dimarts, 29 de gener del 2008

Revista Gavarres

Apreciada senyora:
Avui volia recomanar l'últim número - el 12 - de la revista Gavarres


 
amb el dossier dedicat a les feines del bosc. Si tenim força oficis que es perden, els relacionats amb el bosc han desaparegut gairebé tots. A Lleida es pot comprar a la llibreria de la Generalitat del carrer doctor Fleming. Podeu explicar als vostres fills que era: carbonar, pelar suros, fer feixines i escombres de bruc, escalabornar rabasses,...

Atentament
Senyor i.

dissabte, 26 de gener del 2008

Joan Margarit

Apreciada senyora:

Avui volia recomanar un parell de llibres de poesia d'en Joan Margarit. Aquest poeta de les terres de Lleida nascut a Sanaüja a la sorprenent comarca de la Segarra ens fascina en llegir els seus poemes...
Penso que és doblement arquitecte; per formació acadèmica i perquè coneix perfectament l'arquitectura dels sentiments...

Edicions Proa al 2005 edità "Càlcul d'estructures" i al 2007 "Barcelona amor final" amb fotografies ,entre d'altres, del geni Xavier Miserachs.

 Regireu també la pàgina d'en Joan Margarit
http://www.joanmargarit.com/
De "Càlcul d'estructures" voldria regalar-vos el poema "Perdiu jove".

Perdiu jove

S'arraulia en un solc i, en agafar-la,
he sentit com si fos la teva mà en la meva.

Duia taques de sang seca en una ala:
els petits ossos, com barnilles,
eren trencats per la perdigonada.

Ha provat de volar, però amb prou feines,
l'ala penjant, s'ha arrossegat per terra
fins a amagar-se rere una pedra.

Encara sento l'escalfor a la mà,
perquè un ser fràgil va donar sentit
a cada un dels meus dies. Un ser fràgil
que ara també és darrere d'una pedra.

Joan Margarit
Atentament
Senyor i

dimecres, 23 de gener del 2008

Firmin

Apreciada senyora:
Avui volia recomanar a les mares i pares de l'escola enamorats dels llibres la primera novel.la d'en Sam
Savage, "Firmin".

.


 Publicada al 2006 en una petita editorial de Minneapolis.
És un clar exemple del boca-orella entre lectors i llibreters,... Firmin és una rata nascuda en una petita llibreria,es menja els llibres i ...aprèn a llegir! Però una rata culta serà marginada i esdevindrà una rata solitària,...Pot fer-se amiga del llibreter?... Penso que és un llibre que agradarà molt a la gent que es defineix com a LECTOR.
Si aneu a una llibreria o biblioteca i veieu una petita rata entre els llibres, no la xafeu! , potser és en Firmin!!!
Atentament Senyor i

diumenge, 20 de gener del 2008

Oficis i costums del Pirineu

Apreciada senyora:
Com que els nens i nenes de cicle inicial treballen els oficis antics,
recomano un llibre de Garsineu Edicions de Tremp, escrit per una mestra jubilada l'Assumpció Batalla.


 És un llibre on ens expliquen de manera molt breu una colla d' Antics oficis i costums que es perden (al Pallars i al Pirineu),ens reflexa de forma molt entenedora un estil de vida que desapareix..."
Atentament
Senyor i

Les trementinaires

Apreciada senyora:
Avui volia recomanar un estudi etnogràfic d'un dels oficis que ja s'ha perdut i que feien les dones : les trementinaires de la Vall de la Vansa i Tuixent. És un estudi molt complert d'en Joan Frigolé i Reixach 
 editat a la col.lecció Temes d'Etnologia de Catalunya nº 12.

 També podeu remenar a la web del Museu de les trementinaires de Tuixent, segur que descobriu molts secrets d'aquest ofici: museu de les trementinaires
Atentament
Senyor i

dijous, 17 de gener del 2008

Cervantes virtual

Apreciada senyora:
Avui tinc un petit regal per als pares i mares que els agrada la poesia: http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/AGonzalez/ 
 

Regireu,regireu,....i podeu "descobrir " a l'Ángel González.
Atentament
Senyor i

dissabte, 12 de gener del 2008

Me basta así


Apreciada senyora:
Voldria regalar a tothom un poema en record de l'Àngel González.
És un poema d'amor magnífic,com magnífic era el poeta que ha mort avui...
Me basta así

Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría
un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
- de eso sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso-; entonces,
si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día,
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando -luego- callas...
(Escucho tu silencio. Oigo
constelaciones: existes. Creo en ti. Eres. Me basta)

© Ángel González


Palabra sobre palabra 1.965
Atentament
Senyor i

Ángel González


Apreciada senyora:
Avui ha mort un dels poetes en llengua castellana més importants: Ángel González.
Recomano molt especialment la lectura de "Palabra sobre palabra" editat per Seix Barral, que recull bona part dels seus llibres de poesia; i "Otoños y otras luces" de Tusquets editores.
El mateix Ángel González va fer dues antologies a Visor poesia que ens permeten fer un primer coneixement de la seva obra. Una en format llibre: 101+19=120 poemas i l'altra "A todo amor" Antología personal en format llibre-disc on el mateix POETA ens recita els seus poemes.
Atentament Senyor I
PARA NADA
Trabajé el aire
se lo entregué al viento:
voló, se deshizo,
se volvió silencio.

Por el ancho mar,
por los altos cielos,
trabajé la nada,
realicé el esfuerzo,
perforé la luz
ahondé el misterio.

Para nada, ahora,
para nada, luego;
humo son mis obras,
cenizas mis hechos.

...Y mi corazón
que se queda en ellos.
Te llaman porvenir
porque no vienes nunca.
Te llaman: porvenir,
y esperan que tú llegues
como un animal manso
a comer en su mano.
Pero tú permaneces
más allá de las horas,
agazapado no se sabe dónde.

!Mañana! Y mañana será otro día tranquilo
un día como hoy, jueves o martes,
cualquier cosa y no eso
que esperamos aún, todavía, siempre.
Ángel González

dimarts, 1 de gener del 2008

Silenci

Apreciada senyora:
Volia recomanar el bloc del programa de tendències del canal 33 "SILENCI" on a l'apartat de literatura sempre podem descobrir noves propostes; algunes d'elles sorprenents.

Atentament Senyor I