Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jocs. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’abril del 2026

Amagats al nucli antic de Bellpuig...

A les entrades anteriors dedicades a Bellpuig hem observat detalladament el Convent de Sant Bartomeu, el Molí Vell i el Molí de la Farinera. Clicant sobre els enllaços anteriors ho podeu recordar. Si el convent i els molins estan als afores de Bellpuig, a l'entrada d'avui us proposo visitar el nucli històric de la vila. 
 

 Comencem al carrer Homenatge a la Vellesa, que antigament s'anomenava carrer del Pou. Els porxos d'aquest carrer són els més importants de la vila i conjuntament amb els de la plaça de Sant Roc estan protegits com a Bé Cultural d'Interès Local. En aquestes cases porxades hi vivien les famílies més importants de Bellpuig.
 
 
Aquestes cases tenen les façanes de pedra fetes amb carreus molt ben escairats i les obertures ( portes i finestres ) emmarcades amb carreus motllurats i amb grans llindes.
 
 
La més important és la Casa del Procurador o Casa dels Consellers, que podeu veure a la fotografia anterior. L'edifici renaixentista, construït entre 1.581 i 1.583, era la residència del Governador de la Baronia. La casa també es coneix com a Palau de Ramon Folch de Cardona.
La casa, amb planta baixa, pis amb tres balcons i golfes, té la façana rematada amb una cornisa en la que a cada extrem hi ha una gàrgola. Conjuntament amb altres tres edificis forma un tram del carrer porxat construït sobre vuit arcs. La Casa del Procurador ho fa sobre tres arcs rebaixats recolzats sobre columnes toscanes. 
 
 
De les quatre portes de la planta baixa cal destacar el portal renaixentista de l'esquerra, protagonista de la fotografia anterior. Al centre de la llinda, sostinguda per dues pilastres estriades, hi ha l'escut de Bellpuig i l'any 1.583. A la part superior hi podem llegir: "SINT OCVLI TVI APERTI DNE SVPER DOMVM ISTAM DIE AC NOCTE" ( Que els vostres ulls, Senyor, vetllin sobre aquesta casa dia i nit ).

 
Deixant la Casa del Procurador i baixant fins a la casa contigua, la número nou del carrer, just davant trobem l'edifici de l'Ajuntament amb una façana simètrica feta amb carreus ben escairats. Totes les obertures ( portes i finestres ) són d'arc de mig punt i una cornisa guardapols remata tots aquests arcs unint-los horitzontalment.
 
 
Diu la tradició oral que l'edifici, construït l'any 1.883, substituí a la Paeria Antiga. Té planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa hi ha dues portalades centrals flanquejades per dues finestres. Al pis noble, quatre finestrals, amb els dos centrals amb un balcó corregut. Al segon pis hi ha quatre finestrals com els del primer però més petits. Les obertures de les golfes són quatre òculs.
 
 
A la cantonada de la façana de l'Ajuntament amb la monumental escalinata barroca hi ha dos plafons informatius. Un explica l'edifici de l'Ajuntament i a l'altre, protagonista de la fotografia anterior en la que a la dreta es veuen parcialment els primers graons de l'escalinata, hi ha una rajola de ceràmica vidrada amb un Sol. Aquest Sol ens indica que estem al Camí Ignasià un camí que comença a la casa d'Azpeitia ( Guipuzkoa) en la que va néixer Sant Ignasi de Loiola i acaba a la Cova de Manresa. Aquest recorregut a Catalunya està senyalitzat amb la rajola del Sol.
 
 
A l'esquerra de la fotografia anterior es veu la façana arrebossada i pintada de l'Ajuntament amb pedra carreuada als marcs de les obertures i la cantonada amb la façana principal.
La monumental escalinata, de l'any 1.792, està dissenyada en cinc trams. Cada tram té deu graons, un replà i cinc graons més.
 

 L'escalinata sembla inspirada amb el rosar perquè es correspon a les seves denes i el glòria al final. Una dena és cadascuna de les parts del rosari que està composta d'un parenostre deu avemaries i un glòria.
 
 
Al final de cada tram de l'escalinata hi ha una barana de pedra que acaba en una pilastra coronada amb un pom esfèric. Aquesta barana ens obliga a pujar l'escalinata fent un recorregut sinuós.
 
 
A banda i banda de l'escalinata hi ha bancs de pedra que permeten descansar durant la pujada fins a l'església parroquial de Sant Nicolau. L'escalinata fou restaurada l'any 1.994.
 
 
A la majoria de les fotografies anteriors, en mols dels balcons hi ha domassos amb l'emblema de la Congregació dels Dolors. A cada pilastra central de l'escalinata hi ha dues banderes amb el mateix emblema.
L'explicació és que vaig fer les fotografies el dia d'una de les principals festes de Bellpuig, el de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta festa es celebra el divendres anterior al Divendres Sant. 
 
 
L'església de Sant Nicolau, del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb la portalada renaixentista fou edificada pel mestre d'obres Melcior Gener de Cervera. En la seva construcció s'emprà bona part dels carreus de l'església antiga. 
La portalada d'arc de mig punt té més de dos metres de diàmetre i està flanquejada per dos columnes estriades sobre basaments motllurats. Aquestes columnes sostenen un entaulament molt treballat sobre el que hi ha una fornícula apetxinada amb una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. A tocar del frontó triangular que tanca l'espai de la fornícula hi ha una petita rosassa que, com podeu constatar millor a la propera fotografia de detall, té un sistema d'il·luminació amb la forma de l'emblema de la Congregació dels Dolors.
 
 
Abans d'entrar a l'església dirigim la mirada a la subtil decoració que hi havia a la base de les dues columnes estriades per celebrar la Festa de la Mare de Déu dels Dolors.
 

La parròquia de Sant Nicolau està formada per tres edificis de planta rectangular: l'església (1.571- 1.591 ), la capella del Sant Crist de Bormio (1.696 - 1.702) i la capella dels Dolors (1.718 - 1.722) decorada amb pintures mural al fresc del pintor targarí Jaume Minguell.
 
 
L'església és d'una sola nau i té capelles laterals intercomunicades ubicades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria i tant els arcs forners com els torals són de mig punt.
 

A les dues fotografies anteriors i a la propera frontalment podeu observar el mausoleu de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. És un espectacular sepulcre renaixentista del qui fou Virrei de Nàpols, fet amb marbre de Carrara l'any 1.525 per Giovani di Nola
 

 Fet a Itàlia, les peces foren transportades per mar i terra fins al Convent de Sant Bartomeu on hi va estar fins al 1.841, any en el que es traslladà a l'església parroquial.
A la propera fotografia podeu veure algunes de les capelles intercomunicades del costat de l'Epístola, el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar.
 
 
Sortim de l'església per baixar per l'escalinata en la que, per acabar l'entrada d'avui, us mostraré el que hi ha "amagat" al nucli antic de Bellpuig.
Baixant m'aturo a fer la propera fotografia del tram de deu graons que hi ha entre les pilastres tercera i quarta coronades per un pom esfèric ( pujant l'escalinata aquest tram està entre les pilastres segona i tercera ).
 

 Ja sé que a la fotografia anterior no veureu res estrany als graons, però a la propera de detall, a l'interior de les el·lipses grogues que hi he dibuixat hi ha quatre carreus amb solcs horitzontals i verticals que són part d'una "tabula lusoriae" ( tauler de joc ).
 
 
Gràcies a l'article "Sobre l'espasa del Cardona i altres fragments d'art" de Joan Yeguas i Gassó puc explicar-vos detalladament aquest tauler de joc que no era estrany trobar en zones properes als temples. Els taules de joc de l'escalinata estan mutilats.
 
 
En el seu article Joan Yeguas parla de dos carreus amb aquests solcs que són els que estan en graons diferents a la fotografia de les el·lipses grogues. Els carreus que es veuen en primer terme a la part inferior de la fotografia i que estan al mateix graó són els protagonistes de les fotografies anterior i propera de detall. Joan Yeguas no els cita al seu article.
 
 
A l'estudi que va fer Garganté i Puig Sanchis s'explica que almenys des del segle XVI hi havia una escalinata més estreta. L'any 1.728 hi van fer una reforma i al 1.791 es signà un acord per reedificar-la i construir-la de nou desfent l'escalinata vella i aprofitant les pedres útils. 
 
 
Yeguas afirma que segurament els dos carreus de la fotografia anterior i de les dues properes de detall, que es van reaprofitar com a graons a la nova escalinata del 1.792, eren de l'antiga escalinata més estreta del segle XVI.
Aquests taulers de joc poden tenir diferents formes. El de Bellpuig és de set caselles d'alçària per vuit d'amplària. Cada jugador tenia disset peces, setze d'iguals i una de diferent anomenada dux que simbolitzava el líder. Les altres eren els soldats.  
 

El "Ludus Latrunculorum" ( joc dels lladres ) és un joc d'estratègia semblant al  joc de les dames, molt estès pels territoris del que fou l'Imperi Romà. 
A la primera part del joc cada jugador ha de col·locar dos soldats a qualsevol casella que estigui buida a cada jugada. Quan ja estan col·locats tots els soldats és el torn del dux que simbolitza el líder. A la segona part cada jugador els jugadors poden moure una peça en qualsevol direcció menys en diagonal. L'objectiu del joc és capturar els soldats i el dux de l'adversari. Cal bloquejar, en línia horitzontal o vertical, cada peça que quan no pot jugar ha de sortir del tauler. Quan un jugador captura una peça de l'altre, torna a jugar. El dux es mou com els soldats però pot saltar per sobre d'una peça de l'altre jugador si hi ha una casella buida amb l'objectiu de bloquejar la peça. Saltar per sobre no elimina la peça però la bloqueja. Guanya el jugador que elimina totes les peces de l'adversari. Quan no és possible fer cap més moviment guanya el jugador que té més peces al tauler.
Quan passegeu pel nucli antic de Bellpuig recordeu que la seva escalinata "amaga" el tauler d'un joc d'estratègia en alguns dels seus graons.
Atentament.
Senyor i 

dimarts, 6 de gener del 2026

El claustre de la Seu Vella ( 1 ).

Després d'observar detalladament l'església de la que es col·locà la primera pedra l'any 1.203 a les quatre entrades anteriors dedicades a la Seu Vella, a la d'avui accedirem al claustre construït atípicament per falta d'espai als peus del temple. Abans de la construcció del claustre entre finals del segle XIII i el segle XIV les tres portes del fons del temple foren les portes del frontispici de l'antiga catedral de Lleida. Actualment la Porta de les Fonts ( anomenada també Porta de l'Evangeli ), la Porta Major i la Porta de l'Epístola estan a la galeria est del claustre. Les podeu tornar a observar detalladament clicant sobre el proper enllaç "Joies de l'Escola de Lleida ( i 4 )".
Sortint al claustre per la Porta de les Fonts trobem la galeria nord on hi ha quatre portes que la comuniquen amb la Canonja.
 
 
Dirigint la mirada una mica a l'esquerra puc fer la fotografia següent en la que podeu observar dos finestrals de la galeria est ( a l'esquerra ) i els tres de la galeria nord ( a la dreta ).
 
 
No és estrany quedar bocabadat al claustre de planta lleugerament trapezoïdal de la Seu Vella perquè és un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea.
Dirigint la mirada al sud, al fons es veu l'últim dels cinc finestrals oberts a la ciutat ( el més llunyà al campanar ) de la galeria sud. Els finestrals de la dreta són de la galeria est.
 

A la propera fotografia feta des de la falsa braga ( la petita fortificació consistent en una muralla baixa davant de la muralla principal ) podeu observar els cinc finestrals d'aquesta galeria oberta. El que es veu al fons de la fotografia anterior és el de la dreta de la fotografia següent.
 
 
A les galeries del claustre hi ha disset finestrals apuntats gòtics. Dotze envolten el pati central ( tres a cada galeria ) i els altres cinc estan oberts a la ciutat. Només dos dels finestrals tenen traceries idèntiques i estan a la galeria sud. Un al pati central i l'altre, just davant, és dels oberts a la ciutat. Els finestrals del pati i els oberta a la ciutat estan entre potents contraforts.
 
 
Entrant al pati vaig fer la fotografia anterior abans de l'enjardinament actual en la que a l'esquerra es veu la cantonada entre les galeries est i sud. A l'esquerra, parcialment un dels finestrals de la galeria est, a la dreta dos dels finestral de la galeria sud i al fons tres dels finestral de la galeria sud oberts a la ciutat.
Les galeries, cobertes amb volta de creueria, es divideixen en cinc trams i el patí central està a un nivell més alt que el paviment de les galeries.
A la propera fotografia, feta des de la galeria est, ja es veu parcialment l'actual enjardinament. En primer terme la cantonada de les galeries sud i oest i darrere l'imponent campanar.
 
 
Torno a la galeria sud i vaig fins al final, gairebé la tocar de l'escala per pujar al campanar. Girant-me faig la fotografia següent de la galeria sud amb els finestrals del pati a l'esquerra i els oberts a la ciutat a la dreta.
 
 
Al finestral obert a la ciutat més proper al campanar, a la cantonada amb la galeria oest, hi ha una petita sorpresa. Si aneu amb nens vigileu perquè està a l'últim carreu i hi ha risc de caiguda.
 
 
La fotografia de detall ens permet observar millor l'alquerc, paraula que ve de l'àrab al qirkat. És un joc àrab d'estratègia amb cinc línies paral·leles, cinc perpendiculars i algunes diagonals en el que cal menjar-se les peces del company de joc saltant-les. Es juga amb vint-i-quatre peces, dotze d'un color i dotze d'un altre. 
 
 
La fotografia següent mostra la posició de sortida del joc que va néixer a l'Antic Egipte i els àrabs van portar a la Península Ibèrica.
 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.
 
Aquest és un dels alquercs que trobareu al claustre de la Seu Vella. Un joc que tingué molts seguidors a l'Edat Mitjana. L'alquerc va passar de la Península Ibèrica a Occitània on barrejat amb els escacs donà lloc a un joc nou, les dames.
 
 
Des del mateix indret en el que he fet la fotografia de la galeria sud ( a tocar de l'escala del campanar ), dirigint la mirada a l'esquerra fotografio la galeria oest. Avançant uns metres faig la propera fotografia frontal en la que podeu veure parcialment en primer terme un dels finestral, darrere els tres finestrals de la galeria est i per sobre part de la rosassa del que fou el frontispici de l'església abans de la construcció del claustre, el cimbori i la Torre del Rellotge.
 
 
Tornem a entrar al pati del claustre per mirar i admirar els finestral central de la galeria oest. Al fons de la fotografia es veu la reixa de la Porta dels Apòstols.
 
 
Dels disset finestrals del claustre aquest és el que té una traceria més sorprenent que podeu apreciar millor a la propera fotografia.
 

A la part superior central, emmarcada pel gran arc apuntat del finestral i els tres arcs apuntats de la traceria hi ha una gran Estrella de David que a l'hexàgon interior té una estrella de sis puntes amb una figura sedent al centre.
 
 
A la part inferior central de les traceries del finestral, sota l'arc apuntat més petit dels tres de la traceria, hi ha esculpit un Calvari.
 
 
El zoom de la càmera fotogràfica em permet ensenyar-vos millor aquest Calvari amb sis àngels, dos recollint la Sang de Jesús. Flanquegen a Jesús crucificat la seva mare Maria i Sant Joan Evangelista.
 
 
Apropant-me al finestral i aixecant la mirada puc ensenyar-vos la part inferior d'aquest Calvari amb la base de les figures de Maria i Sant Joan Evangelista tenen decoració vegetal.
 
 
Torno a la galeria oest i aprofito per ensenyar-vos un altre alquerc que trobareu a la part superior del muret de tancament del claustre entre la base de dues columnes.
 
 
Anant a la cantonada de les galeries oest i nord faig la fotografia en la que podeu observar a l'esquerra el primer finestral de la galeria nord, a la dreta els tres finestrals de la galeria oest i al fons el finestral de la galeria sud oberta a la ciutat més proper al campanar, on abans hem vist el primer alquerc.
 
 
Des del mateix indret dirigint la mirada a l'esquerra fotografio la galeria nord amb les portes que la comuniquen amb la Canonja a l'esquerra i els finestrals a la dreta. Al fons, la Porta de les Fonts per la que hem entrat al començament de l'entrada al claustre des de l'església.


Les galeries del claustre tenen una alçària mitjana d'onze metres i mig, una amplària de set metres i mig i una llargària entre els quaranta-cinc i els cinquanta metres.
Anant al fons de la galeria m'aturo davant de la Porta Vella de Santa Maria l'Antiga i aixecant la mirada faig la fotografia en la que podeu veure dues finestres romàniques de la façana sud de l'església de Santa Maria l'Antiga
 
 
Dirigint la mirada al que fou el frontispici de la Seu Vella, tenim a quatre passes la Porta de les Fonts que donava accés a la nau del costat de l'Evangeli i per la que hem accedit al claustre.
 
 
A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem detalladament alguns dels capitells, traceries i capelles del claustre.
Atentament.
Senyor i 

dijous, 13 de gener del 2022

Carnet de jugar.

Al novembre del 2.008 vaig recomanar-vos el  llibret "L'oli i l'oliva", el primer de la col·lecció Biblioteca del Cordill, editat per Grata Lectura. L'editor i periodista solsoní Narcís Clotet Villaró, ànima d'aquesta editorial, publica l'Almanac del Cordill des de l'any 2.002 i la Biblioteca del Cordill des de l'any 2.005.
Han seguit a la recomanació del primer llibret ( entre parèntesis el número de la col·lecció ): "Cançoneret de Nadal" ( 2 ), "Fem un hort" ( 3 ), "La cobla i la sardana" ( 4 ), "El pa i la farina" ( 6 ), "De l´hort al rebost" ( 7 ), "L´aigua i les fonts" ( 9 ), "Cants catalans" ( 10 ), "Aromàtiques i remeieres" ( 11 ), i "Carnet de cuinar" ( 13 ). Si cliqueu sobre els enllaços anteriors ho podreu recordar.


Avui vull recomanar-vos el llibret número disset, editat l'any passat "Carnet de jugar" amb text de Víctor Baroja i Benlliure i il·lustracions de Loncle. Al llibret de quaranta-set pàgines hi trobareu les instruccions per a cinquanta-dos jocs d'aquí ( i de més enllà ).


Comença amb els jocs per als més xics: jocs de dits, de mans i de falda. A la fotografia anterior podeu veure l'arri arri, tatanet. Del segon capítol, dedicat als jocs de carrer, us mostro la pàgina que ens explica el joc pedra, paper tisora.


En aquest capítol els jocs estan dividits en els córrer, els de caps i mans, els d'empaitar, jocs amb goma, botons, patacons, xapes, virolets i baldufes, xarranca,...


El llibret acaba amb el capítol dedicat als jocs del món. A la pàgina quaranta-sis trobem l'aualé, un joc que es juga amb quaranta-vuit fitxes anomenades llavors. L'aualé pertany a la família dels jocs de mancala en la que en tots els jocs hi ha dos jugadors, el tauler té forats - uns pertanyen a un jugador i els altres a l'altre-, les peces - totes iguals- s'agrupen als forats, el jugador agafa peces d'un dels seus forats per deixar-les en altres forats d'una a una seguint un ordre predeterminat. És un joc d'estratègia amb dos moviments bàsics: sembrar i collir, que es juga tradicionalment al nord del Golf de Guinea i a les Antilles ( on el dugueren els esclaus ).


Per només tres euros tindreu una colla de jocs per recordar o descobrir, ara que sembla impossible fer alguna activitat sense mirar una pantalla.
Atentament.
Senyor i