William Kentridge a Planta.

Després de visitar a l'entrada anterior dedicada a PLANTA el site-specific dedicat a Bill Viola, referent mundial del videoart, que acull l'obra "Ocean Without a Shore" a la d'avui veurem el site-specific que acull l'obra de l'artista sud-africà William Kentridge, la fascinant "More Sweetly the Dance".

A la fotografia anterior podeu veure en primer terme la recepció de visites de PLANTA i darrere les naus que estaven destinades a la producció de dovelles prefabricades de formigó. La de la dreta, amb una intervenció mínima a l'interior, acull l'obra "More Sweetly the Dance".

 

 

Quan William Kentridge visità PLANTA va quedar bocabadat per la complexitat de la fabricació d'aquestes grans peces que s'utilitzen per construir túnels.

 

 

Seguint les instruccions de l'artista sud-africà es va fer una intervenció mínima a l'interior de la nau conservant les característiques de l'espai original. A la fotografia anterior podeu veure la nau encara en obres i a la propera ( ja amb la nau preparada ) la petita porta oberta que ens convida a entrar-hi...

"More Sweetly the Dance" és una espectacular instal·lació, que gairebé mesura quaranta metres de llargària, formada per vuit pantalles de les que a la propera fotografia podeu observar per darrere les estructures de fusta.

Sobre aquestes pantalles es projecta una processó en la que hi participen molts personatges. No sabem si és política, religiosa, militar o una celebració... Anant una mica a la dreta puc ensenyar-vos parcialment el que hi ha davant de les grans pantalles.

Constatareu a les fotografies que la nau està gairebé buida. A més a més de les pantalles hi ha focus, projectors, un equip de so amb grans altaveus i unes quantes cadires.

William Kentridge crea uns films d'animació fascinants que podem veure en instal·lacions a gran escala que s'omplen d'imatges en moviment, so, música, objectes escultòrics...

Seiem en una de les senzilles cadires i ens preparem per gaudir de "More Sweetly the Dance" acompanyats del so de la Immanuel Bras Band.

A la Sud-àfrica posterior a l'apartheid les processons foren un símbol de llibertat i esperança. Obriu bé els ulls perquè el regal visual és impactant.

L'obra, del 2.015, va ser adquirida per la Fundació Sorigué l'any 2.016 que també va comprar altres vídeos de William Kentridge els anys 2.003, 2.004 i 2.005. És la col·lecció de peces de l'artista sud-africà més important d'Europa.

Del no d'octubre del 2.020 al vint-i-u de febrer del 2.021 la Fundació Sorigué va participar en l'exposició "William Kentridge. El que no està dibuixat" del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona cedint la instal·lació "More Sweetly the Dance".

 

 

La música i la força del teatre d'ombres d'aquesta estranya processó que ens pot semblar una manifestació de desproveïts o una colla de persones refugiades escapant d'una crisi, us deixarà bocabadats.

Cal seure, no prestar cap interès ni atenció a res exterior, centrar-nos només en l'obra de Kentridge, desconnectar i deixar-se guiar per la música i les danses. Difícilment ho oblidareu...

 

William Kentridge, nascut a Johannesburg al 1.955, és un artista conegut pels seus dibuixos i animacions però també ha fet teatre, escultura, òpera, cinema...

Ell fa cada dibuix per a cada fotograma esborrant i tornant a dibuixar sobre el mateix llenç. L'efecte de les seves animacions no és de vint-i-cinc fotogrames per segon sinó entre deu i cinc fotogrames per segon. També hi ha vídeos d'imatges reals o stop-motion. Les seves projeccions sempre són en blanc i negre, però puntualment apareix el color.

 

Reserveu una part del vostre temps per apropar-vos al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balague4r i gaudiu de l'espectacular i hipnòtic fris en moviment que trobareu al site-especific dedicat a William Kentridge.

No oblideu que per gaudir de PLANTA és imprescindible concertar una visita al telèfon 600600003 o fer un correu electrònic a reservas@fundaciosorigue.com.

Atentament.

Senyor i

Bill Viola a Planta ( 2 ).

A l'entrada anterior dedicada a PLANTA vàrem anar virtualment fins al complex industrial de La Plana del Corb que Sorigué té a Balaguer per entrar al site-specific dedicat a l'artista japonesa Chiharu Shiota.L'edifici de set metres d'alçària que acull la instal·lació In the beginnin was està annex al centre de Mineralogia.

La instal·lació està feta amb còdols de la gravera de Sorigué i fil de llana negra. In the beginnin was és la primera instal·lació permanent de Chiharu Shiota a Europa.

Al final us explicava que a l'entrada del febrer del 2.019 "Bill Viola a Planta" vàrem baixar al refugi antiaeri del Camp d'Aviació Militar Republicà ubicat al complex industrial de La Plana del Corb.

Al petit espai que trobem després de baixar les escales hi havia una pantalla plana en la que, gairebé sense respirar, visionàvem l'obra del 2.007 de Bill Viola "The return".

 

 Visionar les obres del novaiorquès Bill Viola, referent mundial del videoart, t'atrapa i malgrat la lentitud de les escenes no pots deixar de mirar la pantalla...

 

A pocs metres del refugi hi havia un antic edifici del complex industrials que s'estava rehabilitant amb parets de tàpia de terra.

Us explicava que aquest edifici quan s'acabés la rehabilitació acolliria una nova obra de Bill Viola que ens permetria reflexionar sobre la vida, la mort, l'amor, les emocions...

La construcció del site-specific dedicat a Bill Viola és el resultat d'un projecte d'investigació promogut per Sorigué i dut a terme pel l'estudi d'arquitectura de Puigverd de Lleida fetdeterra.

L'arquitecta Maite Sainz de la Maza Benet i l'enginyer geòleg Macari de Torres Mestres han fet les parets i el sostre de terra amb criteris d'economia circular dins l'empresa Sorigué.

A les fotografies anterior i propera podeu observar la façana principal de l'edifici ja acabat. El sistema constructiu ha utilitzat terra de la gravera de Sorigué per fer les parets i, per primera vegada, un sostre de terra compactada armada.

El nou espai dedicat a Bill Viola s'ha instal·lat en un edifici completament rehabilitat que anteriorment era un lloc de treball del complex industrial.

 

Amb la utilització de terra s'aconsegueix un espai saludable, un edifici que transpira, regula la humitat i la temperatura interior i absorbeix les ones electromagnètiques i acústiques.

A la propera fotografia podeu constatar la proximitat del refugi antiaeri amb el nou espai dedicat a Bill Viola, dues construccions que estan gairebé a tocar.

A pocs metres, envoltats d'algunes oliveres, podem gaudir de dos caps monumentals de nadó "Carmen despierta-Día" ( propera fotografia ) i "Carmen dormida-Noche" d'Antonio López.

Però tornem al site-specific dedicat a Bill Viola que acull l'obra Ocean Without a Shore ( Oceà Sense Riba ) que fou creada per ser exposada a l'església de San Marco, del segle XV, la més petita de Venècia.

Fou un projecte col·lateral de la Biennal de Venècia de l'any 2.007. Al proper vídeo del TATE podem entrar a la petita església i escoltar les explicacions de Bill Viola.

 

A l'església veneciana i al site-specific de PLANTA l'obra està formada per tres pantalles verticals d'alta definició situades sobre altars. A més amés hi ha una instal·lació de so.

 

 

Bill Viola deia: "Ocean Without a Shore tracta sobre la presència dels morts a les nostres vides. En una habitació fosca, els tres altars sobre els quals es col·loquen les pantalles es converteixen en portals de pas entre els dos mons".

Els llums van baixant d'intensitat i a les imatges que ens regalen les tres pantalles sobre els altars apareixen  i desapareixen, a través d'un llindar d'aigua, vint-i-quatre persones. Una representació de la intersecció entre la vida i la mort...

L'obra s'inspira en els escrits del poeta senegalès Birago Diop ( 1.906 - 1.990 ) i agafa el títol del místic sufí andalús Ibn Arabi ( 1.165 - 1.240 ) que va escriure: "L'Ésser és un oceà sense riba. Mirar-lo no té principi ni fi, ni en aquest món ni en el pròxim".

El dotze de juliol de l'any passat Bill Viola va morir als setanta-tres anys a la seca casa de Long Beach ( Califòrnia ). 

El videoartista inicià la relació amb Sorigué l'any 2.008 incorporant a la col·lecció de la Fundació la icònica obra "The return" del 2.007 ( la que hi havia al refugi antiaeri ).

Al 2.009 la Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi Internacional Catalunya i aprofità per visitar la Fundació Sorigué amb la seva dona i directora executiva de Bill Viola Studio, Kira Perov. Va conèixer l'espai de la fundació a Lleida i la seva col·lecció d'art. S'emocionà veient la seva obra "The return" que estava instal·lada a la Casa de la Volta, del segle XIV, un del conjunt d'edificis de La Canonja ( concretament sota el de la Pia Almoina )  de la Seu Vella de Lleida.

 

 

Amb "Ocean Without a Shore" ja són tres les obres de Bill Viola que formen part de la col·lecció de la Fundació Sorigué. Les altres dues són "The return" ( 2.007 ), que és un estudi previ d'Ocean Without a Store i "Observance" ( 2.002 ).

A la propera entrada dedicada a PLANTA quedareu bocabadats amb la site-specific que hi ha al costat de la recepció de visites dedicada a l'artista sud-africà William Kentridge amb  la seva fascinant "More Sweetly Play the Dance".

Atentament.

Senyor i

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 6 ).

A les dues entrades anteriors dedicades a les esglésies romàniques de la Vall de Boí vàrem visitar virtualment l'església de Santa Maria de Taüll. A la d'avui, sense marxar de Taüll, baixarem fins a l'església de Sant Climent que com la de Santa Maria té tres naus separades per grans arcs formers que descansen sobre columnes.

L'església de Sant Climent s'edificà el primer quart del segle XII reaprofitant per a la seva construcció alguns murs d'un edifici anterior del segle XI.

Les dues esglésies romàniques de Taüll foren consagrades el mes de desembre del 1.123, el dia deu la de Sant Climent i el dia onze la de Santa Maria.

Avui no observarem detalladament la seva arquitectura sinó que ens centrarem en el Mapping Pantocràtor.

Informeu-vos dels horaris en els que es pot veure el vídeo mapping. La projecció, inclosa en el preu de l'entrada, us deixarà bocabadats.

Quan entreu a Sant Climent per gaudir del vídeo mapping el que veureu a l'absis central són les pintures originals romàniques conservades als murs i la projecció de les pintures que foren arrencades i actualment estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).

Però la projecció del Mapping Pantocràtor ens permet observar els murs gairebé despullats. Només queden, com podeu constatar a la propera fotografia, poques pintures originals i els vestigis de la capa profunda de les que foren arrencades el primer quart del segle passat.

Les pintures mural de Sant Climent són una de les joies més importants del romànic català. Amb el vídeo mapping es recreen els frescos originals de l'absis central. Les pintures murals del segle XII foren arrencades entre els anys 1.919 i 1.922.

 

Des del 1.955 fins al 2.013 es podia veure una còpia de la pintura mural original pintada sobre guix que ja s'estava fent malbé.

Aleshores es retirà l'antiga còpia i es realitza una delicada restauració que ens permet veure actualment les restes de pintura original que s'havien conservat a les capes més profundes dels murs de l'absis.

Com podeu veure a la fotografia anterior de detall, ens podem imaginar una mica les pintures del pantocràtor. La figura de Crist en Majestat dins de la màndorla s'intueix, i una mica el tetramorf. També podem intuir algunes restes als arcs presbiterals de l'absis.

Els creadors del Mapping Pantocràtor, gràcies a la tecnologia més avançada i en col·laboració amb els arqueòlegs, han reproduït digitalment element a element per fer les animacions.

Es tracta d'un treball de disseny de màxima precisió perquè cada imatge encaixa a la perfecció amb les restes originals que hi ha als murs de l'absis central.

A la propera fotografia de detall podeu observar que al centre de l'intradós de la volta, inscrita en un cercle, està representada la mà de Deu en actitud de beneir. També a l'intradós del segon arc triomfal apareix la figura de l'Agnus Dei ( l'Anyell de Deu ) dins d'un cercle.

Gràcies als sis projectors HD podem veure les pintures originals i la recreació complerta de la iconografia que omplia l'absis central. 

Albert Burzon. Burzon*Comenge s'han encarregat del projecte i animació visual i l'estudi d'investigació audiovisual Playmodes ha estat el responsable del desenvolupament tècnic i de la composició musical.

A la volta de l'absis central hi ha el Pantocràtor amb Crist en Majestat, dins d'una màndorla està assegut. Té la mà dreta en actitud de benedicció i amb la mà esquerra subjecta un llibre en el que hi podem llegir EGO SUM LUX MUNDI ( Jo són la llum del món ). Al voltant de la màndorla hi ha el Tetramorf ( els quatre evangelistes: Marc, Lluc, Joan i Mateu ) i dos serafins cadascun amb tres parells d'ales plenes d'ulls ( símbol de la revelació ).

Lentament el vídeo mapping ens va sorprenent omplint els murs, gairebé despullats de l'absis central, amb la recreació del que foren aquestes espectaculars pintures mural.

A la base de la coberta de l'absis, sota la màndorla, hi ha una franja en la es pot llegir els noms dels apòstols i de la Mare de Déu que estan emmarcats, amb una simetria perfecta, per arcs i columnes.

A la fotografia següent de  detall podeu veure millor els personatges representats sota la màndorla flanquejant la finestra de l'absis central.

Els arcs i columnes simbolitzen la Jerusalem celestial. A l'esquerra de la finestra d'arc de mig punt de l'absis central hi ha Sant Tomàs ( S.TOMAS ), Sant Bartomeu  ( S.BARTOLOMEE ) i la Mare de Déu ( S.MARIA ). A la dreta de la finestra tenim a Sant Joan ( S.IOANES ), Sant Jaume ( S.IACHOBE ) i Sant Felip ( S.FILIPUS ).

De la part inferior de l'absis central no s'ha conservat cap policromia, però habitualment s'hi representaven teles que simulaven cortinatges.

 

 

L'objectiu d'aquest vídeo mapping és poder veure totes les pintures murals de l'absis central tal com eren l'any 1.123.

Atentament.

Senyor i

Litografia sobre pedra.

A la segona de les quatre entrades que vaig dedicar a l'exposició "Cartells de la vida moderna. Els orígens de l'art publicitari" us explicava que hi havia un espai dedicat a la litografia, una tècnica que suposà una revolució del món del cartell.

Treballar amb les pedres litogràfiques, grans i molt pesants, era incòmode i per aquest motiu es van anar substituint per planxes de zinc o d'alumini. La propera fotografia és d'una planxa de zinc, c. 1.906, del Círculo de propietarios de Gracia signada per Arrufat.

La litografia, paraula que prové del grec antic formada per lithos ( pedra ) + graphe ( dibuix ), és una tècnica d'impressió sobre una superfície plana que fou descoberta entre 1.796 i 1.799 per Aloys Senefelder. 

Us deia que en aquest espai expositiu dedicat a la litografia es podia visionar el vídeo "Litografia Harrian" ( Litografia sobre pedra ) del 2.015, cortesia del Bilboko Arte Ederren Museoa ( Museo de Bellas Artes de Bilbao ),  i que en una propera entrada us explicaria detalladament el vídeo i el podríem veure tranquil·lament. Avui ho farem.

El vídeo, de tretze minuts i trenta-nou segons, ens permet descobrir tots els secrets d'aquesta tècnica màgica. El litògraf Lauren Aliende, que veurem al vídeo i a les fotografies, és el responsable de la idea i Ramón Ganuza de la càmera i l'edició. Tota una joia que us deixarà bocabadats. 

No parla ningú, només veurem al Lauren treballant, sentirem els sons del taller de litografia i llegirem explicacions molt curtes del que està fent el litògraf.

Comencem pel granejat, feina amb la que el litògraf treu el gra a la superfície llisa d'una pedra litogràfica per poder dibuixar-hi amb el llapis litogràfic.

Cal aplicar-hi aigua amb abrasiu que interposat entre les pedres i pel moviment del litògraf fa desaparèixer una fina capa de la gran pedra.

Ara que la pedra litogràfica ja està a punt cal començar el procés del dibuix, primer fent la preparació del calc amb el pigment amb alcohol.

Quan ja tenim el calc preparat podem el dibuix que volem copiar a la pedra litogràfica. Com podeu veure a la propera imatge tenim, de sobre a sota, el dibuix, el calc i la pedra.

Amb el llapis repassem tot el dibuix i el text. El calc farà que es reprodueixi en negatiu a la pedra. La imatge emprada és una reproducció del cartell Hermes fet l'any 1.906 per Antonio de Guezala.

Aixecant el cartell  i el calc veurem calcada la imatge invertida ( en mirall ) del dibuix i el text sobre la gran pedra litogràfica.  

El pas següent es repassar amb llapis litogràfic ( llapis gras ) el text i el dibuix calcat a la pedra litogràfica. Aquest tipus de llapis van dels números un ( el més gras i tou )  al cinc ( els menys gras i més dur ).

 

Ara cal preparar la barreja de tusche ( tinta grassa per litografia ) i aigua. En Lauren la fa en un plat i amb un pinzell comença a repassar amb aquesta barreja sobre el calc fet a la pedra litogràfica.

 

 

Quan la tinta s'ha assecat en Lauren aplica sobre la pedra litogràfica talc i colofònia ( pega grega ) una resina natural de color ambre o groc pàl·lid obtinguda de les coníferes. Posteriorment cal fixar el dibuix i el text aplicant amb una esponja una barreja de goma aràbiga i àcid nítric. Hem de tornar a esperar que s'assequi tot.

Després de totes aquestes operacions comença el procés d'impressió amb la neteja a fons de la pedra litogràfica amb essència de trementina ( aiguarràs ), un oli especial obtingut per destil·lació de la resina dels pins.

Ara cal preparar la tinta d'impressió, entintar el corró i fer el reforçat de la pedra litogràfica. Tornem a assecar la pedra, la netegem amb aigua i una esponja. Un cop neta l'humitegem i l'entintem amb el corró.

Per acabar en Lauren agafa un paper d'impressió, el col·loca sobre la pedra litogràfica que anteriorment ha entintat amb el corró i sobre el paper posa una protecció i una planxa metàl·lica.

En Lauren baixa la palanca de pressió de la premsa litogràfica i comença a girar lentament el gran volant. La pedra litogràfica passa per sota de la palanca de pressió.

 

 

Ara només cal pujar la palanca de pressió, la planxa metàl·lica i la protecció per poder veure l'estampa, la imatge obtinguda per la pressió que ha fet la premsa litogràfica sobre el paper i la pedra litogràfica entintada.

Després d'aquesta senzilla explicació us proposo que gaudiu del vídeo "Litografia Harrian". La premsa litogràfica amb la que treballa en Lauren fou fabricada a Bilbao a mitjans del segle XIX.

 

Molt aviat, gràcies a la gentilesa de la gent del taller de litografia 6a ubicat al cor del barri jueu de Palma de Mallorca, el podrem visitar virtualment al blog.

Atentament.

Senyor i