l'edificació de cases diferents ens alçària i façanes. L'Antiga Pensió Mundial té dues façanes classicistes amb cossos de tribuna ondulants i frontons circulars amb òculs. A la  fotografia següent de detall podeu observar la tribuna del quart pis amb els balcons amb baranes de forja a l'esquerra, la balconada amb balustrada de les obertures amb arc de mig punt del cinquè pis i el coronament - a l'esquerra amb la balustrada del terrat i a la dreta amb un altre frontó circular amb òcul amb reixa de forja envoltat de volutes, pàmpols i raïm.


L'edifici de l'esquerra és més sobri, però el cos de tribunes és de cinc plantes en lloc de les tres de la pensió. Els grans finestrals de les tribunes estan flanquejats per petites columnes, com podeu veure a la fotografia de detall següent. Tres edificis contigus amb estils diferents, dos classicistes i un beauxartià.


Anem ara al número vint-i-u de la plaça on hi ha l'edifici habitatges amb la planta baixa dedicada al comerç que fou construït les primeres dècades del segle passat. Com podeu veure la botiga de la dreta ha tingut un respecte nul pel projecte arquitectònic de la façana...


L'edifici neoclàssic té dues façanes, la de la plaça sant Joan ( fotografia anterior ) i la de l'avinguda Francesc Macià número quinze ( a la propera fotografia feta des del pont vell és l'edifici de la dreta amb tres balcons per planta ). Les dues façanes estan arrebossades i pintades i llueixen un bon treball de ferro forjat a les baranes dels balcons.


A la fotografia següent de detall podeu observar la gran balconada del primer pis i els tres balcons del segon. Podeu apreciar la senzilla decoració de la façana feta amb rectangles i cercles. La capçada dels arbres durant bona part de l'any no ens deixa mirar com cal aquesta façana.


L'edifici té uns baixos comercials que flanquegen la porta d'accés, una gran balconada a la primera planta i tres balcons per planta del segon al quart pis i unes golfes una cornisa de senzill coronament. A la propera fotografia de detall podeu observar un dels balcons del quart pis, amb el delicat treball de forja de la barana,  una de les obertures que donen llum a les golfes, i la cornisa que corona l'edifici.


El baix comercial de l'esquerra acull la botiga Josa & Gassó, una de les poques botigues centenàries que queden a Lleida. Fundada l'any 1.901 al número deu dels Porxos de Baix es traslladà l'any 2.007 a la plaça de sant Joan.


Encara hi trobareu els antics taulells, cadires i metres de fusta per prendre la mida, i el tracte exquisit dels botiguers de tota la vida ( res a veure a una franquícia ). Si voleu tornar a visitar virtualment la botiga de roba més antiga de Lleida cliqueu el proper enllaç: "Botigues centenàries de Lleida (7)".
Deixem la plaça de sant Joan i en pocs minuts passejant ens aturem davant del número dos de la plaça de la Sal.


Construïda l'any 1.924 seguint el projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, fou endegada per Josep Sans. A la propera fotografia podeu veure el cos de tribunes del primer i segon pis i el coronament amb una petita balustrada.


Les tribunes de la casa Sans gairebé ocupen tota l'estreta façana. A la fotografia de detall podeu veure la tribuna del segon pis i el petit balcó que hi ha a sobre.


Corona la tribuna ondulant un medalló ovalat sense cap inscripció envoltat de motius vegetals. Darrere seu podeu veure la balustrada del petit balcó.


A la quarta planta hi ha tres finestres i el terrat amb una senzilla barana de ferro corona l'estret edifici entre mitgeres.


Deixem el número dos de la plaça de la Sal per fer uns passos i centrar la nostra atenció en el número quatre on s'alça, majestuosa, una casa atribuïda a l'infatigable Francesc de Paula Morera i Gatell malgrat que el projecte no està al seu arxiu...


L'edifici entre mitgeres construït a inicis del segle XX té uns baixos comercials de pedra buixardada amb tres obertures. Al centre la porta d'accés i a dreta i esquerra dues grans obertures ocupades pel supermercat més antic de Lleida.


La potent porta de fusta ens regala un bon treball de ferro forjat com podeu apreciar a la fotografia anterior de detall.


A l'obertura de l'esquerra ( la de la dreta és l'accés al supermercat ) hi ha una gran fotografia antiga que ens recorda el Momotombo, el primer Plus de Lleida del 1.919.


Si la pedra buixardada és la protagonista de la planta baixa la resta de l'edifici està arrebossat i pintat. Destaca el contundent cos central de tribunes de pedra de quatre plantes que podeu apreciar a la fotografia anterior i a la propera de detall.


Petits balcons amb baranes de ferro forjat flanquegen el cos de tribunes central que domina la façana. La fotografia de detall us permet valorar el treball de forja de les baranes.


Deixem la plaça de la Sal i continuem passejant per la baixada de la Trinitat amb l'objectiu de creuar el riu Segre i anar al parc urbà dels Camps Elisis. al barri de Cappont.
Atentament.
Senyor i