... oh lleidatà tossut...

Els pocs llibres de la col·lecció La cara fosca de les lletres que publica cròniques i epistolaris , de Club Editor, són tot un luxe. Aquesta editorial independent fundada l'any 1.959 per Joan Sales i Vallès ( 1.912-1.983 ) i  Xavier Benguerel i Llobet ( 1.905-1.990 ), sorgí de la iniciativa de l'editorial Aymà, quan l'any 1.955 creà de la mà de Joan Oliver i Sallarès ( 1.899.1.986 ) la col·lecció de novel·la en català El Club dels Novel·listes.

Al juliol del 2.015 us recomanava el primer llibre de la col·lecció, obra d'un dels fundadors de Club Editor. "Cartes a Màrius Torres" és un compilació de  la correspondència de Joan Sales amb Màrius Torres i Mercè Figueras, els seus grans amics ingressats al sanatori de Puig d'Olena. La seva lectura ens permet conèixer de primera mà la convulsa situació del país des de 1.936 a 1.941. Cartes que parlen de política, poesia, amistat i amor.

L'octubre del 2.017 s'edità el número sis de la col·lecció La cara fosca de les lletres. Cartes a Mahalta  aplega cent setze  de les cinc-centes tres cartes que s'escrigueren Màrius Torres i Mercè Figueras. Aquest mig miler de cartes el podeu consultar lliurement a la Biblioteca Virtual Màrius Torres del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida.

Vuitanta-sis de les cartes les va escriure Màrius Torres a Mercè Figueras, les altres trenta fou la gironina l'escriptora i en Màrius el lector. Màrius i Mercè van conviure durant set anys al sanatori. Els dos joves de gran sensibilitat, enamorats de la música, la lectura i la natura és van conèixer a Puig d'Olena. Malgrat estar debilitats per la tuberculosi van compartir il·lusions i desitjos durant la Guerra Civil i els primers quatre anys de la dictadura.
A la carta del vint-i-u d'abril del 1.937 Mercè Figueras li diu al seu estimat " oh, lleidatà tossut", i parla d'ella com "la gironina ofesa". El poeta lleidatà no va superar la tuberculosi i morí el vint-i-nou de desembre de 1.942. Mercè Figueras - Mahalta - va guanyar la lluita contra la tuberculosi i visqué fins al 1.976.
A la propera fotografia els podeu veure al Mas Blanc, a quatre quilòmetres del sanatori, l'any de la mort d'en Màrius. La vaig fer a l'Espai Màrius Torres, a la segona planta de la Biblioteca Pública de Lleida. A la fotografia de la coberta del llibre, també del 1.942, Mercè i Màrius també estan al Mas Blanc.

Margarida Prats explica al pròleg la seva relació amb Mercè Figueras que conegué al desembre de 1.975 quan la visità acompanyada de la germana petita d'en Màrius Torres al sobreàtic del carrer Balmes de Barcelona, on Mahalta vivia amb la seva germana Esperança. A la tercera visita, el gran amor de Màrius Torres li deixà una capsa amb cartes que el porta lleidatà li escrigué...
Aprofiteu per fer una lectura tranquil·la de Cartes a Mahalta, la nova joia de la col·lecció La cara fosca de les lletres.
Atentament.
Senyor i

Llegir Marcial Lafuente Estefania.

Hi ha molts tipus de lectors i de llibres. Alguns mai han entrat a una llibreria o una biblioteca perquè el quiosc és l'espai on poden comprar-los o canviar-los. La novel·la de l'oest és un gènere literari que podem situar en el marc de la literatura popular o de consum. Al carrer Valentí Almirall de Lleida encara hi ha un quiosc on els clients, tots grans, poden canviar aquestes petites novel·les. A la cantonada del carrer Camp de Mart amb l'avinguda de Balmes, el quiosc-papereria Piñol oferí una colla d'anys aquest servei, però la mort de molts dels seus clients l'ha fet desaparèixer...

A l'esquerra podeu veure una pissarra amb un missatge molt clar i "un altre" una mica críptic. El text Cambio de novelas no té res amagat, però la fletxa que senyalava l'esquerra i ara la dreta, "ens explica veladament" la difícil situació que visqueren alguns escriptors d'aquestes novel·les, com Marcial Lafuente Estefania, un enginyer que fou general d'artilleria de l'exèrcit republicà al front de Toledo...

Entrant al quiosc al fons veureu un prestatge i capses plenes a besar de novel·les de segona mà. Perfectament ordenats trobareu llibres de Marcial Lafuente Estefania, Corin Tellado, Bianca...

Marcial Lafuente Estefania ( 1.903-1.984 ) després de la Guerra Civil estigué empresonat. Quan va sortir de la presó de Ferrol, no podia treballar d'enginyer perquè era un represaliat. Aleshores començà a escriure novel·les policíaques i romàntiques.

Els primers anys de la dècada dels quaranta i bona part de la dels cinquanta del segle passat, Vigo fou la capital del far west. Eugenio Barrientos va fundar l'any 1.941 l'Editorial Cies i Marcial Lafuente Estefania començà a publicar-hi la mítica col·lecció Rodeo, precursora a Espanya de les popularíssimes novel·les de l'oest.

Després de donar un bon cop d'ull al prestatge ens espera una sorpresa quan ens girem, perquè a la dreta de la porta del quiosc encara hi ha moltes més novel·les col·locades als prestatges, capses de cartró i bosses...

La primera novel·la que va escriure a Vigo l'any 1.943 era policíaca i es titulava El crimen perfecto, emprant el pseudònim Dan Lewis. Marcial Lafuente Estefania també escrigué novel·les d'amor per la col·lecció Princesita, amb el pseudònim Maria Luisa Beorlegui, que era el nom de la seva dona.

L'escriptor de Toledo amagà els seu nom sota una colla de pseudònims: Tony Spring, Arizona, Dan Luce ( a les novel·les de l'oest) i - a més a més del de la seva dona-, signava també com Cecilia de Iraluce les d'amor.

Fou un dels principals escriptors de l'Editorial Bruguera, on ja signava com M.L. Estefania. La primera novel·la de l'oest també és del 1.943 i es titulava La mascota de la pradera. En la seva trajectòria va escriure unes 2.600 novel·les de l'oest.
L'altra novel·lista popular que treballava a l'Editorial Bruguera fou María del Socorro Tellado López, coneguda popularment com Corin Tellado, que publicà unes 5.000 novel·les bàsicament romàntiques entre els anys 1.946 i el 2.009. Al quiosc del carrer Valentí Almirall també trobareu obres de la Corin Tellado, que arribà a publicar 400 milions d'exemplars de les més de quatre mil novel·les que escrigué...

A la fotografia anterior podeu veure quatre novel·les de Selecciones F.B.I de l'Editorial Rollan, l'única col·lecció que va fer una mica d'ombra als quioscos durant els anys 50 a la de l'Editorial Bruguera Servicio Secreto. A la de sota a la dreta li falta la coberta i a l'esquerra del detectiu armat amb pistola hi ha un segell on podem llegir Comunidad de Propietarios Mimosas 9 Hospitalet. Sembla que els veïns compartien lectures...
Per acabar dos exemplars dels anys 60 de la Serie Oeste de Mini Libros Bruguera, de format més petit encara, difícils ja de trobar.

Molt gentilment els propietaris del quiosc m'expliquen que cada vegada tenen menys lectors que intercanvien novel·les. Lectors que majoritàriament són persones grans, homes i dones que quan deixen de visitar el quiosc és perquè estan malalts o han mort...
Per fer el canvi, per cada llibre que agafen cal deixar-ne un altre del mateix tipus i pagar trenta cèntims d'euro. Una manera de llegir que s'apaga a poc a poc.
Atentament.
Senyor i

Sorpresa a Pariser Platz ( i 2 ).

Deixar la terrassa i entrar al restaurant ens deixa clar ràpidament que la paraula escrita és important en aquest establiment.El restaurant-biblioteca ens dona la benvinguda amb un frontal ple de llibres, una llibreria que gairebé omple l'espai amb llibres per llegir a l'alçada dels clients i llibres escultura en la part més alta.

El restaurant té dues plantes. A la primera hi ha el bar, cafè i restaurant i a la part superior un saló de lectura. A la part del darrere s'accedeix al saló literari. El vell saló berlinès està ple de llibres antics. S'hi fan conferències, menús literaris, sopars romàntics,... Al saló de lectura la gent llegeix, discuteix, parla de política, gaudeix de la bona cuina ,...

Les taules estan parades amb tot detall. Sobre les estovalles d'un blanc immaculat, un paper d'embalar de la mida exacta de la taula amb fragments de poemes, cites, ...Entre els coberts, plats  i copes , no falten els llibres.

Si anem a la barra també trobem llibres i al prestatge del darrere les ampolles de vi comparteixen espai amb més i més llibres.

El llibre de visites és impressionant. Polítics que han dirigit el món han visitat l'establiment de Pariser Platz: Bill Clinton i Helmut Kohl ( que podeu veure a la propera fotografia de la web del restaurant), George Bush, Helmut Schmidt, Henry Kissinger, Gerhard Schröder, Tayyip Erdogan,....

Surto del restaurant de Pariser Platz per anar a una plaça on els llibres no van ser tan estimats la nit del 10 de maig del 1.933,  Bebelplatz ....
Atentament.
Senyor i

Sorpresa a Pariser Platz.

Creuo el riu Spree i camino fins arribar a Unter den Linden. Al final d'aquesta avinguda la mítica Pariser Platz té un punt de referència claríssim : Brandenburger Tor ( La Porta de Brandenburg). Construïda l'any 1.791, aquest monument és el símbol de la divisió del món durant la Guerra Freda. És l'única que es conserva de les divuit portes que tenia la  ciutat. Una quadriga conduïda per la deessa alada Victòria, la corona.

Però no parlaré d'història ni mitologia, sinó de gastronomia i literatura. Al costat de Brandenburger Tor hi ha el Restaurant Theodor Tucher amb una combinació molt especial d'alguns dels plaers de la vida: menjar i llegir. El primer que crida l'atenció són les taules de la terrassa. A cada taula, a més a més de les mantetes típiques que trobes al nord d'Europa per tapar-te una mica i protegir-te del fred; hi ha un parell de llibres.

  Llibres i més llibres. Està clar que són els protagonistes d'aquest establiment amb un toc diferent. Us imagineu asseguts a la terrassa, tapats amb la manteta, gaudint de la lectura i el Sol berlinès al costat de Pariser Platz?

Però deixem la terrassa i entrem al restaurant. Voleu comprovar si aquest interès  pels llibres continua a l'interior?

Atentament.

Senyor i

Façanes literàries (2).

Les escales conviden a pujar a les muralles i ho faig. Passejar-hi i gaudir de les teulades de la vila medieval és difícil d'oblidar. Resseguint-les arribo a una zona enjardinada que m'explica breument on sóc: "Villa del libro".

Ara ho recordo tot! Al juliol de l'any passat vaig escriure l'entrada "Llegir al costat del pont". En aquesta entrada parlava d'un article del diari El Correo, un dels més llegits al País Basc. Era al suplement de literatura, " La ruta de los libros", en el que ens explicava que un grup de pobles d'Europa basen la seva recuperació econòmica en el món dels llibres. El poble de Urueña, a Valladolid, és el representant espanyol a L'Associació Internacional de Viles del Llibre.

Urueña és una petita vila medieval on hi viuen 223 persones. Està declarada Monumento Histórico Artístico. Malgrat les seves petites dimensions tenen una oferta cultural molt important. Podem visitar: El Centro e-Lea, El Rincón Escrito, Librería Alejandria , Librería-Enoteca Museo del Vino, Alcunio Caligrafia, Librería El 7, Libreria Samuel, Alvacal -Asociación de Libreros de Viejo de Castilla y León, Boutique del Cuento, Librería Almadí, La punta del Iceberg, Librería Alcaraván, Taller de encuadernación artesanal, Depósito de libros, i quatre museus i botigues especialitzades.


Quina feinada! Entre llibreries i tallers ( un de cal·ligrafia i un d'enquadernació) , tinc dotze espais per triar. Les llibreries són petitetes, però els llibreters se les estimen molt i , remenar i mirar, és tot un plaer.

La Librería Alcaraván m'agrada molt. Està especialitzada en temes de Castilla y León, incidint especialment en arquitectura, art, artesania, etnografia, costums, gastronomia, geografia, història, literatura, natura i viatges. La música tradicional hi té un petit espai.

Remenar i xerrar amb el llibreter és un petit plaer. Agafo un assaig sobre el món del llibre i,... em quedo bocabadat!! Molt aviat al blog de la biblioteca podreu veure el perquè.
Atentament.
Senyor i

Façanes literàries.

Passejant per terres castellanes arribo a una vila medieval que em deixa bocabadat. La collita del blat ha deixat grans extensions de rostoll en les que es pot veure algun colomar. El panís i les vinyes completen un mosaic impressionant. L'horitzó i el silenci són infinits.

Les muralles abracen el poble en el que està clara la voluntat de respectar l'estil antic en les noves construccions. En una de les façanes puc llegir una cita de Miguel Delibes!

"El librero es un copartícipe de la creación, interviene en el alumbramiento de un libro, no diré con igual importancia que el autor pero sí de forma decisiva.

Si existe un libro es porque existe una persona que pone sus ojos en los renglones que un autor ha credo en soledad.

Y esa persona pone sus ojos en un libro, no pocas veces, gracias al consejo, persuasión y asesoramiento del librero."

Altres façanes ens recorden els contes de sempre: " El patito feo","Pulgarcita","El soldado de plomo"....

Hi ha façanes en les que els textos sembla que volen entrar per les finestres i omplir tota la casa amb moltes històries...

Les cites transformen les façanes en llibres. Podem llegir fragments d'escriptors reconeguts i d'altres gens coneguts com el que trobem en un petit racó per on es pot pujar a les muralles. Un poema de" Los Navegantes de Palomar" , artistes plàstics i llibreters, ens sorpèn...

"Suavemente abierto entre las manos

Un libro es un rincón escrito

Y en el ángulo que observamos

Está El Aleph, el punto

Donde convergen todos los puntos

El universo infinito."

Mai havia vist un lloc així. Algú em pot ajudar i dir-me quin és aquest poble misteriós? Atentament.

Senyor i

L'últim llibre, és el primer....

Al juny del 2.008 vaig recomanar-vos un llibre sorprenent: "L'home manuscrit", de Manuel Baixauli.Molta gent ens vam quedar bocabadats amb aquesta història d'un misteri magníficament escrita. Fins i tot vam descobrir una coberta bessona de "L'home manuscrit"; la del" Libro de los libros".Els dos llibres tenen com a coberta una il·lustració d'en Carl Spitzweg: " Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca).

Avui volia recomanar l'últim llibre, que és el primer, d'en Manuel Baixauli.: "Espiral",publicat per primera vegada ja fa onze anys. El 15 de gener al programa del canal 33 l'hora del lector el van entrevistar per presentar aquest llibre. En Manuel va explicar que aquest experiment sorgeix perquè un bon amic li va proposar reeditar-lo ja que molt poques persones el van llegir al seu moment; i la majoria dels exemplars van ser retirats de les llibreries i triturats. En Manuel el va rellegir i va corregir les imperfeccions del seu primer llibre.

Fotografia de Manuel Baixauli al programa l'hora del lector del passat 15 de gener
Font: blog del sr.Boix

Baixauli diu que parla de la realitat, encara que molts defineixen els seus petits relats com a literatura fantàstica. Les seves històries sempre parteixen d'una imatge, i escrivint desenvolupa aquesta imatge. Va escriure el llibre quan era un pintor , per això ens diu que el va fer quan era un pintor que escrivia, i està refet onze anys després ara que es defineix com un escriptor que pinta.
Seixanta-vuit relats brevíssims us faran xalar com a lectors. Al final del llibre tenim un epíleg, que és un conte, on parla amb el Manuel de fa onze anys, un exercici que resulta molt interessant.

Baixauli afirma que narrar és seduir.Doncs no ho dubteu, deixeu-vos seduir per Espiral.
Un petit tastet, Intrús a la pàgina 92:
IntrúsCom se'm va ocórrer que aquella porta duia als lavabos?Ara ho pense i comprenc que una institució com el Museu del Prado ha de tindre, per lògica, els serveis ben senyalitzats. Vaig entrar a una estança en penombra, on un cavaller pintava un llenç enorme, amb unes criatures xaparres, anacrònicament vestides, i un gos per models. Feia tuf de vernís. Avancí caut, en silenci; no volia trencar la concentració del pintor. Ningú, ni tan sols el gos, em concedí importància. Hi havia un espill. M'hi vaig plantar davant. On confiava retrobar-me, uns turistes japonesos m'observaven atònits.

Atentament.
Senyor i

Recordant l'Ángel González.

El 12 de gener farà dos anys de la mort de l'Ángel González. Voldria fer tres recomanacions que ens apropen al genial poeta asturià.
Avui parlaré del llibre de Luis García Montero "Mañana no será lo que Dios quiera", editat per Alfaguara. El llibre és una barreja de records, biografia, memòries i novel·la. El van començar a escriure els dos poetes, però el va acabar en Luis García Montero perquè l'Ángel va morir.

Ángel González va passar una colla d'estius convidat a casa de García Montero a la badia de Cádiz. Garcia Montero va gravar durant set anys, hores i hores de conversa on Ángel González explicava moltes h¡stòries de la seva infància i adolescència. Ángel González no volia escriure les seves memòries, li feia por recordar experiències molt dures,...

Font: Fotografia de Paco García. El País.
Ángel González i Luis García Montero al juliol del 2.005 a Gijón.

García Montero el va ajudar i va escriure aquesta magnífica biografia novel·lada. El llibre ens parla de la primera infància del poeta fins l'any 1.951 en que Ángel González marxa a Madrid per estudiar periodisme i descobreix que vol ser poeta.
El llibre no encapçalarà cap llista dels més venuts, però us asseguro que retrobareu el plaer de llegir.
Atentament.
Senyor i

Letter Perfect: lletres a tot arreu

Descobrir una lletra tot mirant per la finestra. Veure la lletra del seu nom dibuixada a l'arena,...
Totes les fotografies són del blog Letter Perfect. Algú de vosaltres passejant ha vist alguna lletra que ens vulgui ensenyar?

Llegir al costat del pont.

Estava francament cansat, ja feia una bona estona que caminava per la ciutat de Donostia quan vaig seure una estona en un banc del Passeig de França a la vora del riu Urumea. Vaig aprofitar per donar un cop d'ull al Correo , un dels diaris més llegits del País Basc. Em va sorprendre un article del suplement de literatura : "La ruta de los libros". Descobreixo que hi ha un grup de pobles europeus que basen la seva recuperació econòmica en el món dels llibres. El poble vallisoletà d'Urueña és el representant espanyol a l'Associació Internacional de Viles del llibre.
Sobtadament una veu estranya em crida:
. Bon dia senyor i , no vols saludar-me?Aixeco el cap del diari, però no veig ningú.
. Senyor i , al riu, mira al riu...M'apropo una mica espantat a l'Urumea i quedo fascinat per la bellesa del Puente de María Cristina.

Ara sí, un vell conegut passeja per un dels pilars del pont és el drac de Sant Jordi.
M'explica que ha vingut a visitar una colla d'amics. Realment el pont està ple de dracs: als pilars, als fanals,... Em diu:
.El puente de María Cristina és va inaugurar al 1.905. Destaquen quatre obeliscs inspirats clarament en el pont d'Alexandre III de París.

Puente de María Cristina . Donostia.

Pont d'Alexandre III . París.

.Abans hi havia una passarel·la de fusta per anar del centre de la ciutat a "La Estación del Norte". Fa més de cent anys van fer el nou pont ple de dracs.

Font: Wikipedia
El drac em diu adéu, salta a l'aigua i desapareix. Torno a passejar per aquesta magnífica ciutat. Estic content, la lectura al costat del riu m'ha permès descobrir coses noves.
Atentament.
Senyor i

Biblioburro.

Luis Humberto Soriano és un professor colombià. Un dia descobrí que a les cases dels nens i nenes del seu territori no hi havia cap llibre. El Luis Humberto va pensar que això no podia ser i amb els seus dos ruquets Alfa i Beto decidí que els caps de setmana portaria llibres pels poblets del Departamento del Magdalena.Aquesta gran idea suposà el naixement biblioburro.

Fotografia:En Positivo. Biblioburro,una biblioteca para los niños de montaña.L'objectiu és estimular la lectura, dotar de material didàctic als nens, familiars i mestres. Aquesta biblioteca ambulant ( els nostres bibliobus), porta el plaer de llegir a les zones rurals més apartades.

Fotografia del blog Educolombia
Va començar amb pocs llibres i ara gràcies a les donacions gairebé en disposa de 4.000. En Luis Humberto ha ensenyat a llegir i a gaudir dels llibres a una colla de nens. El millor regal per a ell és que les nenes i nens d'aquests petits poblats l'esperin impacients per canviar llibres, escoltar contes, inventar històries,....
Atentament.
Senyor i