dimarts, 29 de desembre de 2009

Gira la rajola.

Remenant entre el material de l'exposició temporal Oficis enrajolats que vaig recomanar-vos el dia de Nadal, he trobat dins del blog que va fer en Fernando Coello quan l'exposició va viatjar l'any passat al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí el joc tombant rajoles.Si teniu mandra i no voleu passejar fins a l'Arxiu Històric de Lleida podeu, de manera virtual, girar les rajoles del plafó que ens presenta una colla d'oficis antics.


Penseu primer de quin ofici es tracta, gireu la rajola i veureu si teniu raó; i a més a més descobrireu algun secret de cada ofici. I parlant de secrets, si visiteu l'exposició i feu girar les rajoles personalment tindreu una sorpresa amb el caganer ( que evidentment no és un ofici...)
Si voleu jugar cliqueu aquí.
Atentament
Senyor i

divendres, 25 de desembre de 2009

Rajoles plenes d'oficis.

Tot passejant sota la pluja fina he anat a treure el nas a l'Arxiu Històric de Lleida. Fins al 15 de gener del 2.010 podeu visitar l'exposició Oficis enrajolats on ens expliquen la feina de rajoler, les tècniques utilitzades per elaborar les rajoles que ens parlen dels oficis antics, i també ens presenten diferents oficis acompanyats de la seva rajola: el ferrer, el boter, el forner, el cisteller, l'escloper,el traginer,...


Les rajoles exposades formen part de la col·lecció de ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII del Museu Etnogràfic de Ripoll.

Alguns dels objectes exposats pertanyen al fons del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Per decorar les rajoles s'inspiraven en els dibuixos de les antigues auques.

I em preguntareu: Senyor i, com feien aquestes rajoles? A l'exposició m'ho han explicat molt bé. Primer cal fer una pasta d'argila i emmotllar-la donant-li forma de quadrat de 15 x 15 cm. Es deixa eixugar al sol i s'enforna en una primera cocció ( bescuit) . Desprès a una de les cares de la futura rajola se la sotmet a un bany d'estany ( que li dóna blancor), plom i sorra ( que li dóna l'aspecte de vidre) i sal marina ( que fa que al coure-la per segona vegada no s'esquerdi).
Per fer el dibuix utilitzen l'estergit que és un cartró amb el dibuix ple de foradets.


Amb pols de carbó es frega sobre el cartró i després es poden seguir els puntets per fer el dibuix.
Els colors abans en feien amb terres i òxids dissolts a l'aigua: verd ( coure), blau ( cobalt) , violeta (manganès), ocre, marró ( ferro), i groc ( antimoni).

Si voleu descobrir aquest ofici podeu visitar l'exposició de dilluns a dissabte de 10 a 13 i de 17 a 20 i els diumenges i festius de 10 a 13 ( inclosos el 25, 26 i 27 de desembre).

Aprofiteu aquest dies per passejar per Lleida i visitar l'Arxiu Històric.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 19 de desembre de 2009

Comerç lleidatà.

Demà, el diari, La Mañana celebra 71 anys d'una manera especial. Amb el diari del diumenge 20 de desembre regala als seus lectors llibre d'Antoni Jové Montanyola "1938-2009 Crònica del Comerç a Lleida a través de la Mañana"
 
Aquests anys, nens i nenes al blog de la biblioteca hem descobert l'ofici de botiguer i fins i tot hem entrat virtualment en algunes botigues antigues de la nostra ciutat: La Llibreria Fregola, La Montserratina, Drogueria Simón, Pastisseria Monrabà, Farmàcia Pons, Casa Guarro, Casa Esquerda, Barreteria Barrio...
He de confessar-vos que al fullejar el llibre he recordat moltes coses de quan era un nen petit com vosaltres. Algunes botigues ja no podrem visitar-les perquè no existeixen.
Els que teniu una edat recordeu...


Les Sederias Catalanas en les que en aquesta època de l'any, a la primera planta, hi havia una magnífica exposició de joguines.

Qui de vosaltres no s'havia transformat en un gran músic tocant els pianos del Baratillo?


I al passejar per la Rambla de Ferran, no us aturàveu davant dels miralls de Vidrios, Cristales y Espejos Aler, i us fèieu un tip de riure amb la vostra imatge deformada?

Ningú troba a faltar la mítica Llibreria Guimet ?

I a la Plaça de Sant Joan algú recorda el petitíssim quiosc Payá ple de tresors.

Si voleu conèixer l'evolució del comerç de Lleida des de la Guerra Civil fins a l'actualitat, demà teniu visita obligada al quiosc. Les fotografies del Servei d'Àudio-visual de l 'I.E.I . Diputació de Lleida: del Servei de Reproducció d'Imatge, UdL Fons Josep Lladonosa; i Arxiu Gómez Vidal. Arxiu la Mañana, i les explicacions de l 'Antoni Jové segur que treuran la pols d'algun dels vostres records.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 13 de desembre de 2009

Recordant l'Ángel González.

El 12 de gener farà dos anys de la mort de l'Ángel González. Voldria fer tres recomanacions que ens apropen al genial poeta asturià.
Avui parlaré del llibre de Luis García Montero "Mañana no será lo que Dios quiera", editat per Alfaguara. El llibre és una barreja de records, biografia, memòries i novel·la. El van començar a escriure els dos poetes, però el va acabar en Luis García Montero perquè l'Ángel va morir.

Ángel González va passar una colla d'estius convidat a casa de García Montero a la badia de Cádiz. Garcia Montero va gravar durant set anys, hores i hores de conversa on Ángel González explicava moltes h¡stòries de la seva infància i adolescència. Ángel González no volia escriure les seves memòries, li feia por recordar experiències molt dures,...


Font: Fotografia de Paco García. El País.
Ángel González i Luis García Montero al juliol del 2.005 a Gijón.


García Montero el va ajudar i va escriure aquesta magnífica biografia novel·lada. El llibre ens parla de la primera infància del poeta fins l'any 1.951 en que Ángel González marxa a Madrid per estudiar periodisme i descobreix que vol ser poeta.
El llibre no encapçalarà cap llista dels més venuts, però us asseguro que retrobareu el plaer de llegir.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 12 de desembre de 2009

Tessel·les.

Si, nens i nenes, teniu raó. Aquesta entrada al blog té un títol estrany i ja m'imagino que em preguntareu que són les tessel·les. Una tessel·la és cadascuna de les petites peces cúbiques ( en forma de dau ) amb que es fan els mosaics. Poden ser de diferents materials: marbre, terra cuita, vidre,...
Per què explico això? Doncs perquè en una passejada de les meves vaig descobrir un petit poble castellà on havien trobat l'any 1.968 , feinejant amb el tractor, un dels jaciments arqueològics més importants del món romà hispànic; i on milers i milers de tessel·les formaven uns mosaics meravellosos.



En el poblet de Pedrosa de la Vega ( Palència ) , podem gaudir de la Villa Romana La Olmeda. A més a més de les visites al palau i als banys, on es pot apreciar i valorar la feina feta per els artesans de finals del segle IV, els grups escolars tenen una sorpresa.

Fotografia: Revista Patrimonio nº 38

El que em va sorprendre és el taller organitzat per la Diputación Provincial, en el que nens i joves poden veure com es fan les tessel·les i els secrets d'un ofici molt antic . Fins i tot poden descobrir les eines i tècniques que utilitzaven per elaborar els mosaics.

Els alumnes poden iniciar-se en aquest ofici milenari, i valorar la feinada que suposava fer cada mosaic. La revista Patrimonio editada per la Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León , en el número 38 d'aquest passat estiu dedica alguns dels seus reportatges a : La Olmeda, un lujo de Villa.

Intentar conèixer la feina que els artesans feien fa 1.600 anys, és una magnífica manera d'aprendre.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 7 de desembre de 2009

Una farmàcia antiga al cor del Montsec.

Nens i nenes, aquests anys hem descobert una colla d'oficis i botigues antigues. Avui volia compartir amb tots vosaltres una troballa que m'ha deixat bocabadat.
Estava passejant per la vila d'Àger gaudint de l'imponent massís del Montsec. En el marc de la XIII Fira d'Artesania es podien veure encara una colla d'oficis antics: picapedrers, cistellers, ferrers, cadiraires, matalassers, els forcaires d'Alentorn,...
En un raconet de la plaça Major es podia fer un viatge en el temps. No nens i nenes, no hi havia cap màquina estranya que et transportés a una època històrica concreta. Només calia entrar a la Farmàcia Montardit.

Aquesta antiga farmàcia es conserva exactament igual que el dia en que la van tancar de forma definitiva fa 70 anys !!
És màgic contemplar els pots i ampolletes de medicaments, tots afilerats als prestatges com al 1.939.

Al laboratori de la farmàcia podem donar un cop d'ull als estris que feien anar per fer alquímia i fabricar els medicaments.

També podem veure el títol de "Bachiller" de Juan Montardit Torruella de l'any 1.917, i el de la Facultat de Farmàcia de l'any 1.921.

Si busquem bé trobarem a en Joan Montardit que és de la misteriosa vila d' Ajes ( Àger) - Lleida. La farmàcia Montardit està aturada en el temps, si podeu visiteu-la.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 5 de desembre de 2009

Quart viatge al regne de la fantasia.

Avui en Pau em demana l'ordinador per recomanar un llibre als nenes i nenes.Aquí teniu la seva proposta.
Un altre viatge fantàstic de Geronimo Stilton.
Hola Montse, m'agradaria recomanar un llibre als nens i nenes de l'escola Sant Jordi.
La nova aventura del Geronimo on tracta de salvar un ou de drac del misteriós lladre d'ous.
En aquesta nova aventura el Geronimo passa pels regnes de la música,dels dracs platejats,de les quatre estacions, el dels pratsverds i el dels trolls.



Al principi la companyia està reduïda al Geronimo, Scribachius, Alys i el drac de l'Arc de Sant Martí i Brillantina la draga d'Alys. Els nous son, Fortunada , marieta guia del regne de les quatre estacions, Robur el cérvol dels pratsverds i Trollesca una trola que és la cuinera dels trolls.
Al regne de la música es troben els arbres de notes que els salven d'un incendi, al dels dracs platejats es forma la companyia i li expliquen el misteri . El de les estacions és el meu preferit a més és realment preciós,i es veu com canvien les estacions molt ràpid, després els del pratsverds és el nucli de la història ja que descobreixen el lladre que no el citaré,no esgarro sorpreses , i on descobreixen on és l'ou. Finalment el dels trolls on es troba l'ou i la lluita final tot acaba bé i es veu al final la desclosa dels bebès.
Aquest llibre té olor de violetes,herba i caca, i sopa caducada.Tot plegat dos perfums i dos tufs Adéu!!
Ho confirma el Pau.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Un pati ple de lletres.

Divendres estava passejant pel pati de l'escola quan de cop i volta vaig veure un grupet de nens i nenes de primer que sortien amb un mestre. Ràpidament em vaig amagar, pensava que estaria sol al pati fins a l'hora de l'esbarjo. Afortunadament ningú es va adonar de la meva presència. Si no vigilo un dia d'aquests em descobrireu.
He de confessar-vos que em va sorprendre la feina que estàveu fent. Es tractava de buscar lletres al pati i fer-ne fotografies.

Per tot el pati de primària aquests nens i nenes no paraven de veure lletres. Jo no en veia cap, però vaig escoltar els vostres comentaris i he de dir que teníeu raó; el pati està ple de lletres!.

.- Aquí hi ha una O !.
.- I aquí una H !
.- Jo he vist una X al cel, mireu!

.- Correu, correu ,jo veig una L!.
.- Jo diria que és una S .

No parlo de lletres escrites per algú en un cartell o un paper. Es tracta d'objectes que ens recorden clarament una lletra.
El silenci va tornar i vaig aprofitar per intentar veure les lletres que molt emocionats anàveu trobant.

Felicitats nens i nenes de primer. Si obrim els ulls segur que podrem completar aquest magnífic abecedari.
Atentament.
Senyor i

divendres, 27 de novembre de 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos ( i 11).

Ja hem descobert,nens i nenes,molts dels secrets de la Biblioteca de Silos. Desprès d'aquell incendi del 1.970 als diaris es podien llegir els següents titulars :
" El museo arqueológico del monasterio de Silos ha quedado destruido por las llamas". "Se han podido salvar las partes más valiosas del histórico cenobio: la biblioteca, el archivo, el claustro, el camarín del santo y la farmacia del siglo XVIII".

Font: Hemeroteca ABC


"Las pérdidas ocasionadas por el incendio del monasterio de Santo Domingo de Silos se evalúan, en principio, en unos diez millones de pesetas"."No se registraron daños en la valiosa biblioteca de 100.000 volúmenes y en el famoso claustro románico".

Font: Hemeroteca La Vanguardia

L'incendi va destruir uns 2.500 metres quadrats de la coberta. Sota aquesta construcció del segle XVIII hi havia les cel·les dels monjos. A les golfes s'hi apilaven tones de llenya i a sota hi tenien el museu d'etnogràfic i d' història natural, que van quedar totalment destruïts.


José Luis Garcia Grinda va ser l'arquitecte restaurador de Silos des de 1.983. El treball de rehabilitació de la biblioteca es va fer entre el 1.994 i el 1.996
M'explicava en José Luis en el seu correu electrònic que va estar molts anys treballant al monestir.Reparant les cobertes, el Pla Director, la torre del campanar, el claustre, el nou museu,...La biblioteca estava abandonada i en un estat deplorable.

Al pensar la seva rehabilitació es va proposar respectar al màxim tots els elements recuperables. La il·luminació i la fusteria interior eren els dos grans reptes. Mitjançant unes piràmides invertides d'alabastre es va aconseguir la llum desitjada i es van estalviar l'aparició a les cobertes d'elements que distorsionessin la imatge del conjunt del monestir.
La fusteria original era irrecuperable, el corc l'havia fet malbé. Es van dissenyar cadascun dels elements: prestatgeries, taules, cadires,... amb dibuixos a escala 1:20. Amb aquesta escala al fuster local encarregat de la feina li va ser senzill interpretar els dibuixos ( 1 cm del dibuix volia dir 20 cm reals).

És el moment de marxar.Aquesta estona a la biblioteca del monestir i el tracte rebut han estat excel·lents. El xiprer (" Eniesto surtidor de sombra y sueño ...," que diria Gerardo Diego), sembla que em diu adéu.


Gràcies Norberto, Ramón i José Luis.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 23 de novembre de 2009

Fora de joc.

Avui volia proposar-vos una passejada fins al Centre d'Art la Panera per visitar l'exposició conjunta Fora de joc en el marc de la Tardor d'art 2009. Amb el futbol com a tema comú galeries i centres d'art de Barcelona, Girona, Vilafranca del Penedès, Verdú i Lleida presenten propostes sorprenents.
A Lleida podem veure En juego un vídeo de tres minuts d'un partit de futbol on Eugenio Ampudia ha substituït la pilota pel llibre del crític Robert Hughes "El impacto de lo nuevo".

Els jugadors li fan les mil i una al llibre que va influir als anys 80 la crítica d'art. La teoria de l'art rep puntades i cops de cap. Esperem que la crisi no afecti la fabricació de pilotes i els equips es vegin obligats a entrar a les biblioteques...
Un petit fragment del vídeo.

Fins al 6 de gener del 2010 podeu donar un cop d'ull a En Juego.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 21 de novembre de 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (10).

És evident, nens i nenes, que en un monestir que té els seus orígens al segle X, han viscut moltes peripècies.
Alguns dels seus llibres, com a conseqüència de guerres, invasions, saquejos o espolis; han canviat de biblioteca.És el cas del Beato de Silos que va "desaparèixer" del cenobi i José Bonaparte el va vendre al Museu Britànic l'any 1.840. Al 1.877 las Glosas silenses va sortir del monestir i un any després aquest fantàstic còdex va ser comprat en subhasta pública per la British Library.

A mitjans del segle XVIII molts dels seus còdex van ser venuts a Madrid, per aconseguir diners amb els que restaurar l'antic monestir i el claustre, que pràcticament estava en ruïna. Com podeu veure, a la biblioteca de Silos li han passat una colla "d'aventures". El 21 de setembre del 1.970 va patir un incendi.La biblioteca va estar tancada fins al juliol del 1.998.

El dia de reobrir la biblioteca després de 28 anys tancada Clemente Serna, l'abat de Silos, recordava un adagi llatí: "Claustrum sine armario, castrum sine armentario" ( un monestir sense llibres és com un castell sense armes). També va citar a l'arquebisbe de Milà que afirmava: " La decadència d'un monestir comença quan els monjos deixen de freqüentar la biblioteca".


L' encarregat del projecte de rehabilitació de la Biblioteca de Silos va ser l'arquitecte José Luis García Grinda especialitzat en conservació i rehabilitació.Vaig escriure un correu electrònic al José Luis, professor de La Escuela Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Madrid. Em va sorprendre la rapidesa i amabilitat de la seva resposta. explicant-me una mica com es va plantejar aquest treball.
Ja us he dit moltes vegades, nens i nenes, que la curiositat és molt important. Pregunteu i sempre trobareu gent que us ajudarà a descobrir coses noves.
Si voleu conèixer les idees d'en José Luis no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 16 de novembre de 2009

Escriure amb plomí.

Nens i nenes al febrer del 2.008 ja vam parlar d'una de les botigues de Lleida amb més història, la llibreria Fregola, fundada l'any 1.910 . El seu aparador es renova periòdicament per recordar les festes i tradicions. Molt aviat podem veure el pessebre amb figures de fang. La filadora, el ferrer, el llenyataire,... fins i tot repeteixen algun moviment. Però aquests dies l'aparador ens proposa recuperar una forma d'escriure ja desapareguda, amb plomí i tinta.
 Hi ha una colla de propostes diferents. Algunes inclouen el plomí per fer el pentagrama, diferents tipus de tinta, plomes d'ocell,... Plomins per recordar o iniciar-se en una manera més pausada d'escriure.

Moltes d'aquestes caixetes d'escriptura són italianes i ens proposen escriure amb tintes amb noms com: merla verde, cacao marrone, lampone rosso, uva viola, ribes, mirtillo blu,...

Francesco Rubinato de Treviso i Campo Mazio Desing de Roma són dues empreses italianes que ens permeten retrobar-nos amb l'escriptura amb plomí, o practicar-la per primera vegada.

En Ramon, un dels germans Fregola que porten la llibreria em va comentar que la família vol que Cal Fregola es conservi com abans. Molt aviat els lleidatans en celebrarem el centenari. Molt poques botigues poden bufar 100 espelmes.
Mentre esperem l'aniversari podeu practicar l'escriptura tranquil·la i sense pressa.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 15 de novembre de 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (9).

Realment, nens i nenes, és impressionant la quantitat de documents que hi ha a la biblioteca de Silos. En Norberto em va explicar en correus electrònics posteriors a la visita que estan molt enfeinats amb el catàleg informàtic. Actualment ja han superat els 142.000 registres bibliogràfics ( títols). Aquesta dada s'actualitza periòdicament amb un increment mensual entre els tres i quatre mil registres nous. D'aquests, 83.000 són monografies (llibres), i no volums que poden ser el doble. La resta (47.000) són articles trets d'aquests llibres quan han estat fets per col·laboradors en diferents treballs ( homenatges, miscel·lànies, ).

El procés és molt complex, i en Norberto insisteix que aquestes són les dades que dóna el servidor del programa informàtic. Consten també 1.200 revistes.
El més urgent és catalogar tot aquest material i fer-lo fàcilment localitzable. Estic d'acord amb en Norberto quan em diu: Los libros amontonados no son una biblioteca; i clarifica ràpidament: No es nuestro caso, porque tenemos un fichero donde todo está debidamente catalogado y localizable.

És evident, nens i nenes, que no els falta feina als monjos per poder garantir el bon funcionament de la biblioteca del monestir.
Atentament.
Senyor i

divendres, 13 de novembre de 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (8).

Entro al Depósito de libros i ràpidament recordo la biblioteca de Poblet , concretament la sala dels novicis del segle XIII. Són dos espais diferents en estil arquitectònic i estructura però les dues sales estan plenes de prestatgeries metàl·liques amb llibres i llibres. La de Poblet només té un nivell, la de Silos té tres pisos de 33 metres de llarg per 7 metres d'ample.

Gairebé 700 metres quadrats plens de prestatges i milers i milers de llibres. Si posem tots els llibres de Silos afilerats tindríem 6.100 metres seguits de llibres. Si nens i nenes, una mica més de 6 quilòmetres de llibres !
Els pisos del Depósito estan organitzats en tres amplies temàtiques. Al primer pis tenim les Ciències religioses ( Bíblia, Teologia, Església, Catequètica, Sants, Monàstica i Ascètica ).

Al segon pis podem consultar les Ciències Històriques ( Història, Art, Filosofia, Dret). Al tercer pis hi ha les revistes ( en tenen 1.200). Hi ha diferents sales: la de duplicats ( la seva signatura és R1- ), la botica ( Bo1-) ; i la de temes de Silos (Si1- i Si2-). També tenen altres biblioteques rebudes com donació que estan esperant la seva entrada al catàleg general ( és un procés lent).

A la biblioteca no hi entra res que no estigui catalogat i tingui una signatura de localització.
Nens i nenes si voleu descobrir més secrets de "les biblioteques" de Silos, no deixeu de visitar el blog.
Atentament.
Senyor i

dijous, 12 de novembre de 2009

La Biblioteca de Santo Domingo de Silos (7).

En Ramón obre una porta i el segueixo sorprès. Jo que em pensava que ja havia descobert la Biblioteca de Silos! Sortim al passadís "secret" i em crida l'atenció la rehabilitació arquitectònica d'aquest espai. Ja m'havia semblat interessant el treball fet a la magnífica biblioteca de la que acabem de sortir.Qui deu ser l'arquitecte responsable? M'hauré d'informar. La combinació d'estils i materials no et deixa indiferent.

És un trajecte curtet per un petit passadís de fusta amb una bona barana, ja que l'alçada és considerable. Dóna la sensació de volar al costat de pedres molt antigues que si poguessin parlar ens explicarien unes magnífiques històries.
En Ramón s'atura, obre una nova porta i em convida a entrar al Depósito de libros.

Milers de llibres ens esperen.
Nens i nenes, voleu passar al Depósito de libros?
Atentament.
Senyor i