dijous, 30 de juliol del 2009

Linterneria ?

Avui volia demanat a tothom una ajudeta per descobrir quina mena de botiga és la que vaig trobar mentre passejava per la vila de Zarautz. Havia donat un cop d'ull al conjunt arqueològic-monumental de Santa María la Real format per la parròquia i la torre-campanar aixecada al segle XV, que és l'edifici més antic de la vila. Aquest campanar es va ampliar al segle XVIII.
Al pòrtic de la parròquia vaig llegir un cartell pintat a la paret ja fa una colla d'anys : " Se prohibe jugar a pelota y cualquier otro juego en este pórtico y alrededor de este templo bajo multa de 5 pesetas"

Pels carrers i carrerons del centre de la vila em va sorprendre una petita botiga: Linterneria Gurea. Algú em pot explicar que és una linterneria?

Fins i tot he consultat el Diccionario de la Lengua Española però no apareix aquesta estranya paraula.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 29 de juliol del 2009

12 són els escollits.

Apreciada senyora:
Avui el Pau em torna a demanar l'ordinador per recomanar als nens i nenes una col·lecció de llibres. Evidentment li deixo i diu:
Hola sóc el Pau i avui recomano els llibres ARCANUS. Els ha escrit la Care Santos i estan editats a Destino.


Els Arcanus són un nens amb poders màgics per vèncer el mal, però el que els hi dona aquesta força és el 12 que és el numero sagrat dels Arcanus.
Per poder derrotar al mal i dur a terme una important missió han de fer-se amics i descobrir el seu do.
Ara que ja he fet la presentació aniré a la història .
És una col·lecció de 12 llibres però per anar bé cal explicar-ne el principi. El Maddox, un nen d'onze anys ,és un nen com qualsevol altre, però té una amiga- una vella que es diu Naledi -que li diu que és el guia d'un grup. Ell té el poder d'escoltar les estrelles que li donen pistes per trobar els escollits. Un dia veu que les estrelles li diuen un nom: Wiktor ,i ell l'ha de trobar perquè és un escollit .Es fan amics i treballen en un circ.
Poc desprès coneixen l'Ekki que també és un escollit.,
Junts viuen unes aventures increïbles com estar pels soterranis de Berlín o com rescatar a l'Heuria i al Lure -que també son dos escollits.
Finalment coneixen la Nebbit i l'Aika dos nenes.La Nebbit és bona.L'Aika al principi treballa pels dolents però desprès va al grup d'ARCANUS.
M'encanta aquesta serie,té de tot màgia,misteri,suspens,aventura i fins i tot una mica de drama .
I lo millor és que encara han de venir més nens. Nel, Shaima, Lem, Ula, Nix i Xin. Aquest setembre coneixerem al Nel. Ja ho comunicaré.
Ho confirma el Pau

dimarts, 28 de juliol del 2009

Llegir al costat del pont.

Estava francament cansat, ja feia una bona estona que caminava per la ciutat de Donostia quan vaig seure una estona en un banc del Passeig de França a la vora del riu Urumea. Vaig aprofitar per donar un cop d'ull al Correo , un dels diaris més llegits del País Basc. Em va sorprendre un article del suplement de literatura : "La ruta de los libros". Descobreixo que hi ha un grup de pobles europeus que basen la seva recuperació econòmica en el món dels llibres. El poble vallisoletà d'Urueña és el representant espanyol a l'Associació Internacional de Viles del llibre.
Sobtadament una veu estranya em crida:
. Bon dia senyor i , no vols saludar-me?Aixeco el cap del diari, però no veig ningú.
. Senyor i , al riu, mira al riu...M'apropo una mica espantat a l'Urumea i quedo fascinat per la bellesa del Puente de María Cristina.


Ara sí, un vell conegut passeja per un dels pilars del pont és el drac de Sant Jordi.
M'explica que ha vingut a visitar una colla d'amics. Realment el pont està ple de dracs: als pilars, als fanals,... Em diu:
.El puente de María Cristina és va inaugurar al 1.905. Destaquen quatre obeliscs inspirats clarament en el pont d'Alexandre III de París.

Puente de María Cristina . Donostia.

Pont d'Alexandre III . París.

.Abans hi havia una passarel·la de fusta per anar del centre de la ciutat a "La Estación del Norte". Fa més de cent anys van fer el nou pont ple de dracs.
Font: Wikipedia
El drac em diu adéu, salta a l'aigua i desapareix. Torno a passejar per aquesta magnífica ciutat. Estic content, la lectura al costat del riu m'ha permès descobrir coses noves.
Atentament.
Senyor i

dijous, 23 de juliol del 2009

Victor Hugo a Pasaia.

L'any 1.843 Victor Hugo estava passejant per la muntanya d'Ulia a Donostia. El passeig el va portar al poble pesquer de Pasaia. El lloc li va agradar tant que va decidir passar-hi uns dies. En aquells temps no hi havia lloc per allotjar-se i una família en va tenir cura per 5 francs al dia. Avui aquesta casa s'ha transformat en un petit museu per recordar l'estada de l'escriptor francès.

És una típica casa marinera del segle XVII d'estil renaixentista. La façana dóna a la badia. Al 1.902 dos diputats francesos que viatjaven fins a Donibane van descobrir que allí hi va viure Victor Hugo i van decidir obrir un petit museu dedicat a l'escriptor francès. Ara a la casa podem gaudir de l'exposició: "Victor Hugo, viaje a la memoria".

Així explica Victor Hugo el descobriment de Pasaia: " De pronto, como por encanto, el decorado cambió y apareció ante mí un espectáculo maravilloso. Una cortina de altas montañas verdes, recortando sus cimas sobre el cielo resplandeciente. Al pie de las montañas, una fila de casas estrechamente yuxtapuestas".

És evident que aquest poble el va impactar: " ...Una vida, un movimiento, un sol, un azul, un aire y una alegria inexplicables. He aquí lo que tenia delante...". He de confessar que feia temps que no veia als nens jugar i gaudir com a Pasaia. No hi ha grans reformes arquitectòniques, ni places de disseny, n¡ piscines d'última generació,...Però les bicicletes amuntegades al costat de les barques i els banys riallers, impacten. A Pasaia encara es podem respirar els perfums de romanticisme que van captivar a l'escriptor francès.

Pasaia no és un decorat,és un poble viu, en alguns aspectes dur. Deia Victor Hugo: " Nada es más risueño y más fresco que el Pasaje visto desde el lado del mar.Nada es más severo y más oscuro que el Pasaje visto desde el lado de la montaña".Les parets de la casa recullen escrits fets a Pasaia al 1.843. Les sensacions descrites per Victor Hugo fa 166 anys, encara es poden gaudir avui.


Cuando dormitamos a la orilla del mar
Todo mece y acaricia el oído;
El ruido del viento sobre las olas,
El ruido de las olas sobre las rocas;
Oímos, a través de nuestros sueños,
Los lejanos cantos de los marinos.

El niño (...) va y viene todo el
dia,rie,llena la casa...
...por la noche le oigo
murmurar suavemente
mientras las cuatro mujeres lo
duermen con una canción.
Pasaia, si podeu, no deixeu de visitar-la.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 22 de juliol del 2009

Història i fantasia a Hondarribia (3).

Entro al magnífic edifici del carrer major d'Hondarribia seu de l'Arxiu Històric i la Biblioteca Municipal. El meu interès es centra en descobrir els tres itineraris que ha organitzat aquest arxiu i l'empresa Zehazten Zerbitzu Kulturalak. Per recordar que aviat farà 350 anys de la signatura de la Pau dels Pirineus.

La Casa de Torre o Zuloaga Etxea és l'arxiu històric més important d'Euskadi.

Per situar-me bé en aquest marc històric vaig pujar al Santuario de la Virgen de Guadalupe patrona d'Hondarribia. Des del turó de Jaizkibel es veuen clarament les poblacions d'Hondarribia, Irun, el riu Bidasoa ( amb l'Isla de los Faisanes al mig), els ponts internacionals i Hendaya. Tot molt a prop.

A la fotografia en primer terme Hondarribia, el Bidasoa i allà mateix Hendaya.

L'Arxiu Històric ha fet tres itineraris que es poden fer físicament, les rutes amb cotxe estan molt clares, i telemàticament titulats: Guia de lugares de la memoria de la Paz de los Pirineos 1.959-2.009. Cliqueu a "Enlaces relacionados" i podreu seguir els diferents escenaris.
Escenario principal: On descobrireu els fets que es van produir a Hondarribia, Irun,Isla de los Faisanes, Puente Internacional, Castillo de Urtubia i Hendaya.
Segundo escenario : Sabrem que va passar a San Sebastian, Lasarte-Oria,San Juan de Luz, Ciboure i La Rhune.
Tercer escenario: El paper de Zarautz, Tolosa,Biarritz, Bayona, Dantxariena i Bidarche
.
El 7 de novembre del 1.659 el primer ministre francès Julio Mazarino, i l'ambaixador del rei d'Espanya Felip IV, Luis de Haro van signar a "La Isla de los Faisanes" , jurisdicció i propietat de la ciutat d'Hondarribia, La Paz de los Pirineos.Tot aquest procés es va prolongar fins al 1.863.

Villa Eugenia a Biarritz. Palau edificat per Napoleón III. Actualment és l'Hôtel du Palais.Història d'un tractat de pau que ha deixat dues cultures- la basca i la catalana-, amb el seu territori dividit en dos estats: Espanya i França.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 21 de juliol del 2009

Un vehicle estrany...(2)

A finals de juny parlava d'un estrany vehicle que pujava per l'Avinguda del Tibidabo de Barcelona. No era ni un cotxe, ni un autobús; i encara que passava per la via, no era un tren.
Evidentment estava parlant d'un tramvia històric, el tramvia blau.

Aquesta línia va ser inaugurada l'any 1.901 amb la funció d'enllaçar l'Avinguda Tibidabo amb el Funicular del Tibidabo. L'any 1.971 a Barcelona es van suprimir tots els tramvies menys el tramvia blau.Del 1.971 al 2004, va ser l'únic tramvia que funcionava a Catalunya. Actualment, algunes ciutats com Barcelona o Bilbao, han recuperat aquest mitjà de transport.

Al veure aquest tramvies històrics em pregunto com pot ser que encara funcionin. La curiositat , com sempre, fa que segueixi al tramvia 7. A la Plaça de la Central , que s'anomena així per la subcentral elèctrica que dóna energia al tramvia blau, hi ha un guirigall de vies. Seguint les que marxen a l'esquerra descobreixo les cotxeres del tramvia.

A les cotxeres, els mecànics experts en vehicles històrics tenen cura del perfecte estat dels tramvies. En aquest moment al taller hi ha els tramvies 5 ,6, i 129 conegut com "la jardinera".
La jardinera va ser construït l'any 1.906. No té ni planxa ni finestres laterals.És una tramvia d'estiu. Disposa de bancs de fusta per 32 persones. Al 1.986 va recuperar el color vermell que lluïa als seus orígens; encara que formi part del servei del tramvia blau.

Gràcies a la feina ben feta dels tècnics dels vehicles històrics, encara avui, després de més de cent anys funcionant; si passegeu per Barcelona podreu pujar al tramvia blau.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 20 de juliol del 2009

Història i fantasia a Hondarribia (2).

Torno al taller Menina Marionetas i aquesta vegada gaudeixo de les explicacions de Idoia, una dona que estima la seva feina. Idoia Seijo i Jonan Basterretxea treballen des de 1.983 a Hondarribia creant marionetes, titelles, capgrossos, ...
És molt interessant la recerca d'informació que fan per crear els seus personatges. Han fet marionetes que representen elements de Les Pastorals de Zuberoa ( al País Basc Francès). Aquestes representacions teatrals a l'aire lliure, cantades en euskera, tenen les seves arrels a l'Edat Mitjana.Participa la majoria dels habitants de la localitat. També podem trobar marionetes de personatges de la cultura popular de La Rioja.

He fullejat el llibre de Maria Elena de Arizmendi Amiel "Vascos y trajes" editat l'any 1.976 per la Caixa d'Estalvis de San Sebastián. És un llibre molt ben editat , amb moltes referències i amb unes imatges que ens ajuden força per vestir les marionetes.

Fotografia del llibre Vascos y trajes.
Sorprenents són els vestits de "Montañesa Fronteriza". Aquestes dones van patir persecució i les van acusar de bruixes. Ara, si entreu al taller Menina, estareu envoltats per elles i us semblarà, per un moment, que esteu a les coves de Zugarramurdi.

Si passegeu per Hondarribia, feu una visita a l'Idoia i en Jonan. Tot un plaer.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 19 de juliol del 2009

Publicitat descarada.

Passejant i passejant aquesta vegada m'aturo davant d'un negoci, la publicitat del qual, m'ha deixat gelat. La lletra petita parla d'un suposat projecte educatiu del local, però el nom del centre deixa molt clar el sentit del negoci.
 Aquí teniu la transcripció de la lletra petita: " Un lugar mágico para niñas y niños ( de 1 a 12 años). Pensado para cuidarles cuando los padres no pueden. Con personal especializado. Para aprender y divertirse. Todo tipo de material didáctico para desarrollar su imaginación. Juguetes divertidos.Biblioteca, ordenador,TV. Talleres, fiestas,actividades".Ara el nom del negoci ( agafeu-vos fort a la cadira !!): " ParKinG PaRa NIñ@S".Sense comentaris.
Atentament.
Senyor i.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Sant Jaume: Fanalets i el camí de la llum.

Els lleidatans podrem gaudir la propera setmana d'una colla d'actes relacionats amb Sant Jaume. El dijous 23 al pati gòtic de l'Antic Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a les 8 de la tarda es representarà l'obra: "Sant Jaume ve de Galícia" , a càrrec de l'Agrupació Teatral TOAR i amb la col·laboració de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.

El divendres 24 a les 9 del vespre davant de l'església de la Mare de Déu del Carme a la Rambla de Ferran, començarà la Romeria dels fanalets.
El Museu de Lleida, el divendres 24 i el dissabte 25 a les 18'30 h, organitza l'activitat Sant Jaume i el camí de la llum.


Aquesta activitat gira al voltant de la iconografia de Sant Jaume a partir de les obres que tenim al Museu i a l'església de Sant Llorenç. La visita temàtica estarà dirigia per Esther Balasch, tècnica del Museu.
El proper dissabte 25 , dia de Sant Jaume , el Museu farà Jornada de Portes Obertes de 10 a 14 h i de 16 a 20h.
Nens i nenes,recordeu que la propera setmana podeu viure una de les tradicions lleidatanes i conèixer el Museu de Lleida.
Atentament.
Senyor i


divendres, 17 de juliol del 2009

Història i fantasia a Hondarribia.

Passejant de bon matí per la guipuscoana població d'Hondarribia vaig a l'Ajuntament per preguntar sobre un cicle de conferències i els tres itineraris que han organitzat per tal de recordar que el 7 de novembre del 1.659 es va signar a "La Isla de los Faisanes" , jurisdicció d'Hondarribia, el tractat dels Pirineus. Aquesta tardor farà 350 anys de la signatura del tractat de pau entre Espanya i França.

Pregunto a l'Ajuntament i molt amablement m'adrecen a l'Arxiu Històric-Biblioteca. Com que sóc molt matiner, encara està tancat i aprofito per continuar el passeig per aquest magnífic carrer major, al final del qual tinc una sorpresa.

Descobreixo el taller: Menina Marionetas.L'aparador és màgic i el que puc veure a través del vidre, la botiga encara està tancada, em recorda l'obrador del mestre geganter Manel Casserres de Solsona. Estic davant d'un espai fantàstic ple de titelles, capgrossos, llibres i més llibres, la taula de treball dels titellaires amb titelles començades i mil i un materials per continuar la feina,....

Algunes de les titelles em recorden personatges de la tradició basca. Caldrà tornar en un altre moment per parlar amb els titellaires.
Nens i nenes molt aviat al blog descobrirem el que amàga aquest taller de titellaires i alguns aspectes del Tractat dels Pirineus.
Atentament.
Senyor i

dijous, 16 de juliol del 2009

Arrantzales: pescadors i mariners (2).

Els mariners i pescadors bascos van ser durant molt temps uns grans baleners. La pesca de la balena i la posterior del bacallà no tenien secrets per a ells. Fins i tot van ensenyar la tècnica de la pesca de la balena als anglesos, holandesos i danesos.
Avui volia recomanar un llibre editat per Txertoa , que ens descobreix aquest ofici desaparegut de les costes basques: Los vascos y la pesca de la ballena.



Mariano Ciriquiain Gaiztarro ens presenta un estudi molt complert on podem conèixer les llegendes, supersticions i fantasies entorn al món de les balenes. Explica les tècniques de la "caça" de la balena, l'aprofitament , la distribució, el comerç,...
És molt interessant com repartien les balenes: una part era pel rei, altra per l'església .Als estaments civils també els hi corresponia una part i la resta pels mariners i armadors.
Un llibre molt documentat que ens ratifica als bascos com a grans mariners.Fins i tot una de les especies fa referència a la costa basca: Balaena biscayensis.
Aquests mariners van pescar per tot el Cantàbric, Terranova, Spitzberg i Groenlàndia. Comerciaven amb els productes obtinguts de la balena amb mitja Europa.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 15 de juliol del 2009

Arrantzales: pescadors i mariners.

Passejar per Getaria és descobrir un dels indrets més mariners de la costa basca. Al segle XVI, l'illa de San Antón i el poble de Getaria es van unir formant un dels refugis més segurs del Cantàbric. Tothom coneix aquesta illa com el Ratón de Getaria perquè el seu perfil sembla un ratolí.

Actualment és un dels ports pesquers més importants del País Basc. Veure els grans vaixells plens de canyes; els pescadors ( arrantzales ) preparant tot els material i els esquers per pescar el bonítol, és un espectacle fascinant.

Al casc antic de la vila podem trobar l'escut de Getaria on veiem una balena amb un arpó clavat. Els escuts de diferents indrets dels País Basc : Getaria, Lekeitio, Biarritz, Mutrico, Hendaye, Hondarribia, Ondarroa, Zarautz i Bermeo ens parlen d'un ofici ja desaparegut, la pesca de la balena.

A Getaria l'any 1487 va néixer el primer home que va donar la volta al mon, Juan Sebastián Elcano. Aquest gran mariner va començar a estimar la mar de jove com a pescador.

Veure marxar als pescadors i endinsar-se al Cantàbric ens deixa clar que l'ofici de pescador encara és viu.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 4 de juliol del 2009

Història dels cinemes lleidatans(2).

En el marc de l'exposició "Lleida: Sessió Contínua" tenim una àmplia mostra dels fulletons publicitaris utilitzats pels cinemes de la nostra ciutat per anunciar les pel·lícules programades i les properes estrenes. El disseny, els dibuixos i el text d'aquests fulletons són interessants.Aquí en teniu un tastet.

Al Rambla ens proposen: Documental cómica y gran superproducción Abdul Hamid ( el sultan maldito). Si mirem el fulletó amb atenció veurem que va ser imprès a Lleida per A.G.Iberia telèfon 1676.

Cinema Viñes: "Luz que agoniza". Nota: Por ser de largo metraje se recomienda puntualidad. Otra ( otra nota suposem...) : Para evitar aglomeraciones se despacharán localidades con dias de anticipación.
Próximamente: "El amor llamó dos veces": Película de una rubia que compartió su pisito con dos hombres extraños.

Aquesta és una petita joia del Frontón Cinema, del que parlarem més a fons en una propera entrada. Ara estic cercant informació sobre aquest cinema i l'edifici on estava.
La propaganda és un punyal de paper amb el títol a l'empunyadura: "La calle de los conflictos". La funda, també de paper, ens tranquilitza. Fontón Cinema ens diu que és tolerada para menores.

Aquest fulletó editat l'any 1.967 diu: Principal: Hoy un excepcional estreno. El asombroso mundo de Fellini, en la película más reveladora de este genial director. "Giulietta de los espíritus" ( Technicolor). Una explosión de fantasía y de color. ¡ Algo asombroso y cautivador!.

Al 1.969, el Cine Catalunya anuncia: Hoy ¡ Acontecimiento Cinematográfico ! Inaguración temporada 1.969-1.970. " Adivina quien viene esta noche" . Se ruega puntualidad.
Llegat T
arragó. Servei Arxiu i llegat de l'I.EI.

Cinema Capitolio ens proposa un programa doble: 1º La producción de máxima acción "El coronel Blood" ( estreno), y Sirley Temple en su mejor película "Rebelde". En español. Programa apto para todas las edades. Duesn hores i mitja de cinema.
Pares i padrins de l'escola, si teniu curiositat podreu llegir molts més fulletons visitant l'exposició fins al 23 de juliol a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Atentament.
Senyor i.

divendres, 3 de juliol del 2009

Servei de Cartografia de Lleida.

Passejant per Doctor Fleming m'aturo davant de la Llibreria de la Generalitat i em sorprèn el seu aparador ja que una part molt important està plena de mapes. Recordo l'exposició de l'I.E.I que aquesta primavera ens presentava la cartografia de les terres de Lleida.
Nens i nenes, com sempre la curiositat fa que entri a preguntar per resoldre els meus dubtes.Recordeu que sempre cal preguntar i sempre trobareu algú que amablement us farà descobrir coses noves.



- Bon dia, sóc el senyor i , voldria saber com és que en una llibreria hi ha tants mapes.
- Bon dia senyor i. Tenim aquesta colla de mapes perquè la nostra llibreria acull el Servei de Cartografia.


Molt amablement la responsable d'aquest servei, Teresa Freixa, m'explica moltes coses sobre la cartografia i em deixa fer les fotografies que podeu veure.
L'any 1.982 es va crear l' Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquesta feina ,en el temps de la República, la feien els serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya. Actualment aquests serveis estan a la Llibreria de la Generalitat.


- Teresa, que és aquesta màquina tant estranya? - Senyor i, estàs mirant el ploter. Aquesta impressora HP 5200 és capaç d'imprimir mapes. Triem el mapa al programa de l'ordinador i donem l'ordre d'impressió.


- A la llibreria imprimim en paper mapes topogràfics a escala 1:5.000 i 1:10.000; ortofotomapes a escala 1:5.000 i 1:25.000; i mapes antics de Catalunya del fons de la cartoteca de l'I.C.C.

-També pots trobar : . Mapes a escala 1:25.000, 1:50.000, 1:100.000, 1:250.000, i 1:450.000. . Mapes topogràfics en relleu,comarcals, de carreteres, geològics,d'habitats, de vegetació, d'allaus, de plantejament urbanístic,... . Atles de Catalunya. . Cartografia digital. . Vols fotogramètrics des del 1.975 fins a l'actualitat. Amb aquestes fotografies podem saber els límits, camins, tipus de producció agrícola d'un territori en un any concret.

Nens i nenes, quina colla de coses noves que conec gràcies a la Teresa. Ara ja sabeu que en aquest raconet de Lleida vosaltres i les vostres famílies teniu tots els mapes que us calguin.
Atentament.
Sentor i

dijous, 2 de juliol del 2009

Història dels cinemes lleidatans.

Al mes de març, gràcies al Miquel Àngel encarregat dels cinemes Funàtic, vam descobrir que l' home del sac era el responsable de portar les bobines als cinemes.Aquestes bobines ens permeten gaudir de moltes històries. Les pel·lícules ens fan riure, plorar, emocionar-nos,...
Avui volia recomanar l'exposició que podem veure a l'Institut d
'Estudis Ilerdencs, a la Sala Montsuar fins al 23 de juliol: "Lleida: Sessió contínua".

Fotografia de la portada del catàleg: Cinema Fémina de Lleida. 1.950. Josep Porta Mesalles. Servei Audiovisual de l'I.E.I.

Podem conèixer tots els cinemes de Lleida i les seves comarques gràcies a la bona feina feta pels arxivers que han remenat i remenat als seus arxius. El resultat final de la seva tasca és aquesta exposició, una magnífica història dels cinemes lleidatans.
La cronologia dels cinemes de la nostra ciutat ens explica que Lleida ha tingut 33 cinemes: Gran Cinematógrafo (1.901-1.902), Teatre Municipal dels Camps Elisis (1.903-1.938), Botiserroph (1.905-1.906), Cinematógrafo Diorama (1.906-1.907), La Estrella ( 1.906-1.909), Salón Porfoliograph/Porfolio( 1.907-c.1955), Moderno (1.909-1.917), Salón Nueva Cataluña/ Cataluña (1.912-1991), Sala Granados/ Granados ( 1.917-19.49),

Teatro Viñes/Vinyes (1919-1.978), Teatro Cine Victoria (1.923-1.986), Salón Cine Español ( 1.923-1.914), Coliseo (1.925-1.926), Cinema Rambla ( 1.932-1.967), Teatro Cine Capitolio (1.942-1.943), Cervantes- a l'aire lliure- (1.943-1.957), Goya - a l'aire lliure- (1.943-1.945), Fémina (1.943-1.984), Frontón Cinema ( 1.944-1.955), Bahia (1.948-1.990), Granados (1.940- 1.990),Teatre Principal (1.951), Mariana (1.956-1.966), Goya-Els Magraners- (1.967-1.981), Multicines Xenon (1.980-2003), Lumiere (1.980-2002), Bonaire (1.981-2.007), Rambla (1.991), Lauren Lleida (2.002), Revival ( 2007-2.008), Espai Funàtic ( 2.004), JCA Alpicat ( 2007), Sala Única (2.008-2.009).
Cine Fémina. Octubre de 1.951.Josep Porta Mesalles. Fons Porta.Serveis d'Audiovisuals de l'I.E.I.Si mireu amb atenció les fotografies podem llegir que l'any 1.951 anar a veure el clàssic "Lo que el viento se llevó", costava un dia feiner 18 pessetes la butaca de platea, 16 pessetes el primer pis, i 15 pessetes l'entrada especial ( es a dir, al galliner!). Una de les moltes sorpreses és el magnífic projector de 35 mm Ossa VI-C , c. 1.950 de la col·lecció Marcel Curcoy. Al seu costat veureu rotlles i sac de pel·lícules de 35 mm de la col·lecció Josep Bonjoch.

Cal destacar un fet que va "revolucionar " cinematogràficament la nostra ciutat, el rodatge de "La fiel infantería". Al final de l'exposició hi ha un petit cinema on podeu veure una projecció.Mireu amb atenció, malgrat la foscor podreu descobrir una filera de les antigues butaques del Teatre Principal.
Recordeu, fins al 23 de juliol, una gran exposició us espera.
Atentament.
Senyor i